Lluna, Mario, Núria i Javi, acabaren abraçats, fent un autèntica pinya, mentre es recuperaven de la meravellosa explicació de la falleta a mans de les llunes. La veritat es que va ser tota una sorpresa, i això que cada vegada que Núria i Javi visitàvem a Mario, este els tenia preparat alguna sorpresa inesperada per alegrar-los la visita, i esta vegada la sorpresa havia segut majúscula, fins i tot per a Mario. - Moltes gràcies Mario, per moltes vegades que vinguem a vore’t sempre ens emportem alguna sorpresa, i quina sorpresa!!!. Que ganes tinc de vore la falleta plantada – va dir Núria mentre li donava un bes d’agraïment a Mario. - La veritat és que sí Mario, és un treball fantàstic. Després del que hem escoltat, et puc dir que has sabut plasmar la realitat de com és la Lluna, de com es viu a l’Univers, i quina és la relació entre la Lluna i les estrelles, és com la vida mateixa – va comentar Lluna. - M’estàs deixant bocabadat Lluna, pareix com si conegueres la Lluna de tota la vida o visqueres molt a prop d’ella – va respondre Mario. - Calentet, calentet – va afegir Javi, encara que Mario no acabava de relacionar les seues paraules amb les de Javi. - Gràcies Mario, no et molestem més. Crec que ara sí que ha segut l’última visita abans de la plantà del dia 15 de març – va dir Carlos mentre s’acomiadava de Mario. - Que ganes tinc que siga el 15 de març!! Que ganes tinc!! – va cridar Javi, mentre rebia una colzada de Núria- Ai! Per què em pegues? - Deixa’l Núria, no s’ha adonat. Javi, el 16 de
març és el dia que torna a ver Lluna plena, i tinc que tornar a la Lluna. El viatge comença el dia 15, per això Núria t’ha pegat la colzada per a que no em feres sentir malament – va contestar Lluna, al temps que Javi no sabia on posar-se. - Ho sent Lluna, no volia desitjar que te’n anares, sols desitge que arribe el dia de la plantà – va respondre Javi, demanant-li perdó a Lluna. - No te preocupes Javi, ho has fet sense maldat. Encara que com a penitència et vaig a posar que me cuides a Núria com si fóra jo mateixa. Vull que siga la xiqueta més feliç del món, i se que al teu costat ho pot aconseguir – li torna a dir Lluna a Javi. - Això està fet!! No li va a faltar de res. Però, açò em sona a acomiadament Lluna – li respongué Javi. - Efectivament. Veig que eres un xic molt llest. No em puc quedar més a Torrent, és cert que em torne a la Lluna el 16 de març, però abans tinc que visitar molts altres amics que han reclamat la meua presència en la Terra. Wolf m’ha preparat una agenda en més de 100 visites – va dir Lluna amb unes paraules repletes de tristor. - Lluna, Lluna..., queda’t uns dies més. Vull compartir el que me queda de regnat amb tu, fes un esforç – va suplicar Núria, amb uns ulls brillant que anunciaven l’eixida d’alguna que altra llagrimeta. - Núria, mira que m’agradaria però no puc. És impossible, impossible, i per favor no m’ho faces més difícil, no vull que et que quedes amb una imatge equivocada de mi – li va contestar Lluna. 398