REVISTA 4.1 (OCTUBRE 2011)

Centre de Dia de Pallejà

Revista nº 4

Octubre 2011

Página

2

Octubre 2011

Centre de Dia de Pallejà

CONTINGUT:

És un servei social per gent gran amb algun tipus de dependència que funciona des de l’any 2001.

Noticies

3

-La Grossa.

-CARNESTOLTES : Els anys 60.

-Primer concurt de truites de patates al Centre de Dia.

El nostre objectiu és CUIDAR, MANTENIR i ACTIVAR a la gent gran. Per aconseguir-ho comptem amb un equip de professionals i ho fem realitat: Àngels Saldanya (Directora-Psicòleg) Jesús Portos (Infermer)

-Gaudim de “Sant Ponç” -Visites al castell.

Ana García (Fisioterapeuta)

-Sant Jordi 2011

Montse González (Fisioterapeuta)

-Sant Joan.

Dolors Sabater (Terapeuta Ocupacional)

-Ja tenim el nostre hort!!

Luís Vigata (Musicoterapeuta)

-Olimpiades 2011 Nosaltres Opinem..

Silvia González ( Animadora Sociocultural) 10.

-Olimpiades.

Elisabeth Buenestado (Treballadora Social) Marta Izquierdo (Animadora)

-Sant Ponç.

-Carnestoltes.

Quan jo era jove...

11

Equip Gerocultor:

-Els medis de transport.

Pilar Pérez (Coordinadora)

-L’ envelat de les festes majors.

Angeles Verdugo

Entrevista

12

-Manoli Ramos Cuina

Meryam Sakkis Manuela Ramos Montse Ruiz

14

-Bunyols.

-Galetes de mantega.

Judith Casas Lorena Hernández Vicenta Parrado

-Canapès salats.

Entreteniments i curiositats 16 -Endevinalles, dites i poesies.

-Trobar les 10 diferencies.

Serveis addicionals: Jaume Jimenez (Podòleg)

Anna Gimeno (Perruquera) Joan Carles Soler (Xofer) Pablo Gazulla (Xofer)

Administració: Dolors Roig Álvaro Cabezas

Página

3

Octubre 2011

Noticies La Grossa.

El passat 22 de desembre del 2010, tot el poble de Pallejà es va exclamar al veure que la grossa de la loteria de Nadal havia tocat al poble.

El Bar Maldonado conegut per tots els vilatans, va ser qui va vendre els dècims i participacions del Nº 79250.

En època de crisis, aquest premi ha ajudat

a moltes i moltes famílies a millorar la seva situació econòmica, viure una mica més tranquils i passar un Nadal inoblidable.

Tots aquests diners repercuteixen de forma positiva al benestar del poble d’aquesta manera tots els vilatans, afortunats o no, hem sortit beneficiats (ja sigui directa o indirectament) Encara que als menys afortunats ens queda la pena d’haver tingut la sort tan a prop i veure com passa de llarg. A veure si aquest any la sort ens torna a somriure!

CARNESTOLTES : Els anys 60.

Aquest any, desprès de pensar i pensar, vam Vam tenir molta feina per pintar els vestits decidir centrar-nos en a temàtica dels perquè s’enganxaven uns amb els altres però amb paciència ho vam aconseguir.

ANYS 60.

Vam preparar les disfresses retallant i pintant unes bosses de escombraries blanques que ens feien de vestit a les dones i els homes anaven disfressats amb camisa, americana i corbatí que vam fer nosaltres. Les dones totes maquillades i els homes amb el cabell engominat.

Moltes dones ens vam posar perruques i totes portàvem cintes al cabell.

També vam guarnir les parets amb motius de carnestoltes i motius relacionats El personal del centre anaven disfressats de amb la temàtica escollida i l’entrada del cenhippies i ens vam sorprendré amb un ball al tre amb anuncis de l’època (cotxes,motos, menjar, begudes…). final de les nostres actuacions.

Página

4

Octubre 2011

Vam fer diferents actuacions i cada grup va representar un artista conegut cantant i ballant alguna de les seves cançons.

Entre aquestes hi havien: “la Chica Ye-Ye”,el Duo Dinámico,Camilo Sexto,Massiel,Karina….

Per finalitzar la festa vam rebre una sorpresa, el personal del centre també havia preparat un ball. Finalment, vam menjar melindros i xocolata .

PRIMER CONCURS DE TRUITES DE PATATES AL CENTRE DE DIA. El dia 15 de Març del 2011, vam organitzar el primer concurs de truita de patates, al centre de dia .

CONCURS DE TRUITES DE PATATA. DIMARTS 15 MARÇ LES 11:00H.

A

L’ EXCEL·LENTISSIM JURAT, ESPECIALISTA EN EL TAST DE MENJARS CASOLANS, ESCOLLIRÀ LA

EL GUANYADOR REBRÀ UN OBSEQUI.

MILLOR TRUITA.

ANIMAT I PARTICIPA!

Participants al concurs de truites de

patates: Ildefonso, Juan Ruiz, Magdalena, Bernarda, Angei i Paquita, Antonia Rodriguez, Emilia, Dolores Lozano, Angels Ferri, Silvia, Concha, Dolors S., Rafael , Maria Asenjo, Joan Planas, Josefina, Montserrat Moix, Antono Sanchez, Fuensanta.

Els participants havien de portar una truita amb patata, ou i els ingredients addicionals que cadascú vulgues afegir, perquè la seva truita fos la mes bona.

dels punts obtinguts per cada truita i vam obtindre les 3 truites guanyadores. El primer premi va ser per el Sr. Antonio Sánchez, que va rebre com a obsequi un davantal, un joc de culleres de fusta i el barret de “chef ”. El segon premi el va guanyar la Sra. Montserrat Moix , que va rebre un barret de cuinera. El tercer premi va ser per la Sra. Fuensanta Vallesteros que va rebre un fort aplaudiment.

Es van presentar al concurs un total de 18 truites, tot un èxit !

Cadascuna d’aquestes truites van ser numerades i marcades, Al finalitzar el concurs, tots els de forma que el nom del cuiusuaris, voluntaris i personal del ner de cada truita quedava en centre vam gaudir tastant les l’anonimat. diferents truites.

Un jurat format per 6 usuaris i 2 Agraïm a tots els usuaris i treballadors, van anar tastant famílies la seva participació! una porció de cada truita i la van anar puntuant, de 1 al 10. Dues voluntàries van escollir també les tres truites mes maques i vistoses; i a aquestes se’ls va donar uns punts addicionals.

Finalment, es va fer el recompte

Página

5

Octubre 2011

GAUDIM DE “SANT PONÇ” AL CENTRE DE DIA. El dimecres 11 de Març, vam celebrar la festa de Sant Ponç.

Ens vam reunir tots al jardí per escoltar la historia i llegenda del dia de Sant Ponç.

En acabar, vam poder tastar tots aquells menjars típics d’aquesta fira: mel i mató, melmelades, infusions... i unes galetes de mantega i xocolata, que vam fer al taller de cuina.

Va ser una tarda diferent de la que tots vam gaudir.

Sant Ponç es una festa desconeguda per molts, però que a tothom va agradar.

VISITES AL CASTELL. Aprofitant l’arribada del bon temps, els dijous al matí, hem començat a fer sortides al Castell. Visitem la biblioteca i agafem pel·lícules per veure al centre al taller de cine. També aprofitem per agafar llibres per recopilar informació pel taller de revista o per fer consultes sobre jardineria, ja que, actualment estem posant en marxa un nou taller d’Hort Urbà. Els llibres de cuina també ens son molt útils pel taller de cuina. A mes a mes, gaudim descansant i follejant les revistes i diaris.

Desprès de visitar la biblioteca, aprofitem per prendre un refresc o cafè, al bar de la Plaça Major i seguidament tornem al centre per continuar fent altres activitats.

SANT JORDI 2011 Aquest St. Jordi ha sigut una mica atípic, ja que la festivitat ha coincidit amb la setmana santa. No hem pogut compartir aquesta celebració amb els joves de l’institut donat que la festa va caure en dissabte.

Tot i així, nosaltres vam voler gaudir la tradició d’aquest dia i vam preparar les roses que aquest any eren una mica especials ja que eren roses i punt de llibre a la vegada.

Les vam elaborar amb feltre i cinta piqué. També hi vam

col·locar catalana.

una

bandera

El dijous 21 es va fer la festa al centre.

Alguns de nosaltres vam recitar poesies i tots cantàrem cançons, tot i fent un berenar menjant el pa de pessic especial de St. Jordi, que vam fer nosaltres mateixos.

Página

6

Octubre 2011

SANT JOAN. Donem la benvinguda a l’estiu, celebrant la festa de Sant Joan. Una vegada guarnida la sala i preparades les coques, va començar a sonar la música. Vam fer el ball del fanalet, tot seguit un petit descans mentre menjarem la coca y desprès a ballar i ballar fins quedar esgotats. Va ser una tarda d'allò mes divertida!

JA TENIM EL NOSTRE HORT!!

A finals de Juliol vam rebre a la fi, les dues taules de cultiu,la sorra, l’adob, el plante, les eines, les malles de protecció,... I vam poder començar el taller de l’hort.

Una vegada muntades les taules, posat el drenatge, la sorra i l’adob; vam plantar els tomàquets, pebrots, enciams, pastanagues i raves. Unes setmanes més tard, hem pogut recollir i menjar les primeres verdures, conreades per nosaltres mateixos.

Página

7

Octubre 2011

Molta gent gran somia sovint amb la possibilitat de tindre el seu propi hort a casa. però, a vegades, ja sigui per falta de terreny o per la falta de recursos, aquest anhel de treballar la terra amb les seves mans, com possiblement havien fet en la seva joventut i gaudir dels fruits cultivats, es trunca. Per fortuna, en el mercat existeix un concepte una mica diferent a l’hort tradicional: es tracta de l’hort urbà. Aquest sistema aprofita les tècniques de cultiu tradicionals per concentrar tota la nostra collita en una taula de reduïdes dimensions que podem col·locar directament al nostre pati.

L’hort urbà es un sistema modular que permet el cultiu de petites

parcel·les en qualsevol lloc, son suficients uns pocs metres quadrats per instal·lar-lo i posar-lo en funcionament. Amb ell s’aconsegueix un cultiu propi totalment ecològic.

La varietat de verdures i hortalisses que podem cultivar en aquestes taules es enorme: albergínies, alls, bledes, cebes, cogombres, enciams, espinacs, tomaques, etc.

L'hort urbà, a més de ser una activitat agradable pels records que evoca i pel contacte directe amb la terra, ens permet també apropar a la gent gran a la natura mitjançant l'horticultura i els brinda l'ocasió de gaudir-ne al mateix centre. Amb aquesta activitat els nostres usuaris tenen l'oportu-

nitat de viure quotidianament l’evolució de la natura, gaudint d’ ella i tenir-ne cura i responsabilitat dels productes que es cultiven.

D'una banda, l'horticultura ens ofereix un abordatge terapèutic que millora la qualitat de vida de totes les persones que la practiquen i, especialment, les persones amb discapacitat física o intel·lectual: ajuda a recuperar certa independència, potencia les habilitats manuals per mantenir una qualitat de vida, etc.

Tenir cura un hort es converteix en una activitat creativa, ja que podem conèixer noves plantes, varietats, compostos, i recipients. Mai serà igual perquè hi ha molts factors que influeixen en el resultat i sempre hi haurà

novetats per experimentar .

"Gràcies a la subvenció que la Fundació ha rebut de la companyia DKV Seguros, els avis del Centre han pogut muntar el seu propi hort urbà"

Página

8

Octubre 2011

OLIMPÍADES 2011 Sembla que va ser ahir quan celebràvem les olimpíades a la sala Pal·ladius, però ja ha passat un any i de nou tornem a preparar la festa. Enguany, per qüestions de organització i necessitats del nostres usuaris, fem les Olimpíades al centre i dediquem tota una setmana a la celebració. Cada dia competeixen dos grups, un contra l’altre i al final de la jornada es fa el recompte de punts.

Página

9

Octubre 2011

Els membres de cada grup es distingeixen gràcies a les insígnies de colors (taronja, rosa, lila, blau, verd i blau clar) que porten cadascú a la seva samarreta. Durant tota la setmana vam contar amb la participació, ajuda i companyia de voluntaris i familiars.

Els usuaris han participat tant en la competició com en l’elaboració dels materials necessaris per la competició.

Al taller de manualitats, vam elaborar les medalles amb paper de seda, llaços i capsules de cafè (reciclades) dels diferents colors que necessitàvem; al taller de costura, vam fer la pancarta amb diferents robes de colors; i al taller de cuina, vam preparar les pastetes salades per l’aperitiu del divendres.

El divendres tots els grups havien fet la seva competició i ens vam reunir per fer la entrega de trofeus i diplomes. Aquest dia hem rebut la visita de la Regidora de Cultura (Mercè), que ens va dedicar unes paraules i va fer la entrega dels premis.

Finalment, vam fer la cloenda de l’entrega de premis amb el pica-pica.

Puntuacions TARONJA

LILA VERD

4 4

5

.........................

........................ .........................

ROSA 5

BLAU

6

BLAU CLAR

6

Octubre 2011

Página

10

Nosaltres Opinem...

OLIMPÍADES

CARNESTOLTES

“ M’agrada més fer-ho al centre per grups i dies perquè trobo que no hi ha tant de xivarri. Ha sigut més tranquil.”

Em van dir que de totes les festes que hem fet, aquesta va ser la millor.

Pepita Puigventós. “ Es el primer any que he vingut i m’ha agradat com s’ha fet. El dia de la celebració estàvem tots molt ben col·locats”.

Lola Nieto “Me ha gustado más aquí porque no hay que mover tanto a la gente. Aquí ha sido más tranquilo.”

Bernarda.

“Hay quien dijo que empatamos porque hicimos trampa, pero no fue así. Éramos una persona más pero eso no influyo.”

Maria Asenjo.

“La flor que tuvimos de medalla me gustó mucho. A todo el que ha llegado a casa se lo he enseñado y a gustado mucho.”

Mercè Vilamitjana La música era molt animada, alegrava molt l’ambient.

Pepita Puigventós ST.PONÇ “ La festa va estar molt bé, tots reunits en rotllana al jardí” Pepita. “ Jo vaig prendre una infusió de poma i canyella i era boníssima.”

Magdalena “Me ha gustado mucho la celebración de esta fiesta, la podemos repetir el año que viene.”

Maria Asenjo

Fuensanta CONSELL DE PARTICIPACIO DEL CENTRE DE DIA PALLEJÀ.

Al mes de febrer d’aquest any, es va posar en marxa el procés de constitució del Consell de Participació del centre.

Es va comunicar la voluntat de iniciar el procés amb l’objectiu de promoure la participació activa en aquest centre de totes les parts que en formen part: usuaris, familiars i personal, així com els representants de l’administració pública.

Van presentar la seva voluntat de formar part del consell 4 usuaris del centre, 2 familiars i 2 treballadores. Com són pràcticament el número de representants que es necessita per la seva creació, no serà necessari organitzar la jornada d’eleccions.

FUNCIONS DEL CONSELL DE PARTICIPACIÓ: Informar anualment sobre la programació general de les activitats del centre.

Rebre informació periòdica de la marxa general del centre.

Elaborar i aprovar el projecte de reglament de règim intern del centre.

Informar sobre la memòria anual.

Fer propostes de millores del servei.

Fer públics els resultats de la participació.

S’han presentat per formar part del Consell les següents persones: Usuaris: Joan Planas, Pepita Puigventós, Eulalia Grau i Josefina Bundó Familiars: Antoni Fabregat (Eulalia Grau) i Gloria Vendrell (Montserrat Moix) Personal: Eli Buenestado i Angeles Verdugo Restem a l’espera de la resposta dels representants de l’Ajuntament de Pallejà per fixar el dia de la primera reunió de constitució del Consell.

Pallejà, 6 de setembre 2011

Página

11

Octubre 2011

Quan jo era jove...

Com us vestíeu homes i dones?

Antigament les dones portàvem faldilla excepte a vegades que portàvem pantalons per anar a treballar al camp.

Els senyors portaven samarreta, camisa i pantaló.

On compràveu la roba?

La roba es comprava a la tenda a metres i nosaltres fèiem les camises,calçotets,… també teixíem jerseis de llana a l’hivern i de coto a l’estiu.

També es comprava roba feta a tendes dels pobles propers.

Quin tipus de teixits i estampats portaveu?

Pels nens roba blanca de coto o piqué.

Pana pels pantalons dels homes, sempre de colors foscos.

Les camises eren de coto a ralles, cuadrets o llises.

Les dones portàvem faldilles de coto de colors o estampades ,vestits i camises també de coto. I sempre portaven combinació.

La seda i el tergal eren per dies festius i es guarnia la roba amb blondes, puntes ( sobretot la roba interior).

Els homes a l’ hivern portaven calçotets llargs.

Els dies festius els homes portaven camisa blanca ben emmidonada, corbata i vestit.

"Foto:

Inspector

del

règim

franquista mesurant el llarg dels vestits de bany, perquè les dones no incomplissin les normes del bon vestir i no inciten al home al pecat”.

Normes de “decència”.

A la postguerra es van promulgar les anomenades "Normes de Decència Cristiana" que intentaven transformar la faç de la nostra societat fins a extrems ridículs: Les noies de Cors i Danses de la Secció Femenina van haver de col·locar pantalonets sota les faldilles per ballar; breus escots, mitges fins i tot a l'estiu i en les esglésies perquè anar sense elles era signe de nuesa, mànigues fins el puny i vestits amplis eren els signes reconeguts de decència. Els prelats, obsessionats per "la moral del panxell" van fixar la longitud de les faldilles i mànigues en les seves diòcesis, considerant impúdiques les mànigues que no arribessin fins al colze, els pantalons que deixaven nus les cuixes dels nens i fent preceptiu l'ús del vel que cobria el cap de les dones a les esglésies.

Revista moda Eva figurin trajes años 50 PRIMAVERA-VERANO 1959 REVISTA DE MODA DE LOS AÑOS 50 CON PATRONES DE MODA DE LA ÉPOCA. "Les modistes copiaven de les revistes, les mestresses de casa, dels patrons, i les dones joves, del cinema."

Octubre 2011

Página

12

L’ENTREVISTA...

Manoli Ramos, gerocultora.

1 .- On vius? On vas néixer?

Actualment visc a Pallejà, encara que vinc de Barcelona, del Barri de la Trinitat Vella. Vaig néixer a Barcelona, allà em vaig casar i hi vaig viure fins que el meu marit i jo vam decidir venir a Palleja.

2 .- Quant temps portes vivint en Pallejà?

L’any 2002 ens vam instal·lar, així que portem gairebé 10 anys vivint a Palleja.

Fa gairebé 5 anys que comparteix el seu dia a dia amb nosaltres, sempre amb un somriure a la cara.

3.-Perquè vas escollir aquest poble?

Les meves germanes vivien aquí feia ja un temps i nosaltres vam decidir venir a viure a prop d’elles.

4 .- Tens fills?

Si, el meu nen es diu Hugo i precisament avui fa 5 anys.

5 .- Quan vas començar a treballar aquí?

Vaig començar l’estiu del 2007, fent suplències.

HUGO

6 .- Perquè vas decidir començar a treballar al Centre?

Coneixia a una noia que treballava al centre i un dia em va comentar que necessitaven personal per fer suplències. Em vaig decidir a portar el currículum i em van cridar. Les suplències van acabar, però jo vaig continuar treballant al centre.

7 .- A què et dedicaves abans de venir al Centre?

Col.labora com a voluntaria .

Quan vivia a Barcelona vaig treballar molts anys de dependenta i ho vaig deixar al vindre a Palleja, ja que, el treball em quedava massa lluny. Una vegada instal·lada aquí, vaig treballar en una empresa d’alimentació fins que va néixer el meu fill. Durant uns mesos, vaig poder dedicar tot el meu temps a atendre, cuidar i mimar el meu nen. Finalment, quan el nen tenia uns 8 mesos, vaig decidir reincorporar-me al mon laboral, i va ser llavors quan vaig començar a treballar aquí.

Página

13

Octubre 2011

8 .- Quines són les teves funcions com gerocultora?

Cuidar dels avis. Ajuda'ls quan tenen dificultats per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària ( alimentació, higiene, vestit...).

També m’encarrego de preparar i repartir els sucs del mati, preparar el menjador per l’hora de dinar, posar rentadores, fer registres, reposar material, participar en la preparació i celebració de les festes ... Una mica de tot, com qui porta casa seva.

9 .- Quina formació tens?

He fet un curs D’auxiliar en Geriatria i un altre d’Auxiliar d'Infermeria en geriatria. També he realitzat altres cursos, com el de Monitora de lleure, que encara que no es específic de geriatria, si que em dona moltes eines i recursos a l’hora de donar suport i participar en activitats que es duen a terme al centre.

Sempre riu i ens fa riure!

Ens fa costat, ens ajuda, ens acompanya...

Actualment, m’estic preparant per realitzar el curs del Qualificat, per acreditar la meva experiència com gerocultora i obtenir la titulació acadèmica reglada que exigeix la Generalitat, per continuar treballant com a gerocultora.

10 .– T’agrada el que fas?

Si, gaudeixo molt amb els avis.

Ric molt amb ells i m’encanta com ells em mimen, em fan abraçades, petons, xerren i m’expliquen histories,...

11 .– Vols afegir alguna cosa més?

Si, que intento fer la meva Ni un moment para quieta... feina el millor que puc com a enèrgica, tenaç, decidida gerocultora al centre, sobretot i molt molt treballadora! pel be dels avis. I espero poder estar molt de temps aquí i gaudir d’ells.

Página

14

Octubre 2011

Cuina BUNYOLS. Ingredients:

Elaboració: • Es posa l'aigua en un cassó juntament amb la mantega tallada a trossos, la sal i el sucre (de tots dos, una mica menys d'una cullereta de cafè). Cal que la mantega es desfaci abans no bulli l'aigua, per això es millor anar remenant-ho tot amb una cullera. (ull! no feu servir el batedor es podria formar una pilota de pasta).

• Quan l'aigua bulli, tirar-li la farina tota de cop, prèviament tamisada. Remeneu enèrgicament amb una espàtula o cullera, fins que es formi una bola que es desenganxi del cassó, llavors, retireu-ho del foc.

• Fora del foc, tirar d'un a un els ous sencers (els tres primers) tot remenant la pasta, fins que es torni a lligar de nou. Amb l'últim ou, per no espatllar la pasta, millor feu el següent: cal batre l'ou com si anéssiu a fer una truita i anar ficant petites quantitats, remenant i fent que es torni a lligar.

• Agafeu una paella alta, ompliu-la d'oli, com a mínim tres dits.

Quan comenci a escalfar-se però no sigui molt calent, tireu-hi boletes de pasta. Vigileu! perquè si l'oli està massa calent no s'inflaran els bunyols!

Quant els bunyols s'hagin inflat i comencin a girar sols , podeu pujar el foc perquè es coguin i agafin coloret. Quan ja estiguin cuits, traieu-los del foc, deixeu-los un moment a una escorredora i desprès passeu-los per sucre amb canyella.

CANAPÈS SALATS. Elaboració:

•Per preparar primer estendrem la làmina de pasta de full.

•La punxem amb una forquilla i la tallem en làmines d'uns 12 cm més o menys .

•Omplim cada làmina amb el que vulguem. Nosaltres les vam omplir amb pernil i formatge, un xoriset, una mica de paté, un trosset de Frankfurt. També es poden farcir amb sobrassada; bacó i formatge tallat a làmines; tomàquet fregit, tonyina de llauna i unes tires de pebrot;...

•Un cop emplenades les enrotllem fins que ens quedin com unes flautes. Amb ou batut pintem cada flauta i les decorem al gust( Nosaltres li vam posar sèsam, però es fot posar formatge rallat, llavors de rosella, orenga…).

•Un cop fet això, les anem tallant a rodanxes i les anem posant en una safata de forn amb paper vegetal perquè no s'enganxin. I al forn. 180 graus uns 15 minuts.

Página

15

Octubre 2011

GALETES DE MANTEGA. Ingredients: - 300 g de farina.

Elaboració:

- 150 g de sucre.

1. En un bol gran barrejar la farina amb el llevat.

- 150 g de mantega.

2. fer un buit en el centre i abocar tots els ingredients excepte el

- 1 ou + 1 clara.

cacau..

- 1 cullerada de llevat

3. Barrejar i treballar la massa amb les mans.

químic.

4. Quan estigui homogènia dividir-la en dues parts iguals.

- 1 cullerada plena de

5. En una d'elles empolvorem el cacau i barregem una altra, fins

cacau en pols.

que estigui ben incorporat.

6. Estirem cada massa per separat sobre una làmina de silicona,

Galetes elaborades al taller de cuina.

deixant 1 cm de gruix i donant-li forma rectangular.

7. Posem la de cacau sobre la blanca i enrotllables pel costat llarg.

8. Emboliquem en film i deixem a la nevera fins que la

massa estigui endurida i puguem tallar les galetes millor.

9. Tallem rodanxes d'1 cm i les posem sobre paper vegetal o làmina de silicona.

10. Coure al forn a 200 º C 30 minuts, vigilant que no es daurin

massa, ja que es quedarien dures.

Jugant amb la massa dels dos colors, podem fer galetes de diferents formes .

Ingredients : - Pasta de full.

- xorisets

- Pernil dolç.

- Formatge .

- Frankfurt.

- Paté.

- Llavors de sèsam.

- Ou.

Pastetes elaborades al taller de cuina.

Octubre 2011

Página

16

ENTRETENIMENTS I CURIOSITATS Poesies

Sant Ponç.

Poemes de Jaime Torres Bodet

L' onze de maig es celebra la festa del patró dels her-

Te fuiste de mi lado.

En silencio fue tu partida.

Mi corazón se ha desangrado por tan súbita despedida.

cideix amb la floració i màxim esplendor de moltes

Tu espíritu luchador a la vida se aferraba.

Más Dios, desesperado, a su lado te llamaba.

En ángel te has convertido.

Velando por nosotros estás.

Aguardando que se cumpla la cita de reunirnos en la eternidad.

Sin embargo, me parece tan lejos...

Quisiera ahora poderte abrazar.

Te busco, te llamo. No te encuentro.

Dime... ¿Cómo me he de consolar?

Tu amor incalculable mis faltas por alto pasó.

Porque el querer de una madre, ese, no tiene comparación.

Sé que en el cielo habitas.

Al lado de Dios has de estar.

Aguardaré paciente el día en que nos volvamos a encontrar.

Entonces será para siempre.

Nada ni nadie nos podrá separar.

No temeré cuando llegue mi momento pues tu presencia me confortará.

Me esforzaré por ganar el cielo para no perderte nunca más.

Mientras tanto, guía mis pasos.

Ilumina mi senda, enséñame el camino.

Que tu presencia me rodee siempre hasta que se cumpla mi destino.

bolaris i dels apicultors: Sant Ponç. La celebració coinherbes remeieres, i per això, diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren aquest dia un esdeveni-

ment únic en honor a aquest sant, protagonitzat per l’univers màgic de les

plantes, les confitures, la mel i

altres dolços artesanals, així com tot tipus de productes naturals amb propietats guaridores. Una de les fires més conegudes és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona, però en els darrers anys s’han estès arreu en part gràcies a la revalorització de la saviesa popular referent a la utilització de plantes en les teràpies de sanació. La llegenda de Sant Ponç explica que, fugint dels seus perseguidors, el sant va arribar a Bar-

celona i va veure tanta misèria i malalties entre la població local que immediatament es va posar a preparar pòcimes amb herbes remeieres que coneixia bé, per aliviar els seus dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l’admiració de molts barcelonins que van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor.

El personatge va calar en l’imaginari local i la seva biografia va donar peu a tota mena de supersticions.

Diuen que durant el martiri al sant li van fer beure un brou de xinxes i és per això que es creu que la seva

imatge protegeix contra les puces, xinxes, paparres i altres insectes. La creença popular diu també que si es neteja bé la casa el dia de Sant Ponç s'allunyen els paràsits per tot l'any. Antigament era un costum força arrelat posar sota el llit un paquet d'herbes beneïdes de la fira de Sant Ponç amb la convicció que tenia un alt poder guaridor.

Octubre 2011

Trobar les 10 diferències.

PĂĄgina

17

Aquesta revista ha estat elaborada pels usuaris del taller de revista amb el recolzament de la terapeuta ocupacional Dolors Sabater.

La nostra revista surt publicada dues vegades a l’any. Actualment, estem fent un exemplar per cada usuari, però ens agradaria poder fer una tirada mes gran.

Per això, us proposem que participeu com a patrocinadors de la nostra revista. A canvi, el logotip de la vostra empresa sortirà a la contraportada de la nostra revista, com a patrocinador. Si esteu interessats, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el e-mail o telèfon, que trobeu a continuació:

e-mail: terapiaocupacional@fundacioanaribot.org Telf. 93.663.23.88 GRACIES per la seva col·laboració i recolzament econòmic, a la Fundació Ana Ribot, durant aquest 2011: Fundació Maria Francisca Roviralta.

Fundació Privada Adolfo Montañà Riera.

Oficina “La Caixa” de Pallejà.

Ciments Molins.

Laboratoris Esteve.

DKV Seguros

GRACIES als voluntaris que durant aquest any ens han donat un cop de mà: 

Josep Badia.



Ramón Llort.



Salomé Díaz.



Rosa Juncadella.



Visitación Castillejo.



Maria Farnós.



Judith Castillón.



Alfonsa Villa.



Alex Lorente.



Elisabeth Buenestado

Fundació Ana Ribot C/Vallès i Ribot nº2 08780 - Pallejà Centre de Dia Telf. 93.663.23.88

(Coordinadora).

Telf.: 93.663.25.80