Page 1

Canalfita

Primavera 2018

I tu, què penses fer? Direcció i Edició Mercedes Galan Meritxell Lozano Redacció Susana Almenara Alba Aranda Mercedes Galan Maite de Espona Javier Feliz Meritxell Lozano Marta Miguel Laura Molet Montse Pascual Rocío Rosés

Correccions Montse Tomeo Disseny i Maquetació Meritxell Lozano

Perquè els Trastorns de la Conducta Alimentària es poden curar després de fer un tractament amb professionals especialitzats


Canal fita Estic feliç pel que hem aconseguit. Quan vaig començar a ser conscient del que m'estava passant, del trastorn alimentari que estava vivint, em van entrar moltes ganes de protegir el món. Era tan dur el que estava vivint que no volia que ningú més caigués en això. Però com moltes altres vegades, la societat era més fort que jo i, respecte a això, poc podia fer. Em tornava a sentir sola davant d'una multitud de gent que estava sotmesa a uns models de vida preconcebuts com a idonis. Així que ni us podeu imaginar el que va ser per a mi poder començar amb aquesta campanya. Des de l’Hospital de Dia d’UrgUrgell, tant les meves companyes com jo, portàvem molt de temps dient-ho, intentant que ITA ens ajudés a fer una bona campanya. I dic bona perquè fer un espot d'aquest tipus no és gens fàcil, hi ha vega-

des que es donen missatges que poden ser contraproduents, així que tot s'havia de mirar amb lupa. Han estat uns mesos de molta feina per part de tots. Nosaltres, les pacients, ens reuníem gairebé cada setmana per redactar els espots. I jo no hi havia setmana que no sortís remoguda. Eren molts els sentiments trobats, era el moment de parlar de situacions passades, del nostre procés, i sobretot, era el moment de redactar i de

plasmar en els espots tot el que ens hauria ajudat a nosaltres per no caure en aquesta malaltia. Estava clar que no hi havia ningú millor que nosaltres, que l'hem viscut, per escriure-ho.

Anar de compres era una bogeria, sempre sortia de la botiga feta un mar de llàgrimes Per desgràcia, la societat, transmet o potència un estereotip de bellesa. El mateix passa amb els trastorns de la conducta alimentària als quals se'ls associa un únic model de cos. S'acostuma a dir que les persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària tenen X talla i pesen menys de X pes. Però això, no és així. ¿Què passa amb les persones que tenen més talla i més pes del que la societat comprèn com un cos amb trastorn alimentari? Hem volgut fer una campanya on la talla i el pes fossin el de menys. Perquè com bé he après, quan el cor i els teus pensaments estan sans, el cos també ho està. Recordo la reunió en què vam començar a redactar l'espot de l’emprovador: una noia que va a comprar uns pantalons i no li queden igual que a la model. Quantes i quantes vegades hauré viscut aquesta situació, i és que anar de compres era una bogeria, sempre sortia de la botiga feta un mar de llàgrimes. Me n’anava remoguda i amb nous reptes per poder assolir el cos que volia, però com sempre, reptes que significaven destrossar la vida. I ja veieu, he après molt i no vull deixar de fer-ho perquè això és la vida, conèixer-se a un mateix. Ara només em queden paraules d'agraïment i és que no puc acabar aquest article sense dir que estic feliç del que hem aconseguit. I sobretot, vull finalitzar donant les gràcies a tots els que han fet viable


CanalFita 3

aquesta campanya. Sense cadascun d'ells res hagués estat possible. Gràcies per l'esforç i la dedicació perquè el nostre guió sense el vostre treball seguiria sent un simple guió, i vosaltres, ho heu convertit en campanya.

GRÀCIES. Alba Aranda

I tu, què penses fer? Mitjançant la tasca de difusió volem sensibilitzar a tota la societat respecte la realitat dels Trastorns de la Conducta Alimentaria (TCA) així com la problemàtica de les persones que els pateixen, distanciant-nos del tracte banal i superficial que sovint ens arriba des dels mitjans de comunicació. És necessari donar a conèixer els TCA més enllà de la visió estereotipada que la societat té de la malaltia: control del pes, imatge corporal, dietes... Tot i que aquests aspectes són reals són només la cara visible d’un trastorn que duu associada una multitud de problemàtiques familiars, emocionals i personals. Els TCA són la manifestació visible de la manca d’eines necessàries per a gestionar situacions personals desbordants i multiproblemàtiques. Des de FITA, en sintonia amb els nostres pacients, hem arribat a la conclusió que la societat rep i transmet missatges esbiaixats dels TCA. Per aquest motiu hem tingut la iniciativa de dissenyar una campanya de prevenció i sensibilització amb la finalitat d’ajudar a detectar, prevenir els TCA i facilitar eines de suport necessari a les persones que pateixen la malaltia i les seves famílies. La campanya es basa en l’elaboració i difusió d’un conjunt de quatre espots que reprodueixen situacions reals que formen part dels nostre dia a dia i que mostren la cara oculta del TCA. Cada un d’ells representa a un o diversos dels col·lectius als que pertanyen la majoria de les persones afectades (adolescents, joves, adults...) i es desenvolupen en els àmbits en els que es posa de manifest els TCA (escolar, laboral, social, relacional...).

Tots han estat dissenyats i guionitzats amb la participació de persones afectades de TCA i els professionals que treballen diàriament amb elles. Per a fer realitat el projecte ha estat indispensable comptar amb la col·laboració voluntària de professionals dels mitjans audiovisuals i de les arts escèniques. El primer dels espots es desenvolupa en el context familiar i fa referència a la importància que mares i pares es comuniquin amb els fills facilitant espais de diàleg potenciant l’escolta activa. El segon espot es desenvolupa en el context esportiu i fa referència a la necessitat de fer de l’esport una activitat saludable i a la importància de comunicar-nos i compartir les


CanalFita 4

nostres preocupacions amb amics i companys fugint d'estereotips físics o de gènere. El tercer dels espots transcorre en l’àmbit laboral, posa de manifest la necessitat d’equilibrar la feina amb les necessitats personals. L’espot final, que tanca la campanya, fa referència a que el TCA no fa distincions, que qualsevol persona pot estar patint o en risc de patir un TCA, i que les persones, individualment, i la societat, en general, som corresponsables de prevenir, detectar i ajudar a les persones que pateixen aquesta malaltia. El disseny dels espots, gravats amb càmera subjectiva persegueix l’objectiu de perdre de vista l’aparença física de la persona afectada per la malaltia i centrar-nos en veure, sentir i entendre el que hi ha darrera del TCA. Meritxell Lozano Responsable de Programes Socials

Ho han fet possible... Equip tècnic:

Direcció i producció

Direcció i Postproducció

Elisenda Arnavat

Irene Casals labotaproduccions@gmail.com

eli@delifilms.com Foquista Adrián Marín

Foquista Oriol Torres DOP David Bretones

Making Of: Edu Marquillas

So directe Kemen Longo


CanalFita 5

Equip artístic: Espot família: Mare Lídia Linuesa (Codirectora de Lazzigags Produccions i Directora Pedagògica Espai Lazzigags)

Pare Adam Martín (Presentador i director de 'Sans i estalvis' a +catradio) Berta Raquel Moreno Veu en off: Alba Grau

Espot Gimnàs: Noi 1 Adrián Gimeno Psicòleg especialista en TCA i Prevenció dels TCA.

Noi 2 Guillem Sunyer Actor, dramaturg i docent

Veu en off: David Garcia Edu: Edu Marquillas

Espot Oficina: Noia 1 Marta Domingo Actriu

Noia 2 Gemma Mateo Actriu i cantant

Veu en off: Belén Roca (Actriu, locutora i directora de doblatge. Professora de l’ECAD)

Espot Emprovador: Noia Esther Anyó Actriu

Veu en off de la campanya: Montse Santaeugènia

Maquillatge: Desiree Cerdan, Ariadna López , Selena Vivar, Julia Atmetller i Nerea Casado

Fotografia de Campanya: Meritxell Lalaguna


CanalFita 6

Podeu visionar i compartir tots els espots a: Web: www.ituquepensesfer.org www.fitafundacion.org Instagram i twitter: @FITAFundacion Canal Youtube: fitafundacion Si voleu més informació podeu contactar amb nosaltres: projectes@fundacion-ita.org

Incorpora’t! En aquesta edició de la revista us volem presentar el Programa Incorpora de l’Obra Social La Caixa, amb la que col·laborem des de FITA. Formem part d’un conjunt de 85 entitats socials que treballa en xarxa, per donar sortida professional als nostres usuaris.

la contractació de persones en situació de vulnerabilitat. S’ofereix assessorament i formació per a trencar amb l’estigma que acompanya les persones afectades de malaltia mental. Fem de pont entre els nostres usuaris i el mercat de treball ordinari facilitant-ne la inserció laboral.

El nostre objectiu és facilitar la inserció laboral de les persones que atenem. Oferint assessorament individual personalitzat i acompanyament a la inserció. Per a fer-ho treballem conjuntament amb les persones ateses ajudant a definir el seu itinerari laboral i futur professional. Els ajudem a elaborar el currículum, a preparar les entrevistes de feina, a desenvolupar i potenciar competències laborals i els ajudem a cercar formacions ocupacionals que ajudin a millorar la seva ocupabillitat.

Si estàs a l’atur i no saps com enfocar el teu futur laboral, demana cita amb nosaltres i t'ajudarem a descobrir els teus interessos i motivació pel sector més adequat.

Malauradament la societat segueix encara discriminant a les persones amb problemes de salut mental etiquetant-les i considerant que no són aptes per a desenvolupar-se correctament en un lloc de treball. La tasca dels tècnics d’inserció també va orientada a trencar amb aquesta idea. Per a fer-ho es contacta amb petites o mitjanes empreses i se’ls ofereix suport per a

Des del servei d’orientació laboral hem atés 140 persones al llarg del 2017 i vam contactar amb més de 150 empreses. Si vols més informació no dubtis a contactar amb nosaltres!

Maite de Espona Prospectora Laboral i Técnica d’inserció en col·laboració amb el programa Incorpora de "La Caixa" mespona@fundacion-ita.org


Canal TCA Hipersexualizació a la infància. T'has preguntat quan vas prendre consciència de l'ideal de bellesa que regeix en la nostra societat? Algú et va ajudar a qüestionar-t’ho? T'ho qüestiones ara? Tots estem exposats a inputs publicitaris sobre com hauríem de ser i què és el culturalment desitjat. Diàriament ens envaeixen molts anuncis i missatges sobre moda i estereotips físics que no sempre són fàcils d'ignorar, relativitzar o qüestionar. A través de la publicitat, les joguines, les sèries de TV o la moda infantil es tendeix a hipersexualizar als menors. És a dir, a la sexualització de les expressions, postures o formes de vestir, considerats com massa precoços per a la seva edat. Aquest bombardeig sexualitza precoçment als menors, especialment a les nenes, a les que socialitza com un objecte sexual i condiciona per adoptar rols inadequats per a la seva edat. Aquest fet no només socialitza a les nenes d'una manera masclista des de la infància, sinó que també accelera la transició de la infància a la pubertat. Exemple d'això, seria l’edició d'una famosa revista francesa que exposava fotografies de nenes posant com a dona adulta i va suposar el cessament de la seva directora després generar-se una onada de crítiques al respecte. Darrere de la indústria de la moda, hi ha interessos econòmics que fomenten el consum. Està a les nostres mans, filtrar i qüestionar la informació que rebem de manera crítica. No obstant això, els nens / es queden exposats i indefensos davant tal bombardeig cultural i publicitari. Ells no compten amb els recursos cognitius necessaris per poder qüestionar tota la informació que reben. Atès que els nens aprenen per imitació, podem ajudar-los: sent un exemple saludable i crític davant la pressió mediàtica, evitant realitzar comentaris sexistes o negatius sobre la imatge corporal, potenciant una vestimenta d'acord a l'edat i evi-

tant grans diferències de gènere. Igualment, seria adequat evitar realitzar dietes en l'àmbit familiar llevat que siguin per prescripció mèdica.

Cada vegada més gent reivindica canvis i llança crítiques per aconseguir eliminar un model de bellesa únic. Cada vegada més gent reivindica canvis i llança crítiques per aconseguir eliminar un model de bellesa únic. Lluita perquè els més petits siguin lliures de ser com són sense pressions que els allunyin del que els correspon en aquesta etapa vital. Un exemple d'activisme és Són Sinhg, una noia australiana que transforma nines per donar-los característiques més semblants al comú de les dones i evitant la sexualització de les seves expressions. Els treu la pintura de la cara amb dissolvent i els dibuixa ulls més arrodonits, els posa roba similar a les que fan servir els nens i queden amb un aspecte menys "sexista i fashionista", segons relata ella mateixa. Podeu veure el canvi radical d’imatge de les nines a: https:/ / treechangedolls.tumblr.com/

Marta Miguel Montse Pascual Psicòlogues Departament de Psicometria i Investigació


CanalFita 8

Jo sento que tu no sents el que jo sento. El trastorn alimentari té molta més profunditat i complexitat que el símptoma que alerta per demanar ajuda.

toestima tant dels pares com dels fills que anem identificant en vincles de confiançavincles segurs.

El símptoma del trastorn alimentari ens informa d'una detenció en el desenvolupament emocional de la persona. D'una dificultat per poder sostenir les emocions i d'una desregulació emocional.

La funció relacional és més protectora perquè té en compte les dues subjectivitats i permet que fills i filles puguin diferenciarse dels seus referents paterns/ materns. Quan aquests es comuniquen amb els seus fills amb el to implícit de recomanar o aconsellar-los, sense tenir en compte ni poder escoltar que és el que elles necessiten en realitat, les dinàmiques s'enquisten.

Ens informa d'un sentiment infravalorat d'un mateix, de la por a no ser acceptat i de la por a no sentir-se estimat, de la creença de no sentir-se valuós ni interessant per als altres i de no estar a l’alçada de les expectatives dels altres. Aquests aspectes porten a creure a la persona que serà estimada i acceptada sempre que compleixi amb un ideal, prenent aquests diferents formes com la perfecció, la primesa, la sobreadaptació als altres etc ... El trastorn alimentari és un trastorn de base relacional que té molt a veure amb l'amor, amb l'acceptació i el reconeixement. Freqüentment pares i fills queden atrapats en dinàmiques relacionals on no hi ha entesa mútua, els pares solen repetir frases com "no reconec la meva filla", sentim que ens manipula "," ens menteix "," estem en un carreró sense sortida "... És per això que el principal focus d'intervenció del Departament de Relacions Familiars és la interacció entre les figures parentals (pare/ mare/ tutors) i els/ les fills/ es i el nostre objectiu és transformar l'afecte. Allà on habiten sentiments de culpa i de vergonya davant la vivència d'insuficiència i de fracàs, els transformarem en sentiments o afectes més reparadors i mes considerats per a un mateix. Anirem transformant moments de tensió en moments de relaxació amb una actitud parental més relacional i menys normativa educativa. És a dir, transformarem les dinàmiques patològiques que devaluen l'au-

La funció relacional (...) permet que fills i filles puguin diferenciarse dels seus referents paterns/ materns. Posem un exemple per entendre millor aquestes dinàmiques: Jan arriba a casa del seu entrenament setmanal de bàsquet, enfadat i disgustat dient -li al seu pare que aquesta tarda ha anat molt malament perquè no ha fet cap punt en el seu partit de bàsquet. El pare, l'escolta amb atenció i li aconsella que el què ha de fer és pujar els braços i córrer més. El fill se’l mira i enfadat li respon "no entens res pare" i se’n va donant un cop de porta ... En aquest exemple el pare es relaciona amb el seu fill aconsellant el que ha de fer, no dóna l'espai perquè el seu fill pugui expressar com ha viscut el fet de no haver encertat cap cistella, si s'ha sentit frustrat, si s'ha enfadat amb algun company o potser hi havia la noia que li agrada i a qui ell volia agradar... quan ens relacionem des del consell ens perdem la riquesa de la història, l'entrellat, el significat, quan ens interessem pel que ha passat i per com se sent nostre fill l’entendrem i ell sentirà que sentim el que ell sent. Entendrem, per exemple, perfectament que el nostre fill arribi a


CanalFita 9

Busquem moments de connexió allà on hi havia desconnexió o descompassament emocional. La raó per la qual donem tanta importància a les relacions és perquè les persones regulem les emocions a través d'elles i així anem formant aquesta ment protectora que és la plataforma que sostindrà les nostres emocions. Les relacions significatives sobreviuen si es poden sobreposar després de les successives tensions relacionals. Cada vegada que els pares s'esforcen a reparar el vincle amb el fill/ a després de moments de tensió, i pot fer un registre d'aquesta experiència, està creant una base segura i un vincle més sa i protector. casa sentint-se malament si creu que no agrada a la noia dels seus somnis. Això que té a veure amb córrer més o encertar cistelles? Res, per això el fill no se sent entès i el pare es queda frustrat / sorprès perquè no entén la reacció, "desmesurada" del fill. El pare respon minimitzant l'impacte emocional perquè creu, amb tota la bona intenció, que donant consells ajuda al seu fill. Però els fills no busquen consells, necessiten connexió emocional per poder regular les seves emocions. I això és una cosa que aprenen i descobreixen els pares i mares en les sessions del Departament de Relacions Familiars. El Departament Relacions Familiars és aquell lloc on les mares i pares poden expressar tot el que senten, (el seu dolor, la seva rancúnia, la seva ràbia, la seva impotència, el seu sofriment, el seu sentiment de culpa, la seva por, etc.). I el lloc on nosaltres recollim aquest sentir parental, el sostenim, l’anem registrant i ajudem a transformar-lo. Acompanyem als pares en el camí de comprendre emocionalment als seus fills potenciant així la funció relacional. La funció relacional té un gran objectiu: crear una ment protectora capaç de poder experimentar diferents estats mentals com la ràbia, l'enuig, la ira etc ... sense sentir-se culpables i aprenent a regular-los.

Quan un afecte aquesta encallat no pot expressar-se en la relació amb els pares, per exemple quan senten que no poden enfadar amb ells ja que en lloc d'haver-hi un sentiment de reparació després de l'experiència d'enuig, hi sol haver un sentiment de culpabilitat o en qualsevol cas poca sintonia amb el que expressa i sentit. Quan una persona no pot regular les seves emocions a través de la relació ho fa a través del cos. Per això les persones amb Trastorn alimentari en lloc de fer servir la seva veu utilitzen les teu del cos. Laura Molet Susana Almenara Psicòlogues Departament de Famílies ITA Especialistes en Salut Mental


Canal TC Indicis adolescents en la gènesi del Trastorn de Conducta. "Tots hem conegut a pares diferents i tots hem tingut fills diferents. De sang o no. Hem estat fets pels nostres pares i sempre fem alguna cosa dels nostres fills, i sense en canvi, no som ni com els nostres pares, ni com els nostres fills. L’herència implica un moviment singular entre identificació i desidentificació ", (Massimo Recalcati). La realitat actual de l'adolescència com a etapa de commocions i conflictes greus recurrents, generalment no és del tot certa, ja que existeix un cert percentatge d'adolescents en els quals les línies evolutivament conductuals i emocionals no estan sobrepassades. En ells han influït una sèrie de factors protectors, així com una identitat i personalitat que han contribuït a una transició cap a l'edat adulta sense més sobresalts que els propis de l'edat. A l’hora d'acostar-nos a la realitat adolescent, cal tenir clares les premisses que els adolescents formen la seva pròpia escala de valors, (extrauen conclusions, qüestionen, tenen dificultat per prendre decisions), experimenten canvis físics a nivell social, emocional i intel·lectuals, mantenen una preocupació pel seu desenvolupament sexual, inicien contacte amb ambients d'oci, senten atracció per allò que és nou i rebel, tenen com a punt de partida aconseguir una estabilitat emocional des d'un reconeixement extern, mantenen un canvi de grup de referència (de família a grups d'iguals , que pot comportar una influència positiva o bé negativa), mostren una identitat en construcció, entre d’altres molts aspectes. Amb tot això, és fàcil valorar i raonar que els pares i mares han de ser garants de la protecció i cura d'aquests menors, i hauran d’assumir una doble vessant de cura:

una centrada en la concepció i maneig de l'adolescència i una altra esgotada en saber detectar quan els problemes superen el seu marge d'actuació. De manera pràctica hem de saber valo-

rar que dins de la normalitat de l'adolescència ens trobarem amb: discussions i retrets, no acceptació de límits, qüestionament de normes, desitjos de llibertat, nous valors, acceptació i imitació de nous rols de pensament, oscil·lacions en el estat d'ànim, inseguretats, emocions paràsites ... i molts altres aspectes, per exemple relacionats amb les noves modes (RRSS, comunicació 2.0), que fan que calgui saber dins de quins límits juguem. D’altra banda,


CanalFita 11

la prevenció i anàlisi del que passa i les determinades línies vermelles que hem de marcar, tenen com a punt de partida comportaments tals com: canvis dràstics en la forma de comportar-se, agressivitat marcada, extrems a l'hora de parlar de l'humor i les relacions, grup d'iguals tòxics, abandonament d'activitats, desmotivació marcada, problemes a l'hora de mantenir hàbits alimentaris o bé higiene del son, pessimisme extrem, consums, inseguretat familiar marcada, entre altres. Amb tot això, i centrats en l'etapa que ha de transcórrer, citant a Erikson podem parlar de la Moratòria Psicosocial, com la idea de "la profunda experimentació de l'adolescent amb l'entorn, posposant les possibles conseqüències, per intentar experimentar qui és i com es relaciona, es tracta per tant una experimentació ", la qual ha de ser delimitada pels pares com cuidadors d'aquesta evolució d'estadis vitals. En consonància amb això, els pares han de partir d'una base en la qual es veu realment com actuaran si el comportament del seu fill o filla té com a punt de partida les premisses que deixen de costat l'adolescència per anar un pas més enllà, pel que en principi es deu fomentar: la claredat a l'hora de parlar

Tractament neurològic.

dels

de normes i límits propis i aliens, tractar d'entendre el significat de les conductes pròpies del seu adolescent, valorar i reforçar assoliments i esforços, així com fomentar la capacitat crítica i de resolució de conflictes presents en l'adolescència. Des dels grups de pares d'ITA especialistes en salut mental, fomentem el fet de la comunicació i de la prevenció, així com de l'anàlisi de les senyals d'alerta cap a les conductes problemàtiques dels seus fills. Un estil assertiu per part dels pares centrat en el maneig del pensament i les emocions, sabent dialogar i comunicar confereix un factor protector cap a la creació de comunicació òptima. Segons aquesta línia de prevenció, hem de ser capaços de gestionar l'autoestima (personal i aliena), fer partícip a l'adolescència dins de les dinàmiques i problemes familiars, practicar l'escolta activa, apreciar petits avanços, ser capaços de no jutjar-se premeditadament, entre altres factors , farem que puguem partir d'una base segura que ens permeti estar alerta dels possibles indicis d'un trastorn de conducta. Javier Feliz Psicòleg Director del Centre Especialitzat ITA Can Roqueta

Trastorns

El percentatge de fracàs escolar a Espanya és del 30% segons Sans (2017). Per això, és fonamental una detecció i intervenció precoç perquè el tractament i l'evolució siguin el més eficaços possibles. Perquè l'evolució de cada cas sigui favorable a mig i llarg termini, cal posar l'accent en la detecció i el tractament precoç, així com en una adequada i personalitzada adaptació del currículum es-

de

desenvolupament

colar (tant en els continguts com a nivell metodològic). L'adaptació dels currículums educatius és imprescindible per als nens amb dificultats. És una eina fonamental que ajudarà a millorar el seu rendiment en l'àmbit escolar i a poder millorar en la seva autonomia personal. Per això, des de la Unitat de Neurodesenvolupament fem coordinacions amb escoles


CanalFita 12

per conèixer de manera detallada la realitat de cada nen i assessorar, en cada cas en particular, als professionals de l'educació. Quan els pares venen a la nostra unitat, es troben en un moment de gran estrès i ansietat. Moltes vegades, els costa acceptar les dificultats que presenten els seus fills, ja sigui en edat infantil o adolescent. És important destacar que com més aviat es tracti i s'intervingui en aquesta dificultat o dèficit, millor pronòstic i més eficaç serà el tractament. Rebent un tractament individualitzat i personalitzat es potenciaran els seus punts forts i es treballaran els punts febles. Tot això fa imprescindible orientar la demanda dels pares al servei més idoni segons les característiques que presentin els seus fills. La Unitat de Neurodesenvolupament d'ITA té com a finalitat donar resposta de manera integral a les necessitats de nens, adolescents i les seves famílies, des del naixement fins als 18 anys en el camp de la salut i de l'aprenentatge. Per aquest motiu, i sabent que la intervenció precoç és una eina de prevenció i de bon pronòstic, s'ofereixen diferents recursos perquè el pacient pugui realitzar el seu tractament de forma individualitzada i eficaç.

En primer lloc, es descarten factors orgànics que puguin explicar les dificultats del pacient i es derivarà, en cas que sigui necessari, a la unitat de Neuropediatria. Paral·lelament, es realitzarà una exhaustiva i detallada avaluació neuropsicològica que servirà com a fonament per a realitzar un correcte diagnòstic i un tractament personalitzat. El tractament psicològic inclou visites individuals, familiars, visites psiquiàtriques (si són necessàries) i reeducacions psicopedagògiques. Té com a objectiu treballar amb el pacient i amb la seva família per reforçar aquelles àrees que pugui tenir més afectades i millorar el seu rendiment escolar i personal. Des de la Unitat de Neurodesenvolupament d'ITA treballem en xarxa i de manera integral per aconseguir que tots els nens i adolescents puguin adquirir les estratègies i habilitats necessàries per aconseguir els objectius personals i professionals que es plantegen al llarg del seu projecte vital.

Rocío Rosés Psicòloga Unitat de Neurodesenvolupament

Si vols participar, col·laborar, escriure, compartir la teva opinió, preguntar-nos, fer-nos propostes, subscriure’t, demanar informació i/ o compartir amb nosaltres les teves inquietuds, pots fer-ho escrivint-nos al correu: revista@fundacion-ita.org


Canal Opinió El paper de la família en la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària. Es diu, i amb raó, que la millor política d'inversions en la Salut és aquella que s'aplica en la prevenció de les malalties i com a tal l'anorèxia i la bulímia nervioses poden ser previngudes. Els trastorns de la conducta alimentària són malalties causades per l'acció de diferents factors: psicològics, socioculturals i físics, són trastorns de causa múltiple i en els quals no sempre és fàcil esbrinar les causes principals que han desencadenat la malaltia en un cas concret . La pregunta clau és: Què poden fer els pares per evitar o reduir l'aparició d'aquest tipus de comportaments potencialment perillosos? Hi ha dos aspectes fonamentals, el primer és que pares i mares precoçment ensenyin als fills a menjar correctament, tant en la composició i quantitat dels aliments com la forma de menjar, més endavant quan per l'edat ho puguin comprendre cal ensenyar què és una alimentació saludable i la importància de no saltar-se àpats. La família ha d'instaurar com una rutina fer almenys un àpat al dia tota la família reunida al voltant de la taula, aquesta taula ben disposada, en una conversa agradable i distesa perquè sigui assumida per tots, de manera progressiva a mesura que creix el nen , com un acte familiar agradable desitjat.

El segon aspecte, i té una gran importància, és el paper que té la família en l'educació respecte a la imatge corporal, mitjançant el consell i exemple dels pares dels nens i adolescents han de desenvolupar les habilitats i interessos per portar una vida rica i satisfactòria sense basar-la en el pes o les dimensions corporals. Se'ls ha d'ensenyar que hi ha un ampli ventall de cossos, tots diferents i normals i que aquesta és la gran riquesa de la natura, fer-nos únics, i aprenent a evitar la discriminació, els comentaris o bromes sobre el cos alhora que es fomenta l’acceptació de la varietat d'aquests. Els fills han de conèixer, per la informació que els pares els donen, els aspectes negatius de certes conductes assumides per ells sense control amb una finalitat estètica. S'ha de promoure la comunicació entre pares i fills, potenciar l'afectivitat mostrant empatia de cara als sentiments dels fills i donar eines útils per desenvolupar una bona autoestima, amb una correcta assertivitat i bones habilitats socials. En aquest sentit és positiu que pares i mares tinguin clares algunes pautes que poden prevenir l'aparició de comportaments de risc, és fàcil donar consells però em permetreu alguns validats no només per l'experiència sinó a través de molts estudis. Cal evitar la sobreprotecció dels fills i també l'excessiva rigidesa, s'ha de promoure progressivament l'autonomia i la independència sense una excessiva i precoç llibertat ni un control extrem més enllà del que correspon a l'edat. Hi ha una màxima que tots hauríem de conèixer i aplicar i és el "sentit comú". Cal ensenyar-los que dels seus errors s'extreguin coneixements i després experiències positives. El que s'ha exposat anteriorment és més fàcil si es fomenta la comunicació en la família, els fills han de veure que les seves


CanalFita 14

Que els nostres fills es coneguin, s’acceptin i es vulguin i el futur serà seu.

idees i opinions són escoltades i tingudes en compte, al mateix temps que aprenen que hi pot haver diferents punts de vista i així aprendre a ser tolerants i acceptar les diferències respectant l'autonomia dels altres i aprenent els límits de la pròpia. És molt important que els pares potenciïn l'autoestima positiva dels fills i han d’elogiar quan assoleixen fites per a ells importants i no només per als pares, però sobretot donar afecte i confiança quan aparentment hagin fracassat o es trobin perduts. Que se sentin valorats, no solament pels èxits escolars o pel físic, també per les petites coses quotidianes. A través d'aquesta bona comunicació entre pares i fills es construeixen les eines per fer una crítica constructiva dels estereotips, modes, consells i ideals que transmeten els companys i els mitjans de comunicació i que poden ser perjudicials per a l'òptim desenvolupament psico-físic del menor. Per això és bo veure la televisió o les revistes amb els fills i filles i després conversar sobre aquests temes. Cal evitar que per raó de la seva edat tinguin expectatives irrealitzables o excessivament exigents, no és cert això tan enganyós que s'escolta amb tanta freqüència que "un pot ser allò que vulgui", evitar també que els fills compleixin les expectatives dels pares que ells no comparteixen, cal no posar límits excessius ni imposar les fites pròpies del pare o la mare. S'ha de promoure la iniciativa i l'autonomia del fill o la filla, ensenyar-los a ser assertius i amb bones habilitats socials. Finalment permeteu-me tornar al tema de la dieta, una alimentació saludable és aquella a través de la qual es pot aconse-

guir i mantenir un funcionament òptim de l'organisme, és a dir, garantir un creixement i desenvolupament adequats en qualsevol edat i estat fisiològic al llarg de la vida, permetre conservar o restablir la salut i reduir el risc de patir malalties. Perquè es puguin donar aquestes condicions, una alimentació saludable ha de ser suficient, completa, variada i equilibrada, satisfactòria, segura, sostenible i assequible però també adaptada a les característiques individuals. S'entén que l'alimentació és suficient, completa, variada i equilibrada, quan cobreix, en les quantitats i proporcions idònies, les necessitats d'energia i nutrients que requereix l'organisme en les diferents etapes de la vida, garantint la diversitat d'aliments i

de les correctes tècniques de preparació. Una alimentació saludable ha de ser una proposta viable amb un pressupost raonable, de la qual ningú quedi exclòs. Finalment recordem una recomanació final: que els nostres fills "es coneguin" (característiques físiques i psicològiques, el seu caràcter i personalitat, virtuts i defectes), després que "s'acceptin" com són i desenvolupin capacitats de perfeccionament i finalment que "es vulguin" i si aconsegueixen aquests objectius sense dubte el futur serà seu. Dr. Vicente Turón Psiquiatra especialista en TCA


Canal Activitats

CanalFita 15

Teràpia assistida amb gossos per a joves amb trastorns alimentaris i amb trastorns de conducta. A la Fundación FITA apostem per la incorporació de noves propostes metodològiques que millorin la qualitat del tractament en TCA i TC i ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malaltia mental.

programació específica que afavoreix l'aprenentatge individual, la modificació de conductes i el treball de les dificultats personals, produint millores en el funcionament físic, social, educatiu, emocional i/ o cognitiu de la persona.

En els darrers 5 anys hem apostat per la incorporació de la Teràpia Assistida amb Gossos, que consisteix en incorporar un gos que ha estat educat i preparat específicament per fer aquesta tasca i un Tècnic en intervencions assistides amb gos que faci de guia d’aquest per complementar els serveis i aportar una experiència holística, vivencial, directa i no tan artificial en àmbits sanitaris i residencials, educatius, institucionals i familiars. La idea parteix d’utilitzar la teràpia assistida amb gossos pels joves afectats de trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia nerviosa, trastorns alimentaris no especificats i obesitat) i també, amb joves amb trastorns de la conducta. La teràpia assistida amb gossos aprofita les capacitats emocionals, comunicatives i relacionals que el contacte amb els animals pot produir en les persones. És una activitat terapèutica amb uns objectius i una

Aquest projecte complementa el tractament de caràcter integral i interdisciplinari, oferint una nova via d’abordatge terapèutic en la rehabilitació d’aquests joves.

La teràpia assistida amb gossos aprofita les capacitats emocionals, comunicatives i relacionals que el contacte amb els animals pot produir en les persones


Unidades de Psiquiatría General ITA especialistas en salud mental, es una red integrada por centros altamente especializados en trastornos mentales: Trastornos de la Conducta Alimentaria, Trastornos de Conducta, Adicciones, así como integra varias Unidades de Psiquiatría General (UPG). El modelo de tratamiento característico de ITA, también se implementa en la UPG: ○ ○ ○

Ayuda al paciente en el control del síntoma Intervención en el malestar que se encuentra en la base del síntoma Acompañamiento al paciente en el proceso de recuperación de su entorno social, familiar y ocupacional.

El método de ITA pone a la persona en el centro del tratamiento y ofrece un conjunto de intervenciones interdisciplinarias en las áreas psiquiátrica, psicológica, médica y psicopedagógica. La UPG aborda diferentes problemáticas que tienen en común las dificultades de adaptación de la persona en su medio. Estas dificultades, suelen dar lugar a trastornos mentales como los Trastornos de Ansiedad o los Trastornos del Estado de Ánimo. Por otro lado, algunas personas con patologías de curso crónico, como son los Trastornos de la Personalidad o los Trastornos Psicóticos, sufren a menudo empeoramientos y momentos de crisis que dificultan todavía más su adaptación a la vida cotidiana, requiriendo de una intervención precisa y eficaz.

La red asistencial de ITA UPG dispone de: Centro Residencial 24h Orientado a aquellas personas que se encuentran en una fase aguda del trastorno y que requieren supervisión continuada. Con centros en Alcalá de Henares, Madrid, Barcelona y Zaragoza Hospital de Día y Consultas Externas Permite que el paciente combine el tratamiento con la continuidad de las actividades de su vida cotidiana. Facilita la recuperación de los espacios de ocio, formación y la incorporación laboral como componentes del plan de recuperación de cada persona. Con centros en Alcalá de Henares, Madrid, Barcelona y Zaragoza

www.itacat.com

Profile for fundacion-fita

Canal fita primavera 18 #ituquepensesfer  

New
Advertisement