salut mental és a tot arreu”

ment la intervenció dirigida a una persona amb un trastorn mental en una fase aguda de descompensació no és la mateixa que quan la persona està suficientment compensada com per estar a la comunitat. També he estat fent assistència en diferents recursos del CSAM.

Recentment s'ha doctorat. Com és compaginar recerca i assistència?

Molt difícil perquè falten hores per tot arreu. Jo em vaig demanar una reducció de jornada per poder fer aquesta formació i se'm va donar. Sinó, segurament no ho hagués pogut fer. També ho compagino amb la docència. Actualment soc professora d'Infermeria al campus d'Igualada de la Universitat de Lleida. També ho havia estat a la UManresa-FUB.

Òlbia Serra, oncòloga especialista en càncer gastrointestinal

Després de treballar 9 anys a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de l'Hospitalet de Llobregat, al 2021 aquesta manresana va decidir fer un canvi professional i incorporar-se a Althaia. En paral·lel a la tasca assistencial, fa recerca per avançar en la medicina personalitzada del càncer.

pronòstica i predictiva. És a dir, que ens indiqui quins tractaments aniran millor per a uns pacients uns altres i que ens ajudi més que les classificacions actuals.

Quin paper té la recerca en Oncologia?

Com es va iniciar en la professió?

En acabar Infermeria vaig treballar en diferents hospitals i també en el sector sociosanitari. Va ser aleshores que em va semblar necessari complementar la meva formació amb els estudis de Psicologia. Tot que no he exercit mai de psicòloga, quan vaig acabar la carrera vaig pensar que el de la salut mental era un sector que m'interessava. I vaig decidir fer un canvi.

I la seva incorporació a Althaia?

Va ser casual. Vaig enviar el currículum a diferents centres que treballaven en l'àmbit de la salut mental i em va sortir feina a Althaia. Soc filla d'un poble molt petit, Tarroja de Segarra. I Sant Joan de Déu és un hospital relativament pròxim i amb bones referències. Vull dir que ja aleshores no era un hospital petit. Vaig venir a provar, em va agradar i em vaig quedar. D'això ja fa 20 anys. A posteriori vaig fer l'examen del Ministeri per acreditar l'especialitat. Va ser com començar de zero en un nou projecte i he anat creixent fins arribar al dia d'avui.

Quin és el seu lloc de treball actual?

Soc infermera especialista en Salut Mental i treballo dins del camp comunitari. És a dir, estic ubicada físicament a l'edifici Mosaic, però la meva tasca majoritàriament està orientada al carrer. Faig visites domiciliàries i també atenció comunitària. Per exemple, acompanyo usuaris a visites mèdiques, a anar a comprar o a fer un tràmit. I, mentre faig aquest acompanyament, puc valorar el seu estat de salut. Realment la visita no té per què fer-se dins d'un despatx. Moltes vegades, és més interessant fer una exploració en el propi àmbit de l'usuari més que en un entorn sanitari. Així pots detectar moltes necessitats que de vegades dins d’un despatx no es veuen: com està el domicili, quina és la seva xarxa social...

Què busca aquest tipus d'atenció?

Que aquestes persones no es descompensin, que facin un bon seguiment terapèutic i no ingressin. En definitiva, que puguin estar inserides a la comunitat. La majoria tenen trastorns mentals severs crònics.

Ha canviat la seva tasca durant aquests 20 anys que porta a Althaia? Sí, vaig començar a la Unitat d'aguts de Salut Mental, on vaig ser molts anys. Evident-

Cal una formació més específica en Salut Mental?

Seria interessant, però considero que a més de la formació específica el que hauria d'instaurar-se ja, tant des de la universitat com des del món assistencial, és un criteri més d'inclusió de la salut mental. Sempre dic que la salut mental és a tot arreu: a Urgències hi ha pacients amb problemes de salut mental, has d'operar pacients amb problemes de salut mental... la salut mental l'hem de treballar des de tots els sectors perquè sinó no se'n fa un bon abordatge.

Què destacaria del model d'infermeria d'Althaia?

El que valoro sobretot és la capacitat d’autonomia de treball. A Salut Mental, infermeria ha de ser molt autònoma perquè ha de prendre moltes decisions de forma molt immediata, fins i tot per un tema de seguretat de la salut de les persones. També destacaria les facilitats per compaginar assistència amb recerca i docència. En general, a la societat, hi ha una projecció d'infermeria assistencial però no docent ni de recerca. En canvi, penso que Althaia té ganes que es reconeguin tots els àmbits.

Què la va portar a incorporar-se a la Fundació Althaia?

El que em va agradar més va ser la possibilitat de poder donar continuïtat als projectes d'investigació que havia començat a l'ICO de l'Hospitalet. Al gener del 2021 em vaig matricular per fer el doctorat en el programa de biomedicina de la Universitat de Barcelona i al maig em vaig incorporar a Althaia. Des d'aleshores he pogut continuar amb aquesta recerca i el doctorat compaginar-ho amb l'assistència.

Per tant, l'aposta d'Althaia a favor de la investigació va ser clau?

Sí. Jo ja tenia informació prèvia sobre els grups de recerca i d'investigació biomèdica que hi ha a Althaia. Això és una cosa que he pogut confirmar ara que porto més d'un any treballant aquí. Des dels inicis em van proposar formar part del Gastrointestinal Oncology, Endoscopy and Surgery (GOES) research group de la Fundació Althaia, que és un grup multidisciplinari que està destinat precisament a la recerca en el meu camp. també, alhora, hi ha hagut la formació de l’IRIS-CC, el nou l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central, que crec que ens donarà un paraigües i un acompanyament a tots els professionals que, en paral·lel al camí assistencial més del dia a dia, tenim els nostres projectes de recerca.

Com és compaginar recerca i assistència en el dia a dia?

No és fàcil perquè has de dedicar-hi temps. Però penso que el que ha fet Althaia és tenir molt clar que aquesta és una aposta molt bona per als metges i els professionals sanitaris que estem treballant aquí. I s'estan donant facilitats per fer-ho, de fet jo en soc un exemple. Inclús crec que encara pot ser més fàcil compaginar el treball assistencial i la recerca aquí que en un hospital gran, on la gran pressió assistencial i una major complexitat poden fer que no tothom qui ho vulgui pugui tenir aquesta dualitat.

En quina línia de recerca està treballant actualment?

L'objectiu de la meva tesi és construir una proposta de classificació molecular dels tumors gàstrics que ens ajudi a catalogar-los millor i que ens proporcioni més informació

Fer recerca és fonamental. S’ha avançat molt en la interpretació de les alteracions moleculars dels tumors fins al punt que si no fas aquest tipus d’investigació, si no estàs ben informat i no estàs implicat en aquestes novetats que són pràcticament diàries, no pots arribar a tractar de forma correcta els teus pacients. En aquest sentit, Althaia forma part d'un projecte europeu liderat per la investigadora Núria López Bigas que té per objectiu millorar la medicina personalitzada del càncer. Nosaltres, com a Althaia, en formem part al costat d'altres hospitals molt grans, com el Gustave Roussy de França per exemple.

Què és el que més li agrada de la seva feina?

El tracte amb els pacients i el sentir que en algun aspecte, almenys en el diagnòstic i el tractament, els pots ajudar. I l'Oncologia és una especialitat que té una cosa que a mi m'agrada molt que és el treball en equip. Fem comitès multidisciplinaris en què participen altres especialitats. Jo gaudeixo molt d'aquesta relació amb els companys d'altres disciplines.

Quina valoració fa de l'atenció al pacient oncològic que ofereix Althaia?

Penso que és un hospital amb una oncologia puntera que està oferint el mateix que els hospitals més grans de Barcelona, amb grups d’investigació ja creats i ara sota el paraigües de l’institut de recerca IRIS-CC.

Això vol dir que no només pots treballarhi bé, amb una molt bona relació amb els companys i amb molt bons equips multidisciplinaris, sinó que també pots, si t'agrada, implicar-te en grups de recerca per fer projectes d'investigació arribar tan lluny com et proposis professionalment parlant.