Issuu on Google+

Cobertes.indd 1

13/09/2011 17:19:53


Cobertes.indd 2

13/09/2011 17:19:55


SUMARI 3 Revista Claror Núm. 74. IV època Tardor 2011

LA PORTADA

PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

OPINIÓ 4. Articles d’Andrés Rubio, Josep Escorihuela, Joan Vàzquez i Gabriel Domingo 6. Entrevista curta: Maite Fandos, regidora de Gràcia i regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports

LA CRISI DE L’ESPORT FEMENÍ

30

ELS INFANTS A L’AIGUA

ENTREVISTA 8. Kilian Jornet, campió del món d’esquí de muntanya i trail running EN FORMA 12. Adaptació dels infants a l’aigua 17. Experiències: David Cester, el valor de l’esport per superar-se 18. En forma: miscel·lània de temes 22. Natura: La màgia de fer país

12 24

SALUT 24. Salut: Revisió mèdica esportiva 26. Dietètica: El son i l’alimentació 28. Mens sana: Les emocions dels més petits

EL SON I L’ALIMENTACIÓ

REPORTATGE 30. La crisi de l’esport femení

Número 74. Quarta Època. Tardor 2011. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 8 - 9 -2011 Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror. CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

03_Sumari.indd 3

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 42. Centres esportius 49. Esdeveniments esportius

26

ADREÇA Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian González REDACCIÓ: Olga Barbero, Ester Benach, Laia Pineda, Mariona Sanmartí SUPORT DE DISSENY: Laura Falguera COL·LABORADORS: EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,

REVISIÓ MÈDICA ESPORTIVA

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives CULTURA: Eulàlia Realp, Roser Castillo CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó SECRETARIA: PUBLICITAT:

IMPRESSIÓ:

Àngels Güell J.l. Vide, Mª J. Castro

Litografia Rosés DISTRIBUCIÓ: SPM

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.cat Web: www.claror.cat CEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.cat CEM Sagrada Família. Cartagena, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.cat CEM Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.cat CEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 cancaralleu@cancaralleu.cat L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90 info@lesportiudellinars.cat

PATRONAT PRESIDENTA: Laura Ponce SECRETARI: Sílvia Martínez VICEPRESIDENT: Bernat Alonso VICESECRETARI: Dolors Bertran VOCALS: Antoni Aliana, Joan Riera, Miquel Céspedes, Nilda Folch, Santi Padró, Francesc Salas DIRECCIÓ DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano DIRECTORS DE CENTRE: CEM CLAROR: Juanjo Zabala CEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons Font CEM MARÍTIM: Maru Carmona CEM CAN CARALLEU: Núria Sabartés L’ESPORTIU DE LLINARS: Marta Solé ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES: Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona CULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

12/09/2011 16:34:26


4

OPINIÓ LA COLUMNA

ANDRÉS RUBIO Federació Catalana de Beisbol i Softbol

La importància del 19è títol Durant tot l’any, hem gaudit de l’excepcional temporada del FC Barcelona. Només hi ha una taca, una crítica a tots aquells mitjans que s’han encarregat de repetir allò dels 17 títols del Barça per només un del Reial Madrid. No són 17, són 19. Casualment, o no, el recompte es va acabar amb la lliga del Barça de futbol sala i casualment, o no, es van oblidar d’afegir a la llista la Lliga Catalana i la Divisió d’Honor (màxim títol estatal) del beisbol. Són 19 títols, dos aconseguits per una secció ferida de mort. La notícia de l’any del beisbol blaugrana ha estat la seva desaparició. Una decisió que deixa a l’estocada una secció amb setanta anys d’història, amb títols, amb presència a tot l’Estat, un d’aquells equips que legitimava l’eslògan «El Barça és més que un club». El beisbol no desapareixerà a Catalunya, està molt per sobre de qualsevol club o entitat. Ara bé, la marca Barça continua sent important, continua donant prestigi a qualsevol competició, despertant interès a tots els aficionats. El beisbol no morirà, però perdrà part de la seva ànima. Només cal recordar que Sandro Rosell, president del FC Barcelona, va entrar al càrrec assegurant que el patrimoni del club romandria intacte durant el seu mandat presidencial. Es referia al Miniestadi, però es va oblidar que la paraula patrimoni és molt més àmplia. Hi ha una secció, un equip, uns jugadors, uns aficionats i, sobretot, una història que ell s’ha encarregat de destruir.

04-07_Opinio.indd 4

CARA A CARA

Veus bé la circulació de vehicles motoritzats en camins forestals? El Govern s’ha proposat impulsar l’economia productiva amb una llei que simplifiqui tots els tràmits administratius que la dificulten. Una de les regulacions que serà revisada és la de l’accés motoritzat al J. ESCORIHUELA medi natural. Els canvis que Director general es volen introduir tenen com de Medi Natural a finalitat regular una activitat econòmica que genera riquesa i benestar al territori i ajustar la normativa vigent a la realitat social i territorial, mantenint tot respecte a les limitacions de la Llei d’espais naturals de protecció especial, que en cap cas no s’han de veure afectades. Les novetats que es volen dur a terme pretenen afavorir la possibilitat de practicar la circulació motoritzada en itineraris prèviament establerts per a aquesta finalitat, i assegurar la compatibilitat entre la protecció dels valors ambientals, els usos tradicionals i les activitats d’oci. Això no ha de suposar barra lliure per a les motos i els 4 x 4, sinó establir les condicions en les quals poden practicar-se aquestes activitats, amb les degudes autoritzacions i garanties jurídiques per a tothom: per al medi ambient, per als propietaris forestals i per a les persones que practiquen aquestes activitats amb responsabilitat i d’acord amb allò que la llei permet. Creiem que cal simplificar i agilitar la gestió d’aquestes activitats i, en conseqüència, evitar la tramitació contínua i expressa de permisos excepcionals, propòsit que no està renyit, en absolut, amb una gestió sostenible de l’accés motoritzat al medi natural.

LA VINYETA

De totes les modificacions de lleis que proposa l’avantprojecte de llei conegut com la Llei òmnibus, una de les que es materialitzarà de manera molt negativa amb repercussions JOAN VÀZQUEZ mediambientals molt greus és Secretari general la Llei 6/95 d’accés motoritzat al d’IPCENA medi natural. No en va modifica aspectes essencials que, de portar-se a terme, obriran presumiblement conflictes ambientals però també socials. El que es pretén d’entrada amb el nou text és permetre que les motos no tinguin cap limitació d’amplada en la seva ocupació del medi natural. Fins ara la norma regulava que els vehicles no poguessin circular per camins més estrets de quatre metres. Ara, si prospera la proposta del govern, ho podran fer. Si les motos poden arribar a passar per camins estrets sense limitació es ficarà en greu risc de conservació tota la xarxa de camins de ferradura que suposen un llegat patrimonial d’un valor incalculable. Un altre canvi introduït molt greu és el que permetria el pas de competicions esportives de vehicles, motos i cotxes pels espais de protecció especial, aspecte fins ara totalment prohibit, òbviament per ser incompatible amb les normes de protecció dels espais naturals, ja que el que no es pot fer és fer prevaldre el dret individual d’anar amb vehicle pel medi natural al dret fonamental recollit a les nostres cartes, que atorga el dret fonamental de la societat de gaudir del medi ambient.

NO

Vinyeta de KAP, publicada a Mundo Deportivo, el 30/8/11

28/09/2011 13:08:00


OPINIÓ

5

TRIBUNA GABRIEL DOMINGO Director general de la Fundació Claror

La crisi i els centres esportius a BCN Els centres esportius de Barcelona no han estat aliens als efectes de la recessió econòmica en la qual estem immersos des de fa uns anys. Com molts altres àmbits dels serveis, la crisi s’està fent notar. Tot i això, es pot afirmar que aquest sector s’ha mostrat, si més no fins ara, d’una manera relativament robusta, enregistrant en la seva activitat només un lleuger descens que podria ser, comparativament, l’enveja de molts altres àmbits dels serveis prestats a la ciutat en els quals l’afectació ha estat molt més gran. Entrant més a fons en l’anàlisi d’aquest efecte es constata, però, que no ha plogut igual arreu i que les afectacions han estat diferents en funció de la tipologia. Així, en els centres i clubs més selectius i elitistes l’efecte s’ha expressat de manera més clara en una lleugera reducció de la seva massa social, mentre que els centres de caire més popular i amb una oferta més inclusiva l’efecte s’ha expressat, fona-

mentalment, en un increment de l’ús per part de les persones abonades als centres. En aquest sentit resulta significatiu que, en el conjunt dels centres esportius municipals de la ciutat, la xifra de persones abonades s’ha mantingut estable en els darrers tres anys (tot i augmentar la rotació en el 7 % durant aquest període), mentre que el nombre d’usos per capita ha enregistrat un increment significatiu (més del 50 % d’increment en aquests tres darrers anys). És a dir, que el mateix nombre d’abonats ha passat a fer servir molt més el centre del que ho feia abans. Aportem des d’aquí un parell de tesis que justificarien aquest comportament. D’una banda, la relació cost-benefici vista des de l’usuari. És evident que la ciutadania ha situat molt amunt en la seva escala de valors personals, pràcticament sense excepcions per franges d’edat, el fet de practicar esport o fer activitat física de forma regu-

lar. A aquest fet s’hi afegeix el que, llevat d’excepcions clarament elitistes, el cost per gaudir dels serveis d’un centre esportiu és relativament baix si els compares amb qualsevol despesa de lleure personal, especialment si es fa en clau familiar. Renunciar a aquest benefici per estalviar-te tan poc cost no sembla la manera prioritària de contenir la despesa familiar, si és que aquesta és la voluntat. D’altra banda, estem convençuts que la pràctica de l’activitat física es veu potenciada en moments en què les persones se senten afectades per la pressió econòmica o laboral: la pràctica esportiva esdevé un refugi i una compensació personal en moments en que els vents no et bufen a favor i et permet experimentar sensacions positives que en altres àmbits personals se’t neguen. Pel que fa al futur, penso que és sensat plantejar-lo en els termes que usava un amic empresari quan m’afirmava que, des del punt de vista d’es-

tratègia d’empresa, la crisi ja ha acabat. La crisi entesa com a canvi (que és el significat etimològic de la paraula). És a dir, que el canvi ja ha acabat. Que l’escenari de futur serà, i amb sort, tal com ens ha quedat ara, i és ingenu esperar el retorn (a curt i mitjà termini) d’escenaris millors. Admesa aquesta tesi, el sector afronta el repte d’adaptar-se a aquesta nova situació i a alguns els tocarà, evidentment, reinventar-se. Dues línies d’ajust a curt i mitjà termini semblen clares. En primer lloc, fins a quin punt l’increment d’usos obligarà a ajustar l’equilibri preuservei dels centres esportius actuals (tant dels privats com dels públics) i, en segon terme, l’evolució cap a una major segmentació i diferenciació dels centres esportius en un mercat en què el servei, l’atenció personal i el tracte social marcaran la diferència en una ciutat que cada cop està més saturada d’oferta i en un entorn més competitiu. Per Laia Pineda

L’ENQUESTA

Veus bé que els clubs de futbol s’endeutin durant la crisi? L’opinió a www.claror.cat

Sandra Ferrer 34 anys

No, perquè si la resta de la gent no ho pot fer els clubs de futbol tampoc. Els privilegis han de ser iguals per a tothom.

04-07_Opinio.indd 5

Albert Ibáñez 23 anys

Sí, és necessari perquè la majoria en aquests moments no tenen diners i d’això depèn l’oci de molta gent.

Joan Mauri 47 anys

No, el que estan cobrant jugadors i directives és una vergonya. Si la gent mira el futbol seguirà igual.

Marta Requeno 23 anys

Evidentment que no, em sembla una aberració que onze persones corrent generin aquests deutes.

Fi: 5 de setembre Total respostes: 105 Sí: 17 % No: 63 % NS/NC: 9 % Indiferent: 11 %

28/09/2011 13:08:03


6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

Maite Fandos, regidora de Gràcia i regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports

«Estudiarem molt bé que els gimnasos low cost compleixin les normatives» Quins són els seus objectius principals al capdavant de l’àrea d’Esports de Barcelona? En primer lloc, és bàsica la promoció esportiva i sobretot el suport a entitats, associacions, federacions i clubs esportius. En segon lloc, volem promoure l’esport en edat escolar, un aspecte que anirà molt lligat amb una altra prioritat que tindré referent al suport a infants i adolescents. En tercer lloc, també volem impulsar l’esport a l’aire lliure a través de la creació de més circuits esportius als barris, i també volem potenciar la platja i els parcs com un lloc per fer activitat física. Per exemple, estem estudiant la possibilitat de convertir el parc dels tres turons en un parc d’aventura esportiva amb ponts i tirolines. També és prioritari l’esport nàutic. I ja pel que fa als grans esdeveniments esportius no els deixarem de banda, seran importants però hauran d’anar sempre acompanyats de promoció esportiva. Farem mundials de natació, bàsquet i handbol però sempre apostant per la promoció. I per acabar farem un pla d’equipaments de la ciutat per detectar quines mancances tenim, tot i que ja sabem que ens falten pavellons, pistes poliesportives, camps de rugbi, criquet, circuit d’agilitat, trobar més llocs per al tennis platja o disposar d’un velòdrom cobert. Tot això ho hem de lligar amb el pressupost que tinguem i amb les necessitats de cada districte. Per exemple, a Gràcia no tenim gairebé pavellons. Sap si el consistori seguirà treballant en la candidatu-

04-07_Opinio.indd 6

Maite Fandos (Barcelona, 1963). Té estudis de dret cursats a la Universitat de Barcelona i va ser directora de l’Institut Català de la Dona (2000-2003). És regidora del districte de Gràcia i ocupa la regidoria que aglutina els àmbits de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. ra de Barcelona-Pirineus per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern? Nosaltres treballarem per fer possible la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Però ara mateix no és una prioritat per al present. La prioritat per a la nostra ciutat és lluitar contra la crisi, crear ocupació i garantir la qualitat de vida. Tot i això, continuarem treballant en una candidatura que serà per al 2022. Queda molt. Sé que el projecte que s’està treballant és sòlid i bo. El més important és que té el suport de la gent dels Pirineus. Aquesta candidatura va més enllà de Barcelona. És un projecte de país que, a més, ha de permetre promoure més els esports d’hivern a Catalunya. Quins dèficits arrossega la ciutat en l’àmbit esportiu? Necessitem fer amb les fe-

«Hi ha una bona xarxa de centres esportius municipals»

deracions un mapa d’equipaments de l’esport de la ciutat. També necessitem endreçar més l’esport a l’aire lliure o potenciar l’espai de Montjuïc replantejant-nos què farem amb tot el que és l’anella olímpica. Hem de tenir un bon projecte de futur per a l’Estadi Lluís Companys. Altres àmbits amb mancances són l’esport universitari, l’esport femení i l’esport amateur, aquests dos últims molt afectats per la crisi. Pensa impulsar alguna iniciativa per enfortir els centres esportius municipals? En general crec que hi ha una bona xarxa de centres esportius municipals tot i que estudiarem si algun barri en necessita algun. Però no oblidem que per a nosaltres és important la suma del públic i del privat. Si en un barri ja hi ha un gimnàs privat doncs potser el més sensat és arribar a un acord amb aquest gimnàs. No creiem que tot hagi de ser públic. Ara bé, en el cas de barris nous sí que hi ha projectat fer més centres esportius, com per exemple a la Sagrera o al

barri nou de la Marina. Creu que la ’irrupció de centres de fitness low cost afectarà la xarxa de centres esportius municipals? Sabem que és un fenomen que pot acabar arribant a la ciutat. Nosaltres estudiarem molt bé que aquests centres compleixin les normatives. Serem molt curosos. Sabem que pot afectar els CEM i també els gimnasos privats. S’ha especulat amb la possibilitat que Montmeló perdi l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 Espero que això no passi perquè atrau molts turistes que gaudeixen dels esports de motor. És més, tenim un projecte que vol recordar tot el que va ser el vell circuit de Montjuïc i promocionar-lo entre la gent que visita Montmeló pels grans premis. Fins i tot ens agradaria que aquest projecte pogués acabar a la llarga amb la creació d’un museu de l’automòbil que faci justícia a la tradició automobilística de Barcelona i Catalunya. I Gràcia què necessita? Des del pla urbanístic hem de culminar els projectes de Vallcarca i la travessera de Dalt. També volem treballar el parc dels Tres Turons i, en l’àmbit del Camp d’en Grassot, volem reformar la plaça de la Sedeta i repensarne el centre cívic. En l’àmbit cultural i esportiu treballarem amb les entitats privades del barri. Vetllarem perquè des dels centres dels serveis socials no hi hagi llistes d’espera, es pugui atendre la gent gran i aplicarem els programes socials que hi ha aprovats. I finalment cal resoldre problemes de seguretat i mobilitat.

29/09/2011 9:12:44


OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

28/09/2011 13:08:06


L’ENTREVISTA Foto: Salomon

8

08-11_Entrevista.indd 8

13/09/2011 17:28:22


L’ENTREVISTA

9

Kilian Jornet

«Per rendir s'ha de saber patir» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cgonzalez@claror.cat

Kilian Jornet i Burgada va néixer a Sabadell el 1987 però es va criar a la Cerdanya, i ja de ben petit els seus pares li van inculcar l’afició pels esports de muntanya. La seva capacitat d’esforç i sacrifici l’han portat en pocs anys a proclamar-se campió del món en diverses ocasions en la modalitat trail running (2007, 2008, 2009 i 2010) i també en esquí de muntanya (2010 i 2011). Com et vas iniciar en el trail running i l’esquí de muntanya? El fet que faci aquests esports de muntanya no és casualitat ja que, de nen, vivíem amb els meus pares i la meva germana al refugi de muntanya de Cap del Rec, situat a l’estació d’esquí de fons de Lles

08-11_Entrevista.indd 9

Kilian Jornet s’ha convertit en una de les icones de l’esport català i també en un model a seguir per part de molts joves. La seva figura ha transcendit el modest àmbit dels esports de muntanya per entrar per la porta gran de l’actualitat dels mitjans de comunicació. Una mostra de la seva popularitat és l’èxit inesperat del seu primer llibre, Córrer o morir (Ara Llibres, 2010), que ha tingut molta difusió. de Cerdanya, al Pirineu català. Va ser allà on vam començar a anar a la muntanya i a esquiar. Abans de fer els primers passos a peu, ja havíem fet els primers quilòmetres amb esquís. A part, els nostres pares eren i encara són uns entusiastes de la muntanya, i quan teníem alguns dies de vacances, sempre anàvem a fer alguna travessa o pujar algun cim. A l’hivern, a part de l’esquí (hi anàvem cada dia amb l’escola i el club), fèiem un dia per setmana classes d’esquí i participàvem en competicions d’esquí de fons, no tan sols als Pirineus, sinó també als Alps en curses clàssiques com la Foulée Blanche, i als cros escolars.

Així va ser com, sense adonar-nos-en, ens van inculcar ja des de molt petits l’amor per la muntanya i el fet de gaudir fent esport. Quan vas decidir competir? Va ser als 13 anys, quan anava a l’institut, que, gairebé per casualitat, ens vam assabentar que hi havia un Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya (CTEMC). Em vaig presentar a les proves de selecció i va ser aleshores quan vaig conèixer l’esquí de muntanya de competició i vaig començar a entrenar de forma seriosa i planificada. També va ser gràcies a la gent del món de l’esquí de travessa que vaig descobrir

13/09/2011 17:28:23


10 L’ENTREVISTA

Foto: Foto-Sintesi

Molt personal...

«Entenc l’esport com una forma de passar-ho bé, mai no concebo els entrenaments com un treball o obligació per millorar en competició» les curses de muntanya. Van ser ells mateixos que les feien a l’estiu per mantenir la forma i treure el cuc de la competició que em van animar i, a poc a poc, també m’hi vaig anar enganxant fins ara, que combino les dues temporades. Quins són els teus reptes esportius més immediats? En aquesta temporada hi ha dos grans projectes: el Kilian’s Quest, que està en la seva tercera edició i que aquest any ens porta a Grècia i al Perú, i el projecte de cinc carreres en cinc continents, on correré la cursa més important de cada continent. Hem començat a Austràlia amb la TNF 100, ara estem als EUA amb la WS100, i després Europa amb UTMB, Àfrica amb la Table Mountains i Àsia amb la Kinabalu. A part d’aquestes, també correré Zegama, Giir di Mont i Sierre Zinal, tres carreres que m’encanten. Què cal per ser el més fort? Tot és important: alimentació, forma física, material, factor psicològic, etc. L’estratègia només serveix si vas primer, ja que si vas segon l’única estratègia que et planteges és atrapar el de davant. També crec que és important conèixer-te. Per exemple, si baixes bé pots deixar que algú

08-11_Entrevista.indd 10

se’n vagi una mica perquè en el descens el podràs atrapar. Conceps únicament l’esport des del vessant competitiu? No, sobretot entenc l’esport com una forma de passar-ho bé, mai no concebo els entrenaments com un treball o obligació per millorar les competicions, sinó que surto cada dia a la muntanya a gaudir. Les competicions són les excuses per poder viatjar, conèixer gent, descobrir cultures i també per poder donar-ho tot i forçar-me a buscar els meus límits. Què et passa pel cap quan competeixes en proves tan dures? En les proves de llarga distància, quan fa més de vint o trenta hores que corres, et passen pel cap moltes coses. Comences amb l’excitació de la cursa, després et fixes en el paisatge, et distreus amb la música, penses en les coses que has de fer, com si estiguessis a casa o a la feina. De fet, córrer es converteix en un automatisme més, com respirar. Quan comences a patir intentes enganyar la ment per amagar el dolor. Primer et poses petits objectius com ara «arribo a aquell coll o control i després abandono» i sempre vols continuar. T’imagines que ets un soldat o un indi a qui persegueixen i quan la fatiga és molt gran, simplement entres en una bombolla on no tens forces ni per pensar. Com et prepares físicament? Normalment una setmana tipus es basa en de dues a quatre hores d’entrenament als matins, i una hora i mitja a la tarda, sigui

Una ciutat per viure? Chamonix i Font Romeu Un lloc per anar de viatge? Als Estats Units amb furgoneta Un plat? La pizza vegetariana Un llibre per llegir? Molts, ara llegeixo Anatomía de un instante de Javier Cercas Una pel·lícula de cinema? Derzu Uzala d'Akira Kurosawa Un mitjà per estar informat? Internet Mar o muntanya? Muntanya Un cantant o grup musical? Els Amics de les Arts i J. S. Bach Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Mahatma Gandhi Un personatge actual? Crec que podem aprendre de cada persona. Un esportista que admiris? Lance Armstrong i Kenissa Bekele Què valores més de les persones? La humilitat i la capacitat de lluita Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries? Restaurar el sistema. Els humans ens hem apropiat d'un planeta que no és nostre Dretes o esquerres? Esquerres Què t’enduries a una illa deserta? Somnis Un desig confessable? Que serveixi d'alguna cosa el que està dient el poble a les ciutats

amb esquís a l’hivern o corrent a l’estiu. Això els set dies de la setmana. I mentalment? No la preparo específicament, tot i que m’encanta la psicologia i treballar-la, crec que és una feina de visualització de la cursa (recorregut, altres corredors, avituallaments). Cal tenir-ho tot a dins del cap i imaginar-te la cursa abans de córrer. També s’ha de ser molt racional i positiu. Quan arriben problemes o imprevistos durant la cursa, i sempre arriben, és important ser molt reactiu per trobar-hi de pressa la millor solució. Per rendir s’ha de saber patir? A l’entrenament i durant la cursa, si no saps patir mai no arribaràs a donar-ho tot. Quina ha estat la cursa més dura? Recordo el Tahoe Rim Trail, una carrera

13/09/2011 17:28:25


Foto: Salomon

L’ENTREVISTA 11

«Se sobrevaloren els esportistes» de 280 quilòmetres i 17.000 metres de desnivell, en la qual vaig patir molt durant les últimes deu hores. La cursa va durar 38 hores i mitja. Vaig tenir problemes al bessó, m’adormia... i vaig haver de superar estats físics i mentals difícils. Però en aquests moments el poder de la ment és fonamental. La voluntat de culminar un objectiu em va portar a córrer els trenta últims quilòmetres a un ritme de tres quilòmetres per hora més ràpid que els seixanta anteriors. Sempre m’ha agradat jugar amb la ment, i enganyar-la resulta clau en el trail running. Quin és el teu somni esportiu? No tinc cap somni esportiu, sinó un somni de vida, que és ser feliç amb el que faig i intentar que les persones que m’envolten també ho siguin. T'esperaves l'èxit del teu llibre? No, ningú no se l’esperava. Ni jo ni des de l’editorial esperàvem aquesta acollida dels lectors. És molt gratificador veure que el que fas pot motivar la gent. Per què els esports de muntanya queden relegats en els mitjans de comunicació? Em consola veure que, a poc a poc, tant l’esquí de muntanya com les carreres per muntanya van adquirint protagonisme.

08-11_Entrevista.indd 11

Cada vegada hi ha més practicants i més coneixement d’aquestes modalitats. És cert que potser no estan prou valorades i crec que aquestes disciplines mereixen més. I no em refereixo als atletes, sinó a les disciplines mateix. Quin és el teu secret per haver-te convertit en un esportista mediàtic? No penso a ser mediàtic ni en la fama. No m’agrada ser reconegut, però és un pas important per poder viure del que m’agrada i per transmetre els valors d’aquest esport i donar-lo a conèixer. És un orgull veure que la gent el comença a conèixer i a practicar més. Així mateix, penso que se sobrevaloren els esportistes, ja que al cap i a la fi fem el que ens agrada, i amb el treball i les condicions genètiques ho fem bé, però res més. No hauríem de ser més coneguts que un bon professor o un científic. El dia que deixis de guanyar et plantejaràs retirar-te? Els límits són lluny i la motivació és important. El dia que m’aixequi i no tingui ganes d’entrenar, aquest serà el dia que ho deixi. Per mi no és un sacrifici perquè encara que les condicions no sempre siguin bones, sempre surto a gaudir del que m’agrada.

13/09/2011 17:28:29


12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

13/09/2011 17:31:32


EN FORMA! 13

Adaptació dels infants a l'aigua SERGI MARTÍNEZ, cap de l'Àrea Aquàtica CEM Marítim smartinez@claror.cat

Com quasi tot, el món de l’ensenyament està evolucionant contínuament per intentar adaptar-se als nous sistemes de vida i els nous models familiars, tot modificant les conductes i els criteris educatius que es van quedant enrere respecte dels nous valors que ara es fomenten. Un d’aquests canvis que ens afecta molt de prop a tots els professionals que ens dediquem al món de les activitats aquàtiques és l’increment de la demanda de les activitats d’aigua tant a l’escola, de manera fixa i setmanal, com des del vessant particular, fora de l’horari lectiu amb els cursets de natació plantejats com a activitat extraescolar. Des que l’activitat aquàtica va començar a ser una rutina setmanal dins i fora l’horari

12-23_EnForma.indd 13

En els darrers temps ha augmentat de forma notable la demanda d’activitats aquàtiques infantils tant a l’escola com fora de l’horari lectiu. Fruit d’aquest auge i d’una exigència més gran, els professionals del sector s’han imposat unes directrius per garantir-ne la qualitat i la seguretat. escolar dels infants, els tècnics i professionals aquàtics hem treballat per intentar establir uns objectius que en principi significaven l’aprenentatge per part dels nens dels estils de natació, amb rutines molt similars a les d’un entrenament de natació competitiva, en què el nen havia de repetir una vegada i una altra el mateix gest per arribar a aconseguir els objectius marcats. evolució constant Un dels canvis en evolució constant és aconseguir que l’activitat es converteixi en utilitària, lúdica i de lleure, on els tècnics treballen de manera paral·lela a la metodologia que s’aplica a l’escola per aconseguir la formació global de l’infant.

Actualment, de forma conjunta amb les escoles, els professionals aquàtics han fet un esforç per aplicar els nous conceptes de l’ensenyament a les activitats aquàtiques. Un dels aspectes que més afecta la feina dels professionals aquàtics és el nombre de nens per grup o ràtio. Aquest és un dels conceptes més importants per aconseguir que l’activitat aquàtica sigui segura, experimental i agradable. La tendència actual s’inclina cap a una ràtio modular d’un nombre determinat de nens a cada grup. Cal precisar que el nombre de nens als grups de primària sempre serà superior a la ràtio dels grups d’educació infantil. L’objectiu de l’adequació de la ràtio ha de permetre el fet de mantenir

13/09/2011 17:31:34


14 EN FORMA!

«És fonamental l'adequació d'espais estructurals, com ara els accessos d'entrada i sortida, vestidors o passadissos»

amb seguretat l’evolució de les sessions de treball/joc, tot mantenint al màxim de temps possible el nen i el grup treballant i jugant a l’aigua. adequar els espais Amb la mateixa importància tractem l’adequació de l’espai i la utilització del material per garantir aspectes com la seguretat i el control del grup tant als desplaçaments com a l’espai assignat per dur a terme l’activitat, espai que es mantindrà durant tot el curs escolar per facilitar l’aprenentatge de rutines, especialment amb els més petits. També és fonamental l’adequació d’espais estructurals, com ara els accessos d’entrada i sortida del centre, passadissos, vestidors escolars, platja de piscina i altres espais lligats a les necessitats reals dels nens. Tampoc cal no oblidar la definició d’espai de treball dins la piscina, amb l’acotació del lloc d’activitat aquàtica dirigida mitjançant sureres. Un altre aspecte imprescindible és l’adequació de la temperatura apropiada a cada un dels diferents espais, tant als vestidors com a l’ambient interior de l’espai aquàtic i també la temperatura de les aigües de les diferents piscines que s’utilitzen en cada sessió d’activitat aquàtica. D’altra banda, és bàsic tenir una consideració especial per la planificació i l’adequació de les circulacions segures dels grups de nens que es creuen entre ells i els altres usuaris que puguin fer ús dels diferents espais aquàtics. el material Relacionat amb el desenvolupament de la sessió trobem l’ús del material de diferents formes, colors, textures i amb multitud de possibilitats. És un objectiu dels professionals d’aquets àmbit donar a conèixer la utilització segura i responsable del material i com s’adequa en funció de l’evolució i les necessitats del nen. Tanmateix, es busca l’adquisició d’hàbits d’ordre i de neteja dels espais ocupats o

12-23_EnForma.indd 14

utilitzats pels nens durant l’activitat des de la seva entrada i fins que marxen. concepte de diversitat Cal tenir en compte el concepte de diversitat que s’introdueix a les escoles, la necessitat d’incloure nens amb diferents nivells d’aprenentatge. Això fa plantejar el treball en grups homogenis pel que fa al nivell dels integrants, que és similar, però cada nen evoluciona al seu ritme amb uns objectius que s’adapten a aquesta progressió, des del punt de vista general, però més concrets pel que fa a l’aprenentatge individualitzat i que inclouen habilitats, estils, jocs, hàbits de comportament i d’higiene. Treballar amb aquests objectius concrets i adequats als diferents nivells de les diferents franges d’edat permet respectar

«És un objectiu primordial en l'àmbit aquàtic donar a conèixer la utilització segura i responsable del material»

l’evolució individual de cada nen dins d’un medi que els és desconegut inicialment. D’aquesta manera s’utilitzarà el joc com a element bàsic i dinamitzador en el treball del grup, i l’estada del nen al màxim de temps possible dins de l’aigua perquè cada un dels nens visqui i aprengui amb la seva pròpia experiència, sempre dirigida i controlada pel tècnic aquàtic. proves de nivell inicial Per precisar les capacitats de cada alumne primer de tot es fan unes proves de nivell inicial que tenen en compte uns paràmetres concrets, adaptats a les edats dels infants i les seves necessitats i possibilitats. Les proves defineixen diferents grups de característiques similars. Els grups treballen sobre la millora individual per respectar la progressió de cada nen i adaptar els interessos individuals en objectius del grup. Així es pretén que els alumnes aprenguin el major nombre possible d’habilitats dins de l’aigua amb un treball continuat que s’assembli tant com es pugui als conceptes escolars que es treballen als centres educatius.

13/09/2011 17:31:35


EN FORMA! 15

«Tots els conceptes s’assoleixen a mesura que el nen es va adaptant al medi i coneix millor les seves possibilitats»

Durant aquestes sessions es treballa l’evolució física, psíquica i motriu mitjançant el joc però amb la finalitat que els nens assoleixin tots els coneixements i les habilitats dins de l’aigua (flotacions, lliscaments i petits desplaçaments), i posteriorment s’introdueixen els estils de natació (crol, esquena, braça, papallona) i altres esports aquàtics (waterpolo, sincronitzada i socorrisme aquàtic). Tots aquests conceptes no es treballen en un sol curs escolar, sinó que s’assoleixen a mesura que el nen es va adaptant al medi i coneix millor les seves possibilitats. D’aquesta manera, en paràmetres normals, tot l’aprenentatge és paral·lel als anys d’escolarització, i així es converteix en una assignatura més del programa general d’educació infantil i primària. participació dels pares Continuant amb aquesta dinàmica, els tècnics consideren bàsica la participació dels pares en tot aquest projecte, de manera que durant el curs se’ls informa periòdicament de l’evolució dels nens mitjançant informes valoratius i se’ls convida a participar en sessions de portes obertes que els permeten conèixer el centre i l’activitat que desenvolupen els seus fills. D’aquestes experiències és pretén obtenir l’ajuda i la participació necessària dels progenitors perquè els nens adquireixin abans els hàbits higiènics i de comportament necessaris per fer funcionar una sessió a la piscina, sempre comptant amb l’ajuda de mestres i tècnics aquàtics que treballen i juguen diàriament amb els infants. Podem considerar que actualment l’activitat aquàtica, tant en el marc escolar com en l’extraescolar, afavoreix el desenvolupament integral dels nens. Aquest fet es produeix gràcies a la millora del seu desenvolupament psicomotriu tot afavorint les relacions socials i l’adquisició d’hàbits esportius amb l’objectiu de crear uns valors i hàbits que es mantinguin durant tota la vida i facin que la qualitat d’aquesta sigui millor.

12-23_EnForma.indd 15

En l'esport, barreres zero Practicar l’esport s’ha convertit en un dret pels valors que transmet, com ara educació, treball en equip o compromís personal

DOLORS BERTRAN, Tècnic en activitats aquàtiques al CEM Sagrada Família i llicenciada en dret dbertran@claror.cat

Quan parlem d’inclusió esportiva fem referència a la pràctica compartida de l’esport de persones amb discapacitat i sense. No es tracta de crear grups especials per fer la pràctica esportiva al marge, sinó que aquestes persones puguin fer esport sense cap tipus de limitació, de la mateixa manera que tractaríem una persona sense cap tipus de discapacitat. La inclusió va molt més enllà de la integració; és la normalitat més absoluta dins l’àmbit de diversitats que posseeix l’ésser humà. I, en aquest sentit, ens preguntem: què pot fer l’esport per eliminar aquest tipus de barreres? La legislació revela un especial interès cap a l’atenció a la diversitat, acceptant les diferències entre les persones, però, sobretot, potenciant-ne les habilitats i els aspectes que els acosten a la resta. És a dir, s’hauria de prioritzar l’esport com una eina per millorar la qualitat de vida per a tothom. EL PAPER DELS EDUCADORS El desenvolupament de vincles socials a través de la pràctica esportiva, el dret de ser i sentir-se en igualtat, el fet que la persona es pugui constituir com a membre integrant i partícip de les experiències i activitats quotidianes són aspectes no accessibles ni fàcils per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, els

educadors de l’esport poden tenir una gran responsabilitat, ja que han d’intentar establir un entorn que ho faci possible. Podem aconseguir que els alumnes amb alguna disfunció se sentin part del grup i que en gaudeixin com qualsevol altra persona. Haurem d’adaptar el llenguatge a les capacitats de comprensió del grup, fent demostracions i donant informacions visuals perquè tothom ens entengui. I, sobretot, no hem d’oblidar tot l’entorn, que acarona la persona des que entra per la porta del centre esportiu, agraint-li la seva visita amb un somriure, fins que se’n va; passant pels grups que compartiran l’activitat amb ell o ella com si es tractés d’un més del grup. Aquest és el tret diferencial de la inclusió ben tractada davant d’altres formes d’actuació que poden acabar malmetent la diversitat. Així, doncs, aquest hauria de ser el tarannà de totes les persones que treballem sota la consigna de «l’esport per a tothom».

13/09/2011 17:31:37


16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16

13/09/2011 17:31:42


EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17

David Cester va patir un tumor al pulmó el 2007

El valor de l'esport per superar-se David Cester, de 45 anys, és aficionat a les curses de llarga distància i ha completat amb èxit set maratons. Des que el 2007 li van diagnosticar un tumor al pulmó, ha trobat en l’esport un gran aliat per fer-hi front i mantenir el seu cos en forma. La malaltia no representa per a ell cap impediment per a la pràctica esportiva, sinó al contrari, assegura que és un al·licient per tirar endavant i seguir buscant nous reptes. David Cester ha participat en set maratons, la darrera la de Barcelona d'aquest any

Laia Pineda David Cester, abonat del CEM Claror des de fa més de vint anys, va començar a córrer curses de fons en l’àmbit amateur amb 18 anys, i amb 19 ja va fer la seva primera marató a València. Després de córrer tres maratons, motius familiars i professionals el van apartar de les curses i va ser després de superar un tumor de pulmó que va tornar a fer esport i curses de llarga distància per posar-se en forma. L’any 2007 van diagnosticar al David un tumor al pulmó. «Vaig estar un any KO entre la quimioteràpia i la recuperació, però des del principi vaig tenir clar que havia de lluitar i que els metges havien de fer la seva feina, però jo també hi havia de posar de la meva part per tirar endavant i vèncer la malaltia.» Per això, assegura que es va centrar en enfortir el seu organisme per fer front a l’agressió que estava patint i va seguir hàbits d’alimentació, de descans i d’exercici físic. Amb gran esperit de superació i de

12-23_EnForma.indd 17

lluita, el David va trobar en l’esport una eina fonamental per fer front a la malaltia, que lluny de ser un impediment per seguir practicant activitat física va ser un revulsiu i una motivació extra. Així, un cop superat el tumor, la seva predilecció per córrer el va portar de nou a les curses de llarga distància i el 2009, quan encara no feia dos anys que li havien diagnosticat la malaltia, va anar amb un company a córrer una marató. «Va ser un repte, un cop moral molt fort i una gran satisfacció perquè després de tot l’infern que havia passat vaig reeixir i em vaig adonar que tornava a ser, a poc a poc, el d’abans», recorda. A partir d’aquí, la força de voluntat del David el va portar a marcar-se nous objectius: la marató de Vitòria, la de Berlín i la de Barcelona, totes tres superades amb èxit. ENTRENAMENT I DISCIPLINA El David surt a córrer tot l’any i afirma que pràcticament no descansa. «Amb el tema de córrer sóc molt disciplinat, procuro

mantenir una rutina i complir-la per poder acabar una marató amb garanties», assegura. Per aquest motiu, durant l’any surt a córrer de tres a cinc cops per setmana i quan s’apropa una marató segueix un pla d’entre 15 i 18 setmanes d’entrenament que consta d’una primera fase de càrrega de quilòmetres i d’una segona més intensiva de treball de qualitat per agafar ritme de competició. superació i nous reptes En total, el David ha corregut set maratons, tres abans de la malaltia i quatre després. Assegura que actualment el seu organisme està fort, que se sent tranquil i que la malaltia no el condiciona ni li representa cap impediment per a la pràctica esportiva. «És un al·licient per tirar endavant i per seguir buscant reptes», afirma. De moment, la seva propera meta és la Marató Costa Daurada, per a la qual ja es prepara i on té previst participar el mes de novembre.

13/09/2011 17:31:47


18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA a l'aigua

Aigua Towel Marta Solé L’aigua Towel és una modalitat del fitness aquàtic que, tal com el nom indica, requereix l’ús d’una tovallola mullada. L’objectiu és tonificar tot el cos, incidint més en les extremitats i el tronc superior. Així s’aprofita la resistència i el pes que ofereix una tovallola mullada dins l’aigua, i els beneficis de la flotació del mitjà aquàtic. Es treballa amb menys impacte i, per tant, amb menys risc articular i muscular. La tovallola s’utilitza per incrementar el treball muscular dins l’aigua i aconseguir tonificar tota la musculatura estabilitzadora del cos, la faixa abdominal i la musculatura de l’esquena (lumbar, cervical i paravertebral). Contribueix a millorar la nostra actitud postural i minimitzar el risc de patir lesions musculars i problemes de cervicals i lumbars. A més, introdueix un element quotidià i exercicis divertits al món del fitness aquàtic.

activitats per a joves

el material

Compatibilitzar esport i estudis Juanjo Zabala Que l’esport és un element molt important en la formació dels joves ja és una veritat acceptada en general. Els beneficis que genera la pràctica esportiva en adolescents i joves des dels punts de vista físic, psicològic i social, són sobradament coneguts i contribueixen a la millora d’altres àmbits de la vida diària del jove, com és ara el cas dels estudis. Diferents universitats han estudiat la relació que hi ha entre la pràctica esportiva i la millora del rendiment escolar, establint una relació clara entre tots dos factors. Estudis com per exemple el del Col·legi Americà de Medicina Esportiva o la Universitat de Columbia observen que els alumnes que estan en bones condicions físiques obtenen millors resultats acadèmics en les àrees avaluades. Els investigadors no tenen una explicació senzilla, però sí que s’accepta que l’activitat física ajuda a optimitzar la glucosa en sang i a millorar els nivells hormonals de

12-23_EnForma.indd 18

la funció cerebral. Una bona forma física, per tant, augmenta la funció cerebral i cognitiva. A més, la pràctica esportiva permet alliberar tensions, que poden pertorbar la concentració. La millora de la imatge a través de l’esport permet tenir un millor autoconcepte i augmenta la capacitat d’afrontar reptes del jove o adolescent, que entén l’esforç com una manera d’assolir objectius. No ens podem enganyar, però, pensant que l’esport és la fórmula màgica per a l’èxit en els estudis. Aquesta pràctica ha d’estar ben orientada per la família, que ha d’ensenyar al jove a dedicar a cada estona, la d’esports i la d’estudis, la màxima atenció i esforç. Així, la funció de la família hauria de ser potenciar en el jove una pràctica esportiva adequada, mesurada, d’acord amb les possibilitats físiques i de temps de la persona, i que sigui compatible amb els estudis. I, a la vegada, no deixar-lo caure en l’abandonament d’aquesta pràctica, tant comú en els adolescents.

La importància del banyador Manel Moré La majoria de centres esportius que disposen d’una piscina d’entrenament obliguen o recomanen l’ús d’un banyador adequat per a la pràctica de la natació. Però, com podem saber si un banyador és realment l’adequat per a nosaltres? Quines característiques ha de reunir perquè ens faci un bon servei? Els dos aspectes més importants a l’hora de triar un bon banyador són, per una banda, que ens hi sentim còmodes i, per una altra, assegurarnos que tenim la màxima llibertat de moviments. Aquestes dues condicions les podrem trobar en els banyadors que són més ajustats al cos, ja que no recullen tanta aigua com un banyador ample i, per tant, ofereixen menys resistència. En cas contrari, necessitaríem un esforç físic més gran per poder avançar. Al mercat podem trobar una gran varietat de models fabricats amb diferents tipus de materials (licra, polièster, niló, tefló...), entre els quals podrem triar tenint en compte les nostres necessitats.

13/09/2011 17:32:00


MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 CONSELL PRÀCTIC

Escull bé les ulleres de natació

Roger Reguant Juntament amb el banyador i el casquet de bany, les ulleres componen l’equip bàsic per al medi aquàtic i n’és aconsellable l’ús tant en infants com en adults, sigui per jugar o per fer els entrenaments més exigents. Inicialment són un sistema de protecció contra el clor o la sal. Fins i tot els últims models també permeten una protecció contra els raigs UVA, però també són de gran ajuda i comoditat, ja que ens permeten veure-hi per sota de l’aigua i ens protegeixen de les esquitxades. Estan fabricades amb plàstics com el policarbonat o la silicona. Com que pràcticament totes les lents estan fetes del mateix producte policarbonat, les podem classificar segons el material i la forma de la part de les ulleres que estan en contacte amb la pell. En primer lloc tenim les ulleres de goma escuma, ja en desús a causa de problemes tant higiènics —era fàcil l’aparició de fongs a causa del material en contacte amb

12-23_EnForma.indd 19

l’aigua— com tècnics, ja que la goma es desenganxava de les ulleres en poc temps. Les de neoprè van solucionar el problema dels fongs, tot i que es continuaven desenganxant de la base amb el temps. Les de silicona van entrar amb molta força al mercat i van resoldre les deficiències de les anteriors. I, finalment, les de policarbonat, també anomenades ulleres sueques, són les ulleres d’entrenament o de competició. Són totalment rígides i s’ajusten amb facilitat perquè són petites. Un dels problemes més usuals amb l’ús de les ulleres és que s’entelin. La diferència entre la temperatura de la lent i l’aigua condensada del seu interior és la raó principal de la formació del baf i, per tant, del fet que s’entelin. Com a solució es parla de crear una pel·lícula molt fina que impedeixi que l’aigua de l’interior s’enganxi a la lent. Es pot fer mitjançant un esprai específic o, com fan la majoria dels nedadors de competició, utilitzant la pròpia saliva.

13/09/2011 17:32:07


20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA CONDICIONAMENT FÍSIC

ACTIVITATS

La meva primera rutina a la sala

Marc Raya Vull perdre pes, vull posar-me en forma, vull augmentar múscul, vull veure’m bé, vull entrenar-me, però… Quins exercicis he de fer? Quins són els més adequats? I si la gent em mira perquè no els sé fer? Tots, en algun moment, hem estat principiants en el món del gimnàs i ens hem sentit una mica desorientats. Per aquest motiu, és vital disposar d’una primera rutina coordinada per tècnics de fitness que resolgui tots els dubtes. La primera rutina estarà basada en exercicis bàsics a una intensitat moderada, amb l’objectiu de no lesionar-se i així aprendre a executar-los amb una tècnica al més correcta possible. Durant la fase d’adaptació, que consistirà entre dues i quatre setmanes, la quantitat de repeticions serà de 12 a 15 i el nombre de sèries, entre una i dues

12-23_EnForma.indd 20

per exercici. El pes que haurem d’aixecar ens haurà de permetre arribar al nombre indicat de repeticions. Si podem fer dues o tres repeticions més, haurem d’apujar de pes. En canvi, si no arribem al nombre indicat, haurem d’abaixar-lo. El temps de recuperació en aquest període serà entre un o dos minuts. Pel que fa als grups musculars que treballarem, és important treballar-los tots en la mateixa sessió. Després d’aquesta fase, passarem a la franja entre les 10 i les 12 repeticions i entre les dues i les quatre sèries per exercici. A més, augmentarem la quantitat d’exercicis per grup muscular i dedicant més temps als grups musculars més grans. Amb menys d’un minut n’hauríem de tenir prou per recuperar-nos. Serà aleshores, i no abans, quan podrem començar a dividir els grups musculars que cal treballar en les diferents sessions setmanals.

Tai-txi i ioga... en grup?

Juanjo Zabala El ioga i el tai-txi, entre altres, són activitats que persegueixen un creixement intern i personal a través del treball físic. A diferència de les activitats de condicionament físic, com ara el ciclisme indoor o l’aeròbic, suposen un treball d’introspecció i de coneixement del jo intern per al seu propi desenvolupament. Tot i això, són activitats que sempre es practiquen amb un grup més o menys nombrós. Ara bé, com s’entén que es treballi millor en grup? Es tracta de disciplines que potencien el treball individual més enllà de les classes col·lectives. Aquestes, però, hi aporten un seguit d’avantatges que el treball individual no genera. Per una banda, compartir experiències i sensacions amb un grup que fa el mateix treball enriqueixi el procés d’aprenentatge. Allò que un altre expressa contribueix a plantejar-nos preguntes que, per nosaltres mateixos, potser no ens hem plantejat. D’altra banda, una activitat en grup per a la majoria de persones sempre és més motivadora que una activitat individual. Disciplines com el ioga o el tai-txi fan treballs repetitius que el grup ajudarà a no fer monòtons. A més, cultiva el vessant social de la persona.

13/09/2011 17:32:17


EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21

13/09/2011 17:32:19


22 22 EN FORMA! NATURA Hi ha moltes expressions per definir el senderisme. una d’elles podria ser la part de l’excursionisme que fa recorreguts per camins prèviament senyalitzats amb els objectius de conèixer el país, la seva cultura, les tradicions, la història, el seu paisatge natural i humà, les contrades i els llocs considerats d’interès paisatgístic.

JORDI PINO CATERINA RODRÍGUEZ aec@aec.cat

Un sender és un itinerari que està dissenyat amb marques de pintura que ens indiquen el camí que cal seguir de manera que, per camins, pistes, corriols i senderes anem cercant els passos més adients, per visitar els llocs més bonics del nostre país. Aquestes marques de pintura permeten saber quan el camí és el correcte, quan hem de fer un gir a la dreta o a l’esquerra i també quan el camí és erroni. Estan situades en llocs on no és fàcil que es moguin. Les trobarem en parets, pedres grans, arbres, encastades a terra o en pals indicadors, sempre força visibles i a distàncies prudents. Quan hi ha cruïlles de camins, solen ser més abundants. La senyalització es fa mitjançant dues franges rectangulars, una sota de l’altra, de diferents colors en funció del recorregut que es tracti i que té la seva interpretació: GR - Senders de gran recorregut: itinerari

La màgia de fer país de més de 50 km. De color blanc i vermell. PR - Senders de petit recorregut: itinerari de 10 a 50 km. De color blanc i groc. SL - Senders locals: itinerari de menys de 10 km. De color blanc i verd. SU - Senders urbans. Només per dins de les viles. De color groc i vermell. mantEnimEnt El manteniment recau en diferents organismes. Dels senders urbans i locals, se’n solen ocupar els ajuntaments. Les

diputacions, en el cas de Catalunya, també hi participen, especialment en senders d’àmbit comarcal o en parcs naturals i PR. Els GR resten restringits a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que, en col·laboració amb altres federacions de la Península o de l’estranger, s’ocupen del disseny de les rutes, de la pintura i del manteniment posterior. És la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya qui té un grup de persones que, amb el suport dels centres excur-

clAROR 12-23_EnForma.indd 22

13/09/2011 17:32:24


NATURA EN FORMA! 23 23

sionistes d’arreu del país i amb el nom de cuidadors de senders de la FEEC, fan aquestes tasques i també les de vigilar les incidències que es produeixen en els senders. L’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme i altres entitats hi participen. Els sEndErs mÉs EXiGEnts Hi ha senders per a tots els gustos, especialment entre els diferents GR que creuen el país. N’hi ha que són de gran dificultat, tant en l’aspecte tècnic com per la llargada del recorregut, però val a dir que hi ha molta varietat. En general, els senders són assequibles a tothom. Un dels que presenten més dificultats i part del seu camí requereix tècniques d’alta muntanya és el GR-11, que va des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània passant per la banda sud dels Pirineus. N’hi ha que són molt llargs, com ara el GR-E-7, que surt de Gibraltar i arriba fins a Grècia, passant per França, Suïssa, Alemanya o Àustria. N’hem posat dos exemples, però podríem esmentar multitud de GR amb distàncies que superen els cinc mil quilòmetres o amb dificultats tècniques. qui pot practicar sEndErismE El senderisme el pot practicar qualsevol persona a qualsevol edat o amb qualsevol estat de forma. Només cal trobar un recorregut que compleixi les seves expectatives pel que fa als llocs i entorn per conèixer, la disponibilitat de temps i les possibilitats físiques. Hi ha senders per a tothom. Fins i tot els que no vulguin desplaçar-se fora de la seva vila poden recórrer els senders urbans, especialment en pobles de relleu pel nombre d’habitants o rutes culturals. conEiXEmEnts nEcEssaris No cal tenir cap coneixement especial per practicar-lo, ara bé, sí que és convenient tenir algunes nocions bàsiques de matèries com geografia, cartografia o

12-23_EnForma.indd 23

meteorologia. No us espanteu, que això és senzill, només cal saber, per sentit comú, que a l’hivern fa fred i cal anar més abrigat que a l’estiu, o que la durada de les hores de llum és més curta al desembre que no pas al juny i, per tant, la durada d’una ruta ha de ser més curta a l’hivern, si no és que volem anar a les fosques. Cal, això sí, saber on es va i, per tant, farà falta dur un mapa de la regió que volem visitar i del recorregut o els indrets on volem anar. Això vol dir que també haurem de tenir una mica de coneixements per calcular distàncies i horaris, no sigui que emprenem una ruta que a la meitat no puguem complir. A qualsevol centre excursionista ens en poden donar els primers consells i orientacions. EquipamEnt L’equipament anirà molt lligat a la ruta que haguem triat i a l’època de l’any. Un sender es pot fer en diferents etapes, no cal que sigui tot de cop. Així, en rutes d’un sol dia, que solen ser les més habituals, cal dur material lleuger en una motxilla, gorra, ulleres, crema solar, una peça d’abric que ens defensi del vent com ara un anorac, encara que sigui a l’estiu, bon calçat i, sobretot, aigua. Sense oblidar el menjar, amb un bon recipient, per fer els àpats que pertoquin. Altres estris importants són el mapa, una càmera de fotografiar, un llum de pila i objectes personals. Si es preveu pluja també és bo dur alguna peça de recanvi i un impermeable. BEnEFicis Podem dir que el senderisme és una manera de practicar esport combinantlo amb la natura i la cultura i, al mateix temps, una forma de conèixer i estimar el nostre país, costums, tradicions i patrimoni. En resum, una activitat d’esbarjo ideal per recuperar-nos del brogit diari que patim.

l'EscApADA

Ruta pels volcans de la Garrotxa Agru. Excursionista "Catalunya" Un cop a Olot, anem en direcció a Santa Pau per la carretera Gi-524 i, a cinc quilòmetres, trobarem el restaurant Can Xel. La carretera fa un revolt a l’esquerra i a la mateixa corba, a la dreta, s’hi pot aparcar. Prenem una estreta carretera que ens porta a l’ermita romànica de Sant Miquel de Sacot. De darrere en surt una pista que va a parar a una estreta carretera. Tal com hi arribem, la seguim en la mateixa direcció, deixant a la nostra esquerra una singular bomba volcànica. Fem uns cent metres d’asfalt per arribar fins a un revolt on un pal indicador ens fa desviar a l’esquerra per un camí que du al volcà. Deixem la carretera i ens enfilem per un camí voltat d’alzines. Anem a parar a una pista que seguirem cap a la dreta fins a un nou trencant. Fem cent metres de camí i prenem una pista que surt a la nostra esquerra i que està farcida de greda. Seguim la pista en lleugera pujada per entremig d’alzines, ara en direcció nord, per voltar el volcà i entrar-hi per la banda nord. Arribem a Can Santa i baixem en direcció sud per arribar a l’ermita de Santa Margarida de Sacot, al centre del volcà. Per tornar voltarem el cràter per la banda nord i un cop dalt de la cresta prendrem el camí que baixa pel cantó oposat al que hem pujat i que ens portarà per una pista ben ampla i en forta baixada, fins a la zona habilitada pel parc com a zona de lleure i pàrquing. Caminem menys de tres-cents metres per la carretera anant cap a Olot per trobar la pista que surt a mà dreta i visitar el volcà Cruscat. Després arribem a Can Xel.

13/09/2011 17:32:24


24 SALUT

Revisió mèdica esportiva MARTA COLL, Metge especialista en medicina esportiva del CEM Marítim mcoll@claror.cat

Avui dia la pràctica d’un exercici físic saludable es considera un dels mètodes principals de prevenció i tractament de les malalties pròpies de la nostra societat, que per desgràcia cada cop ha esdevingut més sedentària. La majoria coneixem els avantatges físics i mentals que comporta fer una activitat física perquè ho hem sentit a dir o ho hem experimentat personalment, però no sempre sabem quin és l’exercici més adequat per a la nostra edat, condició física o patologia i quina és la seva durada, freqüència o intensitat ideals per obtenirne un benefici més gran.

24-29_Salut.indd 24

La revisió mèdica esportiva és molt aconsellable ja que valora l’estat de salut i físic de la persona, detecta les patologies que poden agreujar-se amb la pràctica esportiva i orienta en la pràctica esportiva més saludable en cada cas. Tampoc no som conscients moltes vegades que la pràctica d’un exercici físic inapropiat podria arribar a comportar alguns riscos per a la nostra salut. La revisió mèdica que fa el nostre metge de capçalera és bàsica per conèixer el nostre estat de salut, però no sempre és suficient a l’hora d’iniciar una pràctica esportiva. En què consisteix la revisió mèdica esportiva? La revisió mèdica esportiva consisteix bàsicament en la valoració de cinc apartats principals:

Una entrevista mèdica detallada, que permet descartar factors de risc per a la pràctica de l’exercici, en què es tenen en compte i s’estudien antecedents personals, antecedents familiars de risc cardiovascular, antecedents esportius, ingesta de fàrmacs, hàbits alimentaris, al·lèrgies i hàbits tòxics. Una exploració mèdica per aparells, incidint bàsicament en l’aparell cardiorespiratori i locomotor. Medició dels paràmetres basals: pes, talla, índex de massa corporal, perímetre abdominal, pressió arterial i freqüència cardíaca.

12/09/2011 16:47:53


SALUT 25

«seria convenient fer una revisió mèdica esportiva cada any» Electrocardiograma de repòs: serveix el fet durant els últims 12 mesos. Prova de valoració funcional, que es fa habitualment amb un cicloergòmetre o amb un tapís rodant, que és l’instrument principal que permet detectar riscos potencials en la pràctica de l’exercici físic, establir el nivell de forma física prèvia i determinar la resposta individual que es presenta davant d’un determinat esforç. Aquesta prova és imprescindible en persones d’alt risc i amb patologies conegudes (cardiovasculars, pulmonars o metabòliques) i en esportistes de competició. A la resta, tot i que és una prova recomanable, no seria imprescindible, sobretot si s’ha fet una bona entrevista i exploració mèdica prèvia que permeti descartar factors de risc cardiovascular i si l’activitat que volem fer és de tipus lleuger o moderat. Seria ideal poder disposar sempre d’una valoració funcional prèvia a l’inici de la pràctica esportiva, però malauradament són proves que encara no estan a l’abast de tothom. amb quina FrEqÜència s’Hauria dE rEalitZar? Seria convenient fer una revisió mèdica esportiva cada any, per poder revalorar antigues patologies i lesions, determinar els progressos aconseguits, detectar nous factors de risc i reorientar la pràctica de l’exercici en cas necessari. La realització periòdica d’una revisió mèdica esportiva és molt important, perquè permet conèixer les patologies que poden agreujar-se amb determinats tipus d’exercici, permet aconsellar els tipus d’exercici més adequats per millorar aquestes patologies i establir el nivell de condició física per determinar la intensitat de treball. Podem concloure que una de les funcions principals del metge de l’esport és la prescripció de la la pràctica esportiva més saludable i convertir l’activitat física en una interessant eina terapèutica que permet tractar o millorar una gran varietat de patologies.

24-29_Salut.indd 25

Massatge infantil Una tradició mil·lenària que estimula i millora la relació entre mares, pares i fills

DOLORS SILLERO Educadora de massatge infantil i terapeuta. nsillero@claror.cat

El massatge infantil és una antiga tradició que es practica a l’Índia des de fa segles als nadons per nodrir-los afectivament i estimular-los a través de la pell. És un mètode agradable i gratificant per establir aquest primer contacte tan positiu. Vimala Shneider MClure, fundadora de la International Association of Infant Massage, va adaptar diferents tècniques de massatge, va integrar la tècnica hindú amb la del massatge suec, la reflexologia podal i les asanes del ioga. La seva tècnica es va estendre per tots els Estats Units i finalment es va internacionalitzar. És un tipus de massatge que se centra a afavorir una relació molt estreta amb els infants establint un vincle emocional molt fort, i és una eina de comunicació útil i poderosa que es basa en el respecte mutu. En quins aspEctEs Ens pot aJudar? Sovint el nostre ritme de vida és molt ràpid i el infants es veuen arrossegats a assimilar els estímuls i la informació que reben a gran velocitat. El massatge infantil ens proposa un espai i un temps de qualitat entre mares, pares i fills des del naixement, facilita la interacció, estimula tots els sistemes, re-

«És un moment d’escolta que intensifica els vincles afectius amb el contacte»

força l’autoestima i millora els problemes digestius: còlics, gasos i restrenyiment. Té un efecte tonificant i relaxant en la musculatura, i ajuda a eliminar la tensió emocional que el nen va acumulant al llarg del dia. La comunicació es millora, es pren consciència corporal i les relacions de confiança i seguretat s’afirmen. vinclEs aFEctius i plaEr sEnsorial El massatge infantil és un moment d’escolta que intensifica els vincles afectius amb el contacte de la pell, mirades, rialles, sons, olors, petons... Un plaer per als sentits que serà molt important per al desenvolupament de la llibertat corporal, sensibilitat i autonomia de l’infant. Aquest mètode és de gran ajuda amb nens amb qui no s’ha pogut establir una vinculació inicial: naixements prematurs, recuperacions de cesàries, complicacions mèdiques, adopció, discapacitats i altres situacions. L’escolta de l’infant en el moment del massatge és bàsica, per tant cal trobar els moments adients i saber finalitzar la sessió quan es rebin mostres de cansament, ja que el que es pretén és que aprengui a respondre a la tensió amb relaxació. També serveix per potenciar els vincles entre pare i nadó, i entre germans més grans i nadó, ja que sovint el vincle afectiu més fort que té aquest en els primers mesos de vida és la mare. Crear aquests moments especials entre mares, pares, germans i nadons garanteix un espai de calidesa, tranquil·litat i amor que beneficia tota la família.

12/09/2011 16:47:54


26 SALUT DIETÈTICA

El son i l’alimentació ÍRIA GONZÁLEZ, dietista de l’àrea de salut del CEM Marítim igonzalez@claror.cat

El son és una prioritat bàsica en la nostra vida, per la qual cosa aconseguir un bon descans nocturn és important per poder mantenir un rendiment, humor i estat emocional correctes al llarg de tota la jornada. Els patrons del son estan marcats des de la infància. Ja en la lactància l’alimentació té un paper importantíssim en el son del bebè: la llet materna administrada en períodes perllongats ajuda a fer que el nounat tingui un bon descans. Les alteracions del son són problemes molt comuns en la nostra societat, ja

24-29_Salut.indd 26

És possible millorar el son amb l’alimentació? Tot seguit donem les claus per respondre aquesta pregunta i aconseguir un descans nocturn plàcid i reconstituent. que afecta un percentatge molt elevat de la població. Amb el pas dels anys s’ha demostrat que l’alimentació està molt relacionada amb el son, així que parlarem d’algunes claus sobre alimentació que puguin ajudar-nos a aconseguir de manera senzilla aquest bon descans que tant anhelem tots. alimentació equilibrada Per començar, és bàsic mantenir una alimentació equilibrada, sense ingerir quantitats massa abundants i procurar mantenir un període mínim d’una hora

abans d’estirar-se, ja que això ens podria conduir a tenir un incòmode reflux gàstric o nàusees. També és important mantenir un bon estat de salut i un pes adequat. El sobrepès és una de les causes principals d’un mal descans. Una alimentació equilibrada ha de subministrar tots els macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines, minerals, aigua) en una proporció adequada. Seguint la piràmide dels aliments, trobem les indicacions per a una dieta equilibrada: de 4 a 6 racions al dia de pa, cereals, cereals integrals, arròs,

12/09/2011 16:47:56


pasta i patates, 5 racions de fruita, verdura i hortalisses, de 3 a 6 racions d’oli d’oliva, de 2 a 4 racions de llet, iogurts i formatge, de 2 a 4 racions setmanals de peix i marisc, carns magres i aus, ous, llegums i fruites seques. És important que el grup dels greixos sigui moderat i que en fem un consum ocasional, perquè encara que la seva ingesta ens indueix a un estat de somnolència, aquestes impediran que el son sigui l’adequat, per exemple, fer una migdiada després d’un menjar excessiu en greixos ens provocarà, en despertar, una sensació de fatiga i de no haver descansat bé. distencions en l’intestí A més, hi ha determinats aliments que en metabolizar-se poden provocar distensions en l’intestí, que generen incòmodes flatulències. Dins d’aquests cal destacar la ceba, la poma crua, els llegums, la col, la coliflor, les cols de Brussel·les, la síndria, el meló i la xocolata. També s’han de moderar el consum dels aliments de difícil digestió, com ara el pebrot i els condiments picants. Altres aliments estimulen el sistema nerviós central i impedeixen agafar bé el son, els quals és preferible no prendre’ls abans d’anar a dormir. Entre aquests trobem la cafeïna, que es troba en el cafè o en begudes refrescants de tipus cola, la teïna, que està present en el te, o la

24-29_Salut.indd 27

«El sobrepès és una de les causes principals d’un mal descans» taurina, que està en altes quantitats en begudes energètiques. És important parlar d’un aminoàcid essencial (un producte del metabolisme de les proteïnes, que el nostre cos no és capaç d’aconseguir si no és de forma externa) anomenat triptòfan que el cos utilitza per produir serotonina, substància que nombrosos estudis han demostrat que ajuda a mantenir un son saludable i un bon estat d’ànim. Com a fonts altes d’aquest aminoàcid es troben principalment els làctics, les carns blanques, el peix, els ous, la fruita seca i algunes fruites com el plàtan. calci i magnesi Una bona ingesta de calci i magnesi ajuden a dormir millor i descansar més, ja que ajuden a millorar les connexions nervioses. També la vitamina B1 i B6 tenen un paper rellevant en el bon funcionament del sistema nerviós en el seu conjunt. Finalment i després d’analitzar tot el que s’ha exposat, podem contestar la pregunta inicial, i afirmar que sí, que és possible millorar el nostre descans si fem petites modificacions en la nostra manera d’alimentar-nos.

12/09/2011 16:48:01


28 SALUT MENS SANA

Les emocions dels més petits NATÀLIA C. DE SOBREGRAU Psicòloga i terapeuta familiar www.nataliasobregrau.com

Les emocions són impulsos bàsics i instintius que ens porten a l’acció, precedeixen el desenvolupament del pensament racional i en els primers anys de vida es manifesten més clarament i sovint regeixen la major part de les accions dels infants. Totes les emocions que experimenten els infants són útils i necessàries, tenen una funció i amaguen informació valuosa que cal escoltar, dedicar-li temps i ensenyar a expressar-la. Però certes accions derivades de l’impuls emocional s’han de restringir, i aquí resideix l’art d’educar emocionalment, que variarà depenent de l’etapa evolutiva de l’infant. Dels 0 als 3 anys Durant aquest període l’infant comença els primers i importants passos cap a

24-29_Salut.indd 28

La gestió de les emocions en els infants és difícil i sovint mares, pares i educadors ens trobem desorientats davant reaccions que no sabem interpretar, però que amb comprensió, paciència i dedicació podem dur a bon terme. l’autonomia: caminar, parlar i pensar, per tant no depèn absolutament de la mare o el cuidador. Aquests passos impliquen força vivència d’emocions com la ràbia, que l’ajuda a posar el límit amb nosaltres, la tristor quan no aconsegueix el que vol i l’alegria dels èxits que va acomplint. Com que no domina el llenguatge verbal ni el pensament, de poc serveixen les llargues xerrades i sermons davant de rebequeries i en moments d’excitació extrema. Hi poden ajudar molt la nostra actitud i el nostre llenguatge no verbal. Cal estar acompanyant però deixant espai per a l’expressió del que sent l’infant i afegint al final de la situació, i sempre a partir dels dos anys, alguna frase que expressi el que nosaltres considerem que ha passat, per exemple «entenc que estàs molt enfadat

perquè plou i no podem anar al parc, però avui no és possible». Evidentment aquest consells depenen del tipus i de la personalitat de l’infant, de la dinàmica familiar i dels ritmes; no és el mateix una rebequeria al matí que a la tarda, quan el nen o la nena estan cansats. Dels 3 als 6 anys En aquesta etapa el llenguatge comença a augmentar, li serà més fàcil posar una etiqueta al que sent i relacionar-se amb els altres, però el seu pensament encara és egocèntric i per tant confon realitat amb fantasia. Per últim, el control d’impulsos encara és immadur i l’acció precedeix l’acte reflexiu. Les emocions més presents en aquest període són la ràbia, la gelosia, la vergonya, l’orgull i l’alegria, a banda de

12/09/2011 16:48:02


SALUT 29

moltes altres com la tendresa, la dolçor i la tristor, que equilibren les anteriors. Com a cuidadors més propers podem acompanyar totes aquestes emocions intentant no jutjar-les, ni ridiculitzar-les, ni rebutjar-les, fent una gran feina per mantenir a banda els nostres prejudicis i creences limitadors. I molt important: tenir molta paciència per seguir els seus ritmes, sempre més lents i en procés constant d’aprenentatge. Dels 6-7 als 12 anys A partir dels sis anys, amb l’entrada a primària i l’inici del pensament lògic, el nen pot comprendre molt millor el que li passa, el que sent i podem donar-li més recursos perquè pugui expressar sanament aquestes emocions. Tècniques com dibuixar l’emoció, ballar, escriure, cantar, córrer, poden ser útils. És important també respectar el seu ritme. Hi ha infants que els costa més expressar-se cap a fora, però els podem ajudar amb el diàleg explicant-los situacions similars que hem viscut nosaltres que ens ha costat explicar i esperar amb confiança que l’infant explicarà i traurà el que té dins quan estigui preparat i no quan nosaltres creiem que ho ha de fer. Per contra, hi ha infants molt expressius, de joc actiu i de més «fer» que no pas de «sentir». A casa podem equilibrar-los establint estones de joc tranquil, música relaxada i to de veu fluixet que convidi a anar cap a dins i explorar què se sent. Comprensió i estat emocional Quan estem patint, tristos o enfadats a tots ens agrada que ens escoltin, ens acullin i ens entenguin, que ens diguin que és normal i que no passa res. Automàticament l’emoció se sent compresa, s’afluixa i moltes vegades segueix el seu curs natural sense «enquistar-se». Això, però, no significa cedir ni acceptar faltes de respecte. Molts d’aquests consells també podrien servir per a nosaltres com a mares i pares, mestres i cuidadors, per tant es fa important revisar el nostre estat emocional per poder acompanyar l’estat emocional dels més petits i ser un exemple a imitar. Mentrestant, hem de ser conscients de la seva importància, ja estem fent una molt bona feina.

24-29_Salut.indd 29

LLEGIT A LA PREMSA

Patates fregides: l’aliment que més engreixa CONSELL PRÀCTIC

Dormir massa augmenta el risc cardiovascular L’Escola de Medicina de la Universitat de West Virginia ha revelat que dormir més del normal augmenta el risc de patir problemes cardiovasculars. Van entrevistar més de trenta mil persones a l’atzar per veure quina relació tenen els hàbits de descans amb la salut cardiovascular, i van concloure que dormir més de nou hores augmenta el risc en l’1,57 %. Es considera el factor son com un dels generadors d’aquest tipus de problemes, al costat de l’obesitat i la hipertensió. Quan una persona dorm massa indica que hi ha altres problemes, com per exemple l’apnea del son. L’equilibri es troba a dormir de set a vuit hores, ja que dormir poc, cinc hores o menys, dobla el risc cardiovascular en alterar hormones com el cortisol, l’anomenada «hormona de l’estrès». Font: El Mundo

Segons un estudi de l’Escola de Salut Pública de Harvard, el consum habitual de patates fregides és l’enemic número u del pes ideal, juntament amb el consum de refrescos, carns vermelles processades i cereals refinats. Aquests resultats suggereixen que l’augment de pes no es deu només a la quantitat de calories que hi ha en aquests aliments sinó a la qualitat dels carbohidrats que contenen. Els midons i carbohidrats refinats tenen efectes similars als sucres en l’organisme: són absorbits ràpidament, provoquen pics de glucosa i insulina a la sang i no sacien gaire, per això inciten a menjar més en l’àpat següent. Però no es tracta d’eliminar els carbohidrats de la dieta, sinó d’incrementar el consum de cereals integrals i moderar el consum de sucres, midons i cereals refinats. Font: La Vanguardia

L’APUNT

Activitat física intensa i dieta escassa retarden l’envelliment Una dosi de sirtuines, una altra de telomerasa i un pessic de cèl·lules mare. És la millor fórmula que pot oferir avui dia la ciència per retardar l’envelliment, segons dades aportades pel cardiòleg Valentí Fuster. Encara que els ingredients de la fórmula no es troben en les farmàcies, és possible fer que el propi cos els fabriqui o, en el cas de les cèl·lules mare, els mantingui. Per aconseguir-ho, és convenient ingerir poques calories amb la dieta i gastarne moltes practicant activitat física. L’organisme s’adaptarà a la dieta escassa i a l’activitat física intensa amb canvis en les cèl·lules i els teixits que ajudaran a mantenir el vigor de l’etapa adulta fins a edats avançades. L’objectiu pràctic d’aquesta línia d’investigació és perllongar la salut fins a edats al més avançades possible i concentrar els anys de decrepitud en un curt període al final de la vida, tant per mantenir la salut cardiovascular com per conservar les facultats cognitives de la persona. Font: La Vanguardia

12/09/2011 16:48:08


Fotografia: Federació Catalana de Bàsquet

30-33_Report.indd 30

12/09/2011 16:59:16


el reportatge 31

La falta de visibilitat agreuja els problemes econòmics

La crisi de l'esport femení LAIA PINEDA, periodista lpineda@claror.cat

La falta de recursos econòmics és un dels obstacles principals amb què es troba avui dia l’esport femení, que en molts casos depèn del patrocini i les ajudes que rep de l’Administració per tirar endavant. La crisi de visibilitat que viu l’esport femení retroalimenta encara més aquesta situació perquè la falta de cobertura mediàtica allunya els patrocinadors, que fugen d’un esport que no arriba al gran públic i no genera recursos. És un peix que es mossega la cua. La situació de crisi actual ha accentuat encara més la problemàtica, i els clubs cada vegada ho tenen més difícil per aconseguir suport econòmic. Són molts els equips que han patit retallades en els pressupostos i, especialment, se n’han ressentit els salaris de les jugadores, que

30-33_Report.indd 31

L’esport femení passa actualment per un moment complicat. La dificultat que tenen molts equips per generar recursos es veu agreujada pels problemes a l’hora de trobar patrocinadors i pels efectes de la crisi econòmica actual. La manca d’ajuts i la baixa visibilitat als mitjans de comunicació compliquen encara més la seva situació. havien augmentat durant els anys de bonança econòmica. «Estem davant una situació insostenible: s’havia creat una bombolla a l’esport, i concretament al bàsquet, on mai hem generat els diners que es gasten», explica Carme Lluveras, general manager del Ciudad Ros Casares. El mateix ha passat en el futbol femení, on s’havia creat «un star system irreal», assegura Patricia Coma, cap de Relacions Externes i Organització del Futbol Femení

«Estem davant una situació insostenible: s’havia creat una bombolla a l’esport femení on mai hem generat els diners que es gasten»

del RCD Espanyol. Segons Coma, «hi ha noies que durant molt de temps han pogut dedicar-se al futbol en exclusiva, però ara això ha canviat, en alguns casos se’ls ha reduït més de la meitat el sou i ara cobren uns 800 euros com a màxim», fet que no els permet poder viure professionalment d’això. «És una situació molt dura, però les jugadores han d’acceptar que aquest esport, per desgràcia, no és professional a Espanya i s’han de conscienciar que la situació no està tan bé com elles havien vist fins ara», conclou Coma. reducció de personal La manca de recursos econòmics ha afectat també les estructures dels clubs, que en alguns casos s’han vist obligats a unificar càrrecs per reduir despeses o

12/09/2011 16:59:18


32 el reportatge

«Avui dia és complicat trobar patrocinadors que apostin per l'esport femení i sense ells és quasi impossible poder mantenir un equip» fins i tot a retallar personal, una opció que a la llarga pot comportar encara més problemes. «Reduir en cos tècnic rebaixa el nivell de l’equip. Amb pitjor nivell, pitjors resultats, menys interès de l’entorn, menys difusió, menys diners, i el camí ens duu a un final pitjor», afirma Natalia Arroyo, periodista esportiva del diari Ara i exjugadora de futbol. RENUNCIAR A L'ELIT Les dificultats per trobar finançament que tenen avui dia molts clubs ha traspassat el marc econòmic i ha comportat conseqüències en l’àmbit esportiu. Així, alguns equips s’han vist obligats a baixar de categoria i a abandonar l’elit perquè no podien fer front a les despeses de la màxima categoria. «Alguns clubs no poden pagar els contractes, altres desapareixen o renuncien a la categoria que els correspon esportivament», explica Carme Lluveras. Aquest és el cas del Club Voleibol Viladecans, que per problemes econòmics i falta d’ajudes ha hagut de renunciar a la seva plaça a la Superlliga 2 i a competir a escala estatal.

«En el futbol femení, els principals clubs han hagut de prendre la difícil decisió de deixar de dissenyar equips per lluitar pels títols per fer plantilles més humils, i els equips de waterpolo han hagut de renunciar a participar a Europa per problemes econòmics», explica Natalia Arroyo. En el cas del bàsquet, l’actual crisi econòmica ha comportat la disminució d’equips a les dues categories de competició FEB, la Lliga Femenina 1 i la Lliga Femenina 2. «Els equips femenins que volen competir en les categories FEB necessiten l’ajut de patrocinadors per afrontar el pressupost mínim indispensable per a despeses federatives, desplaçaments i compensacions econòmiques», explica Josefina Pèlachs, responsable de l’àrea de bàsquet femení de la Federació Catalana de Bàsquet. Davant d’aquesta difícil situació, Ivan Tibau, secretari general de l’Esport, anima els clubs a lluitar per mantenir-se. «Tots volem estar a la màxima categoria, però això té un cost i si no es tenen garanties de cobrir-lo, són lloables els que han decidit baixar un any a una categoria inferior, seguir treballant la base i quan la situació millori tornaran a ser-hi», afirma Ivan Tibau. FALTA DE PATROCINADORS Els ingressos obtinguts a través del patrocini eren fins ara una bona opció per a molts clubs per finançar part de

les despeses, però la crisi econòmica i la poca visibilitat de l’esport femení als mitjans de comunicació n’ha allunyat els patrocinadors. «En èpoques de bonança econòmica hi havia gent que posava diners altruistament pel futbol femení, però això s’ha acabat, ara tothom mira pel seu negoci i no veu en l’esport femení una plataforma de difusió perquè, per desgràcia, és un esport invisible», afirma Patricia Coma. «És complicat trobar patrocinadors i sense ells és quasi impossible poder mantenir un equip», afegeix Lara Rabal, capitana del RCD Espanyol. Una situació semblant viu el bàsquet femení, on equips com el CB Olesa han vist com els petits patrocinadors privats fidels al club han retirat la seva col·laboració. «En la situació actual els petits col·laboradors són els que pateixen més directament la crisi econòmica, i sense la seva col·laboració es fa molt feixuc poder dur a terme el projecte tan ambiciós que voldríem», explica Ramon Llobera, membre de la junta directiva del CB Olesa. El cas del CBF Sarrià és encara més extrem, fins al punt que les dificultats econòmiques s’han anat agreujant en els últims anys i han portat a la desaparició del club. «Les empreses que aportaven recursos a potenciar entitats com la nostra ho han deixat de fer, i sense ajudes i patrocinadors és inviable tenir una estructura de club semiprofessional», assegura Oscar Orellana, exgerent del CBF Sarrià. Tot i la dificultat per trobar patrocinadors, per a Ivan Tibau «seria una solució molt bona i per això des de l’Administració pública hem de mirar d’aconseguir que el patrocinador torni». En aquest sentit, Tibau assegura que s’està treballant la llei de patrocini i mecenatge «perquè tota aportació que es faci d’un privat a un club esportiu pugui tenir una mínima deducció fiscal, fet que ajudaria que molts empresaris apostessin per l’esport». IgnOrAdes pels mitjans A la crisi econòmica de l’esport femení se li suma també una crisi de visibilitat. La baixa repercussió que té en els mitjans de comunicació no contribueix a donar-lo a conèixer, ni a atraure un major nombre de públic ni a generar afició. «És com una espiral, com que hi ha poca difusió hi ha poc interès del públic i com que hi ha poc interès hi ha poca difusió», afirma Lara Rabal.

30-33_Report.indd 32

12/09/2011 16:59:18


Foto: RCD Espanyol

Des de la Secretaria General de l’Esport s’aposta per promocionar l’esport femení als mitjans i, per això, s’estableixen compromisos amb diferents canals de televisió per donar-hi suport. «L’any passat es va fer amb el bàsquet i el voleibol i aquest any mirarem d’arribar a altres modalitats esportives perquè tinguin el seu espai televisiu», afirma Ivan Tibau. «La fórmula per incrementar la visibilitat de l’esport femení comença amb les televisions públiques, que haurien de donar la mateixa quota de difusió a l’esport masculí i al femení», opina Carme Lluveras. Per a Natalia Arroyo la solució passa perquè les televisions apostin per aquest esport més enllà de les audiències: «La normalització de les retransmissions esportives ajudaria a valorar la qualitat i la millora d’aquest esport.» la imatge, un reclam El creixent interès per atraure públic i captar l’atenció dels espectadors ha traspassat en alguns casos l’àmbit merament esportiu. Recentment, la iniciativa de la Federació Internacional de Bàsquet d’estrènyer la indumentària de les jugadores en l’Eurolliga femenina per fer més atractiu el bàsquet des del punt de vista de l’espectacle ha obert un debat sobre la idoneïtat de basar-se en l’estètica i la imatge per generar interès. La iniciativa ha irritat moltes jugadores i ha estat rebutjada per l’Asociación de Jugadoras de Baloncesto i titllada de «sexista». «Assumim el concepte d’espectacle com un element més de l’atractiu mediàtic de l’esport», asseguren, tot i que es mostren

30-33_Report.indd 33

«Més enllà de les audiències, la normalització de les retransmissions esportives ajudaria a valorar la qualitat i la millora de l'esport femení» contràries a una proposta que consideren que no incideix en el desenvolupament real de la competició sinó a «mediatitzar les jugadores de bàsquet professional no tant per la seva vàlua d’esportistes professionals, sinó per ser atractives per als espectadors.» EL VALOR DEL FEMENÍ Les diferències que separen l’esport femení del masculí actualment són notables. «L’esport femení no mou ni tants diners ni tanta gent com el masculí, això és un fet contrastat i d’aquí ve la gran diferència de salaris, contractes publicitaris i retransmissions esportives que reben uns i altres», afirma Ramon Llobera. Tenint en compte aquestes diferències, per a les noies és més complicat formar part de l’esport professional i poder guanyar-s’hi la vida. «Un equip d’elit de noies cobra com el tercer esglaó dels nois i la possibilitat de guanyar prou per estalviar és difícil», explica Natalia Arroyo. Tot i la distància que separa l’esport femení del masculí, una gran part dels clubs que tenen un equip femení aposten per mantenir-lo perquè aporta un valor afegit. En el cas del RCD Espanyol, «la secció de futbol femení no genera diners, però ha guanyat títols i dóna valor al club», assegura Patricia Coma.

12/09/2011 16:59:20


34

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 34

12/09/2011 17:20:16


35

1.160 professionals s’han registrat a la nova borsa electrònica de candidats

Un any marcat per les iniciatives en l’àrea de Recursos Humans L’entitat ha implantat una borsa de candidats pròpia, un nou sistema de gestió horària i continua apostant per la formació dels treballadors i el compromís social La Fundació Claror està fent un important esforç en l’àmbit dels recursos humans impulsant diversos projectes amb l’objectiu d’enfortir i consolidar la gestió del capital humà de l’entitat. La iniciativa més important en aquest àmbit ha estat la posada en marxa a principis d’any d’una nova borsa electrònica de candidats que disposa d’un aplicatiu específic per a la seva gestió. Professionals dels àmbits esportiu, sanitari, d’atenció al públic, administratiu, de neteja i manteniment d’instal·lacions, entre molts altres, passaran a formar part del procés de selecció quan es produeixi alguna vacant amb el seu perfil. De moment, ja s’han recollit 1.160 currículums. gestió horària Un altre projecte que afecta l’àrea de Recursos Humans ha estat la implantació d’un nou programa de gestió horària que permetrà als treballadors i els seus responsables planificar millor el personal dels centres, els seus respectius horaris i també la gestió i el control de les incidències. FORMACIÓ La Fundació Claror també continua apostant per la formació constant dels seus treballadors. L’any passat les

34-49_Fundacio.indd 35

jornades de formació van tenir 335 participants. En total, es van oferir 3.881 hores d’instrucció que van significar una inversió de 33.265 euros. convenis educatius Paral·lelament, la Fundació Claror també té un ferm com-

promís amb la formació dels futurs professionals del sector, a través de convenis de cooperació educativa amb 13 centres de formació que han aportat un total de 64 estudiants en pràctiques repartits entre els cinc centres esportius municipals gestionats per la Fundació

INICIACIÓ ESPORTIVA

El CEM Sagrada Família rep el Compta fins a tres El CEM Sagrada Família va ser guardonat en la desena edició dels premis Compta fins a tres en reconeixement a la seva trajectòria coherent i continuada en la pràctica de l’esport escolar, fent èmfasi en la transmissió de valors positius a través de l’esport. L’entrega del guardó es va fer a l’edifici INEFC-Barcelona el 16 de juny passat i va comptar amb la presència de Pere Alcober, delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Van recollir el premi, en representació del Sagrada Família, Alfons Font i Marta Llenas.

Claror (15 al CEM Claror, 8 al CEM Sagrada Família, 22 al CEM Marítim, 14 al CEM Can Caralleu i 5 a l’Esportiu de Llinars del Vallès). Els centres de formació amb els quals es col·labora són CET 10, CP Sarrià, Casal d’Infants, Escola Cercle, Escola Pia Balmes, Escola Pia Sarrià, Escola Túrbula, EUFIN Blanquerna, Federació Catalana de Pàdel, Fundació Pere Tarrés, IES Vall d’Hebron, INEFC i Universitat Ramon Llull. compromís social Actualment, la plantilla de treballadors de l’entitat inclou sis persones amb discapacitat. A més, la Fundació Claror va dedicar l’any passat 139.716 euros a contractar serveis a centres especials de treball. La Fundació Gaspar Portolà s’encarrega cada any de fer les paneres de Nadal i el detall i la rosa de Sant Jordi per als treballadors. L’empresa de neteja, Integra, fa els serveis de neteja nocturna al CEM Sagrada Família. Finalment, des del 2010, la Fundació Claror dóna suport al Programa Incorpora, impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que té com a objectiu facilitar l’accés al món laboral de persones en situació de risc o exclusió social.

12/09/2011 17:20:27


36

FUNDACIÓ claror l’esportiu de llinars disposa de plaques solars a l’aparcament

L’entitat continua avançant en el compromís ambiental Els cinc centres gestionats per la Fundació Claror disposen d’analitzadors de xarxes elèctriques, seguint amb els criteris de compromís ambiental La Fundació Claror continua avançant en la seva política de ferm compromís de respecte pel medi ambient en els cinc centres esportius municipals que gestiona. Un dels objectius que s’ha fixat l’Àrea de Manteniment de l’entitat ha estat la potenciació d’iniciatives d’estalvi energètic. Així doncs, en els darrers mesos, s’ha dotat d’analitzadors de xarxes elèctriques tots els poliesportius per mesurar-ne amb precisió els consums. El nou edifici de Vilaret del CEM Sagrada Família disposa de sistemes d’aprofitament de l’energia solar per a l’escalfament de l’aigua calenta sanitària. A més, s’han fet estudis d’avaluació de possible viabilitat d’una substitució ordenada dels elements fungibles pel que fa a la il·luminació interior i

significativa a la resta de centres gestionats per la Fundació Claror (Marítim i l’Esportiu de Llinars del Vallès). L’Àrea de Manteniment de la Fundació Claror també ha impulsat estudis per avaluar les necessitats globals de tots els centres en l’àmbit de la climatització, amb l’objectiu de continuar optimitzant les instal·lacions. exterior per tendir, si s’escau, cap a la tecnologia led de baix consum energètic. Pel que fa a la reducció del consum d’aigua, s’ha continuat equipant tots els centres amb aixetes d’alta eficiència. climAtització Una altra iniciativa orientada al respecte amb l’entorn és la renovació d’importants equips de climatització per aparells

L’ESPORTIU DE LLINARS

més moderns d’alta eficiència energètica. En aquest sentit, no tan sols s’ha procedit a renovar els que ja hi havia sinó que també se n’han implantat de nous per a altres comeses que fins ara no es tenien en compte. Aquestes actuacions s’han dut a terme molt especialment als centres Claror, Sagrada Família i Can Caralleu. Tot i això, la inversió ha estat ben

energia solar Finalment, l’Esportiu de Llinars del Vallès ja disposa a l’aparcament de plaques solars fotovoltaiques. Aquesta instal· lació, gestionada per l’Ajuntament de Llinars, pot arribar a generar una potència màxima de 200 kW, energia que, gràcies a un conveni del consistori amb Fecsa Endesa, es ven per 0,30 euros el kilowatt a la companyia elèctrica.

RECURSOS HUMANS

L’Esportiu de Llinars amb la festa major

Es jubilen dues persones històriques de l’entitat

L’Esportiu de Llinars va organitzar diverses activitats durant els dies de festa major de Llinars del Vallès, que es va celebrar entre el 8 i l’11 de setembre. El dissabte dia 10, a partir de les 10.30 hores va obrir el foc l’exhibició de hapkido. Aquesta activitat es va fer a la plaça dels Països Catalans del municipi. L’endemà a la tarda es va fer una masterclass d’spining a la plaça de Santiago Baiges. Durant tots els dies de la festa major, l’Esportiu també va ser present amb una carpa a la plaça dels Països Catalans, on es podia demanar informació i conèixer el centre. Els que es van matricular els dies de festa van tenir matrícula gratuïta i una motxilla de regal.

La Maria José Llach i la Marisol Zurano van deixar la Fundació Claror després de jubilar-se l’estiu passat. Totes dues són persones històriques per a l’entitat, ja que la Maria José Llach treballava a l’àrea aquàtica del CEM Claror des del 1987. La Marisol Zurano, molts anys vinculada a l’Escola Pública Sagrada Família, s’havia incorporat el 2001 al CEM Marítim per després passar a l’Àrea de Comunicació. Des d’aquí els agraïm tots aquests anys de dedicació i els desitgem molta sort en aquesta nova etapa de la seva vida.

34-49_Fundacio.indd 36

12/09/2011 17:20:28


FUNDACIÓ claror

37

tindrà lloc EL 23 DE SETEMBRE a l’acadèmia de ciències mèdiques

Jornada formativa per als tècnics dels cinc centres Els eixos entorn dels quals girarà el Fòrum Tècnic seran divertir, plantejar reptes, sorprendre, saber embolcallar i la voluntat per fer-ho possible El divendres 23 de setembre se celebrarà la sisena edició del Fòrum Tècnic Claror a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona. La trobada es desenvoluparà de 9 a 14 hores. El Fòrum Tècnic és un espai propi de formació, de progrés professional, de creació i d’intercanvi de coneixements adreçat als empleats de la Fundació Claror que s’organitza des del 2006. En aquesta nova edició està previst que hi participin prop de 90 professionals. cinc tallers El Fòrum Tècnic se centrarà enguany en les claus per assolir un servei excel·lent i que giren entorn de cinc eixos: divertir, sorprendre, plantejar reptes, embolcallar i la voluntat per fer-ho possible. Com a novetat, cada taller tindrà la presència d’un especialista que exposarà als assistents les claus i ajudarà a traslladar-les al dia a dia dels tècnics de la Fundació Claror. Això implicarà un canvi respecte de l’edició de l’any passat, en què es treballava mitjançant uns tallers en els quals es projectava un vídeo de presentació que després conduïa a una dinàmica de grup per elaborar un llistat de compromisos. L’actor i pallasso Carles Papiol serà l’encarregat del taller orientat a divertir. El

34-49_Fundacio.indd 37

mag professional Isaac Jurado serà el conductor del taller sobre com saber sorprendre els clients. El tercer taller, enfocat a plantejar reptes, serà presentat pel psicòleg esportiu Pep Marí, del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat. D’altra banda, Marc Jovani, especialista en programació neurolingüística, instruirà els assistents en el taller sobre com embolcallar les coses. Finalment, el taller centrat en la voluntat per tirar endavant els projectes serà a càrrec de Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror, i Juanjo Zabala, director operatiu del CEM Claror.

Taller Divertir: per Claret Papiol Taller Sorprendre: per Isaac Jurado Taller Planteja reptes: per Pep Marí Taller Embolcallar: per Marc Jovani Taller Voluntat: per Gabriel Domingo i Juanjo Zabala Tots els tallers del Fòrum Tècnic tindran una durada de 45 minuts aproximadament.

SALUT

Setmana temàtica dedicada al cor del 14 al 18 de novembre La setmana temàtica que la Fundació Claror organitza cada dos anys en aquesta edició se centrarà en el cor i se celebrarà entre el dilluns 14 i el divendres 18 de novembre. Sota el lema Cuida’t, t’ho diem de tot cor, s’organitzaran xerrades, tallers i activitats als quatre centres esportius municipals de Barcelona gestionats per la Fundació Claror (Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu). El doctor Serra Grima, especialista en cardiologia i medicina esportiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, oferirà una xerrada titulada «I després d’un infart, què?», en la qual oferirà gran part dels coneixements adquirits al llarg de la seva dilatada carrera professional. Durant la setmana temàtica també s’oferiran quatre tallers pràctics: Cuinar plats cardiosaludables, Aprèn a llegir les etiquetes alimentàries, Coneix l’edat del teu cor i Aprèn a salvar una vida. D’altra banda, s’organitzaran activitats de ball, una caminada nòrdica i l’aiguacor (sessions especials d’aiguagim). Finalment, hi haurà un punt informatiu sobre tabaquisme a càrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, al llarg dels dies en què se celebri la setmana temàtica, s’aniran oferint en suport imprès consells sobre com fer exercici físic, com seguir una dieta equilibrada o quin és el nostre pes ideal, entre altres.

12/09/2011 17:20:32


38 38

FUNDACIÓ CLAROR totes les activitats culturals requereixen inscripció prèvia

Al setembre torna l’oferta de cultura de la Fundació Claror En aquest nou exercici 2011-2012 la Fundació Claror oferirà tallers de català bàsic i d’arqueologia, classes de repàs per a gent gran i tertúlies L’activitat de l’oferta cultural de la Fundació Claror torna a posar-se en marxa a partir del mes de setembre. Enguany, el programa cultural inclou tallers de català bàsic i d’arqueologia, classes de repàs per a gent gran i diverses tertúlies sobre història antiga, religió, iconografia i art. repàs per a gent gran A partir del 27 de setembre i fins al 19 de juny, la professora Anna Güell impartirà les classes de repàs per a gent gran cada dimarts, de 17 a 19.30 hores, al local de l’Associació de Veïns Sagrada Família (carrer València, 415). El preu d’aquesta activitat és de 10 euros trimestrals, tot i que serà gratuït per als membres de l’Associació de Veïns Sagrada Família i per als abonats als centres esportius municipals gestionats per la Fundació Claror. Aquesta activitat va adreçada a persones de més de 55 anys. taller de català bàsic La Fundació Claror, en col· laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, oferirà un any més un taller de català bàsic (nivell B1) que permetrà als assistents aprendre a parlar català i seguir el context d’una conversa en la vida quotidiana. El curs es farà del 17 d’octubre al 28 de novembre cada

34-49_Fundacio.indd 38

van ser manllevades de textos més antics escrits sobre tauletes cuneïformes o papirs egipcis. Molta iconografia prové d’aquestes dues civilitzacions. El taller es farà cada dimecres, de 19.30 a 21 hores, a la sala de reunions del CEM Claror. El preu és de 33 euros.

dilluns i dijous, de 18 a 21.30 hores, a la sala de reunions del CEM Claror (carrer Sardenya, 333). El preu és de 5 euros i en la primera sessió s’entregarà un dossier amb tots els temes. TALLER D’ARQUEOLOGIA L’arqueòleg Felip Masó impartirà un taller d’arqueologia

del 19 d’octubre al 23 de novembre. A través d’algunes de les peces que hi ha al Museu del Louvre i d’altres, coneixerem les antigues civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia i com aquestes van influenciar en la Bíblia. A les seves pàgines, hi trobem mites i històries que

CLAROR MÚSICA

Música per a tots els gustos i totes les edats En l’àmbit musical es continua apostant per la música per a tothom amb la Coral, el Cor Infantil i el Claror Rock, que reprenen la seva activitat des del setembre fins al juny. Per tramitar les noves sol· licituds a qualsevol d’aquests tres grups cal contactar amb l’Àrea de Cultura de la Fundació Claror abans de fer la inscripció. El preu per formar part de la Coral Claror és de 40 euros anuals, mentre que els nens i nenes que vulguin cantar al Cor Infantil hauran d’abonar 28 euros anuals. Els joves que vulguin apuntar-se al Claror Rock hauran de pagar 31 euros anuals.

tertúlies Al llarg del curs s’oferiran cinc tertúlies sobre temàtica històrica per donar continuïtat a les que ja es van oferir el curs passat i donar resposta a la demanda dels participants. Repetirà com a convidat Felip Masó, arqueòleg i formador especialitzat en història del Pròxim Orient antic. Les tertúlies es començaran a impartir a finals del mes de gener cada dimecres, de 19.30 a 21 hores, a la sala de reunions del CEM Claror i tindran un preu de 5,50 euros. Consulteu la informació detallada de cada tertúlia al lloc web de la Fundació Claror (www. claror.cat) o als centres esportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu. inscripcions Totes les activitats culturals de la Fundació Claror requereixen inscripció prèvia i tenen places limitades. El termini per inscriure-s’hi ja és obert. Cal fer el pagament en el moment de formalitzar la inscripció, només així se’n garantirà la plaça.

12/09/2011 17:20:37


FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 39 39

34-49_Fundacio.indd 39

12/09/2011 17:20:40


40 40

FUNDACIÓ CLAROR

Guanyadors del 1r concurs fotogràfic «Claror al món». r

premi

n

premi

r

premi

Lluïsa Coquard

Marc Expósito

David Coedo

CEM Sagrada Família Turquia – Istanbul 6 mesos d’abonament gratuït

CEM Marítim Catalunya – Barcelona 3 mesos d’abonament gratuït

CEM Sagrada Família Catalunya – el Garraf 1 mes d’abonament gratuït

Fotografies finalistes: Ainhoa Martínez (el Marroc – Kenitra), Marta Domingo (Astúries - Picos de Europa), Marta Moreno (l’Índia - Agra) Total de fotos participants: 32| Data de tancament del concurs: diumenge 4 de setembre

Podeu consultar totes les fotografies participants a www.claror.cat

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 40

12/09/2011 17:20:58


FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 41 41

34-49_Fundacio.indd 41

12/09/2011 17:21:00


42 42 CANCem CARALLEU CLAROR

EL CEM CLAROR SEGUEIX APOSTANT PER AQUESTA ÀREA

Es consolida l’aposta per l’Àrea de Salut

NOVETATS

Més activitats de dansa per a tothom

S’engeguen activitats que busquen aconseguir el benestar personal i es reforcen els serveis de dietètica i salut infantil Aquest any el CEM Claror està promocionant l’Àrea de Salut del centre ampliant-ne l’oferta d’activitats i serveis per a totes les edats. PROMOCIÓ DIETÈTICA Si hem guanyat uns quilets durant l’estiu ara és un bon moment per recuperar la forma física. L’Àrea de Salut del centre ofereix el 20 % de descompte en el programa dietètic i el seguiment. La promoció inclou tres visites del programa dietètic i tres més de seguiment. Té un preu de 35 euros per als abonats i de 46 euros per als no abonats, i és vàlida fins al 30 d’octubre. AQUÀTIC FIBRO El CEM Claror posa en marxa una nova activitat: l’Aquàtic Fibro, destinat a persones que pateixen fibromiàlgia o fatiga crònica. Els cursos tindran lloc els dilluns i dimecres, de 13 a 13.45 hores. Consulteu-ne els preus als tríptics informatius, a la recepció del centre o al web. SHIATSU Una altra de les novetats d’aquesta temporada és el

shiatsu, un art terapèutic d’origen nipó fonamentat en la medicina tradicional xinesa. Mitjançant la pressió dels polzes, colzes, mans, genolls i peus sobre les línies energètiques del cos, el shiatsu promou el moviment fluid de l’energia vital. Així es potencia la capacitat d’autocuració. També pot ajudar en diverses patologies, com ara problemes musculars o articulars, l’estrès,

dolor menstrual o problemes digestius o respiratoris, entre molts altres. ESQUENA infantil Està adreçada a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys amb dolor d’esquena per males postures o trastorns estructurals de la columna, com escoliosi, hipercifosi dorsal o hiperlordosi lumbar. L’horari és dilluns i dijous, de 17.25 a 19.15 hores.

reformes

Millores d’aquest estiu Durant l’estiu, s’ha aprofitat per treballar en la millora d’alguns aspectes del centre per motius estètics i de confort. Concretament, s’han fet reformes al sostre de tot el recinte de la piscina petita. També s’han pintat totes les sales d’activitats dirigides i s’ha arreglat el parquet a la sala taronja.

Les danses desperten un gran interès entre els usuaris del centre de totes les edats. L’alt interès per la dansa del ventre, per exemple, ha portat a proposar un nou grup de nivell intermedi a partir de l’octubre, per seguir practicant aquest tipus de ball. Serà els dijous, d’11 a 11.50 hores. Per la seva banda, les sevillanes també gaudeixen de força demanda, de manera que s’obrirà un nou grup de matí, també a partir de l’inici del curs. L’horari és els divendres, d’11 a 12 hores. CLASSES GRATUÏTES Però si encara no heu provat cap dels molts estils de dansa que es practiquen al CEM Claror, ara en pot ser un bon moment. Del 19 al 30 de setembre hi ha la possibilitat de provar qualsevol de les quatre activitats de dansa que s’hi imparteixen, de manera lliure. Des de balls de saló fins a dansa del ventre, sevillanes o dansa contemporània. No cal inscripció prèvia i són classes gratuïtes. Informeu-vos-en a la recepció del centre.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 42

12/09/2011 17:21:12


CEM SAGRADA CAN FAMÍLIA CARALLEU 43 43 a l’espai zen acollirà diverses activitats de relaxació

Aquest curs tindrà més activitats de relaxació L’aposta per impulsar el Moment Zen i la inauguració d’un curs de massatge infantil són les novetats principals d’enguany La temporada 2011-2012 el CEM Sagrada Família ha volgut apostar per tot un seguit d’activitats de relaxació, tant per a adults com per a nadons. ESPAI ZEN El centre ha apostat aquest any per activitats de meditació i relaxació, que tenen l’objectiu d’aconseguir el màxim benestar personal. Per aquest motiu, ha posat en marxa el Moment Zen, on es pot fer des de ioga, pilates o tai-txi fins a risoteràpia, estiraments o meditació guiada. Hi ha activitats per a tots els gustos. Consulteu-ne

els horaris i els preus als fulletons, a recepció o al web. MASSATGE INFANTIL Sovint els nadons perceben l’estrès de la nostra vida diària.

El massatge ofereix un temps de qualitat i tranquil·litat per compartir amb el nadó i ajuda a enfortir els llaços afectius. També permet alleujar gasos, restrenyiment, còlics, nerviosisme i insomni. En aquest curs s’ensenyarà a fer massatges als nadons i es compartiran tots els temes que ens amoïnen com a mares i pares. El curs, adreçat a nadons d’1 a 9 mesos, consta de 8 sessions d’una hora setmanal. Es lliurarà un dossier per practicar a casa el que es treballi a classe. L’horari és els divendres, de 17.30 a 19 hores.

La setena edició del Bany de Bona Nit serà al desembre El dijous 29 de desembre tindrà lloc la 7a edició del Bany de Bona Nit. Es tracta d’una sessió de 45 minuts per relaxar el cor i la ment, mitjançant diverses tècniques i exercicis de relaxació dins l’aigua, com ara els estiraments, la respiració, les flotacions i moviments corporals molt suaus. Es desenvolupa en un entorn diferent,

34-49_Fundacio.indd 43

amb il·luminació suau, música ambiental i altres elements per afavorir la relaxació. DOS HORARIS PER TRIAR En aquesta jornada s’ofereixen dos horaris per escollir: de 20.45 a 21.30 hores o bé de 21.30 a 22.15 hores. Per participar-hi caldrà formalitzar la inscripció a la recepció del

centre. Es tracta d’una activitat gratuïta, oberta a tots els abonats de més de 16 anys. És imprescindible saber nedar. Tot i que l’activitat es fa majoritàriament a peu dret i a la part poc profunda, es requereix dominar un seguit d’habilitats al medi aquàtic: el control postural, l’equilibri, la respiració i la flotació.

breus

Ampliació de la graella aquàtica A partir de l’octubre, s’amplia l’oferta d’activitats aquàtiques que formen part de la graella. Hi haurà dues sessions més d’aiguagym, els dilluns i dimecres a les 8 hores, i una sessió d’aiguaGAC, els divendres a les 8.30 hores. A la franja del migdia es reforça la graella amb tres aiguagyms més els dilluns, els dimecres i els divendres.

Més hores d’ús lliure de les piscines De cara a la temporada 20112012, l’Espai Ítaca i la piscina petita amplien el seu horari d’ús lliure en un total de vuit hores respecte la temporada anterior. Aquestes piscines ofereixen un ambient propici per relaxar-se, fer exercicis de baixa intensitat o realitzar estiraments.

Nous horaris de les Escoles Esportives Amb la reducció de la sisena hora escolar, els horaris de les Escoles d’Iniciació Esportiva del centre s’han modificat. Consulteu-ne les activitats i els horaris que s’ofereixen.

12/09/2011 17:21:23


44 44 CAPSALERA CEM MARÍTIM assistiran a l’acte diverses personalitats públiques

El Marítim celebrarà el desè aniversari el 29 de setembre El centre oferirà una programació especial d’activitats al llarg de la setmana del 26 al 30 de setembre i presentarà una exposició fotogràfica El CEM Marítim arribarà a la primera dècada de vida el pròxim dijous 29 de setembre. Per celebrar aquesta data tan especial, el centre té previst oferir un seguit d’activitats i iniciatives que permetran als usuaris ser partícips d’aquests deu anys d’història. L’acte institucional de commemoració se celebrarà el mateix dijous 29 de setembre a partir de les 18 hores i tindrà la presència de representants de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Barcelona Esports i el districte de Ciutat Vella. A la cita també hi faran acte de presència entitats i associacions de veïns del barri de la Barceloneta. La celebració començarà amb una visita guiada a les personalitats convidades i, a partir de les 19 hores, el vestíbul acollirà els parlaments protocol·laris per part dels representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror, entitat gestora del CEM Marítim.

El 29 de setembre se celebrarà una màster de Bollywood a les 20 hores

ACTIVITATS Està previst que, durant la setmana del 26 al 30 de setembre, el centre ofereixi una programació especial de la graella d’activitats dirigides adreçades als abonats. A més, s’obriran alguns cursets de pagament com el ioga, el tai-txi, l’escola d’esquena i les danses orientals. Per saber-ne més detalls

exposició de fotos Amb motiu dels deu anys de vida del CEM Marítim, el vestíbul del centre acollirà una exposició fotogràfica que permetrà als assistents conèixer de manera visual i detallada tota la història del CEM Marítim des del moment en què van començar les obres de construcció i fins a l’actualitat.

34-49_Fundacio.indd 44

i concretar els horaris de les classes amb portes obertes caldrà preguntar a la recepció del centre o consultar el web www.cemmaritim.cat durant la mateixa setmana del desè aniversari. D’altra banda, també se celebrarà el primer Open de Vòlei Platja al CEM Marítim. Aquesta activitat estarà oberta a tothom (vegeu-ne tota la informació a la pàgina 45). màster de bollywood El dijous 29 de setembre serà el torn d’una màster de Bollywood. Aquesta activitat començarà a les 20 hores, i al llarg de tota la sessió les persones que hi prenguin part podran conèixer una mica més el Bollywood i aprendre els passos principals d’aquest conegut ball oriental.

10 ANYS DE MARÍTIM Maru Carmona Pedro Andreu Sembla que va ser ahir quan començàvem amb l’aventura del CEM Marítim, el centre esportiu municipal de talassoteràpia de Barcelona. Aquest setembre, concretament el dia 29, farà deu anyets, una dècada de creixement en espais, activitats, personal, serveis i abonats, sens dubte el nostre motor. Una dècada d’aprenentatge i d’adaptació als canvis que ha fet que, dia rere dia, intentem donar el millor servei. Treballem per seguir millorant i agradant com fins ara amb la il·lusió que molts dels nostres usuaris continuïn seguint el nostre camí. Vam aprofitar la Festa de l’Abonat per començar a celebrar aquesta data tots plegats i acabarem el setembre amb més actes, dels quals anirem informant en cada moment. Esperem que aquest dia sigui una data de trobada, de festa i de punt de partida per moltes més dècades plegats.

cronologia 13/12/1999 Inici de les obres de construcció 1/1/2000 Pedro Andreu és escollit director del CEM Marítim 1/6/2000 Inauguració de l’espai platja del CEM Marítim 29/9/2001 Inauguració del CEM Marítim 6/10/2002 Primer Raid Barcelona Marítim 2005 Se supera per primer cop el llindar dels sis mil abonats 29/9/2006 Inauguració del pavelló 12/11/2006 Primer Campionat de Sudoku de Barcelona 1/1/2011 Maru Carmona s’incorpora a la direcció operativa 29/9/2011 Festa del Desè Aniversari del CEM Marítim

12/09/2011 17:21:29


CEM MARÍTIM CAPSALERA 45 45 els arranjaments es van dur a terme durant l’estiu

Millores als vestidors i a les piscines Es va renovar el sistema de climatització dels vestidors C i D i es van fer millores a les piscines Natatio, Thalassa i Niàgara Durant els mesos d’estiu, el CEM Marítim va fer millores en les prestacions de les seves instal·lacions i espais. En aquesta ocasió es va fer un especial incís a renovar alguns dels vestidors del centre per incrementar la sensació de confort dels usuaris. La intervenció més important va ser la renovació del sistema de climatització als vestidors C i D i dels sostres respectius. D’altra banda, també es van canviar les dutxes del vestidor C i el sostre de les dutxes del vestidor B.

34-49_Fundacio.indd 45

Open de Vòlei Platja el 17 de setembre El pròxim dissabte 17 de setembre se celebrarà durant tot el matí el primer Open de Vòlei Platja al CEM Marítim. Hi haurà dues categories de competició: 4 contra 4 mixt i 2 contra 2 lliure. Totes dues competicions es desenvoluparan el mateix dia. Per participar-hi cal inscripció prèvia. Els guanyadors rebran premis.

Celebrem la Festa de la Barceloneta Amb aquests canvis, el centre dóna resposta a les sol· licituds dels usuaris de millorar les prestacions dels vestuaris.

Finalment, es van fer petites intervencions de reparació dels vasos de les piscines Natatio, Thalassa i Niàgara.

Servei d’entrenador personal de cinc o deu sessions El Marítim ofereix un servei diferenciat a totes les persones que necessitin una atenció més personalitzada, en què l’equip es posa a disposició dels seus objectius i necessitats. L’entrenador personal avalua quines són aquestes necessitats i ajuda a crear un programa d’entrenament personalitzat de manera acurada, programant les activitats més adients, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats. El servei d’entrenador personal es pot fer servir de manera individual o en parella, amb una quota per persona més econòmica. L’horari és de

breus

Com cada any, amb motiu de la celebració de la Festa Major del barri de la Barceloneta, el CEM Marítim hi participa oferint un programa d’activitats lúdiques. Durant el divendres 30 de setembre, s’organitzarà una tarda de lleure per als més menuts a la plaça de Charles Darwin, davant del centre esportiu. Hi haurà una xocolatada i es muntarà un inflable per a la diversió de petits i grans.

Promoció de massatge aromàtic

dilluns a divendres, segons la disponibilitat de l’entrenador. La contractació d’aquest servei es fa mitjançant abonaments de cinc o deu sessions i el poden contractar tant abo-

nats com no abonats al centre. Per saber els preus d’aquest servei consulteu al lloc web del CEM Marítim (www.cemmaritim.cat) o pregunteu-ho a la recepció del centre.

El canvi de l’estiu a la tardor pot resultar una mica estressant per a moltes persones. Per això, el Marítim oferirà al setembre contractar a bon preu un massatge relaxant amb aromes. I a partir de l’octubre, es promocionarà el servei de dutxa a pressió, ideal per descontracturar la musculatura i activar la circulació.

12/09/2011 17:21:33


46 46 CANCem CARALLEU cAN CARALLEU al llarg de tot l’any el centre ha renovat les seves instal·lacions

Can Caralleu culmina un any de renovació dels seus espais S’han renovat la sala de fitness, el camp de futbol i els seus vestidors i s’han construït el nou edifici d’accés, la sala d’indoor walking i un pàdel

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 46

12/09/2011 17:21:55


cem cANCAN CARALLEU CARALLEU 47 47 indoor walking, fitness aquàtic I TXI-KUNG A LA GRAELLA

Moltes novetats per a la present temporada Can Caralleu oferirà lligues de futbol 7, un curs d’iniciació al funky hip hop i un curs de terapèutica aquàtica grupal Aquesta temporada Can Caralleu organitzarà per primer cop una lliga amateur de futbol 7. La competició començarà a mitjan octubre i s’hi podran inscriure fins a tretze equips diferents. Els conjunts participants jugaran una lliga regular a doble volta per acabar amb un play-off que en decidirà el campió final. La lliga finalitzarà a mitjan juny. Els partits es jugaran als camps de futbol 7 Can Caralleu, els divendres, entre les 20.30 i les 23.30 hores. NOVETATS A LA GRAELLA Durant el mes de juliol passat es va estrenar l’activitat d’indoor walking i el resultat va ser excel·lent. Per aquest motiu, la graella d’activitats de lliure accés per a abonats inclourà en diversos horaris aquesta activitat cardiovascular de grup i amb suport musical. L’indoor walking és semblant a l’spinning però en comptes de pedalar, es treballa dempeus fent moviments el·líptics amb les cames i mobilitzant el tren superior; és un exercici molt recomanable per protegir l’articulació del genoll i prevenir mals d’esquena.

34-49_Fundacio.indd 47

També s’ampliaran les hores de classes de condicionament físic exterior per compensar l’eliminació de les activitats de muntanya que eren de pagament. Els divendres, a les 9.30 hores, es faran classes de txikung, una activitat que combina tècniques relacionades amb la medicina tradicional xinesa per treballar ment, respiració i exercici físic. El fitness aquàtic guanyarà pes a la graella. Així doncs, s’incorporarà l’activitat d’aiguapilates en diversos horaris durant la setmana. Es tracta de sessions de mitja hora de durada orientades a millorar el control postural i la tonificació de les zones abdominal i lumbar a través de moviments fluids basats en la respiració i la relaxació activa per adaptar el pilates al medi aquàtic. terapèutica aquàtica Pensant en els usuaris que pateixen problemes articulars i musculars, s’inicia una activitat aquàtica de pagament, en mode grupal, que donarà l’oportunitat als qui s’hi apuntin de treballar de forma controlada la musculatura correcta per

tonificar-la i subjectar millor les articulacions que pateixen més estrès. El fet que l’activitat es dugui a terme a l’aigua garanteix el mínim impacte articular gràcies a la ingravidesa, i aporta tots els beneficis de l’aigua a l’hora de pal·liar patologies de la columna i de les articulacions de l’espatlla i el genoll. curs de funky hip hop Una altra novetat d’aquesta temporada serà el curs d’iniciació al funky hip-hop per a nens i nenes nascuts entre els anys 2000 i 2004. Es tracta d’un estil de ball urbà sorgit als EUA durant la dècada dels anys setanta i que té influències de la capoeira brasilera i la cultura afroamericana.

BREUS

Ampliació de l’horari de la piscina verda La piscina verda enguany també obrirà els dissabtes al migdia. Els nous horaris de cap de setmana seran el dissabte, de 12 a 20 hores ininterrompudament, i diumenges, de 9 a 15 hores.

El nou pàdel ja està en funcionament La tercera pista de pàdel ja està en funcionament després de millorar les condicions del terreny, reforçar amb micropilotatges i compactar el terreny amb rocalla i plantes per preveure esllavissades. Amb aquesta tercera pista de pàdel es cobrirà la demanda que hi havia entre els usuaris i poder incrementar la participació en els diferents tornejos que oferirà el centre.

ACTIVITATS

Preparació d’oposicions A partir d’octubre comença un nou grup d’entrenament específic per preparar oposicions de Mossos d’Esquadra, bombers i guardes forestals i les proves d’accés a LCAFE. Es tracta d’un entrenament dirigit per un tècnic especialista amb un seguiment personalitzat de l’evolució dels alumnes a l’hora d’executar les proves específiques de cada modalitat. L’objectiu final és l’assoliment del màxim nivell d’execució per incrementar les garanties de superació de les proves. L’horari serà de dilluns a divendres, de 9.30 a 11.30 hores.

12/09/2011 17:21:56


48 48 ESDEVENIMENTS

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 48

12/09/2011 17:22:00


ESDEVENIMENTS

49 49

l’organització només permet un màxim de 60 equips participants

Desè Raid BCN Marítim el diumenge 23 d’octubre El Raid és una prova multiesportiva per equips i per participar-hi s’ha de fer la inscripció a través de www.claror.cat fins al dimecres 19 d’octubre El diumenge 23 d’octubre se celebra la desena edició del Raid BCN Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa a les instal·lacions i els entorns del CEM Marítim, el passeig Marítim i la platja de la Barceloneta. Hi poden participar un màxim de 60 equips, formats per quatre integrants cadascun, que disputaran un total de vuit proves esportives puntuables (vegeu el quadre adjunt). L’hora d’inici és a les 7.30 hores, moment en què es farà la rebuda dels equips participants, i no serà fins a les 8.30 hores que començarà la competició amb la sortida massiva. Es calcula que la prova finalitzarà a les 14.30 hores. Com a cloenda del Raid BCN Marítim, el dijous 27 d’octubre, en un local d’oci de Barcelona, es farà l’acte d’entrega de premis, en el qual estan convidats tots els equips participants. Es donaran obsequis a tots els participants i als millors de cada prova. Participació La dinàmica del Raid BCN Marítim està pensada perquè cada equip pugui dur el seu ritme. L’estructuració de la competició permet un acte atraient tant per als equips que volen prendre’s la prova com una competició en tota regla com per als qui volen gaudir d’una festa esportiva sense

34-49_Fundacio.indd 49

quart integrant podrà donar suport a l’equip excepte durant la realització de les proves i podrà suplir un company en cas que aquest es lesioni. És obligatori que sempre hi hagi com a mínim un integrant femení o masculí en el trio participant. El període d’inscripció s’obrirà el dilluns 19 de setembre i es tancarà el dimecres 19 d’octubre. El preu de la inscripció és de 9 euros per persona.

més pretensions. De la realització de cada prova s’obtindrà una puntuació. La classificació final s’obtindrà de la suma de totes les puntuacions obtingudes en les diferents proves i els tres millors classificats seran els guanyadors del Raid. Les classificacions provisionals es

penjaran el dilluns 24 d’octubre al web www.claror.cat/ raid.htm. Inscripció La inscripció al Raid BCN Marítim es farà per equips formats per quatre integrants, dels quals hi participaran tres i un serà membre suplent. El

Reunió informativa El divendres 21 d’octubre es farà una reunió informativa al CEM Marítim a partir de les 20.30 hores. És obligatòria la presència d’almenys un integrant de l’equip per poder participar en el Raid BCN Marítim, ja que a la trobada es lliuraran els dorsals i informació necessària per a la competició.

LES PROVES Escalada: l’equip haurà de superar un seguit de vies d’escalada, cadascuna d’elles de dificultat diferent. Circuit d’habilitat: recorregut per la sorra de la platja de la Barceloneta. Força: es faran llançaments de pilota medicinal de cinc quilograms. Caiac de mar: els equips faran un recorregut en caiacs dobles autobuidables a la platja de la Barceloneta. Punteria: durant 45 segons, cada equip farà tants llançaments com pugui a cistella des de la línia de tir lliure. Es comptaran els punts per cada una de les cistelles. Cursa de resistència: es cobrirà, per equips, una distància pel litoral de Barcelona. Natació: dinàmica de relleus en la qual s’haurà de completar una distància nedant. Orientació: dinàmica d’orientació pel barri de la Barceloneta.

12/09/2011 17:22:06


50 COOPERACIÓ

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 50

12/09/2011 17:31:36


51

novetats de l’oferta de lleure del claror club

Activitats de lleure per a tots els gustos i molts avantatges Una de les novetats d’aquest any és que s’han ampliat fins a quatre el nombre d’activitats a les quals un abonat es pot inscriure al trimestre Inaugurem una nova temporada del Claror Club amb noves activitats de lleure exclusives i amb molts avantatges ludicoculturals i comercials. Per gaudir-ne només cal presentar el carnet del Claror Club d’enguany a les entitats col·laboradores, que es pot consultar a la Guia de la pàgina 56 a la 58. Si encara no el teniu podeu demanar-lo a les oficines del vostre centre esportiu. ACTIVITATS DE TARDOR Per als amants de l’esport a la natura us oferim tres propostes ben diferents. En primer lloc, una jornada amb burricleta pel Lluçanès, on amb una bicicleta elèctrica descobrirem l’entorn natural del Lluçanès d’una forma saludable, còmoda, sostenible i original. Per als que us agraden els reptes us proposem iniciar-vos en l’espeleologia a la Cerdanya, on practicarem una activitat anomenada geocaching (recerca d’objectes) en dues coves de recorregut horitzontal. La sortida de senderisme ens portarà a recórrer la via romana de Sant Pau de Segúries i descobrirem el llegat que els romans van construir per connectar les comarques del Ripollès i la Garrotxa, travessant la vall de Bianya.

50-58_ClarorClub.indd 51

Anirem fins a Palau-solità i Plegamans per convertirnos en veritables arqueòlegs per un dia, a les instal·lacions del Campus Arqueològic del Museu Egipci, on podrem fer totes les tasques que es duen a terme en una excavació real. Coneixerem la població de Bagà, on visitarem l’antic palau de Pinós de Bagà i l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila. A la tarda ens aproparem fins al monestir de Sant Llorenç i gaudirem d’un entorn natural privilegiat. Ens aproparem a l’arquitectura d’Antoni Gaudí visitant el Palau Güell, l’únic que va fer a la ciutat de Barcelona, restaurant i reobert al públic recentment. Les rutes per Barcelona ens duran a recuperar el passat rural i agrícola de l’antic poble d’Horta i a passejar per un dels carrers més emblemàtics de l’Eixample barceloní: la Rambla de Catalunya. També descobrirem l’Eixample més literari a través de les paraules dels autors que hi han nascut o viscut. Per últim, us proposem una jornada d’iniciació al golf amb classes i pràctica a les instal· lacions del Golf Montjuïc, situat en el marc incomparable de la muntanya de Montjuïc.

activitats de lleure de Tardor OCTUBRE Ds. 8 Ds. 22 Dg. 23

Excavació arqueològica Amb burricleta pel Lluçanès Visita BCN: Masies d’Horta

45 e 60 e 10 e

NOVEMBRE Ds. 5 Ds. 12 Dg. 13 Ds. 19 Ds. 26 Dg. 27

Senderisme: via romana Els càtars i l’època medieval Visita BCN: Eixample literari Espeleologia a la Cerdanya Iniciació al golf Palau Güell

45 e 45 e 10 e 55 e 50 e 20 e

DESEMBRE Ds. 17

Visita BCN: la Rambla de Catalunya

10 e

Inscripcions a les oficines d’atenció al públic del CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

12/09/2011 17:31:38


52

CLAROR CLUB ANTIC EGIPTE

45€

Excavació arqueològica

Data: dissabte 8 d’octubre Horari: de 9 a 19 h Lloc: Palau-solità i Plegamans Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: activitat, dinar i transport

VISITES PER LA CIUTAT

El dissabte 8 d’octubre descobrirem el món de l’arqueologia participant en un jaciment egipci recreat exactament com l’original. Apropa’t a Egipte i converteix-te en un veritable arqueòleg per un dia a les instal·lacions del Campus Arqueològic del Museu Egipci, situat a Palausolità i Plegamans, on podràs fer totes les tasques que es duen a terme en una excavació real: des del treball de camp a les excavacions dels diferents jaciments egipcis recreats a escala 1:1 fins a l’indispensable treball de documentació i investigació de les troballes.

10€

La Rambla, Horta i ruta literària

Data: diverses (vegeu el text) Horari: de 10 a 13.30 i de 17 a 20.30 (Rambla de Catalunya) Lloc: Barcelona Preu: 10 euros abonats 18 euros acompanyants Inclou: visita guiada i aperitiu

El diumenge 23 d’octubre passejarem per les masies d’Horta i intentarem recuperar el passat rural i agrícola de l’antic poble d’Horta, tot descobrint un dels indrets més antics d’aquest territori. El diumenge 13 de novembre ens endinsarem en una ruta literària per la dreta de l’eixample, amb la mirada d’autors que han nascut o viscut en aquest tros de l’Eixample barceloní. El dissabte 17 de desembre passejarem per la Rambla de Catalunya, un carrer centenari emmarcat en una arquitectura residencial aixecada majoritàriament en l’època del modernisme.

CICLOTURISME

Amb burricleta pel Lluçanès La burricleta neix de la història d’amor entre un ruc català i una bicicleta de bon veure: és una bicicleta elèctrica que el dissabte 22 d’octubre ens oferirà la possibilitat de descobrir l’entorn natural del Lluçanès d’una forma saludable, còmoda, sostenible i original. Aquesta és una sortida apta per a tothom, petits i grans, sols o acompanyats, només cal tenir ganes de passar un dia diferent a la natura i descobrir els encants del Lluçanès. Per participar-hi només cal saber anar amb bicicleta i seguir les indicacions del guia que ens acompanya.

SENDERISME

60€

Data: dissabte 22 d’octubre Horari: de 8.30 a 20 h Lloc: Prats de Lluçanès Preu: 60 euros abonats 85 euros acompanyants Inclou: activitat, dinar i transport

45€

Via romana de Sant Pau de Segúries

El dissabte 5 de novembre vine a descobrir el llegat que els romans van construir per connectar les comarques del Ripollès i la Garrotxa, travessant la vall de Bianya. Farem un recorregut per aquesta via perfectament conservada tot gaudint del frondós paisatge d’aquesta vall. El recorregut

consta de 12 quilòmetres i els desnivells són de +200/200 m. Data: dissabte 5 de novembre Horari: de 7.30 a 20 h Lloc: Sant Pau de Segúries Preu: 45 euros abonats 67 euros acompanyants Inclou: activitat, dinar i transport

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o dirigiu-vos al vostre centre.

50-58_ClarorClub.indd 52

12/09/2011 17:31:42


CLAROR CLUB TURISME I HISTÒRIA

45€

Els càtars i l’època medieval a Bagà

Data: dissabte 12 novembre Horari: de 8 a 20 h Lloc: Bagà Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: visites guiades, dinar i transport

Anirem fins a Bagà, on es troba l’antic palau de Pinós de Bagà. Hi visitarem l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà. També farem un recorregut pels carrers que formen el nucli antic medieval de la vila, resguardada per les antigues muralles i on destaca la bellesa de la plaça porxada de Galceran de Pinós i els edificis que l’envolten. A la tarda visitarem el monestir de Sant Llorenç, al nord de Guardiola de Berguedà, a la vall de Brocà, en un entorn natural privilegiat, dalt d’un planell del vessant est de la serra de Gisclareny.

ESPORT A LA CIUTAT

Iniciació al golf a Montjuïc

El dissabte 26 de novembre us proposem una jornada d’iniciació al golf amb classes guiades per especialistes i pràctica en grups reduïts al Golf Montjuïc, situat en el marc incomparable de la muntanya de Montjuïc. Després d’un bon dinar farem un campionat amb diverses

50-58_ClarorClub.indd 53

50€

proves per posar a prova tot el que hem après durant el matí. Data: dissabte 26 novembre Horari: de 10 a 17.30 h Lloc: Barcelona Preu: 48 euros abonats 70 euros acompanyants Inclou: activitat, material i dinar

ESPORT A LA NATURA

Espeleologia i geocaching

53 53

55€

El dissabte 19 de novembre Aquesta activitat està guiada us proposem iniciar-vos en per especialistes. l’espeleologia a la comarca de la Cerdanya, amb una activitat Data: dissabte 19 novembre que s’anomena geocaching Horari: de 7.30 a 20h (recerca d’objectes) que es fa Lloc: la Cerdanya Preu: 55 euros abonats en dues coves de recorregut 75 euros acompanyants horitzontal en una sola direc- Inclou: activitat, dinar i ció i que és de dificultat baixa. transport.

ARQUITECTURA

20€

Descobrim el Palau Güell de Gaudí Novament ens aproparem a l’arquitectura d’Antoni Gaudí, aquest cop a l’únic palau que va fer a Barcelona, restaurat i reobert al públic recentment. Gaudirem d’aquesta magnífica casa del burgès, industrial, intel·lectual i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi, construïda entre els anys 1886 i 1889. La passejarem de dalt a baix: cavallerisses, escales, salons, cambres, terrats, façanes, patis, cúpules, columnes, xemeneies, terres, llums, vitralls, ferro, fusta, marbres, mosaic, ceràmica..., alhora que coneixerem la història i els canvis d’aquesta esplèndida arquitectura recuperada fa poc.

Data: dissabte 27 novembre Horari: de 10 a 13.30 h Lloc: Barcelona Preu: 20 euros abonats 30 euros acompanyants Inclou: ruta guiada i aperitiu

12/09/2011 17:31:45


54

CLAROR CLUB música

llibres

Cicle de Concerts a Barcelona ELS JUGADORS DE WHIST Vicenç Pagès Ed. Empúries

EL MAPA I EL TERRITORI M.Houellebecqe Ed.Empúries

PER QUÈ, MOU? Jordi Costa Editorial Columna

Als vint anys, la filla del protagonista d’aquesta història, ambientada a Figueres i amb referents pop, es casa amb un cap rapat que condueix una miniretroexcavadora. A mesura que el casament s’acosta, ressorgeix un passat que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal.

L’art, els diners, l’amor, la relació amb el pare, la mort, la feina i la França convertida en paradís turístic són alguns dels temes d’aquesta novel· la, decididament clàssica i obertament moderna. Una novel·la provocadora de Michel Houellebecque que gira al voltant del món de l’art contemporani.

Una miniantologia de les frases més provocadores de l’actual entrenador del Reial Madrid. El periodista de Rac 1, fan de Mourinho i culer Jordi Costa recull a Per què, Mou? les frases més enginyoses que el tècnic portuguès ha dit aquesta temporada i al llarg de tota la seva carrera futbolística.

discos

Concerts a Barcelona inicia temporada amb un nou espai per escoltar les grans obres de la literatura: el Palau de la Música Catalana. Amb aquesta ampliació, Concerts a Barcelona continua apostant per apropar el món de la música clàssica a tothom a uns preus molt assequibles. El primer concert serà el 30 d’octubre a L’Auditori amb l’orquestra de cambra del Caucas. El 27 de novembre, al Palau de la Música Catalana s’oferirà Les Quatre Estacions de Vivaldi a càrrec de Praga Camerata, i el desembre, a Santa Maria del Mar, la Coral Cantiga i l’orquestra Terrassa

42 interpretaran El Messies de Händel. Els membres del Claror Club tenen un 15 % de descompte en tots els concerts. CONCERTS A BARCELONA www.concertsabarcelona.com 15% Tel. 933 170 290

museu

La ciutat de Sagnier al CaixaForum SKYING The Horrors XL Recordings

ELS CATARRES Els catarres Producció pròpia

FUERTEVENTURA Russian Red Sony Music

Després de treure’s l’etiqueta de grup hype amb el notable Primary Colours, ara, el quintet de Southend The Horrors continua aprofundint en les seves influències del pop-rock anglès més fosc de principis dels anys vuitanta. Skying és un gran disc que serà imprescindible per als fans d’Echo & The Bunnymen o The Chameleons.

Els Catarres és un trio peculiar: un guitarrista que canta, una contrabaixista i un acordionista que toca el bombo i la pandereta. L’èxit del seu primer single, «Jennifer», està donant a conèixer la seva proposta de folk festiu. Es manifesten a favor de la música lliure i ofereixen gratuïtament les seves cançons a Internet.

Amb «I Hate You But I Love You» com a primer single, Fuerteventura conté onze cançons que reflecteixen mons anímics molt personals. De la malenconia a l’efervescència, del més lluminós al més enigmàtic, el disc confirma el talent com a compositora de Russian Red i en potencia la seva qualitat com a cantant.

50-58_ClarorClub.indd 54

CaixaForum acull fins al 8 de gener l’exposició «La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental». El Tibidabo, el Palau de Justícia, la nova duana de Barcelona i desenes d’habitatges, esglésies i fàbriques són el testimoni de l’activitat d’un arquitecte singular: Enric Sagnier i Villavecchia. L’exposició recrea el món d’ahir de la burgesia barcelonina, on va néixer l’arquitecte Enric Sagnier: la família, la modernitat tècnica, els viatges per Europa... I presenta la seva arquitectura en un muntatge inesperat que introdueix el visitant en una ciutat en construcció.

Els membres del Claror Club tenen l’entrada gratuïta a l’exposició i, a més, poden obtenir el 50 % de descompte en les activitats relacionades. CAIXAFORUM www.lacaixa.es/obrasocial Tel. 934 768 600

50%

12/09/2011 17:31:49


CLAROR CLUB

55

Inici de la temporada 2011-2012

La Seca - Espai Brossa, nou centre d’arts escèniques Els membres del Claror Club tenen el 25 % de descompte en la compra d’entrades per als espectacles amb la presentació del carnet El mes de setembre s’obre La Seca - Espai Brossa, un nou centre d’arts escèniques i visuals situat al barri del Born de Barcelona. L’antiga fàbrica de moneda de la Corona d’Aragó, La Seca, ha estat rehabilitada per l’Ajuntament de Barcelona per convertir-la en un equipament cultural dedicat a les arts escèniques. Concebut com a centre de producció i difusió de propostes escèniques interdisciplinàries (teatre, circ, poesia escènica, música, dansa), el nou espai té una sensibilitat especial per integrar les anomenades arts parateatrals: la màgia, l’il·lusionisme, el cabaret i el teatre de carrer, entre altres, vinculades a l’experimentació i a la recerca en els llenguatges

de les arts escèniques, les arts visuals i multimèdia, sense oblidar la música. La primera temporada a La Seca comença amb dos espectacles alhora, Nadir, de Quim Espanyol, amb direcció de Marta Angelat, i Rococó Bananas, de Los Excéntricos, que ha rebut el Premi Nacional de Cultura en la categoria de circ. En la primera proposta de La Seca, Marta Angelat i Quim Espanyol s’han trobat per dur a escena Nadir, una estrena que estarà en cartell del 28 de setembre al 16 d’octubre. L’obra és un recorregut quasi fantasmagòric pels malsons i negrors d’una Barcelona nocturna i tenebrosa. Los Excéntricos obriran per primera vegada les portes

Imatge de l’espectacle Rococó bananas de Los excéntricos

de La Seca al circ amb l’obra titulada Rococó Bananas, un espectacle de clowns musicals en la línia de la gran tradició del barroc i de l’excèntric, de la bufetada i del tempo loco, on caigudes, trompades, bufetades i plats trencats se succeeixen a un ritme frenètic,

amb un humor que supura una mala llet tendra, un joc amb el surrealisme, els jocs de paraules, els encadenaments d’accions impossibles. Aquest espectacle estarà en cartell de dijous a diumenge i es podrà veure del 29 de setembre al 16 d’octubre.

ALTRES recomanacions teatrals VII CICLE DE DANSA I... Teatre Tantarantana Del 14/9 al 2/10

25%

EL XARLATAN Club Capitol - Promentr. Del 15 al 22/9

10

AVILLON, LES BALADES Teatre del Raval Del 15 al 25/9 FRÁGILES COMO NIÑOS Porta 4 Fins al 25/9

LA IMPORTÀNCIA DE SER... Teatre Gaudí 25% Setembre

ENTREVISTA AMB UN... Versus Teatre Del 7/10 al 6/11

25%

O. cambra del caucas Concerts a Barcelona 30/10

15%

DIES FELIÇOS Almeria Teatre Del 21/9 al 30/10

20%

L’IMPOSTOR Versus Teatre De l’11/10 al 2/11

25%

T’ESTIMO Viu el teatre al Poliorama Novembre

25%

12

L’ESTACIÓ saT! Del 23/9 al 2/10

25%

TOCAR MADERA Teatre del Raval Del 12 al 16/10

12

MEIN CAPITAL Teatre Tarantana Del 2 al 27/11

25%

20%

GERÓNIMO STILTON En gira - Promentrada Consulteu-ne les dates

25%

GULLIVER AL PAÍS DE... Viu el teatre al Poliorama Octubre

25%

FEX AND ESA Teatre Gaudí A partir de novembre

25%

MÁTAME MAÑANA, HOY... Porta 4 20% Fins el 25/9

3, 2, 1 IMPRODON Guasch Teatre Cada divendres

10

ESSOA O QUE O... La Seca - EspaiBrossa Del 26/10 al 6/11

25%

LA MATERNITAT D’ELNA saT! Del 18/11 al 6/12

25%

BODAS DE SANGRE Guasch Teatre Del 15/9 al 16/10

LA RATETA QUE... Teatre Tantarantana Inf. Octubre

¡AY CARMELA! Almeria Teatre A partir de novembre

20%

entrada

e

entrada

e

entrada

10

e

entrada

e

entrada

7

e

entrada

e

GROUCHO ME ENSEÑÓ... % 25 La Seca - EspaiBrossa Del 16 al 27/11

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

50-58_ClarorClub.indd 55

12/09/2011 17:31:49


56

CLAROR CLUB

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MUSEUS

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals. Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

50% Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats. Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCN Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història. Ptge. de la Banca, 7 · BCN www.museucerabcn.com

50% Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents. Isaac Newton, 26 · BCN Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals. València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

50% De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg i reconeixement entre cultures. Pg. Santa Madrona · BCN· www.museuetnologic.bcn.es

50-58_ClarorClub.indd 56

6

e

Museu d’idees i invents de Barcelona. L’únic museu del món d’invents contemporanis. Descompte adults: 6 euros. Ciutat, 7 · BCN www.mibamuseum.cat

2x1 Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país. Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

ESPECTACLES 20%

20% Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals. Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

Descompte en les entrades de la temporada 2010-11, i altres descomptes puntuals. Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

10%

30% Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avantguardes. Palau Nacional · Montjuïc · BCN Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · BCN www.pastisseria.cat

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2010-11. Lepant, 150 · BCN Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

CONCERTS A BARCELONA

15%

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 de L’Auditori. Tel. 93 317 02 90 · BCN www.concertsabarcelona.com

2x1

25%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català. Av. de l’Estadi, 60 · BCN www.museuolimpicbcn.cat

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Allada Vermell, 13 · BCN www.espaibrossa.com

12/09/2011 17:31:50


CLAROR CLuB

20% Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat. Església, 4 local 6 | Barcelona www.porta4.cat

VERSUS TEATRE

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Castillejos, 179 · BCN www.versusteatre.com

10% Descompte del 10% en el forfait d’hivern i en el forfait d’estiu del Bike Park i el telecabina. La Molina · Tel. 972 89 20 31 www.lamolina.com

20% 40%

50%

10%

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09 www.llantiol.com

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01) Reserva d’entrades al 933 097 004.

25%

20%

2x1

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCN www.teatregaudibarcelona.com

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles. Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres! Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

10

e

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com 7 25% e

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre. Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

TEATRE DEL RAVAL

AQUADIVER

20% 50%

e

6,5-8e

25%

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil. Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

10%

-2 2x1

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges). Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

ILLA FANTASIA

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

15%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva! Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

e

12

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

50-58_ClarorClub.indd 57

centres de lleUre

57

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

PITCH&PUTT BADALONA

15%

15% de descompte green fees laborables. Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

SKATING CLUB

2x1

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla. Roger de Flor, 168 · BCN www.skatingclub.cat

12/09/2011 17:31:52


58

CLAROR CLUB

10%

20% 50%

7,5%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents. Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

Descomptes del 7,5% en el programa, la destinació i les dates de la sortida. Consultar altres ofertes. Indústria, 34 · BCN · Tel. 934 585 556 www.meridiaviatges.com

2x1 -2

20%

10%

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït. Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

Especialistes en audició. Assessorament i adaptació personal·litzats amb els millors audífons del mercat. Estudi auditiu gratuït. València, 612 bis · BCN Tel. 93 265 36 39 · www.sonisord.com

SALUT

VACANCES

DIVERSOS

20%

10%

12%

Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia. La Massana · Andorra Tel. +376 878 078 · www.vallnord.com

WATERWORLD

e

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

45% Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport. Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com 20% 40%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme. Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

8% Posem qualsevol tipus de viatge al teu abast. Especialistes en creuers. Roger de Flor, 77 · Granollers Tel. 938 603 025 · fouporviajar.com

10%

Escapa’t en família. Passa els millors caps de setmana, ponts i vacances enmig de la natura. 10% de descompte per a famílies. Informació i reserves Tel. 934 744 678 · accac@esplai.org

No perdis els teus records. Video i cinema a DVD, K7 i vinila. CO. Serveis audiovisuals avançats. Rep. Argentina, 38 · BCN www.videoconversion.es

10% Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes). La Roca del Vallès · larocavillage.com

10%

Hostal sostenible a una de les platges més boniques de l’Empordà. 10% de descompte sobre tarifa d’allotjament, excepte temporada alta. L’Escala · www.hostalempuries.com

A ABC Humboldt aprendràs a parlar bé un idioma. Descompte del 10% en els cursos grupals. Barcelona · Tel. 932 375 111 www.abchumboldt.com

30% 40%

15%

5%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol. Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

Andorra més enllà de l’esquí. Hotels i un munt d’activitats. Himalaya experience www.hilamaiaexperience.com Andorra · Centraleta +37 687 55 00 Reserves +376 875 540

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCN www.casadellibro.com

40 % dte. en muntura i vidres. 20 % dte. en audífons i ulleres de sol. Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!. Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915 www.opticaboira.com

50-58_ClarorClub.indd 58

12/09/2011 17:32:00


Cobertes.indd 3

13/09/2011 17:19:57


Cobertes.indd 4

13/09/2011 17:20:01


Revista Claror Sports nº 74