Entrevista Xavier Molins i Amat (DESEMBRE 2016)

Fundació Ana Ribot - Desembre de 2016 Revista núm. 9. Pàgina 1

15é Aniversari Fundació Ana Ribot Xavier Molins i Amat,

economista

President de la Fundació Ana Ribot

Vaig néixer al 1955 a Barcelona, ciutat a la que visc. Soc net de l’Anna Ribot, i el novè d’onze germans. Estic casat i tinc 2 fills.

Maria (periodista i dissenyadora de roba per dona) i Joan (30 escultor i dissenyador de producte).

Del meu pare, Joan, i de la meva mare, Gloria, he rebut valors cristians i “universals” com estimar als demes, a valorar a totes les persones, principalment als que tenim a prop i viuen amb precarietat, física i/o psíquica, per malalties o injustícies o senzillament, per mala sort.

Els valors es transmeten de generació a generació, d’una forma molt senzilla: POSSANT-LOS EN PRACTICA, i això es el que intento transmetre als meus fills i li dona sentit a la FUNDACIO ANA RIBOT.

Estimat Xavier, ens agradaria que ens expliqui com es va crear la Fundació Ana

Ribot i quina era la seva finalitat?

Crec que la FAR va néixer amb la finalitat de convertir els nostres valors en accions concretes, accions dirigides a les persones més necessitades i vulnerables i això és el que per mi, dona sentit al que fem a la nostra vida, son com oportunitats per esser “bones persones”. Jo penso que la felicitat interior s’expressa amb un somriure sincer i amb una actitud d’apertura i amor cap als altres.

Ha canviat molt la Fundació Ana Ribot en aquets 15 anys?

Bàsicament es la mateixa Fundació, amb mes il·lusió que el primer dia al comprovar que la felicitat esta present als cors de la nostre gent, i amb molta mes gent involucrada, com usuaris, treballadors, professionals, voluntaris, donants, etc, etc La Fundació Ana Ribot gestiona el Centre de Dia “Ana Ribot”, com va sorgir la idea de crear el centre de dia?

La idea va sortir d’en Ramon Llort, amic de la família, que li va dir a la meva mare, anys desprès de la mort del meu pare. En Ramon, sabia lo molt que el meu pare estimava a la gent i al poble de Palleja i va creure que seria una bona acció coherent amb les obres que ell va fer durant tota la seva vida. La meva mare va esser qui va escollir la casa familiar perquè el Centre de Dia aprofites el seu espai i el jardí. Compartir amb els demes, els bens que un disposa, es un acte de generositat que sempre hem practicat a casa meva des de que érem molt petits. Donar la forma jurídica de Fundació assistencial dedicada a la Gent Gran

Els valors es transmeten de generació a generació, d’una forma molt senzilla: possant-los en pràctica

Fundació Ana Ribot - Desembre de 2016 Revista núm. 9. Pàgina 2

i especialment a l’Alzheimer, va esser la meva particular aportació, perquè la meva mare va patir una malaltia degenerativa els últims anys de la seva vida.

Que es el què més l’omple d’orgull quan parla a la gent de la Fundació Ana Ribot?

Quan parlo de les persones que treballen i la Direcció a la Fundació Ana Ribot. La cara de felicitat i agraïment dels usuaris i les seves famílies, quan em diuen lo be que estan al Centre de Dia Ana Ribot, i els hi dic que el Centre de Dia es el que es, gracies als treballadors, als professionals i a la direcció de la Fundació. El Patronat i els donants han disposat de l’espai i fa possible la vida al Centre, però el personal es qui li dona alegria, serenitat i FELICITAT als avis i avies del Centre.

La Fundació s’està especialitzant en Alzheimer, creu que pot arribar a ser un referent a la zona?

Ja es un referent per tot el Baix Llobregat, però no tan sols per les instal·lacions, la llum i la qualitat de vida del Centre, sinó per la professionalitat dels seus treballadors. La Fundació, com Institució Privada sense ànim de lucre, te la prioritat de treballar i atendre als malalts de Alzheimer i d’altres demències, per tal de que ells i les seves famílies, puguin conviure al seu entorn familiar el màxim temps possible. Ens preocupa principalment les persones que tenim al nostre càrrec i intentem atendre totes les demandes que ens arriben i que cada dia són més.

I a Catalunya?

Jo crec que estem treballant amb un nivell de qualitat assistencial i humana molt elevat, amb un tarannà d’esforç i millora constant, tal i com es mereixen les persones grans i sobretot les persones que pateixen aquest tipus de malalties tan devastadores, i m’agradaria pensar que no som els únics.

Quines novetats i reptes tenen per aquets propers anys?

Per als proper anys ens agradaria consolidar el SAD (Servei d’atenció domiciliaria) i el voluntariat, per aconseguir millorar les condicions de vida i la soledat de la nostre gent gran. Estem estudiant la possibilitat de crear un CENTRE DE NIT, que significaria un respir per les famílies, que podrien deixar al seu familiar, ben cuidat durant la absència temporal de la família per vacances, una operació quirúrgica o un viatge urgent, o senzillament perquè necessiten uns dies de descans.

Tanmateix, forma part dels nostres somnis la creació d’uns pisos amb serveis per a persones grans que vulguin mantenir la seva autonomia però que necessitin supervisió i ajuda en algunes àrees de la seva vida. Com una alternativa al concepte, creiem que ja caduco, de residencia.