Activitats extraescolars "Eduquem més enllà de l’horari lectiu"
38
11% activitats més aviat "acadèmiques" com anglès, informàtica o aula d'estudi. 37% restant són activitats expressives i creatives en general: música, dansa, teatre, contes, ludoteca, activitats globalitzades per a infants petits... Tipus d’activitats extraescolars realitzades en els centres pilot
Estudi sobre les APA de Catalunya: les APA a la fi del mil·leni. Fapac 2000
37 %
11 %
"Eduquem més enllà de l’horari lectiu". Activitats extraescolars
Temes clau de les activitats extraescolars Usuaris
La situació No tothom té accés. Les dificultats econòmiques amenacen la igualtat d'oportunitats quant a l'accés a aquest tipus d'activitats per part de moltes famílies. Risc d'estigmatització. Constatem una tendència a la derivació de nens i nenes amb necessitats especials cap els centres d'esplai per part dels Serveis Socials. Aquesta tendència no es compensa amb la generació de recursos per mantenir o atreure els infants sense dificultats socials, la qual cosa pot traduir-se en una progressiva estigmatització del servei.
52 %
Activitats esportives Activitats acadèmiques Activitats expressives i creatives
Infraestructura La majoria de les activitats es realitzen a la mateixa escola (pati, aules o aules específiques). L'excepció és l'activitat de piscina i, en casos comptats, algunes activitats artístiques o esportives que tenen lloc a les seus de les entitats que les organitzen.
Seguiment i informació Independentment del model de gestió, a la majoria de les escoles existeix una comissió d'activitats extraescolars que supervisa el funcionament, o bé es considera que aquesta funció l'assumeix implícitament l'AMPA. Pràcticament totes les escoles consideren que les famílies estan prou informades i les convoquen a una reunió informativa o els donen materials informatius.
Economia Resultats. És difícil treure línies comunes d'aquest apartat, perquè la diversitat d'activitat i d'envergadura de les extraescolars condiciona una gran diversitat econòmica. En general, els resultats són discretament positius, i els superàvits es reinverteixen en la millora del servei (compra de material esportiu, compensació d'alguna activitat deficitària...) o en una aportació econòmica genèrica a l'escola. Quotes. La majoria de les escoles cobra segons l'activitat que es desenvolupa. La banda de quota més freqüent estaria entre els 13,22 euros i els 21,04 euros mensuals. Beques. En cap dels casos estudiats hi ha cap mena de beca per a les extraescolars. Algunes escoles reben alguna subvenció de l'Ajuntament o del districte, a vegades ocasional i a vegades només per a la pràctica esportiva.
Diferència entre infants i adolescents. D'altra banda, així com en el segment de Primària s'hi concentra molta més oferta, amb els nois i noies de Secundària és més difícil encertar i estabilitzar una oferta d'activitats adequada. A partir dels 11/12 anys és més fàcil no fer res, perquè els nois i noies són més autònoms i les famílies pateixen menys per la seva seguretat i protecció. Aquest no fer res no es tradueix necessàriament en un oci relaxant o creatiu, sinó que a vegades acaba sent una font d'avorriment i de frustració.
Les alternatives Buscar fórmules que abarateixin les quotes de les famílies sense renunciar a la qualitat de les activitats o de l'atenció educativa vers els infants, conscienciant l'entorn social i els poders públics sobre els costos reals d'aquest tipus de serveis. Posar l'accent en garantir la integració i la convivència plural enfront del risc d’estigmatització de les activitats, com a element de cohesió social i de qualitat de vida. Cal tenir en compte diversos aspectes: des de les ràtios i els monitors de suport a la integració dels infants amb necessitats especials, fins a la mateixa selecció de les activitats, que han de resultar atractives per a un ample ventall de la població. Impulsar específicament les activitats extraescolars dels adolescents. Hem de posar recursos en l’oferta orientada als nois i noies de 12 a 16 anys, un segment d'edat sovint difícil de motivar i alhora amb més capacitat per participar activament en el disseny dels projectes i en l'expressió dels propis interessos.
Equip de monitors La situació
Insuficient estabilitat dels equips. Aquest és un tema clau del servei, i actualment el nivell de professionalització i de reconeixement no assegura equips estables. Poca formació i titulació. El nivell de qualificació és, malgrat tot, més baix del que
39