CHOMSK Y: C ONTRA L’ OBEDIÈN C IA Sergi Picazo
“Gràcies a Déu al nostre país tenim tres coses extraordinàriament precioses: la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament i la prudència de no practicar-ne mai cap de les dues” Mark Twain
Fa vint-i-cinc anys Noam Chosmky i Edward Hermann van publicar un llibre bàsic per entendre com circula i com no la informació dins Qualsevol informació, segons sostè el Model Propael sistema de mitjans de comunicació d’una democràcia liberal. El ganda, ha de passar per cinc filtres abans de publicar-se: els llibre, en català, amb el títol Els guardians de la llibertat, definia per interessos del propietari del mitjà i dels empresaris propers; els primer cop el Model Propaganda. Aquell 1988 la censura, oficial- valors dels anunciants del mitjà; la preponderància de les fonts ment, només es practicava a l’altre costat del Teló d’Acer. Els autors amb més poder social, econòmic i polític; els litigis judicials, les explicaven, però, com la censura moderna, i l’autocensura, s’esco- querelles i les amenaces, fins i tot dels mateixos lectors; i la idelaven pel millor dels periodismes possibles a través d’una sèrie de ologia dels periodistes del mitjà. La censura del minut -falta de sibil·lins canals. No es veuen, viatgen en forma d’implícits, xiuxi- temps i espai per explicar les notícies- i el treball accelerat dels ueigs, de forma quotidiana però irregular -a vegades sí, a vegades periodistes tampoc hi ajuden gaire. Aquest esquema és una geno- i sense inquisidors. Invisibles però poderosos mecanismes de neralització, una tendència, i no vol dir que sempre funcioni com silenci. A plena democràcia. a ciència exacta. Alguns mitjans publiquen assumptes que poden L’Anuari Media.cat ha aprofitat l’efemèride per entrevistar anar contra els interessos del seu propietari o d’algun anunciant. Noam Chomsky pel seu vincle amb el Project Censored, la iniciati- Alguns mitjans es juguen el tipus i els diners publicant denúncies va que monitoritza els silencis mediàtics als Estats Units. Profes- contra el poder, malgrat les possibles querelles o amenaces que sor emèrit de Lingüística de l’Institut Tecnològic de Massachusetts vindran. I, en definitiva, la majoria de mitjans publiquen notícies (MIT) i activista social de totes les causes de l’esquerra, Chomsky sobre què fan, què diuen i què pensen actors socials i polítics que és encara als 84 anys un dels pensadors contemporanis més influ- no són gens afins a la seva línia editorial. Tot és molt complex. ents. Expliquen que un dia algú li va preguntar: “I per vostè, quin Sense tots els periodistes i mitjans que treballen per informar-nos és el millor diari del món?” I ell va respondre, sorprenent: “El Wall durant els 365 dies de l’any el panorama seria pitjor. Street Journal. Perquè els seus lectors, grans empresaris i inverPot donar exemples concrets d’aquesta suposada censors financers, no es poden permetre el luxe que el seu mitjà els sura moderna? “Sí, per exemple, la majoria d’informacions que menteixi sobre cap qüestió o sobre un país. Es juguen els seus ca- publiquen els mitjans d’Estats Units sobre les guerres en què lés i volen saber la veritat”. participa el seu exèrcit”. Des de Vietnam a l’Iraq, passant per Chomsky respon el nostre qüestionari per correu electrònic. l’assassinat de Bin Laden al Pakistan. “Fins i tot 50 anys desPrimera pregunta: Existeix la censura? Primera resposta: “Als Estats prés que Kennedy llancés la invasió directa del Vietnam del Units no hi ha censura directa. Hi ha un molt alt nivell de protecció Sud, és encara impossible utilitzar la paraula invasió als mitjans de la llibertat d’expressió, potser únic al món, encara que només americans”. Ja ho va dir el 1918 un senador americà, l’aïllacioplenament assolit a partir dels anys seixanta gràcies a l’impacte del nista Hiram W. Johnson: “La primera víctima d’una guerra és la poderós moviment pels drets civils”. Per tant, segons Chomsky, tot- veritat”. Bé, d’acord, però més enllà de les guerres, què? “Duhom pot dir-hi la seva. “Però hi ha, com deia Mark Twain, massa pru- rant l’última campanya electoral als Estats Units, el Wall Street dència, una prudència que es reprodueix de moltíssimes formes”. Journal va afirmar que l’únic país esmentat més que Israel era La censura en una democràcia no funcionaria, doncs, com la típica l’Iran. Els dos candidats, demòcrata i republicà, creien que era censura d’una dictadura. “El poder polític no és l’únic que pot res- el major perill per a la seguretat a la regió de l’Orient Mitjà. tringir i limitar allò que apareix als mitjans. També limiten la infor- Els dos volien acabar amb el seu programa nuclear i tots els mació els mateixos mitjans”. Per què els mateixos mitjans haurien mitjans exposaven el mateix punt de vista. La comunitat ind’atacar la llibertat dels seus periodistes per informar? “Els grans ternacional ha suggerit propostes alternatives per frenar la mitjans no deixen de ser immenses corporacions. Com la resta de proliferació nuclear més enllà de les sancions. Una d’elles és negocis, busquen vendre un producte (lectors, espectadors) a uns crear una zona nuclear lliure d’armes de destrucció a l’Oriclients (és a dir, empreses, a través dels anuncis). Seria molt naïf ent Mitjà. Però aquesta via diplomàtica no ha tingut èxit. Per dubtar que els propietaris i els inversors dels mitjans no influeixen què? Perquè la població d’Estats Units no és conscient ni tan en el seu propi mitjà amb afany d’aconseguir el màxim benefici sols que existeix aquesta proposta ja que ni els candidats ni econòmic”. Chomsky opina que l’accés a una informació rigoro- els mitjans n’han fet esment. Prefereixen mantenir la idea que sa, en profunditat i que doni veu a tothom, no està garantida en el l’Iran és culpable, i l’única alternativa és atacar-lo”. mercat lliure. Avui dia, repeteix, no hi ha censura. Però desenes de Com poden, doncs, els periodistes bandejar la censuqüestions són oblidades, marginades i maltractades pels mitjans. ra moderna o els silencis dels grans mitjans de comunicació? Tossudament silenciades. Coneixedor de la importància de les pa- Amb quines estratègies? Amb quins instruments? Amb quines raules i dels seus implícits, el professor de lingüística va més enllà eines? Chomsky, sense dissertacions, mata la pregunta amb dels interessos econòmics i polítics concrets, per parlar d’ideolo- tres ratlles: “Amb honestedat i integritat, i tanmateix amb els gia: “La cultura dels periodistes està tan influïda per l’Estat i pel ulls ben oberts. Aquestes qualitats del pe-riodista no són benpoder privat com ho està la cultura moral. Els mitjans dibuixen el vingudes pels més poderosos. Ells prefereixen l’obediència”. món dintre d’aquest marc mental i des de les mateixes fonts”. És el que ell anomena el “consens manufacturat”. Hegemonia cultural, en termes gramscians.