La Plana. Pensament i cooperació #10# desembre 2017

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

NÚM. 10 / DES 2017 - LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL FUTUR

2

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Revista trimestral on-line publicada per la Fundació La Plana.

Coordinació Santi Vancells Gascons Disseny i maquetació Míriam Soms Col·laboradors i responsables de seccions Astrologia: Albert Barbé Geografia, política i economia social: Josep Mª Navarro Cantero i Stefano Puddu Filosofia i pensament contemporani: Jesús Artiola i Ruh Art, cultura i societat: Pol Vancells Medicina: Carmen Asensio La Plana espai de pensament i cooperació és una publicació trimestral oberta a la veu i a l’opinió de tothom que hi vulgui participar, en base a les directrius que fan referència al pensament i a la cooperació.

Recepció d’articles info@medicinainteligente.es Contacte Fundació La Plana info@fundaciolaplana.org

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 3

editorial 04

La construcció social del futur

astrologia 06

Cicles i les seves etapes (4) Albert Barbé

geografia, política i economia social 08

Catalunya i Castella

10

Elogi del futur

12

La difícil construcció de pau a Colòmbia

Brauli Tamarit Tamarit S. Vancells

Josep Ma Navarro Cantero

filosofia i pensament contemporani 14

El repte de transitar

16

Contra el pacifisme “d’esclaus” la no-violència “de senyors”

Montse Vives

Jesús Artiola i Ruhí

19

art, cultura i societat Sri Lanka o el turismo de postguerra Pol Vancells Roldós

4

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

editorial

La construcció social del futur

Tothom diu que vivim temps difícils, potser per això costa adonar-se que tota dificultat comporta sempre un repte. Donar-hi resposta esdevé de “per se” una dificultat afegida. Zygmunt Bauman, premi Princep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, l’any 2010, ha cultivat, amb certa fortuna, el concepte: “societat líquida”. Per a Bauman la vida es caracteritza per no tenir un rumb determinat, ja que en ser líquida no pot mantenir la mateixa forma i això fa que les nostres vides es defineixin per la precarietat i la incertesa.

La nostra lluita mai ha estat en contra de ningú i si a favor de molt i de molts: del pensament, del coneixement, de l’humanisme, de la bondat, però sobretot ha estat i és una lluita a favor de les persones. Els qui ens coneixen en poden donar fe.

La Plana és un territori independent i per això és un espai autosuficient, que s’abasteix amb allò què genera; és un espai que no enganya ni fa trampes, que pràctica la cooperació i fomenta el pensament i la cultura i que exigeix a les persones que exerceixen la seva És possible que en el nostre afany per “viure bé” no llibertat. L’intercanvi, l’altruisme i la generositat, ensiguem capaços de veure que la vida és per naturalesa tre iguals, està per sobre de qualsevol tripijoc; no ens precària i incerta. Ens costa acceptar aquesta evidèn- hi avenim, ni ho acceptem. cia, tant que l’esborrem i ens enfonsem en la dèria absurda de no perdre, segons Bauman, el tren de la vida. Al llarg de l’any convidem a persones i a entitats perquè vinguin a explicar el seu plantejament polític, Potser és hora de parar, de posar el peu a terra i de econòmic, social i artístic. En fem de la diversitat una baixar voluntàriament d’un tren que no porta en- expressió de llibertat i, amb fe i perseverança, propolloc. A La Plana fa anys que ens esforcem per alentir sem activitats comunitàries per reflexionar plegats el ritme d’aquest tren i per donar un sentit a la seva des del silenci, des dels contes, des de la poesia, des direcció. Si aquest esforç l’analitzem, a curt termini, de la significació de les principals festes de l’any. Ens hem de reconèixer que promoure canvis substancials arrelem en allò que és simbòlic, per créixer harmòniés difícil; requereix constància, esforç i sacrifici i els cament com ho fa un arbre. Proposem un diàleg sinresultats costen d’assolir. Nosaltres no som multi- cer i continuat, amb allò que veiem, amb el que som i tudinaris, ni som mediàtics, ni molt menys formem amb el que tenim i ho fem amb un sentit de dignitat part de la “beautiful people”; però som honestos i ens i fraternitat. Ens governem amb la paraula i cerquem, considerem compromesos amb els nostres ideals. La en el debat, la justícia que ha de dirimir les nostres Plana és terra de pau, d’acollida; un lloc on, des del diferències. Cuidem a l’altre, ens cuidem a nosaltres respecte, tothom hi és benvingut. mateixos i cuidem l’entorn.

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 5

Intentem ser justos i ens aproximem al dolor, al sofriment i a la necessitat, des de l’enteresa i la fortalesa, del qui comparteix, amb W. Benjamin, el pensament de què els qui sostenen el món no són els vencedors, ni els triomfadors, ni tan sols els supervivents; són els éssers que viuen al marge, en aquests immensos abocadors d’escombraries que la modernitat ha creat. Mai ens enriquirem a costa dels altres, sinó, i en qualsevol cas, ho farem amb els altres, amb tot allò que ens fa ser més honestos i més compromesos.

La Plana és un estat independent, amb poques regles, sense gaires lleis, amb l’ordre mínim i imprescindible per permetre que l’organització funcioni. A La Plana es parla, es discuteix i s’estudia. Es pràctica la medicina, la filosofia, la literatura, la política, l’astrologia, la gastronomia, l’horticultura, la jardineria, la ramaderia, la cura del bosc. A La Plana es fa assistència i acompanyament a persones que necessiten un suport per redreçar l’orientació i el sentit de la seva vida.

S’acull i es dóna allotjament a tothom que ho demana.

Aspirem a engrandir la nostra pàtria, a fer més gran la pàtria de les persones, la de la convivència i la de la solidaritat. Aspirem a engrandir la nostra llibertat, des del respecte i la responsabilitat. Aspirem a ser més justos, més equànimes, més agosarats. Aspirem a investigar, a experimentar i a innovar.

Aspirem a una pàtria solidària que consideri els drets de les persones, no com una prebenda, sinó com un exercici de responsabilitat ciutadana i democràtica.

Aspirem a una pàtria en la qual tothom pugui sentir-se reconegut. Aspirem al fet que cadascú hi participi, des de la noblesa del qui és capaç de superar els vells condicionants, que ens mantenen aferrats al passat, i té el coratge i la generositat d’inaugurar un futur comú.

Aspirem que la grandesa i el poder del pensament, de la intel•ligència i de la paraula, guiïn la nostra consciència i ens facin ser més esplèndids, més lúcids i ens permetin exercir amb singularitat i destresa el rol de persones humanes. Estimem la nostra vocació, estimem la terra on vivim, i lluitem per un ideal compartit per molts: pels qui hi varen deixar la pell, pels qui s’han vist privats de la seva llibertat, pels qui han estat denunciats per utilitzar la seva llengua, pels qui han estat acusats injustament, pels qui han sofert la violència policial, pels qui ens varen lliurar el llegat d’estimar aquesta terra, pels qui, fent-se ressò de la nostra voluntat, han pres les decisions polítiques, necessàries per constituir un Estat en forma de República.

Treballem per la pau seguint el mestratge de Lluis Maria Xirinachs, i ho fem amb la convicció i el coratge del qui sap que la seva lluita, pacifica i constant, és un deure ineludible, un càrrec de consciència, un compromís amb la democràcia i la llibertat. Ens reafirmem en el jurament de no defallir fins a aconseguir-ho. Ho fem amb les mans obertes al món, a la vida, a les persones i al treball. Ho fem amb la lliure voluntat de construir un país més just, més solidari i més ric.

6

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

astrologia

Cicles i les seves etapes (4) Albert Barbé astròleg

“El tiempo, por tanto, nació con el universo, para que, generados simultáneamente, también desaparezcan a la vez, si en alguna ocasión tiene lugar una eventual disolución suya, y fue hecho según el modelo de la naturaleza eterna para que este mundo tuviera la mayor similitud possible con el mundo ideal, pues el modelo posee el ser por toda la eternidad, mientras que éste es y serà todo el tiempo completamente generado. …

“La decisión divina de crear el tiempo hizo que surgieran el sol, la luna y los otros cinco cuerpos celestes que llevan el nombre de planetas para que dividieran y guardaran las magnitudes temporales.”

“…, cuando las velocidades relativas de las ocho órbitas, medidas por el círculo de lo mismo en progresión uniforme, se completan simultáneamente y alcanzan el punto inicial, entonces el número perfecto de tiempo culmina el año perfecto. De esta manera y por estos motivos, fueron engendrados todos los cuerpos celestes que en sus marchas a través del cielo alcanzan un punto de retorno, para que el universo sea lo más semejante posible al ser vivo perfecto e inteligible en la imitación de la naturaleza eterna.”

Amb una mà dins l’aigua del safareig de la plaça major de Qantir, jugant amb la frescor al canell, una li deia a l’altre que estava contenta perquè avui la mestressa li havia donat un didal d’oli per cuidar-se les clivelles, esdevingudes d’alletar a un nebot de l’ama. Egipte, segle XIV aC. Un altre, nét d’aquella esclava, va ser un dels 700.000 de l’Èxode.

dotze. Xifres que tan sols sedueixen una ànima si la seva consciència estima el futur humà tant com les gratificacions del curt i intens present.

Amb el somriure clivellat pel fred dues dones amb uniforme es miraven amb esperança revoltada, al costat d’una tètrada de fusells, a Petrograd, davant el palau d’hivern. Un nét d’aquella bolxevic ara té una filla que, dolguda per la inhumanitat de l’anomenada unió, vol fer més i sobretot millor.

L’any perfecte o cicle equinoccial dura prop de 26.000 anys, a raó de 2000 i escaig per cada fase o era; en són

La llei de conquesta, que feia esclaus a qui no se’ls reconeixia la individualitat, va transmutar-se necessàriament en la llei de l’amor, que ha fet companys (aquells que comparteixen el pa). I, malgrat que aquesta estació no rau en la consciència de tothom, les carències en l’acceptació de qualsevol altre, promouen una nova llei, un nou ideal.

Plató, Timeu, 38bc i 39d. Diàlegs i Cartes Vol. III, Ed. Gredos, RBA 2014, p. 307 i 308.

De la mateixa manera que el brot de primavera sorprèn l’erm hivern feixuc què, d’altra banda, l’ha anat “placentant”, el fruit de l’estiu ens torna a sorprendre quan en el brot de fet ja es dibuixava. Ah!, canvis del procés, Molt més endavant començà a circular un missatge, fases del cicle, moments distints d’un tot necessari. I el una proposta revolucionària: estima els altres com a comiat dels pàmpols torna a cridar-nos l’atenció quan tu mateix. La majoria d’esclaus i altres sotmesos no en la despesa de l’estiu i la prospecció del fred no pot sinó tenien ni tan sols l’anhel, l’esclavitud era el costum. Els comportar aquest despreniment. El silenci, finalment, aferrats usurpadors de la riquesa col•lectiva no en vo- sembla etern, quan tan sols és un altre moment necessari i volgut per la vida, presagi i mentor del brot. lien ni sentir-ne parlar.

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 7

Quins són els límits de l’amor, doncs? però estimem més i radicalment la veritat.

Quan la tolerància ja no resol, què més fer?

Quina és la naturalesa de la veritat?: Cercar-la.

Quan l’empatia és un eslògan i l’abraçada tan sols apropa les pells, què?

Deia Antonio Machado: Quan els drets (i deures) humans es rubriquen però no ¿Tu verdad? No, la verdad; y s’habiten, què cal fer? ven conmigo a buscarla.

La tuya guárdatela.

Recordeu, al voltant del 2000, contrapesant el mil•lenarisme militant recurrent, què es parlava molt del La superficialitat en què estem immersos ens ha portat canvi d’era?, peixos versus aquari, recordeu? a menys-preuar aquest principi: D’opinions, totes; de Perd pistonada peixos (pescadors d’ànimes i símbols veritat, una. Arribats al paroxisme de la falsa toleràna les catacumbes): comprensió, perdó i redempció. cia, fem veure que respectem la veritat de l’altre. I, així, L’impremta i els antibiòtics, l’heliocentrisme i la de- admetent que ell en té una i jo una altra, hem anat pasmocràcia, l’escola pública i el socialisme, la descoberta sant. Tanmateix, quan el conflicte és seriós, despullem de l’inconscient i les teràpies, l’hipisme i la solidaritat, l’altre de veritat. I ens entreguem al prejudici clandestí. el zero i Internet. Exemples de progressos amorosos, Quan l’empatia ha esdevingut eslògan, cal transgredir. fruit de la consideració de l’altre en reciprocitat. Men- Recuperant el simbolisme d’abans, estem inaugurant trestant, el capitalisme malvat extrema el seu tanatis- una tardor, un replegament vers l’important, un desme com les mosques es tornen insuportables tot pre- preniment d’allò que ja no fa servei, una intel•ligència veient el seu ocàs. No ha complert la seva promesa: del esforç. Cercar veritat és perdre la por. Cercar vetots estarem bé, ans els contraris. No ha estat amorós. ritat és caminar amb Machado per un terreny ignot, Auxiliat per polítics, jutges, sindicalistes, periodistes, balbucitar davant un univers en blanc, tremolar espemetges, mestres, famílies i sobretot per la ignorància, ronat pel desig de trobar una explicació més humana i empeny el nou paradigma, com sempre, per insatis- més lliure (“…i la veritat us farà lliures”). Joan 8:31, 32 facció. Ara i arreu, els “des civilitzadors” s’aixopluguen sota els fruits de l’amor per involucionar cap a la La llibertat atalaia el futur. S’hi ha d’anar després de conquesta. Aquí estem! culpa, després de norma, després de certesa. És un experiment. S’hi ha d’anar lleuger, boig de lleialtat als La conquesta no ho va poder tot perquè era un pas. principis de la vida.

L’aspiració humana, administrada amb imposició, va despertar la consciència d’individualitat. Aquest re- La veritat amplia el correcte. La veritat conté la llei coneixement va requerir amor per escampar la bona però no li fa obediència, transcendeix el dogma, minova, un altre pas evolutiu. Ara bé, la banalització de ratge d’aquella. la tolerància del distint, del foraster, que arriba tan sols allà on arriba la comoditat de la meva petita persona, En tots els intercanvis que tinguem amb els nostres necessàriament porta al següent pas. Davant els límits germans, sentim el que sentim i pensem el que pende l’amor: la hipocresia i el confort allà on tirem men- sem, seguim o proposem aquells plantejaments i explijar, i la crisi de fe i la pobresa allà on els hem deixat cacions que a la nostra consciència li semblin honessense menjar, quin ideal agafa el testimoni evolutiu? tament versemblants. Res més que versemblants. Per Un cop ja ens sabem iguals, ens cal consolidar-ho, fer- tant, ens convindria no desestimar cap dubte raonable. ho moneda comuna d’intercanvi o referent. Però ja no podrem jugar amb la mateixa regla. Estimem-nos, clar,

8

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

geografia, política i economia social

Catalunya i Castella Brauli Tamarit Tamarit

Una de les aplicacions de la Matemàtica de la Història d’Alexandre Deulofeu és entendre millor el caràcter col·lectiu dels diferents pobles que participen en cada esdeveniment històric.

Hi ha un moment de la història dels nostres avantpassats catalans on aquests, en paraules del mateix Juli Gutièrrez, gairebé «toquen la mà de Déu». És en el segle XV, quan s’arriba a l’etapa que ell anomena democràtica, la darrera de la fase de fragmentació, on En Juli Gutièrrez Deulofeu sòl recalcar, en les seves totes les classes socials de persones lliures estan repreconferències, que Castella és un territori relativament sentades en el govern de cada ciutat. És la culminació despoblat i de clima feréstec on, durant la reconques- del pactisme social. Coincideix aquest moment amb el ta, el rei Alfons Xè el savi reivindicava per sí mateix major nivell de capacitat creativa en totes les branques el títol d’emperador. Aquesta manifestació de caràcter de l’activitat humana: art, filosofia i ciència. imperial no va assolir el seu propòsit en aquell temps perquè la Península Ibèrica estava en fase de fragmen- Malauradament, aquesta etapa no pot durar sempre, tació demogràfica. Conseqüència d’aquest tarannà, la perquè o bé els més espavilats o els més afortunats van reconquesta castellana va consistir fonamentalment esdevenint més rics respecte els seus congèneres i això fractura la societat en dos grups: capitalistes i proletaen una ampliació successiva del regne de Castella. ris. Quan es trenca aquest equilibri social, en Juli GuEn canvi, en aquest mateix període, a la Catalunya tièrrez Deulofeu diu que els nostres avantpassats van més intensament poblada i amb un clima més benè- voler cercar quins eren els responsables que la societat vol es constata un caràcter més creatiu i lliure. El rei anés malament, i van apel•lar al concepte de «puresa Jaume I no va seguir ampliant el Principat, sinó que va de sang» per culpabilitzar i perseguir a aquells que no ascendir a la categoria de regnes les noves conquestes eren considerats prou «purs». de Mallorca i València, confederant aquests territoris amb el Principat i el reialme d’Aragó.

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 9

Posteriorment, en el segle XVIII, aquella Castella que domina l’imperi espanyol borbó viu la seva etapa de plenitud imperial, reflectida en dirigents com el rei Carles III, l’anomenat «el rei alcalde» que posa ordre i aporta magnificència a la capital madrilenya. És l’etapa anomenada conservadora, dins de la fase de gran unificació, on l’imperi ja no aspira a la dominació universal, però on conserva amb fortalesa les seves possessions.

Però aquesta etapa de plenitud imperial no dura sempre. Arriba un moment, després de les guerres napoleòniques, on l’imperi espanyol entra en decadència i comença a perdre les seves colònies. A partir de les Corts de Cadis és quan veritablement s’introdueix el concepte d’«Espanya» com a tal. Després és aquí quan l’autor Noël Valis en el seu llibre La cultura de la cursilería informa que la societat castellana viu un fenomen de distinció entre aquests que es diuen «castellans vells» i els «castellans nous». Reapareix el fenomen de la «neteja de sang», aquest cop en la seva

versió castissa, així com el de la «cursileria», que és voler aparentar allò que no s’és. Es compren i venen títols nobiliaris i hi ha qui cerca mèrits per ésser investit amb títols nous.

La distinció entre les personalitats bàsiques dels pobles castellà i català no ve només determinada pel seu clima i el seu ambient, sinó també per quins han estat històricament els seus respectius moments de plenitud, com si els seus anhels es basessin en tornar-los a reproduir en cada cas. És segurament l’explicació del perquè es produeix aquest desencontre entre els dos pobles. Mentre que el poble castellà se sent més identificat amb el caràcter imperial de l’autoritat d’un rei paternal, el poble català reflecteix un caràcter fruit de la seva elevada creació, expressat en les seves formes constitucionals més pactistes i alhora participatives, o sigui, més basades en el consens.

10

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Elogi del futur S. Vancells

El soroll mediàtic és tan intens i eixordador que fa difícil tenir una perspectiva, prou equànime, per analitzar objectivament el moviment social de transformació que sacseja el nostre país.

El marasme de la crisi només ha servit perquè uns pocs s’imposessin a molts. Però aquesta retòrica fantasmagòrica, pròpia de dirigents corruptes, ha quedat superada. Aquest és el guany d’aquesta revolta pacífica, decidida i valenta, disposada a posar-hi la cara Estem assistint al naixement d’un nou estat; estem as- les vegades que faci falta, a mantenir-se dempeus, a sistint a un canvi en el repartiment de l’statu quo tra- no afluixar. Mentre els partits envelleixen, i es perden dicional, a un canvi de paradigma. Un procés trans- en tacticismes i prebendes, hi ha nous moviments poformador que neix de l’opressió econòmica que el lítics, assemblearis, que sorgeixen amb la netedat i l’ capitalisme, amb totes les seves cares i formes, ha sot- honestedat suficient per poder canviar el curs de la mès a la ciutadania. La classe mitjana, la classe benes- nostra història. Aquesta gent té les mans lliures; elles tant, i amb ella la burgesia, ha perdut el seu rol social i i ells són els artífexs d’aquest procés de transformació. ha estat apartada de la realitat. Vivim en una societat La violència de dret pot retardar la consolidació del emmalaltida, perduda en la irrealitat, en la confusió i nou estat, però els ingredients socials, culturals i anídurant temps, per mor de la crisi, en la sensació que mics són imparables. no hi havia res a fer, que els sacrificis, les restriccions i les retallades que ens imposaven eren ineludibles i Podem continuar aferrats a les nostres necessitats necessàries. Aquesta societat moralment arruïnada, personals, als nostres petits guanys de cada dia. Ens vitalment impossibilitada, i posada contra les cordes, podem continuar movent amb la por de perdre el poc ha dit prou, ha decidit modificar el rumb d’una his- que tenim, podem desoir els cants d’alliberament, tòria essencialment injusta i tramposa. La rebel•lia no que un sector molt important de la societat ens proés el fruit de quatre eixelebrats ni induïts, és la con- posa, però aquest és un procés irrefrenable, un canvi seqüència d’haver portat a les persones al límit de la que portarà a la re-fundació d’Europa. seva dignitat.

La reactivitat visceral i repressora, que aplica l’esL’estat del benestar, malgrat el que ens volen fer creu- tat espanyol, és una prova inequívoca del temor que re, ha convertit a les persones en dependents de tot; amaga la seva incredulitat, i la seva negativa a jutjar, especialment de les seves necessitats més supèrflues. amb un mínim d’equanimitat, la situació creada. L’ús D’aquí que l’esclat d’independència que sorgeix a Ca- d’una violència tan desproporcionada i la politització talunya, no sigui només una reivindicació política, de la judicatura és una demostració fefaent de la seva sinó que és el medi per canviar la societat; per això enorme i alhora perillosa debilitat. aquest és un moviment tranversal, que sorgeix de totes les capes socials i de totes les edats, i està liderat És possible que aquesta pressió judicial i les velles tàcper persones joves, cultes, formades, compromeses, tiques partidistes dificultin la unitat d’un moviment, ansioses de valors. Joves disposats a construir un país que ha traspassat els estrictes límits de la independèndiferent, a defensar uns ideals i a retrobar un esperit cia i s’ha convertit en un veritable moviment d’allibede lluita i llibertat que els havia estat segrestat. ració nacional. Sostenir aquesta lluita, aquesta revolta

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 11

popular, civilitzada i pacífica, esdevé el repte que les persones s’han de plantejar, perquè aquest moviment supera les organitzacions polítiques i s’insereix de ple en la lliure voluntat de les persones.

Cal actuar amb intel·ligència, amb coordinació i amb eficàcia i cal que aquesta Catalunya que neix, liderada per l’esperit de renovació, que encarnen aquestes persones joves, faci que els qui hem estat covards i hem estimat amb un desesperat dolor aquesta pobra, bruta i dissortada pàtria, ens podem allunyar cap al nord, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! 1

1 Assaig de càntic en el Temple. S.Espriu

Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu, obra de Manuel Cusachs (1985).

12

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

La difícil construcció de pau a Colòmbia Josep Ma Navarro Cantero

Bashar al-Asad por Ali-SAA

La darrera setmana del mes d’octubre d’enguany vaig tenir la gran oportunitat de participar en una Jornada molt especial a Bogotà, capital de Colòmbia. L’Agencia para la Reincorporación y la Normalización (organisme governamental colombià) organitzà la VI Gira de Cooperación Técnica Sur-Sur per tractar d’aportar criteris i experiències que permetessin anar construint aquesta pau tan difícil en un país que al llarg dels darrers 60 anys ha viscut un dels conflictes armats més llargs i complexos.

diversos actors catalans han tingut força influència en aquest procés al llarg de força anys (podeu llegir el llibre de Vicenç Fisas: La conspiración catalana para la paz en Colombia).

Colòmbia està plenament submergida en un contradictori i difícil procés per construir la pau, després dels Acords de Pau de l’Havana del 26 de setembre 2016 entre el Govern colombià i les FARC (Forces armades revolucionàries de Colòmbia), uns acords que es van anar gestant al llarg de 4 anys i que posaven fi a una guerra de més de 50 anys, i en els que col·laboraren diverses instàncies internacionals governamentals i no governamentals. En aquest sentit,

Primer s’aportaven experiències internacionals de transició cap a la pau en contextos on el conflicte armat era central: Irlanda del Nor, Sudàfrica en època del apartheid, Sierra Leona, Filipinas: amb dos grans conflictes armats, un entre govern i guerrilla diríem que d’inspiració islamista, i l’altra una guerrilla d’inspiració comunista; El Salvador, El Líban....

En l’esmentada trobada es tractava de posar en comú diverses experiències internacionals conjuntament amb diversos actors colombians, i entre ells i principals: per un costat el Govern colombià i per l’altra les FARC, tots dos presents en la Jornada.

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 13

Per altra banda, i per facilitar aquesta construcció de pau a Colòmbia es volien explorar experiències de construcció d’una economia solidària i cooperativa a partir de diferents exemples, i en aquest sentit van participar experiències cooperatives de Canadà, d’Equador (en zones quítxues), de Mèxic (en zones nàhuatl), Colombianes, Argentines, i jo mateix com a experiència cooperativa de Catalunya.

En els acords de pau de l’Havana les FARC havien posat com a una de les condicions d’aquesta construcció de pau, el desenvolupament d’un ambiciós pla de construcció de cooperatives i estructures sòcio-econòmiques per construir una economia solidària i cooperativa en les zones “veredals” que havien estat sota control de les FARC, zones eminentment rurals, i molt desenclavades de les vies habituals de transport i circulació d’aquest gran país americà. Les FARC dissoltes en aquests moments com estructura militar, s’han reconvertit en una estructura política per participar en la vida política del país, amb voluntat de concórrer a les eleccions. Així mateix, i per fer possible aquest procés de construcció d’economia solidària com alternativa concreta a un model capitalista, han impulsat una entitat anomenada ECOMUN. La nostra presència en les Jornades volia testimoniar diverses experiències internacionals, així com diversos models i metodologies per construir processos de desenvolupament local i d’impuls d’empreses que s’inspiressin en els principis i valors del cooperativisme, i també en una forma diferent de fer economia que no passés per les lògiques capitalistes i neoliberals.

La veritat és que, malgrat el meu escepticisme inicial i el fet que fos una trobada molt formal i totalment governamental, en la que les FARC i altres actors cooperativistes i mutualistes colombians estaven presents però com a convidats, al igual que nosaltres els convidats internacionals, els resultats finals, aparentment i després d’haver conviscut al llarg d’una setmana amb totes aquestes persones, entre elles com ja he dit un nodrit grup de militants de les FARC (militants de base, camperols i camperoles, i algunes d’elles pertanyents a pobles i nacions ameríndies colombianes), van ser positius sobretot pera la gent més interessada i motivada que eren la militància FARC.

ni de lluny la PAU per al país, sinó un punt i seguit que ha de facilitar un procés en el que es faci realitat la PAU en majúscules. Els actors, per un costat les FARC estan complint fil per randa els acords, i han retornat les armes, tot i que estic convençut que no totes les armes, doncs evidentment en la situació en què es troben no és possible ser ingenu i pensar que tot s’arregla de cop i volta. D’ençà de la signatura dels Acords més de 200 persones han estat assassinades a tot el país: líders indígenes, militants sindicals, militants d’organitzacions pageses, més de 40 militants de les FARC...; qui els ha assassinat? segurament que alguns assassinats són venjances covades al llarg dels anys de conflicte, però molts dels assassinats, la majoria, són fruit del descontrol en el que campen altres actors armats (paramilitars lligats a l’extrema dreta, paramilitars lligats al narco) fora de control, i que el Govern i les instàncies de l’Estat són incapaços d’aturar i que serien els que haurien de garantir la seguretat i impedir aquestes agressions, com els acords de pau recollien i concretaven. Tampoc les ajudes econòmiques acaben d’arribar com s’havien compromès des del Govern, ni tampoc moltes de les mesures d’acompanyament, i les lleis (llei per desenvolupar la Justícia Especial per a la Pau) que s’haurien de desplegar per garantir la transició són en canvi plenament contràries als Acords de pau signats en l’Havana. Recordem que l’extrema dreta “uribista” (d’Àlvaro Uribe, anterior president de Colòmbia) és molt forta al país i van aconseguir un gran èxit amb el no als acords en el referèndum convocat el 2016, i així mateix la seva influència al Senat de la República és notable i això explicaria que certes lleis com l’esmentada vagin en direcció oposada als Acords...

Tot i així, és cert que l’Estat està desplegant un seguit de mesures i de mecanismes, alguns d’ells de seguiment i de suport en els mateixos territoris “veredals”, que són una petita mostra d’una voluntat estatal per fer possible aquests acords. Segurament, assistim a un “combat” en la foscor entre actors governamentals partidaris d’aplicar de forma rigorosa els Acords, i d’altres que són més passius o directament contraris.

En aquest context, i amb tantes dificultats, un cop més són els ideals i els anhels de pau de la gent senzilla, sobretot i fonamentalment en les zones rurals, els que mouen les energies per poder avançar i consolidar uns acords que de moment tan sols són encara un munt de Ara bé, les dificultats del procés són immenses. La sig- papers, un munt de bons desitjos i unes signatures en natura dels Acords de Pau a l’Havana no van significar una llunyana ciutat anomenada l’Havana.

14

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

filosofia i pensament contemporani

El repte de transitar Montse Vives

“Un signo somos, sin interpretación sin dolor estamos Plató ens ho explica en el “Mite de la Caverna”: sortir nosotros y casi hemos perdido la lengua en lo extraño.” de l’aparença per moure’m en un camí desconegut, ple d’incertesa, paranys, sorpreses,… Fins a veure la Hölderlin claror.

En aquest moment tan convuls i alhora tant ric, m’he passejat pel passat per destil·lar, un cop més, Aquest trajecte inhòspit, fet en solitud, l’estat del l’experiència dels que em varen precedir i sortir a fora benestar ens el vol estalviar. Només hem de deixar de pensar i obeir als mediadors, en forma de polítics, més sencera. mestres, metges, psicòlegs, terapeutes màgics…i Cada instant se’m fa més real el problema d’haver-nos serem alliberats dels dubtes, dels dolors. Potser és així, deixat prendre el temps d’eternitat per estalviar-nos però si eliminem el dolor, també eliminem el gaudi. el dolor de la vida. Darrere de la imatge de progrés i Ho anestesiem tot i perdem quelcom més important: benestar hi ha la trampa de convertir-nos en ninots. la memòria d’on venim, la memòria del que ens va moure, la memòria del que som. No podem tornar, Cadascú “és un signe per interpretar” deia Hölderlin. amb reconeixement i gratitud, a significar el que hem Cadascú un matís, en la mirada que ens mou des del viscut. naixement en un fer singular i això sovint ho oblidem, atrapats en unes necessitats inoculades per la imatge No puc tornar a casa amb la mà plena per donar d’un futur feliç, en comptes de decidir conformar i compartir. No puc apropar-me amb una mirada plegats el col·lectiu que anhelem. nova, amb un tacte nou. Tanco les portes a la reflexió, a la resistència i, per tant, a la llibertat de respondre.

Conèixer per dominar, conèixer per conquerir, Renuncio a l’humà. Renuncio al futur. conèixer per tenir. Al final és un coneixement especialitzat, trencador de diàleg, amagat darrere d’un “Lleno de méritos, sin embargo es poéticamente Como concepte de veritat. el hombre vive sobre la tierra.”

El que avui es defensa, com a veritat, demà serà aniquilat per un nou descobriment. El coneixement l’ha de moure l’amor. Intimar amb allò que em crida, amb allò que clama des de dins, per anar descobrint que és i com puc afavorir el seu creixement, que alhora és el meu creixement. D’aquest apropament, a entrar en quelcom que vull conèixer, en diem pensar.

Hölderlin

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 15

16

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Contra el pacifisme “d’esclaus” la no-violència “de senyors” 1 (Que en siguem, d’esclaus, no justifica que en tinguem l’ànima).

Jesús Artiola i Ruhí Breda, Països Catalans.

“Vailet, et diuen que a les guerres tan sols hi ha tristeses, no s’hi guanya mai.

Damunt d’aquesta terra encesa, tot allò que és feble vol ignorar els mals.”

“(...) el problema de l’home, [que plantegem és el de] un rostre humà que apareix de manera nova, dels valors que es proposa d’actualitzar, pels quals aquest home desitja viure i accepta morir.2” Fragment d’una reflexió d’Anouar Abdel Malek a “La dialèctica social”.

Lluís Llach (1970), “Damunt d’una terra”.

Darrers dies d’Octubre densos, grisos, complexes, tristos, desorientats i neguitosos. Enmig d’una tenaç recerca d’opinions i d’informacions, en permanent conversa amb alguns companys, i pendent dels avisos del CDR del meu poble, reviso algunes de les pautes entorn de les quals s’ha mogut l’anomenat “Procés” de Catalunya. I els fets, i potser aquesta llum suau de la tardor, realcen i aporten claredat a algunes sospites: fonamentalment entorn dels discursos de la “pau” i del “civisme”. Tot escrivint aquestes reflexions s’esdevé l’empresonament d’una part del govern del país i l’exili de l’altra. Aturo l’escriptura. No hi ha, en la meva ànima, capacitat per a la crítica enmig de les ràtzies repressives del règim. Ho deixo reposar. I en 7 de novembre, en hores prèvies a la vaga general, reprenc.

Reprenc, com sempre, des de tota l’estima, compromís

i solidaritat cap a qualsevol represaliat per la defensa de la llibertat del poble. Honor i reconeixement, doncs, al President i a les conselleres i consellers del govern de la República, així com als líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural. I a la vegada, tot alhora, reprenc la reflexió crítica. Perquè, en darrer terme, volem la República perquè volem la llibertat. Silenciar la crítica, doncs, seria un mal servei a aquesta terra.

Recordo clarament, alguns dies abans del Referèndum de l’1 d’Octubre, com em vaig discutir amb amics per alguns watsaps que s’enviaven des de l’ANC 1 Faig referència a la “moral d’esclaus” i la “moral de senyors” analitzada pel filòsof alemany Friederich Nietzsche.

2 ABDEL-MALEK, Anouar, “La dialéctica social”, Siglo veintiuno

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 17

donant ordres de cara a la jornada. Hom plantejava que, davant de la possibilitat que Mossos o policia espanyola es presentessin als col·legis per tancar-los o per requisar les urnes, forméssim disciplinadament a les cues per votar i contempléssim l’acció sense resistir-nos-hi. Es tractava “d’oferir al món” la imatge d’un poble cívic i pacífic a qui li impedien l’exercici del dret democràtic a votar. Tots recordem com varen anar aquells dies en què, finalment, l’autoorganització popular va desbordar la lògica de control d’algunes organitzacions. Vàrem alliberar els col·legis, vam convertir l’espai públic en espai per a la festa i per a la lluita i vàrem esdevenir poble, per sempre més poble, donant-nos mútuament coratge i escalf no pas per a disciplinar-nos com a bons xais degollats sinó per a realitzar la nostra llibertat. Amb l’alè del Leviatan3 bufant-nos al clatell vam votar, vam salvar les urnes i vam recomptar els vots. El coratge popular no-violent començava a infantar la República. Començàvem a infantar-la desobeint no només a l’Estat espanyol sinó també a aquells que ens volien mesells davant de la violència del règim borbònic. Començàvem a infantar-la, tant l’1 com el 3 d’octubre, tot defensant espais amb tractors i bales de palla, tallant arbres per impedir el pas de cotxes de policia, tallant carreteres per paralitzar el país... un autèntic esclat d’energia popular que és delicte en qualsevol manual de civisme a l’ús.

Tanmateix aquesta energia no ha durat massa (ha estat refrenada, de moment). El dia 10 d’Octubre la decisió de paralitzar els efectes de la Declaració d’Independència donava pas a llargs dies de dubtes i incertesa aparentment superats pel govern i el parlament en la proclamació de la República del 27 d’Octubre. Foc d’encenalls: com diria pocs dies després el president Puigdemont des de Brusel·les el govern havia decidit no defensar la sobirania davant d’informacions que apuntaven cap a una repressió molt violenta de l’Estat espanyol i dels grups feixistes altament movilitzats les darreres setmanes. El discurs de Puigdemont, de nou, carregava les tintes sobre la voluntat “pacífica i cívica” de la societat i del govern catalans, sobre el seu caràcter marcadament democràtic i el seu rebuig a guanyar el conflicte polític en base a la força i no en base a les raons. Tornàvem de nou a la casella de sortida que sembla que inicialment es buscava: “oferir al món” la imatge d’un poble cívic i pacífic a qui li impedien l’exercici del dret democràtic a votar i a materialitzar les opcions que el poble expressa amb el seu vot. Ara, a més, amb les institucions derruides i llarguíssims anys de presó pesant sobre el cap de molts dels lideratges de l’independentisme. Arribats aquí som al cap de carrer del “procés” i em retrobo aquests dies, precisament des d’aquest cap de carrer, reconeixent de nou el testimoni de l’amic Lluís Maria Xirinacs: “la llibertat no es demana, es pren”, “Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa”. Qui escrivia això, tots ho sabem, no és pas un inflamat líder militar, comandant guerriller o dirigent de banda armada. És l’activista no-violent més destacat que mai han tingut els Països Catalans i, potser, Europa. Candidat, en diverses ocasions, al Premi Nobel de la Pau. I és des d’aquí, des de la memòria i el testimoni de la no-violència, que ens cal ser crítics i ens cal, potser, desemmascarar determinats discursos sobre la “pau” i el “civisme” als que al catalanisme s’ha adherit majoritàriament des de fa anys i, de forma 3 Nom d’un monstre bíblic. Thomas Hobbes el proposa com a nom per a l’estat que, a parer seu, té la funció d’atemorir el poble per tal de garantir l’ordre i la “pau” civil.

18

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

determinant, les darreres setmanes. Una adhesió molt ben analitzada, al meu entendre, per Jordi Graupera4 quan assenyala que al capdavall dels comportaments del catalanisme majoritari (almenys des de la derrota del 1939, reactualitzada pel règim del 78) hi ha sempre la “decisió” davant d’una pistola: la pistola del règim franquista-borbònic que ens apunta davant de qualsevol pretensió de llibertat. La decisió, fins avui, davant d’aquesta pistola, ha estat la de renunciar a la defensa, negociar engrunes, assumir la moral de la víctima enfront del “senyor” i dir-li a tot plegat “pau” i “civisme”.

En el moment crític que vivim cal decidir de nou. El discurs de la víctima, al qual ens ha acostumat el catalanisme dominant, ja no pot portar enlloc més que a una desfeta moral, cultural i política cada cop més profunda. Aquelles, aquells que vulguem la llibertat (que ja només ens pot portar la República) i aquelles, aquells que no volem transmetre als nostres fills la vergonya moral i un nou silenci espès que esterilitzi l’ànima de tots cal que ho fem, al meu entendre, trencant amb el pacifisme d’esclaus i assumint la no-violència dels senyors. En aquest camí recordar i assumir alguns criteris em sembla fonamental: • En primer terme no es pot assumir mai la violència del dominant com a responsabilitat pròpia.

La violència que genera l’agressor no és mai una responsabilitat de l’agredit. Hom pot decidir, per prudència, no presentar batalla en un moment determinat. Però mai des del fer-se responsable del que pugui generar l’agressor sinó, estrictament, des de la cura de les pròpies forces. Certs discursos, doncs, del president Puigdemont referents a la responsabilitat pròpia sobre possibles morts no haurien de ser acceptables.

• L’objectiu de la lluita no pot ser mai demostrar com n’és de dolent l’opressor i com n’és de bona la víctima. L’objectiu de la lluita és trencar amb una situació de domini que hem reconegut com un mal. I, des del convenciment que tota dominació només és viable si compta amb la col•laboració dels dominats, articular totes les formes de no-col•laboració de les que hom sigui capaç.

• La no-col·laboració amb el mal, necessàriament lligada al testimoniatge de la veritat, són el cor de l’acció no-violenta que exigeix del lluitador, de la lluitadora, una important disposició al despreniment i a la generositat, així com una alta exigència interior d’experimentació amb la veritat. Cal aprendre a dir i a dir-se la por quan tinguem por. Cal aprendre a dir i a dir-se la feblesa quan sentim feblesa. Cal aprendre a dir la ràbia quan sentim ràbia. Cal aprendre a no emmascarar amb cap bonic discurs sobre la pau les nostres debilitats, més que comprensibles, sinó a ferhi front des de la cura mútua de totes i tots. I caldrà, en aquest camí, aprendre a desprendre’s de la postmodernitat relativista i benestant que dificulta tant la nostra denúncia del mal com la nostra capacitat per fer-hi front.

4 GRAUPERA, Jordi. “Que siguin els últims”. Elnacional.cat, 7/11/17

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 19

art, cultura i societat

Sri Lanka o el turismo de postguerra

Pol Vancells Roldós

Fotografía de Pol Vancells Roldós Más de dos millones de visitantes se dirigen a Sri Lanka cada año, más de cuatro veces el número que llegó en 2009.

Trayecto en tren desde Nuwara Eliya (Provincia Central) a Ella (Provincia de Uva), octubre de 2017.

20

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

¿Se acuerdan de la película El puente sobre el río Kwai?

El célebre y oscarizado film (1957), dirigido por David Lean y protagonizado por Alec Guinness y Sessue Hayakawa, aborda la construcción del llamado Ferrocarril de la Muerte que unió Bangkok y Rangún y sirvió de arteria terrestre para el transporte de tropas y suministros al ejército japonés que había invadido Birmania durante la Segunda Guerra Mundial. Pero el film nunca se rodó en el río Kwai, si no en la recóndita Ceilán (actual Sri Lanka). Sobre el río Kelani, en la profundidad de la jungla, se construyó el mastodóntico puente de madera, sólo para dinamitarlo en mil pedazos ante el equipo de grabación, la plana mayor ceilandesa y unos pocos vecinos que no quisieron perderse el espectáculo.

Una década después, el gobierno -consciente de las potencialidades paisajísticas y climáticas del país- quiso empezar a desarrollar la industria turística para abrirse al mundo. No obstante, las tensiones nacionales entre la mayoría cingalesa (budista) y la minoría tamil (hindú) presagiaban el inicio de un conflicto étnico de grandes proporciones: a mediados de los setenta surgió el movimiento tamil para la autodeterminación, liderado por la guerrilla de los Tigres de Liberación de la Tierra Tamil (LTTE)1 y a partir de entonces los ataques y los contraataques con el Ejército de Sri Lanka (SLA) devinieron atrocidades y masacres por ambos lados. Sri Lanka cayó en una guerra civil que duró 26 años (con algunos períodos de tregua mediados por diplomáticos de la ONU), hasta que en 2009 las tropas del gobierno acorralaron los LTTE y miles de tamiles al noreste de la isla (área del extraoficial estado Tamil Eelam). Ni los medios de comunicación ni las ONG tuvieron acceso a la línea de fuego. Teniendo la victoria final tan cerca, el gobierno desoyó la comunidad internacional y bombardeó civiles y combatientes durante días, incluidas las “zonas seguras”. El amargo final tubo su cúspide con las denuncias de violaciones y ejecuciones tanto de refugiados como de combatientes que se habían rendido. Un informe del Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas (UNHRC) confirmó la masacre civil durante los últimos meses del conflicto. A día de hoy el parlamento de Sri Lanka sigue rechazando cualquier investigación por parte de la ONU y los demás grupos de defensa de los derechos humanos. Mientras tanto, el turismo -que pasó de largo durante tres décadas- parece que ha desembarcado para quedarse.

«La Perla del Índico» es hoy el principal eslogan de las agencias de viaje que ofrecen circuitos turísticos en Sri Lanka. Y ciertamente esta gran isla, situada en el extremo de la península de la India, tiene mucho que ofrecer al viajero: una extensa jungla salpicada por vestigios de antiguas civilizaciones, playas interminables de arena tostada con sus olas de tubo para surfear, montañas alfombradas con cultivos de té (Sri Lanka es el mayor productor de té a nivel mundial), planicies con aire africano y un sin fin de especies endémicas entre árboles, aves y mamíferos, así como muchas clases de insectos, reptiles y anfibios poco comunes. Todo ello, junto a una gastronomía variada y una hospitalidad entrañable, revela un destino cautivador que ha conseguido, desde hace ya algún tiempo, sacarse de encima el complejo de hermano menor del gigante hindú. En cierto modo podríamos decir que Sri Lanka es aún un país por descubrir, puesto que el largo período de guerras civil (1983-2009) y la catástrofe que supuso el último gran tsunami (2004) la han apartado de muchas rutas. Mientras la expansión de las aerolíneas low cost ha provocado cambios revolucionarios en la industria turística de Asia y el Pacífico -trillando especialmente zonas de la India y el sureste asiático-, el antiguo Ceilán se ha estado escondiendo del mundo. Pero no por mucho tiempo. Las consecuencias físicas y económicas de la guerra han apremiado un crecimiento turístico que contribuya, en principio, a cerrar las heridas y a devolver la actividad económica a las zonas más deprimidas. Desde el fin del conflicto armado el turismo no ha parado de crecer y en el 2016 visitaron la isla 2 millones de personas, un 40% más que en el 2009, según datos de la Worl Tourist Organization2. Esta misma organización también aporta datos muy relevantes sobre el origen de los visitantes, de los cuales europeos y asiáticos mantienen las más altas cuotas de mercado con el 42% y el 25% respectivamente, sobre el total de turistas en 2016. En el caso europeo, en tan sólo cuatro años, el turismo -esencialmente mochilero- se ha doblado, alcanzando las 856.287 visitas en 20163.

1 La etnia tamil de creencia hindú es originaria del sur de la India.

Durante el período colonial británico en Sri Lanka (década de 1870) se sustituyó el café y el caucho por el té, y el crisol demográfico de la isla quedó totalmente modificado por la irrupción de mano de obra tamil; la cual, desde entonces, se ha considerado una minoría amenazada por el nacionalismo cingalés dominante.

2 Disponible en <http://www.e-unwto.org/doi/abs/10.5555/unwtotfb0144011120122016201707> [consulta el 14 de noviembre de 2017].

3 En los últimos años el gobierno de Sri Lanka se ha afanado en firmar acuerdos de Estatus de Destino Autorizado -también conocidos como Approved Destination Status (ADS)- con las autoridades chinas que les permiten recibir a numerosos grupos de turistas chinos en viajes organizados.

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 21

A su vez cabe destacar el incremento exponencial del turismo procedente de China, que ha pasado de 20.323 visitantes el 2012 a 280.687 en el 2016, y en menor medida de Corea del Sur, el cual durante este mismo período ha multiplicado por tres el número de turistas: si en 2012 fueron 6.133, en el 2016 se ha llegado a 16.427 visitas. El auge de la clase media con renta media-alta en Asia (especialmente China), la expansión de sus economías de consumo y la especial predilección por los trayectos continentales no hacen sino presagiar la tendencia expansiva del mercado asiático en Sri Lanka para los próximos años.

De hecho, la tendencia creciente del turismo con capacidad de gasto ha supuesto el rápido desarrollo de infraestructuras turísticas en la isla, incluyendo las áreas remotas del norte que fueron refugio de los Tigres Tamiles durante los años de conflicto étnico.

Hasta tres aeropuertos, una nueva autopista que comunica el sur con la capital, resorts que aparecen en playas antes vírgenes y pequeñas guest house familiares concentradas en las zonas más populares, poco a poco transforman las poblaciones urbanas y empiezan a acechar las zonas rurales. Si bien la economía sigue basándose en la agricultura, -los empleados en este sector representaban el 30% del total de empleos en el año 2015- es importante señalar la constante pérdida de su peso en el PIB nacional puesto que en apenas quince años ha pasado de representar el 20% (años 2000) a situarse cerca del 8,30%, sólo un poco por delante de la contribución directa del turismo, que asciende al 7,5% según el informe Economic and Social Estatistics 2016 elaborado por el Central Bank of Sri Lanka4 . La existencia de una industria del turismo cada vez más insertada en el territorio ceilandés ya ha empezado a transformar la vida de los ciudadanos, sobretodo en las regiones más precarias, como la provincia de Jaffna, dónde el índice de pobreza supera la media nacional. El gobierno es el principal valedor de una estrategia de desarrollo de doble filo: por un lado, favorecer -con la ayuda del sector privado- programas subvencionados de formación e inserción laboral de jóvenes en las principales cadenas hoteleras del país, aerolíneas y agencias de viaje5; por el otro, conseguir la integración de los jóvenes en la industria turística para impedir que se sientan atraídos por los movimientos de radicalización aún latentes. Pese a las cifras de mejora económica, lo cierto es que el creciente mercado turístico en Sri Lanka no genera beneficios por igual a todos sus habitantes. Por mucho que

las instituciones del país se esfuercen en ensalzar el éxito de la apertura al turismo, la participación de las comunidades locales en la gestión del nuevo contexto socioeconómico parece que no está nada garantizada.

La conferencia «Turismo: un catalizador para el desarrollo, la paz y la reconciliación»6, celebrada en julio de 2016 en la localidad de Passikudah (provincia oriental) constató las últimas cifras del impacto económico del turismo en Sri Lanka, las estimaciones a corto-medio plazo basadas en las campañas de marketing efectivas y la excelencia de oportunidades para el desarrollo del turismo. No obstante, las condiciones en las que fue organizado el evento son, como mínimo, sospechosas. Los participantes fueron en su gran mayoría miembros de consejos expertos, servicios de inversión y compañías hoteleras nacionales e internacionales de gama alta, ajenas a toda realidad local y desconocedoras de la historia reciente de un país que vive su particular período de postguerra. A parte de algunas ponencias en inglés, la organización tan solo reconoció el cingalés, la lengua de la mayoría de la población, para un evento celebrado en una región pesquera predominantemente tamil que fue arrasada tanto por la guerra como por el tsunami. Para mayor perversión, las cofradías y los empleados locales no fueron ni consultados ni invitados a participar de las jornadas. Mucho menos se contó con la Autoridad de Desarrollo de Pequeños Establecimientos de Té (ADPET), una comunidad de 400.000 pequeños agricultores que produce más del 70% del té de Sri Lanka con la ayuda del Programa de Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA) que busca derogar el uso de herbicidas sintéticos y revertir los procesos de degradación mediante la gestión ecológica de la tierra. A parte de desempeñar estándares de sostenibilidad, la mayoría de estas plantaciones de té han sido convertidas en excelentes centros de interés cultural, dónde los viajeros descubren el proceso de producción y exportación del té, principalmente hacia Oriente Próximo.

4 Disponible en <http://www.cbsl.gov.lk/pics_n_docs/10_pub/_docs/ statistics/other/Socio_Econ_Data_2016_e.pdf> [consulta el 16 de noviembre de 2017].

5 Jetwing Youth Development Project (JYDP). Disponible en <http:// www.jetwingeternalearthprogramme.com/jypd.html> [consulta el 16 de noviembre de 2017].

6 La conferencia fue organizada por la World Tourism Organization (UNWTO) y la Sri Lanka Tourism Development Authority (SLTDA).

22

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Un artículo publicado en la plataforma Groundviews Journalim for Citizens7 (FERNANDO Y KUMARA, 2016) vislumbra la hipocresía que supuso la celebración de la conferencia en el lujosos Amaya Beach Resort. Mientras el presidente del International Institute for Peace Through Tourism (IIPT) pronunciaba un discurso acerca la necesidad de dar protagonismo a los habitantes de las zonas en las que se desarrolla el turismo, dado que las comunidades tienen que sentir que son capaces de gestionar sus propios negocios en ese nuevo contexto, al mismo tiempo el evento excluía tres generaciones de personas gravemente afectadas por la guerra, negando su participación en una conferencia que sobre el papel abordaba la paz, la reconciliación y el desarrollo. Dicho artículo es una denuncia al maltrato que están recibiendo las comunidades locales, muchas de las cuales han intentado ser escuchadas sin éxito y apenas mantienen sus sistemas de vida tradicionales.

La información proporcionada por las comunidades consultadas ha revelado que algunos proyectos turísticos de Passikudah, Kalpitiya (provincia norte-occidental) y Kuchaveli (provincia oriental) han comportado restricciones en la libre circulación de cingaleses, tamiles y musulmanes, escasez de agua para uso doméstico debido al gran consumo de los hoteles e incluso algunos han perdido sus tierras como resultado de procesos de expropiación forzosa; a menudo llevadas a cabo por miembros del ejército cingalés. La construcción de resorts a primera línea de la costa -y sin relación alguna con el entorno- empuja las cofradías de pescadores a replegarse en zonas de atraque más estrechas. Coincidiendo con la conferencia celebrada en Passikudah hubo una manifestación convocada por The National Fisheries Solidarity Movement of Sri Lanka (NAFSO), para denunciar delante de unos pocos medios de comunicación8 que el resort Amaya Beach se levantó en el que fue el principal centro de pesca de la cofradía local Fisherfolk. Desde su construcción más de 300 pescadores han sido obligados a concentrarse en apenas 300 metros de una playa de 5 quilómetros de longitud y han visto bloqueados hasta ocho puntos de acceso al mar, teniendo que caminar tres quilómetros para llegar a las embarcaciones.

Asimismo, los manifestantes pusieron de relieve que la mayoría de trabajadores de las cadenas de hoteles no son de los alrededores y que los mismos establecimientos apenas compran suministros a los negocios locales.

La falta de un plan de acción conciliado en el despliegue de la industria turística en Sri Lanka es la demostración de que persisten graves problemas de convivencia entre la mayoría cingalesa y budista (el 70% de la población) y la minoría tamil e hindú (13%).

El aparato ideológico del Estado ha encontrado en el turismo no solamente una oportunidad de desarrollo capitalista, también encubre un pretexto perfecto para fomentar una identidad cingalesa y budista no inclusiva. Desde la protesta de Passikudah han acontecido otras manifestaciones en diversas zonas del país, contra el modelo de desarrollo turístico financiado con capital extranjero que habilita el aparato represivo del Estado: la confiscación ilegal de miles de hectáreas de cultivo a familias tamiles y el aumento de casos de desplazamiento forzado9 a manos de las fuerzas armadas. Se trata de la misma poderosa máquina militar que todavía sigue siendo investigada por la Comisión de Derechos Humanos de la ONU por supuestos crímenes contra la humanidad10 perpetrados en la última etapa del conflicto étnico-religioso.

En su último informe11 para el año 2016, Amnistía Internacional asegura que sigue habiendo en el país numerosos desafíos en materia de derechos humanos, entre ellos el uso por parte de las autoridades de la Ley de Prevención del Terrorismo -pendiente de ser revocada y sustituida por una legislación acorde a las reglas internacionales-, para detener durante periodos prolongados a tamiles presuntamente vinculados con los Tigres de Liberación (LTTE) y aplicarles la práctica de la tortura bajo custodia policial. En el norte y el este del país, los activistas afirman que aún hay entre 1.000 y 2.000 encarcelados, con familias enteras vigiladas y memoriales de milicianos tamiles devastados.

En los últimos dos años la población cristiana y musulmana también ha denunciado actos de persecución a manos de grupos de monjes budistas radicales, 7 Disponible en <http://groundviews.org/2016/07/11/tourism-in-sri-lanka-catalyst-for-peace-development-or-militarization-dispossession/> [consulta el 17 de noviembre de 2017].

8 The International Network for Economic, Social and Cultural Rights (ESCR-Net). Disponible en <https://www.escr-net.org/news/2016/ fisherfolk-protest-defend-their-lands-and-waters-luxury-tourism-development> [consulta el 18 de novembre de 2017].

9 En 2015, The National Fisheries Solidarity Movement of Sri Lanka (NAFSO) publicó un informe sobre la realidad de los desplazados en el distrito de Jaffna. Disponible en <https://www.escr-net.org/sites/default/files/final_research_report_07_th_of_sep_without_photo.pdf> [consulta el 18 de noviembre de 2017].

10 Informes elaborados por el Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas (UNHRC). Disponible en <http://www.ohchr.org/ EN/HRBodies/HRC/Pages/OISL.aspx> [consulta el 20 de noviembre de 2017].

11 Disponible en <https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/> [consulta 20 de noviembre de 2017].

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 23

erigidos como guardianes de la identidad nacional: distribución de propaganda racista, acoso a personas por su vestimenta, amenazas de muerte a empresarios, profanación de centros de culto e insultos contra las demás creencias religiosas. Sin ir más lejos, el grupo ultra Sinha Le o Sangre de León consiguió parar las obras de una mezquita en la ciudad de Kandy y de una iglesia en la provincia norte-occidental; incluso llevó a cabo en las redes sociales campañas de difamación y amenazas contra Equal Ground, organización que defiende los derechos sociales y políticos de la comunidad LGTBI de Sri Lanka. Otra organización budista xenófoba llamada Sinhala Ravaya lanzó un ataque de violencia en el año 2013, contra una mezquita de Colombo causando cuatro muertos y graves daños a comercios musulmanes. Sólo en 2015, The Secretariat for Muslims12 registró 87 agresiones a su comunidad, 7 de las cuales fueron empleando la violencia física. En la mayoría de estos episodios fanáticos las fuerzas del orden culpan a las minorías religiosas de incitar a sus agresores y permanecen impasibles a los disturbios callejeros.

En palabras del pensador cingalés Wimarshaná Wijesuriya13 -autor de la novela distópica Colombo: A Critical Introspection (2012)-, la situación de creciente intolerancia en Sri Lanka, principalmente hacia los musulmanes (7,5% de la población), tiene su origen en el etnocentrismo cultural, el cual se sirve de la religión de manera instrumental para legitimar los derechos, los valores y la identidad de la mayoría. Este fundamentalismo religioso o fascismo teocrático suele asociarse con otros fundamentalismos de carácter político, económico, cultural y social, con quienes establece alianzas para defender con más eficacia los principios dogmáticos, mediante una moral represiva, la tendencia a la exclusión por razones de etnia o raza y una concepción religiosa de vuelta a los orígenes idealizados.

Con todo, el mismo informe emitido por Amnistía Internacional reconoce algunas mejoras jurídicas e institucionales, como el inicio de reforma constitucional del sistema de control del poder ejecutivo y un reparto más equitativo del poder entre las distintas etnias del país. En julio de 2016, Sri Lanka aprobó la Ley de Derecho de la Información y al mes siguiente, fruto de la presión del comisionado de Derechos Humanos de la ONU, aprobó la Ley Nacional para la Búsqueda de Soluciones Duraderas a los Desplazamientos Pro-

vocados por el Conflicto. El objetivo de esta ley -cuya aplicación estaba previsto que comenzara a finales de 2017- no es otro que proteger los derechos humanos, estableciendo directrices para la devolución de tierras confiscadas por el ejército, la creación de medios de sustento y oportunidades de generación de ingresos para las personas desplazadas y la facilitación de ayuda a los refugiados que regresen. Igualmente incide en la no discriminación, el acceso a la justicia y la concesión de reparaciones.

Ciertamente el gobierno de Sri Lanka ha iniciado un tímido proceso de apertura a la justicia, emprendiendo algunas modificaciones procedimentales para abordar las graves violaciones de derechos humanos que han proliferado en el país durante decenios, y evitar su repetición; pero lo cierto es que la noción de Sri Lanka como democracia multiétnica y multireligiosa está seriamente dañada y corre el riesgo de seguir empeorando si no se apuesta claramente por una política de reconciliación nacional y de dignificación de la memoria. En esta dirección aún queda mucho camino por recorrer, ya que no existen iniciativas civiles para memoriales y acontecimientos de recuerdo mutuo.

Hasta el momento las únicas iniciativas gubernamentales para la memoria continúan dirigidas únicamente a glorificar el ejercito cingalés. En las afueras de Passikudah y Kathankudi (costa este) hay otros monumentos no reconocidos, construidos por las comunidades locales tamiles y musulmanas para recordar las personas asesinadas y desaparecidas. Si realmente se quiere apostar por una reconciliación real es necesaria la recuperación de la memoria de las comunidades locales y de la promoción de monumentos oficiales que signifiquen a toda la población afectada, a semejanza de otras experiencias internacionales de memorialización14, que además tienen un papel muy importante en el desarrollo turístico emancipador: la educación de los visitantes (nacionales e internacionales) y la transmisión de la experiencia in situ que ofrece una perspectiva única para el turista.

12 Anti Muslim Sentiment in Sri Lanka: Incidents against Muslims May to August 2015. Disponible en <http://sfmsl.org/wp-content/ uploads/2015/11/Anti-Muslim-Sentiment-in-Sri-Lanka_May-August_2015.pdf> [consulta el 21 de noviembre de 2017].

13 Disponible en <https://en.wikipedia.org/wiki/Wimarshana_Wijesuriya> [consulta el 21 de noviembre de 2017].

14 A nivel internacional existen experiencias de recuperación de la memoria que se han convertido en espacios de interés turístico. El memorial del Holocausto en Auschwitz, el Museo sobre el Apartheid en Sud-África, el Museo Tuol Sleng sobre el genocidio de los Khmers Rouges en Camboya o el memorial a la masacre de Gwanju (Corea del Sur) son algunos ejemplos.

24

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Explicar la historia desde el punto de vista de las personas afectadas, en vez de la versión propagandística del gobierno y de la mayoría de los medios de comunicación, como un primer paso hacia la comprensión de los elementos que provocaron el conflicto. En palabras de Walter Benjamin15, el deber moral de interpelar la memoria anónima: “la construcción histórica consagrada a la memoria de aquellos que no tienen nombre”.

La verdad es que a día de hoy Sri Lanka está lejos de cualquier iniciativa que aborde la reconciliación de las comunidades afectadas por la guerra y la conflictividad étnica y religiosa de los años posteriores. Como ya hemos dicho, el desarrollo económico no traerá la reconciliación si no hay depuración de responsabilidades pasadas y presentes. Para el gobierno, en cambio, todas estas preocupaciones siguen quedando en un segundo plano. Las previsiones de crecimiento del número de turistas en los próximos años son utilizadas para promover la misma agenda política, basada en la construcción de complejos vacacionales y otros proyectos de desarrollo financiados con capital mayoritariamente chino (China invertirá alrededor de 5.000 millones de dólares en el sur del país en los próximos tres años, según fuentes gubernamentales). Un estudio elaborado por el organismo británico World Travel & Tourism Council (WTTC)16 afirma que para el año 2027 la contribución total del turismo al PIB de Sri Lanka será del 14% (en una década se doblará) y que las exportaciones generadas por el turismo internacional (7,3% de las exportaciones totales en 2017) aumentaran un 2,6% anual durante los próximos diez años.

Enfrente las previsiones de bonanza faltará ver si el aparato ideológico del Estado continuará dañando las prácticas socioeconómicas y culturales de las comunidades locales, arrancándoles de sus tierras y de sus medios de subsistencia, o si por el contrario, desplegará reformas democráticas en base a la paz y la reconciliación, así como el medio ambiente, cuya protección está estrechamente relacionada con la vida comunitaria y los medios de subsistencia y por lo tanto, es un factor crucial en cualquier proyecto turístico. Hasta la fecha, solo unas pocas personas -por la vía judicial- han obtenido una compensación por las tierras expropiadas a causa de proyectos turísticos, según informa Groundviews Journalism for Citizens.

La desposesión, desplazamiento y marginación causadas por una economía de mercado insensible a las aspiraciones y los sufrimientos de la población local refuerzan la búsqueda de alguien a quien culpar y alguien a quien idolatrar. El fracaso de la democracia política y el ascenso del fascismo teocrático serian el precio de este abandono. En lo que va de año en Sri Lanka, destacados monjes budistas han presentado una reforma de la constitución para el reconocimiento único de la cultura cingalesa-budista, el cardenal católico sigue oponiéndose a un estado laico y al aborto -hasta cuando la vida de la madre corre peligro-, y los sacerdotes musulmanes de línea dura no se plantean romper el matrimonio infantil. ¿Cómo puede el turismo contribuir de verdad a la promoción de la paz, la reconciliación y el desarrollo en un contexto de postguerra? ¿Dónde proyectar los retos de una sociedad vulnerable a los vientos extremistas? La retórica del nacionalismo de la sangre y la fe podría, como en la película de David Lean, volar de nuevo el puente de la convivencia en Sri Lanka.

15 Benjamin, W.: La dialéctica en suspenso. Fragmentos sobre la historia, Santiago de Chile, ARCIS, 1995.

16 Disponible en <https://www.wttc.org/-/media/files/reports/economic-impact-research/countries-2017/srilanka2017.pdf> [consulta el 22 de noviembre de 2017].

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 25

Referencias bibliográficas Amnistia Internacional (2017). Informe 2016/17. Am- Lewer, N. & William, J. (2006). El proceso de paz en nistía Internacional: la situación de los derechos hu- Sri Lanka: perspectivas históricas, políticas, económimanos en el mundo. Amnistía Internacional, Londres. cas y de resolución del conflicto. Anuario Asia-Pacífico, p. 231-240.

Benjamin, W. (1995). La dialéctica en suspenso. Fragmentos sobre la historia. Santiago de Chile: ARCIS. National Fisheries Solidarity Movement (NAFSO) (2015), The reality of the life of the displaced people in Central Bank of Sri Lanka (2016). Statistics Depart- Jaffna District. NAFSO, Negombo (Sri Lanka). ment [Electronic]. Sri Lanka Socio-Economic Data 2016 – VOL. XXXIX. Central Bank of Sri Lanka, Co- Sri Lanka Export Development Board (2016). Industry lombo (Sri Lanka).

Capability Report. EDB, Colombo.

D’Amore L., Mendiratta, A., Yi, L., Palihakkara, H. & Ariyaratne, V. (Agosto de 2016). Local community involvement and “peace sensitive tourism”. En H. Jin Lee (coord.), UNWTO Conference on “Tourism: a Catalyst for Development, Peace and Reconciliation” Passikudah, Sri Lanka, 11 -14 July 2016.

The Secretariat for Muslims. (2015). Anti Muslim Sentiment in Sri Lanka: Incidents against Muslims May to August 2015. SFM, Kohuwela.

Gunasekara, T. (2017). Power, Religion and Impunity.

Groundviews Journalism for Citizens.

World Tourism Organization and Global Tourism Economy Research Centre (2017), UNWTO/GTERC [Electronic]. Annual Report on Tourism Trends - 2017 Edition. UNWTO, Madrid.

United Nations (2015). Annual report of the United Nations High Commissioner for Human Rights and reports of the Office of the High Commissioner [ElecFernando, R. & Kumara, H. (2016). Tourism in Sri tronic]. Report of the OHCHR Investigation on Sri Lanka: Catalyst for Peace & Development or Militari- Lanka (OISL). OHCHR, Ginebra. zation & Dispossession? Groundviews Journalism for Citizens.

World Tourism Organization (2017). Yearbook of Tourism Statistics dataset [Electronic]. Sri Lanka: Gunasekara, T. (2017). Blood-and-Faith Populism Country-specific: Arrivals of non-resident tourists at and Sri Lanka’s Future. Groundviews Journalism for national borders, by nationality 2012 - 2016 (07.2017).

Citizens.

UNWTO, Madrid.

Jing, X. (2009). El desarrollo del turismo en Asia.

Anuario Asia-Pacífico, p. 309-315.

World Travel & Tourism Council (2017), Travel & Tourism Economic Impact 2017, Sri Lanka. WTTC, Londres.

26

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ

Walter Benjamin Berlín, 15 de juliol de 1892 Portbou, 26 de setembre de 1940

LA PLANA ESPAI DE PENSAMENT I COOPERACIÓ 27

Lluís Maria Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de 1932 Ogassa, el Ripollès, 11 d’agost de 2007

Zygmunt Bauman Poznań, Polònia, 19 de novembre del 1925 Leeds, Regne Unit, 9 de gener de 2017