Page 1

78 esport, salut i lleure | Tardor 2012 | 1,5€ | www.claror.cat

ENTREVISTA 4

Joaquim

el Purito Rodríguez El ciclista de moda a Catalunya EN FORMA 8

Escoles d’Iniciació Esportiva MENS SANA 24

L’art de no amargar-te la vida REPORTATGE 26

El CAR de Sant Cugat fa 25 anys

Cobertes.indd 1

17/09/2012 9:26:40


Cobertes.indd 2

17/09/2012 9:26:43


SUMARI 3 Número 78. Quarta Època. Tardor 2012. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 14 - 9 - 2012 Revista impressa en paper reciclat. Dipòsit legal: B 28124-84 Editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu, Marítim i l’Esportiu de Llinars del Vallès. Claror és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels espais publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror. Versió digital: issuu.com/fundacio_claror REDACCIÓ Sardenya, 333. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian González REDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona Sanmartí SUPORT DE DISSENY: Laura Falguera PUBLICITAT: Mª José Castro, J.L. Vide. CONSELL EDITORIAL: Pedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Cristian González, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán. IMPRESSIÓ: Litografia Rosés DISTRIBUCIÓ: SPM

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92. mail: fundacio@claror.cat www.fundacioclaror.cat PATRONAT: President: Miquel Céspedes Vice-president: Joan Riera Secretària: Sílvia Martínez Vice-secretària: Dolors Bertran Vocals: Francesc Salas, Mercè Valentí, Nilda Folch, Antoni Aliana, Santi Padró, Carles Feliu.

Gabriel Domingo Director general de la Fundació Claror

L’EDITORIAL

No retallem la nostra salut personal Pensàvem que sí, però no. Sembla que hi ha qui encara no ha volgut entendre que l’esport i l’activitat física són salut. Nombrosos estudis científics constaten els beneficis que una adequada activitat física provoca en la salut de les persones. Molts altres relacionen clarament algunes patologies amb la manca d’activitat física i s’ha arribat a quantificar que una de cada set morts a Espanya és causada per la manca d’exercici físic. El darrer estudi de l’impacte de la pràctica esportiva en la despesa sanitària assegura que per cada euro que s’inverteix a promoure l’activitat física, s’estalvien cinquanta euros acumulats en despesa sanitària durant quinze anys. La irracional mesura adoptada pel govern de l’Estat d’eliminar la reducció en l’IVA a les activitats i els serveis esportius és un senyal clar que aquest binomi esport-salut encara no el tenen incorporat. Tot plegat suposa una nova retallada en l’àmbit de la salut per als ciutadans sota l’excusa d’una més que improbable major recaptació. Precisament, en moments com els actuals, quan a la majoria de les persones no li manquen motius per desanimar-se, quan les males notícies sovintegen i es tradueixen en aquesta tristor personal, la pràctica d’una activitat física ben pautada que ens aporti una recompensa positiva pot ser clau per mantenir el nostre equilibri personal i augmentar l’autoestima. Gràcies a l’activitat física millorarem la nostra forma, ens aprimarem o assolirem alguna fita esportiva. A més, ens agradarem una mica més quan ens veiem al mirall, ens sentirem millor amb nosaltres mateixos o simplement aconseguirem desconnectar dels problemes fent esport amb amics. La quota mensual d’un centre esportiu no val gaire més d’un euro al dia i pot aportar el grau de felicitat personal necessari per ajudar-nos a somriure en moments com els actuals. Salut física i salut mental, en definitiva. No deixis que et retallin la teva salut personal i fes l’esport que més et convé. Ara, més que mai!

DIRECCIÓ:

DIRECTOR GENERAL:

Gabriel Domingo. Nico Sánchez. DIRECTORS EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano. DIRECTOR DESENV. CORPORATIU:

EN AQUEST NÚMERO...

CAPS ÀREES CENTRALS

Administració: Joan Prat. Comunicació i Marketing: Sergi Larripa. Recursos humans: Ignasi Casacuberta. Relacions i Compromís Social: Ester Benach. Sistemes i TI: Òscar Alarcón. Sistemes de gestió: Manel Carmona. CENTRES ESPORTIUS: CEM Claror Sardenya, 333. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 90. www.cemclaror.cat Director: Juanjo Zabala. CEM Sagrada Família. Cartagena, 231. 08013 Barcelona Tel. 93 435 05 66. www.cemsagradafamilia.cat Director: Alfons Font. CEM Marítim Pg. Marítim, 33. 08003 Barcelona Tel. 93 224 04 40. www.cemmaritim.cat Directora: Maru Carmona. CEM Can Caralleu c/ Esports, 2-8. 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74. www.cemcancaralleu.cat Directora: Núria Sabartés. L’Esportiu de Llinars Av. Pau Casals, s/n. 08450 Llinars del Vallès Tel. 93 841 15 90. www.lesportiudellinars.cat Directora: Marta Solé.

03_Sumari.indd 3

22. Cada llet té les seves propietats 24. No amargar-se la vida és un art ENTREVISTA 4. Joaquim Rodríguez, el ciclista de moda EN FORMA 8. Escoles d’Iniciació Esportiva 12. A punt per a la BTT 13. La importància del tècnic esportiu 14. Aiguagim terapèutic 15. Experiències: De jugador a entrenador 16. El fenomen de sortir a córrer BENESTAR I SALUT 18. Ruptura del lligament creuat anterior

REPORTATGE 26. El CAR de Sant Cugat fa 25 anys. OPINIÓ 30. Tribuna 31. Entrevista a Alfons Font, director operatiu del CEM Sagrada Família NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 33. Activitats 38. Centres esportius 40. Comunicació 44. Responsabilitat i compromís social 48. Claror Club

Descarrega’t aquesta revista o llegeix-la en format digital a www.fundacioclaror.cat

17/09/2012 9:29:05


4

L’ENTREVISTA

Foto: Sport & Imagen

04-07_Entrevista.indd 4

14/09/2012 10:44:36


L’ENTREVISTA

5

Joaquim Rodríguez, ciclista

«Em sento tot un privilegiat» ALBERT DÍEZ, periodista adiezv@yahoo.com

Treball, constància i humilitat. Són els elements que han fet que als 33 anys Joaquim Rodríguez (Barcelona, 1979) sigui un dels millors ciclistes del món. Aquest barceloní de naixement, i colomenc i paretà (de Parets del Vallès) d’adopció, ha demostrat que és capaç de plantar cara a qualsevol de les grans voltes (el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta). Quan fa poc més d’una dècada que el Purito —el sobrenom amb què se’l coneix— va debutar al ciclisme professional, pot presumir d’haver guanyat etapes a les tres grans i fa només unes setmanes va acabar tercer a la Vuelta 2012. Ara està gaudint plenament de la cara amable de l’esport.

04-07_Entrevista.indd 5

Joaquim Rodríguez ha deixat de ser els últims anys un ciclista més, cridat a disputar les clàssiques, per ser considerat per a la victòria a les grans voltes. A l’equip rus del Katusha des del 2010, Purito passeja amb orgull una magnífica carta de presentació i s’ha convertit en una de les esperances del ciclisme a les grans cites internacionals. Per arribar dalt de tot ha hagut de treballar de valent. Purito o Joaquim? Com vulguis. Em va sortir car aquell entrenament... (riu) Vaig fer el gest d’anar «sobrat» a la bicicleta, com si fumés un cigar, i a partir d’aquell moment ja m’ha quedat el sobrenom de Purito. Et trobes en el millor moment professional? Realment, fa dos anys que estic a un nivell molt bo. Enguany, i per fortuna, també m’està anant tot molt bé. En realitat, no ha canviat res d’un any a un altre. Simplement, no tinc la mala sort que em va acompanyar el 2011 quan no vaig oferir el millor nivell a les gran proves; quan no era una malaltia era una caiguda.

Aquest 2012, t’has quedat a només 16 segons de ser el primer català a guanyar el Giro d’Itàlia. Encara hi dónes voltes? Tan a prop i tan lluny, a la vegada! Primer, creia que estava tot perdut i després, quan ho tens a tocar..., que se t’escapi la victòria per tan poquet fa més mal que no perdre-la per un minut o dos. Però ja no serveix de res donar-hi més voltes. Cal pensar en el futur, que passa per seguir competint i oferir el millor d’un mateix. La Vuelta torna a passar per Catalunya... És la millor edició dels últims anys?

14/09/2012 10:44:38


6

L’ENTREVISTA

Molt personal...

Foto: Viquipèdia

Una ciutat per viure? Ara mateix Andorra la Vella Un lloc per anar de viatge? Riviera Maya Un plat? Els peus de porc Un llibre per llegir? No sóc gaire de llegir llibres sóc més de premsa esportiva Una pel·lícula de cinema? El Padrino de Coppola Un mitjà per estar informat? Amb Internet t'arriba tot Quin diari llegeixes? El Marca perquè parla de ciclisme Mar o muntanya? Les dues. Segons l'època Un cantant o grup musical? Depeche Mode Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Antoni Gaudí Un personatge actual? M'agrada molt seguir esportistes Un esportista que admiris? Ben Spies, pilot de motociclisme Què valores més de les persones? La sinceritat i la tranquil·litat Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries? Buscaria arreglar la crisi però ara mateix desconec com fer-ho Dretes o esquerres? Prefereixo el centre Què t’enduries a una illa deserta? Els meus fills Pablo i Elsa i menjar. Un desig confessable? No tenir problemes a la vida, continuar com estic ara

«A Catalunya, al ciclisme li falta més gent, més corredors, però tot i això el nivell que hi ha en general és bastant bo» Sí, les baixes al Tour de França fan que ens hi trobem els millors corredors del món. Alberto Contador, Alejandro Valverde i més corredors fan que sigui un gran espectacle. Una gran oportunitat de veure-hi el millor del ciclisme. Això de pedalar ja ho portaves a la sang… Sí, hi ha una influència clara de la tradició familiar, perquè el meu pare i també els meus germans van ser ciclistes. Gairebé era el que tocava. Et sents com el banderer del ciclis-

04-07_Entrevista.indd 6

me català, agafant el relleu de gent com Miquel Poblet, José Luis Laguía i Melcior Mauri, entre altres? És cert que quan fas les coses bé estàs a l’aparador però, per exemple, també hi ha Joan Antoni Flecha, que és un referent a les clàssiques del nord, que potser són les curses més difícils de preparar, disputar i guanyar. A Catalunya, al ciclisme li falta més gent, més corredors, però tot i això el nivell que hi ha és bastant bo. Per a mi, que la gent es motivi pensant en mi és molt especial. Per crear més afició què es necessita, més mitjans? No, en aquest àmbit som uns privilegiats perquè a Catalunya tenim pla i tenim muntanya; per fortuna se’ns respecta i intentem buscar sobretot les carreteres més adequades. Penso que tenim bastanta

sort en aquest aspecte. Tot i això, com molts altres esportistes, vas haver de sortir de Catalunya per trobar fortuna... El primer any d’amateur el vaig començar a Catalunya, a partir del segon vaig anar a viure al País Basc i em vaig integrar al filial del que era l’equip ONCE. Però, en realitat, he estat un rodamón; vaig néixer a Barcelona, fins als quatre anys vaig viure a Santa Coloma de Gramenet i després la joventut la vaig passar a Parets del Vallès. Ara visc a Andorra. Com si d’una escapada es tractés, mires enrere i què hi veus? Veig que he hagut de treballar molt, perquè jo vaig començar com a corredor de clàssiques i mai no em vaig plantejar disputar una gran volta com ho estic fent. Gràcies al treball i a la concentració

14/09/2012 10:44:39


Foto: Sport & Imagen

L’ENTREVISTA 11

«Porto dos anys a un nivell molt bo» he aconseguit millorar i passar de ser un corredor que va bé a la muntanya i que és ràpid a saber disputar la gran muntanya. En algun moment has estat a punt de llençar la tovallola? No! Em sento tot un privilegiat per fer el que m’agrada. He tingut la sort que no m’hagi faltat equip. Malauradament, els últims temps el ciclisme s’ha associat a la xacra del dopatge. Ja s’ha passat pàgina? Ja toca, no? Estem fent una lluita molt bona, amb uns últims anys molt durs. Se’n parla menys, s’ha arreglat moltíssim la situació. Però sempre sortiran tramposos perquè n’hi ha en tots els àmbits: al ciclisme, al futbol, a la política..., en tot els ordres de la vida. Per exemple, en el cas Contador hi ha hagut molts i molts dubtes. Han trigat dos anys a sancionar-lo, no em sembla just que li hagin tret les victòries al Tour del 2010 i al Giro del 2011, entre altres; va passar controls i no va tenir cap problema. Com es prepara un ciclista d’elit? Jo, enguany, afronto el Giro i la Vuelta

04-07_Entrevista.indd 7

com a grans competicions. Entre prova i prova has de descansar perquè el cos t’ho demana després de l’esforç i el desgast que has fet. Tampoc gaire, després el ritme és progressiu. Personalment, entreno a Andorra i faig molta muntanya, la meva especialitat. Una jornada d’entrenament dur pot ser de sis hores i mitja, amb un desnivell important en el recorregut. Després, el preparador de l’equip et fa càrregues d’entrenament depenent del que necessites i també de com vas evolucionant. Com conviu un ciclista amb la passió pel futbol i el Barça? És difícil! Abans acostumava a portar-ne distintius a la bicicleta, però els mecànics m’ho treien tot i al final he acabat desistint. Sempre que puc, tot i que és molt complicat, intento estar atent a què fa el Barça i si puc segueixo els partits. Per exemple, l’any passat per seguir la Lliga de Campions vaig obligar l’autobús a desviar-se de la ruta per connectar amb el satèl·lit.

14/09/2012 10:44:43


12 EN FORMA!

08-17_EnForma.indd 8

17/09/2012 9:37:01


EN FORMA!

9

Escoles d'Iniciació Esportiva

Les EIEs: punt de partida ALFONS FONT, director operatiu CEM Sagrada Família afont@claror.cat

Hi ha una preocupació creixent dels adults per la salut. Aquesta va associada a un estat de forma òptim, entès com un concepte global a partir del qual cerquem trobar-nos bé amb nosaltres mateixos. En aquest fet hi rau també una creixent sensibilització per potenciar la pràctica esportiva en edat escolar més com una inversió a llarg termini i no pas com un element associat a l’edat i als esports propis del centre escolar al qual pertanyen els nostres fills. És cert que l’esport en edat escolar té una tradició a Catalunya gairebé centenària i que associada a aquesta pràctica hi hem sabut vincular i veure tot un seguit de valors cada cop de manera més explícita, però també és ben cert que les activitats

08-17_EnForma.indd 9

L’esport i el seu pas previ, que és el joc, són activitats que produeixen en els nens i nenes un elevat grau de motivació. La pràctica esportiva és una eina educativa immillorable, alternativa, paral•lela i complementària a la tasca que es duu a terme en l’horari lectiu. extraescolars gestionades per AMPA, associacions, entitats i clubs han existit, per a una bona part de les famílies, com un mitjà per mantenir vinculat la nena o el nen a l’escola per facilitar la conciliació d’horaris. És a dir, com un servei més desvestit de qualsevol valor. Beneficis La pràctica regular de l’esport comporta nombrosos beneficis que contribueixen al benestar en els àmbits físic, psíquic i social, als quals cal afegir la necessitat de crear l’hàbit de concebre la pràctica esportiva com un element indissoluble de la nostra quotidianitat. En altres paraules, invertir en salut des del creixement tant pel que fa a dur-lo a terme de manera harmònica,

integral i global com per reduir els factors de risc de contraure o controlar determinades malalties i assolir una qualitat de vida excel·lent. Però, malauradament, encara ens costa dimensionar la pràctica esportiva en edat infantil, sigui a través de l’educació física escolar (la rebatejada «maria» de les assignatures), o bé per mitjà de l’esport extraescolar com una inversió de futur. L’esport hauria d’estar tan present a la tasca de ser pares i mares com l’esforç que fem perquè aprenguin a menjar sols, vestir-se, rentar-se les dents o dutxar-se. L’esport té, de manera inherent, tot un seguit d’elements que contribueixen a crear una millor qualitat de vida, però es fa necessari vehicular-lo de manera coherent

17/09/2012 9:37:06


10 EN FORMA!

«Qualsevol activitat que es plantegi ha d’anar orientada a col·laborar en la formació i l'educació dels infants» i ordenada i sota la supervisió professional d’unes escoles d’iniciació esportiva (EIE) que duguin a terme un programa que no posi en risc la consecució d’hàbits esportius. Què són les EIE? Les EIE són un programa d’iniciació a la pràctica esportiva que té com a objectiu introduir l’alumne en el món de l’esport de manera progressiva, passant de la globalitat a l’especificitat i respectant l’evolució psicomotriu que l’individu presenta a cada etapa. És a dir, sota criteris psicofisiològics, de manera que l’alumne gaudeixi de l’activitat física que se li proposa i que representi alhora un benefici important amb vista al seu desenvolupament i la seva formació com a persona. L’esport practicat dins d’aquest marc ha de ser, sobretot, educatiu. Qualsevol activitat ha d’anar orientada a col•laborar en la formació i l’educació dels infants per deixar de ser una finalitat en si mateixa i esdevenir un mitjà d’aprenentatge. Malauradament no tothom entén les EIE partint d’un programa i un itinerari basant-se en aquests principis i cada cop més s’imposen, d’acord amb els ídols locals i les modes actuals, una especialització amb la creença que com més joves s’inicien en un esport més possibilitats hi ha de convertir-se en un prodigi.

08-17_EnForma.indd 10

Més enllà de l’edat d’inici cal considerar altres variables que, com ara l’aptitud per assimilar unes habilitats i destreses, o simplement per practicar qualsevol esport, condicionen les possibilitats d’èxit dels alumnes. És per aquest motiu que la raó principal de les EIE és crear un bagatge esportiu tan ampli com sigui possible per poder afrontar en el futur qualsevol pràctica esportiva, com també assolir uns hàbits que condueixin a l’individu, més enllà de l’èxit, a no fracassar com a esportista independentment de l’aptitud i el talent que destil·li. L’Institut Barcelona Esport, amb el suport d’una part de les entitats de la ciutat, va posar en marxa un itinerari curricular fonamentat, objectivat i amb continguts estructurals per etapes, i també una sèrie d’orientacions didàctiques i una proposta d’avaluació que coneixem com el Pla de

l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Tan sols amb aquest programa garantirem que els participants s’ho passin bé amb el seu grup d’amics i companys compartint una part del seu temps de lleure, fent salut i assolint uns aprenentatges alhora que associen la pràctica esportiva com un fet divertit i plaent. EIE: motor de creixement En qualsevol infant rau la necessitat de moure’s, d’esplaiar-se, d’exercitar l’anatomia com a motor del creixement. Aquesta necessitat es veu accentuada a mesura que la nena o el nen va creixent i desenvolupant-se. Des de la descoberta del propi cos fins al desenvolupament de la força, tot passant per l’aprenentatge de les possibilitats de moviment, els infants necessiten, entre altres, moltes accions: córrer per ser el més ràpid, saltar per arribar més amunt i trepar per ser el més hàbil. Aquestes accions, executades amb una naturalitat quasi espontània, formen part del seu entrenament vital. A mesura que els requeriments atencionals i actitudinals a l’escola augmenten, el procés d’ensenyament i aprenentatge potencia també el creixement de la capacitat dels nens i les nenes per l’autocontrol i facilita que aquestes necessitats psicomotrius vitals no es desfermin. No obstant això, no vol dir que no estiguin latents o que no haguem de donar-los la resposta adequada. És per aquest motiu que hem d’entendre la pràctica esportiva com una resposta necessària a les exigències del procés de

17/09/2012 9:37:17


EN FORMA! 11

creixement i desenvolupament dels nens i nenes. Moure’s saltant, corrent, ballant o anant darrere una pilota ha de ser el mecanisme alliberador de les tensions quotidianes i el mitjà per eliminar el cansament atencional i psicològic propi dels requeriments escolars. Un bon programa d’EIE ha de tenir en compte les variables més importants a cada etapa i hi ha de donar la resposta adequada proposant reptes constants que alhora siguin assumibles i que construeixin, peça a peça, una base prou sòlida per sustentar un creixement saludable. L’esport, element educatiu Si hi ha un element en el qual tots coincidim és el potencial que té la pràctica esportiva per transmetre valors: solidaritat, tolerància, respecte, responsabilitat i igualtat. L’esport és un entrenament per a la vida. Així com a la societat hi ha unes normes que la ciutadania ha de complir, els esports estan sotmesos a reglaments que cal conèixer, acceptar i respectar. De la mateixa manera que cal conviure i relacionar-se amb persones molt diverses, l’esport permet una interacció entre esportistes amb qui caldrà col·laborar, adversaris que intentarem superar amb joc net, o decisions arbitrals que s’hauran de respectar. La pràctica esportiva ens examina constantment, però és el marc educatiu de les EIE el que posa un èmfasi especial en com resolem aquestes situacions. És en aquest sentit que el paper dels tècnics resulta determinant per aconseguir persones més ben educades i més cíviques en la mesura en què les seves intervencions i reflexions ens ajudaran a enfrontar-nos amb totes aquestes situacions i a sortir-ne reforçats . Adquisició d’hàbits saludables La pràctica esportiva és un mitjà excel·lent per viure l’esport com una manera d’estar en forma i acceptar que mantenir-se físicament actius sempre és garantia d’una millor qualitat de vida. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació potencien una actitud de vida més sedentària perquè cada cop som més consumidors d’activitats passives que faciliten l’aparició del sedentarisme, l’obesitat infantil, la depressió o l’ansietat, com també la inhibició social.

08-17_EnForma.indd 11

«Les noves tecnologies de la informació i la comunicació potencien una actitud de vida més sedentària» És important que des de ben petits la pràctica esportiva esdevingui quelcom que va donant els seus fruits de manera progressiva i que, més enllà d’un aprenentatge puntual o de l’esgotament propi d’un entrenament, hi hagi una consciència de treball a llarg termini. Cal que els esportistes reconeguin i tangibilitzin els seus aprenentatges i millores i que, sempre des de l’acceptació de les seves limitacions i el respecte a les capacitats dels altres, ho visquin com el premi al seu esforç i capacitat de superació. Una bona EIE farà visibles totes aquestes millores i impulsarà mecanismes que permetin avaluar l’èxit més enllà del resultat tot posant l’èmfasi en la trajectòria i la millora personal. Conclusions És important tenir present que una educació esportiva de qualitat és possible sempre que la plantegem com una inversió de futur. És absolutament necessari fugir dels resultats a curt i mitjà termini que tan sols ens poden dur a la frustració de reconèixer que hi ha participants més hàbils, més ràpids i equips més potents que sempre ens apallissen. Cal jugar la carta de l’esport com a motor de creixement, com a eina educativa i com a mitjà per adquirir hàbits saludables. És important confiar en unes EIE que posin per davant aquests elements sense defugir, per descomptat, de l’aprenentatge de les habilitats i les destreses pròpies de l’esport o de la competició com un estímul per a la millora contínua. També ens han de servir per mesurar el propi esforç o el de l’equip en comparació d’un altre grup com a projecció de la necessitat del treball col·lectiu. És fonamental guanyar el partit de la vida i tan sols ho farem si ens posem a càrrec de professionals que gestionin unes EIE d’acord amb un programa que tingui en compte aquestes variables per damunt de les modes, els ídols actuals o les darreres tendències per convertir-se en un fora de sèrie.

17/09/2012 9:37:19


12 EN FORMA!

A punt per a la BTT MARTA DOMINGO, tècnica esportiva de condicionament físic CEM Can Caralleu copdepedal@gmail.com

Conèixer l’estat físic d’un mateix és fonamental per organitzar la ruta. Si tenim per costum fer 40 quilòmetres plans, enfrontar-se a 60 quilòmetres de pistes de muntanya pot ser una tortura, per a un mateix i per als que ens acompanyen. Per això, a l’hora de preparar la ruta cal tenir en compte els quilòmetres que volem fer en cada etapa i sobretot el desnivell acumulat en pujada. No és el mateix fer 60 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1.000 metres que fer la mateixa distància amb un desnivell de 2.300 metres. És bàsic, encara que resulti una obvietat, tenir la bicicleta en perfectes condicions abans de començar la ruta. Pneumàtics en bon estat, cadena, canvi i frens han de respondre a la perfecció i el ciclista ha de

08-17_EnForma.indd 12

Hi ha tants tipus de rutes com bikers, però es poden dividir en dos grans grups. Els recorreguts per zones conegudes amb lleugeres variacions o els que porten a llocs nous que no coneixem i que permeten descobrir camins i paisatges diferents. Aquests cal preparar-los a consciència. tenir uns coneixement bàsics de mecànica per si sorgeix qualsevol avaria. És important comptar amb un inflador, càmeres de recanvi i pegats, eina multifuncional, un tronxacadenes, brides de plàstic, pastilles de fre i oli per lubricar la cadena cada dia. Si es viatja en grup es pot compartir aquesta càrrega. Unes eines i una farmaciola per a tots és suficient. Per gaudir de la ruta, l’equip personal és molt important, començant pel culot i el casc. Les samarretes tècniques garanteixen una correcta transpiració perquè mantenen el cos sec. Són imprescindibles un paravent, guants, ulleres i un mocador o buff. L’alimentació i la hidratació són fonamentals. Durant les etapes s’ha de menjar poc i sovint, igual que en la ingesta

de líquids per mantenir la hidratació. Cal portar barretes energètiques, entrepà, fruites seques, etc. Hi ha elements que ajuden a gaudir de la ruta, com ara un comptaquilòmetres, telèfon mòbil amb carregador, càmera de fotos, llums de davant i posteriors, GPS si seguim un track i un mapa de la zona per a una bona orientació. No oblideu que tot el material s’ha de carregar dins de les sàrries. I, per descomptat, com menys pes millor. El medi ambient és de tots i tothom té dret a gaudir-ne. Per això és un deure respectar els camins, respectar les persones i els animals que trobem en ruta abaixant el ritme, no utilitzar els frens de forma agressiva i, per descomptat, no deixar rastre del nostre pas.

17/09/2012 9:37:20


EN FORMA! 13 13

Una figura imprescindible als centres esportius

La importància del tècnic esportiu JUANJO ZABALA, director operatiu CEM CLAROR jzabala@claror.cat

La pràctica d’activitat física és, sense cap mena de dubte, una de les millors inversions que podem fer per a nosaltres mateixos, tant si ho mirem des d’un punt de vista mèdic com econòmic, psicològic... Si estem d’acord en aquesta afirmació, quin valor té el tècnic esportiu que ens acompanya en aquesta pràctica? Segurament, el primer que ens passa pel cap és que el tècnic serà la persona que ens ensenyarà a fer correctament els exercicis, els gestos tècnics o els moviments que s’hagin de practicar per assolir els objectius fixats. I, tot i ser una obvietat, no deixa de ser una afirmació amb valor per si mateixa. Afortunadament, cada vegada més, els estudis necessaris per poder tenir la titulació de tècnic esportiu inclouen coneixements en anatomia, teoria de l’entrenament o aspectes psicològics com ara la motivació. Durant els tres últims anys Catalunya ha fet un pas de gegant en la regulació de les diferents titulacions i els seus plans acadèmics, fet que ha permès donar valor a la figura del tècnic. Per tant, no és un error reconèixer els coneixements que el tècnic esportiu té sobre el cos, el moviment i les metodologies d’ensenyament. En segon lloc, el tècnic esportiu és la figura que ens acompanyarà durant el camí, més o menys llarg, fins a l’assoliment dels objectius plantejats. Fent servir una metàfora, és el far que ajudarà a dur a bon port el nostre vaixell, sabent en quin moment hem d’esforçar-nos-hi i remar amb força

08-17_EnForma.indd 13

La de tècnic esportiu és una professió que s’ha anat transformant durant els últims trenta anys, a la vegada que evolucionava la manera com la societat entén la pràctica d’activitat física i esport. Però quin valor té avui el professional de l’activitat física entre els milions de practicants del món del fitness i l’activitat física saludable? i en quin moment cal relaxar-se i deixar que les veles i el vent facin el seu treball. Aquesta guia és molt valuosa perquè, per una banda, és experta en la matèria i fonamenta les seves orientacions en coneixements sòlids. I, per una altra, és més objectiva que la persona mateix, condicionada pel cansament, les comoditats, les expectatives excessives, etc. El tècnic esportiu s’ha de preocupar per tot allò que requereixi l’evolució correcta. La planificació adequada de l’entrenament, els temps de descans necessaris per a la recuperació, la diversitat d’exercicis per no caure en la monotonia, el plantejament dels objectius en cada etapa d’entrenament perquè siguin assolibles però prou exigents per suposar un repte. I, en tercer lloc, i més important encara,

el bon tècnic esportiu serà aquell que ens faci estimar l’activitat física. I per què? Doncs perquè serà la millor inversió que farem en nosaltres mateixos. En el cas d’un infant, el tècnic esportiu l’ha d’ajudar a estimar el córrer, el xutar, el ballar, tot plantant-hi una llavor que l’haurà d’acompanyar molts anys. En el cas d’un adult, el tècnic esportiu l’ha d’ajudar a aprendre a trobar un temps valuós i exclusiu per dedicar-se en cos i ànima a si mateix. L’ha d’ajudar a estimar l’activitat física com una medicina pel cos i la ment que li permetrà viure la resta del temps amb més energia i optimisme. Finalment, el tècnic ha d’ajudar la persona gran a continuar gaudint de la vida i de les persones que l’envolten, procurantli un cos més àgil i despert.

17/09/2012 9:37:25


14 EN FORMA!

«L'aiguagim terapèutic pot ajudar a millorar problemes musculars, articulars o el típic mal d’esquena» de tonificació amb exercicis posturals i de diferents tipus de marxa. Durant l’activitat, es fa una supervisió total de cada persona, s’expliquen detalladament els exercicis i es corregeix a cada moment tot el que es pugui millorar, especialment la postura.

Què és l'aiguagim terapèutic? si t’agrada l’aigua i vols començar a fer esport de manera suau, o bé si tens alguna molèstia física o mal d’esquena, l’aiguagim millora la mobilitat articular, el to muscular i permet mantenir una bona postura, sense deixar de banda el treball cardiovascular.

LAURA GARCIA, tècnica de l'àrea d'activitats aquatiques CEM Marítim lgarcia@claror.cat

A diferència de l’aiguagim convencional, el terapèutic és una activitat que pot ajudar a millorar problemes musculars, articulars o el típic mal d’esquena. També està indicat per a persones que busquen un primer contacte amb l’aigua, o per a aquelles que durant molt de temps no han fet cap tipus d’activitat física i busquen una adaptació

08-17_EnForma.indd 14

progressiva a l’exercici. Principalment es desenvolupa un treball de condicionament físic general. Es duu a terme a les piscines poc profundes i els requeriments mínims són tenir una condició física mitjana i un bon control postural dins el medi aquàtic. Les sessions habitualment es desenvolupen en tres fases: escalfament, part principal i una altra de tornada a la calma. La intensitat es mou entre el 40 % i el 60 % de la freqüència cardíaca màxima. Alterna exercicis de mobilitat articular i

una Bona postura Mantenir una correcta posició corporal a l’aigua i tenir consciència de la postura estarà condicionat per tres factors: la flotació de la persona, la composició corporal i el domini del medi aquàtic. Per tenir una postura correcta, cal tenir en compte quatre punts clau del nostre cos, els quals han d’estar ben alineats: orelles, espatlles, malucs i turmells. Si no es pot aconseguir aquesta posició base, la qual ha de ser còmoda i neutra per donar estabilitat lumbar i cervical a l’hora de treballar, s’haurà de buscar una piscina menys profunda per disminuir la flotació i augmentar el control de la posició i del moviment. Cal recordar que l’aigua és com un gimnàs en 3D, i gràcies a les seves propietats, ens aporta diferents beneficis. La pressió hidrostàtica fa augmentar la circulació sanguínia i facilita el retorn venós. Gràcies a la no gravetat de l’aigua, disminueix la sensació del pes corporal i ens dóna més agilitat. Així doncs, podem treballar diversos aspectes, un dels quals és la tonificació muscular. Dins de l’aigua, en qualsevol moviment treballen els músculs agonistes i els antagonistes al retorn del moviment. Per tant, sempre hi haurà un treball equilibrat entre parelles musculars, fet interessant a l’hora d’incidir sobre les diferents cadenes musculars i la higiene postural. Per acabar, cal no oblidar els beneficis psicològics que la pràctica de l’aiguagim terapèutic comporta, ja que al marge de millorar sessió rere sessió i trobar-se bé, en ser una activitat grupal, permet la relació amb altres persones amb una situació similar a la pròpia i compartir experiències.

17/09/2012 9:37:32


EXPERIÈNCIES EN FORMA! 15

Ignasi Jordan, Goergina Casadesús i Albert Riudeubàs

El pas de jugador a entrenador Ignasi Jordan, Georgina Casadesús i Albert Riudeubàs practiquen des de ben petits el bàsquet, la gimnàstica rítmica i el bàdminton, respectivament. La seva trajectòria esportiva els ha portat a fer el pas de jugador a entrenador, un paper que han assumit amb responsabilitat i en què l’experiència que tenen com a jugadors els ha ajudat molt. L'Ignasi Jordan, l'Albert Riudeubàs i la Georgina Casadesús d'esquerra a dreta

LAIA PINEDA, periodista lpineda@claror.cat

Ignasi Jordan, de 26 anys, va començar a jugar al Bàsquet Safa Claror als nou anys i en fa gairebé deu que és entrenador. Georgina Casadesús, de 21 anys, va començar a fer gimnàstica rítmica al CEM Sagrada Família a segon de primària i després de 13 anys entrenant al centre fa poc més d’un any que es va estrenar com a entrenadora. El cas d’Albert Riudeubàs, de 25 anys, és semblant. Els seus pares volien que fes un esport i va començar a jugar a bàdminton al CEM Sagrada Família, on ara és entrenador des de fa vuit anys. Tots tres coincideixen en el fet que el pas de jugador a entrenador els ha suposat una dedicació i una responsabilitat més grans, però sobretot un canvi de perspectiva. «Quan ets jugador no has de pensar res, simplement gaudir, i quan ets entrenador tot depèn de tu i que el grup funcioni és responsabilitat teva», afirma l’Albert. «Els

08-17_EnForma.indd 15

jugadors ho esperen tot de tu perquè ets qui en sap i qui ha d’ensenyar què i com s’ha de fer», puntualitza la Georgina, que explica que és important «mostrar seguretat i confiança i estar convençut del que fas». EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA L’experiència adquirida com a jugadors ha estat per a ells una gran ajuda a l’hora d’exercir d’entrenadors. «Si has estat jugador pots saber les sensacions que tenen els jugadors i pots ensenyar alguna cosa més a part de la teoria», assegura l’Albert. El paper que tenen com a entrenadors va més enllà de transmetre coneixements tècnics i tàctics i inclou també aspectes extraesportius. «És important estimular i motivar els jugadors, fer-los despertar les ganes de fer esport, de gaudir del que fan», explica la Georgina. «Has de crear un bon ambient en el grup, cuidar la relació entrenador-jugador i entre jugadors perquè se sentin còmodes per provar coses sense por d’equivocar-se. Un cop aconsegueixes aquest ambient, has de donar els suficients recursos perquè el jugador evolucioni dia

a dia amb el seu treball», afegeix l’Ignasi. La relació i el vincle que es crea entre els jugadors i l’entrenador és especial. «Sempre he considerat les meves entrenadores com un referent, algú a qui preguntar com fer les coses i en qui confiar», afirma la Georgina. L’Albert també tenia un lligam especial amb l’entrenador. «Compartíem moltes hores i molts bons moments», recorda, conscient que ara és ell qui és un exemple a seguir. Per a l’Ignasi, en canvi, l’entrenador sempre era «una part més del grup» i assegura que no vol que el prenguin com a referent. «Seria un error, perquè cada jugador té unes habilitats tècniques i motrius que el fan singular», conclou. APRENENTATGE RECÍPROC L’estret lligam que uneix els jugadors i l’entrenador fa que la relació sigui enriquidora per a totes dues parts. «L’aprenentatge és mutu, la diferència és que com a entrenador saps el que vols que aprenguin els jugadors, però en canvi no pots preveure el que t’ensenyaran ells, és una sorpresa», conclou l’Albert Riudeubàs.

17/09/2012 9:37:34


16 EN FORMA!

El fenomen de sortir a córrer CÈSAR SALOMÓ, tècnic esportiu de curses de fons CEM Can Caralleu csalomo@cancaralleu.cat

Arcadi Alibés, en el seu llibre Córrer per ser feliç (Ara Llibres), mira d’explicar com a runner que és interrogants com ara per què correm? O per què desafiem el temps i sortim de la comoditat de les nostres cases per anar a fer quilòmetres i complir un pla d’entrenament al qual no ens obliga ningú? O què trobem en el fet de córrer? Aquesta última és la pregunta que tantes i tantes vegades han fet els que no corren, els companys de feina, els amics o, fins i tot, la família. El córrer enganxa perquè recompensa l’esforç. A diferència de la resta de parcelles de la vida, aquí no hi ha excuses. Ets tu

08-17_EnForma.indd 16

hi ha un boom popular enorme en les carreres de deu quilòmetres: mitges maratons, maratons, duatlons, triatlons, curses de muntanya, marxes populars... La majoria baten rècords d’inscripcions i cada cop el nivell és més alt. un exèrcit silenciós d’esportistes està prenent el carrer. sol contra el repte. Tu guanyes o perds. No et pots enganyar ni et pots posar excuses. Si et sacrifiques i entrenes, sempre millores. Hi ha recompensa a l’esforç. Això enganxa i dóna confiança a un mateix. L’efecte de rebre una recompensa a un esforç és tan gran perquè és estrany que es reconegui la feina o el sacrifici en aquesta societat. Els músculs del cos són com animals de càrrega que aprenen molt de pressa. Si augmentem la càrrega correctament, resisteixen i l’accepten de manera natural. Si els expliquem què n’esperem i els donem exemples del que han de fer, els músculs

responen i es van enfortint. Si els forcem massa ens podem fer mal, però si ho fem a poc a poc i augmentem la càrrega gradualment, ens obeeixen i s’enforteixen. Si seguim el procediment correcte, anirem millorant. Ni poca càrrega ni massa. S’ha de saber trobar el punt ideal. Ara bé, si la càrrega desapareix durant uns quants dies, els músculs es pensen que ja no els cal treballar tant i automàticament abaixen la guàrdia. Per tant, si no se’ls dóna la càrrega que volem que portin, es relaxen i esborren el record de tota la feina que han fet fins aleshores. I un cop esborren aquest record, se’ls ha de tornar a donar tota la

17/09/2012 9:37:36


MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 17

«Córrer amb regularitat aprima, augmenta la força i el to musculars, enforteix el cor i millora la circulació» informació des del principi. Evidentment, de tant en tant també convé descansar. Fer el primer pas per començar a estar en forma és el més difícil, però és possible mantenir les bones intencions del principi. Si deixem que el cos determini el tipus, la velocitat, la freqüència i la durada de la carrera, i descartem des del primer dia qualsevol expectativa sobre com hem de fer-ho, descobrirem que alguna cosa en nosaltres vol posar-se a córrer. Córrer amb regularitat té molts efectes positius per a la salut: aprima, augmenta la força i el to musculars, enforteix el cor, millora la circulació, beneficia la pell i ajuda a dormir millor. És igualment beneficiós per a la salut mental, espiritual i emocional. Per descomptat, córrer pot ser dur, però la majoria de les vegades és divertit, un joc amb què gaudir. Com trencar la monotonia Córrer acostuma a resultar avorrit per als principiants. Com gaudir corrent? Realment, el secret està a fer de la carrera un món extremament divertit. Com aconseguim que no sigui monòton? La resposta és senzilla: variant els entrenaments. És convenient que un dia l’enfocament sigui en la velocitat, un altre dia en la resistència i un altre en la potència. Es poden alternar curses llargues amb esprints en pendents o esprints en terreny pla. Un altre punt important és entrenar cada dia en un lloc diferent, i si és en un entorn natural com el parc natural de Collserola i altres parcs urbans, molt millor. Si prenem el fet de realitzar carrera contínua, com a mínim, dues o tres vegades per setmana arribarà un moment que el cos ho demanarà. D’aquesta manera ens hi acostumarem i no ens costarà sortir. Gaudir corrent és una tasca molt més fàcil del que sembla. Tests Un aspecte important en els entrenaments és saber quin ritme o a quina intensitat cal treballar. Per això seria convenient fer algun test de resistència. Hi ha nombrosos tests per saber en quin

08-17_EnForma.indd 17

estat de forma ens trobem i a partir d’aquí poder dissenyar un programa de treball. Els dividirem en programes de laboratori i programes de camp. Tant els uns com els altres tenen avantatges i inconvenients. Els tests de laboratori tenen la dificultat d’accés i de cost, especialment si es volen fer regularment. Dels programes de camp, els més coneguts són el test de Cooper, la Course Navette, test de Conconi i el test de VAM (velocitat aeròbica màxima). El test de VAM és molt fàcil de fer. N’hi ha prou amb un cronòmetre i no requereix l’ús de pulsòmetre, tot i que si en tenim, molt millor. Es pot fer regularment cada dos o tres mesos. El test consisteix a fer tres o quatre sèries d’un quilòmetre amb un descans entre sèries de tres minuts. En acabar fem una mitjana. Aquesta dada és la VAM, a partir de la qual podem dissenyar el programa específic per a qualsevol tipus de cursa. Evitar errors Per no cometre errors en els entrenaments és important programar-los bé. La majoria dels corredors que s’autoentrenen en comenten alguns. Per exemple, segueixen filosofies d’entrenament confuses, ja que hi ha molta bibliografia i quasi tothom es pensa que en sap, i recull d’aquí i d’allà, provocant un caos en els seus entrenaments. També és un error molt comú fer exercicis que fan altres corredors. Un mateix entrenament pot ser vàlid per a un corredor però no per a un altre. Una altra pràctica errònia és no treballar aspectes com la tècnica de carrera, és a dir, recolzament, postura dels braços, part superior del tronc, respiració, etc. És molt important no oblidar-se de fer prou estiraments, sense passar per alt treballar la part del tronc, perquè els abdominals són molt més importants del que ens pensem. És l’entrenament de qualitat el que ens impulsa a acabar una carrera encara que vulguem abandonar, el que ens obliga a accelerar el ritme quan algú ens passa, el que ens fa sortir a entrenar el dia que plou i fa fred. Per això és bàsic i fonamental seguir molt acuradament un programa d’entrenament. La funció dels tècnics esportius és evitar els errors i aconseguir les fites proposades amb una planificació personalitzada per a cada corredor.

17/09/2012 9:37:37


18 BENESTAR I SALUT

18-25_Salut.indd 18

17/09/2012 9:47:03


benestar i SALUT 19

Aquesta lesió es produeix sovint per un mal gest forçat

El lligament creuat anterior NEUS VIVES, cap de l’Àrea de Salut del CEM Sagrada Família nvives@claror.cat

El lligament creuat anterior (LCA) està situat dintre l’articulació del genoll, de manera que des de fora no el podem veure ni tocar. És un lligament petit però molt robust que uneix el fèmur amb la tíbia i que evita que aquesta es desplaci cap endavant, tot donant estabilitat al genoll. Un cop s’ha trencat només es pot reparar amb cirurgia i una bona rehabilitació posterior. Anatomia Tothom ha sentit a parlar en alguna ocasió dels lligaments creuats del genoll i molts coneixem algú a qui han operat; així i tot, hi ha conceptes que encara es barregen. Dins el genoll hi ha dos lligaments creuats, l’anterior (LCA), que va de la part central

18-25_Salut.indd 19

La ruptura del lligament creuat anterior és molt freqüent entre les persones que practiquen esports de contacte com ara el futbol o l’esquí. Per superar aquest tipus de lesió és necessària una intervenció quirúrgica i una fase posterior de rehabilitació dividida en tres etapes. de la tíbia al còndil femoral extern i de davant a darrere, i el posterior (LCP), que va de la part posterior de la tíbia al còndil femoral intern. La funció d’aquests lligaments és estabilitzar el genoll en sentit anteroposterior i en menor grau en la rotació de l’articulació. Durant la vida diària, el LCP suporta una tensió més forta que el LCA, excepte quan baixem escales i, en canvi, les ruptures del segon són molt més freqüents. Amb aquest lligament trencat es pot fer una vida activa sense limitació funcional, compensant la falta d’estabilitat amb una bona musculatura de quàdriceps, tot i que en esportistes s’aconsella la intervenció quirúrgica per poder retornar a l’activitat esportiva. La falta de lligament pot produir

risc de trencament del menisc i aparició de processos degeneratius articulars del genoll (entre el 60 % i el 90 % dels pacients al cap de 10-15 anys de la lesió). Mecanisme de lesió La gran majoria de les lesions, entre el 70 % i el 90 %, es produeixen per un mecanisme indirecte, és a dir, per un mal gest forçat propi, sense que hi hagi cap cop ni cap contacte amb una altra persona o objecte. La ruptura es produeix en fixar el peu a terra i fer un gir brusc del genoll (rotació externa) inclinant-lo cap a dins (valg). Per exemple, en saltar i caure amb el genoll mal recolzat o en frenar bruscament després de córrer. Els esports amb més incidència de le-

17/09/2012 9:47:06


20 BENESTAR I SALUT

«Les dones tenen més propensió a lesionar-se que els homes, per les seves característiques anatòmiques» sions de lligament creuat són el futbol, el bàsquet i l’esquí. També s’ha vist que les dones tenen més propensió a lesionar-se que els homes, per les seves característiques anatòmiques. En els traumatismes directes forts sobre la cara externa del genoll o en els indirectes molt enèrgics es pot produir una lesió combinada més greu: la ruptura del lligament lateral intern, el menisc intern i el LCA, anomenada la tríada d’O’Donoghue o tríada desgraciada. Diagnòstic Per diagnosticar una ruptura de LCA ens basem en l’exploració física i la clínica: un genoll inflat i amb sang a l’interior (hemartrosis), inestabilitat de l’articulació que nota el pacient (sensació que li falla) i que apareix a les proves específiques d’inestabilitat anterior (test de Lachman) i el ressalt en rotació interna. Les proves complementàries, com ara la ressonància magnètica, són útils a l’hora de decidir la intervenció quirúrgica, ja que informa exactament de les possibles lesions associades de menisc i cartílag i el tipus de ruptura de LCA, tot i que pot donar falsos negatius a mesura que passa més temps d’ençà de l’accident. Tractament El tractament quirúrgic és el més aconsellat en la majoria dels casos. Les situacions

18-25_Salut.indd 20

en què no estaria indicat són en persones d’edat avançada i poca activitat física i en genolls en què el grau d’inestabilitat és mínim. Si hi ha lesions meniscals o de cartílag associades, val més fer un tractament precoç i reparar totes les estructures al mateix temps. La cirurgia més habitual és l’artroscòpica, en la qual, sense obrir l’articulació, es practiquen tres petites incisions a la pell per introduir un visor i l’instrumental dins el genoll i es repara el lligament. Aquesta tècnica implica molt poca agressió quirúrgica i molta precisió. La tècnica quirúrgica consisteix en la reconstrucció del lligament amb un empelt que pot ser del propi cos (autòleg) o de banc de teixits, provinent d’un donant i conservat per via de la congelació (plàsties crioconservades) o la dessecació (plàsties liofilitzades). L’empelt es pot obtenir, tant si és propi com de donant, de la part central del lligament rotulià amb dues pastilles òssies als extrems (tècnica os-tendó-os) o de part dels tendons dels músculs semitendinós i recte intern. La

plàstia es fa passar per uns túnels ossis practicats al fèmur i a la tíbia i es fixa amb uns implants que solen ser metàl·lics de titani (cargols interferencials) o de material reabsorvible. Quan el tendó està col·locat amb la orientació i la tensió correctes, es comença la rehabilitació i al cap de cinc o sis mesos de la intervenció el tendó adopta les característiques d’un lligament. Rehabilitació Tant si s’utilitza una tècnica com una altra el postoperatori d’una lesió de LCA són entre sis i nou mesos de recuperació. La rehabilitació es diferencia en tres fases de tres mesos. La primera fase consisteix a recuperar el balanç articular, sobretot, i a fer treball isomètric muscular. A la segona fase es treballa la propiorecepció, la tonificació muscular progressiva i es comença a iniciar la carrera suau. A la tercera fase, la persona s’incorpora progressivament a l’activitat esportiva específica, inicialment sense contacte. Una ràpida participació a l’activitat física estimula el metabolisme, la vascularització i la recuperació del nou lligament fins a obtenir la força i la mida igual que el lligament normal, tot i que per a la reincorporació a la pràctica esportiva de competició s’aconsella esperar més temps per evitar l’aparició posterior d’artrosi en pacients intervinguts. El cartílag articular no torna a estar completament íntegre fins al cap de dos anys de la intervenció. Amb la millora de la tècnica quirúrgica i sobretot amb una bona rehabilitació, els resultats de les lesions del lligament creuat anterior han millorat molt tant des del punt de vista funcional com del confort del pacient.

17/09/2012 9:47:12


SALUT 21

18-25_Salut.indd 21

17/09/2012 9:47:14


22 BENESTAR I SALUT DIETÈTICA

Cada llet té les seves propietats IRIA GONZÁLEZ, dietista de l’àrea de salut del CEM Marítim igonzalez@claror.cat

La llet més coneguda és la llet de vaca perquè està estesa a tot Europa, Amèrica i la major part de l’Àsia, que és la productora mundial més gran de llet. La llet de búfala, molt comuna a les zones humides de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, la van introduir els àrabs a l’edat mitjana a Europa. D’altra banda, al Tibet i l’Àsia Central es consumeix llet de iac, molt rica en greixos i proteïnes i famosa per la seva mantega salada. Una altra llet molt coneguda és la d’ovella, fonamentalment de ramaderia europea, molt apreciada pels seus formatges, ja que són molt alts en greixos i proteïnes.

18-25_Salut.indd 22

El consum de llet en l’alimentació humana s’inicia durant el neolític, juntament amb la domesticació animal i el cultiu de cereals. Pel seu alt valor nutritiu continua present en l’alimentació tradicional de la gran majoria de les civilitzacions i ètnies, tot i que hi ha moltes llets diferents. La llet de cabra, pròpia de zones muntanyoses de la major part d’Europa i Àsia té un cert sabor salat pel seu contingut de clorurs i una quantitat més elevada de calci que la llet de vaca. A l’Àfrica hi ha la llet de camella, que és molt apreciada en els climes àrids, on algunes cultures la utilitzen constantment, per exemple, la gastronomia del nord-oest del continent africà. En canvi, a l’Amèrica del Sud és molt popular la llet de flama i alpaca, que són animals comuns en la regió muntanyenca andina. En països més nòrdics, com ara Rússia i Suècia, es comercialitza la llet de ren o

alci, que també es consumeix molt en diverses poblacions properes a l’Àrtic. La llet d’euga és important per a moltes poblacions de les estepes de l’Àsia Central, especialment per a la producció d’un derivat fermentat anomenat kumis. Finalment, la llet de somera és una de les més semblants a la humana pel que fa a la composició, i s’usa sobretot en cosmètica. Composició i característiques La composició de la llet varia d’acord amb diferents factors, com ara l’alimentació de l’animal, la raça o l’estació de l’any, i poden ser modificades en el seu contingut gras o

17/09/2012 9:47:16


enriquides en algun micronutrient, però els seus valors mitjans per 100 grams són de 60 quilocalories, el 88 % del seu pes és aigua, el 4,8 % és lactosa i galactosa, el 3 % són grasses saturades i colesterol, i el 3,1 % és albúmina i caseïna. A més, és rica en vitamines liposolubles (A, D, E) i àcid fòlic (vitamina B12). També es caracteritza per ser rica en minerals, especialment calci (125 mil·ligrams) i potassi (142 mil·ligrams). La llet és una de les principals fonts de calci pel seu alt contingut i per la presència de vitamina D, que ajuda a la seva absorció, per la qual cosa es recomana en etapa de creixement (infantesa i adolescència) i per manteniment de la densitat òssia (osteoporosi i menopausa). La llet conté triptòfan, un aminoàcid (component de les proteïnes) que estimula la producció de serotonina, un neurotransmissor que produeix en l’organisme efectes calmants i inductors de la son. En termes generals, la llet de vaca és un aliment de difícil digestió pel seu alt contingut en lactosa. En nombroses patologies digestives, com ara les diarrees, no se’n recomana el consum, però sí en les seves variants fermentades com el formatge o el iogurt, perquè els ferments lactis en redueixen la presència transformant-la en àcid làctic, molt més digerible. S’ha de controlar el consum de llet si hi ha problemes de nivells alts de colesterol. En persones asmàtiques o en processos catarrals també s’ha de reduir, ja que la lactosa estimula les secrecions mucoses. Al·lèrgies i intoleràncies Els possibles problemes més comuns que pot causar el consum de llet són intolerància a la lactosa, al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca (APLV i IPLV) i la galactosèmia (alteració genètica que impedeix l’assimilació de la galactosa). La intolerància a la lactosa és deguda a un dèficit de lactasa, a sobre de la digestió de la lactosa. La lactasa és produïda des que el bebè comença a lactar, i comença a disminuir-ne la producció amb el creixement, ja que biològicament l’humà no requereix obligatòriament llet en la seva dieta bàsica després de la infància, com ho demostra que el 70 % dels adults en prescindeixen per sentir inflamació abdominal o flatulències, substituint-la per

18-25_Salut.indd 23

formatge o iogurt. Les proteïnes responsables de l’al·lergenicitat de la llet de vaca són les caseïnes (el 80 % de les proteïnes de la llet sencera) i les seroproteïnes (proteïnes del sèrum que són el 2 % del total). Són factors de risc per patir al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca (PLV) el tret atòpic familiar, l’administració precoç de PLV amb lactància materna posterior (biberó en maternitats) i l’administració intermitent de PLV durant la lactància materna. Desapareixen els símptomes de totes dues intoleràncies amb l’eliminació total de lactis en la dieta, fent especial atenció als additius alimentaris. Llets d’origen vegetal Un bon substitut dels lactis en una persona adulta són les llets d’origen vegetal. Trobem el batut de soja, llegum que té tots els aminoàcids essencials i que s’obté remullant, molent i filtrant els grans de soja. Els àcids grassos que posseeix són poliinsaturats (araquidònic, linoleic i linolènic), que són àcids grassos essencials omega-3. És una font realment bona de vitamines del grup B, especialment vitamina B6 i B12. Té un important contingut en fibra. De vegades s’enriqueix amb calci i altres minerals. També es pot consumir la llet d’ametlles, producte elaborat amb pasta d’ametlles. De fet, era la base de la preparació de molts plats d’origen medieval. Pot emprar-se com a substitutiu de la llet de vaca en moltes receptes de cuina i és rica en minerals, incloent-hi el calci i el

«S’ha de controlar el consum de llet de vaca si la persona té problemes de nivells alts de colesterol» potassi. Com que és molt fàcil de digerir, té una tolerància molt bona, fins i tot en patologies com diarrees o inflamacions intestinals. Es pot trobar líquida o en pasta i sol portar sucres afegits. D’altra banda, també es por beure llet d’arròs, que s’obté gràcies a la fermentació en diverses etapes dels grans d’arròs frescos, mòlts i cuits. Té una digestibilitat del 100 %. És rica en hidrats de carboni complexos i pobra en proteïnes, fibra i calci. Es presenta al mercat amb un 1 % d’oli de càrtam per donar-li més consistència, que aporta àcid oleic i àcids grassos poliinsaturats. Es fortifica amb calci, ferro i vitamines B12 i B3. La llet de civada és un altre recurs. S’extreu de la mateixa manera que la llet d’arròs i és apta per a dietes d’aprimament pel seu baix poder calòric. Rica en fibra soluble, que actua com prebiòtic, ajuda a millorar els problemes de restrenyiment. És fàcil de digerir i amb un bon contingut de vitamina B, però pobra amb minerals. Finalment, hi ha l’orxata de xufla, que s’elabora triturant aquest tubercle prèviament humitejat en aigua, es deixa la pasta en remull 24 hores, es premsa i es cola diverses vegades. Es pot endolcir amb sucre i canyella. L’orxata és molt pobra en vitamines, però rica en hidrats de carboni, calci i ferro.

17/09/2012 9:47:17


24 BENESTAR I SALUT MENS SANA

No amargar-se la vida és un art RAFAEL SANTANDREU, psicòleg i professor del Col·legi Oficial de Metges de BCN santandreu@yahoo.com

Jean-Dominique Bauby era redactor en cap d’una revista de moda a França. Tenia quaranta-quatre anys i dos fills. Un atrafegat divendres, després d’una jornada intensa de treball, va passar a recollir el seu fill Theophile per casa de la seva exdona. Passarien el cap de setmana junts, anirien al teatre, a menjar ostres, xerrarien d’home a home... Jean-Dominique anava conduint quan

18-25_Salut.indd 24

el psicòleg Rafael santandreu, autor del best-seller L’art de no amargar-se la vida (editorial oniro), ens ensenya en aquest article quina és la base del seu exitós mètode per convertir-nos en persones més fortes i felices que gaudeixin en tot moment de la vida. va començar a sentir-se malament, hi veia doble i el cap li donava voltes com si s’hagués pres una pastilla d’LSD. Va parar immediatament al voral. En pocs minuts, entraria en coma afectat d’un accident cardiovascular greu. Mesos després, quan Jean-Dominique va sortir del coma, es va trobar horroritzat pel fet que no es podia moure. Només podia bellugar el cap i veure-hi per un ull.

No podia articular cap paraula. Estava atrapat en el seu propi cos. Els metges se li acostaven i li parlaven, però ell no podia respondre. Només podia moure la seva única finestra al món, el seu únic mitjà de comunicació amb l’exterior: el seu ull sa. De la nit al dia, Jean-Dominique va passar de ser un periodista reeixit, pare de dos fills i nòvio d’una dona bonica a alguna cosa semblant a un vegetal. I el

17/09/2012 9:47:20


BENESTAR I SALUT 25

«Aprendre a ser fort en el pla emocional és una qüestió d’esforç, de perseverança. No es fa de la nit al dia» pitjor és que era conscient de tot; la seva ment funcionava perfectament i podia contemplar el desastre. Però fins aquí, la història d’aquest home no difereix gaire de la de milers de persones amb paràlisi de tot tipus. La diferència és que Bauby va decidir no rendir-se i escriure un llibre sobre la seva experiència que titularia L’escafandre i la papallona. Increïblement, va aprendre un sistema per comunicar parpellejant i poder dictar el llibre a una escrivent que anava cada tarda a l’hospital. Cada dia, Jean-Dominique Bauby memoritzava al matí els paràgrafs que anava a dictar a la seva ajudant per parpellejarlos pacientment a la tarda. Amb aquest mètode, en llargues hores de treball ininterrompudament, aconseguia dictar un parell de paràgrafs al dia. El llibre, publicat el 1997 a França pocs mesos abans de morir, va ser un gran èxit de vendes. Jean-Dominique Bauby, totalment paralitzat, va viure una bona vida. I amb el seu exemple ens va demostrar que és possible gaudir de la vida tot i les circumstàncies més extremes. Sí, és possible! És possible ser feliç, és possible tenir una vida plena, és possible sentir-se realitzat. Els éssers humans sempre tenim aquesta opció: la de negar-nos a amargar-nos la vida, l’opció de dir sí a la vida, l’opció de trobar el nostre sentit i treballar per això. Tot consisteix a aprendre a fer-ho. Dolent, molt dolent o terrible Els psicòlegs ensenyem als nostres pacients a reavaluar les seves creences sobre el que és bo, dolent o terrible. Els demanem que comparin les seves situacions amb la de persones com Jean-Dominique Bauby i que es preguntin: el que a mi em passa és tan terrible? No hi ha una situació pitjor? Molts responen malhumorats: «És clar que sí, hi ha desgràcies pertot arreu, terratrèmols, fams, accidents..., però això no em passa a mi. Jo ploro per les meves desgràcies perquè són les meves, sento que són terribles i, la veritat, no ho puc

18-25_Salut.indd 25

veure d’una altra manera!» I, llavors, solem respondre: «Aquí és on t’equivoques! Tu ho pots veure d’una altra manera perquè altra gent ho ha aconseguit. Tu pots fer com ells: nega’t a creure que la teva vida és una desgràcia. És cert que hi ha coses que no van bé, però això no t’impedirà ser feliç si tu vols.» Es pot aprendre a ser positiu? Sabem que sí. De fet, jo he ensenyat a centenars de persones a ser positives, optimistes, constructives —això és ser feliços. La clau es troba a fer un esforç mental per reavaluar el que ens passa. Jean-Dominique Bauby ho va fer així. En una part del seu relat explica que un dia va decidir deixarse de compadir. Simplement, es va negar a fer-ho i aquesta va ser la porta a la qual ell mateix denominava «la seva nova vida». El filòsof del segle I Epictet ens va dir: «No ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem sobre el que ens passa.» I aquesta és la clau del nostre treball. Les persones més fortes cuiden molt del seu diàleg intern. De vegades, sento que es diu alguna cosa així com: «El Pep em posa dels nervis!» I jo sempre replico: «Això no és possible! Ets tu qui es posa nerviós a si mateix.» El que passa en realitat és que el Pep fa alguna cosa. Tu et dius a tu mateix que això és intolerable i ara et poses dels nervis. Per allò que ens diem rau la nostra debilitat o la nostra fortalesa. Esforç i perseverança Aprendre a ser fort en el pla emocional és una qüestió d’esforç, de perseverança. No s’aconsegueix de la nit al dia, sinó a còpia de fer múscul mental, d’acostumar a fer una lectura positiva de la vida. I la nostra proposta es basa en el realisme perquè afirma que les coses ens poden anar malament, que moltes vegades hi ha aspectes dolents de la nostra vida, temes per arreglar..., però sempre podem negar-nos a veure tot això com a «terrible» i que ens impedeixi ser feliços. Sempre podem sortir al món a construir alguna cosa positiva i gaudir-ne. Els éssers humans necessitem molt poc per estar bé, així que difícilment les pèrdues, les adversitats o les incomoditats del dia poden treure’ns de la nostra estabilitat mental. Aquesta és una de les claus més importants de la felicitat. Educa’t la ment i ho aconseguiràs.

17/09/2012 9:47:22


26-29_Report.indd 26

14/09/2012 10:52:14


el reportatge 27

Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

El CAR arriba als 25 anys CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cgonzalez@claror.cat

Coincidint amb l’impuls de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics del 1992, el CAR de Sant Cugat va néixer l’any 1987 amb l’objectiu de ser un organisme que donés suport a l’esport autòcton perquè fos competitiu a escala internacional, optimitzant recursos de la màxima qualitat tècnica i científica. «Va ser un punt d’inflexió en l’esport català, ja que aquest ha assolit el nivell esportiu que té, en part, gràcies a la feina desenvolupada des del CAR de Sant Cugat», afirma Ivan Tibau, secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya. El projecte es va començar a mastegar el 1984, quan ja es veia clar que Barcelona tenia possibilitats reals d’organitzar unes olimpíades gràcies a la vertebració d’una candidatura molt potent. Per aquest

26-29_Report.indd 27

Aquest 2012 el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat celebra el seu vint-i-cinquè aniversari en un bon estat de forma. El 23 de gener passat es va inaugurar un nou mòdul de 26.000 metres quadrats d’equipaments esportius que el posicionen novament en l’avantguarda internacional de la preparació d'esportistes d’elit. motiu, Josep Lluís Vilaseca, secretari general de l’esport en aquells temps, va convèncer el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que si la capital catalana finalment organitzava un jocs olímpics el que calia era tenir esportistes ben preparats per fer un bon paper en la cita olímpica. Un quart de segle més tard, aquest propòsit s’ha complert amb escreix i en paraules de Joan Fontserè, director del CAR de Sant Cugat, «gràcies al fet que durant tots aquests anys s’ha fet una molt bona feina, ara ens trobem amb un centre d’alt rendiment esportiu que té molt de prestigi internacional gràcies als èxits assolits pels esportistes del nostre país». El CAR ha dotat d’eines els esportistes d’alt rendiment perquè es puguin entrenar de manera òptima en condicions

de competició. A més, la Generalitat de Catalunya ha establert el programa d’Alt Rendiment Català (ARC), en el qual les federacions escullen quin és el programa esportiu que cal seguir. «Hem desenvolupat un mètode que ens ha permès generar molts coneixements en l’àmbit de l’alt rendiment esportiu», explica Fontserè. Serveis El centre està organitzat bàsicament en set unitats: direcció, administració, acadèmica, ciències, esports, salut i tecnologia. Des de l’àrea acadèmica es vetlla per la formació de l’esportista, objectiu primordial per al CAR de Sant Cugat. És per aquest motiu que el centre posa a disposició dels seus esportistes les eines necessàries per al seu desenvolupament

14/09/2012 10:52:17


28 el reportatge

«Estic plenament convençut que des del Consejo Superior de Deportes acabaran abonant el deute que tenen pendent amb el CAR» educatiu. Els esportistes del CAR poden assistir a classe de batxillerat i ESO o a l’institut que hi ha a les instal·lacions mateix del CAR, amb un professorat altament qualificat. Les unitats de ciències i salut s’ocupen de disciplines com ara la fisiologia, la fisioteràpia, la medicina, la biomecànica, la podologia i la psicologia. La unitat de tecnologia desenvolupa la tecnologia aplicada a l’esport a través de l’anàlisi per imatge per tal de millorar l’entrenament de l’esportista. Finalment, el CAR també disposa d’una oficina d’atenció al client a la qual s’adrecen les federacions i els esportistes que fan o volen fer ús dels serveis i les instal·lacions que ofereix el centre. «Som al voltant de 80 treballadors propis, però si també hi sumem els entrenadors personals que hi posen les federacions, la xifra ascendeix a 135 persones», informa Fontserè. Instal·lacions esportives Dins de les disset hectàrees d’extensió de què disposa el CAR hi ha una pista d’atletisme, un camp de futbol de gespa natural, una piscina olímpica exterior, una sala de gimnàstica artística femenina, un pavelló

amb quatre pistes de tennis de resines sintètiques, tres pistes de terra batuda, una sala de gimnàstica artística masculina, una sala de boxa, una sala d’halterofília, quatre sales de musculació, una sala de lluita, una sala de taekwondo, una sala de judo, una sala d’esgrima, una zona de tir, un espai de tennis de taula, una pista de vòlei platja i a la ciutat de Terrassa un camp d’hoquei. A més, amb el nou mòdul de 26.000 metres quadrats que es va inaugurar el 23 de gener passat el centre també disposa d’una piscina coberta de 50 x 25 metres per a waterpolo i natació, una piscina de 30 x 21 metres per a natació sincronitzada i una piscina de 15 x 21 metres per a salts. També s’han reubicat algunes sales de gimnàstica i musculació. El nou mòdul ha tingut un cost de 40,5 milions d’euros i ha permès posar fi a les demandes de modernització que duraven anys. «Fins ara, algunes de les instal·lacions com les sales de gimnàstica i taekwondo estaven ubicades en un espai que en els seus orígens havia estat pensat per ser un taller mecànic», explica Fontserè, i recorda que «no oblidem que abans de ser el CAR, això era un centre mutual on venien els accidentats laborals a rehabilitar-se i aprendre professions adaptades a les seves lesions». Tot i les limitacions de l’antic espai, la gimnàstica espanyola ha aconseguit tres medalles olímpiques i ha parit un Gervasi Deferr. Per al director del CAR «calia fer un equipament nou com a reconeixement als

èxits obtinguts i també per mirar de garantir èxits futurs, per això també hem apostat per potenciar les instal·lacions de natació, on passava exactament el mateix, ja que disciplines com la natació sincronitzada ens han donat molts èxits esportius tots aquests anys». Però no tot del nou mòdul és perfecte. «És un error que dels 26.000 metres quadrats de què disposa l’edifici només 9.000 corresponguin a espais esportius, perquè la resta s’hagin destinat a passadissos, escales i espais morts», es lamenta Fontserè, i afegeix que «han fet una passarel·la de connexió amb la residència que no té cap sentit perquè causava tantes molèsties de soroll als residents de la tercera planta que hem decidit tancar-la». El director del CAR considera que «l’anterior govern va cometre l’error de no tenir present l’opinió de la gent del centre a l’hora de concretar el disseny del nou mòdul». La construcció de l’edifici també ha comportat un problema afegit, i és que dels 40,5 milions d’euros que ha costat, el Consejo Superior de Deportes s’havia compromès a finançar-ne el 35 % (uns 12 milions d’euros). La resta de la inversió la va assumir la Generalitat de Catalunya (28,8 milions d’euros). A data de tancament d’aquesta revista, la realitat és que el govern català ha hagut de pagar el 89 % del cost total de l’obra, mentre que el màxim òrgan esportiu espanyol encara no ha abonat 5,5 milions d’euros. Des de la Secretaria General de l’Esport es mostren confiats a resoldre el problema. «El secretari d’Estat de l’esport, Miguel Cardenal, va reconèixer públicament aquest problema i que esperava resoldre’l en un futur, i jo estic plenament convençut que acabaran abonant el deute que tenen pendent amb el CAR», explica Ivan Tibau, tot recordant que «no hem d’oblidar que al CAR s’hi entrenen totes les federacions espanyoles i no seria normal que no paguessin aquests diners, per això esperem i desitgem que el senyor Cardenal compleixi la seva paraula». Els esportistes Al llarg dels 25 anys d’història del CAR està estimat que n’han fet ús uns 25.000 esportistes diferents. Actualment, el centre, en un dia normal de la temporada rep la visita de 1.000 esportistes. «Mai no estan ocupats tots els llits de la residència perquè

26-29_Report.indd 28

14/09/2012 10:52:20


«Prefereixo el CAR de Sant Cugat al centre d'alt rendiment Blume de Madrid perquè és més familiar i està menys saturat»

les instal·lacions des de fa deu anys. «Prefereixo el CAR de Sant Cugat a la Blume de Madrid perquè és més familiar i està menys saturat, per no dir que amb el nou mòdul el centre es modernitza després d’uns anys que calia millorar les instal·lacions.»

molts dels nostres usuaris són persones que vénen a entrenar i no dormen al centre, tot i que ara, en temporada baixa, tenim 120 llits ocupats», explica Fontserè. Aquest 2012, hi han passat esportistes de països com Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Bielorrússia, Brasil, el Canadà, els Estats Units, Espanya, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, el Japó, Letònia, Mèxic, Portugal, Rússia, Sèrbia, Suècia, Ucraïna, Xile i la Xina. Un exemple és la nedadora mexicana María Fernanda González, per a qui el personal del centre és molt atent, flexible, agradable i familiar. «També m’han encantat les instal·lacions que ha aportat el nou mòdul, francament han estat una sorpresa perquè quan vam venir el meu entrenador i jo fa un any i mig no hi havia res d’això, i ara em trobo amb una piscina coberta de 50 metres que és perfecta per entrenarme». En aquest mateix sentit s’expressa el seu entrenador personal, Armando Fernández, per a qui el nou mòdul és «impressionant». Al marge de les instal·lacions el preparador de la nedadora mexicana va escollir el CAR perquè «el menjar que s’hi ofereix és bo, el tracte dels professionals és excel·lent i el centre està fora de la ciutat, fet que evita tenir certes distraccions.» Un altre atleta que coneix molt bé el CAR de Sant Cugat és l’atleta canari Ivan Rodríguez Ramallo, que en freqüenta

Reptes de futur Tot i l’entorn de crisi actual i les polítiques d’austeritat del govern, el CAR continuarà tenint el suport de la Generalitat de Catalunya. Per a Ivan Tibau, «cal garantir que el CAR continuï sent el centre que capti els grans esportistes del país i sigui un pol d’atracció per a diferents disciplines esportives i federacions». En aquesta mateixa direcció s’expressa Joan Fontserè: «Juntament amb la Secretaria General de l’Esport i les federacions formem un equip en què uns desenvolupen programes, els altres aporten els entrenadors i nosaltres hi posem les instal·lacions i els serveis.» Els reptes immediats del centre són seguir modernitzant les instal·lacions amb petites actuacions que no impliquin grans inversions i, d’altra banda, treballar a fons per mirar d’internacionalitzar encara més el prestigi del CAR. En aquest sentit, aprofitant els passats Jocs Olímpics celebrats a Londres, el CAR hi tenia oberta una oficina d’informació i promoció. «D’altra banda, tenim un projecte d’allotjaments de protecció oficial per mirar de resoldre el problema de col·lapse que tenim i també per donar sortida a la petició d’alguns esportistes que reclamen més privacitat», explica Fontserè, tot i que reconeix que «procurarem executar aquest projecte en funció dels recursos que tinguem a l'abast els propers anys.»

26-29_Report.indd 29

14/09/2012 10:52:22


30 TRIBUNA

Santi Padró, periodista i editor del programa 'Hat Trick Barça'

La importància que tenen els actors secundaris Sempre he estat un gran admirador dels actors secundaris, que són els que no surten gairebé mai a la foto, però quan no hi són, tothom els troba a faltar. Són pocs els que saben realment la feina que fan aquests secundaris, perquè el funcionament d’un equip o, com m’agrada més dir, un grup humà, sigui gairebé perfecte. Voleu un detall de la importància dels secundaris? Ho va dir un dia el porter suplent del Futbol Club Barcelona, José Manuel Pinto: «En aquest equip és tan important Leo Messi com Carlos Naval, el delegat de l’equip.» I quan això ho diuen i, sobretot, s’ho creuen els jugadors, el «partit» està guanyat. Aquesta és l’autèntica clau de l’èxit: l’equip, el grup i la unitat. Si el Barça de Pep Guardiola ha fet un futbol meravellós durant els últims quatre anys, ha estat, sobretot, perquè al voltant d’aquest equip d’extraordinaris jugadors, al seu costat, s’ha creat un altre grup d’extraordinaris professionals, cadascú en la seva especialitat, que han estat treballant per fer possible, cada dia, que els que juguen puguin fer tot el que han arribat a fer. I cadascú ha aportat a l’engranatge global del grup la seva qualitat particular. Si tot l’equip posa el seu millor valor a disposició de la resta, el resultat final és la suma de tots aquests talents. Això sí, és clar que sempre farà falta un líder amb la intel·ligència i el sentit comú per saber escollir aquest altre equip. Com passa molt sovint, encara que hi hagi moltes opinions, moltes idees diferents, serà només un qui haurà de prendre la decisió final. No sabem —i potser no arribarem a saber mai— quin ha estat el percentatge de «culpa» que ha tingut cada personatge en els èxits aconseguits. Això només ho saben els que ho han viscut des de dins. Però hi ha alguns detalls, algunes imatges que ensenyen fins a quin punt ha arribat a ser perfecta aquesta comunió entre els dos equips de persones que componen la primera plantilla del FC Barcelona. Des de la final de la Champions de Roma del 2009, aquest Barça imparable i insaciable en les seves ganes de continuar guanyant va començar a celebrar les copes amb un ritual. Normalment, el capità Carles Puyol planta el trofeu aconseguit sobre el punt central del camp i, al seu voltant, es forma una sardana de celebració. Units, però sobretot, barrejats, els dos equips de Pep Guardiola, els que juguen al camp i els que sempre hi són a fora, s’uneixen per ensenyar i deixar ben clara a tothom quina és la relació que hi ha entre els integrants de la plantilla del primer equip de futbol i què es viu dins del vestidor. I ara us explicaré la meva anècdota particular. Vaig tenir la sort de formar part d’una d’aquestes «rotllanes», però només amb l’equip de tècnics del Barça, sense jugadors. Recordo que va ser un dia del mes de setembre del 2009. Aleshores el Barça acabava de guanyar la Supercopa d’Espanya i la d’Europa i només li faltava el Mundial de Clubs del desembre per aconseguir el sisè títol i completar l’any més triomfal de la història del futbol. Amb tot el grup humà de l’equip del programa Hat Trick Barça de TV3 vam anar un matí a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per fer l’entrega oficial de les còpies en DVD del programa especial que havíem fet dedicat al triplet històric aconseguit per l'equip: La temporada perfecta. Aquell inoblidable dia ens vam reunir tots plegats en una rotllana sobre la gespa del camp d’entrenament una pila de secundaris, i us puc assegurar que el nostre grup humà de TV3 es va sentir agermanat del tot, per uns instants, amb el Barça del Pep en una matinal que conservarem sempre en la nostra memòria com un dels millors records de la nostra vida.

30-31_Opinio.indd 30

«Són pocs els que saben realment la feina que fan aquests secundaris perquè el funcionament d’un equip sigui gairebé perfecte»

14/09/2012 10:57:44


ENTREVISTA CURTA 31

Alfons Font, director operatiu del CEM Sagrada Família

«Cal que les persones amb discapacitat puguin fer esport» Marta Obiols Els centres esportius municipals de Barcelona faciliten la inclusió de les persones amb discapacitat en la pràctica de l’esport. El CEM Sagrada Família, gestionat per la Fundació Claror, fa temps que aposta perquè tothom pugui gaudir de l’esport. Persones joves, grans, infants i persones amb cadira de rodes, amb problemes visuals, auditius o amb altres tipus de discapacitats comparteixen instal·lacions i participen conjuntament en activitats dirigides. Tothom pot practicar tot tipus d’esport? Tothom ha de poder practicar l’esport que més li vingui de gust o que li aporti més beneficis, sigui en grups convencionals d’activitats dirigides o en grups adaptats. La gent comença a estar habituada a veure una persona amb discapacitat a la piscina o a la sala de màquines, però sorprèn poder-les veure, per exemple, en una classe d’aeròbic. Si a una persona amb cadira de rodes li agrada ballar i vol fer una activitat cardiovascular ha de poder fer aeròbic. I és possible que ho faci en un grup convencional? Si és positiu per a la seva salut i en té ganes, ha de ser possible. Sobretot s’ha d’incidir en la formació del professorat i els monitors. Cal que sàpiguen reaccionar davant les necessitats d’aquestes persones, tractar-les amb tota la normalitat i seguretat possibles i ser capaços d’adaptar les classes perquè les pugui seguir tothom. Per exemple, les famoses frases amb indicacions que canten els monitors durant les classes d’aeròbic s’han de cantar d’una altra manera. No es veuen gaires persones amb discapacitat a les classes d’aeròbic. És cert que l’usuari amb discapacitat fa un ús més individual del centre esportiu perquè encara hi ha moltes pors i prejudicis. Tradicionalment s’han destinat

30-31_Opinio.indd 31

«Si a una persona amb cadira de rodes li agrada ballar i vol fer una activitat cardiovascular ha de poder fer aeròbic»

recursos a associacions que aglutinen les persones amb discapacitat perquè puguin fer esport en altres centres. Hem de fer un pas endavant i acostumar-nos a compartir espais per eliminar les desigualtats i evitar l’exclusió. També és cert que vivim en una societat que promou el culte al cos i aquest ideal és molt present a les instal·lacions esportives. Cal promoure l’esport com a benefici per a la salut, i per això és important que els centres municipals vetllin per garantir uns serveis que els operadors privats no sempre ofereixen perquè no van lligats a la seva filosofia. Què es fa per acollir i integrar les persones discapacitades en les activitats dels centres municipals? L’Ajuntament de Barcelona vol desenvolupar un programa perquè grups de diferents associacions es desplacin gratuïtament durant deu sessions al centre

esportiu municipal que tinguin més a la vora i participin en les activitats dirigides. A més, cada setmana un grup de sis pacients de l’Institut Guttmann participa en les activitats d’un dels centres municipals de la ciutat. Amb aquestes iniciatives es normalitza la situació i tothom s’acostuma a la diversitat. Totes les activitats es fan conjuntament amb la resta dels usuaris? No. S’ha de buscar la manera que les persones amb discapacitat puguin fer el màxim nombre d’activitats possible en grups convencionals, però també és veritat que segons el grau d’autonomia o el tipus de discapacitat hi ha persones que necessiten activitats personalitzades que hem de continuar oferint. Per exemple, els impactes que genera una classe d’aeròbic o una classe de to muscular poden no ser beneficiosos per a persones amb síndrome de Down perquè ja tenen un to musculat molt elevat, i potser els convé més fer estiraments o activitats a l’aigua. I les persones que necessiten ajuda per canviar-se de roba o per entrar dins la piscina? Per entrar a la piscina o per canviar de màquina a la sala de fitness, el personal tècnic del centre les pot ajudar. Als vestidors es pot demanar un servei de suport però, si se senten més còmodes, també hi ha l’opció que vinguin amb un familiar. Cal destinar molts més recursos en personal per aconseguir un centre esportiu inclusiu? És important que les persones que necessiten una atenció especialitzada es posin d’acord amb el centre per assegurar-se que hi hagi un tècnic que pugui estar per elles durant la franja horària que facin l’activitat esportiva. Millorant la comunicació podem ser més eficients perquè podem planificar millor. Aquesta entrevista va ser publicada al diari Ara el 16 de juny de 2012

14/09/2012 10:57:45


32

32-47_Fundacio.indd 32

17/09/2012 10:19:36


33

hi ha un ampli ventall d’activitats per a tots els gustos i edats

Comença el curs amb bon peu i tria la teva activitat! Des de natació fins a arts marcials, passant per activitats a l’aire lliure com el tennis o el pàdel, o Escoles d’Iniciació Esportiva per als més petits Promoure el benestar físic i mental és un dels pilars fonamentals dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror. És per això que posem al teu abast un ampli ventall de serveis i activitats, que s’adeqüen a totes les necessitats. Consulta l’oferta del teu centre! CEM CLAROR T’ofereix una bona gamma de balls i danses, com ara balls de saló, dansa contemporània, del ventre o, fins i tot, sevillanes. Prova-les i troba el teu ritme! A més, el centre de Sardenya està especialitzat també en arts marcials, amb l’ensenyament de hapkido i karate per a adults, o de taekwondo i judo, per a totes les edats. Per als infants i joves, hi ha moltes possibilitat d’horaris en els cursets de natació, a més d’un gran ventall en el terreny esportiu, com una important tradició en l’escola de bàsquet. CEM SAGRADA FAMÍLIA És un centre referent pel que fa a les activitats d’iniciació esportiva per als infants i joves. Apunta els teus fills a gimnàstica rítmica, bàdminton, judo, patinatge artístic o futbol sala, entre altres! I per als adults, el CEM Sagrada Família té una àmplia

32-47_Fundacio.indd 33

practicar el ioga o el tai-txi en un entorn privilegiat, gaudint de les millors vistes a primera línia de mar. D’altra banda, podràs gaudir d’un ampli ventall de cursos de natació per a adults i per als infants i joves, que poden escollir entre diversos horaris i nivells. A més, destaquem també l’èxit de les activitats esportives, com ara l’escola de karate o l’escola de bàsquet. selecció de cursets de natació, que s’adeqüen a totes les necessitats: per aprendre a nedar, millorar estils, gaudir de l’embaràs a cada moment o millorar algunes patologies. CEM CAN CARALLEU Si véns a Can Caralleu, podràs triar entre una àmplia oferta d’Escoles d’Iniciació Esportiva per als nens i joves: judo, bàsquet, voleibol o futbol sala són alguns dels esports que s’ofereixen. A més, enguany hi ha l’opció de fer cursos d’un o dos dies a la setmana de tennis i de natació. Pel que fa als adults, segueixen tenint un gran èxit els balls de saló, la dansa del ventre i les

Consulta totes les teves possibilitats al web o adreça’t al teu centre!

sevillanes. A més, és un dels pocs centres esportius que ofereix un programa maternal, que ajuda al benestar de la dona abans i després del part. Can Caralleu té també un munt de possibilitats per fer a l’aire lliure, especialment amb l’escola de tennis i de pàdel. A més, enguany s’han consolidat les lligues de futbol 7 i futbol sala, que van començar a organitzar-se l’any passat. Entre les activitats aquàtiques, destaquem els cursos per aprendre a nedar, adreçats tant a adults com a la gent gran o als infants. CEM MARÍTIM El CEM Marítim es consolida enguany com un centre referent en les activitats de vòlei platja i vòlei indoor. Si t’agradaria provar aquest esport, sens dubte aquest és el teu centre! O, si ho prefereixes, vine a

L’ESPORTIU DE LLINARS L’Esportiu referent a la comarca consolida la gran oferta de classes, monogràfics i tornejos de tennis i pàdel. Aquests esports estan en auge i el centre va ampliant any rere any la seva oferta d’activitats. Vine a provar-ho! Tampoc no et pots perdre el hapkido, un mètode sistemàtic i pedagògic d’ensenyança de tècniques de defensa personal. Finalment, i gràcies a l’èxit que han mantingut els cursets de natació, adreçats a totes les edats, des dels més petits fins a la gent gran, aquesta temporada s’han ampliat les places perquè ningú en quedi fora. Hi ha moltes més activitats per triar i remenar orientades a staisfer tots els gustos. Consulta l’oferta disponible, i també els horaris i els preus, al lloc web o al teu centre!

17/09/2012 10:19:38


34 34

ACTIVITATS

activitats incloses en la quota d’abonament

Graelles d’activitats per a tots els gustos Les graelles d’activitats i esports dels centres es consoliden i amplien el nombre de sessions setmanals La graella d’activitats és una oferta exclusiva per als abonats i està inclosa en la quota d’abonament al centre, sigui quina sigui la modalitat. Dirigides per un tècnic esportiu, les activitats estan organitzades per franges horàries i ofereixen més de cent sessions setmanals, en la majoria dels centres. N’hi ha de diversos tipus i intensitats. Les activitats aeròbiques són totes d’intensitat mitjana-alta, on l’estrella és l’spinning, una activitat que està en auge, o l’indoor walking, l’última novetat del CEM Can Caralleu. Altres són de tonificació, com el tono pump,

una divertida combinació de treballs aeròbics amb exercicis amb peses. Altres són les activitats aquàtiques, com l’aiguagim o l’aiguarelax; o de condicionament físic, com ara el circuit training. I, finalment,

les de caràcter més suau, com ara l’exitós Pilates o les sessions d’estiraments. La majoria es duen a terme als espais esportius dels centres però també n’hi ha que aprofiten espais exteriors i l’entorn.

BENESTAR I SALUT

Relaxa’t i posa el cos a to amb els serveis de benestar i salut Com a complement de l’activitat esportiva totes els centres disposen d’una extensa oferta de serveis i activitats de benestar i salut. Totes estan enfocades a millorar el benestar personal buscant la relaxació, l’estimulació i els efectes antiàlgics mitjançant tècniques manuals com el massatge, el massatge aromàtic, el shiatsu, les algues, els fangs. Altres busquen reequilibrar el cos, com el drenatge limfàtic, que millora la circulació, o la reflexologia podal, que mitjançant punts de pressió a la planta del peu provoca una reacció positiva en diverses parts del cos. La fisioteràpia, l’osteopatia, l’aquàtic fibro, els estiraments miotensius o l’escola d’esquena tenen un enfocament més terapèutic adreçat al tractament i la recuperació funcional d’una lesió o d’una afecció crònica. Tots els centres disposen d’un servei de visita mèdica de prescripció d’exercici i del servei d’assessorament nutricional.

32-47_Fundacio.indd 34

serveis

Fotodepilació, ara a Can Caralleu i l’Esportiu Seguint la línia empresa pel Marítim fa uns mesos, Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars estrenen un nou servei de fotodepilació amb uns preus molt avantatjosos, en el qual s’ofereix la primera visita de manera gratuïta, en què s’informa, es fa el diagnòstic i una primera prova. La depilació mitjançant llum polsada consisteix en una emissió de llum visible que és absorbida per la melanina continguda en el cabell i convertida en calor. Aquesta calor intensa és conduïda a través del pèl fins el fol·licle, que és destruït i incapacitat per generar nou cabell. S’aconsegueix d’aquesta manera la reducció del borrissol indesitjat de forma ràpida i permanent, tant en homes com en dones, i en qualsevol part del cos amb un sistema còmode, segur, indolor efectiu. Tractament Els resultats estan garantits per a tot tipus de pell i la durada del tractament depèn de dos factors principals: el color de la pell i el color i gruix del pèl, i la fase de creixement, que necessita de sis a vuit setmanes entre sessió i sessió. Un eficaç sistema de filtres limita la longitud d’ona de la llum, de manera que es garanteix la innocuïtat del tractament i s’evita qualsevol possibilitat de produir cremades o dolor als teixits adjacents. Aquest serveix l’ofereix l’empresa Depiluz, amb equips completament homologats conforme a la legislació vigent.

17/09/2012 10:19:46


ACTIVITATS CANCAPSALERA CARALLEU 35 35

servei exclusiu i personalitzat

Activa’t amb el servei d’entrenador personal Aquest inici de temporada l’entrenador personal pot ajudar a complir els propòsits propis amb un programa ajustat a les necessitats personals L’entrenador personal ofereix un servei personalitzat i diferenciat, on l’equip es posa a disposició objectius i necessitats dels que es volen iniciar en la pràctica esportiva o bé millorar-la. El primer pas és fer una avaluació de quines són aquestes necessitats de cada persona per poder construir un entrenament personalitzat de manera acurada, programant les activitats més adients, tenint cura que es duguin a terme amb seguretat, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats. A més, l’entrenador personal pot ajudar a adquirir hàbits saludables i a reconèixer quines activitats són més adequades a les característiques de cadascú, en els casos en què la persona no tingui clara quina activitat vol fer o no tingui uns hàbits esportius interioritzats. El servei d’entrenament personal es pot contractar de manera individual o en grups de dues persones, i es pot fer en qualsevol dels espais esportius dels centres i també al seu entorn. A qui s’adreça Aquest servei es dirigeix a qualsevol persona de qualsevol edat i condició física, ja que es tracta d’un assessorament global en tot allò que té a veure amb la pràctica física, esportiva i saludable.

32-47_Fundacio.indd 35

Els programa s’adreça a qualsevol persona de qualsevol edat que vulgui o necessiti un tractament personalitzat: millora de la condició física o de la tècnica en un àmbit concret (esport amateur, preparació d’oposicions, lleure fisicoesportiu, etc.), recuperació de lesions, afectacions cròniques, manca d’hàbits fisicoesportius, disponibilitats horàries limitades, tractament personalitzat en Pilates, pèrdua o augment de pes, correccions posturals, millora de la tècnica en l’àmbit aquàtic, natació per a embarassades, aprendre a nedar, preparació d’oposicions i provés d’accés curses, triatlons, preparació de temporades d’esquí, pretemporades d’esports de competició... Què inclou La contractació d’aquest servei inclou una entrevista amb l’assessor tècnic per conèixer les motivacions, la disponibilitat horària, la freqüència d’entrenament, una revisió mèdica per diagnosticar possibles anomalies, valoració de l’índex de massa corporal, entrevista personal amb l’entrenador i inici de l’entrenament, i una avaluació continuada. Els centres esportius que disposen del servei d’entrenador personal són el CEM Claror, el CEM Marítim, el CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

ESDEVENIMENT

Tercer Open de Vòlei Platja al Marítim El pròxim 30 de setembre se celebra la tercera edició de l’Open de Vòlei Platja a la Platja del Somorrostro de Barcelona, organitzat pel CEM Marítim. La competició és farà en la modalitat d’equips 4 x 4 mixtos (cal mínim un jugador de cada gènere), serà de nivell popular i és oberta a tothom. Per participar-hi cal formalitzar la inscripció a la recepció del CEM Marítim, i el preu per jugador és de 12 euros. Els participants rebran d’obsequi una samarreta tècnica commemorativa de l’open i avituallament. El CEM Marítim s’ha especialitzat els últims anys en l’ensenyament i la promoció del voleibol, tant en la modalitat indoor com en la de platja, i al llarg de tota la temporada organitza jornades esportives de competició obertes a tothom, que són punt de trobada de jugadors i aficionats a aquest esport..

17/09/2012 10:19:49


36

ACTIVITATS Només s’hi permet un màxim de 60 equips participants

Onzè Raid BCN Marítim diumenge 21 d’octubre El Raid és una prova multiesportiva per equips i per participarhi se n’ha de fer la inscripció a través de www.raid.cat El diumenge 21 d’octubre se celebra l’onzena edició del Raid BCN Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa a les instal•lacions i els entorns del CEM Marítim, el passeig Marítim i la platja de la Barceloneta. Hi poden participar un màxim de 60 equips, formats per quatre integrants cadascun, que disputaran diverses proves esportives puntuables, entre les quals hi ha escalada, resistència, caiac, natació i orientació. L’hora d’inici és a les 7.30 hores, moment en què es farà la rebuda dels equips participants, i no serà fins a les 8.30 hores que començarà la competició amb la sortida massiva. Es calcula que la prova finalitzarà a les 14.30 hores. Com a cloenda del Raid BCN Marítim, el dijous 25 d’octubre, en un local d’oci de Barcelona, es farà l’acte d’entrega de premis, en el qual estan convidats tots els equips participants. Es donaran obsequis a tots els participants i als millors de cada prova. Participació La dinàmica del Raid BCN Marítim està pensada perquè cada equip pugui dur el seu ritme. L’estructuració de la competició permet un acte atraient tant per als equips que volen prendre’s la prova com una competició en tota regla com per als qui volen gaudir

32-47_Fundacio.indd 36

d’una festa esportiva sense més pretensions. De la realització de cada prova s’obtindrà una puntuació. La classificació final s’obtindrà de la suma de totes les puntuacions obtingudes en les diferents proves i els tres millors classificats seran els guanyadors del Raid. Les classificacions provisionals es penjaran el dilluns 22 d’octubre a www.raid.cat. Inscripció La inscripció al Raid BCN Marítim es farà per equips formats per quatre integrants, dels quals hi participaran tres i un serà membre suplent. El quart integrant podrà donar suport a l’equip excepte durant la realització de les proves i podrà suplir un company en cas que aquest es lesioni. És obligatori que sempre hi hagi com a mínim un integrant femení o masculí en el trio participant. El període d’inscripció s’obrirà el dilluns 17 de setembre i es tancarà el dimecres 17 d’octubre. El preu

de la inscripció és de 10 euros per persona. El divendres 19 d’octubre hi haurà una reunió informativa al CEM Marítim a les 20.30 hores. És obligatòria la presència d’un integrant de l’equip per poder participar al Raid.

NATACIÓ

Els Màsters al Campionat d’Espanya L’equip de Màsters de Natació de la Fundació Claror va participar del 12 al 15 de juliol al 23è Campionat d’Espanya Open d’Estiu, que es va celebrar al Complex Esportiu Parc Oest de València. Hi van participar els nedadors Josep Maria Casas, Roser Castillo, Txema Mayoral, Fede Fernàndez i Gemma Sevillano, i van obtenir uns grans resultats amb quatre medalles d’or, tres d’argent i una de bronze. Cal destacar l’actuació de Roser Castillo, de la categoria +60 anys. Va obtenir quatre medalles d’or i es va proclamar campiona d’Espanya en els 100 metres esquena, els 200 metres esquena, els 200 metres estils i els 400 metres estils. A més, es va penjar la medalla d’argent en els 50 metres papallona.

BÀSQUET

El bàsquet Safa Claror estrena equipament El bàsquet Safa Claror començarà la temporada 2012-2013 estrenant nou equipament esportiu. Els equips minis i sènior seran els primers a vestir la nova roba de la secció mentre que la resta dels equips (preinfantils, infantils, cadets i júniors) podran escollir entre dur la roba antiga durant els pròxims dos anys o fer el canvi a la nova equipació des d’aquesta temporada. Per incentivar que mares i pares decideixin fer el canvi, fins al 31 de desembre, el CEM Claror assumirà 15 euros dels 55 euros que costa adquirir l’equipament bàsic que s’haurà de comprar a la botiga Esports Piolet (situada al carrer Mallorca, 451). L’equipament bàsic consta de samarreta i pantalons reversibles.

17/09/2012 10:19:53


FUNDACIĂ“ claror

32-47_Fundacio.indd 37

37

17/09/2012 10:19:55


38 38

CENTRES el projecte es DURÀ A TERME de forma progressiva

El Marítim inicia el procés de renovació total de la imatge S’ha modernitzat la imatge interior de la recepció, els passadissos, l’àrea de benestar i salut, els vestidors i algunes sales d’activitats dirigides

Àrea d’atenció al client

Zona d’espera amb servei Wifi

Zona de descans

Sala de fitness

Passadís central

Accés escala

32-47_Fundacio.indd 38

17/09/2012 10:20:12


CAN CENTRES CAPSALERA CARALLEU 39 39 tots tres centres VAN fer millores curant els mesos d’estiu

Millores al Claror, el Sagrada Família i Can Caralleu Es van remodelar l’escala d’accés i els vestidors 5 i 6 del Claror, el vestidor verd de Can Caralleu i es va arranjar el sostre del pavelló del Sagrada Família

CEM Claror - Àrea d’atenció al client

CEM Claror - Accés escala

CEM Claror - Vestidors 4 i 5

CEM Can Caralleu - Vestidor verd

CEM Sagrada Família - Pavelló

32-47_Fundacio.indd 39

17/09/2012 10:20:29


40 40

COMUNICACIÓ JA ESTÀ en marxa la versió de la web per a mòbils

BREUS

Continua endavant el projecte Claror 2.0

Ja estan en marxa les pàgines de Google+

Els propers mesos està previst el redisseny dels llocs web de la Revista Claror, el Bàsquet Safa Claror i el Torneig de Bàsquet

La Fundació Claror i els centres esportius municipals que gestiona (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars) ja són presents a Google+, la xarxa social del famós cercador web. Si te’n fas seguidor podràs estar al corrent de l’actualitzat del teu centre i podràs interactuar amb altres usuaris. D’ a q u e s t a m a n e r a , l a Fundació Claror continua apostant per l’àmbit de les xarxes socials on ja té presència a Facebook, Twitter, Linkedin, Foursquare, YouTube, Flickr i Issuu.

El projecte Claror 2.0 continua avançant i els propers mesos es posarà fil a l’agulla en el procés de redisseny de tres portals web més del Grup Claror. Estrenaran nova interfície els llocs web de la Revista Claror, la secció de bàsquet Safa Claror i el Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal. D’aquesta manera, està previst culminar a finals d’any el redisseny de tot l’entorn digital de la Fundació Claror, que va començar a principis del 2012. Disseny més visual Els tres nous portals tindran un disseny més visual, fonamentat en els colors corporatius de la Fundació Claror (taronja, gris i blanc). Està previst que, progressivament, els continguts que generin els nous llocs web siguin més visuals. El redisseny també ha tingut en compte criteris d’usabilitat perquè la navegació de l’usuari sigui ràpida, còmoda i intuïtiva. L’agència Cirici Thinking Digital (www.cirici.com) desenvoluparà aquests portals a partir de Drupal, un dels gestors de continguts més moderns del mercat. Dins d’aquest procés, des del mes de setembre passat,

El Raid BCN Marítim ja disposa de nova interfície des del mes de setembre

32-47_Fundacio.indd 40

el Raid BCN Marítim ha estrenat la seva nova pàgina web seguint els criteris esmentats anteriorment i ja es pot consultar a l’adreça www.raid.cat. Versió per a mòbils Una altra novetat assolida en la consecució de la primera fase del projecte Claror 2.0 ha estat la creació d’una versió per a smartphones i tabletes perquè l’usuari pugui consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet informacions

com ara els horaris de la graella d’activitats de lliure accés per a abonats, notícies, videonotícies, la guia de descomptes del Claror Club o la informació bàsica referent a cada centre esportiu. La nova interfície serà operativa i útil independentment del dispositiu que s’utilitzi. Pensant en el 2013, l’entitat té previst desenvolupar aplicacions concretes per a l’iPhone i també per a telèfons mòbils amb sistema operatiu Android.

L’oficina electrònica, en marxa aquesta tardor La segona fase del projecte Claror 2.0 preveu que aquesta tardor es posi en marxa de manera progressiva l’oficina electrònica. Aquesta nova eina permetrà inicialment reservar hora per contractar serveis de salut, llogar espais o apuntarse a una activitat o curs. Més endavant també està previst que la nova aplicació permeti gestionar la matriculació a un centre esportiu. L’oficina electrònica marcarà un abans i un després en la relació dels centres esportius amb els seus clients respectius.

Apunta’t als RSS i rebràs informació puntualment Els llocs web de la Fundació Claror et permetran estar al dia dels nous continguts incorporats a cadascun dels portals que componen l’entorn digital del Grup Claror. Podràs triar rebre les informacions que t’interessin més a través dels RSS (Really Simple Syndication). Aquest és un servei web senzill i gratuït d’enviament automàtic de titulars de continguts actualitzats. Els RSS es poden llegir en un navegador, amb un programa específic per a RSS, en una pàgina web o en un dispositiu mòbil. Per rebre’ls, t’has d’instal·lar un programa anomenat lector o agregador. Més informació, al web del teu centre esportiu.

17/09/2012 10:20:34


COMUNICACIÓ CAPSALERA 41 41

la publicació passarà a tenir 52 pàgines

La Revista Claror introdueix canvis en la paginació Es modificarà l’ordre d’algunes seccions i es pretén oferir articles més extensos i en profunditat a les seccions «En forma» i «Benestar i salut» La Revista Claror d’aquesta tardor incorpora un seguit de canvis amb l’objectiu d’ajustar l’extensió d’algunes seccions i oferir articles més extensos i especialitzats. Aquest canvi ve donat, d’una banda, per potenciar Internet com a canal comunicatiu i, de l’altra, per replantejar els suports de paper en el marc de la política de contenció de la despesa. Com a resultat, la revista passarà a tenir 52 pàgines i el canvi més vistós serà el nou disseny de la portada. A més, també es varia l’ordre d’algunes seccions. «L’entrevista» serà la primera secció de la publicació, mentre que les pàgines d’«Opinió», que es reduiran, estaran just abans de la secció d’informació corporativa de la Fundació Claror. Desapareixeran «La Columna» i el «Cara a cara», fet que permetrà dotar de més extensió l’article de «Tribuna» i l’«Entrevista curta». Ta m b é n e i x l ’ a r t i c l e «Editorial», que anirà a la pàgina del «Sumari». En aquest nou espai el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, abordarà aspectes de l’actualitat. D’altra banda, l’espai de «L’enquesta» desapareix de la revista, tot i que es continuarà fent a través de les webs corporatives i també tindrà presència a les xarxes socials del Grup Claror. Aquest canvi

32-47_Fundacio.indd 41

permetrà més interacció dels usuaris i es podran fer enquestes més sovint. Les seccions «En forma» i «Benestar i salut» no patiran cap reducció de pàgines, però sí que s’ha replantejat la morfologia general dels articles que les componen per mirar

d’oferir peces més extenses que presentin anàlisis més en profunditat. Aquest canvi s’ha dut a terme d’acord amb les comissions Tècnica i de Salut de la Fundació Claror. Pàgines corporatives En l’apartat corporatiu desa-

pareixen les pàgines dedicades a cada centre esportiu, ja que les persones que vulguin estar puntualment informades podran fer-ho a través de la web del centre o donant-se d’alta al servei de newsletters, en marxa des de finals de setembre (vegeu notícia adjunta). Finalment, un dels canvis més destacats és la reducció de pàgines que ha sofert la secció del Claror Club, ja que a partir de la temporada 20122013 ja no s’oferiran activitats de lleure i no caldrà destinar-hi les tres pàgines que tenia habitualment. Tot i el canvi, aquesta secció continuarà parlant de totes les promocions a les quals els socis del Claror Club tenen accés amb el seu carnet.

NOVETAT

Estigues informat de promocions i noves activitats amb les newsletters Tots els usuaris dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror podran rebre informació puntualment al seu correu electrònic a través de les newsletters. Aquest nou servei començarà a funcionar a finals del mes de setembre i té com a objectiu oferir en exclusiva i de forma mensual continguts sobre les activitats esportives, els serveis de salut i les promocions dels centres esportius. A més, també s’oferiran consells de salut i receptes saludables per tenir cura del propi cos i gaudir d’una bona qualitat de vida. Què cal fer per rebre el newsletter? Per rebre aquests newsletters cal facilitar una adreça de correu electrònic al personal de recepció del centre esportiu corresponent. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aplegar com més correus electrònics millor per implantar i generalitzar al més aviat possible una nova manera de comunicar-se amb els usuaris molt més ràpida i directa. Ja ho saps, si vols assabentar-te abans que ningú sobre noves activitats o promocions exclusives del teu centre apunta’t al servei de newsletters.

17/09/2012 10:20:38


42 42 CAPSALERA CEM SAGRADA FAMÍLIA

32-47_Fundacio.indd 42

17/09/2012 10:20:44


INSTITUCIONAL CAPSALERA 43 43

consolidat el mapa de centres esportius a catalunya

BREUS

El sector esportiu català s’alia per unir forces

En estudi la repercussió de l’IVA en la gestió

El sector esportiu català representa més d’un milió d’usuaris i aglutina més de deu mil treballadors

La Fundació Claror està estudiant la repercussió que tindrà l’increment de l’IVA en els costos de gestió i les millores dels centres que gestiona de manera directa (CEM Claror, Sagrada Família i Marítim) i, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, durant el mes de setembre, es decidirà si cal fer alguna repercussió en les tarifes. En qualsevol cas, d’haver-se d’aplicar algun tipus d’increment es faria de cara al mes d’octubre. Qualsevol informació relativa a aquest tema s’informarà convenientment a la web dels centres. Les pots consultar des de www.claror.cat.

Després d’una dècada marcada per la posada en marxa de molts centres esportius, tant públics com privats, a Barcelona i a la resta de Catalunya, sembla que es posa fi a la fase de creixement i expansió del sector esportiu. Els operadors esportius dedicats a la gestió dels centres han assolit experiència i maduresa, la qual cosa permet potenciar les aliances entre els diferents actors i crear espais de trobada per compartir i debatre sobre aspectes comuns. En aquest sentit, aquest estiu, més de vuitanta operadors esportius de Catalunya han acordat crear una associació forta que uneixi tots els empresaris i gestors de centres esportius per tal de defensar els interessos del sector. I és que entre tots representen més d’un milió d’usuaris i aglutinen més de deu mil empleats. El primer tema que la futura associació ha començat a abordar és l’augment de l’IVA en 13 punts, una mesura que tots els implicats viuen amb preocupació. Atesa la potencialitat que té el sector de centres esportius a Espanya i dels beneficis i valors que aporta l’esport als seus usuaris i a la societat en general, una de les consignes de la nova associació és unir forces per preparar un document per presentar al Govern central, argumentant els beneficis que els centres esportius aporten als usuaris

32-47_Fundacio.indd 43

en concepte de salut física i psíquica, i a la societat en concepte de salut social i estalvi en despesa sanitària. Sinergies a Barcelona Seguint una dinàmica similar,

els operadors de centres esportius públics de Barcelona també estan iniciant converses per crear una associació pròpia que els permeti compartir experiències des de la seva singularitat.

Carles Feliu, nou patró representant dels abonats Carles Feliu i Ferrer ha estat designat patró en representació del col·lectiu d’abonats i abonades dels centres esportius (CEM Claror, Sagrada Família i Marítim) a la reunió del Patronat celebrada el 28 de juny passat. Amb aquest nomenament es tanca el procés de cooptació iniciat el mes de maig passat i que ha permès valorar fins a 15 candidatures d’abonats. Carles Feliu és abonat del CEM Claror des del 1998. És llicenciat en ciències de la informació per la UAB i director d’imatge corporativa de La Caixa. A més, forma part de la Junta de l’Associació Cultural i Esportiva de La Caixa. Ara, el col·lectiu dels abonats queda representat per Carles Feliu i per Nilda Folch, també abonada del CEM Claror.

Celebrem la setena edició del Fòrum Tècnic El 14 de setembre, una seixantena de tècnics esportius dels cinc centres del Grup Claror van participar en la jornada formativa anomenada Fòrum Tècnic que se celebra cada inici de temporada. En aquesta setena edició, les sessions van servir per reflexionar amb l’equip humà de perfil més esportiu sobre l’excel·lència en el servei, el tracte personal amb els usuaris i els factors que entren en joc en l’adherència a l’activitat física. La jornada va comptar amb la presència del grup Fitness Tribe, que, mitjançant dinàmiques de grup, va aportar tècniques motivacionals.

17/09/2012 10:20:49


44 44 CANRELACIONS CARALLEU I COMPROMPIS SOCIAL EN EL MARC D’UN PROJECTE PILOT D’ÚS D’ENERGIES RENOVABLES

Can Caralleu rep la visita de Xavier Trias La instal·lació de plaques solars permetrà generar fred per a la climatització de la piscina i calor per a l’aigua sanitària El 7 de setembre passat, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va visitar les instal·lacions del CEM Can Caralleu. El motiu principal va ser visitar les noves plaques solars que l’Ajuntament de Barcelona hi ha instal·lat seguint les directrius d’un projecte pilot d’energia renovable en el marc del Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2011-2020. La instal·lació de les plaques solars a Can Caralleu respon a la introducció de l’energia solar tèrmica per a la climatització, ja que són de fred solar, és a dir, amb la calor que capten es genera fred per un procés d’absorció, fred que va a la nova planta recuperadora d’energia on s’emmagatzema per reutilitzar-lo. Un dels destins, per exemple, és la deshumectació de l’ambient de la piscina coberta. A més, també produeixen calor, que es fa servir per a l’aigua calenta sanitària. Aquesta tecnologia permet estalviar l’energia elèctrica consumida pel compressor en una refredadora convencional, ja que utilitza un recurs gratuït com ara sol. També ofereix altres avantatges com, per exemple, l’ús d’equips lliures de CFC i HCFC, la coincidència entre la màxima producció solar i la màxima demanda, la reducció del consum d’electricitat global i de les puntes de demanda, els estalvis econòmics en reduir el

32-47_Fundacio.indd 44

D’esquerra a dreta, Joan Puigdollers, Anna Rifà, Xavier Trias i Gabriel Domingo un cop finalitzada la visita.

consum elèctric en hores punta i la reducció en les despeses de contractació de potència elèctrica. Xavier Trias es va mostrar molt satisfet pels avantatges d’aquesta nova tecnologia que respecta el medi ambient i va afirmar la predisposició del consistori per seguir impulsant iniciatives com aquesta, tot i la crisi econòmica. A la visita també hi van ser presents Joan Puigdollers, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Carles Esquerra, gerent del districte, la presidenta de l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu, Anna Rifà, el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, i els directors del centre esportiu, Carlos Cano i Núria Sabartés. Eficiència energètica El Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2011-2020 ha estat

L’ a l c a l d e e s v a mostrar molt satisfet pels avantatges de la nova instal·lació impulsat per l’Ajuntament i s’executa per mitjà de l’Agència d’Energia de Barcelona. Segueix al Pla de millora energètica de Barcelona 2002-2010 i aborda l’actual conjuntura no tan sols en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i de contaminació atmosfèrica. En concret, estableix diferents propostes i acords per aprofitar els recursos de la ciutat i millorar-hi l’eficiència energètica impulsant l’ús de les energies netes i renovables que permetin reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. La implementació de nous recursos en edificis i centres municipals és una de les vies per anar assolint-ho.

BREUS

Renovació del Projecte barri amb les escoles La Fundació Claror ha renovat per a la temporada escolar 2012-2013 el Projecte barri, que s’orienta a facilitar la integració mitjançant l’àmbit escolar de nens i nenes de famílies amb greus dificultats econòmiques. El projecte va néixer el 2002 com una iniciativa pròpia de l’entitat, i durant aquests anys ha contribuït a pal·liar les mancances d’alguns nens i nenes escolaritzats a l’Escola Sagrada Família i a l’Escola Tabor, totes dues estretament lligades al CEM Claror i al CEM Sagrada Família, respectivament. L’ajuda a les famílies es vehicula mitjançant la direcció de cada centre escolar, que és qui millor detecta si un infant pot patir alguna mancança que entorpeixi la seva plena integració i rendiment escolar. La majoria de les ajudes es destinen a beques de menjador i un altre gruix important es destina a les activitats de lleure, com les colònies, entenent que tenen una part important en la socialització i l’autonomia de l’infant. Altres ajudes es destinen a les activitats extraescolars per facilitar als pares la conciliació amb la feina. Per a la temporada que comença, l’ajut es preveu similar als darrers anys i suposa 10.000 euros a l’Escola Sagrada Família i 2.600 a l’Escola Tabor. Tot i que la direcció de cada escola ha de reportar al Claror la destinació i el tipus d’ajudes, en els informes no apareixen noms per tal respectar la confidencialitat.

17/09/2012 10:20:50


RELACIONS I COMPROMÍS CANSOCIAL CARALLEU 45 45 la sostenibilitat, eix central del compromís de l’entitat

Iniciem el camí cap a centres ecoeficients La domotització i l’auditoria d’eficiència energètica centren un projecte que també preveu implicar treballadors i usuaris La Fundació Claror té com un dels seus valors apostar per la sostenibilitat i, en aquest sentit, durant aquest 2012 s’estan engegant alguns projectes importants. Sota el paraigües del Projecte eco-lògics, l’entitat s’ha abocat en dues línies de treball. Una, la transformació dels cinc centres esportius en centres ecoeficients, i l’altra, la implicació dels treballadors per engegar noves iniciatives, com també el llançament de campanyes de conscienciació adreçades al col·lectiu d’usuaris. Es tracta de línies de treball a mitjà i llarg termini però que contribuiran a assolir una economia verda, afermant així el compromís social de l’entitat. Centres ecoeficients A partir del 2013 i en el termini d’uns dos anys, els cinc centres esportius registraran una transformació important pel que fa als aspectes d’eficiència energètica. D’una banda, s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa Blautec que permetrà domotitzar la climatització, la il·luminació i la hidràulica de les piscines dels centres. D’aquesta manera, mitjançant el control remot dels sistemes, es podrà controlar de manera més eficient la posada en marxa de tots els processos, la qual cosa contribuirà decisivament a l’estalvi energètic. El projecte

32-47_Fundacio.indd 45

L’Esportiu de Llinars ja és un centre de referència en matèria mediambiental en usar la biomassa i la domòtica.

de domotització preveu diverses fases. Actualment ja s’han completat les fases de traspàs de la informació i verificació per part de Blautec de tota la informació relativa a l’ús actual de les instal·lacions de clima, llum i agua. De cara a principis del 2013 es preveu disposar de les necessitats reals de cada centre segons la dinàmica i el funcionament de cada centre. Posteriorment, es passarà a la fase de propostes tecnicoeconòmiques, de manera que es puguin avaluar les solucions aportades i es pugui prioritzar i «calendaritzar» què i com s’implanta a cada centre. Un altre projecte estretament lligat a la domotització és el projecte d’eficiència energètica, que també s’ha posat en marxa aquest estiu. En aquest cas s’està treballant amb Ambicat Consulting, que està fent una auditoria exhaus-

tiva dels consums dels centres (aigua, llum i gas) mitjançant la monitorització de tots els equips. D’aquesta manera, els centres disposaran de sistemes que controlaran els consums i els paràmetres de confort a l’instant. L’anàlisi de les dades obtingudes permetrà aplicar mesures correctores d’estalvi energètic, la qual cosa afavorirà l’estalvi econòmic, la gestió dels consums, l’optimització dels contractes i la reducció de les emissions de CO2. A banda dels projectes de caràcter més tècnic, durant el pròxim trimestre de l’any cada centre disposarà del seu Grup d’Iniciatives Sostenibles (GIS), format per treballadors, perquè promoguin iniciatives de preservació del medi ambient, alhora que contribueixin a implantar al centre accions pensades en àmbits que siguin més transversals.

BREUS

Signat un conveni amb l’Associació de Transplantats El CEM Sagrada Família ha signat un conveni de col· laboració amb l’Associació de Trasplantats de Cor de Catalunya (TACEC) en virtut del qual els membres de l’associació poden abonar-se al centre sense cost en els drets d’inscripció i tindran accés a un programa que inclou visita mèdica i prescripció d’exercici personalitzat durant tres mesos. A més, per facilitar l’inici a l’activitat física, durant aquests tres primers mesos la TACEC subvencionarà als seus associats la meitat de la quota.

Marítim i Can Caralleu, amb les festes majors El 22 de setembre comença la Festa Major del barri de la Barceloneta i el CEM Marítim s’hi afegeix amb una festa infantil el 28 de setembre a les 17 hores, a la plaça Charles Darwin, i hi haurà inflables i xocolatada. A més, per encàrrec del districte de Ciutat Vella i de la Comissió de Festa Major, la Fundació Claror ha maquetat el programa d’actes. Dissabte 6 d’octubre Can Caralleu organitza de 10 a 14 hores una jornada de portes obertes per celebrar la Festa major de Sarrià. Es faran activitats per a infants (jocs inflables, bicicletes, minitennis, tir amb arc) i per a adults (spining, fitness aquàtic, balls i escalada).

17/09/2012 10:20:53


46 46 CANXArXeS CArALLeU SoCIALS

guanyadors del 2r concurs fotogràfic «claror al món». r

premi

Jaume Pi

n

premi

Jesús Oliver

r

premi

MireiaGüell

CEM Can Caralleu CEM Claror CEM Claror Eslovènia Tailàndia Menorca 6 mesos d’abonament gratuït 3 mesos d’abonament gratuït 1 mes d’abonament gratuït

Fotografies finalistes: Jaume Pi Menorca Mireia Cano Suïssa Elena Ros Alemanya

Podeu consultar totes les fotografies participants a www.claror.cat

32-47_Fundacio.indd 46

Total de fotos participants: 26 Data de tancament del concurs: dimecres 5 de setembre

17/09/2012 10:21:02


FUNDACIÓ CAN CLAROR CARALLEU 47 47

32-47_Fundacio.indd 47

17/09/2012 10:21:05


48

per als abonats als centres gestionats per la fundació claror

36.000 persones et donen la benvinguda al Claror Club! Amb el carnet del Claror Club tens accés a més de 50 convenis comercials que et reportaran descomptes en museus, teatres, comerços i lleure Si ets abonat a un dels cinc centres esportius municipals gestionats per la Fundació Claror has de saber que formes part del Claror Club. Gràcies al teu carnet obtindràs, de manera gratuïta, més avantatges que mai. Amb la força que ens dóna ser més de 36.000 persones i les nostres ganes d’oferir-te el millor servei, tindràs accés a més d’una cinquantena d’avantatges comercials, de lleure, de cultura i de salut. Cultura i diversió Amb el Claror Club et beneficiaràs dels màxims descomptes en avantatges culturals i de lleure, els millors teatres, els museus més interessants, els

Fundació Claror. Si t’has abonat a algun dels nostres centres recentment i encara no tens el carnet del Claror Club, podràs demanarlo personalment a la recepció del teu centre esportiu.

parcs temàtics més coneguts de Catalunya. Amb el carnet del Claror Club tindràs la cultura i la diversió més a prop! També obtindràs descomptes importants i una atenció especial a un ampli ventall de restaurants, comerços, boti-

gues i centres de salut. Per gaudir de tots els avantatges només et caldrà portar el carnet del Claror Club vigent i presentar-lo, juntament amb el DNI, a les entitats i empreses que tenen un conveni de col·laboració amb la

Guia de descomptes Pots consultar tots els avantatges del Claror Club a la guia de descomptes que trobaràs a les pàgines 49 i 50 d’aquesta revista. Si vols consultar la informació completa de cada avantatge visita l’apartat del Claror Club de la web del teu centre esportiu. A més, si tens smartphone hi podràs accedir en tot moment des del telèfon mòbil.

Nou conveni amb l’empresa Avancar

10% de descompte addicional a la Roca

El Claror Club acaba de signar un conveni amb l’empresa Avancar Carsharing gràcies al qual, si presentes el teu carnet, rebràs un bonus de 20 euros de descompte. Avancar Carsharing ofereix serveis de lloguer compartit de vehícles des del 2005, i és la primera empresa a fer-ho a Catalunya. Més de 5.000 clients (el 20 % dels quals són professionals) utilitzen el servei i aprofiten els avantatges de disposar d’un cotxe sense haver-lo de comprar. Avancar Carsharing compta a Barcelona amb una flota de més de 110 vehicles de diferents tipus situats en 35 localitzacions.

Ara, si presentes el carnet Claror Club a les botigues del centre comercial La Roca Village, a més del 10 % de descompte li hauràs de sumar un 10 % addicional. Per gaudir beneficiar-te d’aquesta promoció t’hauràs de descarregar una invitació a www.fundacioclaror.cat/clarorclub i presentar-la al village de La Roca, on te la bescanviaran per una Targeta VIP. Aquest descompte no és vàlid en períodes de rebaixes ni acumulable a altres descomptes especials. La Roca Village reuneix més de cent botigues de marques nacionals i internacionals de prestigi.

48-50_ClarorClub.indd 48

17/09/2012 14:40:36


Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror Club

Consulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclub

MUSEUS 50%

2x1

50%

Caixa Forum

Descompte activitats www.lacaixa.es

Museu de cera 2x1 en l’entrada

www.museudecerabcn.com

Cosmocaixa

Museu olímpic

2x1 i de l’esport 2x1 en l’entrada

www.museuolimpicbcn.cat

6€

20% 2x1

10% L’Auditòri Descompte concerts OBC

Descompte en l’entrada i en exposicions

Museu etnològic Descompte en l’entrada www.museuetnologic.bcn.es

Fundació Joan Miró

Descompteentrada general i exposicions temporals

15%

Descompte en l’entrada i en exposicions

25%

10%

48-50_ClarorClub.indd 49

2x1 en l’entrada www.mnac.es

Museu de la xocolata Descompte en l’entrada

www.pastisseria.cat

Concerts a Barcelona

Descompte concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2

La Seca Espai Brossa

Descompte entrades taquilla www.laseca.cat

Porta 4

Descompte entrada www.porta4.cat

7-8€ 25%

25% 20% 40%

2x1 2€

50% 20%

10%

Descompte entrades en la compra directe a taquilla www.bcn.cat/santandreuteatre

Teatre Tantarantana Descomptes entrades

www.tantarantana.com

Versus teatre

Descompte entrades taquilla www.versusteatre.com

Promentrada

Consultar descomptes a empreses.promentrada.com

(usuari: claror / Contransenya: claror01) Reserves: 93 317 75 99

Aquadiver

2x1 fins el 19/6 i descompte de 2€ del 20/6 al 31/8 www.aquadiver.com

teatre 10€ Guasch Descompte entrades taquilla SAT teatre

www.teatredelraval.com

centres lleure

www.teatregaudibarcelona.com

25% 7€

Descompte entrades taquilla

www.teatregaudibarcelona.com

10%

www.teatregaudibarcelona.com

Teatre del Raval

el teatre 15% Viu Descompte entrades taquilla

25% TGB Descompte entrades taquilla

www.macba.es

MNAC

www.almeriateatre.com

www.concertsabarcelona.com

www.mhcat.es

MACBA

Descompte entrada

www.audotori.cat

www.fundaciómiro-bcn.org

Descompte en l’entrada

20%

Almeria teatre

Museu egipci

Museu d’història

2x1

www.mibamuseum.cat

20%

2x1 de Catalunya

20%

Descompte entrada adults

Descompte en l’entrada i en exposicions

www.museuegipci.com

50%

MIBA

espectacles

www.lacaixa.es

20%

12€

Regal

Golf Montjuïc

Descompte en green fees (només diumenges) www.golfmontjuïc.com

Illa Fantasia

Descompte entrada www.illafantasia.com

La selva de l’aventura Descompte entrada www.selvaventura.com

Marineland

Obsequi en l’activitat Dolphin Encounter i en festes d’aniversari www.marineland.es

17/09/2012 14:40:41


Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror Club

Consulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclub

15% Natupark Descompte entrada www.natupark.com

planeta 10% Educa Descompte entrada www.grupeduca.org

15%

Pitch&Putt Badalona Descompte green fees laborables

www.pitchandputt-badalona.com

2x1

Skating Club 2x1 entrades

www.skatingclub.cat

10% Vallnord Descompte forfait 1 dia www.vallnord.com

2x1 2€

Waterworld

2x1 fins 19/6 i descompte 2€ del 20/6 al31/8

20% 40% 30% 40%

Òptica Boira

40% muntura i vidres 20% audífons i ulleres de sol

6% 300€

www.opticaboira.com

Òptica Univers

Revisió anual gratuïta 40% graduades i 30% de sol

5%

Cedipte

50% 1a visita i 20% en les següents

10%

10%

Cura i preveció gent gran

10%

5%

www.vitalia.com.es

VACANCES Cala Montjoi

Descomptes en serveis

www.montjoi.com

SALUT Instituts

20% Odontològics

Viatges Destino Mundo Descompte en serveis

www.viatgesdestinomundo.com

DIVERSOS

www.ioa.es

Optics 45% Artiver www.artiveroptics.com

48-50_ClarorClub.indd 50

Descomptes en serveis

La Caputxeta

Matrícula gratuïta 10%primera mensualitat

Equipa’t

Descomptes en lloguer i material de muntanya

www.equipatb.com

Roca Village 10% La 10% descompte www.larocavillage.com

30%

www.waterworld.es

5%

Chaplin’s

www.lacaputxeta-aula.com

www.cedipte-psicologia.com

Vitalia

6% campaments anglès i cursos estranger. 300€ descompte en any acadèmic Tel. 93 454 51 66

www.chaplins.com

www.universdelavisio.com

20% 50%

King’s College

Gymboree 30% matrícula

Tel. 93 252 08 92

Colla Pessigolla 20% La Llar d’infants Tel. 620 62 97 81

5%

Auto Equip

Revisió bàsica i canvi oli gratuït i 5% pneumàtics

www.autoequip.com

20€

Avancar

Bonus de 20 euros

www.avancar.es

17/09/2012 14:40:53


Cobertes.indd 3

14/09/2012 11:14:51


Cobertes.indd 4

14/09/2012 11:14:54

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº78  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Revista Claror Sports nº78  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Advertisement