Issuu on Google+

Cobertes.indd 1

09/09/2009 10:56:23


Cobertes.indd 2

09/09/2009 10:56:30


SUMARI 3 Revista Claror Núm. 66. IV època Tardor 2009

LA PORTADA

PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

esport per treballar en cooperació

30

OPINIÓ 4. Articles d’Enric Banyeres, Rafael Garcia, Maria Teresa Domínguez i Anna Rosa Fuentes 6. Entrevista curta: Rosa Naudí Ros, responsable d‘Amics de la Llar Contrapunt: article de Ramón Nicolau

natació i embaràs

ENTREVISTA 9. Edurne Pasaban, alpinista EN FORMA 12. La natació per a embarassades 17. Experiències: un abonat a l’Ironman 18. En forma: miscel·lània de temes 22. Natura: Practica l’escalada 23. L’escapada SALUT 24. Salut: Sedentarisme no, gràcies! 26. Dietètica: Recuperar els hàbits després de l’estiu 28. Mens Sana: síndrome postvacances: afrontar el retorn a la feina

12 22

SÍNDROME POST VACANCES

REPORTATGE 30. Esport i solidaritat II: Esport per treballar en cooperació

Número 66. Quarta Època. Tardor 2009. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror. CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 36. Centres esportius 45. Esdeveniments esportius i seccions 48. Cultura i solidaritat

28

ADREÇA Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benach redacció: Cristian González i Olga Barbero suport de disseny: Albert Castro col·laboradors: en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

PRACTICA L’ESCALADA

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala salut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives cultura: Eulàlia Realp, Roser Castillo correcció linguïstica: Maria Carbó secretaria:

Marisol Zurano publicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro impressió:

Litografia Rosés distribució: SPM

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.cat Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@cancaralleu.org L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. info@lesportiudellinars.cat

03_Sumari.indd 3

PATRONAT presidenta: Laura Ponce Alsedà secretari: Pablo Bel Rafecas vicepresident: Joan Itxaso Paternain vicesecretari: Fede Ruiz Llach vocals: Antoni Aliana Magrí, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez Cots, Joan Riera Riera DIRECCIÓ director general: Gabriel Domingo dir. desenv. corp: Nico Sánchez dir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano directors de centre: esportiu claror: Núria Borràs sagrada família: Alfons Font marítim: Pedro Andreu can caralleu: Núria Sabartés l’esportiu de llinars: Marta Solé àrees centrals: administració: Joan Prat comunicació i màrq: Sergi Larripa rec.humans: Ignasi Casacuberta sistemes: Òscar Alarcón sistemes de gestió: Manel Carmona cultura i cooperació: Eulàlia Realp

09/09/2009 10:55:29


4

OPINIÓ LA COLUMNA

RAFAEL GARCIA Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

150 anys del Pla Cerdà Fa 150 anys (1859-2009) que es va redactar el Pla Cerdà, anomenat així en record del seu autor, Ildefons Cerdà. En el seu moment, va ser un projecte d’eixample i extensió de la Barcelona medieval per construir la ciutat del futur, un pla preocupat per l’ordre i el correcte funcionament de la ciutat en tots els àmbits: el social, el d’equipaments i el d’espai lliure, de traça, d’infraestructures, etc. Barcelona s’ha construït seguint la traça de Cerdà i la seva herència és un eixample que s’estén des de la carretera de Sants i el Paral·lel fins al riu Besòs, una quadrícula –de 133 x 133 metres (m) entre eixos, illes de 111 m per banda i carrers de 22 m (35 m als eixos principals)– travessada per la Diagonal i la Meridiana, que es troben a la plaça de les Glòries i al Paral·lel, seguint la traça còsmica del Meridià de París. El Pla planteja de manera decidida la introducció de l’espai lliure o verd i és molt sensible a les noves tecnologies de l’època. Aquest model conforma la identitat de Barcelona i ha estat un suport bàsic en la força que manifesta la seva estructura urbana. El Pla Cerdà és pioner, a més, en el plantejament de les tipologies dels blocs i habitatges, i supera àmpliament les idees d’aquell urbanisme preocupat només per l’embelliment de la ciutat. Aprofitem aquest any per participar en les activitats que Barcelona dedica al Pla Cerdà, perquè forma part del nostre llegat com a ciutadans.

CARA A CARA

Allarguem la vida de les nuclears? Els vuit reactors nuclears que operen a Espanya produeixen el 18 % de l’electricitat que consumim de forma constant, segura i amb preus estables i predictibles. Tot això, a més, sense emetre gasos ni MARIA TERESA partícules contaminants a DOMÍNGUEZ l’atmosfera. L’energia nuclear Foro Nuclear és essencial en el cistell elèctric del nostre país, ja que ofereix garantia de subministrament elèctric, en tractar-se de la font que més hores funciona a l’any. Així mateix, frena les emissions contaminants i redueix la dependència dels combustibles fòssils. Davant d’aquests avantatges, i si tenim en compte els reptes energètics, mediambientals i econòmics, és necessari mantenir les centrals nuclears espanyoles en funcionament, com també operar-les a llarg termini, igual que succeeix als Estats Units, a Holanda o a Suïssa. I és que garantir l’operació d’una instal·lació quan n’està justificat el funcionament segur és una decisió responsable i un encert polític i econòmic, ja que presenta avantatges evidents des del punt de vista econòmic, social i ambiental. La tendència internacional és operar els reactors nuclears a llarg termini, sempre que compleixin amb les garanties de seguretat més exigents. A aquest corrent, s’uneix l’impuls nuclear mundial. I és que cada vegada més països, entre ells França, Polònia, Itàlia, el Regne Unit, Bulgària o Finlàndia, aposten per l’energia nuclear. Per tant, no hi ha cap argument perquè Espanya arribi a diferents conclusions que la resta del món.

LA VINYETA

Si volem evitar emissions de gasos hivernacle a bon preu, necessitem eficiència, estalvi i energies renovables. Un sistema elèctric 100 % renovable a Espanya s’assoliria amb una barreja que combiA. R. FUENTES nés les energies eòlica, solar Greenpeace termoelèctrica, fotovoltaica i Catalunya l’energia de les onades. Però això només serà possible si no hi ha centrals nuclears a tot l’Estat espanyol. El parc nuclear espanyol és decadent. Amb el seu envelliment, i amb la laxitud dels seus gestors, avui sí i demà també tenim ensurts (ara una vàlvula, demà un transformador) que treuen centenars de megawatts de la xarxa en un tres i no res. Una situació perillosa que a Espanya empitjora per la connivència del Consell de Seguretat Nuclear, el CSN, amb les elèctriques que ha de vigilar: els majors escàndols nuclears recents s’han fet públics només gràcies a Greenpeace. Mireu Garoña: el CSN ha ignorat la corrosió de l’autell del reactor, i ha rebaixat les exigències en baixar el període de renovació de la llicència... Vendre a preu de gas una energia produïda per centrals nuclears amortitzades amb diners públics. Gran negoci. Els riscos i les emissions radioactives, però, són per a nosaltres; els residus nuclears d’alta activitat, els compartirem amb els fills dels nostres fills. Per què no crear un sistema energètic net ja? Comencem amb un calendari de tancament, progressiu però urgent, de les centrals nuclears. Ho necessitem i ens ho mereixem.

NO

Vinyeta de CAYE, publicada al diari Sport, l’11/8/09

CLAROR 04-07_Opinio.indd 4

31/08/2009 10:38:44


OPINIÓ

5

TRIBUNA

L’esport de qualitat defuig la crisi Comprenc que hi hagi molta gent escandalitzada pel volum de diners que mouen els fitxatges de futbolistes professionals. Que el Madrid desembutxaqui prop de cent milions d’euros per veure el portuguès Cristiano Ronaldo vestint la seva samarreta frega la bogeria. Però a mi ja no m’escandalitza res i no em vaig posar les mans al cap l’any 1973, quan el Barça va batre tots els records mundials fins a aquell moment, pagant cent milions de pessetes (!) pel fitxatge del millor futbolista de la seva generació, un tal Johan Cruyff. Tot Espanya es va posar poc menys que en peu de guerra contra el que consideraven una disbauxa catalana en un país que encara lluitava per pujar al tren del desarrollo. Però el Barça feia tretze temporades que no guanyava la lliga i, què caram, qualsevol despesa quedava plenament justificada. I la història ha donat la raó a Agustí

Montal, que era el president del Barça, perquè, sense el fitxatge de Cruyff, certament el club blaugrana hauria perdut el tren del desarrollo i qui sap si avui no estaria entre els grans del món. La lògica que ha aplicat Florentino Pérez ve a ser la mateixa: tot queda justificat si el Madrid és capaç de no perdre la roda d’aquest Barça tricampió i que encisa tothom. Si els resultats tornen a portar l’alegria i els títols al Santiago Bernabéu, ningú no considerarà cars Cristiano Ronaldo, Kaká i tots els que pugui portar Florentino Pérez per refer el seu projecte de «galàxia blanca». Però, deixant de banda les qüestions morals, i de si s’hauria de donar exemple d’austeritat, com diuen alguns polítics que després viuen en l’opulència, es pot permetre l’esport professional aquestes inversions en temps de crisi? Em fa la impressió que sí, que hi ha una mena de bombolla

en la qual viuen alguns sectors de l’activitat, i un d’ells és l’esport professional. No veig retallades a Wimbledon, ni sento dir que Tiger Woods baixarà enguany dels cent milions de dòlars que ingressa cada temporada o que Cobe Bryant rebrà menys dels més de vint milions que guanya entre el que li paguen els Lakers i el que cobra dels patrocinadors. Potser sí que hi ha sectors de l’esport d’elit, com els del motor, lligats a indústries que han patit el sotrac de la crisi, que s’han hagut d’estrènyer el cinturó. Però em costa creure que Fernando Alonso o Lewis Hamilton tinguin problemes per arribar a final de mes. En el futbol, els clubs que tenen problemes ara ja els tenien abans. La mala administració (com ara el València i altres) o l’oferta d’un pèssim espectacle (com passa a la lliga italiana), resta espectadors i patrocinadors. Però

ENRIC BANYERES periodista

els clubs ben administrats, és a dir, que no gasten més del que ingressen ni s’endeuten gaire, superaran aquesta crisi com ja se n’han sortit d’altres. Si a més ofereixen un espectacle atractiu comptaran amb la fidelitat dels seus aficionats i dels patrocinadors. Perquè la gent no ha deixat d’anar al bon futbol ni ha deixat de veure’l per televisió. La Premier League anglesa, en el seu conjunt, compleix aquestes premisses, gaudeix d’una bona salut i tanca les temporades amb superàvit. La millor cuirassa per fer front a la crisi és la que porta el Barça, gràcies al futbol tant estètic com guanyador que ha aconseguit imposar Pep Guardiola: arrossega multituds a les finals, es cotitza com cap altre en els drets de televisió i els patrocinadors fan cua per vincular la seva marca als colors blaugranes. Triplet i crisi són conceptes antagònics. Per Cristian Gonzalez

L’ENQUESTA

Compres productes de marques blanques? Indiferent: NS/NC: 2 % 9% No:14% Sí: 75%

Josep Antoni Quiles 51 anys

Jordi Salvador 29 anys

Vanesa Casas 24 anys

Sili F. Álvarez 27 anys

Sí. En compro habitualment perquè tenint en compte la relació qualitat-preu són un bon producte, tot i que s’ha d’anar provant perquè alguns surten més bé.

Sí, en sóc consumidor. Són productes que per no acomplir tots els fantàstics requisits de la primera marca es venen com a segona marca tot i ser de qualitat.

No. N’he comprat quan he volgut economitzar la compra però mai no m’han acabat de convèncer perquè la qualitat que ofereixen no és la mateixa.

Sí. Compro marques blanques i considero que la qualitat que ofereixen és molt bona. Compro entre el LIDL i el Mercadona i n’estic francament satisfeta.

04-07_Opinio.indd 5

Internautes web: www.claror.cat Inici: 15 de juliol Fi: 24 d’agost Total respostes: 369 Sí: 75 % No: 14 % Indiferent: 9 % NS/NC: 2 %

31/08/2009 10:41:38


6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

«Amics de la llar crea un vincle afectiu entre dues persones» Com va sorgir la idea de crear una entitat com els Amics de la Llar? Se’ns va acudir a una amiga meva i a mi. Ella coneixia la situació d’estudiants procedents de comarques i de l’Amèrica Llatina que buscaven allotjament, i jo sabia que hi havia dones grans que vivien soles i volien companyia, especialment a la nit. Se’ns va acudir que eren dues necessitats compatibles i la veritat és que funciona bé. Com funciona tot plegat? La persona gran ofereix una habitació i el dret d’ús dels espais compartits com el bany, la cuina i el menjador. A més, cobreix les despeses de gas, aigua i llum. A canvi, l’estudiant ofereix companyia, especialment a la nit, que és el que més ens demanen les persones grans. També pot donar un cop de mà, com ara fent algun encàrrec o cuinant, però això ja ho pacten pel seu compte. L’estudiant s’ha de comprometre a estar a casa de dilluns a divendres a partir de les 20 hores, tot i que es pot acordar l’hora d’arribada. Així doncs, l’allotjament surt gratuït a l’estudiant... En certa manera sí, tot i que l’estudiant ens ha de pagar 590 euros als Amics de la Llar pel servei que li prestem de trobar una persona que es correspongui a les seves característiques. Què hi guanya l’ancià? Bàsicament se sent acompanyat i pot cobrir en gran part les necessitats afectives. Podem dir que la idea és que es creï un vincle d’amistat entre totes dues persones. L’experiència resulta molt positiva per a la gent gran que viu sola i necessita una mica de socialització. Els fa recuperar l’alegria.

Rosa Naudí Ros (Barcelona, 1945) és llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona. Des de fa deu anys gestiona Amics de la Llar, una entitat que es dedica a posar en contacte la gent gran amb joves universitaris. Així, els avis i les àvies ofereixen allotjament a canvi de companyia. Si jo fos un estudiant que busca pis i acudeixo a vostès com actuarien? En primer lloc fem una entrevista a l’estudiant i, paral· lelament, consultem en el nostre arxiu les fitxes de les persones grans que ofereixen una habitació. Seleccionem les que encaixen més amb les necessitats de l’estudiant, que solen tenir a veure amb la proximitat del pis i el centre docent on estudien. Aleshores ens entrevistem amb la persona gran per conèixer les seves peticions i saber si tot aniria bé. Finalment, concertem una entrevista entre totes dues persones perquè es coneguin i perquè l’estudiant vegi el pis, i finalment decideixin si volen tirar endavant l’experiència. Un cop accepten, estan en període de prova durant tres setmanes per veure si la con-

vivència és bona. I si tot rutlla, doncs endavant. Sorgeixen problemes de convivència? Imposem una sèrie de normes per tal que totes dues parts tinguin clar quin és el seu rol i així evitar problemes i malentesos. Per exemple, l’estudiant no podrà rebre visites i haurà de netejar tots aquells espais del pis que faci servir. En general no hi ha problemes perquè les persones que aposten per aquest servei són molt assenyades. Quantes persones estan gaudint d’aquest servei? En deu anys que fa que desenvolupem aquesta tasca han passat per aquesta experiència 186 parelles. Quin és el temps mitjà de durada de les parelles? Establim que ha de ser un mínim d’uns vuit mesos, però en molts casos la durada és d’un o dos anys. Excepcionalment s’arriba als cinc anys! Quina és la franja d’edat que més el demana? Acostumen a ser dones d’edats compreses entre els 60 i els 95 anys. Pel que fa als estudiants, acostumen a ser noies d’entre 20 i 30 anys que generalment provenen de comarques, tot i que cada vegada trobem més llatinoamericanes que vénen a cursar doctorats o màsters i tenen molt bona predisposició. En menor mesura trobem noies procedents de la resta de l’Estat. Quin és el balanç després de deu anys? Del tot positiu. Pensi que moltes de les parelles que hem fet mantenen encara el contacte. S’ha donat algun cas que la dona gran ha estat convidada a la boda de la noia perquè el vincle que s’havia creat era molt fort.

EL CONTRAPUNT

RAMÓN NICOLAU Participació Ciutadana de l’Ajuntament BCN

Mostra d’Associacions Barcelona té una llarga trajectòria associativa. Les seves entitats són un dels senyals d’identitat de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona i les associacions ciutadanes es troben al Consell Municipal d’Associacions de Barcelona per consensuar les polítiques que calen per mantenir i enfortir la seva xarxa d’entitats. Aquest any 2009, després d’un llarg procés de rehabilitació, hem reobert el Centre de Serveis a les Associacions Torre Jussana al seu emplaçament habitual, a l’avinguda Vidal i Barraquer, 30. Està cogestionat per l’Ajuntament i el Consell d’Associacions de Barcelona, amb l’objectiu de fomentar les xarxes associatives i oferirlos informació, comunicació, documentació, publicacions, formació, assessorament en els àmbits jurídic, econòmic, financer i de gestió de projectes. Podeu consultar la informació a www.bcn.cat/ tjussana. En aquest marc se situa la Mostra d’Entitats. Pensem que les Festes de la Mercè, en les quals tota la ciutadania es volca als carrers per gaudir de la ciutat, és un fantàstic aparador per mostrar el que fan les persones associades de Barcelona. Les més de quatre mil associacions tenen la Mostra d’Entitats del seu districte. Reservem la Mostra de la Mercè per explicar el que fan les federacions territorials i sectorials que vertebren el teixit associatiu i voluntari de la Ciutat, que participen en els afers col· lectius de Barcelona i que, en definitiva, fan de pont entre la ciutadania i el govern de la ciutat.

CLAROR 04-07_Opinio.indd 6

31/08/2009 10:42:40


OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

31/08/2009 10:42:51


8

L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8

31/08/2009 11:57:10


L’ENTREVISTA

9

Edurne Pasaban, alpinista

«L'alpinisme és un esport dur» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cristiango@claror.net

Edurne Pasaban (Tolosa, 1975), alpinista, enginyera tècnica industrial i restauradora d’èxit ens rep a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat, on s’entrena per afrontar l’ascenció al Sisha Pangma, penúltim obstacle a superar en el seu camí personal cap a la glòria. Hi posarà totes les ganes per aconseguir-ho, encara que hagi de passar per mals tràngols com quan va escalar el K2 i va perdre dos dits, un de cada peu. Mai has pensat en els riscos que comporta ser alpinista? I tant, que hi penso, molt sovint, però avui dia el risc existeix en molts altres llocs, tot i que és cert que nosaltres tenim més possibilitats que les altres persones. Només que quan fas una activitat que

08-11_Entrevista.indd 9

Edurne Pasaban pot passar a la història com la primera dona que corona els catorze cims de més de vuit mil metres que hi ha al planeta. Everest, Makalu, Cho Oyu, Lhotse, Gasherbrum I i II, K2, Nanga Parbat, Broad Peak, Dhaulgin, Manaslu i Kangchenjunga ja estan als seus peus. Pròximament escalarà el Sisha Pangma i aleshores només li restarà l’Annapurna I. t’apassiona, tot això et supera. Es comenta que practicar alpinisme pot comportar petites lesions cerebrals que acaben sent cròniques... De moment jo no he notat pas res. Potser és veritat, però també és cert, i jo ho he viscut de molt a prop, que hi ha gent molt estressada que té problemes de salut per culpa de la feina, i no a la muntanya. Per això, no sé si la muntanya afecta, però no em preocupa gens. Jo m’hi sento lliure, en pau amb mi mateixa i amb l’entorn i la gent que m’acompanya. Estic segura que tot això no és dolent per a la salut física i mental. T’obsessiona gaire que algú se t’avanci en el repte de ser la primera

dona que fa els catorze cims de més de vuit mil metres? No, no m’obsessiona, perquè jo estic fent la meva pròpia carrera. Si vull escalar els catorze cims és només perquè es tracta d’un projecte meu i en gaudeixo. Crec que la rivalitat entre Gerline, Nives i jo la creen la premsa i les circumstàncies. Som nosaltres tres i una alpinista coreana les que estem en la lluita per assolir els catorze cims de vuit mil metres, i suposo que és una història molt mediàtica. Tot comença a assemblar-se a aquella rivalitat que van tenir Scott i Amudsen per ser els primers a conquerir el Pol Sud. La gran diferència és que nosaltres som bones amigues i no existeix la rivalitat, tot i que

31/08/2009 11:57:16


10 L’ENTREVISTA

«Els cims més complicats de la meva carrera són el K2, de 8.612 metres, al Pakistan, i el Kanchenjunga, de 8.586 metres, al Nepal» és cert que a totes ens agradaria ser la primera. Almenys les que som europees no perdem el sentit comú per assolir el rècord. Seria perillós. Quan hagis aconseguit el teu repte et plantejaràs nous objectius? Em plantejaré altres coses. No crec que s’acabi res, segurament hauré de fer un altre tipus de desafiaments, que n’hi ha molts, en aquesta vida, i de ben diferents. M’agradaria continuar vinculada al món de l’aventura i filmar un altre tipus de documentals. El món de l’empresa també m’agrada, gaudeixo oferint conferències a executius de grans empreses, als quals puc transmetre experiències. També seguiré col·laborant amb la gent del Nepal i el Pakistan a través de la fundació. Actualment estic creant una empresa de management per ajudar altres esportistes. Et veus en un despatx? No crec que mai m’acabi de retirar de fer muntanya, tot i que un cop acabi el desafiament dels catorze vuit mil, segur que sorgeixen projectes interessants. Tens algun projecte en ment? De moment no tinc res més en ment que no sigui acabar el repte dels catorze. Potser quan acabi, si tot va bé la propera primavera a l’Annapurna, em plantejaré la idea de tornar a l’Everest, que ha estat

08-11_Entrevista.indd 10

l’únic vuit mil que he ascendit amb oxigen. Però ara prefereixo no pensar-hi, perquè estic centrada en la pròxima expedició al Shisha Pangma, que ja té data de sortida: el 7 de setembre. Quin dels vuit mil que has fet fins ara ha estat el que t’ha costat més? Tots els vuit mil són difícils. Muntanyes d’aquestes característiques sempre són dures, però potser les més complicades en tota la meva carrera han estat el K2, de 8.612 metres, l’estiu del 2004 al Pakistan, i el Kanchenjunga, de 8.586 metres, al Nepal. Són la segona i la tercera muntanyes més altes del planeta i en tots dos casos el descens va resultar difícil. Has viscut situacions límit? Al K2 vaig patir molt al descens, i podria dir que estava als límits del cansament, com al Kanchenjunga. Totes dues són muntanyes amb rutes molt complicades i tècniques en l’atac al cim. En totes dues vaig assolir el cim massa tard, passades les 16 hores, i això és perillós perquè la nit se’t tira a sobre durant el descens i l’esgotament i el fred es fan més intensos que mai. Les experiències al K2 i al Kanchenjunga m’han fet més forta. Els darrers metres d’ascensió deuen ser emotius i esgotadors... Sí, però són els més bonics. Els últims metres, quan ja veus el cim al teu abast o un company que ja hi és, són els millors moments. És quan tot el treball, l’entrenament i la il·lusió prenen sentit. Un cop a cim, només hi ha temps per abraçar-se als companys i fer-se fotos, perquè queda encara el més important del camí, la tornada a casa. De fet, es considera que

Molt personal... Una ciutat per viure? Barcelona i Sant Sebastià Un lloc per anar de viatge? Nepal Un plat? La pasta Un llibre per llegir? Els homes que no estimaven les dones, d’Stieg Larsson Una pel·lícula de cinema? Gladiator Un mitjà per estar informat? Premsa i Internet Mar o muntanya? Les dues en moments diferents Un cantant o grup musical? Beniton Lertxundi Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Ghandi Un personatge actual? Barack Obama Un esportista que admiris? Pep Guardiola Què valores més de les persones? La sinceritat Si un dia fossis presidenta del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries? Tractaria de protegir els infants sota qualsevol circumstància Dretes o esquerres? Esquerra Què t’enduries a una illa deserta? Llibres Un desig confessable? Ser mare

un vuit mil no et pertany fins que no has arribat al camp base. Fins aleshores, tu li pertanys a ell. L’alpinisme és un món d’homes? És veritat que l’alpinisme és un món masculí, és un esport molt dur i a priori els homes tenen una naturalesa i una genètica més apropiada per a la muntanya, a més de certs condicionants culturals que afortunadament van canviant amb els anys, ja que cada vegada hi ha més dones a la muntanya practicant l’alpinisme. Creus que pel fet de ser una dona els mitjans de comunicació fan una discriminació positiva? No crec que sigui pel fet de ser una dona. Els mitjans fan discriminació positiva pel fet que pot succeir una cosa que mai abans no s’havia aconseguit: la primera dona que acabarà els catorze vuit mils. És cert que el catorze vuit mil femení és un

31/08/2009 11:57:22


L’ENTREVISTA 11

«Compto amb un equip molt fort» rècord per a la història, com ho va ser fa molts anys la conquesta del Pol Sud. Pocs rècords d’aventura queden per assolir en l’actualitat, si més no de tan mediàtics com aquest, amb quatre dones disputant el desafiament dels catorze vuit mil. Es diu que el treball en equip és fonamental en alpinisme. Per què? Perquè sense un equip no aconseguiríem els cims que fem. Un equip es compon de més persones de les que un es pugui pensar. Són els teus companys d’expedició, els xerpes, els cuiners i els portadors. Tots conformen un equip que fa possible que alguns de nosaltres arribem al cim. Afortunadament, jo compto amb un equip molt fort i molt unit i crec que és una de les claus de l’èxit. Amb tants nois al voltant i tants dies de convivència, hi deu haver moments per a tot... Sí, hi ha moments per a tot, però aquests moments s’han de saber torejar molt bé. Els bons i els dolents. Les condicions de vida en un camp base són dures i la convivència és molt intensa. Per això és fonamental el respecte i l’amistat en

08-11_Entrevista.indd 11

l’equip. Si no, tot és molt més difícil. Què et va dir la teva família quan els vas dir que volies ser alpinista? Això no passa en un sol dia, és la feina de molts anys i, com amb la resta de la gent, a la família també li has de demostrar que aconseguiràs viure d’això. És fàcil viure d’aquest esport? No. En absolut. És molt difícil. Durant molts anys m’he pagat de la meva butxaca totes les expedicions, el material i els viatges. És un esport molt car i fins l’any passat, quan ja havia fet nou vuit mils, no vaig trobar bons patrocinadors que confiessin en el meu projecte. Tothom pot fer alpinisme? Primer t’ha d’agradar, perquè l’esforç i el compromís que necessites són molt grans. Si no hi ha passió serà impossible, però si n’hi ha, caldran a més moltes hores de pràctica i entrenament. Quin és el teu dia a dia? Al matí entreno tres hores, i després d’acabar les feines d’oficina, a la tarda dedico dues hores a entrenament, tot i que hi ha alguns dies que tinc compromisos i he de viatjar.

31/08/2009 11:57:32


12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

09/09/2009 10:35:00


EN FORMA! 13

Natació per a embarassades LAURA MARTIN, tècnica del Poliesportiu Sagrada Família

En totes les etapes de la vida, la pràctica d’activitat física és un aspecte beneficiós i gratificant que ens ajuda a portar una vida saludable, tenint en compte els tres pilars que conformen el benestar de les persones: la salut física, mental i emocional. En un període tan significatiu per a les dones com ara l’embaràs, no podem obviar la importància de mantenir aquest equilibri, incloent l’exercici físic a la rutina diària. L’embaràs, i més concretament el part, representen un repte físic per al cos de la dona. Per això, tota preparació física amb intenció de disminuir al màxim els malestars o les incomoditats que aquest període de canvis pugui provocar s’agrairà des del punt de vista físic i emocional. L’esport ajuda a portar millor l’embaràs,

12-23_EnForma.indd 13

La natació per a embarassades és una activitat física completa que, a més, permet relaxar les zones més sobrecarregades durant el període de gestació i corregir, d’aquesta manera, les postures incorrectes que adopten les futures mares a mesura que avança l’embaràs. però també ens prepara per al moment del part i per recuperar-nos-en millor. ÉS MILLOR L’EXERCICI A L’AIGUA? Està demostrat que la pràctica d’un exercici físic moderat durant l’embaràs és beneficiós per a la dona. Si, a més, es fa en un medi que disminueix la sensació de pes real del cos, els beneficis són encara majors. El principi d’Arquímedes, que tracta la

«Una sessió de matronatació consta d’entrenament de natació, exercicis per enfortir la musculatura i exercicis de relaxació»

pressió hidrostàtica i la resistència hidrodinàmica, explica el motiu pel qual l’aigua es considera el mitjà ideal perquè la dona embarassada hi faci activitat física. D’una banda, la capacitat de flotació i la ingravidesa que proporciona l’element líquid afavoreix la llibertat de moviments, de manera que es poden adoptar formes i posicions amb el cos que fora de l’aigua serien incòmodes o impossibles de fer. D’una altra banda, la columna i les articulacions es relaxen i disminueix el pes addicional que pateixen fora de l’aigua, fet que facilita la mobilitat i augmenta la flexibilitat, gràcies a la disminució de la força de la gravetat. A més, la pressió de l’aigua redueix el risc de patir lesions per traumatismes o moviments forçats, ja que impedeix superar els límits.

09/09/2009 10:35:06


14 EN FORMA!

El bebè també hi guanya La facultat de medicina de la Universitat de Kansas (Estats Units) ha presentat aquest 2009 les conclusions d’un estudi sobre l’activitat física en dones embarassades. El treball va comparar un grup d’embarassades d’entre 20 i 30 anys que feia exercicis aeròbics d’intensitat moderada –com ara caminar o anar amb bicicleta– durant 30 minuts tres cops per setmana amb un altre grup que no practicava cap activitat física de manera regular. Durant el període en estudi –i entre les setmanes 24 i 36 de l’embaràs– es va monotoritzar el fetus per controlar-ne el desenvolupament, els moviments corporals i respiratoris i la freqüència cardíaca. La conclusió que se’n va extreure és que l’exercici matern té beneficis potencials en la formació fetal.

Quant a la resistència hidrodinàmica, ens permet treballar la força per poder tonificar la musculatura que més pateix durant l’embaràs i entrenar la que intervindrà en el part. Tot aquest treball, sumat a l’efecte de massatge que l’aigua exerceix a les cames, activa la circulació sanguínia i ajuda a prevenir les varius i la inflamació dels turmells. Un altre aspecte important és l’augment de la resistència cardiorespiratòria, que s’exercita mitjançant un treball aeròbic, però evitant arribar a la fatiga. I a més, l’exercici físic ajuda a cremar calories, cosa que evita el sobrepès. BENEFICIS PSICOLÒGICS És important destacar que tots aquests beneficis físics afavoreixen una actitud

«La capacitat de flotació i ingravidesa que proporciona l’aigua afavoreix l’execució de moviments que fora de l’aigua serien incòmodes de fer»

12-23_EnForma.indd 14

psicològica més positiva. Durant l’activitat podem relaxar la ment, i també el cos, i disminueix d’aquesta manera l’estrès i la tensió nerviosa. El contacte amb altres dones embarassades afavoreix la socialització, el fet de compartir experiències, alegries, i dubtes

i temors, molt útil sobretot per a mares primerenques. Ara bé, abans de posar-nos en mans dels tècnics esportius cal visitar l'obstetre per tal que no contraindiqui un tipus o un altre d’exercici. Sempre que tinguem el seu consentiment, la natació per a em-

Avaluar el cas de cada mare La prescripció de l’exercici durant l’embaràs cal que estigui supervisada pel ginecòleg i el metge esportiu, ja que ha de respectar el nivell de condicionament físic anterior de la mare, el seu estat mèdic i la disponibilitat de temps per dur-lo a terme. Una de les premisses més importants que cal tenir en compte és que el tipus d’entrenament indicat per a l’embarassada és de manteniment, la qual cosa significa que l’activitat s’ha de suspendre quan se senti cansada o tingui mareigs, cefalees, nàusees, debilitat muscular o en el cas que, mentre faci l’exercici, senti dolor a l’esquena, als malucs o al pubis. La intensitat de l’activitat física ha de ser baixa o moderada. Segons l'American College of Sport Medicine, la freqüència cardíaca màxima no hauria de superar els 140 batecs per minut en dones majors de 30 anys i els 150 si tenen entre 20 i 30 anys. A més, no convé fer exercicis de manera prolongada en posició de decúbit supí (estirades) després del primer trimestre, ja que podria afectar la correcta aportació de sang a l’úter. També s'ha d'evitar fer exercici en situacions i llocs de molta calor (saunes, banys de vapor...) perquè s'incrementa la temperatura central de la mare i pot ser perjudicial per al nadó.

09/09/2009 10:35:08


EN FORMA! 15

La primera activitat Des dels tres mesos de vida, un nadó ja pot gaudir i obtenir beneficis de l’activitat física

JUANJO ZABALA, director tècnic de l'Esportiu Claror juanjoza@ec.claror.net

barassades és una excel·lent opció per transitar aquest moment tan especial en la vida d’una dona. UNA SESSIÓ DE MATRONATACIÓ Un dels programes de matronatació més utilitzats consta de tres fases: l’escalfament, els exercicis específics i la relaxació. L’escalfament dura uns 10 minuts i es tracta de nedar suament els estils de crol, braça i esquena. A més, també es recomana fer alguns exercicis gimnàstics generals. En la segona fase, la dels exercicis específics, es fan exercicis de gimnàstica però amb l’objectiu de treballar al màxim nombre de músculs i articulacions equilibradament. Altres exercicis són els que ens ajuden en la respiració. Després de cadascun dels exercicis es treballa la relaxació, tot relacionant la intensitat i la durada de l’activitat. Tot plegat dura uns 30 minuts, els quals s’acaben nedant altre cop. Per últim, es dediquen 5 o 10 minuts a relaxar-se totalment a l’aigua, amb l’ajuda d’algun material de flotació, com ara matalassos.

12-23_EnForma.indd 15

L’activitat física es reconeix com un element important que contribueix, juntament amb altres ensenyaments i pràctiques, a la formació integral de la persona. Per aquest motiu, s’han anat desenvolupant diferents iniciatives per treballar la psicomotricitat dels infants des d’una edat cada vegada més prematura. Al mateix temps, l’eficàcia d’aquest treball psicomotriu amb nens i nadons ha fet que la varietat d’exercicis i propostes també creixi i configuri una oferta diferent de la de fa uns anys. Així, ja és habitual que els nadons de tres mesos comencin a prendre contacte amb el medi aquàtic en classes dirigides, o que participin juntament amb els pares en sessions de massatge infantil. Precisament aquesta és una de les característiques principals de les activitats amb nadons: que a més del treball d’estimulació psicomotriu, en l’activitat participa la mare, el pare o, de vegades, tots dos. Això permet un major coneixement mutu, ja que els pares coneixen millor l’evolució, les possibilitats, les etapes motrius del fill o filla, i el nadó potencia els vincles amb els seus pares a través del contacte, de la seguretat, de la paraula... D’altra banda, una activitat col·lectiva d’aquest tipus constitueix un dels primers entorns on el nadó es relaciona amb altres nens i nenes de la seva edat. Tot i que és

evident que es tracta d’un moment de relació molt immadur, sí que és molt positiva la presa de contacte amb realitats diferents que les que aporta l’entorn familiar. I, evidentment, les activitats físiques adreçades a nadons constitueixen un treball psicomotriu importantíssim. Per exemple, les limitacions que el nadó té per moure’s en el medi sec desapareixen en el medi aquàtic, la qual cosa és un estímul al desenvolupament motriu i del procés nerviós relatiu al moviment. Altres avantatges de l’activitat física suau són l’estimulació del sistema cardiovascular del nadó, que millora l’oxigenació i el trànsit sanguini. A més, l’exercici fa augmentar-li la gana i l’aprenentatge de noves destreses contribueix a la seva seguretat. Amb tot, podem afirmar que l’activitat física és un dels regals amb més futur per al nostre nadó!

09/09/2009 10:35:12


16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16

09/09/2009 10:35:19


EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17

Un abonat de Can Caralleu participa en l'Ironman

La cursa més dura de totes Imagineu-vos nedar 3,8 quilòmetres, després pedalar en bicicleta durant 180 quilòmetres i, per acabar, córrer 41 quilòmetres. Tot en un sol dia. Pablo Amorós, abonat de Can Caralleu, ha participat en l’Ironman i ens ofereix una crònica en primera persona en què descriu els pensaments i les emocions que va tenir. Pablo Amorós Ha arribat el gran dia! Matinem molt perquè l’entrada a boxes és a les 5.30 hores. Esmorzem, agafem tot el material i cap a l’Ironman..., quins nervis! Un cop allà entro a l’aigua. L’espera fins que donen la sortida se’m fa curta. Realment és impressionant veure uns 2.300 triatletes llançant-se a l’aigua per anar a buscar la primera de les tres boies que hi ha en els 3,8 quilòmetres del recorregut de natació. Començo a rebre cops perquè és un lloc estret i hi arriba molta gent a la vegada. Ja recuperat d’aquesta angoixa, continuo nedant cap a la segona boia, que passo molt bé, sense problemes ni cops, i encaro la recta final cap a la plataforma de control per un dels costats per nedar amb normalitat. Arribo a la plataforma, surto de l’aigua, passo per un dels controls de xip i torno a llençar-me a l’aigua per fer la segona volta, de la qual surto en una hora i quinze minuts. Damunt la bicicleta Arribo a la primera transició. Em trec el neoprè, em poso el casc, el dorsal i agafo els gels que em serviran de combustible al

12-23_EnForma.indd 17

al mateix ritme. Ja arriba el final, només queda el darrer port, el Heartbreakhill, situat al quilòmetre 174, que té un pendent bastant fort i on hi ha molt de públic. La gent diu el teu nom i se’t posa la pell de gallina. És realment emocionant. Després de cinc hores de bicicleta no he tingut cap contratemps i arribo a la segona transició, on m’espera la marató.

Tot participant de la cursa Ironman somia a passar per la meta d'arribada i ser un finisher

llarg dels 180 quilòmetres de bicicleta que tinc per endavant. El circuit consisteix en dues voltes de 90 quilòmetres cadascuna amb tres ports de muntanya. A l’inici del circuit de bicicleta el que em fa por és que comença a ploure i per tant hi ha risc de caiguda. Un cop a la cursa em tranquil· litzo i agafo el ritme. Aconsegueixo anar a una velocitat de 35-38 km/h en les zones més planes, fet que em permet portar una bona mitjana. Un dels aspectes més importants en aquest sector és menjar. Tot i que em costa molt, m’obligo cada deu quilòmetres a prendre un tros de barreta energètica o un gel, perquè és imprescindible per poder arribar al final. La primera volta em passa força de pressa i més encara quan, arribant al quilòmetre 80, veig a la Sandra, la meva parella, animant amb totes les seves forces. Això sí que et dóna un plus d’energia. A la segona volta, tot i portar acumulats 90 quilometres a les cames vaig gairebé

La marató Abans d’anar a córrer vaig al lavabo perquè fa més de sis hores que competeixo i he begut damunt la bicicleta uns quatre o cinc bidons. Començo a córrer la primera de les quatre voltes de 10,5 quilòmetres de les que consta la marató. La primera la faig força còmode i a un ritme prou ràpid, però arribant al final d’aquesta volta començo a notar la fatiga i el problema és que encara em queden 30 quilòmetres! La segona volta, tot i anar força regular al principi, se’m fa molt pesada des d’aquest punt fins al final. El meu únic objectiu és arribar a l’avituallament per parar, recuperar-me i caminar uns metres. Això vol dir que cada volta puc aturar-me i caminar unes sis vegades (punts d’avituallament). Sofreixo un patiment físic i gastrointestinal, però sobretot mental, i lluito contra mi mateix per intentar arribar a un objectiu, finalitzar els 42 quilòmetres. Arribo a un punt en què ja no em preocupa el temps que faré i només vull acabar. El temps passa, i molt a poc a poc vas consumint els quilòmetres de la marató fins a arribar als darrers metres, on em trobo la Sandra, contentíssima i animantme com mai. Entro a la recta d’arribada, aquella imatge que tantes vegades havia somiat, i veig el crono final de 10 hores, 14 minuts i 5 segons. Ho he aconseguit! Ens abracem amb força. Gràcies, Sandra!

09/09/2009 10:35:25


18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA A L'AIGUA

Relaxa't amb el watsu Joan Cabrera El watsu és una teràpia única que va més enllà del massatge i que aplica els beneficis del shiatsu en el medi aquàtic. El treball dins l’aigua consisteix en el fet que el terapeuta o tècnic esportiu exerceixi en l’alumne un moviment constant i fluid que, associat a la sensació d’ingravidesa i a la temperatura de l’aigua, condueixen, ràpidament, a un estat de relaxació. A més, el tècnic s’encarrega de moure i estirar el cos de l’alumne, tot alliberant bloquejos energètics sense produir dolor, al mateix temps que les emocions atrapades es van dissolent en l’aigua. Aquest tipus de massatge beneficia a totes les persones però en especial les que pateixen estrès, insomni, ansietat, paràlisi cerebral o hiperactivitat. Per notar els efectes de la teràpia és recomanable fer una sessió cada 15 dies.

activitats per a joves

el material

Més enllà de l'esport competició Dani Ariño Una activitat és recreativa quan ens divertim mentre la desenvolupem i oblidem les nostres exigències laborals o quotidianes; en definitiva, quan gaudim. Aquesta definició és aplicable a moltes de les activitats que fem i que no tenen relació amb l’activitat física, però hem de saber que, en l’àmbit esportiu, hi ha activitats que uneixen diversió amb millora física. Són els esports que practiquem sense cap tipus d’anhel competitiu i que ens aporten més qualitat de vida: activitats com el nòrdic walk o els esports d’equip (voleibol, bàsquet) fomenten la socialització, el descobriment de nous espais, la cooperació entre les persones, el benestar personal... En l’àmbit infantil i juvenil també trobem activitats de lleure que promouen l’activitat física i l’esport oblidant el vessant competitiu i potenciant el caire lúdic i social. I, a més, propicien la continuïtat de la pràctica esportiva durant l’etapa de l’adolescència, sense la pressió de la

12-23_EnForma.indd 18

competició i aportant el caire recreatiu imprescindible per motivar els joves. Ens hem de plantejar on situem la línia que separa les activitats esportives de lleure i les de competició, però sempre intentant contagiar les segones dels beneficis de les primeres, és a dir: la competició no està barallada amb la recreació.

Il·lumina't!

Sergi Mateu Els frontals són un llum que va fixat al front mitjançant una cinta elàstica. El principal avantatge és que deixen les mans lliures i que il·luminen en la mateixa direcció que els ulls. Els primers que es van usar, propis del món de l’espeleologia, van ser els de carbur, però ara els més emprats són com unes llanternes focals (llum a llarga distància) i els que utilitzen leds (petites bombetes de baix consum). Els focals són més grans i gasten més energia que els leds, que, a més, es poden regular en intensitat (2, 4 o 8 leds encesos). Tots dos són ideals per a excursions a la muntanya, a peu o amb bicicleta i, en general, per a totes aquelles activitats que necessitin il·luminació.

09/09/2009 10:35:31


MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 consell pràctic

Si ja has començat, no ho abandonis!

Juanjo Zabala Deixem enrere l’estiu i ja som al setembre, un mes de bons propòsits en què molts ens prometem començar o reemprendre la pràctica d’activitat física de manera regular. Però és cert que, al cap de poc temps, moltes persones ho deixen córrer i les ganes de cuidar-se més i fer esport tornen a quedar arraconades al calaix dels desitjos. Perquè això no passi, aquí us deixem cinc consells que faran que no sigui tan fàcil abandonar la pràctica de l’activitat física. 1. UNA ACTIVITAT QUE AGRADI És molt important que trieu una activitat que us faci gaudir. El ventall de possibilitats és tan ampli que és impossible no trobar l’activitat que més us agradi: córrer, patinar, anar amb bicicleta, jugar a bàsquet, a tennis, nedar... No té cap sentit capficarvos en una activitat que us avorreixi. 2. OBJECTIUS ASSOLIBLES Les coses que no tenen raó de ser acaben abandonant-se, per això els objectius han de ser propers i assolibles. Definiu petites fites com, per exemple, baixar una marxa

12-23_EnForma.indd 19

30 segons, perdre mig quilo, córrer la cursa del barri... 3. COMPANYS DE FATIGUES Fer exercici amb amics és més engrescador i genera més compromís, la qual cosa perpetua la pràctica esportiva. En el cas de no coincidir amb cap amistat, les activitats dirigides en grups reduïts són un bon vehicle per fer-ne de noves i trobar còmplices en l’esforç. 4. SENSACIONS POSITIVES Normalment, fer esport cansa però no és recomanable capficar-se en l’esforç que representa. El millor és pensar en com ens sentirem en acabar: satisfets i amb una agradable sensació de benestar. 5. UN NEGOCI GUANYADOR És important valorar l’activitat física com un negoci guanyador, una inversió en un mateix que aporta grans beneficis. Si aconseguiu veure-la des d’aquesta perspectiva sabreu reservar el temps necessari per practicar-la i, sobretot, voldreu respectar la reserva. Ja no us serviran les excuses per saltar-vos ni una sessió.

09/09/2009 10:35:35


20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA activitats

treball a la sala

Tria el voleibol, en pista o platja Ricard López El voleibol indoor cada cop té més adeptes, sigui en la fase d’iniciació, de tecnificació o de perfeccionament, tant en la modalitat de pista esportiva com la de platja. Aquest joc el va crear un americà instructor de preparació física anomenat William Morgan, l’any 1895. Els primers campionats del món es van celebrar el 1949, tot i que no va ser declarat esport olímpic fins al 1963. Actualment és un esport regulat internacionalment per la Federació Internacional de Voleibol (FIVB). REGLES DEL JOC L’objectiu de l’activitat és enviar la pilota per sobre de la xarxa a la superfície del camp contrari i impedir que caigui al nostre propi camp. Cada equip el formen sis jugadors i té dret a donar tres tocs a la pilota (a més del toc de bloqueig) per tornar-la al camp contrari. Un jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides, excepte en el bloqueig. La jugada continua fins que la pilota toca el terra, va a fora o es produeix una falta de toc. Les dimensions del camp són de 18 metres de llargada per 9 d’amplada, i la xarxa de joc varia segons l’edat dels participants i el sexe (2,24 metres per a dones i 2,43 metres per a homes). Actualment, els partits es juguen al millor de cinc sets, amb modalitat tie break (tota jugada és punt). Cada set és de 25

12-23_EnForma.indd 20

punts (sempre amb una diferència de 2), excepte el cinquè, que és a 15 punts. La pràctica del voleibol a la platja també ha proliferat molt en els darrers anys. Respecte de la modalitat en pista poliesportiva, presenta una sèrie de variants en el joc, com ara el nombre de jugadors (normalment de 2 a 4), les dimensions del camp (un metre menys tant d’amplada com de llargada), el mètode de puntuació (en la modalitat oficial, el millor de 3 sets de 21 punts cadascun), el nombre de tocs en partits de 2 jugadors per camp (el bloqueig compta com a toc) i no es pot rebre ni passar de dits. Per a més informació, podeu consultar el web de la Federació Catalana de Voleibol (www.voleicat.com).

La readaptació a l’esforç

Dani Sarret Diuen que els períodes de crisi són oportunitats per progressar cap a situacions més favorables; per això, per què després d’una lesió no tornem a l’activitat encara en millors condicions? Sovint aquest procés es deixa en mans de l’espontaneïtat de la vida quotidiana, la qual cosa comporta una recuperació incompleta i una disminució de les capacitats anteriors a la lesió. Entenem la readaptació a l’esforç com el procés mitjançant el qual, després d’una lesió, ens reincorporem a l’activitat física (esportiva o no) de la millor manera i en el mínim temps possible. Aquest procés, que s’inicia després que el metge hagi determinat l’abast de la nostra lesió, representa superar un seguit d’etapes que, amb l’ajuda d’un fisioterapeuta primer i, després, d’un tècnic esportiu o entrenador personal, persegueix millores en l’equilibri muscular, increments en la mobilitat i amplituds articulars, reforçament del sistema musculotendinós, millores en la coordinació..., per tal de normalitzar la nostra capacitat física davant els reptes habituals.

09/09/2009 10:35:43


EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21

09/09/2009 10:35:51


22 22 EN FORMA! NATURA

NANDO GEL Tècnic escalada esportiva i instructor del CEC areatecnica@cec.cat

A Catalunya, l’afany d’escalar muntanyes neix de l’excursionisme, que està molt arrelat a la nostra societat. Però en les darreres dècades el que s’ha popularitzat més, al marge del senderisme, han estat les modalitats esportives d’escalada, gairebé exemptes de perill i que es poden fer sense necessitat de llargues caminades i amb la possibilitat d’aturar l’activitat en qualsevol moment. N’hi ha de tres tipus: la clàssica o en terreny d’aventura, l’es-

Practica l’escalada L’escalada va néixer de l’afany de conquerir muntanyes considerades impossibles per començar a ser desitjades. A l’Europa central, en l’àmbit de la serralada dels Alps, fa dos segles que la burgesia ja practicava com a oci l’alpinisme i, més tard, l’escalada. Avui en dia és una activitat a l’abast de tothom. portiva i la de bloc o boulder. Com en qualsevol altre esport, l’escalada exigeix un procés d’aprenentatge molt

seriós amb cursos de formació de la mà de professorat professional o instructors de centres excursionistes acreditats per

CLAROR 12-23_EnForma.indd 22

09/09/2009 10:35:57


NATURA EN FORMA! 23 23

la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. MODALITATS D’ESCALADA L’escalada clàssica o en terreny d’aventura consisteix a pujar una paret fent servir la corda i les assegurances que el cap de corda va col·locant amb l’ajuda de diferents estris i tècniques per assolir amb èxit l’ascensió. L’escalada pot durar entre unes hores i diversos dies, en funció de la dificultat i l’envergadura de la paret. En els massissos escola trobem vies d’escalada que combinen els trams amb equipament fix i el trams d’autoprotecció. En l’escalada esportiva les assegurances ja estan posades a la paret i l’escalador ha de superar els diferents passos amb un determinat grau de dificultat, agafant-se només a la roca, fins a arribar a la reunió, que sol estar proveïda d’una cadena per despenjar-s’hi. Majoritàriament es tracta de vies amb una llargada curta (vint o trenta metres) però també n’hi ha de diverses llargades de corda. Per últim, l’escala en bloc o boulder es practica arran de terra en una paret, en un bloc de pedra de considerables dimensions o en un plafó (rocòdrom), però amb una altura que no sol superar els tres metres. Consisteix en la superació de dificultats al límit de cadascú, sense corda, en progressió horitzontal i al màxim de temps possible o per practicar moviments tècnics concrets. En el cas dels blocs naturals, l’objectiu és la superació del bloc amb un fort desplom. S’hi posa un matalàs per evitar lesions o bé un company que vetlli per l’escalador equilibrant-lo en el moment de la caiguda. La majoria d’escaladors el fan servir com a entrenament. TÈCNIQUES DE SEGURETAT I PROGRESSIÓ L’escalada està considerada un esport de risc, la qual cosa fa que sigui necessària una formació sòlida i progressiva amb una bona preparació física, tècnica i psicològi-

12-23_EnForma.indd 23

«L'escalada està considerada un esport de risc, la qual cosa fa que sigui necessària una bona preparació física, tècnica i psicològica»

ca. No obstant això, la part física i la psicològica es milloren amb la pràctica, ja que pel sol fet d’escalar amb certa constància ens hi acabem adaptant físicament, a la vegada que guanyem en autoconfiança. Per aquest motiu, per a un aprenentatge segur cal centrar-nos en la part tècnica separant-la en dos punts fonamentals: les tècniques de seguretat i les de progressió. Les tècniques de seguretat se centren en l’assegurament entre els membres de la cordada, amb l’ús de les cordes i els diferents mitjans de protecció específics que utilitza l’escalador que encapçala la cordada. Assegurar per aturar una possible caiguda és la raó per la qual utilitzem la majoria del material. Amb tot, les tècniques de seguretat sempre són de caire preventiu o de seguretat passiva, ja que entren realment en funcionament en el cas que qualsevol membre de la cordada pateixi una caiguda. Les tècniques de progressió determinen si l’escalada és en lliure (sense material) o en artificial (fem ús del material per ajudar-nos a progressar). L’escalada en lliure és la base necessària per aprendre a escalar i ens exigeix l’aprenentatge d’un repertori gestual que ens permeti avançar pel medi vertical. Farem ús d’aquests moviments en funció de la lectura de la roca i de la nostra experiència. Val a dir que una visualització prèvia de la paret ens ajudarà a anticipar-nos i a executar els moviments més adequats per arribar d’una presa a una altra. Amb la col·laboració de Jordi Bernat, president del Centre Acadèmic d'Escalada del Centre Excursionista de Catalunya.

L’ESCAPADA Per: Francesc Beato

El millor balcó del Delta La plana del delta de l’Ebre, per la seva geografia peculiar i personalitat, és tot un món. Un dels millors miradors per tenir-ne una visió general és la serra del Montsià i, concretament, la Foradada, un indret situat a la carena des d’on, si el dia és clar, es gaudeix d’un panorama espectacular. Per pujar a aquest mirador, sortim en cotxe des de Sant Carles de la Ràpita per una pista que passa arran de la zona esportiva, travessa la carretera nacional 340 i s’interna en una vall uns dos quilòmetres de cara a la serra, fins que la pista finalitza. Havent deixat el cotxe, prenem un corriol barranc de Solito amunt, primer planer i després de pujada, ben marcat amb senyals blancs i grocs. Deixem un corriol a l’esquerra i no triguem a arribar a la font de Burga. Som a la capçalera del barranc, un indret privilegiat, ombrejat per un frondós alzinar. Sortim de la font per un corriol de pujada, deixem un camí a la dreta i seguim el barranc quasi pel mateix llit. El corriol comença a pujar decididament i fent llaçades ens situa al planell on hi ha les ruïnes de la masia de Mata-redona. Deixem el mas per un camí planer, en direcció sud, que travessa pels antics camps de conreu. A mitja pujada deixem un camí a l’esquerra i continuem pujant fins a un collet, ja dalt de la carena, on prenem el camí de l’esquerra, que en poca estona ens portarà a la Foradada, un d’aquells llocs que sorprèn el visitant. Per tornar podem desfer el camí o bé baixar fins a la font d’en Burgar, per un camí que comença a la Foradada i està marcat com a PR (blanc i groc).

09/09/2009 19:09:11


24 SALUT

Sedentarisme, no gràcies! MARIONA VIOLAN I FORS Codirectora de PAFES * info@pafes.cat

Parlar d’inactivitat física o sedentarisme no és, de cap manera, una moda actual. Ja al segle V aC, el pare de la medicina moderna, el grec Hipòcrates de Cos deia: «Totes les parts del cos que tenen una funció, si es fan servir amb moderació i se les fa treballar en les tasques per a les quals han estat dissenyades, es tornen més sanes, es desenvolupen millor i triguen més a envellir. Però si no es fan servir es tornen més susceptibles d’envellir, no maduren i emmalalteixen mes ràpidament.» L’home ha estat dissenyat genèticament per moure’s, però la dinàmica actual ens ha portat a un «sedentarisme» de la societat del benestar que no és gens sa ni beneficiós per a la salut. La millora de la qualitat de vida ens ha donat moltes faci-

24-29_Salut.indd 24

Segons l’última enquesta de salut, a Catalunya el 40 % de la població és sedentària o mínimament activa, cosa que vol dir que no arriba ni als 150 minuts setmanals de moviment, el doble per als nens i joves. En aquests casos, el procés d’envelliment prematur està garantit.

litats físiques que han fet que, de manera indirecta, l’home tendís cap al sedentarisme com una opció d’estil de vida. Però la inactivitat física és la causa de moltes malalties. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que al voltant de 600.000 morts per any a Europa es deuen directament al sedentarisme. LES MALALTIES DEL SEDENTARISME La manca d’activitat és un factor de risc de patir malalties cardiovasculars. De fet, són molts els estudis científics que demostren de manera clara i contundent que la pràctica d’exercici físic redueix a la meitat el risc de patir malalties cardiovasculars. Altres malalties derivades del sedenta-

risme poden ser la diabetis de tipus II, la hipertensió arterial, alguns tipus de càncer, les malalties osteomusculars i les alteracions de l’estat ànim, com ara l’estrès, la depressió i l’ansietat. I no cal dir que és un dels factors causants de l’increment de sobrepès i obesitat que afecta Europa de manera alarmant. Per contra, els beneficis de fer activitat física són del tot coneguts. El llistat és força llarg: ajuda a regular el pes corporal, és l’única manera d’estar en forma, enforteix la musculatura, millora la qualitat òssia, millora la salut articular i muscular, ajuda a conciliar el son, ajuda a millorar l’estat d’ànim decaigut, estressat o depressiu, millora els factors de risc de les malalties cardiovasculars...

07/09/2009 16:49:55


SALUT 25

«El sedentarisme es pot combatre amb un estil de vida actiu començant per caminar o fer esport, com a mínim, mitja hora al dia »

Abans d’iniciar o incrementar el nivell d’activitat física és important saber quin és l’estat de salut i la forma física de cadascú i, per tant, cal consultar els professionals de la salut i l’esport, i també escoltar el propi cos. No tothom està preparat per fer-ho tot, però sí que hi ha alguns consells genèrics que poden servir per a tothom. alguns consells generals El primer que es pot aconsellar per combatre el sedentarisme és que portem un estil de vida actiu, tant se val l’edat que tinguem. Hem de procurar estar asseguts al menys temps possible i, com a mínim, moure’ns mitja hora al dia. Per exemple, podem caminar un mínim de trenta minuts diaris, al voltant de 3.000 passes, si ho mesurem amb un comptador de passos o podòmetre. I si entre totes les activitats del dia aconseguim acumular entre 8.500 i 10.000 passes n’obtindrem beneficis directes. En persones menors de 18 anys, en què els índexs de sobrepès i obesitat van en augment, s’aconsella acumular diàriament entre 11.000 i 13.000 passos. Una altra activitat quotidiana que ens pot ajudar a millorar el nostre estil de vida és optar per pujar i baixar escales, prescindint de l’ascensor sempre que no tinguem cap contraindicació mèdica. Altres propostes: baixar del transport públic una o dues parades abans, anar amb bicicleta, aparcar el vehicle a certa distància caminant de la feina, escollir de fer algunes tasques a peu si no és necessari estar asseguts i, evidentment, deixar-se guiar en la pràctica esportiva pels professionals dels centres, que són els que ens indicaran més bé el que ens convé segons la forma física, les preferències i la disponibilitat.

* PAFES: Pla d’Activitat Física, Esport i Salut de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

24-29_Salut.indd 25

Ai! Estic cruixit! Què es pot fer amb el dolor muscular fruit dels primers dies d’activitat física?

ALBERT GIMÉNEZ, cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claror albertgi@ec.claror.net

Tant l’esportista habitual com el que s’inicia solen tenir una experiència comuna: l’aparició del dolor muscular 24 o 48 hores després d’haver fet un exercici intens o prolongat. És el cruiximent o adoloriment, més conegut pel seu nom en castellà, agujetas. Encara que estem acostumats a aquestes molèsties, sabem per què apareixen i com les podem tractar? En el transcurs del temps, el dolor muscular després de l’esforç s’ha atribuït a diferents causes i, per això, ha rebut diferents tractaments. A grans trets, hi ha dues menes de molèsties doloroses un cop fet l’esforç, segons el que triguen a aparèixer i la durada. La primera és d’aparició ràpida i de poques hores de durada; es creu que apareix per l’acumulació de deixalles del metabolisme cel·lular muscular produïdes durant l’esforç. Aquest dolor acostuma a ser generalitzat a tota la massa muscular. La segona és el cruiximent d’aparició tardana, a les poques hores d’haver finalitzat l’exercici. Aquesta mena de dolor dura uns quants dies, tot i que té el punt àlgid entre les 24 i les 72 hores, i després disminueix fins a desaparèixer. Es troba més localitzat en la unió múscul-tendinosa del múscul, encara que també pot ser generalitzat. TRACTAMENT DEL CRUIXIMENT El dolor muscular motivat per l’esforç físic es pot preveure i, en moltes ocasions,

evitar, avaluant molt bé les sessions d’entrenament i evitant les sobrecàrregues innecessàries. No obstant això, després d’un període d’inactivitat és normal que qualsevol activitat física que ens hagi suposat un esforç muscular desemboqui, els primers dies, en dolor. Algunes mesures per pal·liar-lo és aplicar gel després de cada entrenament sobre les zones més dèbils o que més s’han treballat. Una altra manera de rebaixar el dolor és la realització del mateix exercici que l’ha produït perquè, tot i que després de descansar reaparegui el dolor, ho farà en menor intensitat i el múscul s’adaptarà a poc a poc a l’exercici. Els estiraments i els exercicis han de ser suaus, especialment dins l’aigua. Mentre dura l’episodi de dolor, el tractament ha de ser simptomàtic i dirigit a disminuir el dolor; es poden prendre analgèsics habituals o d’ús comú.

07/09/2009 16:50:18


26 SALUT DIETÈTICA

A ratlla amb amb la dieta DOLORS VILLANUEVA ietista de l’Esportiu Claror dolorsvi@ec.claror.net

Els mals hàbits dietètics són els principals causants de problemes relacionats amb el sobrepès i altres molèsties associades com la gastritis, la dispèpsia, la pesadesa després dels àpats, l’astènia, la dificultat per dormir o per respirar correctament... I és que tot té un límit, i si se sobrepassa provoca el desastre. Per tant, hauríem d’anar posant remei als excessos alimentaris propis de les vacances estiuenques.

24-29_Salut.indd 26

Hem passat les vacances d’estiu i, qui més qui menys, ha patit alguna alteració en la dieta. Uns han guanyat pes per l’abús de gelats, dolços, orxates i els copiosos dinars i sopars en família o amistats. Altres n’han perdut pel descontrol horari que condueix a saltar-nos algun àpat o menjar qualsevol cosa. És moment de posar-nos a ratlla. Segurament, el descuit de la dieta pot haver provocat alguna alteració en el nostre organisme, potser tenim el colesterol o la tensió arterial massa alta. És per això que és convenient fer-se una analítica de sang i mesurar la pressió, de manera que puguem ajustar novament la dieta segons el punt de partida. Però, sigui com sigui, hi ha consells que ens poden servir a tots i que ens ajudaran

a posar ordre a la disbauxa alimentària de les vacances. El primer que podem anar fent és substituir o limitar els productes típics per treure’ns la set: les begudes sense sucre i sense alcohol haurien d’anar prenent el lloc a la cerveseta diària o a l’orxata sense límits. També hauríem de posar fre als gelats i a les pastes dolces i reservar-les per un cop a la setmana.

07/09/2009 16:50:22


LA RECEPTA

Begudes per cremar greixos Com més temps triguem a recuperar uns hàbits dietètics equilibrats més difícil serà recuperar el pes adequat. Podem ajudar el mecanisme natural de combustió de greixos bevent molta aigua o infusions d’algunes plantes medicinals com el te verd o el fucus. Begudes fetes a casa • Aigua de cafè: 3 gots d’aigua, 1 got petit de cafè, mitja llimona i 1 pastilla de sacarina • Aigua de cafè amb llet: 3 gots d’aigua, 1 got petit de cafè, 1 got petit de llet desnatada i 1 pastilla de sacarina • Aigua de pinya: 1 llauna petita de pinya natural i 4 gots d’aigua • Aigua de síndria: 1 got de polpa de síndria i 3 gots d’aigua • Aigua de València: 300 cc d’aigua amb gas, sacarina, el suc d’una taronja i el de mitja llimona

Els dinars i els sopars haurien de començar a ser més lleugers i equilibrats, sense fregits ni salses abundants. Podem fer acompanyaments d’arròs, verdures saltades, pasta, llegums, patates al forn..., que ens ajudaran a gastar calories. I per sopar, no hi ha res millor que tornar a les bones amanides i a la planxa que tan bé van per conciliar el son. Pel que fa a l’esmorzar i, sobretot, al berenar –sovint, el gran oblidat–, podem incorporar els cereals rics en fibra amb un làctic natural i una fruita. I, sobretot, cal restablir l’horari per distribuir els quatre àpats i no passar més de quatre hores sense menjar. CALMAR L’ANSIETAT Les estones desocupades de les vacances, el relaxament, el desordre horari en els àpats..., tot plegat fa que es tendeixi a picar més entre hores.

«Pot ser que el descuit de la dieta hagi provocat alguna alteració en l’organisme, per això, és convenient ferse una revisió mèdica»

24-29_Salut.indd 27

«Cal restablir l’horari per recuperar i distribuir els quatre àpats del dia i no passar més de quatre hores sense menjar»

Un cop tornem a la rutina diària hem de controlar aquest hàbit, la qual cosa no sempre és fàcil perquè el fet de picar ajuda, en molts casos, a calmar l’ansietat. Alguna estratègia que podem emprar per fer-ho és establir uns horaris concrets per a cadascun dels quatre àpats principals del dia i, en tot cas, incloure petits refrigeris entre l’esmorzar i el dinar o entre el berenar i el sopar. També pot contribuir a reduir la compulsió per menjar el fet de permetre’ns tots els aliments desitjats però en les quantitats adequades i compaginantlos sempre amb una alimentació sana i equilibrada. Per últim, un altre truc que ens servirà per controlar les quantitats de cada àpat és beure un parell de gots d’aigua uns deu minuts abans de menjar. D’aquesta manera, la sensació de sacietat limitarà la capacitat d’ingerir aliments.

07/09/2009 16:50:50


28 SALUT MENS SANA La fi del període de lleure i la tornada a la feina poden provocar trastorns físics i psicològics. Una part considerable de la població té aquest trastorn, fruit del canvi d’hàbits i la tornada a la rutina després de les vacances. Afecta, sobretot, les persones que no estan del tot satisfetes amb el seu estil de vida, ja que si la feina es considera satisfactòria i una via de realització personal, el final de les vacances no ha de suposar cap malestar.

CARME GIMÉNEZ Doctora en psicologia i professora de psicoestètica cgimenez@copc.cat

No vull treballar! La síndrome postvacances no és cap malaltia, sinó un trastorn que genera unes molèsties que són passatgeres. Igual que els adults, poden patir-la els infants, ja que també són susceptibles d’experimentar estrès quan s’acaba el període d’oci després de l’estiu i s’acosta el dia de tornar a l’escola. Aquesta crisi no hauria de durar gaire, normalment entre un i deu dies, que és el temps que l’organisme necessita per adaptar-se novament a una situació diferent, i el seu origen es troba en el canvi de bioritmes de la vida quotidiana. Si el malestar dura més temps és possible que es degui a un altre factor. Entre els símptomes més comuns que podem sentir hi ha els físics: cansament,

24-29_Salut.indd 28

falta de gana, somnolència, manca de concentració, taquicàrdia, dolors musculars, molèsties d’estómac o insomni. També en trobem de psíquics: falta d’interès, irritabilitat, angoixa, nerviosisme, inquietud, sentiments de tristesa i indiferència. L’estrès postvacances afecta més qui fa feines rutinàries i els qui tendeixen a idealitzar el període de lleure com la culminació del seu benestar personal. EL VALOR DE LA FEINA Des de la perspectiva de l’època d’oci en la qual vivim, el treball no es valora prou i es mira amb menyspreu, quan de fet és la columna vertebral de la vida d’una persona i hauria de ser una font de satisfaccions i de realització personal. Quan no ho veiem

així, i no enfoquem la feina en el sentit de trobar-li tot allò que representa per la seva utilitat social i de creixement personal, és quan més podem patir aquesta síndrome, perquè la monotonia de les tasques diàries serà superior a la iniciativa i a la creativitat que hi podem aportar. Per això, és important que no ens resignem a viure de forma parasitària i que no ens imposem les nostres pròpies limitacions o les que ens marca una determinada feina. Hem de procurar sortir dels cercles tancats que no ens aporten al·licients i marcar-nos unes fites que ens ajudin a l’autosuperació. Treballar creativament, és a dir, implicar-nos en les feines que fem amb il·lusió ens allunya d’aquesta síndrome, que pot

07/09/2009 16:51:24


SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

arribar a fer-se crònica i a esdevenir un motiu d’insatisfacció en la pròpia vida. ESTEM PROU SATISFETS? Si volem saber quin nivell d’adaptació tenim envers el treball que desenvolupem, podem plantejar-nos les preguntes següents que ens proposa el psicòleg CM Espinalt: en l’elecció de la vostra professió, van escollir altres?; quan aneu a la feina, us semblen malhumorades i tristes les persones que us hi trobeu?; al matí, us acostumeu a trobar infeliços o desanimats?; tenint vocació per a una determinada carrera, exerciu una professió que no està en la línia de les vostres inclinacions?; teniu sovint la idea de desaparèixer o fugir del vostre ambient social actual?; no us agrada parlar de les coses que fan referència a la vostra feina? Si reflexioneu sobre aquestes qüestions tindreu una orientació sobre el nivell vocacional de la tasca que exerciu i, per tant, sobre quina és la possibilitat de patir el trastorn postvacances i en quina intensitat. Les mesures per corregir aquests símptomes comencen per assumir que les molèsties poden estar originades pel canvi de la rutina diària i que posen de manifest que cal adoptar una postura més positiva envers el treball o l’estudi, considerantlos una font de noves idees i de projectes d’autosuperació. És important buscar els aspectes positius de l’ambient laboral i no pensar que tornar-hi és sinònim de tornar a una vida avorrida i rutinària. No obstant això, mentre no orientem la situació de manera més positiva, podem mitigar les molèsties postvacances mitjançant la realització de determinades tècniques de relaxació i respiració, tècniques d’optimització del temps i exercici físic. Cal destacar que aquestes tècniques no serveixen per evitar el problema sinó que ensenyen a controlar els efectes fisiològics que genera la situació. Per tant, cal aprofitar l’energia positiva de l’estiu per recuperar l’alegria, canviar el que no és adequat i fer el que volem a la nostra vida, per aconseguir que el dia a dia s’assembli una mica més a la vida que volem portar. LLIBRE RECOMANAT Breu història del futur Jacques Attali. Ed. Ara Llibres

24-29_Salut.indd 29

La natació podria millorar els símptomes d’asma en els infants CONSELL PRÀCTIC

Consells per evitar contagis de la grip Cada any, per aquestes dates, apareix la grip que sol presentar quadres de tos, febre i malestar a tot el cos i, enguany, n’estem especialment sensibilitzats per la grip A. Com que es tracta d’un virus, es propaga fàcilment per via respiratòria; per això, hem prendre precaucions per evitar contagis. Quan tossim o esternudem ens hem de tapar la boca i el nas amb un mocador de paper. Tot seguit, l’hem de llençar i ens hem de rentar molt bé les mans. Si en el moment d’esternudar o tossir no en tenim cap a mà ho podem fer posant la boca sobre la part superior del braç, de manera que no es dispersin les partícules. També hem d’evitar tocar-nos els ulls i la mucosa nasal amb les mans brutes. Font: www.gencat.cat/salut

Una investigació dirigida per Wang Jeng-Shing, de la Universitat Mèdica de Taipei (Taiwan) i publicada a la revista Respirology, ha conclòs que la natació pot ser aconsellable per millorar els símptomes de l’asma en infants. L’estudi s’ha fet entre nens i nenes de 7 a 12 anys, dels quals un grup va seguir un programa de natació durant sis setmanes, a més del tractament regular per l’asma. Tots els nens que van fer natació van evidenciar millores tant dels símptomes, les hospitalitzacions i l’absentisme escolar, com de la respiració o el ronc. Els atacs d’asma induïts per l’esforç poden ser menys freqüents en piscines cobertes per l’ambient càlid i humit que comporta una pèrdua de calor i, sobretot, d’humitat en les vies respiratòries, cosa que fa augmentar la concentració de les substàncies que faciliten la contracció muscular. Font: www.dmedicina.com

L’APUNT

Tècnica per rentar-se bé les mans Les mans són una de les parts del cos que requereix més higiene, ja que a cada moment estem tocant coses, persones, i altres parts del nostre propi cos. Encara que el fet de rentar-se les mans és un gest habitual i senzill, no sempre el fem de manera que garantim una higiene correcta. La tècnica per rentar les mans indica que el primer que hem de fer és humitejar-les amb l’aigua. Un cop mullades hi hem d’aplicar el sabó líquid, preferentment amb dosificador, i ens les hem de fregar molt bé, almenys durant deu segons: palmell amb palmell, sobre el dors, els espais interdigitals i els canells. Un cop ensabonades, les hem d’aclarir amb força aigua i secar-les totalment, millor si és amb una tovallola de paper que puguem llençar després.

07/09/2009 16:51:26


30-33_Report.indd 30

09/09/2009 10:28:26


el reportatge 31

Esport i solidaritat - Capítol II

Esport per a la cooperació C.G. D’acord amb l’article 31 de la declaració de drets humans, els nens i nenes tenen dret al joc i l’esbarjo. Per aquest motiu, des de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) s’impulsen iniciatives per vetllar per aquest dret dels infants. «La iniciativa de la UNESCO pel que fa a la promoció esportiva s’emmarca en la matèria d’educació i, de fet, molts ministres d’educació també són els màxims responsables en matèria esportiva», explica Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya. En aquest sentit, cal des· tacar les conclusions de la Conferència Internacional d’Educació del novembre del 2008, en què un dels grups de treball va remarcar molt la importància del paper de l’esport per tal d’afavorir la inclusió so· cial. La pràctica esportiva es concep com un espai per fomentar el treball en equip, la salut i la superació personal. Considerant al marge que els països del Tercer Món destinen molt pocs recursos a la promoció esportiva per raons òbvies, hi ha quatre grans problemes. En primer lloc, l’esport, en aquests països, va molt

30-33_Report.indd 31

En els darrers anys cada vegada hi ha més projectes de cooperació que utilitzen l’esport com una eina molt vàlida per assolir objectius de desenvolupament en els països del Tercer Món. L’activitat física és un pretext que permet als cooperants acostar-se amb naturalitat a aquestes societats. vinculat als homes i les dones en són dis· criminades, per la qual cosa prèviament cal treballar per la paritat de gènere. El segon obstacle són les diferències de classe, és a dir, la pràctica esportiva està molt diferenciada entre rics i pobres. Els que són rics gaudeixen de totes les instal·lacions, mentre que els pobres no disposen de les infraestructures bàsiques. En tercer lloc, la pràctica esportiva té un paper secundari en aquests països on encara preval un currículum acadèmic tra· dicional. L’esport es veu com un assumpte menor en la formació d’infants i joves. I per acabar, en quart lloc, es concep l’esport com una activitat exclusiva dels joves i no es promou l’activitat física entre adults. De fet, la majoria de països, especialment a l’Àfrica, el departament d’esports s’acostuma a dir Youth and Sports

Department, i això ja indica l’orientació de l’esport cap als més joves. Segons Miquel Àngel Essomba, «aquests quatre problemes es reprodueixen en tots els països subdesenvolupats tant a l’Àfrica com a l’Amèrica Llatina». ÀMBIT GOVERNAMENTAL UNICEF, una organització de l’àmbit de les Nacions Unides, utilitza l’esport en dues línies d’actuació diferents. D’una banda, mitjançant aliances regionals, estatals i internacionals amb la finalitat de fer cam· panyes de comunicació, conscienciació i captació de fons. L’altra línia de treball és fer servir l’esport com una eina més per garantir el desenvolupament. En aquest àmbit es fan accions en què l’esport és el pretext per portar els nens als seus veritables propòsits. «Un exemple seria

09/09/2009 10:28:30


32 el reportatge

«En tot camp per a refugiats mai no hi falta el que es denomina com recreational kit, una maleta que conté material esportiu divers» organitzar un torneig de futbol en el qual després hi ha una campanya de vacunació o es fa una actuació per prevenir el VIH o la sida», explica Maria Zapata, responsable d’Esport pel Desenvolupament d’UNICEF Catalunya. Una altra tasca en què l’esport és utilitzat de manera ben efectiva per part d’UNICEF és en els camps de refugiats. Maria Zapata reconeix que l’esport és útil perquè «els infants recuperin una mica la normalitat», i afegeix que «és curiós perquè en tot camp de refugiats mai no hi falta el que es denomina com recreational kit, una mena de maleta que conté material per practicar diversos esports on hi ha xarxes, pilotes de futbol, petos i moltes coses més». Actualment, UNICEF compta amb di· verses aliances obertes d’abast internacio· nal. «Tenim convenis amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), l’NBA, la FIFA i la FIBA, la Lliga Europea de Natació, i participem en l’organització del Champions For Africa, un esdeveniment solidari en el qual cada any les estrelles del món del futbol juguen un partit benèfic la recaptació del qual es destina a finalitats humanitàries», informa Maria Zapata. Una de les entitats esportives més compromeses amb UNICEF és el COI, amb qui té un acord fins al 2012 per tre· ballar en la defensa dels drets dels infants durant la celebració dels Jocs Olímpics, a través de la promoció del Youth Camp que UNICEF col·loca a la vila olímpica durant els dies que se celebren les olimpíades. «Als Jocs de Pequín vam fer uns tallers en què parlàvem a joves de diferents països sobre la sida, la paritat de gènere, la supervivència i molts altres temes que considerem vitals amb el propòsit de formar-los, perquè quan tornin als seus països respectius puguin explicar als seus familiars i amics tots aquests coneixements que han adquirit», explica Maria Zapata. Al marge de les col·laboracions que UNICEF desenvolupa amb entitats es· portives d’àmbit internacional, també ha vertebrat una estratègia basada en col·laboracions amb clubs de futbol tan

30-33_Report.indd 32

L'esport és un eina útil per fomentar la igualtat de gènere en països subdesenvolupats

potents com el Manchester United i amb esportistes tan populars com David Beckham, Francesco Totti, Samuel Eto’o, Pau Gasol i Frédéric Kanouté. «La seva tasca és fer d’altaveus d’UNICEF a l’hora de conscienciar la societat i demanar aportacions econòmiques per finançar els nostres projectes», aclareix Maria Zapata. Tot i que la potencialitat de l’esport i el seu entorn és reconeguda pels respon· sables d’UNICEF, també reconeixen que de vegades és difícil iniciar aquestes col· laboracions perquè, en paraules de Maria Zapata, «sovint no es pot parlar directament amb els clubs sinó que aquests depenen dels patrocinadors, la massa de socis o accionistes i fins i tot de terceres empreses que ajuden al seu finançament». FUNDACIÓ CLAROR El sector privat també ofereix nombroses ajudes per finançar projectes de coope· ració i desenvolupament. Hi ha moltes fundacions que s’encarreguen d’aquesta tasca, de la qual s’aprofiten moltes ONG.

«Als Jocs de Pequín vam fer uns tallers sobre la sida, la paritat de gènere i la supervivència per a joves de diferents països»

Un exemple és el de la Fundació Claror, que organitza de forma bianual el Concurs Actua, que reparteix entre els projectes guanyadors un total de quaranta mil eu· ros repartits en dos anys. Si bé hi poden optar projectes que treballen a Catalunya, també se n’hi presenten molts que es desenvolupen en països del Tercer Món. Recentment s’han finançat els projectes Casa Gonfreville, impulsat per la Fundació Akawaba, i el projecte TAFAHUM/ ENTESA, impulsat per l’Associació per a la Mediació Intercultural i Social amb Immigrants. PROJECTE TAFAHUM/ENTESA «Des de la seva fundació, a AMISI sempre hem utilitzat l’esport com una eina molt potent per promoure una sèrie de valors entre les persones amb les quals treballem, sigui en la nostra tasca en centres penitenciaris o en els camps de treball que tenim al Marroc a les ciutats de Tetuan, Larache i Martil», explica Joaquim Vergés, coordi· nador d’AMISI. Els camps de treball tenen una dura· da limitada d’aproximadament un mes i centren la tasca en dos grups: joves i disminuïts físics. El voluntariat que fa funcionar aquests camps està format per joves universitaris catalans d’entre 23 i 27 anys amb una profunda implicació en la cooperació internacional. A canvi del ser·

09/09/2009 10:28:33


Agència Catalana de Cooperació L’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament (ACCD) és la ins· titució assignada per la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de donar les ajudes a projectes de cooperació i desenvolupament. Per tal de rebre aquestes ajudes, els projectes que reclamin finançament públic han de complir els requisits que es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Segons Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació, «cada vegada que aprovem una convocatòria, els projectes han d’alinear-se amb els plans de desenvolupament dels països en els quals es volen desenvolupar, han de ser viables i sostenibles, econòmicament, socialment i mediambientalment, i han d’incorporar estratègies per al foment de la igualtat entre homes i dones, de respecte als drets humans i al medi natural». vei prestat, durant la seva estada al Marroc s’impregnen de la cultura associativa del país i també aprenen l’àrab dialectal. «Aquests voluntaris s’encarreguen d’oferir activitats esportives com, per exemple, a Martil, on es van organitzar activitats com voleibol, tennis, futbol i arts marcials, i esports molt populars entre el jovent marroquí com el kick-boxing o el taekwondo», infor· ma Vergés. En l’àmbit dels discapacitats físics també s’ha treballat específicament l’activitat física a través de la natació en piscines municipals de la ciutat de Tetuan. Paral·lelament als camps de treball, AMISI ha desenvolupat un programa de mediació intercultural als centres peni· tenciaris, on també s’organitzen lligues de futbol entre les famílies dels presos. «L’objectiu d’aquesta tasca és treballar amb els joves d’allà per ensenyar-los que al Marroc no estan pas tan malament i per fer-los saber que venir a Espanya no és com s’imaginen», explica Joaquim Vergés. «També treballem amb nois de 25 o 26 anys que són repatriats a Tanger; imagina’t en quina situació arriben al Marroc: havent perdut diversos anys de la seva vida en centres penitenciaris per després arribar amb les mans buides», es lamenta Vergés,

30-33_Report.indd 33

«L’esport és una eina ideal per dinamitzar els joves i fer-los superar situacions de xoc psicològic per les quals hagin pogut passar» per a qui l’esport és una eina ideal per dinamitzar aquests joves i fer-los superar el xoc psicològic del que passen. CASA GONFREVILLE L’objectiu general és reinserir socialment els nois i noies víctimes del conflicte de Costa d’Ivori a través del desenvolupa· ment esportiu. Els beneficiaris són un total de quatre-cents infants i joves, d’edats compreses entre els 7 i els 17 anys, en· rolats voluntàriament o involuntàriament dins dels fronts d’actuació bèl·lica que ja han abandonat les zones de conflicte. Joves abandonats amb problemàtiques de toxicomanies, desescolaritzats i amb dificultats de subsistència, i noies deses· colaritzades que han ofert assistència com a serventes als campaments militars assentats a Bouké. «Els nostres preparadors estan titulats pel Departament d’Esports de Costa d’Ivori i ensenyen als nanos a jugar a futbol, bàsquet, handbol i voleibol», explica Arnaud Konan, director executiu i administratiu del projecte. De tots aquests esports es desenvolupen aspectes tècnics i de joc col·lectiu, però també s’aposta per tre· ballar el benestar físic dels nens i nenes amb una sèrie d’exercicis dirigits. Una tasca que cal destacar d’aquest projecte és la que desenvolupa Alfred Atta, president de la Casa Gonfreville. «Paral·lelament, hem desenvolupat una activitat adreçada a nens soldat en què l’esport ha resultat extraordinàriament efectiu, ja que la pràctica esportiva ha permès a molts d’aquests nois alliberar les tensions que han acumulat, perquè molts són adolescents que han deixat enrere una situació de crisi amb experiències molt dures», explica Atta, i afegeix que «és normal que aquests nanos després visquin en un estat d’excitació superior al de la resta de nens del centre, i hem observat que l’esport els permet cremar totes les energies i sentir-se més relaxats i en pau amb si mateixos i el seu entorn». Els resultats han estat del tot positius en el 97 % dels casos.

09/09/2009 10:28:35


34

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 34

08/09/2009 14:47:14


35

la setmana temàtica es durà a terme el mes de novembre

Una setmana dedicada a la vida sense estrès Els quatre centres esportius acolliran la Setmana Temàtica que duu per lema Relaxa’t, somriu, cuida’t. A mitjan novembre els centres esportius gestionats per la Fundació Claror organitzen una nova edició de la Setmana Temàtica, que durà per títol Relaxa’t, somriu, cuida’t. L’ E s p o r t i u C l a r o r i e l Poliesportiu Sagrada Família l’acolliran del 16 al 20 de novembre i el Poliesportiu Marítim i Can Caralleu ho faran del 23 al 27 de novembre. L’objectiu de la setmana serà fomentar un estil de vida saludable, centrant-se especialment en la difusió d’aquells hàbits que poden contribuir a evitar l’estrès i a prendre’s el dia a dia amb més tranquil·litat. Durant els cinc dies que durarà la Setmana Temàtica s’organitzaran tallers i xerrades. En el moment de tancar la revista el programa encara s’estava definint però, a grans trets, es tractaran aspectes relacionats amb la importància de dormir bé, de menjar sense presses, de riure i jugar més i prendre’s la vida amb més filosofia. A més, també es podrà participar en tallers de relaxació a l’aigua i en sec, com també en tallers d’exercicis i jocs que ens ajudaran a desestressar-nos. També hi tindran cabuda les teràpies manuals que contribueixen a relaxar-nos, com el massatge.

34-49_Fundacio.indd 35

La tercera Setmana Temàtica des del 2005 La Setmana Temàtica va néixer el 2005 amb periodicitat bianual amb la voluntat d’intensificar durant uns dies la promoció d’hàbits de vida saludables entre els usuaris dels centres esportius. Aquell primer any, la setmana es va centrar en l’alimentació i va dur per títol Perquè menjar bé és viu millor... L’any 2007 es va fomentar la bona postura sota el títol Posa’t bé, mima’t. En tots dos casos, la iniciativa va ser molt ben rebuda per part dels abonats i usuaris dels centres esportius

XARXA SOCIAL

La Fundació Claror ja és present a Facebook La Fundació Claror ja és present a Facebook, la xarxa social amb més usuaris a tot el món. D’una banda, la Fundació Claror ha creat un usuari amb el seu nom per a aquelles persones que vulguin mantenir-se informades de les novetats més destacades de la nostra entitat, poder conèixer i relacionar-se amb altres amics de la Fundació, o simplement mostrar la seva afinitat cap a la nostra entitat. Per fer-te’n amic només has d’estar donat d’alta a Facebook, visitar la pàgina del perfil de la Fundació Claror i afegir-te com a amic. GRUPS DE CADA CENTRE Si a més vols mantenir-te informat sobre l’activitat d’algun dels centres esportius que gestiona la Fundació Claror, també hem creat grups per a cada instal·lació. Així, l’Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família, el Poliesportiu Marítim, Can Caralleu i Llinars del Vallès ja disposen del seu grup Facebook, del qual et podràs fer seguidor. Així t’assabentaràs de manera ràpida i immediata de totes les promocions, els esdeveniments i les activitats més rellevants. A més, ser membre d’un d’aquests grups et permetrà mantenir el contacte amb altres abonats de la instal·lació, relacionar-t’hi, organitzar trobades i així conèixer gent nova.

08/09/2009 14:47:33


36 esportiu CAN CARALLEU claror les obres de millora s’han fet durant tot el mes d’agost

L’Esportiu Claror estrena sala de condicionament físic Es tracta d’una renovació integral tant de l’espai com de la maquinària amb l’objectiu de millorar en els aspectes de confort i les prestacions. Els abonats i usuaris de l’Esportiu Claror s’emportaran una gran sorpresa aquest setembre quan visitin la sala de condicionament físic del centre, i és que durant el mes d’agost s’han fet les obres per actualitzar l’espai. Es tracta d’una renovació integral tant de l’espai com de la maquinària que té com a objectius primordials millorar tant el confort de la sala com les prestacions de les màquines i les estacions de treball, per tal que els usuaris puguin fer els exercicis de la millor manera. Des de la direcció del centre es desitja que les modificacions signifiquin un salt qualitatiu de les prestacions de la sala que satisfaci les necessitats de tots els usuaris. Millores de l’espai Pel que fa a les transformacions referents a l’espai, s’han dut a terme diverses actuacions per garantir el confort de l’usuari. Així doncs, s’ha reformat el sistema de renovació i climatització de l’aire, fet que permetrà controlar millor la temperatura de la sala. Una altra actuació en aquest camp, que serà la més visible

d’espais i moltes coses més. A més, tota l’actuació de confort es completarà les setmanes vinents amb l’actualització de la megafonia i música de la instal·lació.

per als visitants, és la renovació total de la imatge dels més de quatre-cents metres quadrats de sala de condicionament

físic, amb un aire més modern que presentarà nova estètica de parets i sostres, canvi integral del paviment, redistribució

MANTENIMENT

Actuacions de millora i manteniment del centre L’Esportiu Claror també ha fet diverses actuacions de millora i manteniment del centre que es poden englobar en dos àmbits ben definits. En primer lloc, s’ha procedit a la renovació de la xarxa d’aigua dels vestidors 5 a 11 per tal d’eliminar definitivament els problemes d’oscil·lacions en la temperatura de l’aigua sanitària. En segon lloc, s’ha apostat per la renovació de tota la megafonia del centre, que millorarà tant el so ambient dels diferents espais com els missatges de megafonia.

Màquines modernes D’altra banda, també s’ha apostat per una renovació integral de la maquinària de la sala. S’han substituït totes les estacions de treball, tant cardiovascular com de tonificació, per la línia de material més moderna de la marca Precor. Es tracta d’una empresa capdavantera en el sector del fitness que ofereix a l’Esportiu Claror un conjunt de màquines d’última generació i amb grans prestacions. Nou servei A més de totes les millores en el material, l’Esportiu Claror arrodonirà tot aquest procés de renovació amb la creació del servei d’entrenador personal a l’àrea de condicionament físic, que es posarà en marxa a partir del primer trimestre del curs 2009-2010. Si en voleu més informació, podeu preguntar al centre a partir del mes d’octubre.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 36

08/09/2009 14:47:41


sagrada família 37 CAN CARALLEU S’INCLOURÀ a l’oferta d’activitats a partir de l’1 d’octubre

Circuit training, per estar més en forma El mètode permet millorar la velocitat i la resistència muscular a més de la resistència cardíaca i la definició muscular. El Poliesportiu Sagrada Família té previst posar en marxa a l’octubre el circuit training, una nova activitat que enriquirà encara més la seva oferta esportiva. Aquesta tècnica de preparació física es basa en un entrenament per estacions de treball en què, en cada una, s’hi desenvolupa un exercici determinat per un període de temps concret. En ser un treball individual es poden adaptar tant les càrregues com la intensitat de treball a cada nivell per adequar-se a les necessitats i propòsits de cada persona. Millores notables Amb aquest sistema d’entrenament s’aconsegueix millorar diversos aspectes, com la velocitat i la resistència muscular, sense oblidar la resistència cardíaca i una millora de la definició muscular. És una de les millors alternatives per aconseguir un entrenament efectiu en un mínim de temps. Aquesta tècnica s’adapta tant a les persones amb un nivell d’entrenament alt com a algú que entri per primera vegada a un gimnàs. Per practicar-lo és recomanable fer la

34-49_Fundacio.indd 37

rutina de treball un parell de cops per setmana per obtenir uns resultats òptims en tots els nivells.

L’horari d’aquesta activitat serà dilluns i dimecres a partir de les 8 hores, i dimarts i dijous, a partir de les 14 hores.

ACTIVITATS

Activitats a la carta a partir de l’1 d’octubre A partir de l’1 d’octubre es posen en marxa les activitats a la carta, que possibiliten als abonats i usuaris del Poliesportiu Sagrada Família comprar diàriament classes puntuals amb l’objectiu d’elaborar la pròpia dinàmica d’entrenament triant cada dia l’activitat més convenient, desenvolupar un tercer dia de classe o bé completar l’entrenament que es fa a la piscina o a la sala de condicionament físic. Enguany, les activitats a la carta incorporen el circuit training, una innovadora activitat tremendament motivadora que permet fer un treball molt personalitzat (per a més informació sobre aquesta activitat, consulteu la notícia principal).

activitats

El bàdminton farà portes obertes L’escola de bàdminton del Poliesportiu Sagrada Família, de referència a la ciutat de Barcelona, obrirà les portes als infants i joves que vulguin fer un tastet d’aquesta modalitat esportiva tan desconeguda i alhora tan estimulant. Així doncs, tots aquells que ho vulguin podran participar de manera gratuïta de les classes obertes que es duran a terme els pròxims 15 i 16 d’octubre al centre esportiu. L’horari del dijous dia 15 serà de 18 a 19.30 hores per a nens i nenes de tercer de primària a segon d’ESO. El divendres 16, serà de 18 a 19.30 hores per a nens i nenes de segon d’ESO en endavant.

OBRES

Les obres de Vilaret van a bon ritme Les obres de construcció de l’annex del passatge Vilaret avancen a bon ritme. A hores d’ara, ja s’hi pot veure l’estructura del vas de la nova piscina petita i la planta de la primera de les sales d’activitats que hi ha previstes. També s’està treballant en el programa d’activitats que s’hi oferiran.

08/09/2009 14:47:47


38 38 SAGRADA FAMÍLIA

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 38

08/09/2009 14:47:56


marítim 39 És una activitat recomanada per a totes les edats

Classes de memòria, ara també a la graella Després de la bona acollida que va tenir durant els mesos de juliol i setembre, el Marítim té previst incloure-la a la graella. El Poliesportiu Marítim estudia incloure a la seva oferta d’activitats de graella per a abonats classes per millorar la memòria. A causa de la gran acceptació de l’activitat durant els mesos de juliol i setembre, en què es va oferir tots els dimecres d’11.15 a 12.00 hores, s’ha decidit apostar amb força per aquesta activitat. Totes les edats Tot i que sembla ser una activitat orientada només a gent gran, es tracta d’una activitat recomanada per a totes les edats. La metodologia empra-

da pretén treballar la memòria i la concentració mitjançant diferents exercicis que, en alguns casos, seran més actius, i en

altres, més estàtics (exercicis lliurats als participants en format paper). El que es pretén és posar aquesta activitat a l’abast de tothom, ja que són treballs que persegueixen mantenir despert mentalment el participant. I és que molt sovint ens preocupem per mantenir en forma el cos i oblidem que també cal mantenir activa la ment. Si la vols fer treballar d’una manera diferent i divertida, les classes de memòria que t’ofereix el Poliesportiu Marítim et resultaran ideals. No t’ho pensis més i vine a provar-les.

Continuen les ofertes en els serveis de salut Des del mes de febrer passat, el Poliesportiu Marítim ha estat oferint serveis de salut a molt bon preu. Així, mes rere mes s’han promocionat els fangs, massatge sota dutxa, algues, dutxa de pressió..., i l’últim ha estat durant el mes de juny, en què s’ha pogut gaudir de l’oferta d’un pack molt complet per preparar-se per a l’estiu, una dieta depurativa més dues sessions d’algues parcials. Fruit de la bona acollida que ha tingut aquesta promoció de salut entre els abonats del Marítim, a partir del mes d’oc-

34-49_Fundacio.indd 39

tubre es tornarà a oferir cada mes un servei diferent, però això sí, sempre a uns preus

molt interessants per a l’usuari. Més informació, a recepció del centre o a www.claror.cat.

BREUS

Matrícula i motxilla gratis al setembre El Poliesportiu Marítim ofereix matrícula gratuïta i motxilla esportiva de regal per a totes les persones que s’abonin al centre abans del 30 de setembre. Es tracta d’una ocasió d’or per a tots els que es vulguin posar en forma després de les vacances i a un molt bon preu. Aquesta oferta no és vàlida per a exabonats que s’hagin donat de baixa en els darrers cinc mesos.

El Marítim i la festa de la Barceloneta El Marítim participa en la Festa Major de la Barceloneta oferint un programa d’activitats lúdiques. Així, durant el divendres 2 d’octubre, el Marítim organitza una tarda de lleure per als més menuts a la plaça de Charles Darwin. Hi haurà xocolatada i es muntarà un inflable.

Masterclass al llarg de tot l’any Aquesta temporada oferirem de forma periòdica masterclass d’activitats menys conegudes o de noves tendències per oferir més varietat a la graella. Caldrà inscriure-s’hi i deixar un dipòsit de 5 euros que es retornarà el dia de la sessió, ja que les places són limitades. Així doncs, des del mes de novembre del 2009 i fins al mes de juny del 2010 es faran un seguit de masterclass de diferents activitats.

08/09/2009 14:48:06


40 l’esportiu de llinars el centre, a llinars del vallès, serà gestionat per la fundació claror

L’Esportiu de Llinars, a punt per a l’obertura aquest mes! El nou Poliesportiu Municipal de Llinars del Vallès, L’Esportiu, gestionat per la Fundació Claror i l’Escola Ginebró, a punt d’obrir portes en un mes. A mitjans d’octubre ja podria obrir-se el centre en període de proves

 L’Esportiu de Llinars del Vallès ha deixat de ser un somni per convertir-se en realitat. A data de tancament d’aquesta revista, les obres estaven completades el 80 % i amb els vidres i paviments ja col·locats. Només mancava instal·lar les calderes i finalitzar els acabats. L’obertura del centre es farà en una data encara per determinar durant el mes d’octubre. Una cop finalitzades les obres, i durant la primera setmana de funcionament del centre, s’oferirà la possibilitat de fer ús del centre esportiu de manera gratuïta, en període de proves. Així es podrà valorar la capacitat dels diferents espais i l’eficàcia de funcionament dels diferents elements tècnics.

Superat el període de proves i amb el centre a ple rendiment, tots els abonats hi tindran accés. La instal·lació disposarà de

5.000 m2 distribuïts en dues plantes. L’edifici és obra de l’equip facultatiu format per Joaquim Casals, Ingrid Barceló, Joan Padrosa, Joaquim Pla,

Àngel Molina, Sergi Navalón i Ahmed Metwally, amb la col·laboració del director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror, Nico Sánchez. Hi haurà una piscina de natació de 25 x 12,5 metres, una piscina recreativa de 12 x 6 metres, sauna i bany de vapor, hidromassatges, solàrium, una gran sala de fitness de 400 m2, pistes de pàdel, dues sales d’activitats dirigides, una sala d’spinning, un centre de salut, sis vestidors i una àmplia cafeteria restaurant amb terrassa. El centre tindrà una aparcament exterior i també tindrà una parada d’autobús.

EQUIP HUMÀ

Marta Solé serà la responsable de dirigir un equip de més de 30 persones L’Esportiu tindrà més de trenta empleats per mirar de donar el millor servei als seus abonats i usuaris. El procés de selecció l’ha portat a terme Llinarsport (gestora del centre, i formada per l’Escola Ginebró i la Fundació Claror), amb la col·laboració de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Llinars. Com a directora del centre hi haurà la Marta Solé, professional vinculada a la Fundació Claror des del 1991, i que ha treballat tant a l’Esportiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Família, centre del qual ha estat coordinadora d’activitats aquàtiques entre el 1998 i el 2009.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 40

08/09/2009 14:48:08


l’esportiu de llinars 41

Més de mil persones abonades en 15 dies

La inauguració de l’Esportiu ha despertat una gran expectació, no tan sols a Llinars del Vallès sinó també a molts altres municipis veïns del Vallès Oriental que no tenen equipament esportiu. I prova d’això és el ritme i volum d’inscripcions que hi ha des que el 25 d’agost es van obrir les matriculacions definitives, en una caseta instal·lada provisionalment, fins a l’obertura del centre, a la plaça del Parc Central de Llinars. En els primers quinze dies ja s’hi havien matriculat mil persones.

Inauguració oficial al novembre

FUNDACIÓ CLAROR

Serà el cinquè centre esportiu gestionat per la Fundació Claror

Data: 26 d’abril Inscrits: 2.000 Participants: 861 Club amb més participants: CEIP Sagrada Família

La inauguració de l’Esportiu de Llinars marcarà un altre moment històric per a la Fundació Claror. I és que l’Esportiu de Llinars es convertirà en la cinquena instal·lació esportiva per a l’entitat, tot i que aquesta (com també succeeix amb Can Caralleu) no serà directa i únicament gestionada per la Fundació, sinó mitjançant una societat (Llinarsport, SL) també participada per l’Escola Ginebró. A més, val a dir que l’Esportiu de Llinars serà el primer centre esportiu que la Fundació Claror gestionarà fora de la ciutat de Barcelona, on gestiona quatre macrocentres (poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu) que en conjunt aglutinen més de 33.000 abonats, i una massa social que supera els 75.000 clients anuals.

34-49_Fundacio.indd 41

Tot i que l’obertura de l’Esportiu es farà al mes d’octubre, l’acte oficial d’inauguració no es farà fins al mes de novembre, presumiblement la segona quinzena. Per a aquell dia es programarà una jornada d’activitats lúdiques i esportives, i es preveu l’assistència de representants polítics tant de l’Ajuntament de Llinars del vallès com de la Generalitat de Catalunya. Tan bon punt es conegui la data de la inauguració i el programa d’activitats es publicarà al web d’Internet, i també mitjançant pòsters informatius.

08/09/2009 14:48:12


42 CAN CARALLEU el nou espai millorarà el confort dels usuaris de l’espai aquatic

Can Caralleu estrena piscina verda completament nova S’ha fet una remodelació integral durant els mesos d’estiu que permetrà als usuaris del centre gaudir a partir d’ara d’una piscina verda moderna. Aquest estiu Can Caralleu ha fet les obres de remodelació integral de la piscina descoberta, coneguda com piscina verda. Aquest fet ha obligat a deixar aquest espai fora de servei des del mes de maig passat, amb l’inconvenient de no poder gaudir de la piscina durant l’estiu. A partir del mes d’octubre ja es pot gaudir del nou espai aquàtic, que disposa d’un equipament modern tant pel que fa a disseny i acabats com al sistema de tractament de l’aigua, que es fa amb raigs ultraviolats, de manera que es minimitza l’ús del clor i es millora la qualitat de l’aigua i el confort de l’usuari. Canvis notables A més, amb el tancament perimetral de vidre hi ha més llum natural durant el dia i es facilita l’accés directament al solàrium des de la piscina mateix. La disminució de profunditat de la piscina gran afavorirà tant el procés d’aprenentatge dels infants com les possibilitats de fer classes de fitness aquàtic, a banda de racionalitzar el consum energètic i d’aigua. D’altra banda, però, els

dilluns a divendres, els abonats utilitzin la piscina verda, tot i que s’hauran de canviar als vestidors de la blava. En aquest sentit, i conscients de l’increment del trànsit pel túnel que comunica totes dues piscines, també s’ha millorat la climatització d’aquest espai.

entrenaments de natació sincronitzada del Club Natació Kallípolis s’hauran de fer a la

piscina blava per qüestions de profunditat, i això farà que a partir de les 17.30 hores, de

Horari de la piscina verda per a usuaris PISCINA POC PROFUNDA De dilluns a divendres, de 17.30 a 20 hores Dissabte, de 12 a 14 hores Diumenge i festius, de 10 a 14 hores PISCINA PROFUNDA De dilluns a dijous, de 7 a 9 i de 17.30 a 21 hores Dissabte, d’11 a 14 hores Diumenge, de 10 a 14 hores

Cursos de nadons Amb aquesta redistribució d’espais i activitats tothom hi sortirà guanyant. Una mostra d’aquest millor confort és que aquesta nova temporada s’incorporen dos grups nous de nadons de 2 mesos a 1 any i d’1 a 2 anys. Com que no hi ha coincidència amb la natació sincronitzada, s’han pogut readaptar els horaris d’aquests grups garantint el màxim confort per als més petits. Activitats per a joves Aquesta temporada també s’oferiran cursos de natació per a nois i noies de 12 a 14 anys que vulguin polir la tècnica d’estils i conèixer els diversos esports aquàtics. L’oferta és d’un dia a la setmana, o bé dimarts o bé dimecres, després dels cursos de natació infantil.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 42

08/09/2009 14:48:19


CAN CARALLEU 43 amb motiu d’aquesta efemèride es faran diversos actes

Desè aniversari de la gestió de Can Caralleu L’acte central serà el dissabte 3 d’octubre, en el marc de la Festa Major de Sarrià, i inclourà activitats lúdiques i esportives. L’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu celebra el seu desè aniversari i ho farà, entre altres actes, dins el marc de la Festa Major de Sarrià. El divendres 2 d’octubre, a partir de les 21 hores, us convidem a fer una caminada nocturna per Collserola. La inscripció s’haurà de formalitzar a l’administració del centre i serà gratuïta. Dissabte 3 d’octubre El dissabte 3 d’octubre se celebrarà una jornada de portes obertes al centre, en la qual podreu participar durant el matí en les diverses activitats esportives i lúdiques per a grans i petits (gimcana, inflables, torneig de bàsquet 3 contra 3, masterclass de balls, spinning i activitats de tennis i pàdel). Per acabar, a la tarda es farà una gran festa aquàtica amb inflables i jocs, amb motiu de la inauguració de la nova piscina, que ja està condicionada per acollir les activitats aquàtiques escolars i infantils durant tot el curs. D’altra banda, Can Caralleu agafa el relleu a l’Escola Costa i Llobera, que amb motiu del seu 50è aniversari l’any

34-49_Fundacio.indd 43

ACTIVITATS

Sevillanes i dansa del ventre Les dues últimes setmanes de setembre, Can Caralleu farà classes obertes de dos tipus de balls: sevillanes i dansa del ventre. Les dues sessions de sevillanes es faran els dies 21 i 23 de 19 a 20 hores. En el cas de la dansa del ventre, les sessions seran els dies 28 i 30 també de 19 a 20 hores. Per poder prendre part en aquestes dues activitats cal tramitar una inscripció prèvia, que s’ha de formalitzar a l’administració del centre. En tots dos casos el tràmit és totalment gratuït.

PROMOCIÓ passat va organitzar la I Cursa Escolar del Districte SarriàSant Gervasi amb la participació de mil nens i nenes. El mes

de novembre celebrarem la segona edició, en què s’espera repetir la participació obtinguda l’any passat.

Treu-nos tot el suc aquest setembre

AGENDA D’ACTIVITATS · 24 d’octubre: Torneig de pàdel mixt · 16 i 18 de novembre: Curs monogràfic de crol · Mes de novembre: Campionat de judo escolar · 28 de novembre: Torneig de pàdel masculí · 16 de desembre: Torneig de tennis de matins · 16 de desembre: Sessió d’aiguarelax

Can Caralleu comença la temporada amb força i et posa a l’abast una oportunitat única d’apuntar-te a un centre esportiu de referència a un preu immillorable. Així, fins al 30 de setembre vinent et podràs abonar a Can Caralleu amb una matrícula de 10 euros. I és que a Can Caralleu som com una taronja, perquè som senzills, familiars, econòmics... i amb un munt de nutrients i vitamines que ens fan molt saludables. Tasta’ns ara i no te’n penediràs!

08/09/2009 14:48:23


44 44 SAGRADA FAMÍLIA

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 44

08/09/2009 14:48:32


esdeveniments 45 L’organització només permet un màxim de 60 equips participants

Vine al Raid BCN Marítim el diumenge 18 d’octubre El Raid és una prova multiesportiva de caràcter popular i gratuïta. La inscripció acaba el 14 d’octubre i s’ha de fer a través de www.claror.cat. El diumenge 18 d’octubre se celebra la vuitena edició del Raid Barcelona Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa per la rodalia del Poliesportiu Marítim, pel passeig Marítim i per la platja de la Barceloneta. La competició començarà a les 7.30 hores, moment en què es farà la rebuda a tots els equips participants, i no serà fins a les 8.30 hores que començarà la competició amb la sortida massiva. Es calcula que la prova finalitzi a les 14.30 hores. Està previst que el dilluns 19 d’octubre es penjaran les classificacions definitives del Raid al web www.claror. cat/raid.htm Com a cloenda del Raid Barcelona Marítim, el dijous 22 d’octubre, en un local d’oci de Barcelona, es farà un acte d’entrega de premis en el qual estaran convidats tots els equips participants. En aquesta festa es donaran obsequis a tots els participants i als millors de cada prova. Qui hi pot participar La dinàmica del Raid Barcelona Marítim està pensada perquè cada equip pugui dur el seu ritme. L’estructuració de la competició permet un acte atraient tant per als equips que volen prendre’s la prova com una competició en tota regla com pels qui volen gaudir d’una festa esportiva sense més pretensions.

34-49_Fundacio.indd 45

sempre hi hagi com a mínim un integrant femení o masculí en el trio participant. El període d’inscripcions romandrà obert fins al 14 d’octubre.

Com ja va succeir l’any passat, l’organització del Raid Barcelona Marítim ha fixat un límit de seixanta equips participants que disputaran un total de vuit proves esportives (vegeu quadre adjunt). Inscripció La inscripció al Raid Barcelona

Marítim es farà per equips formats per quatre integrants, dels quals hi participaran tres i un serà el membre suplent. El quart integrant podrà donar suport a l’equip, excepte durant la realització de les proves. A més, podrà suplir un company en cas que aquest es lesioni. Serà obligatori que

Reunió informativa El divendres 16 d’octubre es farà una reunió informativa al Poliesportiu Marítim a partir de les 20.30 hores. És obligatòria la presència d’almenys un integrant de l’equip per poder participar en el Raid BCN Marítim, ja que en aquesta trobada es lliurarà a tots els equips informació i material imprescindible per a la competició. L’organització adverteix que cap equip no podrà recollir la documentació d’un altre equip ni representar-lo. Els equips que arribin més de quinze minuts tard perdran el dorsal i s’entregarà a l’equip següent per ordre de reserva.

LES PROVES Escalada: l’equip haurà de superar una sèrie de vies d’escalada, cadascuna d’elles de diferent dificultat. Circuit d’habilitat: recorregut fet per la sorra de la platja de la Barceloneta. Prova de força: es faran llançaments de pilota medicinal de cinc quilograms. Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles autobuidables a la platja de la Barceloneta. Punteria: és una de les novetats de l’edició d’enguany. La prova consistirà que un dels membres del grup haurà de trobar els elements (material) del color de l’equip amb els ulls tancats i guiat per un altre component. Cursa de resistència: es cobrirà per equips una distància pel litoral de Barcelona. Natació: dinàmica de relleus en la qual s’haurà de completar una distància nedant. Orientació: dinàmica d’orientació pel barri de la Barceloneta.

08/09/2009 14:48:41


46 46 SAGRADA FAMÍLIA

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 46

08/09/2009 14:48:48


seccions 47 van ACONSEGUIR 11 MEDALLES al campionat d’espanya

Activitats

Els màsters de natació al Campionat d’Europa

Arriba una temporada carregada d’arts marcials

Del 14 al 20 de setembre se celebra a Cadis la XII edició dels Campionats d’Europa Màster, una cita ineludible en la natació.

La secció d’arts marcials de la Fundació Claror continuarà potenciant durant la nova temporada les diferents propostes que ja es van posar en marxa el curs 2008-2009. Així doncs, es tornaran a programar iniciatives com l’stage de taekwondo, les trobades de judo infantil o els seminaris d’adults de karate, aikido i hapkido. D’altra banda, després de l’èxit de l’any passat, també està previst repetir la setmana temàtica de les arts marcials, tot i que les dates encara estan per definir. L’objectiu és apropar les diferents disciplines trencant amb la idea que es té dels esports de lluita, i proposar-los com una activitat saludable tant per al cos com per la ment.

Els màsters de natació de la Fundació Claror estan desenvolupant una activitat frenètica aquests mesos d’estiu. La cita més important que encararan properament és ni més ni menys que la XII edició del Campionat d’Europa Màster que se celebrarà a Cadis del 14 al 20 de setembre. En aquesta ocasió la Fundació Claror tindrà una representació de tres nedadors, que competiran entre la flor i la nata dels màsters a escala europea. Els tres nedadors són Juan M. Camara, Cristina López i Roser Castillo, que participaran en diverses proves, ja que han aconseguit les marques mínimes fixades per l’organització per poder tenir dret a fer la inscripció. Campionat d’Espanya Prèviament a l’important cita del Campionat d’Europa, l’equip de màsters també va participar a la XX edició del Campionat d’Espanya Open Master d’Estiu, que es va celebrar a Madrid del 31 de juliol al 2 d’agost. Amb una inscripció de 886 nedadors i nedadores, l’equip de la Fundació Claror va aportar sis participants que en total

L’equip aportarà tres participants: Juan M. Camara, Cristina López i Roser Castillo

34-49_Fundacio.indd 47

van sumar 11 medalles, vuit de les quals van ser d’or i tres més de bronze. Capítol a part, cal esmentar a Mercè Bel que

novament va aconseguir el rècord d’Espanya en els 200 metres lliures amb un temps de 3:33:06.

SAFA CLAROR

Nous reptes aquesta temporada per a la secció de bàsquet Les seccions de l’Escola Esportiva de l’Esportiu Claror obren el curs 2009-2010 amb la il·lusió que generen els nous projectes. La secció de bàsquet Safa Claror afronta nous reptes tant a les categories infantils com en les d’adults. Per una banda, els equips de la base encetaran la temporada amb noves idees i fórmules d’entrenament que permetran a tots els jugadors i jugadores incrementar les seves experiències d’aprenentatge al voltant d’aquest esport. L’equip sènior, d’altra banda, afronta amb moltes ganes el projecte de tornar a recuperar la categoria Copa Catalunya, amb un equip tècnic i una plantilla amb il·lusions renovades.

patrocinador oficial de l’equip màsters de natació

902 119 321

08/09/2009 14:49:01


ra 48 CLAROR CAPSALERA CULTURA

inscripcions obertes als centres esportius de la fundació claror

Projecte Amb C de cultura, en xarxa amb el barri La nova etapa de Claror Cultura presenta les activitats del curs amb noves col·laboracions amb entitats del barri de la Sagrada Família. Aquest trimestre, des de l’Àrea de Cultura, s’inicia un seguit d’activitats innovadores per tal de treballar en xarxa amb el barri. Des de la Fundació Claror es treballarà conjuntament amb l’Associació de Veïns, el CEIP Fructuós Gelabert, el CEIP Sagrada Família, l’Escola Marillac, el grup de teatre Xivarisk i el Consorci de Normalització Lingüística, per tal de donar resposta a les necessitats detectades des d’aquestes entitats en l’àmbit cultural. Les activitats que proposa l’Àrea de Cultura són subvencionades amb els recursos de la Fundació Claror i sota el títol Amb C de cultura pretenen apropar la cultura als residents del barri de la Sagrada Família i a les entitats que l’integren. A més a més, per donar continuïtat a la sèrie de tallers que es van fer el curs passat, oferirem, amb l’acompanyament de Felip Masó, arqueòleg i formador, un parell de tertúlies sobre temàtica històrica. Com a novetat, i amb l’objectiu d’ampliar la franja d’edat dels cantaires del cor infantil, s’oferirà l’activitat del Claror Rock per a tots aquells nois i noies que vulguin interpretar cançons modernes. Aquesta activitat s’adreça

Claror rock, música i cant per als joves d’11 a 15 anys

a nens i nenes d’entre 11 i 15 anys i respon a la necessitat de donar continuïtat al cant coral infantil des d’un vessant més engrescador per als adolescents, relacionat amb l’estil de música que més els agrada. Inscripcions Les activitats s’iniciaran el mes de setembre i per participarhi només cal formalitzar-ne la inscripció a qualsevol dels centres esportius que gestiona la Fundació Claror.

CONCERT

GENT GRAN

Intercanvi musical entre la coral de San Miguel d’Orkoien i la Coral Claror Aquesta tardor, el cap de setmana del 2 al 4 d’octubre, la Coral San Miguel d’Orkoien visita la ciutat de Barcelona en el marc del programa d’intercanvi amb la Coral Claror. El repertori de la Coral San Miguel Arcángel, que va començar principalment oferint polifonia religiosa i folklore basc i navarrès, s’ha ampliat els últims anys amb obres de tots els estils, èpoques i cultures. Des del juliol del 2008 la coral és dirigida per Sílvia Iribarren. De la mà dels cantaires de la Coral Claror, la Coral de Navarra aprofitarà la visita a la ciutat comtal per conèixer de prop els llocs més emblemàtics de Barcelona, a la vegada que oferirà un concert a l’església de l’Hospital de Sant Pau el dissabte 3 d’octubre a les 21 hores.

CLASSES DE REPÀS PER A GENT GRAN T’agradaria recordar allò que s’explicava a l’escola i relacionar-ho amb els fets d’avui? Repassarem geografia, història, matemàtiques, literatura, gramàtica... Imparteix: Ester Fernàndez En col·laboració amb l’Associació de Veïns Sagrada Família Dates: 6 octubre al 22 de juny Horari: de 17 a 19.30 h Lloc: Espai 210. C/ Padilla, 210 Preu: 10 euros trimestrals (gratuït per als membres de l’AAVV de la Sagrada Família)

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 48

08/09/2009 14:49:04


CLAROR CAPSALERA CULTURA 49

TALLER

TALLER

TEATRE INFANTIL Dirigit a nens i nenes de primària del barri de la Sagrada Família amb inquietuds interpretatives i expressives, amb ganes de gaudir de tot el que comporta fer teatre. Imparteix: Helena Garcia Roc

TEATRE D’ADULTS T’agradaria fer teatre? Ja n’has fet i vols tornar-hi? Vols conèixer les teves possibilitats? Tens ganes de fer coses diferents? No t’ho pensis i apunta-t’hi! Imparteix: Gemma Gil

En col·laboració amb l’Escola Marillac Dates: del 29 de setembre al 22 de juny Horari: dimarts, de 17 a 18 h Lloc: Escola Marillac C/ Sicília, 249 Preu: 45 euros anuals Reunió de pares: dimarts 29 de setembre, de 17 a 18 h

En col·laboració amb l’Escola Marillac i Xivarisk Dates: inici l’1 d’octubre Horari: dimarts i dijous, de 20 a 21 h Lloc: Escola Marillac C/ Sicília, 249 Preu: 55 euros anuals Reunió informativa: dimarts 22 de setembre, a les 20 h

taller

català bàsic (Nivell B1) Cursos per aprendre català i seguir el context d’una conversa en la vida quotidiana. Nivell bàsic. Imparteixen: professors del Consorci de Normalització Lingüística En col·laboració amb CEIP F. Gelabert, CEIP Sagrada Família i C. Normalització Lingüística. Dates: del 29 de setembre al 3 de desembre Dies i horari: dimarts i dijous, de 9 a 11.15 h Lloc: dimarts al CEIP Fructuós Gelabert. Dijous a l’E.Claror Preu: 5 euros

34-49_Fundacio.indd 49

cant

cor infantil El cor infantil s’adreça a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys que podran gaudir de l’aprenentatge del cant coral i treballaran en grup reduït un repertori que inclou cançons tradicionals, populars i modernes. Direcció: Juan Mario Cuéllar Dates: del 2 d’octubre al 18 de juny Horari: divendres de 17.30 a 18.15 h Lloc: espai social E. Claror C/ Sardenya, 333, interior Preu: 27 euros anuals

Tertúlia

TERTÚLIA

EL BUST DE NEFERTITI Una de les icones de l’art egipci, el famós bust de Nefertiti, està sota sospita. Un egiptòleg suís ha escrit un interessant llibre en què posa de manifest proves que pretenen demostrar que és un frau. Què hi ha de cert en aquesta afirmació? Tertulià: Felip Masó

PERSÈPOLIS Persèpolis va ser la capital més important i espectacular de l’Imperi persa. Alexandre el Gran va conquerir la ciutat i en estat d’embriaguesa li va calar foc. Avui, però, encara podem admirar la riquesa i la bellesa dels seus edificis i del seu art. Tertulià: Felip Masó

Data: dijous 22 d’octubre Horari: de 19.30 a 21 h Lloc: sala de reunions E. Claror. C/ Sardenya, 333, interior Preu: 5 euros

Data: dimecres 25 novembre Horari: de 19.30 a 21 h Lloc: sala de reunions E. Claror. C/ Sardenya, 333, interior Preu: 5 euros

cant

claror rock La nova coral Claror Rock vol oferir als joves d’11 a 15 anys l’accés al món de la música moderna, a través de la veu, per crear i perfeccionar un repertori modern, amb gravacions d’àudio i vídeo. Direcció: Juan Mario Cuéllar Dates: del 2 d’octubre al 18 de juny Horari: divendres de 18.15 a 19.00 h Lloc: espai social E. Claror C/ Sardenya, 333, interior Preu: 30 euros anuals

cant

CORAL CLAROR Coral d’adults oberta a tots els qui els agrada cantar (es necessiten cantaires de la corda de baixos). Direcció: Lluís Yera i Briones Dates: del 3 de setembre al 8 de juliol Horari: dijous i el primer dimarts de mes, de 20.30 a 22.30 h Lloc: Escola Marillac C/ Sicília, 249 Preu: 39 euros anuals Noves sol·licituds: cal contactar amb l’Àrea de Cultura de la Fundació Claror abans de fer la inscripció

08/09/2009 14:49:10


50 compromís COOPERACIÓsocial la fundació claror ha donat suport tècnic al projecte

Rutes de salut pel barri de la Sagrada Família Les rutes de salut són una iniciativa impulsada des del Pla de Desenvolupament Comunitari d’aquest barri de l’Eixample. Sota el nom Caminant fent salut, el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri de la Sagrada Família ha engegat un conjunt de caminades pel barri de la Sagrada Família que tenen com a objectiu promoure l’activitat física entre la població del barri que pateix hipertensió, diabetis o dislipèmia i que tinguin hàbits de vida sedentaris. El programa s’ha treballat en el si de la Taula de Salut del Pla de Desenvolupament Comunitari entre diverses entitats del barri, com ara el centres d’atenció primària (CAP), l’Agrupació Excursionista Catalunya i la Fundació Claror. En concret, Claror ha contribuït a dissenyar les rutes pel barri, ha donat suport logístic i s’encarrega de la fase d’escalfament prèvia a l’inici de la caminada, cedint les instal·lacions i l’assessorament dels tècnics. El programa es va posar en

marxa el 21 d’abril amb la programació de quatre cicles, un per temporada. Per a aquesta tardor, el cicle s’ha iniciat el 15 de setembre i s’allarga fins al 22 d’octubre. El quart i darrer cicle d’aquest any començarà el 27 d’octubre i durarà fins al 3 de desembre. COM PARTICIPAR-hi? Les caminades es fan en petits grups, d’unes deu persones, i guiades per un monitor. Tenen

0’7 CLAROR

Olimpíades Soñar Despierto La Fundació Soñar Despierto ha dut a terme aquest estiu el projecte d’olimpíades pel qual va rebre un ajut de tres mil euros del Concurs Actua de la Fundació Claror. Les olimpíades s’han celebrat a la casa de colònies Can Ferrer, a Banyoles, amb quaranta menors de centres residencials o d’acollida que durant nou dies han participat en proves esportives i altres demostracions culturals. Sempre, des d’un vessant de joc net i competència sana, els infants han gaudit d’activitats de lleure entorn d’una temàtica esportiva, cultural i lúdica.

una durada aproximada d’una hora i recorren una distància d’entre un i tres quilòmetres. Es duen a terme els dimarts i els dijous en torn de matí (de 9.30 a 10.30 h) o de tarda (de 19.30 a 20.30 h) i són gratuïtes. Per a més informació o per inscriure’s cal adreçar-se als CAP del barri (carrer Còrsega, 643, o carrer Roger de Flor, 194-196) o a l’Equipament Espai 210 (carrer Padilla, 210. Telèfon 93 265 36 45 ).

Suport a les Festes Majors del barris L’agost i el setembre són mesos de Festa Major a Catalunya, i la Fundació Claror sempre ha volgut contribuir-hi amb l’organització d’algun esdeveniment de tipus esportiu. Ho ha fet des del naixement de l’entitat al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de Barcelona, amb l’organització de la Milla, del Campionat de Natació Escolar, del concert de la Coral Claror i d’altres activitats com masterclass o xerrades. Amb el creixement en nombre d’instal·lacions gestionades, l’entitat ha volgut implicar-se en el teixit social del seu entorn. Al barri de la Barceloneta, la Fundació Claror ha format part de la comissió de la Festa Major i, abans que es formés aquest òrgan, durant cinc anys va donar suport a la desapareguda Federació de Festa Major editant i imprimint el programa d’actes. En aquest barri mariner de la ciutat se celebra la Festa Major pels voltants de La Mercè i el Poliesportiu Marítim organitza una festa infantil el dia 2 d’octubre (pàgina 39). A Sarrià - Sant Gervasi, districte al qual pertany Can Caralleu, la Festa Major se celebra del 2 a l’11 d’octubre, i en aquesta ocasió la instal·lació també hi contribueix amb diversos actes (pàgina 43). Per últim, a Llinars del Vallès la Festa Major se celebra entre el 4 i l’11 de setembre. De moment, l’Esportiu aprofita els dies de festa per col·locar una carpa informativa sobre el nou equipament, però ben segur que l’any vinent contribuirà en els actes festius.

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 50

09/09/2009 10:45:29


51

INSCRIPCIONS OBERTES A partir dEL 14 DE setembre a les 9 h

Activitats de lleure per a tots els gustos i més avantatges Castells fronterers, llacs subterranis, mòmies i tombes, rius i astres, ermites perdudes, bolets, vinyes i caves, història, literatura, bici... Inaugurem una nova temporada del Claror Club amb noves activitats de lleure exclusives i amb més avantatges culturals i comercials. Per gaudir-ne només cal presentar el carnet del Claror Club d’aquest any a les entitats col·laboradores que apareixen a la Guia del Claror Club (pàgines 56 a 58). Si encara no el teniu podeu demanar-lo a les oficines del esportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu. activitats de tardor Per als que us agraden els reptes us proposem baixar en caiac un nou tram del riu Ebre, que és la continuació del que vam fer la tardor passada. Aquest cop farem de Benifallet a Xerta, on aprofitarem la tarda per visitar l’Observatori de l’Ebre, un espai dedicat a l’estudi de la relació entre el Sol i la Terra i en el qual podrem fer observacions de l’astre major. Seguint a la natura, farem una jornada de senderisme a la muntanya de Montserrat, una de les joies del nostre paisatge, en què explorarem la ruta de les ermites perdudes després d’accedir al monestir amb l’aeri. Anirem fins a Figueres, des d’on, en vehicles 4 x 4, farem la ruta dels reis i els comtes per visitar les dues fortaleses

50-58_ClarorClub.indd 51

frontereres de Requesens i Bellaguarda, acabant al castell de Sant Ferran i al seu llac subterrani, més conegut com la catedral de l’aigua. Coneixerem Vilafranca del Penedès, on ens impregnarem de la cultura del vi i el cava de la mà dels seus experts, caminarem per carrers i visitarem caves antigues i familiars. A Barcelona visitarem l’espectacular exposició de Tutankamon de la mà d’un expert egiptòleg que ens aclarirà els secrets amagats en la tomba del faraó. Coneixerem la diversitat de la cuina dels bolets amb el xef de l’Aula de Cuina de la Boqueria, que ens sorprendrà amb les receptes més originals. Les rutes per la ciutat ens duran a reviure el setge de l’11 de setembre, tot passejant pels llocs on es va desenvolupar la batalla. Descobrirem la Gràcia més literària amb les paraules dels autors que l’han descrita. Passejarem per un dels trams més interessants de la Diagonal: del passeig de Gràcia a la plaça de Francesc Macià. En bici descobrirem les platges de la Barceloneta sota una altra mirada, que ens durà fins a l’espai que ocupa l’edifici Vela, el nou hotel que obrirà portes a l’octubre.

activitats de lleure TARDOR 2009 OCTUBRE Ds. 2 Ds. 17 Dg. 18 Ds. 24

Tutankamon: la tomba i els seus tresors Caiac a l’Ebre i l’Observatori de l’Ebre Visita BCN: setge de l’11 de setembre Aula de Cuina a la Boqueria: els bolets

9e 60 e 9e 20 e

NOVEMBRE Ds. 7 Dg. 8 Ds. 14 Ds. 21 Dg. 29

Castells fronterers i la catedral de l’aigua 45 e Visita BCN: Gràcia i la literatura 9e Senderisme: ermites de Montserrat 9e Vilafranca i el Penedès: l’esperit del vi 40 e En bici per les platges de la Barceloneta 20 e

DESEMBRE Dg. 20

Visita BCN: la Diagonal

9e

Inscripcions a partir del 14 de setembre a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

09/09/2009 10:45:33


52 exposició guiada

Tutankamon: la tomba i els seus tresors

Data: divendres 2 d’octubre Horari: de 20 a 22 h Lloc: Museu Marítim Preu: 9 euros abonats 16 euros acompanyants Inclou: visita guiada per un expert en egiptologia

Les històries més fascinants sempre oculten alguna cosa. Us convidem a veure l’exposició «Tutankamon: la tomba i els seus tresors», en la qual un equip internacional d’experts format per egiptòlegs, organitzadors d’exposicions i més de cent artesans tradicionals, han treballat durant cinc anys en la seva producció. Aquesta mostra constitueix una oportunitat única, ja que les càmeres funeràries i els tresors que s’exhibeixen no es poden contemplar junts ni íntegres ni a Egipte ni enlloc del món.

esport I ASTRONOMIA

60€

En caiac per l’Ebre i observatori solar de Xerta Navegarem per un dels trams més espectaculars del riu Ebre: de Benifallet a Xerta. Aquest tram s’allarga uns deu quilòmetres per les fèrtils ribes i els singulars paratges que recorrerem fàcilment. Abans d’arribar a Xerta superarem la resclosa de l’Assut, una construcció d’origen àrab que alimenta els canals de rec del Delta. Després de dinar a Xerta visitarem l’Observatori de l’Ebre, una institució fundada l’any 1904 i que des d’aleshores estudia les relacions entre el Sol i la Terra.

Data: dissabte 17 d’octubre Horari: de 8 a 20 h Lloc: Benifallet i Xerta Preu: 60 euros abonats 90 euros acompanyants Inclou: activitat, material, dinar i transport

gastronomia

TURISME PER LA CIUTAT

El setge de 1714, Gràcia literària i la Diagonal El diumenge 18 d’octubre reviurem la capitulació de Barcelona davant el setge borbònic, l’11 de setembre de 1714. El diumenge 8 de novembre visitarem la vila de Gràcia amb la mirada literària de diversos autors que hi han nascut, viscut o passejat. El diumenge 20 de desembre passejarem per un dels carrers més emblemàtics de la ciutat: l’avinguda Diagonal. Farem el tram que va del passeig de Gràcia a la plaça de Francesc Macià, admirant els edificis històrics que la poblen.

9€

9€

Data: diverses (vegeu el text) Horari: d’11 a 14 h Lloc: Barcelona ciutat Preu: 9 euros abonats 16 euros acompanyants Inclou: visita guiada per una historiadora i aperitiu

20€

Aula de Cuina a la Boqueria: els bolets

Per l’Aula de Cuina d’aquesta temporada us proposem un producte molt apreciat però del qual es desconeixen moltes de les aplicacions culinàries. De la mà d’un xef expert anirem coneixent diverses maneres de cuinar diferents tipus de bolets, amb receptes

que us sorprendran i amb les quals podreu sorprendre. Data: dissabte 24 d’octubre Horari: de 18 a 20.30 h Lloc: Barcelona ciutat Preu: 20 euros abonats 35 euros acompanyants Inclou: taller de cuina i degustació

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 52

09/09/2009 10:45:35


53 53 aventura

45€

muntanya

La ruta dels castells Senderisme: les fronterers i la ermites perdudes catedral de l’aigua de Montserrat

Viatjant en 4 x 4 farem la ruta de castells fronterers, on coneixerem dos monuments que van tenir el paper de guardians de la frontera empordanesa en dos moments històrics diferents: el castell de Requesens i la fortalesa de Bellaguarda. A la tarda anirem fins al castell de

Sant Ferran i visitarem el seu llac subterrani. Data: dissabte 7 de novembre Horari: de 8.30 a 20 h Lloc: Figueres Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, dinar i transport

Vilafranca i el Penedès: l’esperit del vi i el cava

50-58_ClarorClub.indd 53

Data: dissabte 14 novembre Horari: de 7.30 a 19.30 h Lloc: Montserrat Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, dinar i transport

esport i ciutat

viticultura

La història del Penedès està marcada per les vinyes i el vi. Us proposem una ruta guiada per la seva capital, Vilafranca, que ens descobrirà les traces del vi i els seus derivats a la comarca. Visitarem el Vinseum, el museu de les cultures del vi de Catalunya, amb una exposició que és un joc de preguntes que us convida a explorar la història del vi i de la seva gent a partir de la vostra pròpia curiositat. A la tarda visitarem les caves familiars Canals-Nadal, situades a Pla de Penedès.

És conegut que a la muntanya de Montserrat hi havia ermitans des del segle VII. Encisats per la singularitat de la muntanya, van exercir la seva soledat i, de tant en tant, rebien visites de pelegrins, a la recerca de consell i orientació espiritual. Amb aquesta sortida gaudirem d’aquests espais únics, descobrirem la força i els secrets de Montserrat i reviurem els paisatges que inspiren la recerca interior i el recolliment. Es tracta d’una ruta d’uns deu quilòmetres i un desnivell acumulat de 450 metres.

40€

Data: dissabte 21 novembre Horari: de 8.30 a 19.30 h Lloc: El Penedès Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyants Inclou: visites guiades, dinar i transport

45€

20€

En bicicleta per les platges de la Barceloneta

Data: diumenge 29 novembre Horari: d’11 a 14 h Lloc: Barcelona ciutat Preu: 20 euros abonats 35 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, bicicletes i aperitiu

Pujarem de nou a la bicicleta per constatar l’estret vincle de la ciutat de Barcelona amb el mar, molt especialment del barri de la Barceloneta, el barri més mariner i portuari de la ciutat comtal. Passejarem per les seves diferents platges: Barceloneta, Sant Miquel, Sant Sebastià..., i recorrerem tot el passeig Marítim de la Barceloneta fins a arribar al nou espai urbanístic dissenyat al voltant del controvertit edifici Vela, dissenyat per l’arquitecte Ricard Bofill. La durada de la ruta en bici serà, aproximadament, de 2 hores.

09/09/2009 10:45:37


54 astronomia

llibres

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra EPILÉPTICO: LA ASCENSIÓN... David B. Ed. Sins Entido

T W I S TA N S C HAUUNG Víctor García Tur Ed. Empúries

AMB ELS ULLS TANCATS Ponce i Gallardo Ara Llibres

El llibre Epiléptico recopila en un sol volum els sis números que componen L’Ascensió del Gran Mal, un conte autobiogràfic en què Pierre François (àlies David B.) ofereix al lector la seva experiència vital i el seu creixement com a autor de còmic en contrast amb la malaltia del seu germà.

El premi Documenta 2008 són tretze contes que tracten de la dificultat de dir determinades coses i de com això pot condicionar, i fins i tot enverinar, la vida dels personatges; de l’amor, els aquaris, l’autoestop, les banyes, el bilingüisme, els bolets, el càncer, la ci-fi, les connexions, la família...

Propostes interessants per fer pensar i raonar els nens i nenes per si mateixos, a potenciar els pensaments positius i a caçar els pensaments negatius, a somniar desperts, a vèncer els monstres de la imaginació... Un llibre il·lustrat amb un munt de divertides activitats per fer junts grans i petits.

discos

Educa Planeta i la Fundació Claror han signat un acord que ofereix el 10 % de descompte als membres del Claror Club per fer visites nocturnes a l’Observatori Fabra, on aquesta entitat gestiona i desenvolupa programes i activitats de l’àmbit de la divulgació científica i l’astronomia. L’Observatori Fabra, situat a la muntanya del Tibidabo i inaugurat el 1904, en l’actualitat continua desenvolupant la recerca científica en les tres branques que l’han caracteritzat durant aquests últims cent anys: la meteorologia, la sismologia i l’astronomia. La seva situació, a 413 metres

d’alçària, entre pinars i amb un horitzó clar, li ha permès continuar gaudint del seu interès com a font meteorològica i astronòmica. EDUCA PLANETA www.grupeduca.org Tel. 902 222 191

10%

ESPORT A LA CIUTAT

Pista de gel del FC Barcelona MY MAUDIN CAREER Camera Obscura 2009

1999 Love of Lesbian 2009

21 ST CENTURY ROCK 77 2009

Un disc que ratlla l’excel·lència amb cançons de gran qualitat i en què la veu de Tracyanne Campbell resplendeix per damunt d’una producció que vol donar al disc un so clàssic i retro. «French Navy», «The Sweetest Thing», «You Told a Lie», «Away With Murder» i «Swans» completen una arrencada de luxe.

El quintet barceloní publica el seu sisè disc, amb el qual promet superar el seu anterior treball, Cuentos chinos para niños japoneses, un referent de la música indie. Aquest treball és el més ambiciós de la seva carrera i està presentat com un guió cinematogràfic sobre una parella i relatat pel noi.

La banda barcelonina edita el seu esperat àlbum de debut. Els han anomenat clons dels AC/DC i ells no se n’amaguen: són els seus ídols i volen ser com ells, però van més enllà de la resta d’imitadors: s’apropen al so de la mítica banda amb cançons pròpies i una contundència que traspassa fronteres.

La Fundació Claror i el FC Barcelona han signat un acord que ofereix entrades 2x1 (entrada+patins) als membres del Claror Club en les entrades puntuals per a la Pista de Gel. Inaugurada el 1971, la Pista de Gel ofereix les seves instal· lacions a tots els visitants que vulguin anar a passar una estona agradable practicant el patinatge sobre gel en companyia de familiars i amics. Aquesta instal·lació és la seu de dues de les seccions del Club: la d’hoquei gel (integrada pels equips de competició i veterans) i la de patinatge artístic (amb els equips de competició individual i de ballet sobre gel).

La Pista de Gel ha estat escenari, entre altres, de torneigs internacionals d’hoquei gel, de patinatge artístic i de tennis taula, com també de diversos campionats mundials. PISTA GEL FC BARCELONA Tel. 902 189 900

2x1

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 54

09/09/2009 10:45:39


55 55 exposició

Els mons celestes al Museu de la Xocolata de Barcelona L’exposició, coorganitzada amb CosmoCaixa, celebra els quatre-cents anys de descoberta del sistema solar en l’Any Internacional de l’Astronomia. El Museu de la Xocolata acull una exposició temporal que entrellaça cultura i xocolata: «Els mons celestes. 400 anys de descoberta del sistema solar», amb la qual els visitants podran saber d’on venim des d’una perspectiva especial i diferent. L’exposició s’emmarca dins de l’Any Internacional de l’Astronomia per celebrar la seva contribució a la societat, a la cultura i al desenvolupament de la humanitat. L’any 1609 Galileu Galilei va dirigir per primera vegada un telescopi cap al firmament. Va ser el principi de quatrecents anys de descoberta que encara avui continuen. L’any 2006, la Unió Astronòmica

Internacional va anunciar la declaració per part de la UNESCO del 2009 com l’Any Internacional de l’Astronomia. Per aquest motiu, en col· laboració amb CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social ”la Caixa”, el Museu de la Xocolata presenta una exposició per motivar els visitants a plantejar-se quin és el nostre lloc a l’Univers i a conèixer més de prop el nostre sistema còsmic. Una ocasió única per passejar pels nostres orígens, pels secrets del Sol, les curiositats dels planetes, els cossos menors del sistema solar, la bellesa de la lluna o els esmenats expoplanetes, entre altres.

L’exposició, que tindrà una durada d’un any, combina peces i objectes reals amb figures artístiques de xocolata inspirades en el món de l’astronomia. Al voltant de l’exposició també s’han dissenyat divertides activitats astronòmiques pensades per a tots els públics:

un taller de pastisseria infantil de creació de figures de xocolata, un taller per a adults en què es faran bombons inspirats en el sistema solar, i un cicle de cinema que projectarà les millors pel·lícules sobre l’espai que ens ha regalat el món del cel·luloide.

recomanacions teatrals NOVIEMBRE Teatre Goya Del 17 al 20/09

12

HIJA DE LA DICTADURA... Versus Teatre Del 23/09 al 4/10

25%

LA X CAIGUA DE L’IMPERI... Versus Teatre 25% Del 8/10 a l’1/11

CABARET EROS Tarantana Teatre Del 4 al 8/11

25%

OLOR D’OCELL... Versus Teatre Fins al 20/09

25%

EN ALTA MAR Teatre Gaudí Barcelona Fins al 7/10

25%

ELS MÚSICS DE BREMEN Teatre Gaudí Barcelona A partir del 24/10

25%

LA SINDROME DE BUCAY Versus Teatre Del 5 al 29/11

25%

LA MUNTANYA RUSA Teatre Condal Del 30/09 al 4/10

12

SOL, SOTA EL SOL Espai Brossa Fins l’11/10

25%

FANDO Y LIS Tantarantana Teatre Del 14/10 a l’1/11

25%

ELS DIMECRES... ELENA Guasch Teatre Del 7 al 29/11

10

XAFARDERIES Teatre Gaudí Barcelona Fins al 4/10

25%

DORA: LA FILLA DEL SOL Viu el teatre al Poliorama De l’11 al 29/10

25%

BLATMAN I LA CIUTAT... Tantarantana Teatre Del 17/10 a l’1/11

25%

CONTES POLÍTICAMENT... Tantarantana Teatre 25% Del 4/11 al 24/11

LOST PERSONS AREA Teatre del Raval Fins al 4/10

50%

V CICLE DE TEATRE FÍSIC... Tantarantana Teatre 25% Del 16/09 a l’11/10

PISO DE CHAROL Espai Brossa Del 29/10 al 6/12

25%

CONCERT PAGANINI Teatre Gaudí Barcelona Del 19/11 al 10/12

25%

ROMEO I JULIETA Teatre Gaudí Barcelona Fins al 4/10

25%

IMMENSZ Guasch Teatre Del 17/09 al 25/10

BOEING BOEING Teatre Apolo

20%

DR.FAUST&PAGANINI Teatre Gaudí Barcelona Del 20/11 al 13/12

25%

entrada

e

entrada

e

entrada

10

e

entrada

e

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

50-58_ClarorClub.indd 55

09/09/2009 10:45:41


56

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MUSEUS

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals. Parc de Montjuïc, s/n Tel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

50% Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats. Av. Marquès de comillas, 6-8 Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

TEATRES

2x1

10%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2009-2010.

Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

50%

20% 40%

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell. www.museuhistoriabcn.es Tel. 933 151 111

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

50%

20%

25%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents. Isaac Newton, 26 Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals. València, 284 ·Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

50% De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg i reconeixement entre cultures. Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals. Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

30% Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avantguardes. Palau Nacional · Parc de Montjuïc Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

FILA7

20% 50%

Descompte del 20-50 % en les produccions Fila7. Consultar espectacles, sessions i descompte a www.claror.cat. www.fila7.com

25% Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Sant Antoni Maria Claret, 120 www.teatregaudibarcelona.com

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 56

09/09/2009 10:45:44


57

20% 40%

20%

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

Descompte en les entrades de dimarts a divendres. Consultar espectacle i sessions amb descompte www.claror.cat. Av. Paral·lel, 67 · Tel. 933 299 189 www.teatrevictoria.com

e

20% 40%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Aragó, 140 · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234 www.lavillaroel.cat

10

TEATRE POLIORAMA

20%

Descompte en les entrades de dijous i divendres. Consultar espectacle i sessions amb descompte www.claror.cat. La Rambla, 115 · Tel. 933 177 599 www.teatrepoliorama.com

TEATRE DEL RAVAL

20% 40% Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Hospital, 41 · Tel. 933 015 504 www.teatreromea.com 25% 5,5

e

Descompte del 25 % en la programació d’adults i preu de 5,5 e en la programació infantil. Vàlid en compra les taquilles. Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

SELVA AVENTURA

10%

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres! Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

15%

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles. Rambla, 115 · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits! Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

CENTRES DE LLEURE AQUADIVER

2x1

10%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres, piscines i zona de picnic. Fes la teva reserva! Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

PARC MUNTANYA DE SAL

10%

Aigua i emocions per a totes les edats. Pàrquing gratuït.

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

Cardona · Tel. 938 692 475 www.salcardona.com

10%

PITCH&PUTT BADALONA

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

15% de descompte green fees laborables.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

25%

20% 50%

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges). Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

50-58_ClarorClub.indd 57

10%

20%

50%

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com

VERSUS TEATRE

VIU EL TEATRE

ILLA FANTASIA

WATERWORLD

15%

2x1

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics! Aparcament gratuït. Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

09/09/2009 10:45:47


58

30% 40%

10% Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

relació

15%

GUIA CLAROR CLUB

Revisions anuals gratuïtes i descomptes Vine a navegar. Fes salut i esport! del 40% en ulleres graduades i 30% en Cursos de 8 hores en vela lleugera, windulleres de sol. que fan descomptes surf, catamarà i creuer. el carnet de centres presentant Sardenya, 325 Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.cat Tel. 932 077 751 www.velabarcelona.com 20% 50%

SALUT

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents. Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

10% Hotel Alp i Alberg Abrigall Allotjament + forfets d’esquí a l’estació d’esquí La Masella Pla de Masella · Alp: Tel. 972 891 760 Alberg Abrigall: 972 144 201

20% Tot tipus de tractaments odontològics. Primera visita, consultes i revisions periòdiques gratuïtes. 25 clíniques dentals. Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

45% Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport. Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com 20% 40% 40 % dte. en muntura i vidres. 20 % dte. en audífons i ulleres de sol. Finançament a 3, 6 i 12 mesos. Muntaner, 134 · Tel. 934 546 108 Valencia, 494 · Tel. 932 459 915

30%

DIVERSOS Tancament programació

5%

A partir del dia en què s’assabenti a Cursos d’iniciació. Vols de bateig a l’aire. l’equip de direcció, els metges Aeroport de Sabadellde instal·lació es Tel. 937cada 101 52 · www.aeroclub.es posaran en contacte amb el % Directors operatius 10 per començar a treballar lacompleta + accés Allotjament + pensió programació i, arc, etc) + act. esportives (caiac, tir amb miniclubsobretot, + espectacles. Submarinisme. Parc natural Cap de Creus · Roses l’organització dels Tel. 972tallers 256 212en · www.montjoi.com l’àmbit aquátic i sec.

Excursions submarines en el mar. Open water Padi International: 240 e Iniciació al submarinisme (bateig): 30 e Tossa de Mar · Tel. 972 342 853 www.submares.com

girbau regals

10%

Mil detalls per a tu. Còrsega, 511 Tel. 932 074 522

10% Programació directa i exclusiva. Som petits però sense lletra petita. Octubre: Terra Santa com amb ningú. Independència, 370 · Tel. 934 461 206 salmaviajes@salmaviajes.com

PISTA DE GEL FC BARCELONA

2x1

2x1 entrada+patins (1 ent. gratuïta x 1 ent. pagament). No vàlid els caps de setmana i festius de desembre a febrer. Instal·lacions FC Barcelona, Accés 9 Tel. 902 189 900

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 58

09/09/2009 10:45:53


Cobertes.indd 3

09/09/2009 10:56:37


Cobertes.indd 4

09/09/2009 10:56:45


Revista Claror Sports nº 66