Page 1

Cobertes.indd 1

23/02/2011 14:07:26


Cobertes.indd 2

23/02/2011 14:07:28


SUMARI 3 Revista Claror Núm. 72. IV època Primavera 2011

LA PORTADA

PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

OPINIÓ 4. Articles d’Albert Riudeubàs, Àlex Castillo, Antonio Jimeno i Martí Perarnau 6. Entrevista curta: Ignasi Aragay, sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari ARA

L’IMPACTE DE L’ESPORT MUNICIPAL

LA PRÀCTICA ESPORTIVA

ENTREVISTA 9. Xavi Pasqual, entrenador del FC Barcelona de bàsquet

30

EN FORMA 12. Punts clau de la pràctica esportiva 17. Experiències: entrevista a Josep Rovira, corredor de la marató des Sables 18. En forma: miscel·lània de temes 22. Natura: Les curses d’orientació SALUT 24. Salut: La corba de la felicitat 26. Dietètica: entrevista a Francisco Sensat, vicepresident de la Fundació Dieta Mediterrània 28. Mens sana: La jubilació

12 24

LA JUBILACIÓ

REPORTATGE 30. L’impacte de l’esport municipal

Número 72. Quarta Època. Primavera 2011. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 24 - 2 -2011 Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror. CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

03_Sumari.indd 3

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 40. Centres esportius 47. Esdeveniments esportius

28

ADREÇA Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian González REDACCIÓ: Olga Barbero, Ester Benach, Laia Pineda SUPORT DE DISSENY: Laura Falguera COL·LABORADORS: EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,

LA CORBA DE LA FELICITAT

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives CULTURA: Eulàlia Realp, Roser Castillo CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó SECRETARIA: PUBLICITAT:

IMPRESSIÓ:

Marisol Zurano J.l. Vide, Mº J. Castro

Litografia Rosés DISTRIBUCIÓ: SPM

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.cat Web: www.claror.cat CEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.cat CEM Sagrada Família. Cartagena, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.cat CEM Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.cat CEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 cancaralleu@cancaralleu.cat L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90 info@lesportiudellinars.cat

PATRONAT PRESIDENTA: Laura Ponce Alsedà SECRETARI: Sílvia Martínez Cots VICEPRESIDENT: Bernat Alonso Bitrian VICESECRETARI: Dolors Bertran VOCALS: Antoni Aliana Magrí, Joan Riera Riera, Miquel Céspedes Martin, Francesc Salas Aguila DIRECCIÓ DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano DIRECTORS DE CENTRE: CEM CLAROR: Juanjo Zabala CEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons Font CEM MARÍTIM: Maru Carmona CEM CAN CARALLEU: Núria Sabartés L’ESPORTIU DE LLINARS: Marta Solé ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES: Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona CULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

23/02/2011 14:10:24


4

OPINIÓ

LA COLUMNA

ALBERT RIUDEUBÀS Castellers de la Sagrada Família

Els valors d’un patrimoni arrelat i viu El mes de novembre passat, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una decisió celebrada per tots i que cal interpretar com un reconeixement internacional a la cultura catalana i a una activitat única, que reuneix tota un seguit de valors com la integració, l’esforç conjunt, la igualtat, la solidaritat o la confiança. Per a les colles, ja fa temps que els castells representen tot un patrimoni. Un patrimoni ben nostre i palpable en la seva mateixa pràctica, en els assajos, en les actuacions a plaça, en les relacions que hi ha entre els seus membres, en les col·laboracions amb les altres colles o en el treball comú per assolir uns objectius determinats. Tot això configura un patrimoni del qual podem gaudir en el dia a dia de la nostra activitat. Els castells representen actualment una clara demostració de la cultura catalana i de com una tradició ha anat passant de generació en generació, alhora que ha anat ampliant el seu territori d’influència, i trobar-se avui dia en el moment més efervescent de la seva història. Al marge de totes aquestes consideracions, el que cal veure és en què repercutirà aquesta declaració de la UNESCO en el funcionament mateix de les colles. Protecció, divulgació i promoció són les tres paraules que defineixen els beneficis generals que comporta aquesta designació, però que també cal tenir presents a l’hora de facilitar la tasca de totes les colles que actualment componen el nostre «món casteller».

04-07_Opinio.indd 4

CARA A CARA

Té prou nivell el sistema educatiu català? La resposta no pot ser ni blanca ni negra. El sistema educatiu català funciona bé, és un bon sistema. Equilibrat, digne i de qualitat. Els alumnes aprenen tres idiomes. Tenim uns professionals ben formats, motivats i ÀLEX CASTILLO Vicepresident amb capacitat per respondre als de la FAPAC reptes pedagògics. Malgrat tot, hi ha mancances. Es continua sense solucionar la separació d’alumnat segons la seva situació socioeconòmica. La doble xarxa escolar ajuda molt, però no és l’única causa: escoles públiques amb el dret d’admissió reservat conviuen en el mateix barri amb escoles en què tot l’alumnat està en risc d’exclusió social. Hem de buscar l’excel·lència. Recordem que en el sistema actual les escoles considerades d’alt nivell no són capaces d’obtenir alumnes excel·lents. Segons el darrer informe PISA, tenim un 0 % d’alumnes en el primer nivell d’excel·lència. L’escola elitista falla; fa de la selecció de l’alumnat la seva principal arma pedagògica. Un resultat magre per a les altes pretensions d’aquests centres. Hem d’aprofitar les capacitats de tots els alumnes. Mentre que el 13 % de l’alumnat està per sota dels mínims, hi ha un 25 % que no es gradua en l’ESO. Alguna cosa falla amb els alumnes que tenen capacitat, però que no es treuen la titulació. Les diferències també són notables en rendiment per sexes. Es graduen en l’ESO el 14 % menys de nois, una tendència que s’ha mantingut durant una dècada i no s’ha fet cap esforç específic per reduir-la. Hem de ser ambiciosos per disposar d’una educació pública millor.

LA VINYETA

Per saber si un sistema educatiu funciona el que s’ha de fer és mirar-ne els resultats. De la mateixa manera que per saber la solvència d’una empresa no es pregunta a la mateixa empresa, sinó que es demanen informes A. JIMENO President sindicat a tercers, en l’ensenyament els professors AMES resultats més fiables són els que ens aporten les proves internacionals, com ara les proves PISA. Aquestes proves es van començar a fer l’any 2000 i s’han repetit cada tres anys. Van dirigides a l’alumnat de quinze anys i actualment es fan a 65 països. El resultat d’Espanya en aquestes proves sempre ha estat molt dolent. Concretament, Espanya mai no ha arribat a l’aprovat en cap dels tres aspectes examinats (comprensió lectora, matemàtiques i ciències). Si a més dels resultat de les proves PISA es té en compte que el 31,2 % dels nostres joves de divuit a vint-i-quatre anys no arriben a finalitzar l’ESO (abandonament escolar), el doble que la mitjana europea, i que el 20 % d’aquests joves ni treballen ni estudien (generació «nini»), és evident que el model educatiu establert per la LOGSE i per la LOE és un autèntic fracàs. En l’actualitat pràcticament cap professor de secundària no defensa l’ESO, els alumnes reconeixen que per superar aquesta etapa no cal estudiar gaire i fins i tot el ministre d’Educació va dir el 31 de gener passat que «no podem estar satisfets del nostre sistema educatiu». Ara és necessari que també les AMPA i els sindicats demanin recuperar la cultura de l’esforç a través de l’establiment de proves externes.

NO

Vinyeta de Ventura & Coromina, publicada a LA VANGUARDIA, el 17/2/11

23/02/2011 12:37:57


OPINIÓ

5

TRIBUNA MARTÍ PERARNAU Periodista

Els preus i els valors Molt afectats per l’operació Galgo i les seves implicacions, sí, però fem-hi una ullada: si intentem resumir la llista d’esportistes espanyols que han donat positiu per doparse (no dic que s’hagin dopat, sinó que han donat positiu, que no és el mateix), aquesta llista ocuparia gran part d’un diari. Agafem un exemple més escarit. Estadi Olímpic de Munic. Campionats d’Europa. Any 2002. El pic del nostre atletisme, el cim, l’èxit suprem: quinze medalles, sis d’or. Segona potència continental per darrere de la mare Rússia, que, per cert, és en el punt de mira de tots els laboratoris antidopatge. Medaller: triomf aclaparador de Rússia seguida d’Espanya, que supera totes les grans nacions històriques de l’atletisme europeu: Gran Bretanya només és tercera, França quarta i Itàlia setzena. Parlem de tres nacions que han aplicat la tolerància zero en el dopatge. I l’amfitriona? Carai, la poderosa Alemanya, la gran potència continental

a les pistes només pot ser vuitena tot i el seu caràcter d’amfitriona. Uns altres que han aplicat tolerància zero. Curiositat malsana: sorprenentment Grècia ocupa la cinquena plaça amb quatre medalles d’or. Dos anys més tard haurà perdut la meitat d’aquells títols per dopatge. Espanya es frega les mans: quinze medalles i sis d’or. Bé per als nostres atletes. Vejam vuit anys més tard: quatre dels quinze medallistes han

donat positiu o han format part, presumptament, d’una xarxa de traficants en substàncies dopants. Dos d’ells, per cert, reincidents. Tenim sis campions d’Europa: tres han donat positiu o són acusats de formar part de la xarxa de traficants o totes dues coses. El 50 % dels nostres campions a Munic 2002 estan fora de combat. Com a mínim dos més dels quinze medallistes estan cridats a declarar per la Guàrdia Civil com a possibles

L’ENQUESTA

usuaris de la xarxa de traficants. Aquestes són les dades. A partir d’ells elucubrem el que vulguem, però no els canviarem. Si de cas, poden empitjorar. La nostra societat està lluny dels estàndards centreeuropeus pel que fa a fermesa moral. Som un país que valora els murris i titlla de passerells els qui compleixen les normes. Ho fa vostè i ho faig jo. Ho fem tots. Hem aparcat els valors en un armari per centrar-nos només en els preus: victòries a qualsevol preu, notorietat sense importar el preu, resultats al preu que sigui. Aquest és el nostre motor: el preu. No ens importa el preu que s’hagi de pagar per tal d’assolir el triomf, la fama, l’èxit, la riquesa. Els valors reposen en el traster: honestedat, esforç, respecte, humilitat, sacrifici, compromís. Paraules belles, somnis vans. O recuperem els valors o ens n’anem a la merda. Article publicat al diari SPORT l’11 de desembre de 2010 Per Laia Pineda

Penses votar en la consulta sobiranista del 10 d’abril? L’opinió a www.claror.cat

Maria Dolors López Álex Forero 48 anys 34 anys No pensava votar, però si fa al cas potser sí que ho faré, perquè ja és hora de dir prou.

04-07_Opinio.indd 5

Sí, perquè considero que aquest és un tema important i per solidaritat amb el poble de Catalunya.

Àngela Abadal 75 anys

Sí, jo sempre voto i crec que en aquest cas és important anar a votar, perquè les coses estan molt malament.

Lorena Colmenero 27 anys

Sí, perquè vull expressar la meva opinió i crec que no s’hauria de passar per alt aquesta votació; és important.

Fi: 11 de febrer Total respostes: 184 Sí: 58 % No: 24 % Indiferent: 11 % NS/NC: 7 %

23/02/2011 12:37:59


6

OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA

Per Cristian González

Ignasi Aragay, sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari ARA

«L’ARA apareix perquè a Catalunya no s’havia renovat la premsa generalista en català» Quin balanç fan dels primers mesos del diari? El balanç és molt positiu. En l’àmbit quantitatiu teníem unes previsions molt prudents per al 2011 i en aquests moments estem molt per sobre d’allò que esperàvem, tant pel que fa a persones que visiten el diari digital com en publicitat contractada. En tots els terrenys estem al doble del que havíem previst. La versió digital té mig milió d’usuaris únics i som el diari líder en llengua catalana. Pel que fa a l’edició de paper venem vint mil exemplars entre setmana de mitjana quan teníem previst per al 2011 estar en els deu mil exemplars. I els caps de setmana en venem uns quaranta mil. En publicitat també hem doblat, si bé, ara, un cop passada la novetat de ser un diari nou, l’onada de gent interessada a anunciarse s’ha moderat respecte als primers mesos. En termes qualitatius hem detectat que tothom té una molt bona opinió del diari que fem, independentment de l’espectre social de la nostra audiència. Tot això ens satisfà i ens fa tenir expectatives de seguir creixent, ja que som un diari jove. A més, també estem apostant molt per la nostra presència en el món 2.0, com ara a Twitter, on som líders tant en català com en castellà. Quin és el perfil del lector? Buscàvem situar el diari en una centralitat i, per tant, no ens interessava atraure un lector amb un perfil ideològic marcat ni d’una edat en concret. Tot i això, està passant de forma natural que tenim molts lectors procedents del món universitari. Crec que tenim un públic força heterogeni.

04-07_Opinio.indd 6

Ignasi Aragay (Barcelona, 1966). Periodista. És autor dels llibres Diccionari Montaigne, El lector obsedit i Anolecrab. Ha estat deu anys cap de Cultura del diari AVUI i actualment és sotsdirector d’Opinió i Cultura de l’ARA. Ha escrit a les revistes El Món, L’Avenç, BCN Metròpolis, Cultura i El Temps. La irrupció de l’ARA haurà fet mal a la resta dels diaris Evidentment que hem afectat a la resta dels diaris, però no tant com es diu. Tenim enquestes que ens diuen que dels vint mil exemplars que venem al quiosc, deu mil corresponen a gent que no comprava habitualment el diari o que feia temps que ja no en comprava. Els altres deu mil es reparteixen entre lectors que provenen d’altres diaris com El Periódico, l’Avui, La Vanguardia i El País. Hem agafat una mica de tot arreu. Per això tothom està una mica nerviós. Per què calia un nou diari? A Catalunya no s’havia renovat l’oferta de premsa generalista en català. Des de la transició no havia aparegut cap diari més en llengua catalana. Pensàvem que això no era normal i que el país es podia reflectir d’una altra manera, ja que en els darrers anys s’ha

«Hem afectat a la resta de diaris però no tant com es diu»

produït una revolució tecnològica brutal que no s’havia vist reflectida en la premsa. Vèiem que hi havia espai per a un nou diari. Quin és el futur de l’ARA? L’aposta per garantir el futur és aprofundir en la versió digital, tot i que, ara, el present encara ve marcat per la presència de l’edició de paper. Avui dia un diari de paper sense versió digital no s’entén, però també un diari digital sense edició de paper queda igualment coix. Nosaltres recollim la informació i la difonem a tot arreu, sigui en paper, per Internet al web o a les xarxes socials i fins i tot per SMS. La Vanguardia prepara una edició en català... Sí, ho sé. Ara es parla que seria abans de l’estiu. Estaria bé perquè així es normalitzaria del tot l’oferta de premsa en català. Evidentment, això ens frenaria a nosaltres una mica, però també ens hem de felicitar perquè, en part, pot ser que l’aparició de l’ARA hagi accelerat aquest procés. Hem

obligat la gent a moure’s. No oblidem que el debat de La Vanguardia en català fa dècades que dura. Desapareixerà el diari de paper? A llarg termini potser sí, però crec que encara trigarem uns quants anys perquè costa força que els lectors canviïn d’hàbits i, si no, només cal fixar-se en el que està costant implantar el llibre digital. La gent continua volent seguir passant paper. Crec que les edicions de paper encara tenen recorregut però cal repensar-les. Nosaltres hem apostat per fer un diari més d’anàlisi i no tant d’informació pura i dura. Els anys diran cap on va el futur del paper però cal dir que ara, amb la crisi, els diners de publicitat s’han refugiat en les edicions de paper, perquè el món digital encara té poca incidència tot i tenir moltes visites. El diner és conservador. Què diferencia l’ARA? És un diari nascut el segle XXI, sabent tota la tecnologia que hi ha ara disponible. És un diari que neix amb un plantejament econòmic sostenible, és a dir, no podem ser gaires i, de fet, som el diari de Catalunya amb menys plantilla. Som una redacció d’entre vuitanta i noranta persones, però tothom està preparat per fer de tot. Som una redacció jove i tecnològica que s’ha fet amb un procés de selecció bastant treballat. I, finalment, som un diari amb molta obertura internacional, ja que tenim un acord amb The New York Times pel que fa a l’absorció d’alguns dels seus articulistes d’opinió, ciència, política i economia. Som un diari, en conjunt, ben acabat.

23/02/2011 12:38:01


OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

23/02/2011 12:38:04


L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8

Fotografies: Diari Sport

8

23/02/2011 12:42:31


L’ENTREVISTA

9

Xavi Pascual, entrenador del FC Barcelona de bàsquet

«Vull l'Eurolliga al Sant Jordi» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cgonzalez@claror.cat

Quan un 14 de febrer de 2008 el FC Barcelona convertia Xavi Pascual Vives (Gavà, 1972) en el nou entrenador del primer equip de bàsquet ningú no va pronosticar que en dos anys i escaig es convertiria en un dels tècnics de moda del panorama basquetbolístic europeu. Tot i la seva joventut ha aconseguit en dues temporades un palmarès envejable amb una Eurolliga (2010), una Lliga ACB (2009), dues Copes del Rei (2010, 2011) i dues Supercopes ACB (2009 i 2010). Com veu l’equip per encarar el decisiu tram final de temporada? Bé. Després de passar per un inici de campanya amb moltes lesions encarem el

08-11_Entrevista.indd 9

Aquest any Xavi Pascual vol que el Barça es torni a proclamar campió de l’Eurolliga de bàsquet, però aquest cop en una ciutat tan especial per als culers com ho és Barcelona i en un pavelló, el Palau Sant Jordi, on el club va aconseguir el 2003 la primera Eurolliga de la seva història. Ningú no dubta que Xavi Pascual, un dels entrenadors de moda al vell continent, farà tots els possibles perquè sigui així. gruix important de la temporada. En quins aspectes ha de millorar l’equip? Evidentment hem de millorar en alguns aspectes, però el fet de tenir en alguns moments fins a cinc jugadors lesionats que han estat un temps apartats de l’equip no ens ajuda a tenir continuïtat. Necessitem anar recuperant la gent per entrenar tots junts de forma continuada. Anem pel camí correcte però les lesions han anat afectant. Quina opinió té de l’entrenador del Real Madrid, Ettore Messina? Ettore Messina és un professional prestigiós que té molts títols a la seva esquena.

Quins són els equips favorits per emportar-se l’Eurolliga? Destacaria el Reial Madrid, el Caja Laboral, l’Olympiakos, el Panathinaikos, el Maccabi, i veig el Montepaschi amb opcions si aconsegueix aguantar el nivell que exhibeix. D’altra banda, em va sorprendre l’eliminació del CSKA de Moscou. Abans d’arribar al FC Barcelona va treballar en equips més modestos. Quines diferències ha notat entre el bàsquet amateur i el d’elit? Fa molts anys que entreno sèniors i, per tant, són persones humanes. Mai no s’ha d’oblidar això. Evidentment les expectatives canvien en funció de la ca-

23/02/2011 12:42:32


10 L’ENTREVISTA

Molt personal...

«El català mitjà no és alt i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. El ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports» tegoria en la qual estàs jugant i també dels contractes que tens. Sobretot en el que tu esperes cada dia de l’esport, de cada partit, del rendiment mateix dels jugadors. Per descomptat, en un equip com el FC Barcelona hi ha molta més repercussió del que un fa, però al cap i a la fi continuem sent conductors d’un grup humà. Què va pensar quan li van proposar ser l’entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona? Tot va anar molt de pressa, i ara mateix és un tema que tinc força oblidat. Crec que ara m’haig de centrar a viure el present i el futur pròxim. Em pot dir una «cosa bona» de cadascun dels diferents entrenadors amb els quals ha tingut algun tipus de relació professional? Bé, quan era molt més jove vaig ser entrenador ajudant d’Agustín Cuesta. En vaig aprendre moltes coses, però em quedo amb la seva manera de viure intensament el bàsquet i de treballar sempre al límit de les pròpies possibilitats. D’altra banda, vaig ser segon entrenador de Dusko Ivanovic durant tres anys i en aquest temps en vaig aprendre l’exigència, l’autoritat i molts aspectes tàctics.

08-11_Entrevista.indd 10

Com manega el grup humà? No hi ha gaires secrets. Cal pensar molt en ells com a persones. Intenta fer distincions en el tracte amb cada professional? Evidentment. Cada membre que forma aquest equip, tant jugadors com entrenadors, cada persona és un individu diferent dels altres. El qui digui que tracta a tothom igual està equivocat. Sense cap mena de dubte hi ha una sèrie de normes que són comunes per a tothom, però cada jugador de la plantilla és diferent i també ho són els estímuls que necessita per competir, rendir i comprometre’s. Què fa quan no veu reflectit en les sessions preparatòries ni en els partits allò que vol que faci l’equip? Ho intentes rectificar com pots, de vegades hi ha esbroncades. El que passa és que la gent confon una esbroncada amb aixecar la veu. En bàsquet tot passa molt ràpidament, i de vegades l’única manera que tens de comunicar-te amb el jugador és gesticulant o cridant des de la banda perquè entengui el que li estàs indicant en aquell moment. Això sí, quan toca premi es dóna premi, però quan toca esbroncada, toca esbroncada. Es manté informat al dia de les evolucions dels nois que hi ha al bàsquet base del FC Barcelona? Sí. Acostumo a veure partits i estic en contacte amb el director tècnic. S’estan fent bé les coses a les categories inferiors?

Una ciutat per viure? Barcelona Un lloc per anar de viatge? Menorca Un plat? Gall de Sant Pere al forn Un llibre per llegir? L'ombra del vent de Carlos R. Zafón Una pel·lícula de cinema? Cadena perpètua Un mitjà per estar informat? Si vols estar realment informat n'has d'utilitzar molts Mar o muntanya? Mar Un cantant o grup musical? Alejandro Sanz Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Drazen Petrovic Un personatge actual? Pep Guardiola. I a més, estic encantat de conèixer-lo ja. Un esportista que admiris? Michael Jordan Què valores més de les persones? La sinceritat Si un dia fossis president del govern o de l'ONU quina primera decisió prendries? Mesures per intentar eradicar la fam al món Dretes o esquerres? Sóc esportista i no puc barrejar la dreta amb l'esquerra Què t’enduries a una illa deserta? Espero no anar-hi mai Un desig confessable? M'agradaria guanyar l'Eurolliga al Palau Sant Jordi

Hi ha moltes etiquetes. Una d’elles és la que diu que el Barça no treu jugadors per a nivell ACB i que en canvi altres equips sí. Ara bé, després fas un rànquing de jugadors de l’ACB sortits dels diferents planters i t’adones que el Barça és qui n’aporta més en tota la Lliga. El problema és que per jugar al Barça és tot molt més difícil. El nivell d’exigència és màxim. Aquí competim per guanyar sempre i no pas per tirar endavant. Per tant, cal evitar aquesta etiqueta i també, naturalment, treballar millor per aconseguir que el màxim de jugadors del primer equip siguin sorgits del planter. En aquest sentit, cal ser conscients que el biotipus físic global d’un català no és normalment l’ideal per jugar a bàsquet. Vull dir que els nens catalans amb unes qualitats atlètiques adequades

23/02/2011 12:42:36


L’ENTREVISTA 11

«Estimo el bàsquet que es fa a Europa» per jugar a bàsquet no són tants com els que podem trobar per jugar a futbol. El català mitjà no és gaire alt, i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. Per tant, el ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports. Quin és el dia a dia de Xavi Pascual? Ve n i r m o l t d ’ h o r a a t r e b a l l a r. Normalment arribo a dos quarts de nou del matí i torno a casa a dos quarts de deu de la nit, just quan acabem l’entrenament. En resum, em passo el dia aquí. L’any passat molta gent deia que vostè és el Josep Guardiola del bàsquet. Comparteix aquest símil? A en Pep Guardiola el conec i sempre li faig la broma de dir-li que més aviat és ell el Xavi Pascual del futbol, perquè jo vaig començar a entrenar en el bàsquet abans que ell en el futbol. Tenim bon rotllo. L’obsessiona haver de guanyar sempre tots els partits? Obsessió és un concepte molt fort, però sí que sempre tinc tots els sentits posats a fer les coses bé i aconseguir la victòria. Moltes vegades encara que facis les coses bé no guanyes, però el que és molt clar és que si no les fas bé segur que perds. Entrenaria la Selecció Espanyola?

08-11_Entrevista.indd 11

És una possibilitat que ni tan sols em plantejo. Mentre tingui contracte amb un club ACB està prohibit poder entrenar la Selecció Espanyola i, per tant, a mi no m’ha passat pel cap en cap moment. Ha rebut ofertes per entrenar algun equip de l’NBA? No n’hi ha hagut i, a més, jo estimo el bàsquet que es fa a Europa. És el bàsquet amb el qual m’identifico. Vostè també és enginyer industrial. Per què es va decantar pel bàsquet? Durant molts anys vaig estar compaginant totes dues coses, perquè sempre he cregut que d’entrenadors que viuen del bàsquet n’hi ha ben pocs i em volia assegurar un futur. Va arribar un moment en què tenia una feina que voldria tothom. Era enginyer municipal de l’Ajuntament de Viladecans, però un dia se’m va presentar la possibilitat de venir a entrenar el primer equip del Barça com a ajudant i no m’hi vaig pensar dues vegades. S’ha vist temptat alguna vegada per tornar a la seva antiga professió? No. És cert que fer d’enginyer m’agradava perquè era una feina creativa, però la meva gran passió és el bàsquet. Treballar en allò que estimes és el millor que pots fer a la vida.

23/02/2011 12:42:40


12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

24/02/2011 12:02:40


EN FORMA! 13

Les claus per practicar esport NÚRIA SABARTÉS, directora del CEM Can Caralleu nsabartes@cancaralleu.cat

Sabem que ens convé fer esport, el cos i l’esperit ens ho recorden, però sovint la voluntat no ens ajuda a tenir la constància necessària per obtenir millores i, per tant, el benestar desitjat. Ara que entrem en l’època del bon temps és un moment molt adequat per plantejar-nos reptes i aconseguir-los. Disposem de més hores de llum solar, pugen les temperatures i ens desempalleguem dels abrics i jerseis gruixuts. El clima convida a fer vida a l’aire lliure, a gaudir de la natura i a relaxar-nos fent allò que més ens agrada. Sortir de casa per anar al gimnàs ja no és tan empipador com ferho els dies foscos i freds de l’hivern. Al contrari, l’ambient ens hi ajuda… Doncs aprofitem-ho!

12-23_EnForma.indd 13

La pràctica d’activitat física ens reporta grans beneficis…, però sovint ens fa mandra. Analitzem els punts clau per aconseguir constància i per tant els resultats esperats. Les endorfines, les hormones de la felicitat, en són responsables en gran part. La pràctica esportiva afavoreix la secreció d’endorfines, l’hormona de la felicitat. Les endorfines són segregades per la glàndula pituïtària, i ens provoquen benestar i salut ja que, d’una banda, ens donen sensació de plaer i, de l’altra, reforcen el sistema immunològic i ens fan més resistents a les malalties i al dolor. La constància en l’esport és la clau, ja que fer-ho de manera impulsiva i a batzegades només fa que el nostre cos es queixi (el cruiximent muscular provocat pel sobreesforç) i incrementem el risc de patir lesions, fet que no afavoreix que mantinguem la pràctica de forma continuada. Qualsevol moment és bo per fer-nos bons propòsits, i quan fan referència a la

salut encara més. Ara és el moment idoni per començar un programa d’activitat física: conèixer noves activitats, aprendre noves tècniques, tenir cura de la salut en el sentit més ampli, amb la millora d’hàbits posturals i d’alimentació, i defugir l’estrès. A més, dóna la possibilitat de conèixer gent nova amb qui compartir experiències i aficions. Un bon programa d’activitat física ens reportarà benestar i aconseguirem minimitzar l’impacte dels problemes que sorgeixin cada dia, siguin físics o emocionals. COMBATRE LA VIDA A CIUTAT La vida quotidiana a les grans ciutats afavoreix l’aparició de dos factors de risc per a la salut. Un, el sedentarisme. I és que

24/02/2011 12:02:41


14 EN FORMA!

Deixar-se assessorar Actualment més del 25 % de la població de la ciutat de Barcelona està inscrita a un centre esportiu, sigui de caire públic o privat. Això es tradueix en prop de mig milió de persones de totes les edats i condició social, de tots dos sexes, amb una cultura, un bagatge esportiu i uns objectius diferents. Per part dels centres esportius, hi ha un objectiu molt clar: que l’usuari acudeixi a fer activitat física i que adquireixi hàbits de vida saludables. Per tant, és impossible fer una oferta única d’activitats i serveis si es vol donar resposta a la diversitat de persones que cada dia assisteixen a un centre esportiu. Cal respondre de forma individualitzada, conèixer-ne les necessitats, la condició física, els hàbits esportius, les possibles lesions o patologies cròniques, els objectius i, sobretot, els gustos personals per tal d’oferir-li activitats que l’engresquin i el facin gaudir, que és el que, a la llarga, el farà tornar. A més, és ideal complementar la pràctica esportiva amb serveis de salut, com la nutrició, la fisioteràpia i altres que preservin el benestar, com ara el descans i la prevenció de malalties. L’assessorament tècnic consisteix a obtenir informació de l’usuari per poder-lo orientar cap al programa més adient dins de l’ampli ventall d’activitats. També cal fer un seguiment de l’assistència per anar corregint i variant el programa en funció dels resultats i les sensacions que es vagin experimentant, tant de millora física com aspectes socials i de relació amb els tècnics i la resta d’usuaris. En aquest sentit és molt important fer que els usuaris se sentin a gust en el grup, ja que quan la motivació per fer esport no és inherent a la persona, el grup empeny a adherirs’hi, sobretot en gent gran. La figura de l’assessor ha de tenir un perfil tècnic, és a dir, que ha de ser una persona amb coneixements de les activitats, com també d’anatomia i fisiologia i capacitat de relació amb les persones. Ha de ser un referent per a l’abonat, i ha d’aconseguir que aquest s’enamori del centre, les activitats i els tècnics que les imparteixen.

el cos humà està dissenyat per fer grans caminades diàries, per córrer i per saltar. En eliminar aquestes activitats apareix el sobrepès i l’obesitat, i amb aquests la cronificació del dolor, el mal d’esquena, les articulacions amb sobrecàrrega articular, etc. El segon factor és l’estrès. La ciutat i el seu ritme frenètic són l’oposat de les necessitats de l’home d’harmonitzar amb la natura. Les conseqüències de l’estrès des del punt de vista físic es tradueixen generalment en mals d’esquena, ja que s’afavoreixen les contractures musculars, disminueix el llindar del dolor, hi ha menys tolerància al dolor i es fomenta una actitud negativa davant d’aquest. L’activitat física actua com a prevenció del mal d’esquena i a més redueix l’estrès.

nificar la musculatura, aprendre destreses tècniques d’algun esport (tennis, natació), adquirir bons hàbits posturals per prevenir mals d’esquena i articulars, relaxar-nos tant des del pla físic com el mental o desconnectar de la rutina diària... Una vegada identificats, els tècnics esportius ens poden dissenyar el programa d’entrenament més adient, amb activitats dirigides de grup o bé individuals, però sempre guiats per aconseguir una correcta execució i sobretot constància. Aquests objectius han de ser assolibles. Això vol dir que hem de ser realistes i marcar-nos fites al nostre abast en funció de la disponibilitat de temps que tinguem, de la nostra condició física i de l’edat. Els objectius han d’anar-se graduant a mesura

MARCAR-SE OBJECTIUS Un bon programa d’activitat física ha de saber identificar bé els objectius que volem assolir: saber si volem millorar la resistència, o bé la força, perdre pes, to-

«El fet d'apreciar les millores genera una sensació d'assoliment de reptes que ens empeny a treballar més»

12-23_EnForma.indd 14

que anem obtenint resultats, forçar-nos cada dia una mica més, no conformar-nos amb el mateix, però sempre amb mesura, perquè marcar-se objectius massa elevats gairebé segur que ens provocarà frustració i possiblement abandó. També és necessari que els objectius siguin mesurables: que en puguem valorar la progressió, sigui amb pèrdua de pes, amb disminució de dolors i fatiga, amb millora de temps en l’execució de diferents activitats (sigui distància recorreguda a peu, corrent o amb bicicleta), la resistència o dificultat per desnivells, pes, repeticions o aprenentatge en l’execució tècnica. Si podem mesurar les millores en serem conscients i és l’única manera de progressar, sabent el punt de partida i on volem arribar, i on ens trobem en cada moment. Aquest és un dels aspectes més importants, ja que el fet d’apreciar les millores genera una sensació d’assoliment de reptes que ens empeny a treballar més i no abandonar. SER CONSTANTS Un cop fixats els objectius hem de passar a la pràctica. La constància és clau per no abandonar. És millor fer dos dies per setmana durant tot l’any que fer esport cada dia i al cap de dos mesos abandonar. El cos necessita adaptar-se a la pràctica esportiva tant físicament com psicològicament. La condició física millora i això ens fa sentir bé, però també millora la capacitat de

24/02/2011 12:02:42


EN FORMA! 15

«Si l'activitat ens diverteix serà més difícil abandonar i, a més, cal recordar que riure també ens fa segregar endorfines»

sacrifici i d’esforç que en un inici és la que més costa de vèncer. MOTIVAR-NOS I DIVERTIR-NOS Les activitats que triem ens han d’agradar, hem de gaudir fent-les, ens han de reportar benestar. Les activitats dirigides per un tècnic tenen un component de motivació afegit. Si a més són de grup i això ens permet conèixer gent, l’activitat física ens serà molt més atractiva. Podem trobar des d’activitats coreografiades amb suport musical fins a activitats de tonificació i preparació física general, posturals, aquàtiques… Sovint després d’una primera fase d’incorporació d’hàbits esportius apareix un segon estadi en el qual ens formulem reptes… Una cursa a peu o corrent de poca distància o un triatló esprint, i segons el resultat de l’experiència i el caràcter de cadascú ens podem trobar entrenant-nos per fer una marató o una Ironman… El més important és que l’activitat ens diverteixi, perquè si ens ho passem bé serà més difícil abandonar, però a més cal recordar que riure també fa segregar endorfines. Cadascú ha de poder triar, en funció de les seves necessitats, i amb l’assessorament tècnic adequat, el seu programa d’entrenament. Tot això, acompanyat d’aspectes col· laterals que ens poden ajudar a trobar un sentit a l’esforç, com és una bona alimentació controlada per un nutricionista; l’abandó d’hàbits nocius com ara el consum de tabac, el cafè i l’alcohol; mantenir una rutina de son reparadora que ens permeti funcionar en perfecte estat de dia; incorporar hàbits com ara la meditació; fomentar la socialització, que ens enriquirà com a persones, ens donarà a conèixer altres realitats i segur que ens introduirà en noves experiències i activitats... Tot ens ajudarà a sentir-nos més vius i en equilibri amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. I la gran sort és que només depèn d’un mateix…

12-23_EnForma.indd 15

Seguir un programa Fer-nos dissenyar un programa d’entrenament i seguir-lo és la millor manera de plantejar-nos reptes i motivar-nos

JUANJO ZABALA, director del CEM Claror jzabala@claror.cat

Una de les paraules clau en qualsevol centre esportiu és programa. Es tracta dels temaris que indiquen els exercicis que cal fer i constaten objectivament la progressió de cada usuari. Els encarregats de dissenyar-los són els tècnics esportius a partir de les necessitats particulars de cadascú, per la qual cosa esdevenen la millor ajuda que podem trobar per planificar i aprofitar bé l’entrenament, tant si anem per primer cop a un centre esportiu com si en som assidus. Un programa, per exemple, ha de definir els exercicis que ens convé fer, en quin ordre, el nombre de repeticions, la quantitat de sèries, els minuts de descans entre exercicis, la freqüència d’entrenament durant la setmana i altres elements tècnics que calgui especificar. UN PROGRAMA EN EVOLUCIÓ En general, podem distingir tres nivells de rutines o programes d’entrenament: el d’iniciació, l’intermedi i l’específic. L’objectiu del programa d’iniciació se centra a aconseguir una harmonia i un equilibri en el treball de tots els grups musculars. Així doncs, els exercicis s’orienten a aprendre els elements bàsics per aconseguir una òptima coordinació general i preparació física general. En aquesta fase també caldrà familiaritzar-nos amb el material disponible i saber ens quins

moments i com ens convé usar-lo. Un cop assolit aquest primer nivell ja es pot evolucionar el programa cap a un d’intermedi. Com que la forma física i la coordinació de l’usuari ja és més elevada, s’afegeixen elements més elaborats, exercicis d’un component tècnic més alt i variacions com l’augment de la càrrega de treball (pes) i la intensitat de les sèries, o la disminució del temps de descans o restitució entre exercicis. El programa intermedi ens permet especificar més segons les necessitats i els objectius de cadascú incidint en el treball d’un grup muscular o d’una zona corporal concreta. Per últim, trobem les rutines específiques, en què els objectius ja són molt més concrets, sigui preparar-se per competir en una determinada disciplina, sigui per rehabilitar-se d’una lesió o mitigar una determinada patologia. En tot cas, en qualsevol rutina, sigui del nivell que sigui, és fonamental incloure-hi estiraments i exercicis de mobilitat articular per evitar problemes de sobrecàrrega i relaxar la musculatura.

24/02/2011 12:02:43


16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16

24/02/2011 12:02:46


EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17

Josep Rovira, corredor de la Marató des Sables

La duresa de les curses al desert Josep Rovira fa molts anys que competeix en curses de muntanya, però la seva afició pel desert és relativament recent. Des de fa vuit anys s’entrena al CEM Can Caralleu i des de l’any 2008 ha participat en tres edicions consecutives de la Marató des Sables, considerada la cursa per etapes per excel·lència pel desert del Sàhara. Laia Pineda Josep Rovira es va iniciar en les curses al desert després de visitar els camps de refugiats dels sahrauís aprofitant que feien una marató a la zona. «Allà el desert em va enganxar; jo havia estat en deserts d’Austràlia, dels Estats Units o d’Argentina, però el del Sàhara em va atraure molt perquè és molt variat, pots sentir-hi el silenci i té un encant especial», recorda. Des d’aleshores Josep Rovira es va animar a participar en una cursa a Algèria, va fer les cent milles de l’Himàlaia i també una a Tuníssia, que va ser el pas previ a la Marató des Sables. «Tenia clar que volia anar al desert a caminar i a córrer, a passar-m’ho bé, però no de visita turística sinó a fer alguna cosa amb esforç», explica Rovira. La Marató des Sables és una cursa per etapes al desert amb autosuficiència tècnica i alimentària, és a dir, els corredors han de portar a sobre tot el que necessiten per acabar la prova. «És la cursa per etapes per excel·lència, la més dura, perquè es fa al desert i pràcticament estàs sol», afirma el corredor. La prova consta de sis etapes que s’han de fer en set dies i, en total, els

12-23_EnForma.indd 17

Josep Rovira en una de les seves participacions a la marató des Sables

participants recorren gairebé 250 quilòmetres. En la darrera edició, l’etapa més llarga constava de 82,2 quilòmetres, que Rovira va fer en prop de vint hores. L’ENTRENAMENT, CLAU DE L’ÈXIT Un dels aspectes clau per afrontar la prova és la preparació. «És molt important per assolir la cursa amb èxit, que per a mi vol dir acabar-la amb dignitat i sense arrossegar-se», explica. Per a Rovira és important seguir les pautes marcades per un entrenador i per això va posar-se en mans del grup d'Entrenament d’Activitats de Muntanya i Fondistes de Can Caralleu. «És bàsic confiar en el teu preparador, seguir el seu programa i les pautes d’entrenament adaptades a les característiques i a l’objectiu de cadascú», afirma. Seguint els consells de l’entrenador, Josep Rovira va començar a entrenar set mesos abans de la prova seguint unes pautes setmanals per acostumar el cos a llargues distàncies en dies consecutius. «Són entrenaments diaris molt

durs i molt concentrats», explica. «És més costós fer el sacrifici de l’entrenament diari que la prova mateixa», afegeix. A banda de l’entrenament, la planificació del material i del menjar necessari per a cada etapa també és molt important. «S’han de calcular les calories que es perden diàriament i que es necessiten recuperar per establir un control del menjar i saber què t’has d’endur», explica Rovira. L’organització de la cursa proporciona aigua als corredors i s’encarrega de muntar un campament al final de cada etapa, però la resta va a càrrec dels participants. TREBALLAR LA MENT Per afrontar amb èxit la prova no tan sols és necessària una preparació física sinó també psicològica. «Has de ser molt fort mentalment per aguantar-ho i no abandonar davant els problemes que vagin sorgint. Les condicions psicològiques són molt dures, fins i tot més que les físiques», conclou el corredor.

24/02/2011 12:02:47


18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

a l'aigua

El viratge de crol Marc Caballeria Per optimitzar el temps i el rendiment en proves de crol, a partir dels 50 metres en piscina curta, i dels 100 metres en piscina olímpica, hem d’entrenar el viratge de crol. El viratge de crol és una part de la tècnica de natació, considerant tècnica com un procés que aprenem a través de l’exercici, que ens permet fer un moviment de manera més econòmica i amb la màxima eficàcia. Dividim la tècnica del viratge en set fases: una aproximació, en la qual es fa una última tracció a dos o tres metres de la paret; un gir en l’eix transversal, amb un moviment del cap fins que els peus toquin la paret; un contacte, amb les mans davant i el cos preparat per a l’impuls; un gir en l’eix longitudinal, girant cap i espatlles; un impuls, potent i en el pla horitzontal; un lliscament, per acabar el gir de l’eix longitudinal, i una propulsió cap a la superfície, amb una primera tracció.

activitats per a joves

el material

Formar els joves per al lleure Toni Mayol L’evolució de la família cap a una plena ocupació del pare i de la mare genera en l’adolescent un temps d’oci no controlat més gran. Com tot a la vida, el correcte aprofitament d’aquest temps és una destresa que cal educar en els fills joves, que, paral·lelament, avui dia tenen una oferta molt més àmplia per poder escollir, tant de manera formal (casals de joves, clubs esportius, estades...) com de manera informal (televisió, internet...). L’educació en el lleure dels joves proposa una gran oportunitat per desenvolupar i potenciar aspectes com l’autonomia, l’esperit crític, la creativitat, la socialització amb altres fora de l’entorn escolar, etc. Però si no es proporcionen i es treballen les eines adequades per desenvolupar aquests aspectes, pot esdevenir en altres que no són tan desitjables, com ara el sedentarisme o el conformisme. En aquest punt l’educació en el lleure té una importància cabdal: l’objectiu

12-23_EnForma.indd 18

principal del lleure és ensenyar al jovent a gestionar el seu propi temps d’oci, a mostrar la gran varietat d’activitats (tant esportives com no esportives) que es poden practicar tenint en compte les relacions socials i l’entorn. Evidentment, cada persona té unes característiques que la fan única i diferent de les altres i, per tant, no es pot pretendre dogmatitzar sobre les activitats bones i les dolentes ni pretendre que tots els joves juguin a handbol o que tots toquin en un grup de música. Es tracta de generar experiències variades i significatives, col·lectives i individuals, de generar espais d’expressió per fomentar l’esperit crític perquè cada persona pugui escollir des del coneixement i l’experiència d’haver provat què és allò que més li atrau. D’aquesta manera, presentant i vivenciant diverses alternatives, podem ajudar els joves a gaudir d’un temps fonamental en la formació i el desenvolupament de tot individu.

Aprofitar la sorra de la platja Marta Coll A banda de tots els esports i les activitats que podem practicar a la platja, la sorra també ens aporta molts beneficis. Des de fer un bany de sorra (psamatoteràpia) fins a caminar, córrer o fer treballs de rehabilitació. Si volem caminar és preferible ferho per la vora del mar perquè, com que la sorra és més dura, la dificultat és menor. A més, aprofitem per afavorir la circulació amb el massatge i el contrast de temperatura de l’aigua. Córrer per la platja ho podem fer sempre que no tinguem lesions articulars. Si volem fer un treball propioceptiu i de més intensitat triarem la part central de la sorra (que s’enfonsa més) i si volem fer un treball més suau és millor fer-ho per la part pròxima a la vora del mar. L’exercici a la sorra és ideal per als tractaments de rehabilitació del tren inferior, en especial els esquinços de turmell, ja que en les fases avançades de la recuperació cal fer treball propioceptiu i de reforç muscular. En aquest cas, els exercicis han d’estar prescrits per personal especialitzat.

24/02/2011 12:02:48


MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 ACTIVITATS

Caminar en grup i dins una sala

Natàlia Royo L’indoor walking és una activitat dirigida de grup semblant a l’spining però en la qual, en lloc de pedalar, es treballa fent moviments el·líptics en posició vertical o dempeus, com en la modalitat clàssica de l’esquí de fons, de manera que aquest exercici és més respectuós amb l’articulació del genoll i amb l’esquena. Les sessions d’indoor walking s’adapten a totes les edats i són molt fàcils de dur a terme. Els beneficis en són molts: posar-se en forma, perdre pes i, fins i tot, prepararse per a una cursa esportiva. L’activitat reprodueix els patrons de moviment de la marxa o la carrera i redueix l’estrès de les articulacions perquè, pel fet de tenir els peus recolzats a les plataformes i fer el gir en forma el·líptica, es trasllada a l’usuari un moviment semblant a la flotació. Aquest moviment el·líptic fa que s’exercitin grans masses musculars, cosa que potencia la crema de calories. En una

12-23_EnForma.indd 19

sessió de 45 minuts podem cremar més de 700 quilocalories, i això converteix l’indoor walking en una activitat ideal per a un programa de pèrdua de pes. El fet d’estar en posició vertical suposa un excel·lent treball cardiovascular i un exercici molt complet, ja que hi estan implicats molts grups musculars, no només de tren inferior sinó també abdominals, esquena i braços. A més, es treballa amb diferents posicions: la flexió de cames, que exercita els glutis i els quàdriceps, amb la participació dels braços o sense, i l’equilibri amb la implicació d’un gran treball del tronc. La música és el component de motivació que fa que l’activitat sigui dinàmica i llaminera i que la gent vulgui repetir l’experiència sovint. La cadència del moviment el·líptic que executem amb la màquina s’adapta totalment al ritme de la música, i es poden variar la intensitat i el ritme de treball en funció de la part de la sessió en la qual ens trobem.

24/02/2011 12:02:49


20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA CONDICIONAMENT FÍSIC

consell pràctic

De la màquina al pes lliure, cal?

Guillem Montagut Com a usuaris de la sala de condicionament físic d’un centre esportiu, el fet de veure diferents tipus de màquines, aparells o estris amb diferent complexitat d’ús, en un principi, no ens n’ha de condicionar la pràctica. Tradicionalment, aquest condicionament esdevenia en una seqüenciació de continguts, en unes seleccions d’exercicis, en unes progressions aritmètiques de volum i intensitat de treball, normalment molt lligades, massa, al treball estrictament muscular i molt poc al treball més neuromuscular, més coordinatiu. Els avantatges i desavantatges del treball muscular enfront del neuromuscular han estat molt publicats però, en definitiva, el que cal tenir clar és l’objectiu, la finalitat i el motiu per al qual és més convenient usar un sistema o un altre. Podrem ex-

12-23_EnForma.indd 20

plicar, així, per quin motiu un tècnic ens aconsella uns exercicis amb pes lliure tot i que haguem acabat d’aterrar a la sala. I és que no sempre cal programar un circuit amb màquines, si l’única raó és facilitar l’execució o garantir la seguretat. De fet, si el que necessitem és una aplicació determinada de la força, amb uns requeriments coordinatius concrets i amb molt reclutament i sincronització de fibres musculars, el més lògic és que s’opti més per programar continguts i tasques amb pes lliure que no pas amb màquines. De fet s’hauria d’entendre que, actualment, el pas de la màquina al pes lliure per a l’ús de l’entrenament de la força no es pot veure com una progressió, com un pas de A a B, o d’una paleta de colors del blanc al negre passant pels grisos, sinó més aviat com el retrat pixelat de Dalí al president Lincoln.

El massatge postesforç

Jordi Moratona El massatge després de les sessions d’entrenament o de la competició és una teràpia molt útil en la recuperació de l’esportista. La funció del massatge postesforç és suprimir possibles contractures musculars, ajudar a eliminar metabòlits de rebuig (lactat) i relaxar la musculatura i l’organisme en general. Es tracta d’un massatge curt, lent i profund, d’una durada aproximada de deu o quinze minuts que s’ha de fer després dels estiraments apropiats i un cop l’esportista ha recuperat la freqüència cardíaca i respiratòria normal. La intensitat ha de ser l’adequada a la sensibilitat i fragilitat de la musculatura que ha dut a terme un esforç determinat. De fet, les maniobres que l’especialista pot fer en funció de la zona del cos que cal tractar són moltes. En aquest tipus de massatge és freqüent que el terapeuta ens faci alguns estiraments que sense la seva ajuda no podríem fer. Així ens deixa la musculatura en condicions òptimes. El massatge postesforç no ha de substituir en cap cas els estiraments, sinó complementar-los. Estirar abans i després de l’exercici és bàsic per prevenir lesions musculars i si, a més, hi afegim el massatge, la recuperació és encara millor.

24/02/2011 12:02:52


EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21

24/02/2011 12:02:53


22 22 EN FORMA! NATURA

MÒNICA AGUILERA i MARC RÀFOLS (*)

La definició clàssica ens diu que són curses contrarellotge, camp a través i sense un itinerari prefixat però amb l’obligació de passar per una sèrie de controls. Aquests controls, dibuixats en un mapa que el corredor no coneix fins que l’hi donen a la sortida, varien segons la categoria en què es competeix. Al mapa estan representats per un cercle i en la realitat el participant troba una tela de tres costats de 30 x 30 centímetres. Un cop hi arriba, introdueix la targeta electrònica en una capseta que grava les dades del corredor. Evidentment, guanya el que fa el recorregut en menys temps però, com que la sortida no és massiva, quan el corredor arriba a meta mai no sap en quina posició ha quedat fins que no mira el temps dels altres. El quid de les curses d’orientació no tan sols és córrer, sinó llegir bé el mapa i fer

Foto: Carles Loré

Fa uns anys, quan un orientador havia d’explicar quin era el seu esport havia de donar una pila d’explicacions per fer-se entendre. Avui les coses han canviat i les curses d’orientació tenen una acceptació notable, amb un calendari atapeït, amb curses de diferents modalitats que es fan per tota la geografia del país. Tot i això, us oferim una petita explicació sobre aquest esport i la nova modalitat d’aquestes curses: els rogaines.

Les curses d'orientació una bona elecció de ruta, que no sempre és la més curta. Per escollir bé el camí per on es passarà és bàsic que la interpretació del mapa sigui bona, i que el mapa tingui qualitat. Per això tots els mapes estan fets ad hoc, i s’hi representa el més mínim detall: pedres, marges, depressions, tipus de vegetació (més o menys penetrable), llocs perillosos o prohibits... De curses d’orientació se’n fan a peu, amb bicicleta de muntanya, esquís (esquí nòrdic) i raquetes de neu. I la modali-

tat de la competició pot ser lineal (els controls s’han de fer en l’ordre que diu l’organització) o score (en què l’ordre és lliure i els controls tenen una puntuació determinada, segons la dificultat). ELS ROGAINES Fa tres anys van arribar a Catalunya, de la mà de Felip Gili i Dani Rodríguez, una nova especialitat en l’orientació: els rogaines (o rogainings). Aquesta especialitat té els orígens a Austràlia, a la dècada dels

CLAROR 12-23_EnForma.indd 22

24/02/2011 12:02:57


NATURA EN FORMA! 23 23

L'equip bàsic Roba adequada Malles o pantalons (llargs o pirates) que ens protegeixin de la vegetació. Samarreta transpirable. Mitjons llargs amb reforç a la part del davant o un tipus de polaines especials per protegir la part anterior de les cames, que és la zona del cos més exposada al contacte amb la vegetació baixa quan correm camp a través. Calçat Si fem la cursa corrent és necessari fer servir unes sabatilles de córrer per muntanya, resistents, amb reforços i amb una sola amb relleu que ens evitarà relliscar en terreny sorrenc, al mateix temps que també tindrà una millor adherència per córrer per roques. Brúixola De brúixoles n’hi ha de molts tipus i preus, però hauria de ser amb base transparent i limbe mòbil, perquè ens permeti fer rumbs. Si ens iniciem en aquest esport en tindrem prou amb una brúixola de base rectangular, i n’hi ha de molt econòmiques. Per als ja iniciats ens pot anar molt bé la de dit, que va lligada al dit gros de la mà, cosa que afavoreix la rapidesa d’ús.

setanta (quan aquí encara no es coneixia ni l’orientació!) i des que va arribar a Catalunya ha tingut un gran èxit. Una de les raons d’aquesta bona acollida és que, a diferència de les curses d’orientació, aquí s’ha de competir en equip (de dos, tres, quatre o cinc persones). Els rogaines poden ser de sis, dotze o vint-i-quatre hores, tot i que els més habituals al nostre país són els de sis hores, i es fan en modalitat score. A partir de l’hora límit, es penalitza els corredors que arriben tard. Els que arriben més de mitja hora tard queden desqualificats. L’organització sol exigir una sèrie de material obligatori per

12-23_EnForma.indd 23

protegir el corredor en cas d’accident, com ara un xiulet, una manta tèrmica o una farmaciola. L’ORIGEN DE L’ESPORT La cursa d’orientació, esport escandinau sorgit a finals del segle XIX, va néixer per la necessitat de desplaçar-se en terrenys desconeguts (o simplement amb neu), sobretot per part dels militars. A partir de la primera cursa, el 1987 a Noruega, l’esport ha anat evolucionant. En aquella primera competició hi havia tan sols tres controls per a un recorregut de dinou quilòmetres, res a veure amb les curses que es fan ara, de menys distància i molts més controls. Els suecs, i després els finlandesos, de seguida es van afegir al nou esport, de manera que es pot considerar que a Escandinàvia és un dels esports amb més difusió i practicants. Hi ajuda molt el fet que els boscos nòrdics són ideals per a la pràctica d’aquest esport: grans extensions amb poc desnivell i sense sotabosc. En canvi, a Catalunya l’esport no va arribar fins al 1988 de la mà de Carles Lladó, que intentava trobar un esport que permetés tenir una selecció competint a escala internacional. Malauradament, no va aconseguir el reconeixement de la Federació Internacional, però en canvi sí que va introduir un esport desconegut en aquells moments (tret dels militars, que el feien servir en els exercicis per muntanya). En aquella època, posar-se a córrer per dins dels boscos amb un mapa era una cosa ben estranya. Amb els anys, més lentament al principi i molt més ràpid ara, aquest esport ha anat creixent i podem dir que les coses han canviat: un calendari amb curses tot l’any, competicions amb més de 500 participants, esportistes catalans liderant la selecció espanyola, competicions escolars… * Guanyadora de la Marató des Sables 2010 / President del Club d'Orientació de Catalunya.

l'escapada

Pugem al cim de Montcau Agru. Excursionista "Catalunya" El Montcau (643 m), està situat al terme municipal de Gelida (199 m), a l’Alt Penedès, a la part obaga de la serra d’Ordal, i forma part del Penedès històric. És fronterer amb la comarca del Baix Llobregat a la mateixa carena que el puig d’Agulles, en un territori amb abundància de fonts (font de Sant Miquel, situada al nucli urbà, Cantillepa, Can Torrents, Matxitxa, Freda, Caçadors, Can Voltà, Can Ginebreda, del Noguer i font Barbuda, aquesta darrera, al bell mig del poble). L’itinerari s’inicia a l’estació superior del funicular de Gelida o a la font de Cantillepa (carrer d’Anselm Clavé), a la carretera entre Gelida i Vilafranca (243 b). Des de la font unes escales curtes ens situen al passeig de Cantillepa, que seguirem fins que, al final de la vegetació que ens separa de la carretera, tombem a l’esquerra per arribar al cap de pocs metres a un trencall. Seguim pel camí de la dreta, una pista cimentada que més tard passa a ser de terra amb trams de pedregar. Els darrers 1.200 metres tenen un pendent fort i ja hi trobem els senyals del GR5, que seguirem fins al cim. A totes les cruïlles hi ha indicadors d’itineraris i distàncies. L’excursió al Montcau té una durada d’una hora i mitja, es pot fer en qualsevol època de l’any i no té gaire dificultat, només algun tram amb força desnivell, tot i que podem anar amb calçat tou. Com a punts d’interès destaquen la font Freda i les masies que trobem al llarg de tot el recorregut.

24/02/2011 12:02:58


24 SALUT L’obesitat abdominal, la malnomenada «corba de la felicitat», és l’acumulació de greix intraabdominal que s’associa a malalties cardiovasculars i a la diabetis de tipus 2. Una dieta equilibrada i l’activitat física són factors clau per reduir-la.

Dra. MARIONA VIOLÁN, Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) Generalitat de Catalunya www.pafes.cat

La corba de la felicitat És irònic que al fet de tenir panxa (sobretot en homes) se l’anomeni la corba de la felicitat, quan en realitat se l’hauria d’anomenar la corba de la perillositat. Si cerquéssim el perquè del nom de la corba de la felicitat no aniríem més lluny de dir que s’està ben alimentat. Fora bromes, siguem potser no seriosos, sinó rigorosos: segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), la prevalença de sobrepès a Espanya està al voltant del 40 % de la població adulta. El seu increment és un greu problema de salut pública, ja que les xifres no tenen tendència a baixar i fins i tot augmenten en edats infantils i juvenils. L’obesitat abdominal és l’acumulació de greix intraabdominal. Es tracta d’un important factor de risc, tant directament com per la seva associació amb altres factors de risc (malalties cardiovasculars,

24-29_Salut.indd 24

increment del risc de patir diabetis, apnees del son). L’avaluació és molt senzilla: només necessitem una cinta mètrica per mesurar el perímetre abdominal (en centímetres) per sobre dels malucs i a l’altura del melic. Les xifres són diferents quan es parla d’homes o de dones. Les xifres perilloses són més 102 cm per als homes i més de 88 cm per a les dones. Segons els últims estudis fets, la mesura del diàmetre abdominal es pot considerar millor predictor de malaltia cardiovascu-

Com mesurar l’índex de cintura Nivell

Home

Dona

Acceptable

-94 cm

-80 cm

Mitjà

94-101 cm

80-87 cm

Alt

+102 cm

+88 cm

lar que l’índex de massa corporal, IMC, calculat amb l’equació següent: pes (kg) / alçada2 (m). obesitat Engreixar-se només de cintura és molt més perillós que l’acumulació de greix als glutis i a les natges (malgrat que estèticament pot preocupar més). L’excés de greix abdominal també ho és de greix intraabdominal, que s’associa a tenir un fetge gras, i té relació amb l’arteriosclerosi, que és la causa de malalties cardiovasculars i la diabetis de tipus 2 (la més comuna). És important recordar que el greix acumulat no és només extern i antiestètic, és greix que s’infiltra dins la musculatura i també a altres òrgans. L’obesitat és el resultat d’un balanç positiu entre la ingesta i la despesa calòrica, de manera que l’excés d’energia s’acumula

24/02/2011 12:00:03


SALUT 25

«Cal tenir present que tenir panxa no és pas un problema d’estètica, és un problema de salut»

en forma de greix. Hi ha un component genètic i uns altres d’ambientals: l’alimentació i el sedentarisme. Aquests últims són els més importants en l’obesitat abdominal de l’adult, però amb l’avantatge que són factors modificables: adoptant una alimentació adequada i incrementant l’activitat física diària. Costa molt aprimar-se, no cal que ho remarquem, i sobretot en dones en edats menopàusiques, quan l’acumulació és més elevada en el perímetre abdominal. El cos tendeix a la reserva de greix i les solucions ràpides i sense esforç no acostumen a ser les més reeixides. Per tant, el més important és prevenir per no arribar als nivells de «cintura perillosa», ja que les consultes mèdiques es fan sovint no per l’augment de pes o cintura, sinó per la HTA (hipertensió), la diabetis, la dislipèmia o altres problemes cardiovasculars que poden tenir fàcil prevenció: mesurar la cintura amb una cinta mètrica. activitat física i exercici L’activitat física i l’exercici són una part de l’èxit, però cal recordar que no es reduirà la panxa si només es fan abdominals; cal fer un treball global, aeròbic amb exercicis que utilitzin el màxim de musculatura i sobretot ser actiu en la vida diària, un mínim de trenta minuts al dia. Els exercicis abdominals serveixen per enfortir i tonificar aquesta musculatura i són importants, ja que milloren la nostra postura, afavoreixen l’actitud corporal i eviten el mal d’esquena. L’increment d’activitat física forma part del canvi d’estil de vida i és més útil per prevenir l’augment de pes, tot i que no com a únic tractament. Tampoc no ens hem de fiar de les informacions, totalment falses, que la sauna aprima, ja que la sauna i la calor no fan fondre el greix. Cal tenir present que tenir panxa no és un problema d’estètica, sinó que és un problema de salut. I tal com he citat a l’inici: recordem que no és la «corba de la felicitat» i vigilem amb la seva perillositat.

24-29_Salut.indd 25

Què és la propiocepció Un sisè sentit que informa l’organisme de la posició de músculs i articulacions

MARIONA NAVARRO, Fisioterapeuta i llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport. mnavarro@claror.cat

Si tanquem els ulls i estirem un braç, sabem exactament en quina posició està aquest. El mateix ens passa quan caminem a les fosques: sabem en tot moment com s’estan movent les cames i a quina velocitat van sense mirar-les. Aquest fenomen es dóna gràcies a la propiocepció, un sisè sentit que informa en tot moment l’organisme de la posició dels músculs i les articulacions. A diferència dels altres sentits (vista, gust, olfacte, tacte i audició), que es basen en la percepció exterior, d’allò que ens envolta, la propiocepció és un sentit interoceptiu (propio, ‘intern’, cepció, ‘sensació’), és a dir, que té consciència de l’estat intern del cos. Aquesta font d’informació constant ens permet mantenir la posició del cos, fer moviments i aprendre’n de nous. sistema propioceptiu El sistema propioceptiu està format per una sèrie de receptors nerviosos que estan situats en músculs, lligaments i articulacions, que s’encarreguen de detectar la tensió i el grau d’estirament muscular. Aquesta informació arriba al cervell mitjançant la medul·la espinal, que la processa

«Amb un entrenament propioceptiu, l’esportista pot augmentar el seu rendiment»

i envia una resposta a la musculatura perquè faci els ajustos necessaris referents a la tensió muscular o a l’estirament. Quan ens lesionem, tenim una pèrdua de sensacions i aquest sistema es deteriora, de manera que disminueix la informació propioceptiva que ens arriba, i fa que la possibilitat de tornar a lesionarnos augmenti. Per exemple, quan estem corrent els turmells i els genolls absorbeixen les irregularitats del terreny, i ens van equilibrant per no caure. Quan trepitgem una vorera inesperadament, és quan el sistema propioceptiu envia un senyal, via nerviosa, que ens estem torçant el turmell i que s’està estirant més del normal. Si la resposta és lenta, el turmell s’arribarà a torçar i provocarà una distensió dels lligaments; si, al contrari, és una resposta massa exagerada, ens pot provocar una contractura muscular. Per tant, hauríem d’entrenar a escala propioceptiva els turmells, per tal d’evitar situacions de risc a lesionar-se, aprenent a crear bones respostes. Amb un entrenament propioceptiu, l’esportista pot augmentar el rendiment, eliminar els reflexos bàsics incorrectes i optimitzar les respostes. Per aquest motiu la propiocepció cada cop està més present en els entrenaments de diferents disciplines esportives, i no només dins de les fases finals de la rehabilitació d’una lesió. Per dur a terme exercicis de propiocepció és necessari començar amb exercicis senzills per arribar als més complexos, anar evolucionant de superfícies més grans a més petites, i d’estables a inestables, i finalment anar reduint la informació exterior per centrar-nos en la propiocepció, com ara tancar els ulls.

24/02/2011 12:00:04


26 SALUT DIETÈTICA

«La UNESCO ens dóna suport» Francisco Sensat, vicepresident de la Fundació Dieta Mediterrània El passat 16 de novembre de 2010 la UNESCO va declarar la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des de la Fundació Dieta Mediterrània se senten orgullosos per la fita assolida però saben que encara queda molt per fer.

Cristian González Què significa esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat? Té una repercussió molt important perquè ja podem dir que la UNESCO ens dóna suport. Això ens permetrà tenir més visibilitat i presència als mitjans de comunicació perquè puguem fer pedagogia entre la població. Hem de treballar per evitar que es perdi aquesta manera de viure. Ara tenim el reconeixement mundial i això és un altaveu de molta potència. A més, amb el reconeixement, els estats que van presentar la candidatura conjunta de la dieta mediterrània hauran de destinar recursos per garantir-ne el futur. Què és la dieta mediterrània? La dieta mediterrània és un estil de vida comú als països situats a la riba de la mar Mediterrània. És un conjunt de coneixements que van des de la forma de cultivar els aliments fins a la manera de cuinar-los i la manera de consumir-los. Tota aquesta

24-29_Salut.indd 26

24/02/2011 12:00:06


tradició mediterrània va des del neolític fins als nostres dies i ha estat afavorida pel fet que la Mediterrània és una mar interior fàcilment navegable que permet el comerç i el contacte entre els diferents pobles que estan assentats als territoris del voltant. Per tant, la dieta mediterrània és molt més que la gastronomia. D’on va sorgir aquest terme? El terme «dieta mediterrània» el va començar a treballar el biòleg nord-americà Ansel Keys als anys seixanta del segle XX. Estava preparant un estudi sobre malalties cardiovasculars i va detectar que als països mediterranis hi havia un índex menor de malalties coronàries. La gent vivia més anys i en millors condicions de salut. Això el va impulsar a escriure un llibre que va esdevenir un èxit al seu país, Comer bien, estar mejor (Eat Well and Stay Well, 1963). Poc després va començar un estudi en col· laboració amb científics espanyols, italians, iugoslaus i grecs les conclusions del qual van durar més de vint anys. Van demostrar que hi ha una relació directa entre la forma de viure i alimentar-se i la salut de les persones. L’estudi va denominar com a mediterranean way una manera de viure molt activa físicament, frugal, i amb una ingestió predominant de productes vegetals i reduïda en productes d’origen animal. Quins és el denominador comú dels països de dieta mediterrània? Tots basen l’alimentació en l’oli d’oliva, els derivats del blat i el vi. En aquest últim cas, hi ha alguns països que, per qüestions religioses, no en consumeixen, però sí que en fan i l’exporten. Al marge dels tres aliments principals esmentats abans també hi trobem fruita, verdura, llegums i làctics com el iogurt. A més, el peix es consumeix molt més que la carn, que es menja en petites dosis. I un altre aspecte comú en tots els països és la manera de menjar basada en la socialització. L’hora de menjar és un moment per gaudir i per comunicar-se amb la família i els amics. Es menja de forma pausada. És com una litúrgia. Quina és la tasca de la seva Fundació? Es va crear el 1996 coincidint amb la

«És una manera de viure molt activa físicament, frugal, i amb una ingestió predominant de vegetals»

24-29_Salut.indd 27

«La dieta mediterrània no tan sols allarga l’esperança de vida sinó també la qualitat amb què viurem» publicació de diverses investigacions científiques que demostraven que la dieta mediterrània era molt saludable i prevenia malalties. Paral·lelament observàvem que la nostra població s’estava apartant d’aquesta dieta, influïda per altres països. Molts nens ja no menjaven per esmorzar el clàssic entrepà i optaven per pastisseria industrial. Per aquest motiu un grup d’empreses presents a la Fira Alimentària va impulsar la Fundació Dieta Mediterrània, que va ser encapçalada pel prestigiós catedràtic en salut pública Lluís Serra Majem. Després s’hi van afegir l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Agricultura. En aquests anys ens hem dedicat a organitzar de forma bianual congressos sobre nutrició que coincideixen durant els dies en què se celebra la Fira Alimentària. També hem establert els premis Grande Covian en honor d’un dels grans defensors de la dieta mediterrània. Un altre àmbit de la nostra tasca és fer tallers a escoles perquè els nens i les nenes mengin correctament i facin activitat física, i deixin de banda el sedentarisme que ha provocat un augment de l’obesitat infantil. Per reduir-la cal convèncer els nens i també els pares. Les escoles fan tot el necessari? Evidentment, hem de continuar treballant pel compromís institucional, però haig de dir que els nens i les nenes mengen millor a l’escola que a casa. La tasca més important s’ha de fer amb els pares. Sovint els progenitors no tenen prou cura de l’alimentació dels fills. Per on passa el futur? L’aplicació de la dieta mediterrània pot ser fonamental per al futur de la sanitat pública. Està comprovat que l’esperança de vida creix, però no pas la qualitat de vida de la gent gran. Això provoca que cada vegada més persones hauran d’utilitzar els serveis sanitaris públics i això podria portar el sistema al col·lapse. Doncs bé, hi ha moltes veus que diuen que si se segueixen els preceptes de la dieta mediterrània no tan sols s’allarga l’esperança de vida sinó també el temps amb què viurem saludablement.

24/02/2011 12:00:08


28 SALUT MENS SANA La vida està formada per diverses etapes que són com els capítols d’un llibre: quan en comencem una de nova ens hem de fer plantejaments diferents i tenir en compte aspectes que abans donàvem per fets. La jubilació és una d’aquestes etapes, que ben aprofitada ens pot permetre dedicar-nos a activitats i a viure moments dels quals no havíem pogut gaudir fins ara.

CARME G. CAMINS, doctora en psicologia i professora de psicoestètica gimencam@copc.cat

L’estat natural de l’ésser humà és treballar, i no el podem separar d’aquest aspecte laboral i creatiu. Ho veiem en l’infant que, en el moment que obté l’autosuficiència, comença a treballar dominant la matèria, fent sots al fang i castells de sorra. Feinejar amb qualsevol estri és la seva activitat preferida. La persona, encara que no s’hagués de guanyar la vida, continuaria treballant com un fet lúdic, és una tendència vital i un dels punts bàsics del desenvolupament del seu caràcter. D’aquí que la jubilació esdevingui un fet traumàtic: qui es vol sentir «retirat» com una ferralla inservible? Si la vellesa, per ella mateixa, ja té moltes incomoditats, l’anul·lació moral que comporta tenir un dret passiu pot acabar fent perdre l’equilibri emocional a la persona més coratjosa. Saber replantejar positivament aquesta etapa d’obligada exempció laboral és un fet essencial. Vist des del prisma positiu, la jubilació és l’etapa de la collita, en la qual hauríem

24-29_Salut.indd 28

La jubilació de gaudir de tots els coneixements i les experiències que hem anat sumant durant els anys anteriors. De fet, trobem exemples a la història que demostren que precisament en edats avançades es pot tenir un rendiment excel·lent. Ticià va pintar les seves obres més commovedores al voltant dels noranta-vuit anys. Goethe va acabar Faust més enllà dels vuitanta i Pau Casals no va deixar de tocar el violoncel fins al final de la seva vida, als noranta-set anys. De fet, el concert que va donar a la seu de les Nacions Unides va merèixer que l’endemà el New York Herald Tribune escrivís: «Des de les primeres notes hem pogut comprovar que Casals, als vuitantados anys, continua sent el que sempre ha estat: un supreme artist.» Aquesta etapa pot ser una època fèrtil

si ens mantenim actius i emprenedors i aconseguim una vida social satisfactòria. Si bé la jubilació pot ser vista com un alleujament de les obligacions laborals, també pot ser una època difícil, ja que els canvis sobtats en la nostra vida personal i social poden afectar el nostre estat anímic. És per això que cal preparar-se per gaudir d’aquest trasbals de manera que no ens comporti desorientació i que sapiguem com afrontar-ho adequadament. En aquest moment determinat de la vida la depressió és el trastorn emocional més freqüent. Per combatre’l és important tenir en compte alguns aspectes com ara ampliar horitzons assistint a classes de qualsevol tema que ens pugui interessar, dedicar-se a les aficions que sempre ens han agradat, fer una feina de voluntariat o

24/02/2011 12:00:12


SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

«És l’etapa de la collita, en la qual hauríem de gaudir de tots els coneixements i experiències que hem sumat durant anys anteriors»

practicar una activitat física que ens ajudi a exercitar la musculatura i la resistència per sentir-nos flexibles i actius. Per evitar la vida sedentària, que tant pot deteriorar la salut, és necessari caminar de trenta a quaranta minuts al dia a bon ritme i sense interrupció, preferiblement a l’aire lliure. D’altra banda, és important no canviar de lloc de residència si no és estrictament necessari, ja que fer amics pot resultar més difícil quan s’és gran i no es duu una vida laboral activa. El contacte social és un dels factors que més s’ha de mantenir, perquè l’aïllament i la solitud porten indefectiblement a la depressió i potencien les activitats de caire passiu que no ajuden a mantenir la ment activa, com ara veure la televisió. Exercitar la ment es fa essencial en uns moments en què no ens ho requereix la feina. En aquest sentit és útil aprendre idiomes, llegir o interessar-se per qualsevol matèria que ens pugui aportar nous coneixements i ens faci treballar una funció tan important com la memòria. Tanmateix, pel fet que ningú no és hereu d’ell mateix, s’obre una faceta en la qual la persona pot sentir-se satisfeta d’ella mateixa pel fet d’ensenyar els coneixements que ha assolit durant la seva vida professional i poder assessorar i formar els que comencen el seu camí laboral. A l’edat de noranta-quatre anys, Pau Casals va definir la millor manera de viure aquesta etapa de senectut: «Crec que el més important és estar constantment ocupat i tenir pau d’esperit. Em sembla, amb tot, que hauríem de tractar d’esforçar-nos una mica a ser útils als nostres semblants. No vull perdre les esperances ni els entusiasmes. Naturalment continuo tocant i estudiant. Faria el mateix si encara hagués de viure cent anys més.» LLIBRE RECOMANAT Pau Casals, Josep M. Corredor Col. Pere Vergés de Biografies Edicions 62

24-29_Salut.indd 29

Els espinacs reforcen la musculatura CONSELL PRÀCTIC

L’exercici aeròbic millora la pèrdua de memòria Segons un estudi de la Universitat de Pittsburgh publicat en l’edició digital de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, l’exercici aeròbic millora la pèrdua de memòria en la gent gran i podria impedir el declivi cognitiu durant l’envelliment. Investigacions prèvies han demostrat que la regió de l’hipocamp del cervell es redueix de manera natural durant l’edat avançada, cosa que deteriora la memòria i augmenta el risc de demència. Es va estudiar un grup de persones que caminaven quaranta minuts tres cop a la setmana. Es conclou que l’exercici aeròbic fomenta els nivells en sèrum del factor neurotròpic derivat del cervell, un component que es produeix de manera natural que ajuda a generar nou teixit cerebral i que té un paper crític en la formació de noves memòries. Font: Europapress

Un estudi científic publicat a Cell Metabolism demostra que en Popeye tenia raó quan presumia que la seva força venia dels espinacs. L’Institut Karoliska d’Estocolm ha conclòs un estudi que demostra que menjar un plat d’espinacs diàriament augmenta realment l’eficiència muscular. Consumir 300 grams d’espinacs redueix en un cinc per cent la quantitat d’oxigen necessària per al funcionament dels músculs quan es fa exercici. Però el secret no es troba en el ferro, com anunciava el famós personatge de còmic nord-americà, sinó en els nitrats, molt abundants en aquesta hortalissa i que tornen més eficients les mitocòndries, que són les que donen energia a les cèl·lules. És, aproximadament, com si poséssim combustible als músculs, fent que funcionin amb molta més suavitat i eficàcia. Font: EFE.

L’APUNT

Cal utilitzar el pulsòmetre per practicar esport de lleure? Esther Mur El pulsòmetre és aquell aparell electrònic que permet mesurar la freqüència cardíaca en temps real, de manera directa i fiable. S’usa per individualitzar i personalitzar el treball d’entrenament, basat en les diferents intensitats necessàries per aconseguir uns objectius determinats. Altres mètodes de valoració també ens poden ser útils per controlar la intensitat de l’exercici, com ara l’escala de Borg (subjectiva), que determina la percepció de fatiga que experimenta la persona quan fa exercici físic; o el Talk Test, basat en la capacitat de l’individu de poder continuar parlant durant l’exercici, fet que garanteix un treball de tipus aeròbic. Parlem d’observar les sensacions del nostre cos a l’hora de fer exercici. Cal tenir en compte, però, que si el que ens interessa és treballar a una intensitat molt concreta, per aconseguir uns objectius específics, l’ús del pulsòmetre seria recomanable, ja que ens proporciona un control més acurat i objectiu de la intensitat de treball.

24/02/2011 12:00:14


Fotografia: Mitja Marat贸 de Sitges

30-33_Report.indd 30

23/02/2011 12:59:38


el reportatge 31

La pràctica esportiva com a motor de desenvolupament

L'esport als petits municipis LAIA PINEDA, periodista lpineda@claror.cat

Grans ciutats acullen esdeveniments esportius internacionals que centren l’atenció de gran part del planeta. Els Jocs Olímpics, el Barça o bé els Campionats d’Europa d’Atletisme o els Campionats del Món de Natació han situat Barcelona com un referent esportiu mundial i han projectat la ciutat internacionalment. Altres municipis catalans de dimensions més reduïdes difícilment aconseguiran el protagonisme i la repercussió dels grans esdeveniments internacionals, però amb una clara aposta per l’esport han aconseguit donar a conèixer el municipi més enllà de les seves fronteres. En els darrers anys, el món de l’activitat física i l’esport ha traspassat l’àmbit merament ludicoesportiu i s’ha convertit en un important motor econòmic i de desenvolupament territorial. Així, cada

30-33_Report.indd 31

Els petits municipis veuen cada cop més com l’àmbit esportiu s’està convertint en una bona eina de desenvolupament en clau territorial. Aprofitar els beneficis de l’esport pot contribuir a generar riquesa econòmica i alhora pot projectar el municipi més enllà de les seves fronteres. vegada són més els municipis que aposten per l’esport com una font de riquesa, tant pel seu impacte econòmic com per la dinamització social que genera i també pel gran potencial de promoció que té per al municipi. UN MOTOR ECONÒMIC El foment de la pràctica esportiva no tan sols aporta beneficis al conjunt de la població sinó que també és una bona font d’ingressos i contribueix al desenvolupament

«L'esport ha traspassat l'àmbit merament ludicoesportiu i s'ha convertit en un motor de desenvolupament per als municipis»

dels municipis. «La incidència del fenomen esportiu varia d’un municipi a un altre, en funció del grau de pràctica esportiva, de les entitats esportives, dels equipaments esportius i dels esdeveniments esportius que s’hi duen a terme», explica Josep Monràs, diputat de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, i davant el creixent interès des del món esportiu local per posar de manifest la importància econòmica de l’esport en la societat, l’Àrea d’Esports i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona han creat una aplicació informàtica per determinar el pes econòmic de l’esport a escala local. Aquesta aplicació permet als ens locals calcular la dimensió econòmica de l’esport en el seu àmbit territorial tenint en compte no tan sols l’activitat esportiva mateixa sinó també l’impacte

23/02/2011 12:59:39


32 el reportatge

del sector esportiu en altres àmbits que hi estan relacionats. Per fer-ho, s’analitzen els equipaments esportius que té un municipi, si disposa d’espais esportius singulars, quines entitats esportives i equips d’alt rendiment hi ha a la localitat i quins són els esdeveniments esportius que organitza el municipi i l’impacte que tenen a la zona. Des del punt de vista econòmic, l’esport incideix també en l’àmbit del treball i pot contribuir a crear ocupació. La creixent demanda de productes vinculats amb l’esport i la major demanda de professionals en l’àmbit esportiu fomenta la creació de nous llocs de treball. «L’esport té un fort component ocupacional i és una bona opció per als municipis per contribuir a generar llocs de treball», assegura Josep Monràs. BENEFICIS TRANSVERSALS L’esport és un fenomen universal que influencia en bona part de les activitats que es desenvolupen en el dia a dia. En aquest sentit, la pràctica esportiva no tan sols aporta beneficis als municipis en l’àmbit econòmic, sinó que també influencia positivament en altres sectors. Des d’una perspectiva social, l’esport pot contribuir a cohesionar la societat de forma que es redueixi la conflictivitat social tot fomentant valors com el respecte, el fair play o la cooperació. En l’àmbit cultural, l’esport pot facilitar el procés d’integració dels nouvinguts i, des del punt de vista sanitari, contribueix a la millora de la salut i comporta beneficis físics i psíquics. «L’esport és fonamental per a la societat actual i és necessari posar-lo en valor perquè és una eina de caràcter transversal amb relació a sectors com l’educació, la sanitat, el turisme o l’urbanisme, entre altres», afirma Monràs. DESENVOLUPAMENT RURAL Les activitats esportives en àrees rurals incideixen positivament en el desenvolupament econòmic d’aquests zones, posen en valor l’entorn natural on es duen a terme i fomenten la dinamització de la població local. Una de les comarques catalanes que ha desenvolupat un gran potencial a partir de les pràctiques esportives a l’aire lliure és el Pallars Sobirà, que ha integrat l’esport en l’oferta turística i ha apostat per l’esport com un dels motors de desenvolupament territorial. «Els pobles s’han sabut adaptar a aquestes activitats esportives, s’han creat

30-33_Report.indd 32

La cursa de la Cuita el Sol a Àreu

noves empreses d’esports d’aventura i això ha tingut una gran repercussió econòmica per a la zona», afirma Pau Pérez, membre de la Comissió Esport i Medi Ambient del Comitè Olímpic Espanyol. Un dels municipis de la comarca és Alins, que organitza, juntament amb el Centre Excursionista de Lleida i l’EMD d’Àreu, la cursa de la Cuita el Sol, l’única milla vertical pirenaica. La cursa s’inicia a la plaça major del nucli d’Àreu quan el sol es pon i els participants han d’arribar dalt del cim del Monteixo, a 2.905 metres, abans que els atrapi l’ombra. Per a aquesta localitat, de 310 habitants, l’organització d’una cursa amb més de cinc-cents participants és un gran esdeveniment que reuneix centenars de visitants al municipi en un mateix cap de setmana. És el punt màxim d’afluència de visitants al llarg de l’any i des de l’Ajuntament d’Alins asseguren que,

en aquest sentit, la cursa «ha contribuït a dinamitzar i conèixer la zona». A banda d’atraure un gran nombre de visitants, la prova és també una bona oportunitat per unir la població local. «S’implica una gran quantitat de persones en la cursa, especialment del poble d’Àreu però també de les localitats veïnes», expliquen des del consistori organitzador, que consideren que la col·laboració de les persones del poble és bàsica per tirar endavant la prova. La repercussió econòmica de l’esdeveniment és, segons afirmen des de l’Ajuntament d’Alins, difícil de calcular, tot i que «és evident que se’n beneficien els allotjaments de la localitat d’Àreu i també els dels pobles del voltant, que acullen no tan sols els participants de la cursa sinó també els familiars i les persones que s’apropen fins al municipi per gaudir de la cursa».

«Les activitats esportives a les àrees rurals posen en valor l'entorn natural i fomenten la dinamització de la població local»

UN SIGNE D’IDENTITAT L’organització d’un esdeveniment esportiu en un municipi aporta un doble benefici per a la localitat. D’una banda, permet projectar el municipi cap a l’exterior per donar-se a conèixer i, de l’altra, és una bona oportunitat per dinamitzar la vila i

23/02/2011 12:59:40


implicar i unir la població local en una mateixa activitat. La Mitja Marató de Sitges és un dels esdeveniments que compleix aquestes dues funcions ja que, segons expliquen des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Sitges, «contribueix a ampliar l’oferta lúdica i esportiva del municipi i alhora fa viatjar el nom de Sitges arreu del país». La cursa congrega milers de persones i converteix la localitat en un lloc de trobada. «Els sitgetans es preparen per acollir la celebració perquè els repercuteix en la seva vida quotidiana i perquè és una oportunitat per establir contactes amb els visitants i fidelitzar-los», afirmen des del consistori. En aquest sentit, la prova també té una repercussió econòmica directa per als establiments hotelers i, a més, crea dinamisme econòmic als restaurants i bars de la localitat. «Des del punt de vista organitzatiu és important comptar amb la implicació dels sitgetans perquè facilita la feina, fa que l’esdeveniment cali en la població i que els veïns se’l sentin seu», asseguren des de la Regidoria d’Esports del municipi. Així, per a l’organització d’un esdeveniment esportiu com aquest és important la implicació dels locals i fins i tot pot ajudar a crear un sentit d’identitat o pertinença al municipi. «Entre els molts valors de l’esport hi ha el de la identificació amb uns ideals, un equip, una entitat o un municipi», assegura el diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Monràs. PROJECCIÓ EXTERIOR La revolució de les comunicacions i la universalització del fenomen esportiu han incrementat la importància dels esdeveniments esportius per a la projecció externa dels municipis i la construcció d’una imatge atractiva. En aquest sentit, l’esport pot singularitzar i projectar un municipi més enllà del context local i, per a algunes localitats, pot ser una bona opció per donar-se a conèixer a escala nacional i, fins i tot, internacional. El Circuit de Catalunya és un pol de projecció internacional per a Catalunya, però també ho és per als municipis que estan situats al voltant d’aquesta instal· lació. Un d’ells és Montmeló, que s’ha donat a conèixer a l’exterior gràcies al reclam del circuit i dels esdeveniments

30-33_Report.indd 33

«L'esport pot singularitzar i projectar un municipi més enllà del context local i és una bona opció per donar-se a conèixer»

que s’hi organitzen. El nucli de Montmeló es troba a menys de dos quilòmetres del Circuit de Catalunya, una instal·lació que ha tingut un impacte positiu per al municipi, especialment des del punt de vista mediàtic. «La instal·lació del Circuit de Catalunya al nostre municipi ha permès que Montmeló sigui un punt en el mapa, que abans no hi era i ara hi és. Quan es parla de Montmeló directament ja s’associa amb el Circuit i això beneficia el municipi», afirma Ernest Micàs, del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Montmeló. Des del consistori asseguren que l’impacte del circuit en l’àmbit econòmic també ha estat positiu per a Montmeló, però amb alguns matisos. «És evident que per al municipi ha tingut un gran impacte, però potser no tan gran com es preveia, sobretot per al nucli urbà, ja que l’afluència de públic que va al circuit no necessàriament es desplaça fins al nucli de Montmeló», explica Micàs. Tot i això, arran de la presència del Circuit hi ha empreses que s’han instal·lat a la zona per aprofitar el renom que té el municipi i fins i tot s’han obert dos hotels a prop del mateix circuit per incrementar l’oferta d’allotjament. Els dos grans premis que organitza el Circuit, el de F1 i el de MotoGP, són les dues grans cites de l’any i el moment en què el municipi atrau un nombre de visitants més gran. «El sector de la restauració i l’hostaleria se’n beneficien, tot i que un municipi de nou mil habitants com Montmeló té una oferta gastronòmica i de serveis limitada i és complicat acollir l’allau de gent que es concentra en el municipi», explica Micàs. Així, des del consistori es mostren convençuts que l’impacte per al municipi és «indubtable» durant la celebració dels dos grans premis, però en les altres proves que organitza el Circuit de Catalunya al llarg de l’any encara s’hi segueix treballant per tal d’atraure un major nombre de públic que beneficiï tant la instal·lació com el municipi.

23/02/2011 12:59:41


34

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 34

24/02/2011 12:31:14


35

resultats de la primera enquesta de satisfacció a empleats

El 93% dels empleats es mostren satisfets La consulta es va fer el desembre de 2010 passat i va recollir 380 enquestes respostes d’un total de 444 treballadors El 93 % dels treballadors de la Fundació Claror i de les entitats que hi estan vinculades es mostren satisfets amb la seva situació laboral (vegeu el gràfic). Aquest percentatge es desprèn d’una enquesta duta a terme durant el mes de desembre de 2010. La mostra va rebre 380 enquestes respostes del total dels 444 treballadors que componen la plantilla. El 54 % es mostren satisfets i el 39 % molt satisfets, mentre que el grup dels insatisfets assoleix el 7 % (6 % d’insatisfets i 1 % de molt insatisfets). L’entitat valora com a bons els resultats i anuncia que a partir d’ara la consulta es farà de manera anual, amb l’objectiu de detectar oportunitats de millora en el futur. L’enquesta estava formada per una pregunta genèrica que anava seguida de nou de més específiques relatives a àmbits més concrets. El formulari preveia quatre nivells de resposta: molt insatisfet, insatisfet, satisfet i molt satisfet. Empresa externa La Fundació Claror va impulsar aquesta iniciativa seguint els criteris de l’EFQM (European Fundation for Quality Management). Aquest estableix que un dels punts fonamentals per detectar la bona salut d’una empresa és

34-49_Fundacio.indd 35

conèixer quina és l’opinió que tenen els empleats de la seva feina i de l’entitat a la qual pertanyen. La Fundació Claror va apostar per l’assessorament extern

d’una empresa especialitzada amb l’objectiu de garantir al màxim l’anonimat dels treballadors participants en la consulta, aspecte fonamental en iniciatives d’aquest tipus.

comunicació

Tret de sortida al Twitter de la Fundació i els centres La Fundació Claror continua apostant per les noves tecnologies de la informació i per aquest motiu ara ja es pot seguir la seva actualitat informativa i la dels centres esportius municipals que gestiona a través de Twitter. Per fer-se seguidor és molt fàcil. Només cal ser usuari de Twitter i seguir els passos que us demanarà la pàgina. facebook També s’han creat pàgines de fans per adequar-se a les noves normatives de Facebook. Per continuar accedint a la informació que els centres esportius publiquen a Facebook caldrà fer-se’n seguidor, ja que properament s’eliminaran el perfil privat i els diferents grups de cada centre.

ÒRGANS DE GOVERN

Dolors Bertran, escollida pels treballadors com a nova patrona El desembre passat la Fundació Claror va procedir a la renovació de dos membres del patronat per la finalització del mandat de Fede Ruiz, representant de l’estament de treballadors, i Joan Itxaso, representant dels socis col·laboradors. L’entitat agraeix a tots dos la seva dedicació durant els anys de mandat. Les eleccions per designar els nous patrons es van celebrar el 14 de desembre passat i el resultat de la votació va permetre a Dolors Bertran, treballadora del CEM Sagrada Família, convertir-se en la representant dels treballadors al patronat de la Fundació Claror amb un total de cinquanta-nou vots. Bertran fa vint-i-un anys que està vinculada a l’entitat. En l’estament dels socis col·laboradors, el candidat designat en el procés electoral va resultar incompatible per raons del seu actual càrrec professional. Per aquest motiu el patronat va convocar un nou procés electoral que se celebrarà el 15 de març.

24/02/2011 12:31:18


36

FUNDACIÓ claror s’ha desenvolupat un sistema propi de qualitat en els serveis

Avancem en l’aposta per l’excel·lència en la gestió La Fundació Claror i les entitats que hi estan vinculades s’inspiren en el model de l’EFQM (European Foundation for Quality and Management) mapa de processos operatius dels centres

La Fundació Claror ha desenvolupat en els darrers anys el seu propi model avançat de gestió, en el qual s’incorporen tots els trets de qualitat en el servei de l’usuari. Aquest model està inspirat en el model d’excel·lència empresarial de l’EFQM (European Foundation for Quality and Management).

tasques i pensar sempre en el client, en el servei que se li ofereix i en la manera com el percep i com el valora.

Gestió basada en processos L’element central d’aquest model de gestió és la «gestió basada en processos», que pretén assignar responsabilitats operatives en funció d’allò que realment impacta en el servei al client i que els nostres equips poden assumir de principi a fi. Això obliga a oblidar-se dels càrrecs i de les

GABRIEL DOMINGO Director general

34-49_Fundacio.indd 36

Sistema operatiu de gestió (SOG) Segons aquest criteri organitzatiu, la Fundació Claror ha

establert el seu propi mapa de processos operatius dels centres, el qual esdevé l’esquelet organitzatiu de la gestió. Tota persona que treballa en un centre forma part de l’equip d’algun procés. Al capdavant se situa el responsable del procés, que, com a tal, forma

Vaig conèixer el model d’excel·lència empresarial de l’EFQM (www.efqm.org) l’any 1997, i em va seduir. Es començava a difondre aleshores i, a diferència de la omnipresent norma ISO 9000, aportava una nova manera d’entendre. En primer lloc, una visió molt més global de la qualitat i l’excel·lència en l’organització, i en segon lloc, la voluntat d’inspirar les empreses, més que certificar-les. Des d’aleshores ha estat una referència permanent en les meves tasques de direcció i la seva adopció a la Fundació està resultant d’allò més positiva i engrescadora.

part de l’equip de direcció del centre. Aquesta filosofia de treball recull tant els processos operatius residents en el centre com els altres processos externs de suport que s’aporten des de les àrees centrals de la Fundació Claror (vegeu l’esquema). Sobre aquesta estructura organitzativa moderna i orientada al client i amb responsabilitats clarament distribuïdes, la Fundació Claror ha estructurat el seu sistema operatiu de gestió (SOG), que, a més

L’element central del model de gestió és la «gestió basada en processos»

24/02/2011 12:31:19


FUNDACIÓ claror

Està previst que el SOG quedi completat en els dos pròxims exercicis

d’aquesta nova manera de distribuir i exigir responsabilitats, també aporta una potent eina informàtica de gestió i un estil directiu homogeni basat en principis de qualitat total (TQM). El SOG queda complementat per un recull de documents bàsics que constitueixen una sòlida base metodològica (know-how) del sistema. La Fundació Claror té previst que el Sistema Operatiu de Gestió quedi definitivament completat en els pròxims dos exercicis. Decàleg de l’equip excel·lent La gestió per processos fomenta el treball en equips que comparteixen una filosofia pròpia i comuna de treball. Aquesta s’inspira en els deu punts que conformen el decàleg de l’equip excel·lent: 1. Assignació i assumpció de responsabilitat 2. El resultat percebut és el del conjunt 3. Orientació als resultats i als clients 4. Mesura sistemàtica dels resultats 5. Establiment d’objectius de millora 6. Presa de decisions i formulació de propostes en funció de resultats 7. Deixar constància d’allò que s’ha fet i s’ha decidit 8. Elaboració de criteris per a l’execució de les taques 9. El pacte com a fórmula bàsica de funcionament conjunt 10. Foment de la informació, la participació i l’entusiasme de les persones

34-49_Fundacio.indd 37

37

s’han adquirit 45 màquines de la prestigiosa marca matrix

Can Caralleu renova tota la maquinària de la sala de fitness La compra inclou un total de 24 màquines cardiovasculars, 20 estacions musculars i una màquina de treball funcional La Fundació Claror ha fet un pas més en la seva aposta per millorar les prestacions del material esportiu dels centres que gestiona. CEM Can Caralleu ha renovat completament les màquines de la seva sala de condicionament físic. S’han adquirit un total de quaranta-cinc màquines de la prestigiosa marca Matrix. Cardiovasculars L’adquisició inclou vint-i-quatre màquines cardiovasculars, totes equipades amb pantalla digital tàctil i d’última generació. Disposen de programes virtuals (virtual active) que simulen que l’usuari corre o va amb bicicleta per diferents paisatges del món, com ara els carrers de Nova York o parcs nacionals americans, entre

molts altres. A més, tenen connexió per a iPod i iPhone. En total s’han adquirit cinc el·líptiques, set bicicletes, tres rems, dos steppers, cinc cintes de córrer i dos krankcycle (com un spinning per a braços). Musculars També s’han comprat vint estacions musculars que van

equipades amb una pantalla digital que indica repeticions i temps de recuperació entre sèries. Finalment, el CEM Can Caralleu també ha comprat una màquina de treball funcional i ha renovat tot el material de pes lliure com ara bancs, manuelles, barres i discs de pes amb els suports respectius.

ASSESSORAMENT

La Fundació Claror assessora l’Ajuntament de Cabrils La Fundació Claror va assessorar l’Ajuntament de Cabrils en el procés d’adjudicació del plec per a la contractació de concessió administrativa de l’execució de les obres i l’explotació d’un complex esportiu amb piscina coberta. L’equip tècnic, coordinat pel director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror, Nico Sánchez, va avaluar les dues propostes de construcció i gestió del centre presentades al concurs. L’empresa guanyadora va ser Instal·lacions de Lleure Esportiu ILLA, SA, que va obtenir una valoració molt positiva en l’informe presentat per la Fundació Claror. La concepció en la qual la Fundació Claror aborda els seus treballs d’assessorament i auditories es fonamenta en el principi de la interdisciplinarietat de l’equip de treball implicat. Així, cadascun dels apartats de l’assessorament els desenvolupa l’especialista corresponent. Aquest plantejament permet que, en la proposta final plantejada, convergeixin òptiques complementàries que garanteixin una millor solució final. L’equip tècnic pertany a l’estructura organitzativa i departamental de l’entitat, i també de manera ocasional a la xarxa de col·laboradors externs més directes. En tots els casos, la col· laboració requerida garanteix l’experiència teòrica i pràctica tant en la variant professional específica de cada col·laborador com en la participació en treballs d’aquestes característiques.

24/02/2011 12:31:20


38 38

FUNDACIÓ CLAROR la iniciativa assoleix el seu segon curs d’existència

Les classes de repàs per a gent gran es consoliden La valoració positiva dels participants, la Fundació Claror i la mateixa Associació de Veïns de la Sagrada Família n’han garantit la continuïtat Fa dos anys, a partir d’una experiència prèvia per part de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família amb el col· lectiu de gent gran del barri, es va proposar a la Fundació Claror cercar vies per donar resposta a les inquietuds formatives d’aquest col·lectiu. Els objectius del projecte se centren a oferir un espai estable de formació i aprenentatge per a persones grans del barri, promoure el desenvolupament integral de la gent gran, fomentar-ne l’autonomia i capacitació i desenvolupar un programa compartit entre l’Associació de Veïns i la Fundació Claror. Bona valoració La iniciativa es va engegar el curs 2009-2010, i la valoració positiva dels participants va fer que la Fundació Claror i l’Associació de Veïns es decidissin a garantir-ne la continuïtat per a aquest curs 2010-2011. Actualment la classe està formada per un grup de vint persones i hi ha gent en llista d’espera. Gairebé tots els alumnes són dones de la tercera edat. La més jove té seixanta-dos anys i la més veterana, vuitantatres. Es dóna la particularitat que gairebé tots els alumnes d’aquest any ja van cursar-lo l’any passat. Ester Fernández, professora encarregada de dinamitzar les

classes, ens explica que «ens trobem cada dimarts i fem una classe de dues hores i mitja». Sempre es comença la classe amb el comentari de notícies d’actualitat que surten als mitjans de comunicació i que resulten interessants per als

alumnes. «A partir d’aquí mirem de debatre una mica sobre el tema, que pot ser de salut, cultura, economia o el que sigui», explica l’Ester. Després arriba el moment que la professora, ajudada d’un projector, explica alguna cosa

que pugui resultar interessant a la classe. Acostumen a ser continguts d’història, geografia o història de l’art, tot i que sempre es tenen en compte els suggeriments i gustos dels alumnes. «Volem que la sessió sigui al més participativa possible, tot i que també projectem documentals i pel·lícules.» Al final de la classe es fan jocs per exercitar la memòria, detectar diferències des del punt de vista del camp visual i també d’agilitat mental. En algunes ocasions es posen deures de redacció o matemàtiques, que sempre es fan. «A diferència de la gent jove, són persones molt inquietes que vénen perquè volen aprendre.»

CLAROR MÚSICA

Claror Rock prepara un musical i la Coral farà el concert de la Festa Major Claror Rock forma part del conjunt d’activitats musicals que integren el projecte cultural de la Fundació Claror. Sota la direcció de Juan Mario Cuéllar, s’ofereix un repertori de música moderna amb el qual els nois i noies adolescents se sentin més identificats amb l’estil musical. Atesa la seva curta trajectòria, el repertori se centra bàsicament en peces musicals modernes. Enguany s’ha començat a preparar un espectacle propi, idea original de Cecília Pétriz i Oriol Mallart, que s’estrenarà al juny. Tal com ens explica un dels ideòlegs del projecte, Oriol Mallart, «aquest curs s’està preparant un musical que inclourà cançons de diferents musicals mítics del segle XX, immersos en una història teatral que convida a la reflexió, i en què les noies i nois de Claror Rock aprenen a cantar i a interpretar alhora». L’objectiu és construir un espai de relació, seguretat, intercanvi i aprenentatge. La Coral Claror farà el tradicional concert amb motiu de la Festa Major del barri de la Sagrada Família. L’actuació es farà el dissabte 30 d’abril (l’hora i el lloc estan pendents de determinar).

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 38

24/02/2011 12:31:22


CEM sagrada CAN família CAPSALERA CARALLEU 39 39

34-49_Fundacio.indd 39

24/02/2011 12:31:24


40 40 CANCem CARALLEU CLAROR la inscripció per als abonats comença el 21 de març

Nous campus per al lleure infantil d’estiu A més de l’Esplai i els campus tradicionals, s’ofereixen campus poliesportius que incideixen en el judo, el taekwondo i la dansa Del 21 al 29 de març s’obre el torn preferent per a abonats en la inscripció de la major part de les activitats de lleure infantil, que es duran a terme del 27 de juny al 26 d’agost: els esplais, el Campus Verd, el Campus Jove i els campus de judo, taekwondo i dansa. Només en el cas del Campus Olímpia el torn d’inscripció és comú per a abonats i no abonats i començarà el 2 d’abril. Campus específics Una de les novetats d’enguany és l’ampliació en quatre modalitats de l’oferta de campus poliesportius per als nascuts entre el 1997 i el 2002. Encara que en tots els casos es treballen diversos esports, cadascun reserva una part del dia al treball d’una disciplina en concret. Així, el tradicional Campus Olímpia incidirà més en el bàsquet, i s’han creat tres modalitats més que incidiran en el taekwondo, el judo o la dansa. Tots s’impartiran en el torn de deu dies, del 4 al 15 de juliol, i, a més, l’Olímpia també s’impartirà del 18 al 20 de juliol. Per a la mateixa franja d’edat

i també per a la primera quinzena de juliol s’ofereix el Campus Verd, que combina cinc dies d’activitat poliesportiva al centre amb sis dies de convivències. Esplai i campus jove Per als més petits, nascuts del 1997 al 2007, el CEM Claror organitza l’Esplai, que té un caire més lúdic amb tallers, jocs, sortides fora del centre i activitats aquàtiques adaptades a les edats dels inscrits. S’ofereixen cinc torns diferents de l’Esplai: del 27 de juny al 26 d’agost, en torns de cinc, nou o deu dies. I per als més grans, és a dir,

per als nascuts entre els anys 1993 i 1996, també hi ha la possibilitat de gaudir del temps de lleure amb el Campus Jove, una activitat que combina activitats esportives i recreatives molt dinàmiques i orientades a aquest grup de població. En aquest cas, el Campus Jove també s’ofereix en un torn únic, del 4 al 15 de juliol. Setmana Santa El torn preferencial d’inscripció a l’Esplai de Setmana Santa comença el 8 de març i el torn obert el 15 de març. L’Esplai es durà a terme els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril per a nascuts entre el 1996 i el 2006.

MILLORES

Arranjaments diversos a la piscina gran Durant el primers deu dies de febrer, la piscina del CEM Claror va romandre tancada per tal d’arranjar uns desperfectes que comprometien la seguretat en el recinte. D’una banda, la detecció d’un parell de peces defectuoses en la subjecció de dos plafons del sostre va propiciar que, com a mesura preventiva, es decidís revisar-lo en la seva totalitat. El resultat és que fora de l’indret afectat inicialment, l’estat del sostre era òptim. No obstant això, i aprofitant el buidatge del vas de la piscina, es van avançar dues actuacions previstes per al 2011; la substitució d’elements oxidats del vas i la millora del tancament del mirador.

Fisioteràpia i entrenador personal El CEM Claror fa mesos que ha estrenat dos serveis nous d’entrenament personalitzat. Es tracta de l’entrenador personal, que s’ofereix de manera individual o per a parelles, i de la fisioteràpia, un entrenament més específic per a persones que requereixen una atenció més especial de tipus mèdic, bé perquè tenen una lesió, o bé per una patologia.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 40

24/02/2011 12:31:26


CEM SAGRADA CAN FAMÍLIA CARALLEU 41 41 l’objectiu és reduir la massa social en un 15 % en dos anys

El centre optimitza el nombre d’abonats Aquest ajustament de la massa social del centre s’ha iniciat amb la implantació de la graella d’activitats per a abonats En els darrers anys, una de les característiques del CEM Sagrada Família ha estat l’increment sostingut d’usos, fins a arribar a uns nivells que en determinats moments del dia feien que la pràctica d’activitat física no es pogués fer en unes condicions òptimes de confort. Però no és un fenomen aïllat, ja que s’ha estat observant en general a la major part dels centres esportius de la ciutat. Ara bé, l’ampliació del centre amb dues noves sales d’activitats i un nou model de servei ha permès no tan sols equiparar l’oferta a la de la

resta de centres esportius de Barcelona, sinó també ressituar a la baixa, de manera intencionada, el nombre d’usuaris amb l’objectiu d’optimitzar el nivell d’usos. Així, en el transcurs del segon semestre de l’any la davallada en el nombre d’abonats ha representat al voltant d’un 10 %, i l’objectiu és arribar a un 15 % durant els dos anys vinents. Els indicadors del darrer quadrimestre del 2010 mostren que hi ha hagut una disminució efectiva en el nombre d’usos respecte del mateix

període de l’any passat, disminució que se situa al voltant del 12 %. En alguns moments del dia ha estat prou significativa, fet que canvia substancialment la visió de determinats espais esportius. Cal ser conscients, però, de la dificultat que hi ha a l’hora de regular l’ús que els usuaris fan del centre esportiu, per la qual cosa cal continuar fent un seguiment acurat de la seva evolució. I tot plegat, amb la ferma voluntat de continuar buscant maneres de fer la pràctica d’activitat física més còmoda i gratificant.

Estiu 2011: lleure infantil Enguany les inscripcions a les activitats de lleure estiuenc per als infants i joves (nascuts entre el 1997 i el 2002) han avançat el calendari i començaran a finals del mes de març. El CEM Sagrada Família ofereix dues modalitats d’activitats. D’una banda, el Campus Verd, que és una activitat quinzenal que combina cinc dies d’activitats poliesportives, jocs, tallers, activitats aquà-

34-49_Fundacio.indd 41

tiques, sortides a la platja i a Collserola (del 4 al 8 de juliol) i sis dies en una casa de colònies (de l’11 al 16 de juliol). Les inscripcions començaran a partir del dilluns 21 de març. Una altra opció és el Campus Olímpia, una activitat setmanal que es pot ampliar segons les necessitats de cada família, en la qual es fan activitats poliesportives, jocs, tallers, activitats aquàtiques i sortides.

Les inscripcions al Campus Olímpia començaran el dissabte 2 d’abril.

Festa aquàtica el 18 de juny El proper 18 de juny el centre organitza una nova edició de la Festa de l’Abonat. En el marc de la jornada, l’àrea aquàtica reedita la Festa Recreativa, una activitat ludicoesportiva en la qual pot participar tota la família, a partir dels dos anys. La inscripció es farà a la recepció del centre del 6 al 18 de juny i cal triar entre tres torns horaris (de 9.30 a 10.15 h, de 10.45 a 11.30 h o de 12 a 12.45 h). Aquesta activitat també està oberta als abonats del CEM Claror.

Les Escoles d’Iniciació Esportiva Les Escoles d’Iniciació Esportiva del CEM Sagrada Família han ofert al llarg dels caps de setmana del curs 2011 un ampli ventall d’activitats esportives, com ara el torneig infantil de judo, el torneig infantil i juvenil de bàdminton, la trobada d’escoles de bàsquet i la de patinatge. En tots els esdeveniments, els alumnes del centre han compartit escenari amb alumnes d’altres clubs i escoles. Per acabar el curs, el 18 de juny hi haurà la diada de portes obertes, una jornada en què més 350 infants i joves, entre tres i divuit anys, mostren als seus amics i familiars tot el que han après.

24/02/2011 12:31:28


42 42 CAPSALERA CEM MARÍTIM l’ajuntament va acordar l’ampliació de la concessió

SALUT

El contracte de gestió s’amplia deu anys més

Continua la col·laboració amb el CAP Barceloneta

El centre renova la sauna masculina i instal·larà un sistema de desinfecció de l’aigua per raigs UV en quatre piscines

L’experiència positiva i de resultats obtinguts en el projecte de col·laboració entre el CAP Barceloneta i el CEM Marítim ha permès que aquest any s’hagin tornat a posar en marxa dues noves iniciatives també derivades del centre d’assistència primària del barri. Tots dos casos estan orientats a grups molt concrets, com ara pacients amb poliartrosi i pacients amb trastorns d’adaptació, fibromiàlgia i patologies de tipus ansiós. L’objectiu és que els pacients sedentaris que pateixen patologies diverses s’adhereixin a la realització d’una activitat física regular que millori la seva qualitat de vida. Els responsables d’aquest programa tenen previst que es facin dues sessions d’una hora de durada cada setmana. Les activitats es duran a terme majoritàriament en superfície seca, per aquest motiu es faran a les pistes del pavelló del CEM Marítim.

L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror van pactar el gener passat canviar el contracte de gestió del CEM Marítim. El nou acord, signat el 8 de febrer, estableix augmentar la concessió en deu anys fins a arribar a l’any 2045. D’altra banda, el nou contracte modifica el cànon que cal pagar al consistori tot reduint-lo de forma substancial. Aquest acord farà més viable la recuperació de l’esforç inversor de la Fundació Claror, molt superior al previst inicialment. Millores al centre Durant la setmana del 17 al 21 de gener, el CEM Marítim va procedir a remodelar totalment la sauna seca masculina, i en va substituir la fusta, els calderins i els llums. Ara, els abonats del centre podran gaudir d’un espai més ampli, clar i còmode. En la mateixa línia de millorar les instal·lacions del centre, el mes de febrer passat es va canviar el sostre de l’àrea de saunes. D’aquesta manera es dóna per acabada la remodelació total tant de la sauna masculina com de la femenina. També està previst que durant el primer quadrimestre de

Es dóna per acabada la remodelació de les saunes masculina i femenina

l’any s’hagi incorporat un sistema de desinfecció de l’aigua a través de rajos ultraviolats a les piscines Thalassa, Natatio, Niagara i Atenea. Sistema de cadenat Fa uns mesos va començar la substitució de tancament per moneda dels armariets del vestidor per un de tancament amb cadenat. El procés es durà

a terme de forma progressiva. Es preveu que tots els armaris funcionin amb el nou sistema de cadenat a finals d’any. El canvi respon a millores de seguretat i comoditat dels usuaris del centre. El cadenat és personal i cada abonat se l’ha de dur de casa. Es recomana que el tancament del cadenat sigui d’un gruix mínim de set mil·límetres.

Nova direcció al Marítim

El gener passat es va produir un canvi en la direcció del CEM Marítim. La Maru Carmona, directora tècnica des del 2006, pren el relleu en la direcció operativa de Pedro Andreu que a partir d’ara assumirà la direcció executiva del centre.

Servei de composició corporal de sis visites Si vols fer un seguiment del teu percentatge de greix i múscul, prova aquest nou servei que consisteix en sis visites de control de la composició corporal per bioimpedància. Per a més informació sobre el servei, pregunta a la recepció del centre o visita el lloc web www.claror.cat

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 42

24/02/2011 12:31:31


L’ESPORTIU DE LLINARS CAPSALERA 43 43 un trimestre ple d’activitats de salut i esportives

avantatges

Tornejos de pàdel i tallers per a abonats

Els abonats de l’Esportiu entren al Claror Club

Entre les activitats destaquen els tallers emmarcats en l’àmbit de la salut i la proposta d’una nova activitat, el nordic walking

Els abonats de l’Esportiu de Llinars ja formen part del Claror Club, un projecte exclusiu per als trenta-sis mil abonats dels centres esportius que gestiona la Fundació Claror i que ofereix avantatges de diversa mena. D’una banda, gràcies al carnet Claror Club es poden gaudir de descomptes als principals centres de lleure, museus i teatres de Catalunya, i també en comerços. D’altra banda, trimestralment es publica una agenda d’activitats i sortides a un preu bonificat i especialment preparades per als membres del Claror Club. En la majoria de sortides es pot apuntar l’abonat amb un acompanyant que no ho sigui. Tant la guia de centres adherits al Claror Club com l’agenda d’activitats es poden consultar en aquesta revista, al web d’Internet (www.claror.cat) o al mateix centre esportiu.

Els amants del pàdel també estan d’enhorabona, perquè s’han programat tornejos per a tot l’any, un per trimestre. El de primavera se celebra del 14 al 19 de març, i el d’estiu del 6 a l’11 de juny. En tots dos casos s’hi poden inscriure abonats i no abonats majors de tretze anys, que es dividiran segons categories (masculina i femenina) i nivells. Consulteu-ne a recepció les dates d’inscripció. Tallers per a abonats Per als mesos de març, abril, maig i inicis de juny vinents, l’Esportiu de Llinars ha programat una sèrie d’activitats, entre les quals destaquen els tallers exclusius per als abonats del centre. El primer s’emmarca en l’àmbit de la salut i versarà sobre la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica. Se’n faran dues sessions, una el dimecres 23 de març, de 18 a 18.45 hores, i l’altra, el dijous 24 de març, d’11 a 11.45 hores. S’hi poden inscriure els abonats majors de divuit anys a partir del dia 16 de març. El mes d’abril, el tema del taller de salut serà l’automassatge esportiu, en el qual s’ensenyarà als participants algunes tècniques de massatge i la seva aplicació segons el grup muscular que volem afavorir. Es farà el dimecres 27 d’abril, a les 18 hores, i el dijous 28 d’abril, a les 11 hores. A finals d’abril, amb data per determinar, s’organitza un

34-49_Fundacio.indd 43

taller de nordic walking, una activitat cardiovascular que consisteix a fer caminades en grup i guiats per un monitor. El que fa especial aquesta activitat és que es porten un o dos pals, de manera que es va exercitant tot el cos.

Per últim, a finals de maig el taller versarà sobre la incontinència urinària i anirà a càrrec d’un fisioterapeuta que ensenyarà als participants alguns exercicis per enfortir el to muscular de la faixa abdominal i del sòl pelvià.

PROMOCIONS

16 de maig, descompte en les activitats d’estiu El dilluns 16 de maig, tothom que s’inscrigui a una de les activitats dirigides del programa d’estiu obtindrà un vint per cent de descompte en el preu de l’activitat. Aquesta oferta és nominal i s’aplicarà de les 7 a les 23 hores. campanya ‘porta un amic’

Del 14 de març al 10 d’abril, l’Esportiu obre les portes als amics, amigues i familiars de qualsevol abonat o usuari del centre i els ofereix unes molt bones condicions per donar-se d’alta com a abonats. Durant aquest període, els nous abonats es beneficiaran del cinquanta per cent de descompte en la matrícula i d’una samarreta de regal. A més, quan el nou abonat sumi tres mesos de permanència, l’abonat que l’hagi portat tindrà un mes de mensualitat gratuïta.

Nou servei d’entrenador personal L’Esportiu de Llinars engegarà en breu el servei d’entrenador personal per a les persones que necessitin un entrenament personalitzat, amb l’atenció permanent i exclusiva d’un tècnic esportiu, sigui per rehabilitar-se d’una lesió, per preparar-se físicament per assolir algun repte esportiu o perquè es pateix alguna patologia. Per contractar-lo cal demanar-ho a la recepció.

24/02/2011 12:31:33


44 44 CANCem CARALLEU cAN CARALLEU oferta de lleure infantil durant les vacances escolars

Casals de Setmana Santa i d’estiu per als teus fills A partir del 23 de març es poden fer les inscripcions per als Casals de Setmana Santa i també ja està disponible la informació dels Casals d’estiu Del 18 al 21 d’abril s’organitzen els Casals de Setmana Santa per a infants de P3 a 6è de primària. S’hi fan activitats poliesportives, aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i activitats a l’aire lliure. L’horari és de 9 a 17 hores (amb dinar inclòs). També es disposa de servei de mainadera gratuït de 8 a 9 hores i de 17 a 18 hores. Les inscripcions estaran obertes del 23 de març al 15 d’abril. casals d’estiu El 27 de juny comencen els Casals d’Estiu, i fins al 2 de setembre hi haurà activitat de manera ininterrompuda cada setmana. L’objectiu és que aprenguin i comparteixin experiències amb companys i monitors. S’adreça a infants i joves nascuts entre el 1995 i el 2007. Les activitats seran de 9 a 17 hores (dinar inclòs), excepte l’Stage de Pàdel i el Fitness Camp. CASAL D’INFANTS Jocs d’habilitats psicomotrius, treballs manuals i aprenentatge de cançons. Del 27 de juny al 2 de setembre, per a infants

circ, esports d’equip, i esport i raquetes. Adreçat als nascuts entre el 1997 i el 2005, que també poden apuntar-se al Casal Fem Nit!. Es tracta de passar dues nits al centre i aprofitar els vespres per a jocs de nit, tasques d’intendència i gaudir de la natura.

nascuts el 2006 i el 2007, i del 29 d’agost al 2 de setembre també per als nascuts el 2008. CASAL POLIESPORTIU Inclou activitats aquàtiques, poliesportives, de muntanya, escalada, tallers i sortides. Hi ha diverses modalitats: esport i muntanya, esport i

CAMPUS DE FUTBOL Per a joves que juguen a futbol i que volen millorar aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. També participen en activitats aquàtiques i altres esports. Per als nascuts entre els anys 1997 i 2003. STAGE DE TENNIS Per a nois i noies que juguen a tennis habitualment. El volum

diari de tennis és de quatre o cinc hores, en què es compaginen la tècnica i la preparació física, les sessions de teoria i els partits. S’adreça a nascuts entre el 1995 i el 2001. STAGE DE PÀDEL Iniciació i perfeccionament. Es treballa tècnica i tàctica, es juguen partits i se n’aprèn el reglament. Es complementa amb preparació física. Per a joves nascuts el 1995 i el 1996 en horari de 9 a 13 hores. FITNESS CAMP Iniciació a les activitats dirigides (tonificació, spining, step) combinades amb activitats poliesportives a l’aire lliure. Per a nascuts entre el 1995 i el 1996. De 10 a 14 hores.

CENTRE Josep Benach i Montolio s’ha jubilat després de treballar durant onze anys al CEM Can Caralleu. La seva implicació i aportacions han estat inestimables i molt valuoses per a totes les persones amb qui ha col·laborat, com també amb els usuaris del centre. Els treballadors de Can Caralleu van voler agrair-li tots aquests anys de feina amb una festa sorpresa de comiat que va emocionar a tothom. Moltes gràcies!

INSCRIPCIONS El torn per a abonats és del 21 al 31 de març de dilluns a divendres, de 8 a 20 hores. Per als no abonats, la inscripció començarà el dissabte 2 d’abril (es donarà número a partir de les 8 hores) i a partir del 5 d’abril, de 8 a 20 hores. L’1 i 4 d’abril no es faran inscripcions.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 44

24/02/2011 12:31:35


cem cANCAN CARALLEU CARALLEU 45 45 es treballa en la construcció de l’edifici d’accés al centre

Estrenem sala fitness, pàdel i camp de futbol

NATURA

Acollim la 1ª Rogaine Parc Natural de Collserola

El centre estrena camp de futbol i pista de pàdel i la sala de fitness renova la maquinària i disposa d’una sala annexada

camp de futbol Gràcies a una subvenció atorgada per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha renovat totalment el camp de futbol que serà oficialment inaugurat dissabte 12 de març a les 16 hores. L’actuació inclou un nou sistema de reg d’aspersors, el canvi de la base elàstica del camp i la gespa, amb la incorporació del cautxú, nova xarxa de protecció perimetral i noves porteries. A més, s’han renovat els vestidors del camp de futbol perquè resultin

34-49_Fundacio.indd 45

Foto: Carles Loré

El procés de millora de les instal·lacions del CEM Can Caralleu s’està comple tant segons les previsions. Actualment es treballa en la construcció del nou edifici d’accés al centre. D’altra banda, a partir d’abril es guanyarà una sala d’activitats annexada a la sala de fitness que estarà equipada amb màquines el·líptiques per fer activitat dirigida cardiovascular amb suport musical. Les sessions estaran integrades en la graella d’activitats. Se’n podrà fer ús lliure com a extensió de la sala de fitness fora de l’horari d’activitats dirigides.

més operatius i confortables. També s’han canviat l’enrajolat del terra i les parets i les canalitzacions. Pista de pàdel A partir del mes d’abril entrarà en funcionament la nova pista de pàdel després del condicionament del talús i la reorientació de l’espai per garantir l’estabilitat del terreny.

El 9 d’abril se celebrarà un Rogaine al Parc Natural de Collserola. La sortida, a les 12 hores, i l’arribada a les 18 hores, es faran al Centre Esportiu Municipal Can Caralleu. Després d’arribar hi haurà un àpat ofert per l’organització durant el qual es farà l’entrega de premis. El Rogaine és una modalitat esportiva de les curses d’orientació en què els participants han de desplaçar-se a peu, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pels controls en un temps màxim i un ordre lliure. Els abonats dels centres gestionats per la Fundació Claror gaudiran d’un 25% de descompte en la inscripció. Per inscriure-s’hi i obtenir-ne més informació, cal entrar al bloc rogainecollserola.blogspot.com i emplenar el formulari, tot indicant el nom del centre del qual s’és abonat.

24/02/2011 12:31:42


46 46 ESDEVENIMENTS

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 46

24/02/2011 12:31:45


esdeveniments sE cELEBRARÀ DISSABTE 30 D’ABRIL, A LES 10.30 HORES

natació

XI Cros de Muntanya de Can Caralleu

Campionats de natació escolar a la primavera

El circuit passa pel parc de l’Oreneta i Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir

El dissabte 9 d’abril el CEM Claror acollirà el XXVII Campionat Escolar de Natació, en què participaran nens i nenes nascuts entre el 1992 i el 2004 de les escoles i entitats que assisteixen als cursets de natació impartits al CEM Sagrada Família i al CEM Claror. La competició es farà en dos torns, el primer s’iniciarà a les 16.15 hores amb els nascuts entre els anys 1992 i 2001 i, el segon, començarà a les 18 hores amb els nascuts entre el 2002 i el 2004. Hi participaran les escoles Santa Anna, Sagrada Família, Jovellanos, Tabor, Immaculada Vedruna, La Sedeta, Sant Martí de Calasanç, Reina Elisenda, Artur Martorell, Marillac, Fructuós Gelabert, l’Institut Secretari Coloma i el CEM Sagrada Família i el CEM Claror.

El dissabte 30 d’abril organitzem l’onzena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu. Es tracta d’un circuit de muntanya que transcorre per l’entorn natural de Can Caralleu. La sortida és a les 10.30 hores des de la instal·lació esportiva, i el circuit passa pel parc de l’Oreneta, Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, per pistes, corriols i obstacles naturals. El recorregut és de dotze quilòmetres i la cota màxima és a Sant Pere Màrtir, amb una altitud de 391 metres. A causa de l’establiment d’un nou circuit per a l’edició d’enguany, el desnivell total i el desnivell positiu resten encara per confirmar. Està adreçat a totes les persones que habitualment corren i que gaudeixen de les activitats a l’aire lliure, facin esport de competició o no. Les categories d’edat tant masculina com femenina són: juvenil (nascuts entre els anys 1993 i 1995), sènior (entre el 1972 i el 1992), veterà A (entre els anys 1956 i 1971) i veterà B (abans del 1955). Els equips han d’estar formats per cinc homes en la categoria masculina i tres dones en la femenina. Es lliuraran tres premis per a cada categoria d’edat i de sexe, i per equips femení i masculí. Per participar-hi cal fer la inscripció de tots els components amb el mateix nom de l’equip.

34-49_Fundacio.indd 47

L’hora màxima de pas al turó d’en Cors és a les 12 hores, i el tancament de l’arribada és a les 12.30 hores. Quinze minuts més tard es farà el lliurament de trofeus individuals i d’equips i a les 13 hores començarà el sorteig i la botifarrada. INSCRIPCIONS Les inscripcions es poden fer fins al 15 d’abril, o fins exhaurir els 400 dorsals, a www.claror. cat/cros.htm. El preu de la inscripció és de 12 euros i inclou dorsal, samarreta, bossa, obsequis, sorteig de material

i botifarrada. La cursa estarà controlada amb xip i els participants poden portar el xip propi o comprar-ne un de no reutilitzable per 2 euros. Tots els inscrits que ho vulguin podran participar el dissabte 9 d’abril a les 11 hores en un entrenament de reconeixement del circuit, mètodes de resistència i consells per a la cursa, dirigit per Ricard Vila, i comptarà amb l’acompanyament de corredors a diferents ritmes. La inscripció per participar en aquest entrenament de reconeixement és gratuïta i s’ha de fer a administració.

Es recomana l’accés amb transport públic Els participants del Cros poden accedir a Can Caralleu amb vehicle particular o bé amb transport públic, tot i que es recomana aquesta darrera opció. Per arribar-hi amb vehicle propi es pot fer per la ronda de Dalt o per l’avinguda Josep V. Foix i la Via Augusta. Si s’opta pel transport públic, es pot arribar amb els autobusos 66, 60 i 34 o bé amb els Ferrocarrils de la Generalitat, baixant a l’estació de Reina Elisenda.

47 47

AL JUNY A CAN CARALLEU El dissabte 4 de juny, Can Caralleu celebrarà el VIII Campionat Escolar de Natació i hi participaran 190 nens i nenes de 1r a 6è de primària de les escoles que fan activitats aquàtiques a Can Caralleu. Hi haurà dos torns: el primer s’iniciarà a les 16 hores amb els cursos de 1r a 3r de primària i, el segon, a les 17 hores amb els cursos de 4t a 6è. Hi participaran les escoles Costa i Llobera, Nabí, Orlandai, Tàber i Dolors Monserdà - Santapau, i les escoles Montserrat, Kensington School, Lys, Zurich, Padre Damián, Casa Nostra, Suïssa i els nens de l’Escola Esportiva de Natació de Can Caralleu.

24/02/2011 12:31:48


48 CAPSALERA 48 eSDEVENIMENTS

XXVII MILLA SAGRADA FAMÍLIA - V TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

La Milla Sagrada Família se celebrarà el 8 de maig La cursa és una cita ineludible de l’atletisme de mig fons català i els organitzadors esperen assolir un any més un nou èxit de participació El diumenge 8 de maig se celebrarà la Milla Sagrada Família, una cita ineludible per a tots els que gaudeixen de l’atletisme de mig fons a Catalunya, que arriba a la seva vint-i-setena edició en un estat de forma esplèndid. La Fundació Claror, entitat organitzadora de la Milla Sagrada Família, enguany té l’objectiu de mantenir el nivell que ha tingut la prova en els darrers anys. Per aquest motiu, l’organització d’aquesta cursa urbana de 1.609 metres treballa per aplegar una bona representació dels millors migfondistes no tan sols de l’Estat espanyol sinó també de l’àmbit internacional. UN MATÍ DE CURSES Les curses es desenvoluparan al llarg de tot el matí de diumenge i començaran com cada any a partir de les 9.30 hores, amb la sortida de la primera sèrie de la categoria dels veterans. A partir d’aquí, i cada quinze minuts, començarà una altra sèrie fins a les 11.45 hores, el moment en què les sèries amateurs s’aturaran per donar pas a la cursa d’atletes d’elit, que començarà a partir de les 12 hores. Primer de tot es correrà la sèrie masculina i, seguidament, es farà la femenina, que començarà a les 12.15 hores. Tot seguit es reprendran les curses amateurs amb les

34-49_Fundacio.indd 48

sèries masculina i femenina de la categoria d’alevins, que es faran a les 12.30 hores i a les 12.45 hores, respectivament. La jornada matinal de curses conclourà a les 13.30 hores

amb el lliurament de premis als participants. ELS PREMIS Co m cada any, tots els participants de la Milla Sagrada

El 4 d’abril s’obre el període d’inscripcions Participar en la Milla Sagrada Família és totalment gratuït. Per córrer només cal formalitzar la inscripció per mitjà del formulari que trobareu a la pàgina web www.lamilla.cat, on també podreu veure totes les informacions referents a la cursa. El període d’inscripcions és del 4 d’abril al 5 de maig a les 20 hores, o bé fins que s’exhaureixin els dorsals que l’organització de la cursa ha fixat com a límit. El dorsal es lliurarà al CEM Claror a partir de 48 hores després d’haver fet la inscripció, a excepció dels participants que s’inscriguin entre el 2 i el 5 de maig, que hauran de recollir el dorsal el mateix dia de la cursa a la carpa de l’organització.

Família rebran un obsequi en acabar la seva sèrie i, a més, l’organització entregarà trofeus i medalles als tres primers classificats de cada sèrie, tant masculins com femenins. En la cursa absoluta masculina i femenina hi haurà, a més a més, un premi en metàl·lic per als tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, de 180 euros per al segon i de 120 per al tercer. L’organització entregarà també un premi extraordinari de 450 euros per a la millor marca que superi el rècord de la prova tant en categoria masculina com femenina, al qual no podran optar els participants de les curses professionals. Actualment el

24/02/2011 12:31:50


CAPSALERA 49 49 ESDEVENIMENTS FC BARCELONA I CBF SARRIÀ, GUANYADORS

recorregut i horaris de les curses

Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal

Categoria Any de naixement Veterans 1 Abans del 9/5/1965 Veterans 2 Entre 9/5/1965 i 8/5/1976 Cadets 1995 i 1996 Infantil masculí 1997 i 1998 Infantil femení 1997 i 1998 Júniors 1992, 1993 i 1994 Benjamins masculí 2001 i 2002 Benjamins femení 2001 i 2002 Absoluta femenina De 9/5/1976 a 1991 Absoluta masculina De 9/5/1976 a 1991 Trofeu Internacional Sèrie femenina Trofeu Internacional Sèrie masculina Alevins masculí 1999 i 2000 Alevins femení 1999 i 2000 Lliurament premis

rècord de la cursa en categoria masculina és de 4’14’’ i va ser establert pel corredor Mohamed Benhmbarka. En categoria femenina és de 5’00’’, i va ser establert per Míriam Ortiz. PREMI ÀLEX GARCÍA També s’entregarà un premi especial Àlex García a la participació de les escoles, clubs o entitats que més atletes aportin i acabin la Milla. Tant en el conjunt de categories benjamí i aleví com en el conjunt de categories infantils i següents s’obsequiaran els tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, de 180 euros per al segon i de 120 per al tercer. El lliurament

34-49_Fundacio.indd 49

Horari 09.30 09.45 10.00 10.15 10.30 10.45 11.00 11.15 11.30 11.45 12.00 12.15 12.30 12.45 13.30

d’aquests premis es farà en el transcurs del mes següent a la data de celebració de la cursa.

El FC Barcelona en categoria masculina i el CBF Sarrià, en femenina, van proclamarse campions de la dissetena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, celebrat el 27 i 28 de desembre a les pistes dels centres esportius municipals Marítim i Claror. El torneig va mantenir el format de l’any passat i hi van participar setze equips de categoria infantil (vuit de masculins i vuit de femenins). El cartell aplegava clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut, el Reial Madrid, el València Basket o el Ros Casares, entre altres.

EL RECORREGUT El recorregut de la Milla Sagrada Família tornarà a ser l’habitual després que en l’edició de l’any passat es va haver de modificar a causa de les obres de l’AVE. Totes les categories i sèries tindran el mateix recorregut, que es farà al voltant del que s’anomena illa Gaudí, formada pel temple de la Sagrada Família, la plaça Sagrada Família i la plaça Gaudí. El punt de sortida de les curses se situarà al carrer Mallorca, entre els carrers de Sardenya i Marina, i el punt d’arribada serà al carrer Provença.

LES FINALS En la final masculina, el FC Barcelona es va imposar al Reial Madrid 94 a 48 i revalidava així el títol aconseguit el 2009. Els blaugrana sempre van anar per davant en el marcador davant d’un Reial Madrid que, fins a la final, havia exhibit un gran joc en les eliminatòries prèvies. Els blancs van ser un rival difícil fins a la mitja part, però després els culers van imposar la seva llei amb una intensitat física espectacular i un gran encert en el tir a cistella. En categoria femenina, el CBF Sarrià va revalidar el títol de l’any passat i es va confirmar

com el club hegemònic en noies. Les de Sarrià es van imposar amb autoritat a les noies del femení Sant Adrià per 81 a 67. El Sant Adrià, tot i haver mostrat un gran nivell de joc i aguantar el ritme de les vigents campiones fins al darrer quart, van anar per sota durant tota la final i no van saber frenar el joc interior de les barcelonines. PREMIS A banda dels premis als equips guanyadors, també es van entregar trofeus al mèrit individual. El premi al millor jugador del torneig va ser per a Màxim Esteban (FC Barcelona), i Maria Simón (CBF Sarrià) es va endur el de millor jugadora. Els equips premiats pel seu fair play van ser el Power Electronics València i l’Iraurgi Saski Baloia, i el trofeu al millor entrenador va ser per a Francisco Javier (Reial Madrid). En el torneig també hi va haver tres concursos paral· lels. El two ball va tenir com a guanyadors Pau Payà i Marta Comas (SAFA Claror); Bernat Arellanes (DKV Joventut) i Marta Comas (SAFA Claror) van guanyar el concurs de triples, i Marc Canillas (DKV Joventut) i Nerea Ferreira (CBF Sarrià) el d’habilitat.

24/02/2011 12:31:52


50 COOPERACIÓ

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 50

24/02/2011 12:06:51


51

INSCRIPCIONS a partir dEL 14 DE MARÇ

convenis

Una primavera de lleure, esport i cultura

Nous acords comercials amb Vallnord i la Molina

Les activitats de lleure són exclusives per als membres del Claror Club, que hi poden portar un acompanyant

La Fundació Claror ha signat recentment dos acords de col·laboració amb les estacions d’esquí de la Molina i Vallnord, amb els quals s’amplia l’oferta del Claror Club per als amants de l’esquí i la muntanya. La Molina, situada a la Cerdanya, és una estació puntera amb un esperit esportiu i modern que conjuga el seu vessant familiar i activitats per a totes les edats amb la competició. Disposa de quilòmetres de pistes per a tots els nivells i serveis de qualitat. La Molina ofereix als membres del Claror Club, amb la presentació del carnet, un 10% de descompte en el forfet d’esquí de la temporada d’hivern, i del forfet del Bike Park i el telecadira en la temporada d’estiu, del 16 de juliol a l’11 de setembre. Vallnord, situada a Andorra, té tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques i originals com l’speedride, les skibikes o el submarinisme sota gel. A més, Vallnord disposa de la pista de debutants més llarga d’Andorra, telecadires amb el sistema de seguretat infantil Magnestick, com també un espectacular snowpark i zones de freeride. I per completar la jornada, més de vint punts de restauració amb una àmplia oferta gastronòmica. Els membres del Claror club es beneficien d’un 10 % en el forfet d’esquí de dia amb la presentació del carnet.

Amb l’arribada de la primavera us fem un seguit de propostes per a tots els gustos. Als amants de l’esport a la natura els proposem diverses activitats. Farem una jornada d’iniciació a les curses d’orientació al parc del Montseny, on s’aprendrà a moure’s amb la brúixola i el mapa. Repetirem la sortida en petit grup a la serra de Guara per fer un cap de setmana complet de barranquisme. Seguint en el medi aquàtic, anirem fins al pantà de Camarasa per fer un curs de navegació en caiac en aigües tranquil·les, en un marc natural de gran bellesa. La sortida de senderisme ens durà a terres tarragonines, on resseguirem el camí de ronda que va d’Altafulla a Tarragona i que ens permetrà combinar la caminada amb bany i visita guiada a la ciutat. Les propostes culturals ens duran a conèixer de prop la comarca del Priorat, on combinarem visites a museus, bodegues i la cartoixa d’Escaladei. Ripoll, bressol de Catalunya, serà l’altra visita cultural a comarques. A la ciutat visitarem els jardins del barri d’Horta, el barri del Poble-sec i farem una ruta amb bici pels parcs del front litoral. A causa de l’èxit de la visita a la Pedrera la farem de nou al maig.

50-58_ClarorClub.indd 51

Imatge de la visita guiada a la Pedrera del mes de gener passat

activitats de lleure dE PRIMAVERA ABRIL Ds. 9 Ds. 30

Visita a BCN: jardins d’Horta Ruta pel Priorat

10 € 50 €

MAIG Ds. 7 Dg. 8 Ds. 21 20-22 Ds. 29

Cursa d’orientació a la muntanya La Pedrera, casa Milà Ripoll: terra de comtes i abats Barrancs a Guara Amb bici per la Ciutadella i voltants

50 € 20 € 45 € 165 € 10 €

JUNY Ds. 4 Ds. 18 Dg. 20

Caiac al pantà de Camarasa Senderisme: camí de ronda a Tarragona Visita a BCN: Poble-sec i refugi 307

55 € 45 € 10 €

Inscripcions a partir del 14 de març a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu i Llinars.

24/02/2011 12:06:57


52

CLAROR CLUB VISITES PER LA CIUTAT

10

TURISME I CULTURA

Barris i jardins a peu i amb bici

Ruta pel Priorat, terra de vi i oli

El dissabte 9 d’abril farem una passejada pels jardins del barri d’Horta, començant al Palau de les Heures, antic Mas Can Duran, tot baixant pel barri de la Clota i per la granja Martí Codolar, entre altres. El diumenge 29 de maig us proposem una manera diferent de conèixer la ciutat: una ruta amb bici (pròpia). Serà pels parcs del front marítim, com el de la Ciutadella, el de les cascades, Carles I..., i acabarà al passeig marítim. El diumenge 19 de juny ens endinsarem en el popular barri del Poble-sec, el primer de l’Eixample barceloní un cop enderrocades les muralles.

Us proposem conèixer la comarca tarragonina del Priorat, situada al bell mig de la Serralada Prelitoral a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És una comarca amb un relleu molt accidentat i sense cap plana, vorejada de serres força altes, cosa que n’ha marcat la història i la gent. Malgrat això, es tracta d’una comarca essencialment agrària; el vi i l’oli són dos productes clau de la seva cultura. Visitarem el Castell del Vi i la bodega Falset-Marçà, situats a Falset, Gratallops i la cartoixa d’Escaladei, seu del priorat del mateix nom.

ESPORT A LA NATURA

Data: diverses (vegeu el text) Horari: de 10 a 13.30 h Lloc: Barcelona ciutat Preu: 10 euros abonats 18 euros acompanyants Inclou: rutes guiades per una historiadora i aperitiu

Data: dissabte 30 d’abril Horari: de 8.30 a 20 h Lloc: Falset i Gratallops Preu: 50 euros abonats 70 euros acompanyants Inclou: visites i rutes guiades, dinar i transport

ARQUITECTURA

50€

Iniciació a les La Pedrera, la curses d’orientació casa Milà a fons

Data: dissabte 7 de maig Horari: de 9 a 19h Lloc: parc del Montseny Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyants Inclou: activitat guiada, aigua, dinar i transport

Per als qui vulgueu passar una jornada a la natura fent exercici, competició i gaudint de bones vistes, us proposem un dia complet d’iniciació a l’esport de l’orientació, amb explicacions i pràctiques sobre tècniques d’orientació, brúixola, mapa i simbologia. Per això anirem al parc del Montseny, un paratge emblemàtic, amb vistes panoràmiques ideals també per gaudir de la fotografia. Al matí es farà la part teòrica i una cursa, i a la tarda passejarem cap al castell de Tagamanent fent pràctiques d’orientació. El dinar es farà després en una masia de la zona.

Aquesta casa de renda és una de les arquitectures més emblemàtiques d’Antoni Gaudí. Va ser aixecada entre el 1906 i el 1910, amb façanes ondulants, terrats plens de xemeneies i badalots, les golfes a manera de mansardes, dos grans patis interiors i una planta noble on va viure la família Milà Segimón, en la qual podem veure la magnífica planta lliure, les columnes inclinades i una part dels sostres originals. Sens dubte és una oportunitat única de copsar una arquitectura centenària, però encara moderna, d’un arquitecte ja madur en el seu tarannà artístic.

50€

20€

Data: diumenge 8 de maig Horari: de 10 a 13.30 h Lloc: Barcelona Preu: 20 euros abonats 30 euros acompanyants Inclou: visites i rutes guiades per una historiadora i aperitiu.

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o dirigiu-vos al vostre centre.

50-58_ClarorClub.indd 52

24/02/2011 12:07:03


CLAROR CLUB TURISME I HISTÒRIA

45€

Cap de setmana de barrancs

Ripoll: terra de comtes i abats

Data: dissabte 21 de maig Horari: de 8.45 a 20 h Lloc: Ripoll Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: visites guiades i taller, dinar i transport

Farem una visita a la capital del Ripollès, Ripoll, una vila amb uns orígens estretament vinculats amb el comte Guifré el Pelós, els qual, segons la llegenda, va crear la senyera, i el monestir benedictí de Santa Maria, amb un important pes en la història de Catalunya, pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural. Al matí visitarem el monestir i l’Scriptorium, on coneixerem com treballaven els copistes medievals i on farem una taller. Després de dinar farem una visita guiada per la vila ambientada en el segle XVII de la mà de fra Benet, un monjo almoiner del monestir.

Caiac al pantà de Camarasa

50-58_ClarorClub.indd 53

55€

inoblidable que recordareu durant molt temps. Data: dissabte 4 de juny Horari: de 7.30 a 20 h Lloc: Camarassa Preu: 55 euros abonats 88 euros acompanyants Inclou: ruta i visites guiades, calçotada i transport

165€

Us proposem fer barranquis- dels millors llocs per practicar me a la serra de Guara, a la el barranquisme. província d’Osca, una àrea Data: del 20 al 22 de maig geogràfica reduïda, d’agresta Horari: de divendres a les orografia, en la qual trobem 19h a diumenge a les 20h grans contrastos entre els Lloc: serra de Guara Preu: 165 euros abonats descarnats relleus calcaris i els 205 euros acompanyants frondosos marges fluvials. En Inclou: activitat, material, ple cor dels Prepirineus ara- menjar (excepte sopar divengonesos, aquest indret és un dres), allotjament i transport.

SENDERISME CULTURAL

ESPORT A LA NATURA

Anirem fins al pantà de Camarrasa, a Lleida, per fer uns curs de navegació en caiac en aigües tranquil·les. Després de les explicacions tècniques i de fer pràctiques, iniciarem la navegació pel congost del Doll. De ben segur que serà una aventura

ESPORT A LA NATURA

53 53

45€

Senderisme: camí de Tarragona Per a la sortida de senderisme d’aquest trimestre canviem la muntanya pel mar. Us proposem anar a terres tarragonines i caminar pel camí de ronda que va de la població d’Altafulla a la ciutat de Tarragona. Caminarem a prop de la costa, visitant diferents cales on ens podrem banyar, gaudint de la soledat i de paisatges molt ben conservats, malgrat l’amenaça de les poblacions properes. Després de recuperar forces amb un bon àpat a la ciutat, farem una visita guiada a la Tarragona romana. Serà un recorregut de dotze quilòmetres sense desnivells, per un camí de trams amb roques.

Data: dissabte 18 de juny Horari: de 7.30 a 20 h Lloc: la Noguera Preu: 45 euros abonats 67 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, dinar i transport

24/02/2011 12:07:07


54

CLAROR CLUB teatre

llibres

Promentrada, nou servei a internet NADA Janne Teller Editorial Seix Barral

LA MARE PORTA... Montse Banquells Ed.

GOUNDI, UNAS VACACIONES... Isabel Rodríguez Ed. Plataforma

Pierre Antón deixa l’escola el dia que descobreix que la vida no té sentit. Puja a una prunera i demana a crits les raons per les quals res no importa a la vida. Els seus companys decideixen apilar objectes essencials per a ells amb la finalitat de demostrar-li que hi ha coses que donen sentit a qui som.

La mare porta perruca és un conte basat en fets reals relacionats amb el càncer de mama que va patir la seva autora, que apropa la malaltia als nens i pares que es puguin trobar en una situació semblant en un futur. Els protagonistes són els germans Harsh i Angels, i la seva mare, la Montse.

Goudi, unas vacaciones diferentes, és un viatge a l’Àfrica subsahariana a través de l’emoció, el dolor, l’alegria i la compassió de l’autora, que relata en primera persona les experiències de la cooperació sanitària que va dur a terme durant dinou anys a l’hospital Goundi, en una missió al sud del Txad.

discos

El nou servei de Promentrada, destinat a empreses, té com a objectiu oferir als membres del Claror Club la possibilitat d’accedir en qualsevol moment i des del nou web a descomptes per a espectacles teatrals, de música, dansa, etc. Aquesta nova eina facilita informació actualitzada dels espectacles amb oferta, de la mateixa manera que permet comprar entrades per Internet. Els membres del Claror Club en poden consultar les promocions a l’adreça http://empreses.promentrada. com/, amb el nom d’usuari CLAROR i com a contrasenya CLAROR01.

A banda d’aquest nou servei per Internet, també es poden fer les reserves per telèfon al número 933 097 004, com s’ha fet fins ara. PROMENTENTRADA empreses.promentrada.com Tel. 933 097 004

20% 40%

viatges

Fou por Viajar, passió per viatjar THE FINAL... Iron Maiden Emi

UN VIAJE... Pastora U.V.E.N.

FINS QUE LA... Mazoni BankRobber

Més de tres dècades a l’esquena i un total de quinze discos d’estudi són l’aportació dels veterans i majestuosos Iron Maiden. La banda britànica de heavy metal per excel· lència torna amb el seu nou treball The Final Frontier, un disc notable on demostren una vegada més que són un clàssic infal·lible i que els anys si que perdonen a alguns.

«Un viaje en Noria és un compendi de tot el que és Pastora, un punt de pausa, una reafirmació del tercer disc amb un concepte diferent», diu Caïm Riba, que forma el grup juntament amb Dolo Beltrán i Pauet Riba. Una proposta variada, on trobem dance, pop electrònic i electroacústica, amb energia i un esperit propi.

Fins que la mort ens separi representa un pas endavant en la carrera musical de Mazoni, el nom artístic de Jaume Pla. Les melodies de l’àlbum prenen el protagonisme i l’herència dels Beach Boys i es confon amb la de Kraftwerk, en un disc en què les cançons juguen constantment amb la voluntat d’experimentar.

50-58_ClarorClub.indd 54

L’agència de viatges Fou por Viajar pretén fer possibles els desitjos dels viatgers i oferir un tracte personalitzat per a cada cas, i també proporcionar un assessorament acurat. És una agència especialitzada en creuers i tenen una marca pròpia: Mascruceros. En els viatges de grups organitzats per Mascruceros es pot gaudir tant del creuer com de les excursions organitzades per l’agència, les assegurances i els trasllats i, a més, també s’ofereix un acompanyant de l’agència durant tot el viatge. Els membres del Claror Club es podran beneficiar del 8% de descompte en tots els viatges

i en altres ofertes exclusives. L’agència té la seu a Granollers però es pot realitzar la contractació de qualsevol viatge a través de la seva pàgina web. FOU POR VIAJAR www.fouporviajar.com Tel. 938 603 025

10%

24/02/2011 12:07:09


CLAROR CLUB compres

recomanacions teatrals

Més de 100 botigues a la Roca Village La Roca Village reuneix més de cent botigues de marques nacionals i internacionals de prestigi que ofereixen les seves col·leccions de temporades anteriors amb descomptes de fins al 60 % durant tot l’any. Ubicat en un atractiu escenari de poble a l’aire lliure, la Roca Village disposa de restaurants i botigues de marques de moda femenina i masculina, com també roba infantil i botigues d’articles per a la llar i d’estil de vida. Els membres del Claror Club que presentin el carnet a la recepció de la Roca Village poden obtenir una llibreta VIP amb un 10 % de descompte

PINOTXO EL NEN DE FUSTA

Teatre del Raval

Tantarantana infantil

Fins al 20/3

Tantarantana

entrada

12

e

25%

Del 16/3 al 10/4 GUSEV Espai Brossa

RAIMON Tívoli - Promentrada

addicional. Aquest descompte no és vàlid en períodes de rebaixes ni acumulable a altres descomptes especials. LA ROCA VILLAGE www.larocavillage.com Tel. 938 423 939

10%

25%

saT! infantil

20%

7

e

entrada

12

e

saT! 13 i 14/4 BUENOS AIRES Teatre Gaudí

25%

HAMLET ÉS MORT

25%

Teatre Gaudí

Versus Teatre

Fins al 27/4

25%

25%

LAS FICHAS

25% 50%

Tantarantana Del 13/4 al 8/5 TANTAdansa - BCSTX’11 Tantarantana

Del 23/3 al 10/4

Del 10 al 22/5

FACEMOOG

PINGÜINS Tantarantana

Club Capitol - Promentrada Del 25/3 al 3/4

entrada

ELS ANTIQUARIS

FEÍSSIMA ENFERMEDAD...

Almeria Teatre

entrada

12

e

Del 25/5 al 19/6

25%

25%

25%

APASSIONATA

ELS COLORS DEL TIC-TAC

Palau Sant Jordi - Promentrada

Tantarantana infantil

26/3

Maig

20%

CASTING

THE TEN BEST TIPS EVER Espai Brossa Del 27/4 al 8/5

10%

ELS TRES PORQUETS

FESTIVAL DANSAT

EL CASAMENT DELS...

25%

Abril

La Villaroel - Promentrada

Del 22/3 al 27/4

HOSTAL EMPÚRIES www.hostalempuries.com Tel. 972 770 207

saT!

DESCLASSSIFICATS

Versus Teatre

Els membres del Claror Club poden obtenir el 10 % de descompte en l’allotjament, excepte en temporada alta, amb la presentació del carnet.

HABLAMOS

Fins el 10/4

Del 18/3 al 8/5

e

De juliol a setembre, dv

Del 18 al 20/3

Del 19 al 23/3

entrada

6,5

De l’1 al 10/4

Del 16/3 al 10/4

Hostal Empúries, història vora mar

50-58_ClarorClub.indd 55

EL RETRAT DE DORIAN GREY

L’HIVERN AL COS

vacances

L’Hostal Empúries, amb més de cent anys d’història, s’ha convertit en un referent del turisme sostenible i solidari a la Costa Brava. Es troba en una ubicació única, al costat de les ruïnes del primer assentament grec a la Península i davant d’una de les platges més boniques del litoral català. Disposa de dues zones d’habitacions amb vistes al mar, la part antiga originaria de principis del segle XX amb un estil vintage i la nova amb habitacions totalment equipades. Un recentment inaugurat spa complementa una oferta global de benestar i salut.

55

25

%

Març i abril

e

20%

Viu el teatre al Poliorama Maig FESTIVAL DEL MIL·LENNI

UNIVERS Viu el teatre al Poliorama

entrada

6,5

20

%

Diverses dates i espais Promentrada

15%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

24/02/2011 12:07:11


56

CLAROR CLUB

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MUSEUS

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals. Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

50% Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats. Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCN Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història. Ptge. de la Banca, 7 · BCN www.museucerabcn.com

50% Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents. Isaac Newton, 26 · BCN Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals. València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

50% De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg i reconeixement entre cultures. Pg. Santa Madrona · BCN· www.museuetnologic.bcn.es

50-58_ClarorClub.indd 56

ESPECTACLES 20%

2x1 Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país. Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

Descompte en les entrades de la temporada 2010-11, i altres descomptes puntuals. Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

10%

20% Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals. Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

30% Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avantguardes. Palau Nacional · Montjuïc · BCN Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · BCN www.pastisseria.cat

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2010-11. Lepant, 150 · BCN Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

CONCERTS A BARCELONA

15%

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 de L’Auditori. Tel. 93 317 02 90 · BCN www.concertsabarcelona.com

25% Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Allada Vermell, 13 · BCN www.espaibrossa.com

2x1

20%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català. Av. de l’Estadi, 60 · BCN www.museuolimpicbcn.cat

Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat. Església, 4 local 6 | Barcelona www.porta4.cat

24/02/2011 12:07:13


CLAROR CLuB

20% 40%

50% Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09 www.llantiol.com

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01) Reserva d’entrades al 933 097 004.

25%

20%

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCN www.teatregaudibarcelona.com

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles. Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

10% Descompte del 10% en el forfait d’hivern i en el forfait d’estiu del Bike Park i el telecabina. La Molina · Tel. 972 89 20 31 www.lamolina.com

10% Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres! Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

10

-3

e

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com 7 25% e

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre. Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

TEATRE DEL RAVAL

12

e

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

e

CENtRES dE LLEURE AQUADIVER

BARCELONA BOSC URBÀ

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Castillejos, 179 · BCN www.versusteatre.com

50-58_ClarorClub.indd 57

e

20% 50% Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges). Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

ILLA FANTASIA

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits! Demana el val de descompte a taquilla. Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

15%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva! Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

10%

10%

El primer parc d’aventura a la ciutat. Tirolina de 120 m. T’atreveixes?. Plaça del Fòrum, s/n · BCN www.barcelonaboscurba.com

25%

VERSUS TEATRE

-2 2x1

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

6,5-8e

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil. Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

57

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

PITCH&PUTT BADALONA

15%

15% de descompte green fees laborables. Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

SKATING CLUB

2x1

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla. Roger de Flor, 168 · BCN www.skatingclub.cat

24/02/2011 12:07:17


58

CLAROR CLUB

10% Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia. La Massana · Andorra Tel. +376 878 078 · www.vallnord.com

WATERWORLD

20% 50% Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents. Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

10% Escapa’t en família. Passa els millors caps de setmana, ponts i vacances enmig de la natura. 10% de descompte per a famílies. Informació i reserves Tel. 934 744 678 · accac@esplai.org

2x1 -2 e

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït. Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

VACANCES

DIVERSOS 15% 30%

10%

SALUT 20% Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme. Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

Cursos de 8 hores en vela lleugera, windsurf, catamarà i creuer. -15% de març a octubre, -30% de novembre a febrer. Tel. 932 257 940 · BCN · www.velabarcelona.com

8%

12%

Posem qualsevol tipus de viatge al teu abast. Especialistes en creuers. Roger de Flor, 77 · Granollers Tel. 938 603 025 · fouporviajar.com

No perdis els teus records. Video i cinema a DVD, K7 i vinila. CO. Serveis audiovisuals avançats. Rep. Argentina, 38 · BCN www.videoconversion.es

45%

10%

10%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport. Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com

Hostal sostenible a una de les platges més boniques de l’Empordà. 10% de descompte sobre tarifa d’allotjament, excepte temporada alta. L’Escala · www.hostalempuries.com

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes). La Roca del Vallès · larocavillage.com

15%

20%

Andorra més enllà de l’esquí. Hotels i un munt d’activitats. Himalaya experience www.hilamaiaexperience.com Andorra · Centraleta +37 687 55 00 Reserves +376 875 540

Especialistes en audició. Assessorament i adaptació personal·litzats amb els millors audífons del mercat. Estudi auditiu gratuït. València, 612 bis · BCN Tel. 93 265 36 39 · www.sonisord.com

20% 40% 40 % dte. en muntura i vidres. 20 % dte. en audífons i ulleres de sol. Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!. Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915 www.opticaboira.com 30% 40%

7,5%

5%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol. Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

Descomptes del 7,5% en el programa, la destinació i les dates de la sortida. Consultar altres ofertes. Indústria, 34 · BCN · Tel. 934 585 556 www.meridiaviatges.com

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCN www.casadellibro.com

50-58_ClarorClub.indd 58

24/02/2011 12:07:19


Cobertes.indd 3

23/02/2011 14:07:31


Cobertes.indd 4

23/02/2011 14:07:33

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº72  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Revista Claror Sports nº72  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Advertisement