_Divendres 26 Octubre 2018, Vallvidrera
Cadaqués, fluxes i refluxes. Conversa entre Arranz-Bravo, Bernat Daviu i Albert Mercadé.
Bernat Daviu: Com arribes a Cadaqués?
B: I amb aquest senyor la relació quina era? Ell et convida a casa seva?
Arranz-Bravo: El 1965 vaig conèixer Jordi Zendrera fent la mili. Era un noi encantador, el de l’ editorial Juventud que publicava Tintin i mil coses més. Amb el seu cotxe ens escapàvem (perquè estava prohibit es clar) cap a Cadaqués des de Sant Climent Sescebes. Davant de la illa de Saranella els Zendrera tenien una casa molt bonica. Aquell Cadaqués fantàstic sortint de la presó de la mili, la dutxa amb aigua salada (no hi havia aigua dolça a Cadaqués), aquella finor del Jordi Zendrera i la realitat de Cadaqués tan geològica i tan bonica… Era increible. Era tornar al món.
AB: No. Ell em deixava casa seva. El que fèiem llavors era gaudir de Cadaqués.
Albert Mercadé: Amb quina realitat artística et vas trobar quan vas arribar?
AB: Quan comprem l’apartament de Cadaqués, amb Rafael Bartolozzi, a la fàbrica de sardines, l’any 1973. Va ser obra de Lanfranco Bombelli, que ens va presentar un bon amic que vivia a Cadaqués, en Pepo Sol. Pepo va ser un dels creadors dels Jocs Olímpics de Barcelona. Era un personatge peculiar d’aquells anys. El mateix any Bombelli va obrir la galeria i nosaltres vam començar a fer les primeres exposicions.
AB: No, no, no. El que volia llavors era menjar, dutxar-me.
AM: Quan veu arribar ja hi era en Lanfranco Bombelli?
B: Això eren visites espontànies durant el 1965?
AB: I tant. Va arribar l’any 1957. Ell tenia la seva casa i vivia allà. Ell va venir amb Peter Harden, que era un arquitecte nord-americà importantíssim i que va dissenyar els pavellons d’Estats Units per tot Europa a les Fires Universals. Es pot dir que era l’arquitecte oficial d’Estats Units.
AB: No espontànies, fugint de la mili. B: I després, quan tornes a Cadaqués?
AB: L’any 1967, a casa de l’Antonio de Senillosa. La casa que estava just al costat de l’església i que la va arreglar Federico Correa. Si recordeu al carrer de darrera hi havia la casa de Richard Hamilton, que era la sagristia de l’església. AM: Qui era Antonio de Senillosa? Ha passat molt de temps i la nostra generació no el coneix.
Arranz-Bravo a l’Estudi de Cadaqués, 1986 10_
B: Així, doncs, quan comença la teva aventura artística a Cadaqués?
AB: Era un personatge famosíssim. Sortia cada dia a la tele. I feia una columna a La Vanguardia cada setmana. Era un home sofisticat de l’alta societat barcelonina, però un home d’una gran cultura. Va comprar setanta i pico quadres meus.
AM: Com va ser la coneixença amb Bombelli i quina va ser la teva impressió?
AB: Vam lligar des del primer moment. Potser la meva avia italiana... no sé... Ens vam fer gràcia mútuament i ja està. Una amistat que es va prolongar fins la seva mort. Va arrencar l’any 1970 i pico amb les meves exposicions. A l’any 1981 Bombelli també em va fer un estudi molt gran a la mateixa fàbrica de sardines. B: Per tant la relació amb Bombelli no només era que us feia de galerista sinó que també éreu clients seus. _11