Catàleg d'Exposició 99+ imaginaris

E

F

E

Catàleg d’Exposició MODEL 2022

E

2022

99 imaginaris FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES

M

E

2022

F

M

MODEL 2022

E

F

Índex CONTINGUT

PG 4

99+IMAGINARIS

PG 6

DIBUIXOS

PG 10 - PG XX

08014 ARQUITECTURA

PG 10

ANNA & EUGENI BACH

PG 12

ARCHIKUBIK

PG 14

ARETI MARKOPOULOU

PG 16

ARIADNA PERICH CAPDEFERRO

PG 18

ARQUITECTURA SANA + LALIPU

PG 20

BAILO RULL MANUEL Y ROCA

PG 22

BEATRIZ MINGUEZ DE MOLINA

PG 24

BENEDETTA TAGLIABUE EMBT

PG 26

BRUNO SEVE

PG 28

BURR

PG 30

CARLA JUAÇABA

PG 32

CATERINA MIRALLES

PG 34

CARLOS FERRATER OAB

PG 36

CHRIST & GANTENBEIN

PG 38

DIEGO CARRILLO MESSA / CELOBERT

PG 40

ELENA CÁNOVAS

PG 42

ENRIC BATLLE I JOAN ROIG

PG 44

FEDERICO TAVERNA / BAUKUH

PG 46

GABRIELA CARRILLO + CAROLINA ANDRADE

PG 48

GUILLERMO SANTOMA

PG 50

HARQUITECTES

PG 52

HAMED KHOSRAVI

PG 54

JOAN TRIAS DE BES - TDB ARQUITECTURA

PG 56

JORDI GARCÉS ARQUITECTE

PG 58

JORGE MARIO JAUREGUI

PG 60

JOSE MARIA TORRES NADAL

PG 62

JOSEP BOHIGAS

PG 64

JOSEP FERRANDO

PG 66

JOSEP MIAS + JUDIT LECLERC + JAIME COLL + CARLA BLANCH

PG 68

JUAN MICIELI JUERGEN MAYER

PG 70 PG 72

JULI CAPELLA

PG 74

KATHRIN GOLDA-PONGRATZ

PG 76

LAGULA ARQUITECTES

PG 78

LAURA P. SPINADEL BY URBAN MENUS

PG 80

LUIS URCULO

PG 82

2/XX

MAYORGA+FONTANA ARQUITECTURA

PG 84

YOUNG & AYATA - MICHAEL YOUNG/KUTAN AYATA

PG 86

MONICA BERTOLINO

PG 88

NÁBITO ARCHITECTS

PG 90

NUA ARQUITECTURES (MARIA RIUS RUIZ, ARNAU TIÑENA RAMOS I FERRAN TIÑENA GUIAMET) VORA (PERE BUIL I TONI RIBA)

PG 92 PG 94.

OCTAVI MESTRE I SOFIA SIMIONI

PG 96

OFFICE KERSTEN GEERS DAVID VAN SEVEREN

PG 98

OLGA FELIP

PG 100

OLGA SUBIRÓS I 300.000 KM/S

PG 102

PAU BAJET (BAJET GIRAMÉ)

PG 104

PERIS+TORAL ARQUITECTES

PG 106

POINT SUPREME ARCHITECTS

PG 108

QUERALT GARRIGA GIMENO

PG 110

RASHEED JALLOUL

PG 112

“ROS+FALGUERA ARQUITECTURA & OSMIN AVALOS ARCHITECTURE” SANDRA BESTRATEN

PG 114 PG 116

SÍLVIA MARTÍNEZ PALOU

PG 118

TALLER MAURICIO ROCHA

PG 120

TERESA BATLLE PAGÈS

PG 122

TON SALVADO

PG 124

VICENTE GUALLART

PG 126

YAIZA TERRÉ

PG 128

ZAIDA MUXÍ MARTÍNEZ

PG 130

ZULOARK

PG 132

FEM

M

MODEL FESTIVAL 2022 (ROGER PAEZ & ELISAVA, OJO ESTUDIO, FLEXO ARQUITECTURA, MAIO, LE ATELIER)

PG 134

3/XX

E

MODEL 2022

E

F

Contingut 99 + imaginaris convida a arquitectes d’arreu del món a especular sobre el futur de Barcelona a través d’un manifest dibuixat. Cada dibuix és la representació d’una idea, una visió, un model, un esbós, per reflexionar sobre el futur de Barcelona i en algunes ocasions, la Barcelona del futur.

4/XX

FEM

M

5/XX

E

E

Introducció 99+IMAGINARIS / LES BARCELONES FUTURES

MODEL 2022

Pensar el futur de la ciutat forma part de l’ADN de la Barcelona moderna. El Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859) n’és la primera gran prova i la plasmació encara viva, tan previsora i en transformació. Per esmenar la plana a Cerdà, León Jaussely va rebre l’encàrrec el 1905 d’imaginar una Barcelona més monumental, jerarquitzada i pròxima a la ciutat-jardí,.

Amb el GATCPAC i les avantguardes dels anys 30, Barcelona va tornar a intensificar el seu desig de planificar un futur funcional, tecnològic i igualitari, en el que fins i tot el concepte i la forma de les superilles ja hi era present. I del qual la proposta més valenta va ser el projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances (1933-1934), situada en una franja de 8 quilòmetres de costa, des del Delta del Llobregat fins a l’escarpat de Castelldefels. En aquesta ciutat popular de l’oci i l’exercici s’hi proposava una gran quantitat d’equipaments de gestió pública i socialitzada.

Al mateix temps, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, des de la seva mirada independent i eclecticista, inventava una “Ciutat futura” entre la plaça d’Espanya, el port i l’aeroport, en sintonia amb les ambicions de l’exposició Internacional del 1929 i inspirant-se en els futuristes italians, la Ciutat Vertical de Hilberseimer del 1927 i els gratacels de Chicago i Nova York.

La tensa letargia durat la dictadura franquista va tenir excepcions, amb projectes no realitzats, com les fileres de blocs racionalistes d’habitatge econòmic de l’any

1949 de Mitjans, Moragas, Tort, Sostres, Balcells i Perpiñá; les imaginacions d’aigua, llum, colors i música de Carles Buigas; o els experiments tecnològics dels anys 60, que varen deixar un fragment de megaestructura i ciutat a l’espai, artesanalment construïda, a Sant Just Desvern, el Walden 7, dirigit per Ricardo Bofill i estructurat per Anna Bofill.

I el model Barcelona, laboriosament pensat als inicis de la democràcia i implementat amb l’impuls del Jocs Olímpics del 1992, va plasmar aquest desig de ciutat contemporània i democràtica, començant per dignificar i estendre els espais, i per crear equipaments públics als barris.

Avui segueix viva aquesta intenció i necessitat de repensar el futur de la ciutat. Amb la visió que suggereix aquest crida de dibuixos, amb imaginació i optimisme radical, dibuixant unes arquitectures que ens permetin redefinir les condicions del nostre present i amb això, obrir-nos a la possibilitat de futurs diferents, més equitatius i justos. Unes propostes que venen d’arquitectes de molt diverses generacions, que han imaginat fragments d’una Barcelona futura, des d’ella mateixa i des de molt diverses ciutats. Un repensar que segueix camins, escales i estratègies ben diverses i complexes, però que també tendeix vers la renaturalizació, l’escala del barri i la proximitat, l’èmfasi en els diversos modes de viure, en l’habitatge assequible, en refer la ciutat i en la recerca d’alternatives. Aquesta és la invitació per debatre.

EXPOSICIÓ COMISSARIS: EVA FRANCH I JOSEP MARIA MONTANER COMISSARI ASSISTENT: GUILLEM ROSAL DISSENY: CATERINA MIRALLES I JACK ISLES AGRAÏMENTS: BENEDETTA TAGLIABUE I LA FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES, ETSAB (ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE BARCELONA UPC) DIRECCIÓ ARTÍSTICA MODEL: EVA FRANCH I GILABERT, BETH GALI, I JOSE LUIS DE VICENTE COORDINACIÓ MODEL: MONTSE DOMINGUEZ IGLESIAS F

6/XX

FEM

M

7/XX

E

MODEL 2022

E

Imaginaris

Participants

Sandra Torres i Adrià Guardiet (08014 Arquitectura), Anna & Eugeni Bach, Archikubik, Areti Markopoulou, Ariadna Perich Capdeferro, Arquitectura Sana + Lalipu, Bailorull Add+ Arquitectura, Beatriz Minguez, Benedetta Tagliabue EMBT, Bruno Seve, BURR, Carla Juaçaba, Caterina Miralles, Carlos Ferrater, Christ & Gantenbein, Diego Carrillo Messa (Celobert), Elena Cànovas, Enric Batlle i Joan Roig, Federico Taverna Baukuh, Flexo Arquitectura, Gabriela Carrillo i Carolina Andrade, Guillermo Santomà, Harquitectes, Hamed Khosravi, Joan Trias de Bes (TdB Arquitectura), Jordi Garcés, Jorge Mario Jauregui, Jose Maria Torres Nadal, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Mias + Judit Leclerc + Jaime Coll + Carla Blanch, Juan Micieli, Juergen Mayer, Juli Capella, Kathrin Golda-Pongratz, Lagula Arquitectes, Laura Spinadel, Luis Urculo, MAIO, Mayorga+Fontana Arquitectura, Michael Young i Kutan Ayata, Monica Bertolino, Nábito Architects, NUA Arquitectures, Pere Buil i Toni Riba (Vora), Octavi Mestre i Sofia Simioni (Mestre Arquitectos), Office KGDVS, OJO Estudio, Olga Felip, Olga Subirós i 300.000km/s, Pau Bajet, Peris + Toral Arquitectes, Point Supreme, Queralt Garriga, Rasheed Jalloul, Roger Paez ELISAVA, Ros+Falguera i Osmin Avalos Architecture, Sandra Bestraten, Silvia Martinez Palou, Takk, Taller Mauricio Rocha, Teresa Batlle Pagès, Ton Salvadó, Vicente Guallart, Yaiza Terré, Zaida Muxi, Zuloark.

F

8/XX

FEM

M

9/XX

E

E

08014 arquitectura, Sandra Torres, Adrià Guardiet

MODEL 2022

49 Respiralls 49 Vents

F

10/XX

M

No creiem que la construcció d’escenaris futurs per a la ciutat de Barcelona s’hagi de fer a través d’utopies de traç gruixut, sinó al contrari, mitjançant la detecció i actualització de les bones pràctiques del nostre passat.

El context actual fa inajornable rescatar coneixements enterrats per una versió “de saldo” de la modernitat. Són prou emblemàtiques, per exemple, les cambres ventilades i galeries de l’arquitectura residencial barcelonina, que van resistir fins als anys quaranta del segle XX, quan es van imposar sistemes constructius nous menys costosos en temps i diners.

“49 respiralls” és un recull d’urgència fet en tres passejades els dies 23, 24 i 25 d’abril de 2022, fotografiant per després redibuixar sobre una matriu de 7x7 els respiralls de 49 edificis residencials construïts entre 1857 i 1936, situats dins d’un radi de 500 m del nostre estudi, al barri d’Hostafrancs. Una mirada específica que ens revela aspectes genèrics de l’arquitectura de la nostra ciutat i de la societat que la va promoure i que esdevé un antídot contra la desmemòria i desvetlla el camí cap a una arquitectura i una ciutat més sostenibles.

FEM

Un d’aquests elements era la coberta ventilada, o “a la catalana”, formada per dos forjats: un interior, horitzontal, de biguetes de fusta i revoltons ceràmics i l’altre exterior, amb un pendent del 6 % al 8 %, format per tres gruixos de maó de pla sobre envanets de sostremort.

La cambra d’aire quedava ventilada a través de dues façanes oposades, de manera que s’establien corrents creuats que evitaven la transmissió d’humitats i de la calor per radiació a l’interior de l’edifici. Aquestes ventilacions es formalitzaven a través de respiralls, la cara visible d’aquest sistema de control passiu, actualment en desús.

Els respiralls, integrats en els coronaments de façana de l’arquitectura residencial barcelonina de finals del s. XIX i començaments del XX, no només revelen l’existència d’una coberta “a la catalana”, sinó que esdevenen un registre sofisticat d’un lloc i un temps: ordre i ornament, producció industrial i artesania; raons materials, tecnològiques, termodinàmiques; ideologia política, estatus social.

11/XX

E

E

Anna & Eugeni Bach

MODEL 2022

“Sense Títol”

F

12/XX

M

FEM

Renaturalitzar la ciutat és una de les millors vies per pal·liar el sobreescalfament urbà.

Natura i ciutat; com podem trobar-ne l’equilibri just? Quin és el límit?

13/XX

E

E

Archiubik

MODEL 2022

Recréixer

F

14/XX

M

Hi ha tantes ciutats com ciutadans hi viuen.

Tantes ciutats com formes de vida urbana hi conviuen. Pensem que les ciutats són éssers humans, són animals, són vegetals, són aire i aigua. En definitiva, les ciutats no són coses i cases, les ciutats són vides superposades.

Qualsevol ciutat és un ecosistema obert, viu, canviant i complex. Qualsevol ciutat és també un cúmul de realitats no tangibles com ho són els somnis, la poesia o les alegries i les tristeses.

FEM

En el cas de Barcelona, es dona la circumstància que en ella convergeix tot allò que no pot comprar-se ni inventar-se: un clima excepcional, una geografia privilegiada entre la mar, la muntanya i dos rius, i una història mil·lenària rica de relats.

Tota la resta es pot fabricar, construir o desconstruir, es pot planificar i dissenyar. És qüestió de voluntat ferma i de somnis conjunts, de mirar lluny i sentir a prop. És el moment d’anticipar, de dialogar i de gosar.

Per això, fer RECRÉIXER la ciutat és evocar anhels perquè sorgeixin somnis nous, plantar llavors perquè creixin paisatges nous, conrear idees perquè floreixin la intel·ligència col·lectiva i la cocreació.

15/XX

E

E

Areti Markopoulou

MODEL 2022

Edible Barcelona

F

16/XX

M

FEM

Enmig de l’actual crisi de salut pública, canvi climàtic i desigualtat social, es fa evident que la fragilitat de les nostres cadenes de subministrament impulsa formes d’aprovisionament i producció locals noves.

Els edificis i les ciutats seran més productius i consumiran menys energia i, per això, la biologia, l’agricultura i la tecnologia són elements clau que cal incorporar. El menjar és el recurs número u que hem d’integrar com a part de la nostra infraestructura urbana crítica, tal com abans ho eren les carreteres i els cotxes. Per alimentar la creixent població durant les dècades properes hem d’augmentar la producció d’aliments en un 70 % i la solució és trobar maneres complementàries i alternatives a la producció tradicional basada en la perifèria que condueix a la destrucció d’hàbitats, la pèrdua de biodiversitat i la desforestació.

La producció d’aliments ha de tornar al teixit de la nostra ciutat.

Edible Barcelona qüestiona el caràcter extractiu, consumista i contaminant de l’entorn construït i imagina una arquitectura que produeixi recursos, digereixi els seus residus i connecti les comunitats per a la producció local d’aliments d’una manera activa.

Des de la producció terrestre de comestibles en carrers antics on es retiren els cotxes, fins a horts urbans verticals que es poden unir a les pells d’edificis i gestionar-se i dissenyarse conjuntament amb les comunitats locals, Edible Barcelona implementa pràctiques de cultiu i cria noves que milloren ecosistemes nous a les ciutats.

17/XX

E

E

Ariadna Perich Capdeferro

MODEL 2022

1996. BARCELONA. 2022

F

18/XX

M

FEM

“1996.BARCELONA.2022” és un mapa psicogeogràfic en format collage analògic, fet de fragments d’imatges pròpies i apropiades de Barcelona i les cinc (+una) cases on he viscut. Una reflexió personal al voltant de la ciutat mateixa i de l’espai domèstic com a territori nòmada i mutant d’experiència i reivindicació, a través d’una representació atemporal i de límits difusos, que posa les persones i els retrats íntims al centre del debat sobre com han de ser les ciutats i les cases del futur.

19/XX

E

E

Arquitectura Sana + Lalipu

MODEL 2022

Barcelona Biodiversa

F

20/XX

M

FEM

La Barcelona del futur està integrada amb la natura. És una ciutat biodiversa. Els carrers han substituït els cotxes per horts i fruiters que cuiden els veïns i veïnes. En aquest paisatge nou, els paviments són drenants, i els arbres creixen lliures i trenquen la regularitat de l’Eixample. Els infants disposen de verd i aire net i creixen en un ambient dinàmic en contacte amb la natura

21/XX

E

E

Bailorull Add+ Arquitectura

MODEL 2022

La Torre Barcelona

F

22/XX

M

1- La Ciutat Sostenible serà/és la ciutat Densa 2- Les Superilles defineixen un traç nou sobre l’Eixample.

3- Els eixos de vianants nous són l’oportunitat per desembullar l’Eixample i definir-ne una tipologia nova; La Torre Barcelona

FEM

Una infraestructura ocupable de programes híbrids d’habitatges socials i privats amb equipaments públics es situa a la cantonada de l’Eixample (com la Torre Urquinaona de Bonet Castellana)

23/XX

E

E

Beatriz Minguez De Molina

MODEL 2022

Biofilia

F

24/XX

M

Metàfora visual d’una ciutat del futur amb una relació més simbiòtica amb la natura.

L’aigua del mar com a símbol del planeta - que és blau - i com a símbol de la nostra pròpia naturalesa - que som 70 % aigua -. Una dona com a símbol de la ciutat de Barcelona.

FEM

Passat, present i futur.

25/XX

E

E

Benedetta Tagliabue amb Estudio EMBT

MODEL 2022

Barcelona As your Home City

F

26/XX

M

Una imatge col·lectiva de Barcelona A través de la Diagonal es contacten totes les cultures i es representa Barcelona no només com una trava geomètrica sinó que és un món. Aquesta visió és un collage de les persones que venen de llocs diferents, les qui interpreten i modelen la quadrícula de la ciutat a la seva manera.

FEM

Com a ciutadanes de Barcelona, modelem la ciutat a través de viure-la.

27/XX

E

E

Bruno Seve

MODEL 2022

Intangible

F

28/XX

M

FEM

Calma i amanyacs suaus de coloms. El soroll sobtat i metàl·lic d’una persiana espanta un gos. Poc després, el florista treu uns testos amb unes estrelítzies exquisides. Una olor de cafè estimula el traçat. A la llunyania, un timbre de bicicleta interromp alguns ecos de passes. Altres locals obren. El barri es desperta. Una conversa sobre la pujada dels preus s’esvaeix en prendre distància, recobert ara pel so tan característic d’un patinet rodant sobre l’asfalt. Ja ha passat. El barber em somriu. Ens saludem. Fa broma i em demana amablement que hi vagi un altre dia per dibuixar el seu local. Uns rajos de sol travessen el fullatge del mandariner i m’escalfen per fi les mans fresques. El barri s’agita. Els traços s’acceleren. Uns crits i rialles infantils irrompen a l’espai públic. Passes, timbres, veus, rialles formen ara una remor agradable que guia el final del dibuix inacabat.

Dissenyar un futur just i sostenible implica observar, entendre, reforçar i reinterpretar la complexitat d’una realitat urbana i la seva vida comunitària l’equilibri de la qual és fràgil. Un matí al carrer de Marià Aguiló.

29/XX

E

E

BURR

MODEL 2022

Bad Weather

F

30/XX

M

L’escaneig tridimensional és un procés de plegat, més que no pas la generació d’un volum sòlid. Les superfícies que componen aquests cossos es poden estirar i distorsionar per crear un tipus determinat de forma.

Aquest procés sempre suposa que les dades disponibles de l’element que s’ha de representar són incompletes, de manera que els buits s’han de cosir i omplir. El grau d’interpretació que fan servir algorismes o altres dispositius per construir cossos complets és molt elevat, la qual cosa significa que es veu alterat per entrades externes. Tot i que part de la representació es basa en dades mostrades en una imatge, la majoria és pura ficció. A Duty Free Art, Hito Steyerl es refereix a aquest procés com a “objectivació”.

meteorològiques o les preses durant les estacions més fredes o menys humides, que mostrarien per exemple espècies de plantes caducifòlies sense les seves fulles o camps secs de colors grocs en comptes dels boscos i camps verds que se’ns mostren. Pretty Earth associa la bellesa amb la primavera tardana, un pretext per netejar el cel de qualsevol interrupció visual, la víctima principal de la qual són els núvols.

L’absència de núvols garanteix més definició i control de la zona representada. L’extensió i la influència dels dispositius de cartografia digital generen una visió ultranítida del món; un entorn d’alta definició de perfecció aparentment canònica. Un entorn perfecte genera menys preguntes que un amb un cert grau d’incertesa, on la dissonància i la diversitat mostren camins alternatius.

FEM

Actualment, la nostra relació amb la ciutat està molt influenciada per alguna forma d’interfície de cartografia digital. Aquestes aplicacions ens ajuden a moure’ns per la ciutat i a consumir bona part del que ofereix.

La relació és tan intensa que aquests mapes condicionen clarament la imatge que tenim d’una ciutat, atesa la capacitat que tenen de representar-ne la forma, l’extensió, l’activitat i moltes altres qualitats que els sentits humans no poden visualitzar com un tot. La imatge que tenim avui d’un espai urbà té molt a veure amb el que se’ns mostra als nostres dispositius mòbils. Però, quina precisió té aquesta imatge?

La ciutat que reivindiquem és una ciutat més imperfecta, una ciutat en menor definició, amb buits i espais d’incertesa, que demana noves respostes i solucions alternatives a la narrativa predominant. Una ciutat menys bonica, una realitat més ennuvolada.

Pretty Earth és un concepte utilitzat pels desenvolupadors de Google Earth per explicar la selecció dels píxels superposats a les imatges de satèl·lit que formen la figura global que veiem en una pantalla. Els píxels es seleccionen perquè coincideixin entre si i eviten un efecte de mosaic, la qual cosa proporciona una visió uniforme del territori. Amb aquest pretext, també s’eliminen els píxels que mostren alteracions

31/XX

E

E

Carla Juaçaba

MODEL 2022

“900 mil huecos”

F

32/XX

M

FEM

Entrega de l’exposició 99+ imaginaris, Fundació Enric Miralles amb MODEL 2022.

Dibuix de Carla Juacaba.

33/XX

E

E

Caterina Miralles Simfonia de la Barcelona del Futur

BARCELONA

MODEL 2022

The compliance is essential, of course; the preservation of his 60s liberal self-image depended

upon his ‘not really believing’ in the auditing A polymorphous punk-funkadelia

DISORDER

processes he so assiduously enforced. What ‘Being realistic’ may once have meant predeconstructed coming to this disavowal by trap,depends upon is the distinction terms with of areality experienced as solid and between inner subjective attitude and outward flirting with collapse and chaos, immovable. Capitalist realism,however, entails behavior I discussed above: in terms of his subordinating oneself to a reality that is infinitely inner lethargy, subjective attitude, the manager is hostile, so close to stasis and plastic, capable of reconfiguring itself at any even contemptuous, towards, the bureaucratic moment. We are confronted with what Jameson, so graceless, procedures he supervises; but in terms of his in his essay ‘The Antimonies Of The Postmodern’, outward behavior, he is perfectly compliant. Yet it thereinitwhich stands, the Barcelona. calls ‘a purely fungible present space andfuture is precisely workers’ subjective disinvestment from psyches alike can be processed and remade at will’. auditing tasks which enables them to continue to The ‘reality’ here is akin to the multiplicity of perform labor that is pointless and demoralizing. options available on a digital document, where no Mark Fisher Capitalist Realism - is there no decision is final, revisionsBut are always and in its refusal of in its possible, very grace, alternative? pg 59. any previous moment can be recalled at any time.

embarrassment, a euphoric shattering of what used

The middle manager I referred to above turned adaptation to this ‘fungible’ reality it into a fine to be the social, art. He asserted with full confidence a story cityand haditsto grow the impersonal, the smart, about thethe college future oneto day - what the implications of the inspection were likely to the fast, be; what senior management was thinking; then is anpropound attempta of interrupting for literally every the nextinteraction day would happily story that directly contradicted what he previously a little while the digital twitch of matrix 2.0 and its said. There was never a question of his repudiating the previous story; it was as if he, only dimly perpetual attention drift. remembered there ever being another story.

La tensa letargia duratare la dictadura How we - franquista va tenir excepcions, amb projectes no realitzats, whoracionalistes are not a d’habitatge we com les fileresWe de blocs econòmic de l’any 1949 de Mitjans, Moragas, How are we to hear this now?

Tort, Sostres, Balcells i Perpiñá; les imaginacions d’aigua, llum, colors música How ican wede Carles Buigas; o els experiments tecnològics dels anys 60, que varen We who can no longer be a we deixar un fragment de megaestructura i ciutat a l’espai, artesanalment construïda, a Sant Just Who instead identify with the I of interactivity Desvern, el Walden 7, dirigit per Ricardo Bofill i estructurat perWho Anna Bofill. circulate in spaces, which no matter how populous, are always

(I know I already suffer from that)

This, I suppose, is ‘good management’. It is, also, perhaps the only way to stay healthy amidst capitalism’s perpetual instability. On the face of it, this manager is a model of beaming mental health, his being a hail-fellowAnwhole ocean of radiating technologically imposed interactions well-met bonhomie. Such cheerfulness can only strolling downof Neo-Via-Laietana, be maintained But if onewhilst has a near-total absence any critical reflexivity and a capacity, as he had, I couldn’t predict it: to cynically comply with every directive from bureaucratic authority.

My phone got stolen, yet again.

I el model Barcelona, laboriosament pensat als

only ever MySpace,

ON PLANTS OR THE ORIGIN OF THE WORLD

We barely speak of them and their name escapes us. Philosophy has always overlooked them, more out of contempt than out of neglect.1 They are the cosmic ornament, the inessential and multicolored scroll accident that reigns in the margins of the cognitive field. The contemporary metropolis views them SANS SOLEI Surrounded by a deformed urban biota, as superfluous trinkets of urban decoration. ... scroll Meanwhile, I have no difficulty with local Outside the city walls, they are hosts—weeds—or merely be called natural, In Apocalypse Now, Brando saidita can few definitive earthquakes. But I must say that last night’s quake objects of mass production. Plants are the always and incommunicable sentences: “Horror has a face helped me greatly to grasp a problem. seagulls are gobbling its fellow bird companions, open wound of the metaphysical snobbery that and a name... you must make a friend of horror.” .. of the repressed, of defines our culture.scroll The return Poetry is born of insecurity: wandering Jews, To cast outthe the horror has atired nameof andgrowing a face only And palmthat trees, from their which we must rid ourselves in order to consider quaking Japanese; by living on a rug that jesting you must give it another name and another face. ourselves as “different”: rational humans, spiritual designated areas, have to isexpand nature ever ready to pull out from under them Japanesesquared horror movies have the cunning beautydecided beings. They are the cosmic tumor of humanism, they’ve got into the habit of moving about in a of certain corpses. Sometimes one is stunned growing from the cracks next to unused phone cabins, the waste that the absolute spirit can’t quite manage world of appearances: fragile, fleeting, revocable, by so much cruelty. One seeks its sources in the to eliminate. The life sciences have neglected of trains that fly from planet to planet, of samurai Asian peoples long familiarity with suffering, that a “piece of resistance” them, too.* “Current biology, conceived of on fighting in an immutable past. That’s called ‘the requires that even pain be ornate. And then comes scroll ... the basis of our knowledge of animals, pays no Their existence is the between theimpermanence natural andof things.’ the reward: the monsters are dialogue laid out, Natsume attention to plants”— “the standard evolutionary Masako arises; absolute beauty also has a name Marker Sans Solei - minute 58:43 theChris man-made. literature is zoocentric.”2 And biology manuals and a face. approach plants “in bad faith,” “as decorations on But the more you watch Japanese television... the the tree of life, rather than as the forms that have On the front of El Periodico: more you feel it’s watching you. Even television allowed the tree itself to survive and grow.”3 newscast bears witness to the fact that the magical The problem is not just one of epistemological function of the eye is at the center of all things. It’s deficiency: animals, we identify much more election time: the winning candidates black out the BCN 2050 - A different year, a“asdifferent immediately with other animals than with plants.”4 empty eye of Daruma—the spirit of luck—while (not so brave new) world.

In this spirit, scientists, radical ecology, and civil losing candidates—sad but dignified—carry off society have fought for decades for the liberation their one-eyed Daruma. of animals;5 and affirming the separation between The images most difficult to figure out are those human and animal (the anthropological machine of Europe. I watched the pictures of a film whose of which philosophy speaks)6 has become soundtrack will be added later. It took me six commonplace in the intellectual world. months for Poland.

By contrast, it seems that no one ever wanted to question the superiority of animal life over plant

Block.

life and the rights of life and death of the former over those of the latter. A form of life without dodignity, we it does not seem to personality andHow without deserve any spontaneous empathy, or the exercise Whose dreams already come to us trademarked of a moralism that higher living beings are capable of eliciting.7 Whose every desire has been pre-formatted by capital Our animal chauvinism8 refuses to go beyond How do we respond to this? “an animal language that does not lend itself to a relation to plant truth.”9 a sense, antispecies How doesInBarcelona respond to this? animalism is just another form of anthropocentrism and a kind of internalized Darwinism: it extends human narcissism to the animal realm.

With the condescension of good sense, Plants are untouched by this prolonged the maturity of proper adjustment, negligence:they affect a sovereign indifference toward the human the culture of we world, are a toxic combination of ideology and terror, civilizations, the succession of domains and ages. polyamorous threesomes with better versions of ourselves, Plants seem absent, as though lost in a long, deaf, chemical dream. They don’t have senses, but they Barcelona is a primordial broth of fear and ego. are far from being shut in on themselves: than plants do. They don’t have the eyes or ears that may have allowed them to distinguish the forms Inside the illusion of a dreamed collectivity, of the world and to multiply its image through the iridescence of colors and sounds that we give it.10 They participate in the world in its totality in everything they meet. Plants do not run, they cannot fly...

Emanuele Coccia - Life of Plants pg 3-4

E

F

F

M

des de la seva mirada independent i eclecticista, inventava una “Ciutat futura” entre la plaça d’Espanya, el port i l’aeroport, en sintonia amb les How, under the tyranny of ceaselessly circulating opinion, ambicions de l’exposició Internacional del 1929 i inspirant-se en els futuristes italians, la Ciutat Freedom of speech, sentenced by followers, subscribers, retweeters Vertical de Hilberseimer del 1927 i els gratacels de Chicago i Nova York.

NOTE

THE OVERLAP OF ONE REALITY WITH ANOTHER’:

CAPITALIST REALISM AS DREAMWORK ANDMEMORY

Whilst they the living proof inicis of nature’s constanti implementat readaptation. de la democràcia amb l’impuls MODEL FESTIVAL 99 +are IMAGINARIS del Jocs Olímpics del 1992, va plasmar aquest process we’ve stopped adapting ourselves Pensar el futurIn de the la ciutat forma of partbecoming de l’ADN human, desig de ciutat contemporània i democràtica, de la Barcelonatomoderna.

El Pla d’Eixample començant dignificarour i estendre els espais, ito per suit our environment, and have insteadperadapted environment d’Ildefons Cerdà (1859) n’és la primera gran prova crear equipaments públics als barris. suit usviva, … tan previsora i en i la plasmació encara Avui segueix viva aquesta intenció i necessitat transformació. Per esmenar la plana a Cerdà, León (¡ and behold to see whatdeanrepensar environment become !) visió el futur dehas la ciutat.

Amb la Jaussely va rebre l’encàrrec el 1905 d’imaginar que suggereix aquest crida de dibuixos, amb una Barcelona més monumental, jerarquitzada i imaginació i optimisme radical, dibuixant unes pròxima a la ciutat-jardí ,. arquitectures que ens permetin redefinir les Amb el GATCPAC i les avantguardes dels anys condicions del nostre present i amb això, obrir-nos 30, Barcelona va tornar a intensificar el seu desig a la possibilitat de futurs diferents, més equitatius de planificar un futur funcional, tecnològic i i justos. Unes propostes que venen d’arquitectes igualitari, en el que fins i tot el concepte i la forma de molt diverses generacions, que han imaginat de les superilles ja hi era present. I del qual la fragments d’una Barcelona futura, des d’ella proposta més valenta va ser el projecte de Ciutat mateixa i des de molt diverses ciutats. Un repensar de Repòs i de Vacances (1933-1934), situada en que segueix camins, escales i estratègies ben una franja de 8 quilòmetres de costa, des del Delta diverses i complexes, però que també tendeix del Llobregat fins a l’escarpat de Castelldefels. vers la renaturalizació, l’escala del barri i la En aquesta ciutat popular de l’oci i l’exercici s’hi proximitat, l’èmfasi en els diversos modes de viure, proposava una gran quantitat d’equipaments de en l’habitatge assequible, en refer la ciutat i en la gestió pública i socialitzada. recerca d’alternatives. Aquesta és la invitació per debatre.

Al mateix temps, Nicolau Maria Rubió i Tudurí,

SYMPHONY OF FUTURE BARCELONA - A DYSTOPIAN VISION TO GENERATE QUESTIONS. IF TECHNOLOGY WAS THE ANSWER WHAT WAS THE QUESTION? THIS SMALL ESSAY IS A GRÀPHIC AND VISUAL POEM THAT TRIES TO CAPTURE THE CHAOTIC AND DISORGANIZED SENSATION OF THE FUTURE BARCELONA. BARCELONA 2050 IS A PRIMORDIAL SOUP OF INSECURITIES AND EGO, WHO FLIRT WITH CHAOS AND COLLAPSE, AN OCEAN OF TECHNOLOGICALLY IMPOSED INTERACTIONS

SYMPHONY OF FUTURE

E

34/XX

M

Simfonia de la Barcelona del Futur - Una visió distòpica per generar preguntes La tecnologia és la resposta, però quina era la pregunta?

Aquest petit assaig és un poema gràfic i visual que intenta transmetre la sensació desordenada i caòtica de la futura Barcelona.

FEM

Barcelona 2050 és una sopa primordial d’inseguretat i ego, una aura que flirteja entre el caos i el col·lapse, un oceà d’interaccions tecnològiques impostes, però, tot i això, no has sigut capaç de predir-ho: t’han tornat a robar el mòbil.

35/XX

E

E

Carlos Ferrater / OAB

MODEL 2022

Gate Away From the Sea

BARCELONA’S GATEWAY FROM THE SEA The construction of a lift is proposed, passing under the viaduct of Barcelona’s coastal ring road, that would pick up visitors from cruise ships and the Port as well as bus and coach passengers from the ring road itself. A stop would also be provided on the sharp bend in the road that goes up to Miramar. All of them would access the gates of the castle via a final walkway, from where they could visit the different facilities, parks and gardens on the hill at Montjuïc.

It would also be possible to create an intermediate stop that would lead to Barcelona’s old lighthouse which has already been renovated.

Two large 100-person elevators, surrounded by two spiral staircases similar to Bramante’s ones in the Vatican Museum, would allow easy access to the upper level and a safe evacuation route.

F

36/XX

M

El vessant est de Montjuïc encarat a la Ronda Litoral i al port presenta un cingle escarpat i un perfil degradat per l’erosió. Passa entre el preciós cementiri i els jardins temàtics de Costa i Llobera. Es podria dir que és el tram contrastat o l’extradós del transsepte del Jardí Botànic.

FEM

Es proposa la construcció d’un ascensor, que passa per sota del viaducte de la circumval·lació litoral de Barcelona i que recolliria els visitants dels creuers i el port, així com els passatgers d’autobusos i autocars de la mateixa carretera de circumval·lació. També es preveu una parada al revolt pronunciat de la carretera que puja a Miramar. Tots ells accedirien a les portes del castell per una darrera passarel·la, des d’on podrien visitar les diferents instal·lacions, parcs i jardins del turó de Montjuïc.

També es podria fer una parada intermèdia que conduís a l’antic far de Barcelona que ja ha estat reformat.

Dos grans ascensors per a 100 persones, envoltats per dues escales de caragol semblants a les de Bramante al Museu Vaticà, permetrien un fàcil accés al nivell superior i una ruta d’evacuació segura.

37/XX

E

E

Christ & Gantenbein

MODEL 2022

Rain Water Tower City

RAIN WATER TOWER CITY

F

38/XX

M

La nostra visió d’una Barcelona sostenible i estable és, doncs, senzilla, quasi arcaica, i elemental: a tota la ciutat, l’aigua de pluja es recollirà als terrats i als carrers i es bombarà a grans dipòsits d’aigua mitjançant l’energia solar (l’Eixample és especialment adequat). Aquestes torres d’aigua de pluja es distribuiran pel centre de la ciutat com grans arbres que creixen dels patis i funcionaran com a magatzem durant l’estació seca.

Així és com ens imaginem una nova infraestructura urbana urgent per al futur. Els grans canvis en l’arquitectura i l’urbanisme sovint van derivar de l’optimisme i el progrés, d’una banda, i de les guerres i el canvi climàtic, de l’altra. Idealment, el que és nou no només seria un signe de resistència o resiliència sinó que també encarnaria una arquitectura que expressa esperança i idealisme.

segle XIX i començaments del XX a mesura que la industrialització es va consolidar.

Avui, la nostra societat es troba en un punt decididament diferent. Ja no estem del tot segurs de què pot suposar el progrés. Encara avança? O potser estem en un camí que ens porta enrere? Podem sobreviure en aquestes futures ciutats? Molts preveuen el final de la gran ciutat.

En la nostra visió, prenem una postura més optimista. Creiem en el futur de la ciutat i en el seu creixement. Però serà un creixement diferent; ecològic i des de la mateixa ciutat.

Presentem una visió d’un nou ecosistema urbà que continuarà abastint d’aigua Barcelona. Ens imaginem les grans torres d’aigua i com garantiran la supervivència i promouran una nova vida proporcionant aigua a les persones i a la ciutat, com a les plantes. Preveiem una regeneració basada en una nova ecoinfraestructura urbana. La nostra visió neix de la necessitat, però també és bonica i esperançadora. CIUTAT DE LA TORRE D’AIGUA DE PLUJA: un senyal optimista (una mica fràgil) de progrés en el cel més aviat ombrívol de la ciutat.

FEM

Una visió alhora bonica i amenaçadora: damunt dels terrats de les famoses illes de Cerdà, veiem al cel torres d’aigua immenses.

Com les torres medievals d’alguna mena, són testimonis d’una nova era. La nostra visió anuncia el futur del recreixement, i potser també d’una renovació ecològica. Com moltes ciutats europees, Barcelona patirà una greu escassetat d’aigua a causa del canvi climàtic. L’aigua esdevindrà un bé encara més preuat i escàs del que és avui. Encara plourà en el futur, però en èpoques de l’any diferents, i amb menys freqüència, però amb més intensitat. Un balanç hídric orientat a aquestes condicions noves serà una base crucial de l’ecosistema urbà.

Christ & Gantenbein, maig de 2022

La nostra visió d’una Barcelona del futur és només un esbós o un collage en aquest punt. Els components en semblen familiars.

Es fan ressò de l’esperit de despertar que va arrasar les ciutats europees a finals del

39/XX

E

E

Diego Carrillo Messa/Celobert

MODEL 2022

La soberilla, més enllà de la superilla

F

40/XX

M

Aquest equilibri nou passa per una reducció dràstica de la població (50 %) que migrarà a zones rurals de l’AMB o més enllà, en la cerca de territoris menys densificats i amb disposició de terres de cultiu i aigua. El 50 % del parc construït d’habitatges quedarà en desús i caldrà augmentar les superfícies de conreu per produir aliments i garantirne un bon assolellament. També caldrà acumular grans quantitats d’aigua pluvial per autoabastir-nos en les èpoques de sequera, així com incorporar massivament la producció d’energies renovables de manera local i descentralitzada.

La proposta que es presenta es basa a adequar el model de SUPERILLA perquè sigui SOBIRANA i s’organitzi internament com una comunitat independent de les que l’envolten.

Aquesta adequació es basa en: - L’enderroc dels edificis dels costats sud-est i sud-oest de cada illa de cases i de l’interior d’illa. La runa podrà emmagatzemar-se en els soterranis que actualment són aparcament de vehicles privats.

- L’adequació de les superfícies lliures de cada illa per tal que s’hi pugui conrear la terra i plantar arbres fruiters. Aquesta terra vegetal caldrà col·locar-la sobre la runa.

- L’aprofitament de les plantes soterrani dels edificis que es preserven par a l’acumulació d’aigües pluvials, com a grans dipòsits.

- La incorporació d’una estructura de suport en les façanes sud-est i sud-oest dels edificis com a grans espais exteriors on poder disposar de cultiu hidropònic, aviram i plantes i flors. L’estructura serà també un espai exterior comunitari que interconnectarà horitzontalment i verticalment els habitatges de cada illa i afavorirà la interacció com a comunitat. També millorarà la protecció solar de les façanes.

- La incorporació de grans captadors solars fotovoltaics sobre els edificis que generin grans ombres a les cobertes (protecció solar) i confort per a l’ús comunitari.

- La incorporació de generadors minieòlics que complementaran la producció energètica fotovoltaica, principalment a les nits o a l’hivern.

FEM

El pic del petroli ens porta a una Barcelona que haurà de ser sobirana en alimentació, aigua i energia. La transició del model de ciutat actual a un model sostenible es fonamenta en poder ser independent del transport de mercaderies i resilient al canvi climàtic que avança implacable. Això exigeix una transformació profunda basada a trobar un equilibri nou entre densitat de població i capacitat d’autoabastiment comunitari d’allò que necessitem per viure: aliments, aigua i energia.

- La col·locació de dipòsits d’aigua en cobertes, alimentada amb aigua del soterrani que es bombejarà amb l’excedent d’energia fotovoltaica o durant les nits amb la minieòlica.

- L’impuls de la mobilitat elèctrica compartida, basada en el vehicle comunitari i la bicicleta, que utilitzarà només la 1a planta del soterrani per emmagatzemar-los.

El dibuix vol ser una representació evocadora de com seria aquesta “SOBERILLA”, utilitzant el llenguatge gràfic de planta, alçat, secció i perspectiva.

Un mar d’horts, comunitats energètiques fotovoltaiques i molins de vent reconnectaran Collserola i el Mediterrani i permetran que, a Barcelona, la Vida continuï endavant!

41/XX

E

E

Elena Cánovas

MODEL 2022

Ciutat de Fluxos

F

42/XX

M

El dibuix en aquarel·la explora els sistemes geogràfics i les relacions muntanya-mar, cabals, escorrenties i costa, amb una influència més important en el recreixement de la ciutat. La ciutat és el lloc de connexió de xarxes culturals, biològics, hídrics, i geològics.

Una ciutat il·luminada i lleugera (enlightened) que reintegra la lògica dels fluxos a la infraestructura urbana. Traços curts en la direcció dels recorreguts de l’aigua i els fluxos fan visible l’individu divers i construeix un grup biològic (habitants o vegetació); manifesten pulsions, intensitats, direccionalitats i emocions: els verdosos indiquen les xarxes d’escorrenties, i els vermells, les interaccions generades per l’encontre amb la costa i la ciutat, que flueix cap al mar.

anisotròpiques, que desencadenen encontres i fomenten esdeveniments espontanis i habitats que revitalitzen la ciutat i el seu context. Incrementar la complexitat de les interaccions ambientals i culturals no és una acció automàtica. És una actitud i un procés dinàmic que obren possibilitats noves de participació i interacció cívica: El final de les Rambles és un parc fins al mar.

En el seu pas, l’escultura vertical, situada lateralment, deixa d’assenyalar cap on no l’esperen, i contribueix, anònimament, a acollir una estructura vegetal d’ombra, sense cotxes, que llisca cap al mar.

El Port Olímpic és un lloc d’acollida i residència temporal de comunitats migrants durant situacions d’emergència social.

El nou Bulevard litoral de Montjuïc, a la banda estreta del Morrot, integra un parc lineal que connecta amb la muntanya i el cementiri...

FEM

Barcelona, com moltes altres ciutats, té una connexió fundacional amb l’aigua. Els dibuixos i gravats històrics subratllaren persistentment el mar, els rius i les rieres. La consolidació de la ciutat densa, compacta, d’arquitectures pesants, i el disseny dels seus carrers en va deixar d’explorar les relacions amb els vessants, i les brises, entre la serralada, la plana i el mar. La “trama” urbana es va desenvolupar de manera isòtropa. La geografia i la natura són fonamentalment anisòtropes.

... La ciutat de fluxos, cuidada, és cuidadora.

Les zones de transició són més dinàmiques i diverses. Cal incrementar la riquesa biològica i cultural més enllà de l’estratègia molt simplificada de negoci turístic de tovallolavoleibol-quiosc, amb la regeneració de la flora i fauna de la conca mediterrània de dunes i vegetació. La costa es restitueix, enriqueix i suavitza, a la vegada que es fa resilient quan les aigües es troben.

El context cartesià-isòtrop de la quadrícula es transforma en un sistema de xarxes d’intensitats i qualitats diferents,

43/XX

E

E

Enric Batlle i Joan Roig How Big Is Barcelona?

MODEL 2022

ETSAV Sant Cugat, BCN

UAB Bellaterra, BCN

Columbia University Broadway, NY

Central Park New York Peu del Funicular Barcelona 12km

8km

HOW BIG IS BARCELONA?

F

44/XX

M

FEM

Cal entendre Barcelona des de l’observació d’una realitat geogràfica que va més enllà de la municipal i fins i tot la metropolitana. En aquest context, la Serra de Collserola (82,5 km2) esdevé el cor geogràfic que articula el Pla de Barcelona, el Vallès, la zona del Llobregat i la zona del Besòs. La similitud organitzativa amb el Central Park de Nova York (3,4 km2) i la seva capacitat per articular barris des de Wall Street fins a Harlem, situats a distàncies semblants a les de Ciutat Vella amb Sant Cugat, ens parla de la relativitat de la mida de les ciutats quan deixem de pensar en un codi municipal i ho fem en un codi geogràfic.

45/XX

E

E

Federico Taverna Bakuh

MODEL 2022

99+ Imaginaris

F

46/XX

M

FEM

Entrega de l’exposició 99+ imaginaris, Fundació Enric Miralles amb MODEL 2022.

Dibuix de Federico Taverna / Bakuh.

47/XX

E

E

Taller Gabriela Carrillo ( Gabriela Carrillo + Carolina Andrade )

MODEL 2022

Plaza Sant Felip Neri 2028

F

48/XX

M

Hoy ante las profundas agresiones al planeta, la carencia de agua, la falta de reconocimiento a la otredad y una sociedad desgastada por la pandemia mundial; el ¨vacío¨ traducido en espacios públicos me parece encuentra un inmenso potencial para renovarse desde una visión mínima; pequeñas acupunturas que logren tejer desde acciones mínimas y sistémicas de infraestructura, equipamiento lúdico y vegetación, alimentada por la captación de agua de todas las cubiertas inclinadas con las que cuenta el barrio, un nuevo vínculo con la memoria y las nuevas formas a las que estamos obligados a habitar este planeta.

plantas locales y de bajo mantenimiento.

Dirigida y conducida por un sistema de tuberías que es al mismo tiempo un sistema de infraestructura, una línea en el paisaje, un juego infantil, unos bebederos, una fuente sonora y refrescante, un tejido simbólico con el pasado. Una acción que hace todo y que al mismo tiempo encuentra en lo que ya existe su máxima potencia, una crítica a quienes hemos sido, pero al mismo tiempo una visión esperanzadora de hacia dónde podemos ir, solo reconociendo y atendiendo lo que hemos olvidado antes.

Concentrar atención en la niñez y la juventud resaltando su visión libre de pensamiento y estigmas, asentar a partir de pequeñas acciones fortalezas importantes para estructuras urbanas atrincheradas en pasados intocables, no olvidar, y atender desde la belleza espacial y el paisaje la infraestructura urbana de las ciudades que hemos construido antes con mucha ceguera, dolor y maltrato, pero también belleza.

FEM

El Barrio Gótico de Barcelona es probablemente el sitio más emblemático en mi memoria de esta ciudad, la sorpresa al ir recorriendo sus pequeños callejones, sus tiendas de diseño y sus pequeñas plazas me sorprendió a cada paso. Fue en 1998 cuando por primera vez visité la Plaza Sant Felip Neri, recuerdo que me pareció el lugar más hermoso que había visto, mientras caminaba por el callejón y a punto de descubrir la plaza, sonaba una guitarra de un hombre cantando, estaba el suelo cubierto de flores amarillas y el chico con el que recorría la ciudad me contaba que los hoyos en los muros del templo era el eco de la guerra civil que bombardeó la plaza dejando muchos niños y niñas, refugiados en el convento, muertos.

Fue un profundo sentimiento contradictorio, tanto dolor y tanta belleza junta….nunca lo voy a olvidar.

Levantar el pavimento existente, para volver a colocarlo, tras haber construido una cisterna suficiente para albergar las necesidades de consumo de agua de las manzanas a la redonda, agua captada de lluvia y tratada para el consumo humano, pero también para el riego de un jardín construido por

49/XX

E

E

Guillermo Santomà

MODEL 2022

Sagrada Familia

F

50/XX

M

FEM

En la vista aérea 2d de la Sagrada Familia en google maps cuando haces zoom, las torres se descomponen creando un glitch sobre la imagen donde la estructura aparece de modo alámbrico. La representación siempre ha sido el límite de la construcción, la base de la forma sigue siendo geométrica y aunque la parametrización computacional permite a partir de una fotografía reconstruir un volumen la gravedad sigue siendo constante. En estas capturas de pantalla se comprende la estructura de las torres de la sagrada familia, igual que en las torres de la radio de Shukhov, el edificio de Gaudí son hipervoloides deformadas por un modelo de catenaria. Las técnicas avanzan y los dibujos siguen atrapados a las formas de arquitectura

51/XX

E

E

HARQUITECTES

MODEL 2022

Torna a Obrir

F

52/XX

M

En una ciutat que haurà recuperat la qualitat de l’aire, la ventilació natural tornarà a imposar-se com un tresor extraordinari, el més confortable, el que realment caracteritza el nostre clima. Els sistemes d’aire condicionat ja no estaran permesos i tothom tornarà a obrir la finestra.

Apareixeran estratègies bioclimàtiques noves (segurament de tot ordre i tipus) per millorar o potenciar la qualitat i la vivència d’aquest confort nou.

Recréixer prioritzarà allò que s’havia perdut: la consciència que som interdependents. En lloc de voler estar separats, tornarem a tenir la possibilitat d’estar connectats i d’intercanviar amb l’entorn.

FEM

La ciutat flexibilitzarà els gàlibs edificatoris per permetre estratègies noves d’adaptació i acceptació d’aquesta interdependència amb el medi. Els sistemes de baixa tecnologia aniran substituint tota l’assistència mecànica i digital que l’era dels combustibles fòssils ens havia consolidat. Un procés de decreixement tecnològic necessari i inevitable on la transformació més elemental dels recursos bàsics i locals s’imposarà sobre les estratègies d’externalització.

Les formes d’aquesta adaptació no es poden anticipar ni regular. Han de sorgir, han de néixer de l’experiència real i de la necessitat d’estar millor. S’han de concebre des d’un estat de consciència nou sobre què és realment important.

53/XX

E

E

Hamed Khosravi

MODEL 2022

The Exterminating Angel

F

54/XX

M

FEM

Responent a la secció +99 Imaginaris de Model. Festival d’Arquitectura de Barcelona, el projecte reflexiona sobre la tensió entre la famosa xarxa metropolitana de Barcelona i el seu territori natural. Titulat “L’àngel exterminador”, el dibuix aborda l’efecte alienant i captivador de la quadrícula que n’ha suportat el poder destructiu malgrat totes les alteracions. En anar més enllà de l’escala de l’illa o superilla, el projecte llegeix la forma urbana a través de l’espai infraestructural i logístic i capta, dirigeix i allibera constantment moviments pel territori. Un moviment sense friccions de béns, capital i informació permet formes de control i mesura que garanteixen que aquestes demandes de flux es satisfan de manera oportuna i eficient. Aquest espai es defineix doncs en relació amb el poder que l’opera. Per connectar i controlar, es manipulen característiques geogràfiques i es construeixen infraestructures noves.

Tanmateix, aquesta connectivitat més gran s’aconsegueix a costa d’esborrar tots els obstacles que se n’interposen en el camí, siguin fluxos humans, teixit urbà o elements ambientals. Un procés així mai és pacífic.

55/XX

E

E

Joan Trias de Bes TdB Arquitectura

MODEL 2022

Titol de la Peça, avegades el titol es llarg, millor donar-li molt de espai

F

56/XX

M

La proposta planteja fer compatible l’extensió generalitzada d’enjardinament als interiors d’illes de l’eixample, aprofitant les edificacions i construccions existents i mantenint l’estructura de la propietat, però mancomunant els interiors per fer-los accessible als veïns.

Pot ser una solució controvertida, ja que, efectivament, es renunciaria a l’enderroc de moltes construccions existents.

FEM

Però al mateix temps seria una solució possibilista en aprofitar les preexistències del que ja està construït.

57/XX

E

E

Jordi Garcés

MODEL 2022

Les arquitectures de gran volum estructuren el gran buit de la Vall d’Hebron

F

58/XX

M

FEM

Dibuix de la proposta del concurs “Consultes Externes de l’Hospital de la Vall d’Hebron” de l’equip Casa Solo/Garcés-de Seta-Bonet.

59/XX

E

E

Jorge Mario Jáuregui

MODEL 2022

Redesigning a Symbol

F

60/XX

M

El espacio público, como lugar donde se manifiestan todos los imaginarios, es un componente fundamental de la vida social.

FEM

La Rambla, como elemento aglutinante de este imaginario en el caso de Barcelona, nos desafía a pensar nuevas relaciones entre permanencia y renovación, extrayendo los componentes ineficaces (quioscos sin unidad, bancos fijos, iluminación insuficiente) y aportando el “espíritu del tiempo” (esculturas holográficas “atravesables” de grandes dimensiones, con proyección sobre cortina de humo anti-tóxico; asientos giratorios; iluminación a ras del suelo; pisos absorbentes en un tercio del ancho de la Rambla, y rediseño y uniformización de quioscosjardineras, en sus diferentes dimensiones, como contribución a la renaturalización de la ciudad).

El objetivo es ofrecer una imagen actualizada y convidativa de la identidad de la ciudad, entendiendo por identidad, la convergencia de la personalidad urbana, con el diseño y la comunicación”. Un lugar de brillo y animación, de escala urbana, para la convivencia de las diferencias.

Brillo de las personas, del vidrio de los quioscos, de los asientos metálicos y de los hologramas distribuidos estratégicamente a lo largo de la Rambla.

61/XX

E

E

Jose Maria Torres Nadal

MODEL 2022

Delirious NY

F

62/XX

M

En 1978 se publicó el libro de Rem Koolhaas DELIRIOUS NEW YORK y en España se tradujo por DELIRIO DE NUEVA YORK en 2004 editado por Gustavo Gili. Este libro ha instituido en bucle y por el procedimiento binario de exclusión los enunciados sobre los que se ha fundamentado la arquitectura contemporánea. El bucle repetía una y otra vez que el arquitecto era el único ser en la creación capaz de gestionar el espacio público o privado, de ahí la figura del arquitecto estrella, y su metodología apoyada en lo binario repetía que la única representación posible de la arquitectura es a través de sus edificios. Cualquier otra forma de práctica arquitectónica, fue excluida de la ficción con la que describía NY, y con la que se instituía en forma de manifiesto el futuro de la arquitectura. La práctica profesional, inmersa en el dilema entre historia y la crítica, optó por apoyar la continuidad de la historia continuando con todas las exclusiones, género, raza, cuerpos, seres otros etc. que el libro había dejado fuera se su unilateral relato.

propuesta ecológica: “Porque queremos que se cumpla la voluntad de la tierra que da sus frutos para todos”; y una continuación infinita, más actual que nunca, en la obra de Octavia Butler y en concreto en el libro Hija de Sangre y otros relatos (1995): “¿ Quién sabe que tenemos los humanos que los otros podrían aceptar como pago por un espacio habitable en un mundo que no es el nuestro?.

Este escenario, que se suma como práctica arquitectónica a aquellas arquitecturas que ya no parten de los enunciados de DNY, explora otras imágenes a través del disenso con el libro en sí, y fuerza otros lenguajes activando la idea de lo ecologizante, lo que tiene que ver con saber hacer, con lo que hace hacer ecologías. Las imágenes con las que se redefine su emblemática portada dibujada por Madelon V son las siguientes: 1_Las gallinas le prestan al mundo su nueva materialidad. 2_Long Island vive en las plantillas quemadas. 3_Mi corazón tendría la forma de un zapato si en cada aldea tuviera una sirena. 4_La consagración de la libertad.

5_Mochila para llevar el Ego-Delirio a cuestas.

6_El origen de la disidencia: la fuga hacia lo ecologizante. 7_la luz de la jungla

FEM

El arquitecto y comisario José M Torres Nadal detecta aquellas prácticas profesionales y culturales que muestran su distancia y su radical disidencia con el libro Delirious New York de Rem Koolhaas (1978), y que son la base para la arquitectura ecologizante que necesitamos en tiempos de emergencia ecológico-social.

La exposición que el cartel avanza, se despliega en torno a la idea de que aquello que es común a estas acciones es lo que el comisario de esta propuesta ha enunciado como arquitectura ecologizante, la que hace hacer ecologías. Una arquitectura que encuentra un inicio inesperado en el texto de Federico G. Lorca Un poeta en Nueva york (1929 ), y en el que está enunciado lo que para muchos ha sido la primera formulación de una

63/XX

E

E

Josep Bohigas

MODEL 2022

“Vaja vaja”

F

64/XX

M

FEM

De la sèrie “vaja vaja” de Barcelona Regional

65/XX

E

E

Josep Ferrando

MODEL 2022

Interiors Exterioritzats

F

66/XX

M

FEM

Entrega de l’exposició 99+ imaginaris, Fundació Enric Miralles amb MODEL 2022.

Dibuix de Josep Ferrando

67/XX

E

E

Josep Miàs + Judith Leclerc + Jaime Coll Dibuixat per Carla Blanch Plein Soleil!

MODEL 2022

99+ Imaginaris "PLEIN SOLEIL". PLANTA TIPUS DELS HABITATGES A LA MARINA DEL PRAT VERMELL.

AUTORS: JOSEP MIÀS + JUDITH LECLERC + JAIME COLL. Dibuixat per CARLA BLANCH. 5 MAIG 2022

F

68/XX

M

FEM

PLEIN SOLEIL! La Marina del Prat Vermell és un antic barri de colònies tèxtils que es van instal·lar al sud de Montjuïc a mitjans del s. XIX. Tenyien i assecaven els teixits sobre els prats, la qual cosa li va donar el nom al barri. El triangle format pels carrers Ulldecona-Cal Cisó-Pontils és una parcel·la singular dins del PMU sector 10 de la Marina de la Zona Franca. El bloc d’habitatges es materialitza o desmaterialitza segons la posició de l’observador. Amb aquest recurs, la geometria del triangle genera la volumetria (compacitat) i a la vegada racionalitzem el volum en tallar-lo en blocs equivalents, amb 12 habitatges per planta, tots en cantonada i, per tant,amb doble orientació, ventilació i 100 % d’assolellament (porositat).

69/XX

E

E

Juan Micieli

MODEL 2022

Titol de la Peça, avegades el titol es llarg, millor donar-li molt de espai

F

70/XX

M

COSTAT B - la ciutat Les ciutats tenen més d’un costat, són una superposició de capes, són més que la suma de les seves parts. Estan fetes d’edificis, places i carrers, però sobretot, estan fetes d’humans formant col·lectius que els superen.

La ciutat ha de ser més que la màquina de producció capitalista per excel·lència. Ha de ser l’espai per a la trobada i el combat d’un col·lectiu heterogeni d’humans i no humans.

un sistema viari d’alta velocitat soterrani se solucionen molts problemes, però s’ha de posar en marxa un sistema de transport públic accessible que connecti tota l’àrea metropolitana.

Com les ciutats, aquesta obra està feta d’una sèrie de capes que se superposen, segons de quin costat es miri l’obra i amb quina mena d’il·luminació, i com les ciutats, podrà oferir imatges molt diverses, fins i tot contradictòries.

FEM

COSTAT A - Barcelona Metropolitana Barcelona s’enfronta al desafiament de la metropolització. És en la planificació de tota l’àrea metropolitana on apareix l’oportunitat més important per a la ciutat. S’ha d’entendre com un conglomerat interrelacionat que es retroalimenta per no caure en les dinàmiques extractives tradicionals de les megalòpolis, amb centres poderosos i perifèries subsidiàries on uns capten la plusvàlua mentre que d’altres aporten el seu capital de treball. S’ha de fer càrrec de la seva condició natural excepcional per brindar-la al servei del conjunt de la societat, i per preservar el medi ambient, les conques fluvials, les muntanyes i les platges s’han de posar al servei de la ciutadania garantint-hi l’accessibilitat per a tothom. Les grans obres d’infraestructura que són imprescindibles per al desenvolupament d’aquestes megaciutats uneixen punts llunyans, però allunyen punts propers; amb

71/XX

E

E

Juergen Mayer H. J.MAYER.H und Partner, Architects

MODEL 2022

Bye-Bye Beach

F

72/XX

M

FEM

Hi haurà un futur de Barcelona sense platja.

Allò que afegeix un espai públic tan especial a la vida bulliciosa de la ciutat tornarà a desaparèixer a l’oceà. S’han de revalorar tota la construcció i l’esforç de reomplir la franja beix de peces minúscules importades de petxines, pedres i ossos al llarg de la seva costa seductora i un potencial nou podria substituir la franja de sorra. Però, què vindrà després? Cal estendre la ciutat més cap al mar? Els raigs UV esdevindran en un perill veritable per a la relaxació a l’aire lliure?

L’augment del nivell del mar exigeix una solució alternativa per protegir el teixit urbà?

Hi haurà barris flotants bloquejant l’horitzó?

Sorra, ens veiem després? Però on? Enviar ubicació. Platja flotant, sorra sobre una plataforma. No es pot rentar. Adeu platja tal com la coneixem.

73/XX

E

E

Juli Capella

MODEL 2022

Recogiendo Tomates en el Paseo de Gracia

F

74/XX

M

FEM

Entrega de l’exposició 99+ imaginaris, Fundació Enric Miralles amb MODEL 2022.

Dibuix de Juli Capella

75/XX

E

E

Kathrin Golda-Pongratz

MODEL 2022

Dibuixant Somnis de Memòria amb la Llum

F

76/XX

M

FEM

Un arbre proper a la vila olímpica prop del mar, un tros de plàstic capturat a les seves branques, residus. La visió de la presència.

Embolicats a dintre, una imatge del passat amb bombolles d’ulls de peix, la lleugeresa d’un terrat de la Barceloneta, somnis de records que inspiren idees per al futur.

77/XX

E

E

Lagula Arquitectes

MODEL 2022

Barcelona-a-negada

F

78/XX

M

D’alguna manera, la imatge proposada assumeix les dues hipòtesis prèvies. Amb el canvi climàtic es produeix la fusió dels pols i les pluges torrencials. La ciutat negada es regenera mitjançant un nou sistema d’extensió a través de l’ocupació del terreny perdut al mar. Una malla d’estructures verticals ocupa l’espai dels antics xamfrans de l’Eixample submergit, articulant la nova maresma. Apareixen connectors subterranis que comuniquen les diverses comunitats resilients entre si i amb el territori. S’habiten les restes de les antigues illes, de la mateixa manera que s’ocupaven les ruïnes de les muralles monumentals de Jericó o les restes de Roma en els dibuixos de Piranesi a Le antichità romane (1756).

marina. Les restes submergides de l’Eixample es converteixen en el nou lloc de cultiu i les plantacions d’algues, fonamentals per la seva aportació proteica, en la base d’una nova cuina. El peu de cada torre aprofita el flux marítim per a la generació sostenible d’energia.

Els barris de la perifèria de la Barcelona oblidada, pujats a les faldes de les muntanyes de Montjuïc i Collserola, es converteixen en centres neuràlgics de la nova ciutat, en punts místics on tocar terra i pedra. En conseqüència, l’eix cívic de Mina de la Ciutat, acabat de rehabilitar, esdevé l’equivalent al passeig de Gràcia, i els pisos sense vistes al mar assoleixen lloguers prohibitius. Però això ja és una altra història...

FEM

Un dels principals referents catalans en temes de sostenibilitat, Jaume Valor, acostuma a citar l’informe “The Limits to Growth”, elaborat per un equip de 17 investigadors el 1972. Aquest document desglossa la situació de risc ecològic al planeta provocat per l’acció humana, i les accions que podrien revertir aquesta situació. Valor explica que, trenta anys després, un d’ells, Dennis L. Meadows, va fer una sèrie de conferències en les quals explicava com el punt de retorn s’havia sobrepassat, i l’única opció per a la ciutat europea era la creació de comunitats resilients, capaces de suportar l’impacte del col·lapse.

La necessitat d’espai per al conreu obliga a la plantació diversificada a les terrasses, interconnectades mitjançant el reciclatge de residus industrials. Una nova xarxa d’estructures, isòtropes, extenses i no jeràrquiques, ocupa els buits i origina el sistema de torres, vertebrant l’ocupació

79/XX

E

E

Laura P. Spinadel by URBAN MENUS

MODEL 2022

El sueño de Laura en una Barcelona possible

F

80/XX

M

Sobre els ecosistemes inclusius SMOOTHIES VERDS DE LA DUTXA? Les persones ara poden obtenir el seu estímul d’energia diari més ràpid que mai.

Hi ha estacions de ruixadors i dutxes a tota la ciutat. Només tocant un botó alliberen clorofil·la, el tint que fa que les nostres fulles siguin tan boniques, verdes i saludables.

Utilitzant una tecnologia especial, les plantes vives s’aprofiten directament, no calen conservants.

FEM

La forma més popular d’obtenir la “sang verda” són els batuts. El desavantatge és que molts els beuen d’ampolles de plàstic i no frescos. Això és molt lluny de l’origen.

Els precursors del projecte volen renovar la connexió amb l’origen proposant aquesta solució: osmosi entre humans i naturalesa, entrada directa dels nutrients concentrats a través de la membrana de la pell.

Una bufada a l’avantbraç és suficient per absorbir tanta energia com la combinació d’una dieta de batuts supersaludable, suplements vitamínics i meditació. Això és l’equivalent a 10 tasses de cafè, però sense l’excés de cafeïna i la desinflada posterior. Per a un tractament intensiu, hi ha cabines en les quals realment et pots dutxar amb clorofil·la.

Els efectes: Menys despeses en sucs envasats i, per tant, reducció de deixalles. Minimització del dany ambiental a través de la producció moderada de cafè als nostres països proveïdors. Disminució de malalties de tota mena gràcies al subministrament gratuït de substàncies vitals a tota l’àrea. Augment de la productivitat. La ciutat està desperta com mai.

81/XX

E

E

Luis Úrculo

MODEL 2022

Bcn / Bcn

F

82/XX

M

On acabarà el metavers?

FEM

On seran els límits nous de la ciutat analògica?

83/XX

E

E

Mayorga+Fontana Arquitectura

MODEL 2022

“I am A School”

F

84/XX

M

///////////////////// Què passa als marges de les escoles?

Com estan fets?

Quines relacions socials es poden produir?

Quines activitats, usos i apropiacions propicien?

Poden ser espais per establir relacions de continuïtat espacial i funcional entre l’interior i l’exterior?

Poden facilitar iniciatives entre l’espai públic i els equipaments educatius?

A més de tancar i protegir, també poden promoure obertures estratègiques i integradores centre-entorn?

Poden promoure que passin coses? ///////////////////// “Un edifici loft convencional allotjaria millor la burocràcia, potser rematat per un rètol parpellejant que digués SOC UN MONUMENT”.

(Venturi, R.; Scott Brown, D.; Izenour, S. Learning from Las Vegas) Una provocació! La reclamació d’una necessitat. Comunicar!

Un rètol banal i ordinari serà capaç de complir una funció que l’arquitectura no sap assumir.

On senzillament és agradable estar, transitar o passejar.

Reflexionar sobre una arquitectura liminar.

Transformar la tanca. Espai per establir nous acords entre interiors i exteriors.

Configurar escoles amb “llindars urbans actius”. Més habitables!

Cap a una ciutat educadora que vagi “molt més enllà de les aules”. //////////////////// - Lúdic, -a (del llatí. ludus ‘joc’ e-ico ) Pertanyent o relatiu al joc.

- Ludir (segons la RAE): (potser del llatí ludĕre, jugar) Frotar, estregar, rozar algo con otra cosa ///Permear

FEM

Homenatge a Denise

- Al·ludir: (del llatí alludĕre) Parlar en un discurs o en un escrit dels fets, de les opinions, etc. (d’una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense fer-ne una menció expressa. ///Esmentar Insinuar Relacionar Vincular - Eludir: (del llatí. eludĕre) Evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat. /// Protegir ///////////////// e-Ludens

/////////////////// Repensar els tancaments i els murs. Dotar el carrer de qualitat ambiental.

Repensar les tanques dels equipaments públics. Nous espais d’oportunitat.

Enfocar el problema del límit. Un lloc on poden passar coses.

85/XX

E

E

Young & Ayata - Michael Young/ Kutan Ayata

MODEL 2022

99+ Imaginaris

F

86/XX

M

FEM

La realitat dels nostres entorns urbans està determinada tant pel sensòrium de les mediacions tecnològiques com pels sentits humans. El planeta tal com el detecta la fotografia per satèl·lit és més que una simple vigilància, o fotografia o òrbites.

Aquestes imatges s’utilitzen per modelar un planeta mitjançant fotogrametria, un model que és essencialment punts de colors no dimensionals calculats mitjançant la triangulació de dues imatges o més.

Aquests models fets a partir d’imatges són utilitzats no només pels turistes planetaris de Google Earth, sinó també per corporacions, militars i governs per monetitzar, controlar i manipular. Com es percep el món, i després com hom li dona sentit, és una qüestió fonamental per a tots els actes de disseny.

Quines tensions, llacunes i possibilitats existeixen en un món que es percep com un muntatge tridimensional de punts energètics representats com un model fet a partir d’imatges?

87/XX

E

E

Monica Bertolino

MODEL 2022

Eco-Lógicas

F

88/XX

M

Enmarcada en una visión Ecofeminista, la idea propone considerar los sistemas naturales, las infraestructuras activas y obsoletas, espacios remanentes o de usos contaminantes, como “soportes para una estrategia ecosistémica para la ciudad”orientada a lograr “mejores equilibrios socioambientales” En este sentido, fomentar acciones de renaturalización, provisión de energía, mitigación de contaminacion ambiental, reciclaje, a la par de proveer más espacio y suelo público para usos mixtos determinados según la localización.

FEM

La técnica del dibujo, en tinta, acuarela, sobre papel reciclado.

89/XX

E

E

Nábito Architects. Ale FaticantiBebo Ferlito

MODEL 2022

Entre Esferas, Una Nueva Biosfera

F

90/XX

M

Avui dia potser és més fàcil imaginar, projectar i fer en múltiples dimensions (reals i virtuals)…

Meta eixample és un nou edèn, un eixample eixamplat en vertical. Són illes i superilles apilades com plataformes lleugeres que s’uneixen a través d’una estructura de pals i elevadors pneumàtics. Es desenvolupa a poc a poc en el temps, en vertical sobre el nivell de l’aigua elevat, sota d’una cúpula geodèsica on el “clima” està rigorosament controlat. Es produeix energia des del corrent marí, l’aire i el sol i ja no calen combustibles fòssils ni parets per protegir-se.

FEM

Una Barcelona aflora sota de l’aigua i deixa espai i aire a un multillogarret lúdic, feliç, aeri i lleuger en eixamplescrapers.

Torres rais amb diferents funcions entremesclades: per a producció (torres de cultius), per al lleure (torres lúdiques), per a la cultura (torres botàniques), per descansar (torres residencials), etcètera, etcètera.

Un nou “ordinador” lliure entre esferes, en harmonia amb la naturalesa, entre espècies, sense distincions entre gèneres, races o classes socials. Un veïnatge global nòmada entrellaçat, navegant i slow. El menjar s’autoprodueix en plataformes compartides, la construcció és completament automatitzada a través de materials reciclats de la runa de l’old Barcelona. La ciutadania viu allunyada de l’estrès i de manera hedonista.

El gènere humà...” es converteix en amic de la naturalesa, la incorpora al seu entorn mitjançant el control climàtic i a través de tots els avenços tecnològics que el progrés ofereix...”

Una arca de Noè futurible, però al mateix temps molt actual.

Un experiment romàntic.

91/XX

E

E

MODEL 2022

NUA arquitectures; Maria Rius Ruiz, Arnau Tiñena Ramos i Ferran Tiñena Guiamet “For us”

F

92/XX

M

FEM

El futur FOR “US” dels cercles d’Otterlo (Aldo van Eyck i Hannie van Eyck) inclourà, a més de les persones, totes les espècies d’éssers vius i natura. El BY “US’” inclou els arquitectes, en equip amb moltes altres disciplines i en col·laboració amb els habitants de les ciutats.

93/XX

E

E

Vora (Pere Buil i Toni Riba)

MODEL 2022

Despavimentar I redescobrir

F

94/XX

M

En aquests moments, Barcelona està repensant el seu model urbà. La porositat de la pell de la ciutat, els seus paviments, és un assumpte clau per al cicle de l’aigua, un bé escàs en el futur. Un camp de recerca en el qual encara hi ha molt per descobrir.

Aquesta porositat obre perspectives noves. La substitució de la pell implica despavimentar; la permeabilitat descobreix el que hi ha a sota. La infiltració de l’aigua cap al subsol obre la mirada envers aquest.

Emergeixen les capes soterrades de la ciutat, les seves memòries ocultes i oblidades.

FEM

Les muralles medieval i moderna són un (re) descobriment necessari. Una construcció clau per entendre la morfologia de la ciutat.

Va contenir artificialment l’expansió urbana, la qual cosa va densificar-la fins a l’extrem i mantenir buida tota la plana que l’envoltava.

Un buit que després va fer possible l’Eixample, innovació urbana i tan característic de Barcelona.

Mirar cap avall és mirar el futur i el passat alhora. Entendre les arrels del present i alhora projectar-se en el futur. Renaturalitzar i reconnectar.

95/XX

E

E

Octavi Mestre / Sofia Simioni (Mestre Arquitectos SLP) Paseando entre copas de los árboles

99 Imaginaris... Posats a imaginar...

Mentre el Zoo no se´n va i allibera el final del Parc de la Ciutadella, proposem una doble passera que pugui connectar el Parc amb el de la Barceloneta, unir el verd amb el verd i, al fons, el blau del mar La mer toujours recommencée

MODEL 2022

Una passera doble (els camins son sempre aleatoris) que arranqui al bell mig del parc i es converteixi amb mirador sobre la ciutat i l’horitzó salvant el passeig de circumval·lació, les vies del tren i el cinturó del ronda, entre mig dels quals tindrà els seus recolzaments.

Una passera que pugi i baixi i que tingui un ascensor per a persones amb dificultat al caminar.

Referències? La de Venècia, al costat de la estació de Santa Lucia sobre el canal més proper... i el projecte que estem fent de 120.000 m2 d´un Centre Comercial, aparcaments i possible hotel sobre les vies de tren d´una estació de l´AVE (arriba un moment en el qual un acaba tirant de fons d´armari propi).

Presentem els esquemes, el croquis de partida i el collage. Avui en dia tots aquets elements son els dibuixos de l´arquitecte.

Octavio Mestre / Sofia Simioni (Mestre Arquitectos SLP)

us

No nts

po

Pont a Venècia

Centre comercial a Lleida

F

Situació amb intervenció

96/XX

M

Entenem que l’arquitectura està per millorar la vida de les persones, per descobrir coses que ni tan sols sabem que necessitem.

Així, posats a imaginar... mentre el Zoo no marxi i alliberi el final del Parc de la Ciutadella, proposem una doble passera que pugui connectar el parc amb el de la Barceloneta, unir el verd amb el verd i, al fons, el blau del mar...La mer toujours recommencée

FEM

Una passera doble (els camins són sempre aleatoris) que arranqui al bell mig del parc i esdevingui un mirador sobre la ciutat i l’horitzó salvant el passeig de circumval·lació, les vies del tren i el C inturó de Ronda, enmig dels quals en tindrà els recolzaments.

Una passera que pugi i baixi i que tingui un ascensor per a persones amb dificultat per caminar.

Referències? La de Venècia, al costat de l’estació de Santa Lucia sobre el canal més proper... i el projecte que estem fent de 120.000 m2 d’un Centre Comercial, aparcaments i possible hotel sobre les vies de tren d’una estació de l’AVE (arriba un moment en el qual un acaba tirant de fons d’armari propi).

Presentem els esquemes, el croquis de partida i el collage. Avui dia, tots aquests elements són els dibuixos de l’arquitecte.

97/XX

E

E

OFFICE Kersten Geers David Van Severen

MODEL 2022

After “Traval / Peinture”

F

98/XX

M

FEM

Entrega de l’exposició 99+ imaginaris, Fundació Enric Miralles amb MODEL 2022.

Dibuix de Juli Capella

99/XX

E

E

Olga Felip

MODEL 2022

Desmontando la Sección Alemana

F

100/XX

M

DESMONTANDO LA SECCIÓN ALEMANA és un muntatge que culmina una sèrie de documents gràfics que reconstrueixen la totalitat de les intervencions de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich per a la Secció Alemanya a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, en un nou recorregut obert per la muntanya de Montjuïc.

16.000 m² de la Secció Alemanya en la qual el pavelló va ser principi, centre o final.

FEM

La història va oferir a Mies i Reich un moment i un lloc. La possibilitat de definir un nou ordre dins dels vuit palaus i els dos pavellons com dos extrems: art i tècnica. En aquest lloc i en aquest temps, Mies se submergirà en el món de Reich i sota el seu guiatge, caminarà per la vora de la disciplina. Un món –el de les exposicions− regit per altres lleis, lliure de la condició de lloc i de permanència. Un món on tot el que passa s’esvairà i només quedarà en la memòria.

La Secció Alemanya va obrir una fissura que amagava un nou món i va construir un nou imaginari que es va acabar convertint en quotidià. L’escenografia de les exposicions i l’espai del pavelló es van introduir en l’imaginari col·lectiu, hi van arrelar i ens van acostar a l’espai domèstic del demà.

Aquest muntatge presenta una mirada crítica, en què dibuixar sobre el ja dibuixat resulta ser una eina d’una eficàcia extraordinària per entendre i analitzar una arquitectura que avui ja no existeix. Conèixer i investigar des de les mans, des del llapis, entenent el dibuix com a eina de recerca per comprendre, comprovar i analitzar.

DESMONTANDO LA SECCIÓN ALEMANA situa cada peça segons el recorregut imaginat per Mies i Reich alhora que capta la magnitud i l’escala de la totalitat de la seva intervenció, on els límits entre els espais expositius i l’exterior configuren un nou espai per a la interpretació. Una seqüència temporal dels

101/XX

E

E

Olga Subirós i 300.000 km/s

MODEL 2022

Radical air. All that is urban melts into air (air.llull.cat)

F

102/XX

M

La contaminació de l’aire a les ciutats és una crisi de salut pública local interconectada amb la crisi climàtica global

L’origen d’aquestes dues crisis és antropocèntric.

Cal reduir les emissions.

Descarbonitzar localment és descarbonitzar globalment

FEM

El redisseny de l’aire, el redisseny de les ciutats, prioritzant la salut de tots, humans i no humans, és el canvi radical que necessitem

És més que una opció personal, és una necessitat de justícia ecosocial col·lectiva.

(Forma part del treball Air/Aria/Aire presentat per a la participació de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2021 comissariat per Olga Subirós amb la participació de 300.000 Km/s)

103/XX

E

E

Pau Bajet (Bajet Giramé)

MODEL 2022

Parcel·les a l’Aire Endevant dels Aiguamolls de Can Tunis Any 2080

F

104/XX

M

lleuger altiplà–una topografia artificial que altera l’orografia plana del delta i que podem reaprofitar–en un corredor socioecològic que connecta Montjuïc amb el parc agrari del Baix Llobregat. Així, doncs, no es tracta d’una tabula rasa, sinó de distorsionar testimonis materials del delta, dels passats agrícoles i industrials recents. Efectivament, també valorant qualitats d’una indústria vernacular– naus i magatzems prosaics– que al llarg dels anys han acollit una multiplicitat d’activitats canviants, moltes d’elles vulnerables, que no podrien haver-se produït en parts més densificades de la ciutat.

FEM

Recuperar la platja de Can Tunis; la platja de Sants i de l’Hospitalet–que Barcelona va apropiar-se fa gairebé cent anys per fer-hi un port franc, mitjançant l’expropiació de les terres dels seus habitants. Una reconquesta marítima que donaria sentit al topònim dels barris de la Marina. Fer-ho, però, sense pretendre recuperar un passat idealitzat (una platja verge), sinó distorsionant amb cura topografies físiques i culturals que s’han registrat en aquest indret al llarg dels darrers cent anys. Bé, potser hauria de dir al llarg de segles: concretament des d’una intensificació agrícola empresa pels nostres ancestres que, juntament amb altres factors no humans, va donar lloc a un creixement sobtat de desenes de quilòmetres quadrats de terrenys pantanosos que van formar el delta del Llobregat. L’impacte de les transformacions successives que els humans hem fet en aquest territori és immens (sobretot durant les darreres dècades d’intensificació industrial) en termes de biodiversitat, afectació dels aqüífers i, alhora, alteració de la climatologia local. Alteracions que— potser en sentit invers—permeten imaginar el potencial de transformacions geològiques i climatològiques futures per tal que aquest territori ens cuidi.

Aquest dibuix reclama l’antecedència del delta, dels seus aiguamolls i també del seu llegat agrícola, i proposa un paisatge que catalitza biodiversitat, té cura del cicle de l’aigua i es comporta com un aparell climatològic per a tot el barri, alhora que redimeix la memòria cultural de la desapareguda platja de Can Tunis i ofereix una infraestructura urbana de places, jardins, horts, pavellons, boscos, matolls i estanys pel gaudi d’humans i no humans. Es tracta de convertir un eix d’autopistes i platges de vies obsoletes, acumulades damunt d’un

105/XX

E

E

Peris+Totral Arquitectes

MODEL 2022

LA DIMENSIÓN COMÚN: Re-crecer, reunir, reducir, re-naturalizar

F

106/XX

M

La gestió del moviment a l’interior de l’edifici, més enllà de l’optimització dels recorreguts i les ràtios, desplega una estratègia d’esponjament que serà clau per a la sostenibilitat social i mediambiental. Es tracta de dimensionar el buit no només atenent a paràmetres normatius d’habitabilitat, que regulen les dimensions dels patis per garantir la il·luminació i ventilació necessària en termes de salubritat. Es tracta que aquest buit deixi de ser una condició per convertir-se en un instrument, el valor actiu del buit. Un espai bioclimàtic, capaç de reduir la demanda energètica de l’edifici fins a arribar al NZero i fomentar les relacions interpersonals i la convivialitat. Així, la quantitat i qualitat de l’aire contingut en un edifici ja no és el negatiu residual, sinó un fluid amb les lleis pròpies de la termodinàmica, l’envolupant del qual es projecta amb la mateixa intensitat que el sòlid construït. Es tracta d’una mena d’arquitectura inscrita, que sempre ha existit, però que ara cobra autonomia i vida pròpia.

que respirem i ens encomana fins al que contaminem, el que passa aquí i ara afecta ben aviat l’altre costat del globus. Davant d’aquest escenari, ens podem aïllar buscant immunitat, atrinxerant-nos a l’interior de casa nostra, emparant-nos en una falsa independència i autosuficiència fomentada per la cultura individualista, o assumir la precarietat del nostre cos, la continuïtat entre els cossos connectats per fluids i recuperar el significat original de la distància social. 1 Aquella distància psicològica que, segons els antropòlegs, no separa els animals socials sinó que els uneix, de manera que a partir de cert espaiament es trenquen els vincles ocults de pertinença al grup.

2 Potser, algun dia esponjar els edificis deixi de ser un somni dels arquitectes i un cost de manteniment, per convertir-se no només en una oportunitat sinó una necessitat per combatre aquesta altra pandèmia que ens sotja en silenci, invisibilitzada a l’interior de la casa, la SOLITUD.

FEM

Dins del marc de l’habitatge públic, entenem recréixer com augmentar la dimensió comuna del nostre hàbitat, el lloc on viu la comunitat. Aquest àmbit intersticial en el contorn de la casa, on la relació veïnal s’articula amb l’esfera del que és estrictament privat. Es tracta d’espais que, a més de circulacions, distribució i accés, siguin llocs de condensació social, per re-unir i viure conjuntament.

1 HALL, Edward T. La dimensión oculta. Siglo XXI editores, Mèxic, 1972, p. 23.

2 GARCÉS, Marina. Un món comú. Edicions Bellaterra, Barcelona, 2012, p. 49

La connotació orgànica del terme recréixer, tornar a créixer, suggereix també renaturalitzar l’hàbitat. Canviar d’escala i entendre l’edifici com un petit ecosistema.

Revegetar per millorar la qualitat de l’aire i millorar la vida de les persones.

La pandèmia ens ha fet conscients de la nostra interdependència. Des de l’aire

107/XX

E

E

Point Supreme

MODEL 2022

Barcelona 2050.

F

108/XX

M

Com serà la ciutat del futur? Fins al passat recent, les ciutats s’estaven construint de manera agressiva a la superfície terrestre; s’esborrava la natura i s’utilitzaven els avenços tecnològics per créixer contínuament al seu lloc. Però les coses han canviat; la crisi climàtica, les pandèmies, una comprensió col·lectiva reconeguda del que significa viure a les ciutats i quina és la importància crítica de la presència de la natura per a tothom podria conduir a una relació renovada entre ciutat i natura en un futur pròxim;

FEM

La tecnologia es podria utilitzar no a favor de la construcció d’estructures cada cop més extremes, altes, ecològiques i “intel·ligents”, sinó cap a formes de natura més resistents, de creixement ràpid i diverses que proporcionaran als urbanites dels anys vinents experiències noves i identitats infinites. La ciutat del futur pròxim es podria identificar i sentir-se orgullosa de les seves construccions i formes úniques i naturals, en comptes d’edificis, com abans. Una manera molt més radical, substancial i literal de construir ecològicament.

109/XX

E

E

Queralt Garriga Gimeno

MODEL 2022

Diffusemueum-01

F

110/XX

M

Aquest guió il·lustrat ha servit de base per a la conceptualització de la nova audioguia del pavelló Barcelona de Mies van der Rohe i Lilly Reich i recorre i registra els esdeveniments arquitectònics que es donen al pavelló, segons un determinat recorregut, des dels ulls del visitant.

l’interior, diferents obres d’art, que són els esdeveniments espacials diferents que s’hi produeixen. A cada esdeveniment, l’audioguia crea una pausa i acompanya el visitant en la contemplació d’allò que hi ha.

Aquesta és una manera nova de concebre el museu d’arquitectura. Es tracta d’un “museu difús”: un museu dispers al territori, no circumscrit a un recinte. Un museu que entén que la millor col·lecció del museu d’arquitectura esperat són els millors espais i edificis de la ciutat esperant que algú els faci més visibles i transmissibles al visitant.

Tot plegat, per intentar que l’arquitectura sigui una mica més propera al ciutadà, i que aquest, en visitar-la, sigui més conscient dels esdeveniments arquitectònics que s’hi produeixen.

FEM

La disciplina artística més propera, l’arquitectura, és paradoxalment la més desconeguda. Si volem comunicar a la societat els valors de la disciplina i les qualitats d’aquest art, cal oferir un nou model d’interpretació de l’espai construït, no basat en un coneixement abstracte o conceptual sinó en l’enteniment que l’arquitectura estructura, ordena i articula experiències espacials individuals, concretes i perceptibles. I que el millor estímul per adquirir coneixement arquitectònic és fer-ho mitjançant una experiència directa i real a l’edifici mateix, de manera que ajudi el visitant a ser més conscient del que està passant just davant seu.

L’audioguia es basa en una nova manera d’interpretar l’espai construït que entén que és en l’espai real on millor es pot produir la transmissió de coneixement arquitectònic. És un model d’interpretació de l’espai que no es basa en la transmissió de dades o informació sinó que, amb paraules planeres, ajuda a fer visibles, reconeixibles, interpretables i transmissibles fenòmens espacials que es produeixen en l’espai, en cada moment del recorregut, mentre estem visitant una obra. El recorregut és lliure entre els diferents punts seleccionats i pel pavelló. La gravació conté múltiples silencis, per donar temps a mirar i a veure, a donar-se compte, i per donar espai a la interpretació mateixa.

Fent un símil amb un museu, seria semblant a considerar que el pavelló conté, a

111/XX

E

E

Rasheed Jalloul

MODEL 2022

Soil Swirl

F

112/XX

M

Inspirat en el moviment Save Soil, aquest collage representa un futur de Barcelona amb fluïdesa agrícola i ecològica. Des de la microbiologia subterrània que contribueix a la supervivència humana fins a les formes de l’espai exterior, un rastre de cucs de terra de color arc de Sant Martí delimiten un espectre interespacial.

En l’àmbit urbanístic, s’especula com la plaça Catalunya pot esdevenir una “prada urbana” amb intervencions de “tuba”, derivades de l’anatomia del cuc de terra, que funcionen com “ultraestructura” que la connecten físicament, o no, amb diferents “capes” de la ciutat.

FEM

Pel que fa a la construcció, el dibuix suggereix un sistema ecològic on les parts heterogènies funcionen en sincronisme. Estructuralment, el programa es distribueix en tres espais principals, cadascun amb la seva configuració única (un soterrani, una plaça de Catalunya art-déco i un camp obert). Aquest ordre aparentment incoherent és travessat per un sistema independent de “camins de cucs” geomètricament similars. , complementats respectivament amb ritmes de propagació de color i forma.

113/XX

E

E

Ros+Falguera Arquitectura & Osmin Avalos Architecture

MODEL 2022

Respira

F

114/XX

M

La proposta “Respira” actua al Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el seu entorn urbà amb una proposta compromesa amb la renaturalització de l’espai urbà i fent esdevenir la seu institucional en un edifici viu, energètic i verd.

FEM

Volem respondre al canvi de paradigma actual amb la unió de l’agricultura i tecnologia, salut i producció, i retornar el valor transformador que té l’arquitectura a la societat.

115/XX

E

E

Sandra Bestraten Castells

MODEL 2022

Abracem Montjuïc

F

116/XX

M

Collage sobre base d’experimentació d’aquarel·la, cosit amb article de la revista la Marina, gener de 2019, núm. 279. Repensar la nostra relació amb la muntanya de Montjuïc.

Teixim Barcelona amb Montjuïc.

FEM

Barcelona està abraçada per la muntanya de Collserola i els dos rius, Besòs i Llobregat.

Tanmateix, la muntanya de Montjuïc, un pulmó veritable al cor de la ciutat, no acaba d’estar interioritzada en la vida quotidiana de tothom.

Aquesta obra convida a cosir Barcelona amb aquest gran Parc, buscar accessos nous que afavoreixin salvar els desnivells, sigui amb rampes suaus, escales mecàniques o ascensors que connectin amb diferents recorreguts horitzontals que permetin envoltar tot Montjuïc.

Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026: Abracem Montjuïc, omplim-lo de vida.

117/XX

E

E

Sílvia Martínez Palou

MODEL 2022

Montbau

F

118/XX

M

FEM

Pintura inspirada en la façana del bloc N del polígon d’habitatge social de Montbau.

Edifici del 1958 dels joves arquitectes Subias, Giráldez i López Íñigo. Projecte concebut seguint els dictats de la Carta d’Atenes on els habitatges s’organitzen en blocs lineals que asseguren assolellament i ventilació creuada.

El carrer és principalment un espai verd corredor entre blocs edificats i la vida social es concentra a la plaça. Model plenament vigent per donar resposta a la situació actual.

119/XX

E

E

MODEL 2022

Taller Mauricio Rocha. Mauricio Rocha con la colaboración de Claudia Oteiza y César Moreno Ruinas Contemporáneas

F

120/XX

M

FEM

Abans de la pregunta Vaig viure millor en un futur? Si busquem la resposta a l’arquitectura, hem d’ aturar-nos per analitzar com s’han format les nostres ciutats i, durant el seu creixement, com n’ha estat la relació amb l’entorn immediat. Els interessos individuals i no col·lectius defineixen el creixement de les ciutats i el mal ús de l’entorn social i natural. Construccions en assentaments amb mala il·luminació i ventilació on les famílies viuen en condicions inacceptables.

Arquitectura genèrica que no respon a cap memòria històrica ni cultural, que desplaça i extermina els pocs espais públics existents sense cap proposta espacial ni experiencial, la gentrificació expulsa els antics habitants a la perifèria. Un desplaçament de la població, de les seves places, patis, passatges, llocs de trobada i de la seva memòria col·lectiva per nous sistemes d’agrupació impersonals.

121/XX

E

E

Teresa Batlle Pagès. Felip PichAguilera Baurier. Picharchitects

MODEL 2022

Barcelona Amagada Espera

F

122/XX

M

La rehabilitació integral d’edificis a la ciutat de Barcelona i, en general, en la majoria de les ciutats mediterrànies hauria d’incrementar-se per a arribar al nivell d’altres ciutats europees.

Aquesta rehabilitació integral comprèn tant els aspectes funcionals i tècnics com aspectes ambientals, d’eficiència energètica, eficiència en el conjunt dels recursos materials i cura per la salut dels nostres edificis.

l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’empresa de comunicació Habitat Futura (premi ex aequo, amb un equip interdisciplinari d’arquitectes, enginyers, biòlegs, economistes i assistents socials).

FEM

Hem de poder plantejar un nou model sobre el nostre districte de l’Eixample, des d’una òptica global i multidisciplinària, que vagi més enllà de les actuacions individuals; és cert que la densitat de la trama urbana de la nostra ciutat, on pràcticament tots els ciutadans viuen en blocs de pisos, afegeix complexitat a la concreció d’aquesta mena de projectes, que requereixen l’acord previ entre veïns de la mateixa comunitat per posar-los en marxa.

Ha d’emergir una nova identitat veïnal que aplegui el conjunt de l’illa, no pas com a sumatori de les comunitats existents sinó integrant directament els veïns, amb la finalitat de promoure, implantar i gestionar les directrius d’un Pla Director per illa, que permeti un desenvolupament amb la col·laboració entre l’ajuntament i els impulsos ciutadans i empresarials.

A la rehabilitació integral necessària i urgent dels edificis de l’Eixample se li ha d’unir la recuperació del centre d’illa per a ús veïnal, com a complement a les mancances d’un barri congestionat, per possibilitar el lleure dels veïns i plantejar la producció centralitzada de recursos, clima i energia.

Proposta de ciutat i reflexió breu que té com a origen el treball d’un Pla Director pel conjunt de les illes de l’Eixample, arran del concurs “Illa Eficient” convocat per

123/XX

E

E

Ton Salvadó

MODEL 2022

Agua

F

124/XX

M

Com insinuava Ramon Margalef, la natura és prou sàvia com per a la recerca de l’equilibri, rebel·lar-se amb les seves pròpies eines per contraatacar les accions successives amb què els humans sotmetem el planeta.

La pujada del nivell del mar és inevitable una de les conseqüències més evidents, en haver esberlat els límits que ens han posat en condició irreversible d’emergència climàtica.

Amb una certa hipocresia estem sotmesos a l’aprofitament imprescindible i desesperat de l’energia solar per ajudar a reduir l’impacte del nostre abús planetari.

FEM

Les ciutats són una de les expressions més visibles de la tensió amb la qual la condició humana ha actuat extractivament sobre el territori, i d’aquí la brutal petjada ecològica de les ciutats.

Barcelona no n’és pas cap excepció, i com a ciutat de mar, patirem la pujada del nivell de l’aigua, i el conflicte energètic ens anirà empenyent cap a l’aprofitament real més enllà de la seva raó simbòlica.

125/XX

E

E

Vicente Guallart

MODEL 2022

99+ Imaginaris

F

126/XX

M

El dibujo es un diagrama de proyecto de ciudad forestal que permite pensar cómo hacer una nueva generación de estructuras urbanas más allá del modelo continuo en malla de la ciudad industrial. África se organizará en las próximas décadas y por ello tiene la oportunidad de pensar en el hábitat humano sin asumir los errores de las ciudades del siglo XX. El modelo de crecimiento propuesto promueve la continuidad de los asentamientos habitables pero también protege la naturaleza. De esta forma, se consigue la continuidad de las infraestructuras de transporte, energía o agua y, al mismo tiempo, se fomenta la continuidad de los sistemas naturales.

FEM

- La ciudad se desarrolla a partir de una ciudad lineal trazado arbóreo - En toda bifurcación se conserva al menos un tercio de la naturaleza.

- Cualquier vivienda se encuentra a menos de 200 metros de una parada de transporte público - Cualquier vivienda está a menos de 200 m de la naturaleza - Se desarrollan mallas ortogonales para la comunicación en vivo.

127/XX

E

E

Yaiza Terré

MODEL 2022

Arxipèlag

F

128/XX

M

La ciutat esclata i apareix el buit el no-res, la pausa, el silenci es trenca en fragments a l’atzar

FEM

cercant allò que és accidental, imprevisible i espontani.

129/XX

E

E

Zaida Muxí Martínez

MODEL 2022

Points of inflection

F

130/XX

M

FEM

Continuïtats de vida. Un futur en què canvia el paisatge per un acte humanament provocat i no desitjat, que resulta, entre altres coses, en la pujada del mar. Lluny d’una catàstrofe, si hi estem preparats ens pot permetre recrear i renovar la nostra situació al planeta, reconeixent per fi la nostra interdependència i ecodependència. Buscant que la nostra petjada negativa sobre els ecosistemes sigui menor. Repensar les relacions entre éssers vius. Una ciutat en continuïtat amb l’entorn que l’allotja.

131/XX

E

E

Zuloark, Joan Guillamat Castells & Show Me The Project

MODEL 2022

Barcelona Amagada Espera

F

132/XX

M

“Very Large Structure” és una megaestructura habitable amb un grau elevat d’independència en simbiosi amb l’entorn que la travessa i que es pot gestionar físicament durant el viatge. S’hi puja i descarrega càrrega, s’hi construeixen i s’hi proven edificis i s’hi dissenyen, implementen i gestionen diferents polítiques i infraestructures territorials amb l’objectiu d’aconseguir les actualitzacions sinèrgiques i els canvis paradigmàtics necessaris per al segle XXI.

FEM

En ocasió de +99 IMAGINARIS hem imaginat que la VLS ajuda Barcelona a recuperar-se en un context futur no tan inesperat on les ciutats hauran d’allunyar-se de la pujada de les aigües del mar.

133/XX

E

E

MODEL 2022

Roger Paez & ELISAVA, OJO estudio, Flexo Arquitectura, MAIO, Le Atelier Model Festival 2022 99+ Imaginaris Instal·lacions Model

F

134/XX

M

Abans de que l’exposició estigues oberta aquestes imatges eren imaginaris, durant el festival eren presents i ara ja son passades.

Les cinc instal·lacions temporals del festival d’Arquitectura MODEL 2022 presenten noves maneres d’entendre, utilitzar i imaginar la nostra ciutat. Sota la temàtica de RE-Créixer, aquestes instal·lacions espacials, de formes i usos radicals juguen amb l’arquitectura existent de la ciutat i la transformen acollint nous programes.

FEM

Ens van donar una ullada de les possibilitats arquitectòniques de Barcelona.

135/XX

E

E

F

E

Catàleg D’Exposició MODEL 2022

E

2022

99 imaginaris FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES

M

E

2022

F

M