MonMarato36

DESEMBRE 2024 R E V I S TA D E L A F U N D A C I Ó L A M A R AT Ó D E 3 C AT · N Ú M . 3 6

MM36.indd 1

21/11/24 19:57

2 MÓNMARATÓ

MM36.indd 2

21/11/24 19:57

Ara mateix, mentre estàs llegint la revista MónMarató, sense adonar-te’n, també estàs respirant, però és possible que no en siguis conscient perquè respirar no és un problema per a tu. Però sí que ho és per a gairebé dos milions de persones a Catalunya. Persones de totes les edats, també infants, que no poden respirar, que no respiren per viure, sinó que, malauradament, viuen per respirar!

Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de 3Cat La respiració és imprescindible per viure, però forma part de la nostra vida d’una manera tan discreta que no li veiem la transcendència que té, fins que no la trobem a faltar i, de vegades, ja és massa tard.

I és que respirar és molt més que portar oxigen a la sang. Respirar és emoció des del moment que naixem, omplint els pulmons per primera vegada. Respirar és felicitat, amistat, és volar, plorar, riure, cridar, pensar, viure... Respirar és present i futur, és estimar, és solidaritat.

Necessitem respirar 29.000 cops cada dia, tot el dia, de dia i de nit, mentre dormim, quan somiem, quan ens despertem, ens llevem, ens dutxem, ens vestim, mengem, mirem el mòbil, caminem, correm, treballem, parlem, escoltem, tornem a mirar el mòbil, estimem, tornem a dormir i somiem amb un món millor.

Un món amb recursos que permetin fer avançar la recerca en la prevenció, el diagnòstic i els tractaments de les malalties respiratòries –temàtica de La Marató d’enguany–, un món que eviti la pèrdua de les vint-i-set persones que, actualment, moren, cada dia, a Catalunya. Les malalties respiratòries són la tercera causa de mort entre les nostres amistats, el veïnat, éssers estimats... No oblidem la seva mirada, el seu nom, el seu somriure, però tampoc el seu ofec, que és la causa de la seva reduïda qualitat i esperança de vida.

Per això, més que mai, La Marató del 15 de desembre i la campanya prèvia de sensibilització i divulgació, acosta les malalties respiratòries al conjunt de la ciutadania i, sobretot, incideix en el jovent. La campanya també impulsa el coneixement del conjunt d’aquestes patologies sobre aspectes com ara les conseqüències de la contaminació, el canvi climàtic i la promoció d’hàbits de vida saludable, però destacant-ne també, i sobretot, les malalties degudes a infeccions (bacteris, virus, fongs), al sistema immunitari o al component genètic.

Aquest any, com a cada edició de La Marató, respirem i agafem aire, molt d’aire, per mobilitzar-nos i solidaritzar-nos perquè tothom tingui una vida plena, plena de salut, d’il·lusió i d’esperança en la recerca. A ple pulmó!

MónMarató Desembre 2024. Núm. 36 ©2024 Fundació La Marató de TV3 Carrer de la TV3, s/n. 08970 Sant Joan Despí fundaciomarato@3cat.cat 3Cat.cat/marato

Direcció: Lluís Bernabé Valera Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez Anguas i Àngel Ponz Corella Màrqueting: Joaquim Condomines Fonoll Impressió: En Bobina Tiratge: 20.000 exemplars Distribució gratuïta D.L.: B. 18855-2004 Aquesta publicació i la seva distribució ha estat possible gràcies a: Dasler, Fundació Orienta, Nieves i Pans&Company.

Protecció de dades La Fundació La Marató de 3Cat disposa de la seva informació de contacte amb la finalitat d’informar-lo dels actes propis de l’entitat. Trobarà més informació de la nostra política de protecció de dades a www.ccma.cat/avis-legal/privacitat/fundacio-la-marato/ i, en qualsevol moment, podrà exercir els drets que marca la legislació a través del correu electrònic lopd-difusiomarato@ccma.cat.

138490

MÓNMARATÓ 3

MM36.indd 3

21/11/24 19:57

Cada dia, respirem al voltant de 29.000 cops i 14.000 litres d’aire. Només amb aquestes dues dades ens podem fer una idea de la importància crucial de la respiració i de l’aire que portem als pulmons. Les malalties respiratòries afecten cada vegada més la població a causa de factors ambientals, com la contaminació i el canvi climàtic, el tabaquisme i els estils de vida. Només a Catalunya, hi ha 2 milions de persones afectades, són la segona causa d’ingrés hospitalari i la tercera causa de mort, amb 27 defuncions al dia. Tot i això, encara són malalties força desconegudes i infradiagnosticades.

La 33a edició de La Marató de 3Cat se centra en aquest àmbit de la salut amb l’objectiu de sensibilitzar la societat per poder identificar i prevenir problemes respiratoris i impulsar una recerca que permetrà guanyar anys i qualitat de vida per a les persones que hi conviuen.

4 MÓNMARATÓ

MM36.indd 4

TRUCA 21/11/24 19:57

EL PROGRAMA

MALALTIES RESPIRATÒRIES

El 15 de desembre, tots els mitjans de 3Cat culminaran una intensa campanya de sensibilització amb una programació en directe de més de 17 hores de durada a la ràdio, la televisió i els canals digitals.

Com cada any, La Marató començarà a Catalunya Ràdio a les sis del matí amb una edició especial d’“El suplement”, dirigit i conduït per Roger Escapa, que comptarà amb la participació d’experts en l’àmbit de la salut i la recerca, testimonis de totes les edats i connexions en directe arreu del territori per donar visibilitat a les malalties respiratòries.

El fil conductor del programa a TV3, que arrencarà a les 9:30, serà l’aire lliure, per reivindicar la importància de respirar aire net. Així, La Marató sortirà del plató de Televisió de Catalunya i es farà simultàniament des de quatre punts del territori amb una significació especial en relació amb les malalties respiratòries.

A!

El plató central del programa estarà situat al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, on antigament hi havia l’Hospital del Tòrax, dedicat a tractar pacients amb tuberculosi, una malaltia infecciosa molt estesa fa segles i amb la qual va

MM36.indd 5

començar la recerca en el camp de la pneumologia. Albert Om conduirà el programa des d’aquí en solitari i anirà donant pas a tres platós situats en espais naturals. Des de l’illa de Gràcia, al delta de l’Ebre, reserva de la biosfera per la UNESCO, els meteoròlegs Gemma Puig i Eloi Cordomí conduiran un espai que posarà l’accent en la importància de l’aire que respirem. Els periodistes esportius Xavi Valls i Marta Bosch seran al parc del Segre, a la Seu d’Urgell, per parlar de l’esport i l’estil de vida saludable per prevenir les malalties respiratòries. Per últim, al costat de la seu telefònica de La Marató situada al Palau de Congressos de Girona, al parc de la Devesa, hi haurà Marta Montaner i Manel Alías, en un plató que girarà entorn de la importància de la recerca que farà possible la solidaritat. Des dels quatre espais de La Marató s’oferirà una mirada humana i transversal a la realitat de les malalties respiratòries, amb molts testimonis, experts i recursos divulgatius, tot amenitzat amb música, entreteniment i moltes mostres del moviment solidari que es desplegarà per tot Catalunya.

A tot això, se sumen diferents accions comunicatives que s’han dissenyat especialment per al col·lectiu jove a través de la plataforma de 3Cat, EVA, i les xarxes socials per conscienciarlos de les conseqüències que provoquen les substàncies tòxiques en els pulmons.

Un exemple de les activitats solidàries que es duran a terme és el partit de futbol dels famosos, organitzat pel Terrassa Futbol Club. La iniciativa, que es reprèn en aquesta edició, enfronta cares conegudes del món de la música, la interpretació, l’esport i el periodisme, agrupades en dos equips: GLS i AFLOFARM. El partit es disputarà a les 12.00 a l’Estadi Olímpic de Terrassa. El preu de l’entrada se sumarà al marcador del programa i també es podrà seguir en directe per Esport3.

Només Ja pots fer el teu donatiu: el dia · 3Cat.cat/marato del programa, · Bizum, amb l’identificador 333 33 al 900 21 50 50 · Transferència bancària

MÓNMARATÓ 5

21/11/24 19:57

PRESENTAT PER

ALBERT OM ROGER ESCAPA

“El repte és cuidar al màxim cada persona, cada història i cada minut sabent que La Marató són mil minuts i mil històries. És un programa d’una gran intensitat emocional i televisiva.”

“La Marató uneix. Mobilitza barris, pobles i entitats, ajunta famílies al costat de la tele, t’acosta a qui ho està passant malament i et fa descobrir i comprendre realitats que potser desconeixies.”

“No donem importància a respirar, però ens hi va la vida. El primer que fem en néixer i l’últim, abans de morir.”

“La Marató va més enllà de la televisió, de la ràdio, de les xarxes socials; és una estructura d’Estat, un esdeveniment de país en què tothom s’aboca.”

“Pel que fa al programa, la clau és trobar bons testimonis que puguin explicar la seva realitat i vestir-ho amb la veu dels experts, els investigadors i les famílies.”

“A totes i tots ens han tocat de prop les malaltes respiratòries. Les coneixem bé, però la missió d’aquesta Marató és apropar-les més i fer pedagogia per millorar la qualitat de vida dels pacients.”

Llegeix les entrevistes completes

6 MÓNMARATÓ

MM36.indd 6

21/11/24 19:57

AMB...

Gemma Puig

Xavi Valls

“La Marató, per sobre de tot, és empatia. La capacitat de posar-nos en el lloc dels altres és el que fa que tothom se sumi per ajudar, i és un dels motius que fan que La Marató sigui tan especial cada any.”

“Formar part d’aquesta aventura i d’aquest equip meravellós és un gran honor. L’afronto amb molta il·lusió i orgull.”

Eloi Cordomí

“He viscut i treballat durant 40 anys al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, que probablement són les zones amb una qualitat de l’aire més dolenta de Catalunya. No m’hi capfico excessivament, però soc conscient que aquest és un factor de risc a l’hora de desenvolupar malalties respiratòries.”

“Emoció és la paraula que millor defineix La Marató.

No només pels testimonis i les experiències que s’hi relaten, sinó també pel fet de veure tanta gent, de tants llocs diferents, implicada i treballant de valent i amb tanta il·lusió per a un projecte comú.”

“La Marató no la fem els que treballem a TV3; la fa la gent. És una eina de país al servei de la gent. És una de les coses que més bé defineixen el que ha de ser una televisió pública.”

“Ser part de La Marató és una oportunitat de donar veu a persones i històries de superació que poden inspirar i ajudar. L’encaro amb molta il·lusió i compromís.”

Marta Bosch

“La Marató és el programa de programes. El desplegament és extraordinari i per a un presentador és una experiència única. També sento moltíssima responsabilitat per saber transmetre i sensibilitzar l’espectador “Encaro La Marató amb molta sobre una malaltia que ens il·lusió perquè, des que tinc afecta tots.” memòria, l’he seguit amb tota la família. I també amb “Una família a la qual tinc la responsabilitat i un punt molta estima té un nen de de vertigen pel que comporta 8 anys amb fibrosi quística. posar-se davant de les càmeres.

Tandes de medicacions inacabables, visites continues Soc una noia de ràdio! Però estic molt agraïda que s’hagi al metge, proves, incertesa... comptat amb mi. És un dia molt És una lluita constant important per al país i espero perquè el fill tingui la millor estar a l’alçada.” qualitat de vida. Mai perden

Marta Montaner

Manel Alías

“La Marató és emoció, solidaritat, responsabilitat, superació, esforç, confiança...

Si hagués de triar una paraula em decantaria per l’empatia, que és un dels sentiments més nobles que La Marató fa despertar.”

“El meu fill, de cinc anys, necessita inhalacions molt sovint perquè té al·lèrgies i bronquitis severes. Fa patir molt veure’l respirar amb dificultats i quan passa ens fa por perdre’l de vista a la nit.”

l’esperança que algun dia es pugui trobar la cura definitiva.”

“La Marató és empatia, generositat, emoció, solidaritat, professionalitat, orgull… i també esperança. Cada any, quan acaba el programa, sento que al món hi ha una mica més de llum. No acostumem a sentir bones notícies als informatius… però quan n’arriben, solen tractar sobre ciència i medicina. La Marató em fa tenir una mica més de fe en la humanitat i en el futur.”

MÓNMARATÓ 7

MM36.indd 7

21/11/24 19:57

La gràfica

Amb una imatge directa i senzilla, la gràfica de La Marató d’aquest any juga visualment amb l’òrgan que ens permet respirar per viure: els pulmons. Conceptualment, la imatge mostra un sol pulmó perquè el segon està representat per un joc tipogràfic amb l’eslògan de la campanya “A ple pulmó.

La Marató per les malalties respiratòries”. Segons explica Eugènia Gaisan, directora de Màrqueting de 3Cat, això respon a l’objectiu que planteja La Marató: “Connectar amb la realitat de les persones que tenen una malaltia respiratòria amb l’impuls de la solidaritat”.

8 MÓNMARATÓ

MM36.indd 8

21/11/24 19:57

LA CAMPANYA

L’espot

L’espot de La Marató el protagonitzen testimonis reals que conviuen amb una d’aquestes patologies i que, de manera conjunta, canten una cançó en diferents situacions de la seva vida quotidiana. Està comprovat que cantar beneficia la qualitat de vida dels pacients, en augmentar la seva capacitat respiratòria i alleujar alguns símptomes. “Les seves veus, sense filtre i amb les limitacions pròpies que provoquen aquest tipus de malalties, entonen un missatge essencial i vital per a tothom: només necessitem l’aire que respirem i l’amor dels altres”, explica Núria Fargas, directora de Negoci i Màrqueting de 3Cat. Acompanyats dels seus familiars i dels equips sanitaris que els atenen i, en definitiva, de tota la societat, els protagonistes interpreten el tema “L’aire que necessito”, de Meritxell Neddermann, una versió de “The air that I breathe”, d’Albert Hammond. Tot un himne, a ple pulmó, per explicar i donar a conèixer aquestes malalties i per investigar-les al màxim i trobar-hi cures.

MÓNMARATÓ 9

MM36.indd 9

21/11/24 19:57

10 MÓNMARATÓ

MM36.indd 10

21/11/24 19:57

LA PARTICIPACIÓ

Un alè solidari col·lectiu La festa als carrers de Catalunya Catalunya, un any més, es convertirà en una immensa festa solidària amb un milió de persones que participaran en les 3.500 activitats que organitzen entitats i col·lectius d’arreu del territori.

Iniciatives al voltant de la música, l’esport o la gastronomia, entre moltes altres, que sensibilitzaran la societat sobre les malalties respiratòries i sumaran fons al marcador del programa en un ambient festiu que ja s’ha convertit en característic de La Marató.

També s’hi sumaran, de nou, els ajuntaments amb les pancartes penjades als carrers dels municipis, i les sales i companyies de teatre amb la lectura d’una declaració de suport el cap de setmana del programa.

Renom i Cèlia Ventura, en format del programa “QuèQui” i els testimonis de malalties respiratòries que recull un programa especial de “La turra”. Els 15 clips ja es poden trobar en una llista de reproducció a YouTube. Aquests vídeos es mostraran en les prop de 6.000 sessions divulgatives que rebran més de 200.000 joves fins al dia de La Marató. Al voltant de 400 professionals de la salut, entre els quals es troben membres del Col·legi de Farmacèutics de tot Catalunya, duran a terme aquesta intensa activitat sensibilitzadora en un miler de centres educatius de secundària, batxillerat i cicles formatius i biblioteques de tot el país, amb el suport del Departament d’Educació i Formació Professional.

Quatre seus telefòniques i milers

Aquest any, La Fundació renova el tradicional concurs “Pinta la Marató”, adreçat als joves que participen en les sessions divulgatives. En aquesta 26a edició es convoca sota el nom “Crea per La Marató” i engloba qualsevol disciplina artística (cançó, coreografia, poema, dibuix, obra de teatre, etc.) que s’inspiri en els valors o la temàtica de La Marató. La selecció de les tres obres guanyadores es farà per mitjà d’una votació popular. Els premis seran una estada en un establiment de la Xarxa Jove d’Albergs de Catalunya i són finançats íntegrament pel Departament de Drets Socials i Inclusió.

comptarà, novament, amb el suport

de voluntaris Per tal que la solidaritat dels catalans arribi al marcador de La Marató, el 15 de desembre es posarà en marxa una maquinària que implica milers de persones, entitats i empreses al voltant de les habituals seus telefòniques: Fira de Barcelona, Palau de Congressos de Girona, Universitat de Lleida i Port de Tarragona. Els voluntaris, coordinats pel Departament de Drets Socials i Inclusió, atendran els milers de trucades de donatius que es destinaran a la sensibilització i la recerca sobre la salut respiratòria.

Per fer possible el funcionament d’aquestes seus, la Fundació

La plataforma de micromecenatge Migranodearena posa a l’abast de persones o de grups que no formen part d’una entitat la possibilitat de liderar iniciatives per recollir donatius a través de l’organització d’un repte solidari.

La sensibilització adreçada al col·lectiu de joves La campanya de sensibilització d’aquesta Marató incidirà especialment en el jovent, com un dels col·lectius més vulnerables a l’hora de desenvolupar una malaltia respiratòria.

Primer, perquè estan en una franja d’edat en què es poden adquirir hàbits nocius que impacten sobre la salut respiratòria, com el tabaquisme o els vapejadors, però també hàbits positius, com l’esport o la cura del medi ambient. Per això, s’han ideat accions de sensibilització com els vídeos amb contingut científic que condueixen els divulgadors Pere

de CaixaBank i Movistar. El procés de recollida dels donatius a través de tots els canals disponibles serà revisat per professionals de PriceWaterhouseCoopers.

Posteriorment, Faura-Casas farà l’auditoria dels comptes de la Fundació un cop acabat el període de recepció de donatius d’aquesta edició, el 31 de març del 2025. Amb l’objectiu que tot aquest desplegament es pugui fer a cost mínim, la Fundació busca el suport logístic d’un centenar d’institucions i d’empreses.

MÓNMARATÓ 11

MM36.indd 11

21/11/24 19:57

Doctor Antoni Rosell

Pneumòleg, director clínic de l’Àrea de Tòrax de l’Hospital Germans Trias i Pujol i president del Barcelona Respiratory Network

“Hauríem de cuidar l’aire que respirem com l’aigua que bevem” Els experts afirmeu que les malalties respiratòries estan infradiagnosticades i que encara són molt desconegudes per a la majoria de població. Per què encara som en aquest punt?

En bona part, perquè no se n’ha promocionat el coneixement, però també perquè s’han banalitzat i normalitzat els símptomes. En malalties com l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), per exemple, provocada fonamentalment pel tabaquisme, una majoria de fumadors assumeix que els símptomes són normals pel fet de fumar i no van al metge. En altres, com l’apnea obstructiva de la son, els pacients moltes vegades arrosseguen un estigma que fa que no consultin el metge. També hi ha una sèrie de malalties que van molt

lligades a l’activitat laboral i que es normalitzen (persones que treballen amb fusta, vidre, farina...). Per no mencionar la tuberculosi, encara vigent en la nostra població. És per això que La Marató d’aquest any, a banda de recaptar fons, servirà per conscienciar que els símptomes són importants i que s’han de consultar als professionals de la salut.

Són malalties que afecten molta gent, de moltes edats i de manera transversal.

Quines són les malalties respiratòries més freqüents? I les més preocupants per la seva gravetat i condicionament de la vida?

De lluny, les més freqüents són les infeccioses, com ara la grip, la covid o d’altres infeccions víriques, com el virus sincitial respiratori en nens,

que afecten una grandíssima part de la població cada any. Pel que fa a les malalties cròniques, les més freqüents són les apnees del son i l’MPOC. Les més preocupants i greus són el càncer de pulmó i la fibrosi pulmonar, que tenen un pronòstic de vida de dos anys i mig o tres, de mitjana. Després hi ha malalties més desconegudes perquè són molt poc prevalents, com la hipertensió arterial pulmonar, que, malgrat els darrers avenços en tractaments farmacològics, encara té un pronòstic greu.

Segons els vostres estudis, aquestes malalties s’han incrementat i també agreujat els darrers anys. Per què?

Hi ha una tendència a l’alça, fomentada per diverses causes. Una és l’increment de les condicions que provoquen la

12 MÓNMARATÓ

MM36.indd 12

21/11/24 19:57

ENTREVISTA

malaltia en si, com l’obesitat, que causa apnees obstructives del son; la tuberculosi pulmonar, per la mobilitat entre persones de països amb recursos sanitaris i socials limitats; o la hiperreactivitat bronquial (una forma lleu d’asma) en nens, provocada per modificacions de l’entorn i infeccions víriques. Una altra causa és la millora en el diagnòstic, com l’augment de tomografies computades (TACs) del tòrax, que permeten detectar malalties difícils de diagnosticar, com la fibrosi pulmonar en fases inicials o el càncer de pulmó quan es troba en lesions petites, possibilitant-ne l’operació. També n’és un exemple la polisomnografia respiratòria, una prova per diagnosticar les apnees del son, que actualment es pot fer a domicili i que fa 20 anys només es realitzava als hospitals.

Com afecta el tabaquisme la nostra salut respiratòria?

Quan inhales tabac, a banda de la combustió de la fulla, t’empasses una sèrie de substàncies químiques igualment nocives que s’empren durant el cultiu i el processat posterior. El tabac afecta les vies aèries de diverses maneres, segons les persones, que van de la bronquitis, inflamació crònica que provoca tos i expectoració, fins a l’emfisema, que és la destrucció dels alvèols que conformen pròpiament el pulmó. L’altra conseqüència del tabaquisme és el càncer. L’inici del càncer del pulmó està relacionat amb els productes químics de la combustió, que provoquen una irritació crònica de les cèl·lules, que acaben mutant.

I la contaminació?

Els pulmons filtren bilions de litres d’aire durant tota una vida i, com tots els sistemes de filtres, s’acaben danyant pel cúmul de substàncies nocives. Està comprovat que la contaminació té efecte en l’MPOC i ara també es creu que incideix en la fibrosi pulmonar i, com no, en el càncer de pulmó. També se sap que els gasos dels cotxes, sobretot dièsel, danyen els pulmons dels infants i s’intenta regular la circulació a prop de les escoles. La regulació administrativa de cada societat és clau en la prevenció, i encara ho serà més els pròxims anys.

Tots hi estem exposats, però depèn d’on neixis i on visquis tindràs més afectació o menys.

Com a expert pneumòleg, doni’ns tres consells imprescindibles per tenir una salut respiratòria òptima.

D’igual manera que tenim clar que el nostre cos necessita aigua pura, hauríem de respirar el millor aire possible. Hi ha coses que tenim a l’abast, com evitar el tabaquisme, fugir d’ambients on no hi hagi ventilació i, si treballem en una indústria, assegurar-nos que hi ha sistemes d’absorció i renovació de l’aire, tal com estableix la llei. També hauríem de ser molt curosos en la prevenció de les infeccions respiratòries, sobretot les víriques. Per sort, tenim vacunes molt eficaces, tot i que la seva acceptació no és prou àmplia i no s’assoleixen els percentatges ideals de protecció global, sobretot per a la covid-19. Finalment, si arrosseguem algun símptoma que no millora en el temps, per petit que

sigui, hem de consultar-ho al metge. Si esperem molt, els tractaments poden ser limitats i menys eficaços. Per exemple, un cas d’ofec persistent pot acabar sent una fibrosi pulmonar. Actualment, hi ha tractaments antifibròtics que tenen el màxim efecte quan encara hi ha pulmó viable, però no quan el diagnòstic és al final de la malaltia.

Quins són els reptes més immediats i necessaris de la recerca en l’àmbit de les malalties respiratòries i sobre els quals La Marató hi podrà contribuir, amb el seu finançament?

Hauríem de poder diagnosticar abans les malalties, i aquí, per exemple, ens pot ajudar molt la radiòmica, que permetrà detectar anomalies radiològiques imperceptibles per a l’ull humà. També cal fer evolucionar més l’estudi de les bases fisiopatològiques de les malalties per obtenir, així, tractaments realment curatius de malalties actualment cròniques, com l’asma. També hi ha un gran camp a recórrer per descobrir les predisposicions genètiques o epigenètiques implicades en algunes malalties, com l’MPOC en alguns fumadors. Així mateix, és important que evolucionin els biomarcadors, per aconseguir diagnòstics més precoços i poder-ne fer el seguiment de manera més objectiva. Finalment, convindria investigar a fons la quimioprevenció, que és l’administració de medicaments preventius, un cop s’ha detectat que el pacient té molt risc de patir una malaltia.

Seria el cas del càncer de pulmó, però també podria ser aplicable a la fibrosi pulmonar.

MÓNMARATÓ 13

MM36.indd 13

21/11/24 19:57

Col·laborem amb

www.fundacioorienta.com 14 MÓNMARATÓ MM36.indd 14

@fundacioorienta

21/11/24 19:57

ELS TESTIMONIS

QUAN

FALTA L’AIRE

Conviure amb una malaltia respiratòria crònica

Malalties com l’asma, la fibrosi quística, la hipertensió pulmonar o la discinèsia ciliar encara no tenen cura i condicionen molt la vida de les persones que les tenen: ofec, pautes de medicació exigents, infeccions recurrents, ingressos hospitalaris habituals... Durant La Marató coneixerem moltes històries del que suposa viure amb una malaltia respiratòria crònica amb persones de totes les edats. Us presentem ara el testimoni de les germanes Lucía i Iratxe, la Lara, l’Eva i el Xavi, que conversen amb la periodista Alba Riera, en una edició especial del programa “La turra”.

Descobreix aquí les històries:

MÓNMARATÓ 15

MM36.indd 15

21/11/24 19:57

sica Edició fí en sv El disc e t el n únicame e diumeng bre. em 1 de des

iTunes t digital a m r o f n E comprar es podrà fins al rç.

31 de ma

a Spotify Novetat l 16 de de A partir , s’ofereix re desemb de a una llist ió amb cc reprodu mes de les te tots els s del disc n 19 edicio tó. ra de La Ma 16 MÓNMARATÓ

MM36.indd 16

21/11/24 19:57

!

S Y N A T VIN

FA Ó T A R A M LA EL DISC DE

ar

rtistes a i s e Tem

t, Alidé lat i Peluau Corrons, e P , e v e n t irem oig Edu Es vira, Ar 1 Resp iona Escoda, an i Carol Ro Riau, Diana R r o a J m , M a ia k ír u k a ,M ell Sans, M , Raquel Sans e l’apar ius sobr a i el control ig it o s R o i p g s r r Se efecte ls i sculatu Cantar té millora la mu eficis psicosocia ral ig a peu o i: n c r Me’n va e p to b a u 2 r ta ir g r p o s n p e u r n ia Estopa piració ticipar e ualitat de de la res . Per això, par q la a . r s lo ie r als il 3 Aireshka emocion a teràpia que m alalties respiratò esbian) Mu n o m ove of L ine lor L h ( il s és una b persones amb s m c e ti la s lm r Ba ent, les 4 Fanta ó Català projecta i Santi ssiblem vida de exenni s), Orfe é és, po pirar, de poder senta o S b d m a c ta li r imp Canta e repre t de res irar esuntos l t allò qu ió del fe 5 Resp Giménez (Pr vitge express t pulmonar i to ocionalment. E 0è amo) ell Sole ita em perché ti el seu 2 espira B á r y R a n la capac gicament com r S a o ( u C o g n i m lò plore ra en uè t’esti tant fisio Marató celeb usicals que ex er ser perq ty u e a m p D L , s e e e r 6 nd) Mis r viu 0 tem disc d got a frie(Hombres G) Julien i e pirar: pe nvi climàtic, i amb 2 s v r ’ e a r u s o r e e d Y s ( r aniv neres el ca un amic Summe ents ma ntendre wind) 7 Tens antha i David les difer ire lliure, per e in’in the w m lo a B S ( a t l’ . n .. ve sortir a s temps ho en el irar nou lunya Escoltata a 8 C ounia e per resp d cors Bita, D Eufòria, neka , a ts k F n s u é ta Y r m o o b en el d’imp , Julien a, Bam o molt cipació uest any ató. Són més T’estim : Aina Da Silvd, Hugo Marloà, Misty, 9 r La parti en el disc d’aq a M n ia ir so ix de La Eufòr Fredrik Stra , Maria Sub avi Noms macion converte u de la història n 61 for gèneres e Zolati, ánchez, Lluna Rangel, Val, X s ti t a a p ip ptian) partic tat de , agru s ie e r t a Lluís S lleré, PolloK, is v t e an egy r n k a a n r li a 0 g r 0 lk d a u a o .7 n de 1 ci (W t es p Pau C nt d’u un egip a ovamen al volta nt com a solistes de ritmes que n rsiva del sistem in m a i ohemia) 10 C me hes de b a (SX3) musicals la qualitat im t c e o B N ( ia mb e bohèm gaudir a os. espres d ousha V tm 1 or) A 1 y D Dolb s de am Mama (HistoriaSant Jordi r o m a ’ ries d Coral 12 Histò ine Carrisi i l’ESO m s a m Sona J o C i a m arem nca Palo cial e p 13 Tornnoa, Suu , Bla s e ó i Che Edic aldi ling?)

Cor Viv i l i n n i lé hat a fee e r a v a z W ( o e en R r , 14 P s iu yé ev Rita Pa a t. Has d iar-ho to egga v De vend s n l a a c t ts N o amen t 15 Tu p Lucas i Pure nt Cuga exclusiv mercials Mar ambia) Simfònica Sa c o d o o c T ( a uestr canvia centres glés.

16 Tot a Gadel i Orq n n I le e E t El Cor mi pta amb 17 Comestà Gin ambina estima b rdi Cubino) y o b y la o 18 P id Lyme (J acabat) Dav uerra ha er)) g a L ( l Nada tserrat r is ov 19 Bonppy Xmas (Waolania de Mon the) sc (Ha at I brea úñez i E th N ir i a ik e h M (T cessito e que needdermann ir a ’ L 0 2 ll N Meritxe

MÓNMARATÓ 17

MM36.indd 17

21/11/24 19:57

52 EQUIPS DE RECERCA I 26 PROJECTES SOBRE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA REBRAN L’IMPULS DE LA MARATÓ Els 8,2 milions recaptats en l’edició 2023 permetran a 52 equips de recerca avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties que afecten la salut sexual i reproductiva. Durant els pròxims tres anys, els 26 projectes guardonats transformaran tota la solidaritat ciutadana en respostes que sumaran anys i qualitat de vida per al conjunt de la societat.

Aquests 26 projectes, d’acord amb la decisió del Patronat de la Fundació de 3Cat i a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 108 que es van presentar a la convocatòria d’ajudes. Els treballs Dra. Cristina Agustí Benito Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Hospital Germans Trias i Pujol Dra. M. Cristina Rius i Gibert Fundació Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - Agència de Salut Pública de Barcelona Dra. Beatriz Mothe Pujadas Fundació Lluita Contra la Sida i les Malalties Infeccioses i per a la Promoció de la Salut Trencant barreres: Un nou enfocament per a la conscienciació, el diagnòstic, el tractament i la notificació a les parelles sexuals de les ITS en joves a Catalunya - El Projecte TESTA’TiCoNNECTA-Joves.

396.881,79 € Dra. Maria Eulàlia Alemany Vilches Institut Català d’Oncologia IDIBELL Dra. Marta del Pino Saladrigues Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica

candidats s’han sotmès a un procés d’avaluació internacional, de contrastat rigor i transparència, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut, en què han participat 94 experts i expertes que n’han valorat la qualitat i metodologia, la rellevància científica, sanitària i social, així com el valor innovador i transformador, entre altres aspectes.

Els equips d’investigació van recollir els guardons el 21 de novembre en un acte a TV3 conduït per la comunicadora Alba Riera, que va presentar l’Espai Jove de La Marató 2023.

Estratificació del risc: Explorant de la relació bidireccional entre lesions anogenitals relacionades amb el VPH en dones immunocompetents.

299.788,42 € Dr. Vicente Bebia Conesa Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron Dra. Blanca Gil Ibáñez Fundación Instituto de Investigación Biomédica Hospital 12 de Octubre Mesures de resultats informats pel pacient (PROMs) guiades per telemedicina: Cribratge dels efectes secundaris i intervenció precoç per impactar en la qualitat de vida de les pacients amb càncer ginecològic.

192.448,75 € Dr. Joaquín Burgos Cibrián Fundació Institut de Recerca Hospital

Universitari Vall d’Hebron Estudi aleatoritzat per avaluar l’eficàcia de les sinecatequines tòpiques utilitzades com a teràpia adjuvant a l’àcid tricloroacètic en el tractament de l’HSIL anal. Estudi SINECHSIL. 191.645 € Dr. Gabriel Capellà Munar Institut Català d’Oncologia IDIBELL Dr. Jordi Guiu Segarra Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Personalització de la prevenció del càncer d’endometri en la síndrome de Lynch: Empoderament de la dona en la presa de decisió de cirurgia reductora del risc.

299.998,15 € Dr. Francisco Carmona Herrera Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica

18 MÓNMARATÓ

MM36.indd 18

21/11/24 19:57

Dr. Francisco Abad Santos Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Universitario de La Princesa Tractament farmacogenètic de l’endometriosi.

299.938,75 € Dra. Eva Colás Ortega Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron Recerca de precisió en endometriosi: Integració d’una classificació molecular, modelatge in vitro i estratègies terapèutiques personalitzades.

200.000 €

Dra. Mariana Fátima Fernández Cabrera Universidad de Granada Dra. Sabrina Llop Pérez Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana Dra. Amaia Irizar-Loibide Instituto de Investigación Biomédica Sanitaria de Guipúzcoa Impacte de l’ambient (exposoma) en la salut sexual i reproductiva en una cohort de naixements multicèntrica nacional.

399.632,50 €

Dra. Nerea Maiz Elizaran Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron Estudi trio en fetus amb malformacions del sistema nerviós central (estudi CNS-TRIO).

197.000 €

Dra. Mireia Martín Satué Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Dra. Núria Eritja Sánchez Fundació Dr. Pifarré Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Dra. Irene Cervelló Alcaraz Dr. Eduardo Gratacós Solsona Fundación para la Investigación del Hospital Dra. Berta Díaz Feijoo Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Universitario La Fe Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Dr. Gabriel Bernardino Pérez Dra. Caroline Gargett Estudi prospectiu randomitzat sobre la salut Universitat Pompeu Fabra - Tecnologies de la Hudson Institute of Medical Research - The sexual i la qualitat de vida autopercebudes Informació i les Comunicacions Ritchie Centre, Austràlia (PROMs) en pacients amb càncer de coll uterí. Fenoagrupament basat en “Machine Learning” Descobrint la complexitat molecular i Estudi PROVIDENCE. en preeclàmpsia per a una nova classificació fenotípica de l’endometriosi a través de nous 194.775,78 € i una prevenció personalitzada del risc models i integrant “òmiques”: Cap a una cardiovascular posterior en dones. gestió clínica personalitzada.

Dra. Elisenda Eixarch Roca 294.025,01 € 399.634,33 € Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Dr. Salvador Borrós Gómez Dra. María Ángeles Martínez Zamora Dra. Kristina Haase Universitat Ramon Llull - IQS Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Laboratorio Europeo de Biología Molecular, FETAL-SEALING: Un sistema integrat per Dr. Daniel Closa Autet Barcelona, EMBL segellar membranes fetals després de cirurgia Dra. Carlota Rodó Rodríguez Institut d’Investigacions Biomèdiques de fetal fetoscòpica.

Barcelona, CSIC Fundació Institut de Recerca Hospital 299.925,63 € Endometriosi més enllà del dolor pelvià: Universitari Vall d’Hebron Estudi clínic i molecular de les comorbiditats Creuant una barrera: Un model d’interfície Dra. Anira Escrichs Martínez del dolor en una gran cohort de pacients amb maternofetal per investigar la preeclàmpsia Universitat Pompeu Fabra - Tecnologies de la seguiment a llarg termini.

(Barrier4PE).

Informació i les Comunicacions 299.090 € 299.975 € Dra. Belinda Pletzer Dr. Eduard Mension Coll Universitat de Salzburg - Centre for Cognitive Dra. Lourdes Ibáñez Toda Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Neuroscience, Àustria Fundació Privada per a la Recerca i la Intervenció multimodal d’estil de vida durant Neuroimatge del cervell femení (NEUROla quimioteràpia neoadjuvant en pacients FEM): Com les hormones ovàriques modulen la Docència Hospital Sant Joan de Déu amb càncer de mama no metastàtic: L’estudi dinàmica cerebral al llarg de la vida de les dones. Dr. Javier Morante Oria Institut de Neurociències, CSIC BREASTyle.

296.250 € Dr. Abel López Bermejo 186.309,25 € Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Dr. José Manuel Fernández-Real Lemos Dr. Vicente Peg Cámara Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Hospital Josep Trueta Fundació Institut de Recerca Hospital Nous coneixements sobre la patogènesi de la Girona Hospital Josep Trueta Universitari Vall d’Hebron síndrome d’ovari poliquístic mitjançant un Dra. Maria Isabel Hernández Álvarez Dra. Gemma Fuster Orellana Universitat de Barcelona - Bioquímica i model genètic: Identificació de biomarcadors Biomedicina Molecular potencials per al diagnòstic precoç en humans. Fundació Universitària Balmes - Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i Dra. María Rosa Insenser Nieto 399.650 € Salut de la Catalunya Central Hospital Universitario Ramón y Cajal, CIBER Dra. Aintzane Urbizu Serrano Dra. Elisa Llurba Olivé Interrelació metabòlica en la disfunció ovàrica: Fundació Institut d’Investigació en Ciències de Fundació Institut de Recerca Hospital de la Investigació de les interaccions fetge-adipósla Salut Hospital Germans Trias i Pujol ovari. Xarxes moleculars i associacions clíniques. Santa Creu i Sant Pau Desxifrant la progressió del carcinoma ductal in Dra. Diana Marre Cifola 399.333,75 € Universitat Autònoma de Barcelona - Facultat situ per evitar el sobretractament de les pacients i millorar l’impacte en la salut sexual i reproductiva. de Filosofia i Lletres Dr. Oscar Garcia Algar 386.488,75 € Dr. Francesc Figueras Retuerta Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Prevalença de l’exposició prenatal a l’alcohol. Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Dra. Olga Valverde Granados Dr. Jaume Alijotas Reig 105.786 € Universitat Pompeu Fabra - Facultat de Fundació Institut de Recerca Hospital Ciències de la Salut i de la Vida Dra. M. Julia García-Fuster Universitari Vall d’Hebron Interacció entre endocannabinoides i oxitocina en la Universitat de les Illes Balears - Institut Tractament amb estatines per a la insuficiència fisiopatologia de la depressió peripart (INDOOR).

Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut placentària severa d’inici precoç: Assaig clínic 200.000 € Explorant noves opcions de tractament per al randomitzat (STATIN-PRE). trastorn disfòric premenstrual: Una avaluació 396.062,15 € Dr. Oscar Vilarroya Oliver preclínica sobre el paper de les hormones Fundació Institut Hospital del Mar Dra. Rocío Luna Guibourg sexuals en la resposta terapèutica. d’Investigacions Mèdiques Fundació Institut de Recerca Hospital de la 200.000 € Efectes a curt i a llarg termini de la sulfatació Santa Creu i Sant Pau d’esteroides durant l’embaràs sobre la Dra. María Dolores Gómez Roig Evolució de les lesions d’endometriosi i plasticitat del cervell, el benestar de la mare i Fundació Privada per a la Recerca i la qualitat de vida de les pacients. el vincle entre mare i fill.

Docència Hospital Sant Joan de Déu 79.371 € 199.999,99 € MÓNMARATÓ 19

MM36.indd 19

21/11/24 19:57

VINE A CONÈIXER LA RECERCA QUE TU FAS POSSIBLE! Visita la recerca de La Marató, de març a juny del 2025.

Informació i inscripcions a 3Cat.cat/marato A partir del 15 de desembre.

20 MÓNMARATÓ

MM36.indd 20

21/11/24 19:57

32 anys d’un projecte únic LA GRAN FESTA DE LA SOLIDARITAT

247.441.655€ euros recaptats

MOTOR DE LA INVESTIGACIÓ A CATALUNYA

1.048

projectes finançats

1.762

equips de recerca

10.900

investigadores i investigadors implicats

IMPLICADA AMB EL TALENT CIENTÍFIC

1.117

llocs de feina creats

3.980

investigadores i investigadors formats

SENSIBILITZA I DESPERTA VOCACIONS CIENTÍFIQUES

102.491 sessions sobre les malalties

3.587.886 joves sensibilitzats

3.000.000

de persones la segueixen cada any

ACTIVA LA MOBILITZACIÓ CIUTADANA

78.851

persones voluntàries a les seus telefòniques

3.581

empreses hi han col·laborat

1.000.000

de persones participen cada any en les

+3.000 activitats organitzades

MÓNMARATÓ 21

MM36.indd 21

21/11/24 19:57

LES XIFRES DEL 2023 Ingressos (en euros)

Aplicacions (en euros)

• Donatius • Empreses i entitats col·laboradores • Interessos bancaris • Altres

Total aplicat

7.643.532 588.834 181.614 500.000

85,75% 6,60% 2,04% 5,61%

8.913.980 100%

• Finalitats fundacionals

94,88%

8.457.780

a) Ajudes a la recerca en salut cardiovascular

79,81%

7.114.010

b) Activitats de sensibilització i difusió

15,07%

1.343.770

• Despeses d’administració

5,12%

456.200

Total aplicat

100%

8.913.980

Podeu consultar les dades a: https://www.ccma.cat/tv3/marato/xifres/2023/2830

Fundació La Marató de 3Cat La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va crear el 1996 la Fundació La Marató de TV3 per fomentar la recerca científica d’excel·lència i promoure la sensibilització social sobre les malalties tractades en el programa de La Marató de 3Cat. Patronat Presidenta: Rosa Romà i Monfà Presidenta del Consell de Govern de la CCMA - 3Cat Vicepresidenta primera: Àngels Ponsa i Roca Vicepresidenta del Consell de Govern de la CCMA - 3Cat Vicepresidenta segona: Carme Figueras Siñol Consellera del Govern de la CCMA - 3Cat Vocals: Jordi Borda Marsiñach Director del Mitjà Ràdio de 3Cat Joan Gómez Pallarès Director General de Recerca.

Departament de Recerca i Universitats

Comissió Assessora Científica Sigfrid Gras Salicrú Director del Mitjà Televisió de 3Cat

Diego Arango del Corro Director de l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida

Aina Plaza Tesías Directora General de Planificació en Salut. Departament de Salut

Joaquín Arribas López Director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Parc de Salut Mar de Barcelona

Josep Riera i Font Conseller del Govern de la CCMA - 3Cat Jaume Romero Periz Director General d’Acció Cívica i Comunitària. Departament de Drets Socials i Inclusió Secretari, no patró: Ignasi Jaén Viñuales Direcció Executiva: Lluís Bernabé Valera

Jordi Barretina Ginesta Director científic de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Josep Basora Gallisà Director de la Institució d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol Begoña Benito Villabriga Directora de la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron - Institut de Recerca (VHIR) Elías Campo Güerri Director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

Gabriel Capellà Munar Director de Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Joan Gómez Pallarès Director General de Recerca.

Departament de Recerca i Universitats Marga Nadal Sánchez Directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) Aina Plaza Tesías Directora General de Planificació en Salut. Departament de Salut Jordi Surrallés Calonge Director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Joan Vendrell Ortega Director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) I3PT Parc Taulí Direcció Científica Assessor científic de la Fundació La Marató de 3Cat: Jordi Duran Castells

22 MÓNMARATÓ

MM36.indd 22

21/11/24 19:57

MM36.indd 23

21/11/24 19:57

ANUNCI

24 MÓNMARATÓ

MM36.indd 24

21/11/24 19:57