Aquesta complanta va ser escrita a Barcelona, la primavera de l’any 1965, i anava dedicada als meus amics Carme, Eduard i Sergi. Un fragment d’aquest text va ser publicat al programa de l’exposició d’Eduard Arranz Bravo a la sala Ariel de Palma de Mallorca, el 1968. Hi he fet algunes correccions ortogràfiques i lleugeríssimes modificacions d’estil, però l'inici del text que es publica a sota, amb totes les seves mancances i il·lusions, és l'escrit ara fa més de cinquanta anys. Francesc Parcerisas, Barcelona 2020
ON TOT COMENÇA. S’HI PRESENTA AL PINTOR ARRANZ-BRAVO ARRIBANT A CASA I A L’ESCRIPTOR, QUE JA ESTÀ EN BONA COMPANYIA Com que fa molt de fred, t'alces el coll gruixut de l'abric i sents la picor de la llana despentinant-te la barba. El carrer està humit, la nit és suau com els jardins del palau reial de Schönbrun, a Viena. Et sembla que quelcom ha bellugat entre un munt de fulles de plataner, arraconades al carreró dels Ajusticiats; tens un lleuger sobresalt, però saps imposar-te de seguida. Tot plegat no és res, has begut una mica massa. No et sap greu. A mi no em sabria greu. No em sap greu, en efecte. Jo li acabo de dir a ella que portés una infusió, però quan ja era a la cuina m'hi he repensat i m'he llevat per dir-li que no calia, que de debò no calia que s'amoïnés. M'ho ha agraït molt, tot i que no m'ha dit res, perquè ella era també neguitosa d'aquesta nit, i m'ha somrigut com ella ho sap fer: breument i imperceptible, com si no fos cosa seva. Ja ens hi hem anat acostumat, a aquestes converses sobreenteses i tot és molt més agradable, a casa, en arribar amb els fulls mecanografiats que no ens han acceptat, tampoc avui, els editors amics que ens conviden a sopars freds amb insistència no gens habitual. Devies pensar quelcom així; t'imagino subtil com si sortissis del bany un matí qualsevol entre els pins i les sabines –cala Bassa, port d'Es Torrent, Portinatx i tots aquells llocs que coneixem.
Complanta en honor de la dama veneciana Signora Bo, que fou raptada pel pintor Arranz-Bravo, el de sabates vermelles. [Fragment] Barcelona, 1965
Francesc Parcerisas gana su cielo Arranz-Bravo. Oli sobre tela, 89 x 116 cm, 1965 Col·lecció Fundació Arranz-Bravo