Converses amb la Natura
Antonieta Vidal Martí Nascuda a Martorell el 27 de gener de 1927 Va viure a Manresa durant uns anys, perquè el seu pare en Francisco Vidal (del barri de Sant Salvador de Gelida), treballava al “carrilet”. El seu pare i la seva mare es van conèixer a Igualada, d’on era l’Emilia. Es va casar amb l’Antonio Puertas, de qui va enviudar sent molt jove. El seu matrimoni va durar 14 feliços anys i va tenir 3 fills, en Francesc, l’Antoni i el Pep. Ha estat emprenedora, empresària i lluitadora a capa i espasa tota la seva vida. Des de fer paraigües, de modista, portant el Bar Avenida, fent els primers pollastres a l’ast de Martorell, fins a fer polos quan estava a la Frigo, fins a cuidar els seus pares que varen poder celebrar els 75 anys de casats, l’Antonieta es va redescobrir fent manualitats impressionants, dibuixant o fent poemes. Li agrada ballar i gaudir de tot el que li dona la vida cada dia. L’il·lusiona cada cosa que descobreix. Aquest recull, es fruit de les seves estades cada any, al Balneari Termes d’Orion de Santa Coloma de Farners.
1
Converses amb la Natura
2
Converses amb la Natura
A la meva famĂlia, els meus amics i especialment al Balneari Termes d’Orion de Santa Coloma de Farners
3
Converses amb la Natura
El rossinyol En la frescor de la rosada el sol comença a traspuntar, jo camino ensimismada en sentir un rossinyol cantar. Tanco els ulls tan dolçament per poder-lo escoltar, és tant el cant que sento, que em noto que jo puc volar. Entre les branques el busco per si l’ocell puc trobar i escoltar la melodia que amb il·lusió em fa somiar. Desperta, noia, desperta, i deixa de volar. L’aire fresc de la matinada contenta em fa caminar.
4
Converses amb la Natura
Soledat
La soledat és trista, vols escriure i no et surt res. Els anys, amb el temps, et frenen i l'humor es va esvaint més. No t'ensorris aquests dies, que ets l'alegria dels teus fills. Si estan contents, jo estic contenta, però fa dies que no els he vist. Les vacances d'aquests dies, els han allunyat de mi, però l'alegria ja és meva, perquè ja són de camí. Déu els guardi a la carretera, són moltes hores de conduir. Han arribat sants i estalvis a casa seva, i això és un descans per a mi.
5
Converses amb la Natura
Una tarda
Després d’uns dies de pluja, vent i sol, en aquest parc tan preciós, sembla que ha vingut la calma. Han sembrat de gespa el parc. Quina pau i tranquil·litat es respira, els ocells canten, el vent suau remoreja entre aquests arbres majestuosos. És la tarda, el sol es va ponent… Canta, rossinyol, canta, que jo n’estic pendent. Unes garses es passegen per la gespa, i amb el seu color negre i el pit blanc ressalten en el verd de l’herba. Torna a refilar el rossinyol, la tarda ja refresca. Una parella de puputs feliç, junts es passegen. 6
Converses amb la Natura
I aixà s’acaba la tarda, tan bella i preciosa en aquest verd parc de gespa i ploma.
Primavera 2007
7
Converses amb la Natura
L'aigua
Núvols que porteu l'aigua no ens deixeu en l'oblit, l'aigua és necessària tant de dia com de nit. La terra et necessita, això no ho pot resistir, les fonts ja no ragen, resarem un Pare Nostre perquè al menys plogui de nit. Allà lluny es veuen núvols molta aigua en caigué lluny de nosaltres, destrosses i tempestes també. El canvi climàtic tot ho fa malbé. Esperem que tot canviï pel nostre bé.
8
Converses amb la Natura
L’Amor d’un Rossinyol
A dalt d’un arbre un rossinyol està cantant, i més enllà la seva parella feliç, el va escoltant. Cançons d’amor li refila, en aquell parc tan immens, I ell, xiula que xiula de ser tan i tan content. Voletejant en ve un altre, i el seu amor li pren, Tots dos marxen feliços amb el seu amor etern. El rossinyol ja no canta, La tristesa ara el venç. Però té l’esperança que algun dia el seu amor torni amb ell.
9
Converses amb la Natura
Torna a refilar, i refila que refila en aquell parc tan immens. És tan l’amor que ell sent que el seu rossinyol torna amb ell.
10
Converses amb la Natura
La vida
Donem gràcies a la vida per haver-nos deixat viure en aquest món. Món de somnis i esperances, d’egoismes, odis i traïcions. No per això, els que ho volen tot, són més feliços. Crec que els més feliços són els que amb el que tenen ja estan contents. Cada vegada, com més passen els anys, més te n'adones que per tenir més no s'és més feliç. El que val és l'estimació que tenim entre uns i altres. L'amor és el més bonic del món.
11
Converses amb la Natura
La llacuna Dos infants miren la llacuna il·luminada pel cel blau, resplendent com un mirall. I al fons, també els arbres són il·luminats. És una meravella de la Natura. En el silenci de la tarda, El sol ponent, l’aigua quieta… De sobte tot brulla Són les granotes que en surten d’ella Per prendre el sol de la tarda I en un petit soroll es capbussen Per tornar-ne al fons de l’aigua. I els infants contents ja han vist les granotetes que tan esperaven, en silenci, a prop de l’aigua. Tots dos marxen feliços i contents agafats de la mà dels seus pares. Amb tot l’amor que els uneix En aquesta tarda estiuada. 12
Converses amb la Natura
La Natura Ha arribat la primavera, somni que s’ha fet realitat. Els arbres s’han despertat amb aquestes pluges tan maques. Ja tot ha brotat. Flors per tots els camins es veuen, verds, blancs i rosats. Els arbres adormits estaven de tanta sequedat. Les pluges són benvingudes, cada dia un ruixat. Els pantans sobreïxen del desglaç de les muntanyes nevades, de l’abundor que han trobat. Que n’és de bonica la primavera! Els camps s’han il·luminat de colors verds, grocs i rosats. Quina meravella en tota la immensitat. Per al que estima la natura és un somni d’amor mai oblidat. 13
Converses amb la Natura
La passejada de Sant Llorenç del Munt
Tinc el cor content d’haver passat un dia tan meravellós. No puc oblidar aquestes passejades tan precioses que als jubilats ens han proporcionat aquests guies tan macos, que amb les seves narracions de la natura, ens han fet veure el valor d’aquestes plantetes tan diminutes arrapades a les roques per sobreviure. Elles també tenen dret a la vida faci fred, vent o calor, elles formen una gran catifa de floretes de tots colors. Si t’ho mires fredament, nosaltres també ens aferrem a la vida, perquè encara que siguem grans, ens sentim àgils per compartir aquestes sortides.
14
Converses amb la Natura
I si penses que no ho podràs fer, no és veritat, perquè quan comences la marxa et sents tan àgil com el més valent. ¿Serà que ens agafem a la vida com aquelles floretes arrapades entre les roques? Encara que faci mal temps, nosaltres, valents fins a la fi, caminem cap als Cent.
15
Converses amb la Natura
Dolçor de tenebres Un goig profund envolt en tenebres de la teva mort. El nostre fill m’ha fet recordar, de la seva infantesa, una part de la nostra vida ja llunyana‌
16
Converses amb la Natura
El ball Sento la música, al meu cor hi ha dansa. Sento la música, els meus peus ja ballen. Tot s’oblida, estic contenta. Arribo al porxo, la gent ja balla, i miro el públic, creuant la sala. Veig un home que em mira, jo somric, em torna la rialla. Pobre de mi, no deixa de mirar-me… Què haig de fer si ell ve a buscar-me? Doncs així va ser. La música anava tocant L’home em digué: vol ballar amb mi? Jo li vaig dir que sí. Dansàvem al so de la música, i em donà les gràcies per haver ballat amb ell. Aquesta trobada va ser molt curta perquè jo marxava l’endemà mateix. Estava molt feliç de la gent que vaig conèixer en aquest balneari. 17
Converses amb la Natura
Per acabar la festa, ens tocaren una sardana, mans unides de germanor. Al final, amics per sempre i l’acomiadament, amb un petó.
18
Converses amb la Natura
El burret
Tinc por dels meus ulls, que amb el temps no hi vegi, tantes coses que tinc, perquè la gent conegui. D’anècdotes en tinc moltes que jo puc explicar. Un burret tenien a casa jo li donava el menjar, una bona raspallada, i cap a l’hort havíem d’anar. Arribant al riu Anoia, l’havíem de creuar direcció al Masset anàvem perquè l’hort estava allà. El meu pare ens esperava, jo li portava el dinar, doncs quan ell de treballar plegava directe a l’hort anava a regar.
19
Converses amb la Natura
Collia verdura, tomàquets i tot el que tenia sembrat. Carregava el carret i cap a casa a sopar. Aquesta és una de les anècdotes que jo us volia explicar.
20
Converses amb la Natura
El Capvespre Es pon el sol, El dia s’acaba, El camí s’enfosqueix. Jo m’hi endinso, en aquell camí de somni perquè sento el rauc de les granotes. M’hi acosto a poc a poc per si les puc veure, ja que amb el més mínim soroll desapareixen en aquell petit llac estil xinès, un pontet de fusta i aquell arbre desmaiat sobre l’aigua, les plantes que sorgeixen del fons del llac i la fonteta d’on brolla l’aigua damunt les pedres. Allà, damunt d’una fulla m’espera aquella granoteta tafanera de color verd que en veure’m desapareix al fons del llac. De sobte, tot resta en silenci. La foscor va envaint el camí, però el fons de l’entrada del parc s’il·lumina i em passejo tranquil·lament per aquell passeig frondós d’arbres esperant la pau de la nit.
21
Converses amb la Natura
El cel dóna alegries El cel dóna alegries, el cel dóna tristors. Et lleves un bon dia plena d’il·lusions. Obres la finestra, i el sol brilla amb tot el seu resplendor. Mires el cel, quina tristor, allà reposen els nostres estimats. Si és que em podeu veure, que sola que m'heu deixat! Anima't, que aquest nou dia et dóna molta alegria, les penes es deixen a la foscor ja les trobarem un altre dia, però ara no. Miro al meu voltant, els que m'estimen, m'estan rodejant, ells no volen que m'oblidi que el cel dóna alegries en aquests instants. 22
Converses amb la Natura
El jardí Hola, bon dia! Que m’esteu esperant? Amb la rosada del matí he fet un recorregut per aquell parc tan meravellós. Passejant-me en soledat he gaudit i contemplat la natura d’aquell jardí immens i frondós. Punteja el sol. Allà uns lliris amb el cap ben dret busquen els primers raigs que sorgeixen d’entre els arbres i les canyes de bambú que els han atret Hola, bon dia! Repeteixo dintre meu. Perquè de la vora del camí les flors sembla que em mirin dins d’aquesta atmosfera tan neta on es respira un benestar diví. 23
Converses amb la Natura
El meu caminar per la vida Tu m’has ajudat, amb els teus records i les ganes de viure. Tu m’has ajudat. M’has donat fortalesa i valentia amb els teus consells, per tirar endavant en aquesta vida. Tu m’has ajudat. Ara són els nostres fills, qui em donen ànims i consells perquè no defalleixi, per tirar endavant. Ells m’estan ajudant quan m’abracen i m’estimen. Amb tant d’amor i estimació em transmeten la seva energia. Ells m’estan ajudant.
24
Converses amb la Natura
El nou dia
Jo no sé, el que em passarà demà. S’ha de viure el dia amb il·lusió i alegria. Jo no sé el que em passarà demà. La bellesa del nou dia, d’admirar la primavera. Els ocells canten, s’aparellen, fan l’amor… Que bonic és aquest nou dia! Jo no sé que passarà demà en pensar en el nou dia. Els arbres floreixen, els jardins plens de flors… Que bonic és aquest nou dia! Jo no sé què passarà demà.
25
Converses amb la Natura
El raucar de les granotes
Els arbres s’han vestit de gala de pau i tranquil·litat. Un any més hem arribat en aquest parc mai igualat. Cants d’ocells ens esperen i l’aigua de la riera saltant entre les pedres. En el silenci del capvespre, les granotes comencen a cantar. Jo cada dia vaig a veure-les per sentir-les a raucar. Amb silenci me n’allunyo i amb la il·lusió d’haver-les pogut escoltar.
Antonieta Vidal, maig de 2009
26
Converses amb la Natura
Estiu calorós La vida és curiosa, t'estàs una hora contemplant el barri i, per moments, varia d'esdeveniments. Es formen grupets de jovent, de matrimonis amb els seus fillets, de persones que passegen el gosset, de jubilats que surten a donar la volteta. El curiós és que fa uns moments no es veia ni una ànima en pena. Ara ja ha arribat l'estiu. Quan es pon el sol es refresca el carrer, i la gent es retira més tard per aprofitar la frescor del barri ja amb el sol retirat.
Antonieta Vidal, Estiu del 2008
27
Converses amb la Natura
Fotografia imaginativa
Mira’t bé aquesta fotografia Què és el que veus? Jo veig un cap de cavall o la fitxa del cavall dels escats. Està rient de nosaltres perquè la roca es creu que és un lleó al mig de la muntanya. La natura del seu voltant jo l’he fet reviure amb la meva imaginació.
28
Converses amb la Natura
Fulles de Tardor
Dels arbres esgrogueïts de la tardor el vent, les fulles en feia caure, dansant i fent remolins al so d’una bella sardana. Fulla que caigueres de l’arbre de tardor i et posares a la meva cara amb una lleu dolçor, jo t’anava a treure quan tu em digueres: No, per favor! No em tiris a terra que els vianants em fan por! Guarda’m amb molta cura que totes t’ho agrairan molt! I de la immensitat de fulles a terra aquesta la vaig guardar amb amor.
29
Converses amb la Natura
Imatges d’infant Aquest capvespre en sortir al carrer, he vist la lluna tan clara en el fons del cel tan net, que mirant-la m’ha semblat que em somreia. El pensament s’ha endinsat tant que he recordat la meva infantesa. Recordo aquelles nits tan clares prenent la fresca al carrer, estirada damunt d’un sac contemplant l’espai obert. Quina meravella! Les estrelles brillaven amb tanta resplendor, que mirant-les fixament veia reflexos de tots colors. També alguna creuava el firmament com un estel perdut. 30
Converses amb la Natura
Allà el Carro Petit, més enllà el Carro Gran l’estrella Polar i més formes precioses. Així deixava volar la imaginació. Aquelles nits llunyanes ja no tornaran. Però el record de la infantesa per sempre perdurarà.
31
Converses amb la Natura
La primavera ja és aquí Poeta no ho sóc, romàntica potser sí. Les flors m’inspiren o és la primavera que ja la tenim aquí. Pel mig d’una bardissa d’un camp perdut, amb gran fortalesa en sortia un arbust amb una gran vida dient: “sóc aquí amb tu!” Veniu, admireu aquella poncella esclatant de joia cridant: “he florit!” La primavera ja és aquí.
32
Converses amb la Natura
La Primavera La primavera és poesia. Els arbres de la riera s’han omplert de flors en aquelles branquetes blanques que semblen de cotó-fluix. I es desprenen lentament voletejant per aquí i per allà fins a posar-se a terra, formant una gran catifa blanca. Quina preciositat! Respires profundament, i t’envolten les olors de romaní i de ginesta. Tens ganes de cantar i de saltar com els ocells, de branca en branca, amb tota llibertat.
33
Converses amb la Natura
La resplendor del cel La resplendor del cel estrellat d’una nit serena. El dia s’apropa al sol amagat darrera un núvol que ara l’ha tapat. Núvol, aparta’t, deixa el cel net i clar en aquest indret que ara s’ha estrenat. La terra s’il·lumina amb els raigs que el sol ens ofereix. Ja tenim un nou dia, la terra ho agraeix. El temps ja refresca el capvespre ens envaeix. Així el cel s’il·lumina d’una nova nit serena tan clara i ben estrellada com la nit d’un bell poema.
34
Converses amb la Natura
La riera
La riera s'ha assecat. Tot és tristesa, no sents l'aigua saltar. La riera s'ha assecat. Els ocells no canten, no sents el com remuga quan salta. La riera s'ha assecat. Per allà lluny ve una nuvolada, el vent comença a bufar i les boires s'escapen més enllà. La riera s'ha assecat. Ja hem entrat al Maig, i pel Maig cada dia un raig. I així ha estat. Les boires ja no corren, el vent ja s'ha parat, els núvols s'apiloten, i llampecs per aquí i per allà. 35
Converses amb la Natura
Ja comença a ploure i ens hem d'aixoplugar. La riera ja porta aigua i l'aigua es fa notar. Saltirona per les pedres, els ocells comencen a cantar, les flors s'animen de mica en mica i la verdor es fa notar. La riera ja no Ês seca, hi ha alegria per tots costats, l'aigua que ens feia tanta falta finalment ja ha arribat. I Ês veritat el que diu la dita, pel Maig cada dia un raig. I que no parin les pluges que les flors ja han esclatat.
36
Converses amb la Natura
La roca del cavall Quan s’ha post el sol, aquesta roca ha agafat la forma d’un cavall preparat per a un torneig medieval de l’època dels feudals amb la seva vestimenta. Serà que va quedar petrificat en la seva època, i ara jo l’he descobert? El sol de la tarda li ha donat aquesta forma, la forma d’un cavall.
37
Converses amb la Natura
SUEÑOS Te refugias en ti mismo, en un jardín de ensueño de recuerdos amorosos... Tienes miedo de lanzarte al vacío y liberarte del pasado. Tengo que dar la espalda a los recuerdos y tener esperanzas en el corazón y la ternura de los que me rodean. Así viviré más tranquila, conservando la ilusión de que algún día nos podamos encontrar. * * * Soñando siempre estoy. Cabalgando a lo infinito entre paisajes nunca vistos. Sueño con la puesta de sol, sus reflejos deslumbrantes y sus rayos de luz entre las nubes Al atardecer, En la inmensidad del cielo, desapareciendo en lo infinito, 38
Converses amb la Natura
y con los ojos cerrados, sueño en un largo viaje que ningún ser humano nunca podrá alcanzar. Y así me lleno de felicidad.
39
Converses amb la Natura
Tarda de vent
Danseu branques al so del vent danseu branques, danseu, danseu. Els ocellets canten entre vosaltres gronxant-se al so del vent. Tots es refugien entre els arbres perquè la tarda ja va caient. Allà lluny el sol ponent, i el perfil de les muntanyes sota el cel rogenc.
40
Converses amb la Natura
EL SILENCI DE LA NATURA Cap de setmana a Sanaüja Un somni de l’època medieval La imaginació és tan maca! No sé com expressar-me… L’impacte que em va produir aquell paisatge fa que només tancant els ulls en pugui tornar a fer tot el recorregut. Els cants dels ocells, el vent remorejant entre les alzines i els roures, papallones precioses, vespes, fileres de formigues, aranyes amb els seus nius per entre les escletxes de les pedres d’aquelles parets medievals. Me les imagino totes negres i peludes, just al forat d’entrada rodona –del gruix d’un llapis-, amb una teranyina blanca i arrapada a la pedra, no com les més conegudes, que fan la teranyina a l’aire lliure i s’alimenten dels insectes que van quedant atrapats a la seva xarxa. És tan meravellosa la natura que no acabaria mai d’explicat tot el que vaig gaudir. I no parlem del cel blau i tan net! A la tarda van sortir uns núvols blancs de precioses formes. I la posta de sol va ser de somni, reflectida en 41
Converses amb la Natura
aquells núvols de colors, vermells pel darrera i deixant anar raigs de llum com un ventall xinès. No tinc paraules per expressar-ho tot! La nit, tan serena, amb totes les estrelles brillant dins el firmament fosc i silenciós. La lluna, neta i clara… i, de sobte, el cant d’un xot. La masia, dalt d’una muntanya molt alta domina tots els colors grocs de la sega del munt de cereals que se sembren en aquella esplanada immensa. “La Baixa”, així és com s’anomena. A l’entrada s’han de pujar uns esglaons molt alts de pedra, però la casa és molt acollidora amb aquelles finestres alegres, enmig dels gruixos d’aquells vells murs com quadres de paisatges verges, a través dels quals contemplem tota la immensitat d’aquella meravella. La passejada per aquells camins és impressionant. Aquell silenci en aquelles alçades immenses de tanta pau t’allibera del brogit de la ciutat quan t’endinses pels frondosos camins d’alzinars i roures. Era tant el silenci d’aquell dia, que sentia el batec del meu cor i el trepitjar dels meus passos en terra. Em vaig parar. Un silenci sepulcral s’obria entre aquella vegetació tan espessa que ni tan sols un raig de sol en sorgia per entre tota aquella arbreda, ni un alè d’aire, ni un piular de cadernera. 42
Converses amb la Natura
Vaig mirar al meu voltant i més enllà, a la dreta del camí, s’obria una clariana. I quina sorpresa! Al fons d’aquella muntanya tan alta es veia una gran esplanada amb tanta llum dels cereals que allà se sembraven i la immensitat del terreny –tant com la vista allargava -, que era com un somni d’una bella jornada. Les pors em van desaparèixer, i vaig continuar el camí per tornar a la masia. El meu cor estava content. I tal com m’anava acostant el silenci desapareixia per dar pas a l’aleteig de les papallones, el xiuxiueig de les abelles, el cant dels ocells i el murmuri de les bestioletes, que per aquí i per allà formigues, aranyes i altres insectes giravoltaven tots en constant moviment al meu voltant. Aquesta passejada de somni ha estat molt beneficiosa per descarregar-me de tota l’adrenalina del dia a dia. Han estat uns dies molt feliços! Antonieta Vidal Sanaüja, estiu de 2011
43
Converses amb la Natura
Autora: Antonieta Vidal Recopilació, maquetació, il·lustració i correcció: Francesc Puertas, Pep Puertas, Antonio Puertas i Bet Villares Imprès a Igualada el 20 de maig de 2018
44