Tornat a la qüestió amb la que hem començat l’entrevista, la vostra enquesta. Com veieu l’evolució que s’ha produït en la sociologia i la ciència política pel que fa a l’estudi de la qüestió nacional? Què en penseu d’aquesta nova generació de joves investigadors que estan tractant el fet nacional des de diferents punts de vista i aspectes a analitzar? Perquè, de fet, abans a Catalunya no hi havia gairebé recerca sobre aquest àmbit temàtic. (MT): A veure, abans era un tema que no tocava, i com que no tocava i tocaven altres coses... L’Acadèmia, sempre treballa les temàtiques que són les políticament correctes. I són políticament correctes també perquè són les que obtenen recursos per a fer projectes i recerques. I, és clar, jo recordo que als anys noranta et miraves totes les línies de recerca per les quals donaven recursos o podies presentar projectes, i l’independentisme, la identitat nacional, aquests temes al voltant de la nació, diríem, no existien. I de fet, el que explica que ara sí que es tracti no és perquè hagi sorgit perquè l’Acadèmia l’hagi posat a la seva llista. “Ara investigarem la identitat nacional o les nacions”. Ha sorgit perquè ha sorgit al carrer, perquè ha sorgit el moviment social, perquè finalment els polítics i l’acadèmia han hagut de pensar que alguna cosa passava. Però segurament en la mesura en
que és al carrer, també s’hi ha de dir alguna cosa i queda clar que s’ha d’investigar. I en la mesura en que això queda clar també hi ha interessos, també hi ha recursos per anar cap aquí. Són les dues coses. O sigui que jo penso que més que tabú és perquè hi ha una mena d’autocensura i que bé, que no hi havia recursos i tampoc preocupava a la majoria de la gent. (TE): Afegiria potser que quan abans parlàvem d’independentisme ocult, caldria tenir present que si era ocult era perquè algú l’havia amagat. I en aquest procés d’ocultació, l’acadèmia havia jugat un paper molt important. És a dir, l’acadèmia té molta part de “culpa”, entre cometes, que l’independentisme aparegués públicament com una opció marginal, minoritària, propensa a la violència i a la radicalització, etc. Des de l’acadèmia no només es va fer molt poc per combatre aquesta visió sinó que es va fer molt per alimentar-la. I això caldria dir-ho. No han estat uns agents neutrals amb tot això, sinó que l’hegemonia, el corrent hegemònic dintre del camp de les ciències polítiques i socials ha estat més aviat advers respecte d’aquest posicionament. Hi ha hagut una evolució innegable, però una evolució en la qual a més a més dels factors podríem dir de conjuntura, que també han estat portats amb això
entrevista
27