Una entesa per badalona es clar que podem

Una Entesa per Badalona? es clar que podem!

Francesc Alfambra Veritats, mentides i estadístiques Un informe presentat per Càritas al març sobre perspectives econòmiques del 2014 afirmava que cinc milions d’espanyols es troben en situació d’exclusió social extrema i que 11,7 milions de persones estan afectades per diferents processos d’exclusió social, un 60% mes que el 2007. Segons el mateix informe Espanya es el segon país de la Unió Europea amb el major índex de pobresa infantil, només superat per Romania. La organització catòlica alerta de “la irrupció d’una segona onada d’empobriment i exclusió social aguditzada per les polítiques d’ajust i les seves retallades”. El ministre Montoro desqualificava aquestes dades dient que això son només estadístiques, i el president del govern Mariano Rajoy, assegurava en roda de premsa el passat 1 d’agost que ”el primer semestre de l’any ha confirmat de manera inapelable que el 2014 és l’any de la recuperació econòmica”, aportant com a única prova un artefacte estadístic fantasma: “el creixement interanual del PIB en el segon trimestre és de l’1,2%” (!). Després d’aquesta i d’altres frases tan ocurrents es va quedar descansat.

Paral·lelament i com no podia ser d’una altra manera, a Badalona n’hi ha desnonaments, banc d’aliments, malnutrició infantil, pobresa energètica, mendicitat, acomiadament de personal sanitari i de mitjans de comunicació municipal, tancament de llits i 20.322 aturats! Amb dades com aquestes ningú pot negar que la exclusió social, la pobresa infantil i la misèria també campen a la nostra ciutat. Contràriament, la propaganda oficial i la demagògia habitual de l’alcalde accidental Miquel Jurado ens volia fer combregar amb rodes de molí quan el passat dia 5 d’agost parlava d’estadístiques de recuperació econòmica al portal web de l’Ajuntament *.

Un govern de imputats de primera Com es possible que n’hi hagi un govern de dretes a una ciutat tradicionalment d’esquerres com Badalona? Per entendre això cal fer una ullada al passat i veure que desprès de 30 anys de governs del PSC caracteritzats per la corrupció i la prepotència, aquests s’han guanyat a pols un desprestigi i un rebuig social important. I a això hem d’afegir que al 2011 un vergonyant pacte CiU-PP, va permetre a CiU governar la Diputació de Barcelona i aprovar els pressupostos de les retallades d’Artur Mas al govern de la Generalitat amb el suport del PP. A canvi, CiU facilitava la investidura d’alcaldes del PP a Badalona i a Castelldefels. D’aquesta manera el PP va poder establir a Badalona el seu campament base a Catalunya, convertint la nostra ciutat en terreny d’experimentació de campanyes polítiques xenòfobes i populistes teledirigides des dels despatxos de l’extrema dreta espanyolista.

A més de la imputació del mateix alcalde Garcia Albiol per delictes de xenofòbia i d’incitació a l’odi racial contra els immigrants romanesos, la major part del seu govern

municipal està imputat en diferents causes judicials per extorsió als comerciants, malversació de fons, per tràfec d’influències, prevaricació, etc. Dels onze regidors del PP, sis estant imputats per corrupció! Tenim un govern de imputats! A aquesta atmosfera de corrupció ètica i política de fer servir Badalona com a moneda de canvi en el mercadeig d’interessos polítics aliens als interessos badalonins, ens trobem que l’objectiu més important d’aquest vergonyós pacte és el saqueig de l’erari públic amb les retallades, el rescat de l’estafa bancària i la privatització de serveis públics com la sanitat i d’altres com l’energia i l’aigua en benefici del lucre d’empreses privades lligades al sector de negocis de CiU. Davant l’aclaparadora abundància d’imputacions per corrupció política a l’estat espanyol en general i a Catalunya en particular (Jordi Pujol i família, cas Mercuri (Bustos), cas Palau (Millet i Montull), cas Pretòria (Bartomeu Muñoz , Juan Felipe Ruiz (Port de Badalona), Lluís Prenafeta, Macià Alavedra), Caixa Catalunya (Narcís Serra), Caixa Penedès, FGC, Fòrum de les Cultures, Demetrio Carceller (Damm), Montserrat Caballé, Leo Messi, Neymar, Sandro Rosell, Núñez i Navarro, Sumarroca, etc.), la gestió política sorgida de la falsament “modèlica” transició democràtica, va ser més una transacció continuista de la corrupció, de la criminalitat política i de la delinqüència organitzada de les elits de la dictadura franquista envers una nova casta pertanyent a les mateixes elits, convenientment transvestida i obscenament ben remunerada, que d’un sistema mínimament democràtic. L’enriquiment sobtat i escandalós de càrrecs electes (regidors, alcaldes**, diputats, ministres, consellers...) amb sous astronòmics, corrupció i portes giratòries ha estat la norma.

Vergonya Per tot això, sento vergonya dels nostres governants. Estic avergonyit de la grisor i de la mediocritat de la classe política en general i de la badalonina en particular. Estic avergonyit del govern de imputats del PP de Badalona. M’avergonyeixo d’uns polítics subsidiaris de segona que tenen sotmesa una ciutat de primera com la nostra a interessos estranys. M’ avergonyeixo de la demagògia, del racisme i de la xenofòbia de l’alcalde. M’avergonyeixo de la indigència política d’un govern municipal incapaç de fer front ni a la injustícia social, ni als reptes ambientals i ecològics, ni de moure un dit per la pau en solidaritat d’emergències humanitàries tant sagnants com és el genocidi perpetrat aquests dies pel sionisme israelià contra del poble palestí.

Fem dissabte a l’Ajuntament!

La llevantada del 15M, de la indignació ciutadana cristal·litzada en el fenomen Podemos-podem està acabant amb l’oasi català, eufemisme de la “omertà sociovergent” que ha regit Catalunya els darrers 35 anys. El pacte de silenci existent entre els diferents clans de la casta catalana s’ha trencat. El procés de destitució d’aquest règim monàrquic corrupte està obert. La precipitada i barroera llei de

successió monàrquica a ran de la irrupció de Podemos a les eleccions europees del 25 de maig ho confirma. Recentment nombrosos moviments socials badalonins, entorn a l’Àgora Ciutadana de Badalona s’han posat en marxa de manera coordinada i solidària amb el lema de “sumen lluites”. La reivindicació del dret a decidir i el procés sobiranista que no controla ningú, està calant cada vegada més entre la ciutadania i no solament en defensa d’un dret democràtic fonamental com és el dret a l’autodeterminació del poble català a través de la consulta del 9-N, sinó també pel dret a decidir sobre la sanitat, sobre la qualitat de l’ensenyament, sobre la qualitat de la democràcia, sobre els contractes de treball, sobre l’atur, sobre la pobresa infantil o sobre el model energètic que volem. Però també volem decidir sobre el model d’estat.

Hem d’obrir un procés constituent per decidir si volem monarquia o república. Hem perdut la por i volem decidir-ho tot!

Les eleccions municipals del 2015 son una gran oportunitat per posar fi al vergonyós govern municipal de Badalona. Les esquerres transformadores hem de posar el fil a l’agulla per teixir una àmplia xarxa social de complicitats socials i polítiques que ens permeti assolir el govern de la ciutat. Necessitem una entesa per Badalona. És urgent bastir un projecte obert i transparent, lluny de sectarismes, partidismes i dogmes.

Necessitem un lideratge i un discurs clar per aïllar socialment i desactivar políticament els corruptes, posant com a primer punt innegociable l’ètica i la honradesa dels candidats i els mecanismes de control democràtic per davant de tot. Hem de fer dissabte a l’Ajuntament! Badalona necessita una entesa per a un govern de primera!

Es clar que podem!

(*): 20.322 aturats, un 17,63% de la població activa. Baixada de l’atur en juliol de 363 persones (-1,75%) respecte al mes de juny d’aquest any i una disminució de 2.212 aturats en relació al juliol del 2.013. (**): Sou de Garcia Albiol: 98.000€.

Badalona, 15 d’agost de 2014