Sofismes, fal·làcies i falsedats sobre l'ecologisme badaloní

Sofismes, fal·làcies i falsedats sobre l’ecologisme badaloní Arran de la mobilització ciutadana Salvem el turó de l’Enric, recentment, un representant del govern municipal badaloní “constatava” que la feblesa del moviment ecologista a Badalona, és en gran mesura responsable de la manca de consciència ciutadana en la defensa el medi ambient, afirmant tot seguit, que l’ecologisme a la nostra ciutat només ha obtingut fracassos.

Es una obvietat de domini públic la feblesa de l’ecologisme a la nostra ciutat, però una falsedat absoluta afirmar que l’ecologisme a Badalona no ha tingut mai cap èxit. Només la ignorància o la hostilitat envers l’ecologisme badaloní pot justificar l’afirmació en públic d’una falsedat com aquesta, aprofitant-se de la seva prioritat en l’ús de la paraula que la seva jerarquia institucional li atorga.

Aquesta pirueta dialèctica d’arribar a una conclusió falsa partint d’un supòsit correcte es coneix amb el nom de Fal·làcia. I si considerem que l’argument és rebuscat o capciós fent passar per veritat el que és fals, s’anomena Sofisma. I una veritat a mitges no es res mes que una Falsedat. Sigui quin sigui el terme a aplicar en aquest cas, el resultat es el mateix: ridiculitzar l’ecologisme i Els Verds. Sempre hem estat la mosca cojonera i pel que veig així continuem.

Es cert que l’ecologisme ha obtingut sonors fracassos com per exemple la implantació del port, la major estafa eco-social de la història de Badalona, però ens sentim molt orgullosos d’haver col·laborat amb les mobilitzacions ciutadanes i ecologistes unitàries badalonines i colomenques que van tombar el camp de golf de Sant Jeroni de la Murtra, el túnel de la B-500, el centre de convencions que es volia carregar el parc de Can Solei-Ca l’Arnús, mobilitzacions exitoses que van permetre que avui podem gaudir el Parc de la Serralada de Marina o del Parc Metropolità de Ca l’Arnús-Can Solei.

I per acabar l’ecologisme no és un partit polític per molt que els partits d’esquerra se’l disputin per parasitar-lo electoralment, sense cap mena de convicció ecologista. L’ecologisme es l’únic moviment transversal, democràtic, polític, innovador i transformador sorgit a Europa desprès de la II Gerra Mundial. Estàvem acostumats al menyspreu de la dreta i a l’usurpació de l’esquerra reformista, però no a aquesta novetat. El medi ambient, malauradament continua sent la ventafocs de la política municipal a Badalona. És un esport molt “espanyol” veure la palla a l’ull de l’altre i no veure la biga en el propi. Fóra aconsellable que els partits d’esquerra del govern municipal de Badalona facin un mínim exercici d’autocrítica de la seva escassa sensibilitat ambiental en comptes de culpabilitzar l’ecologisme de la manca

d’educació ambiental i dels problemes ambientals que pateix la nostra ciutat.

Començant per assumir un model de ciutat amb convicció ecologista, ara inexistent, per defensar-ho a capa i espasa. Amb el paradigmàtic Salvem el turó de l’Enric, donant una solució digna a Badalona Capaç i protegint el comerç de proximitat tenim una gran oportunitat per demostrar que som capaços de defensar un model de ciutat on la protecció de les persones, la protecció del medi ambient i defensa de l’economia social del petit comerç i del cooperativisme vagin de la mà. Potser així serà possible oblidar la vergonya d’haver passat pel tub sense plantar cara al xantatge antidemocràtic de les immobiliàries, de les caixes i dels bancs imposant la claveguera olímpica del canal del port al barri del Gorg. A la submissió, ara se li diu responsabilitat. La convicció i la responsabilitat son excloents; quan es perden les conviccions s’apel·la a la responsabilitat.

I per acabar cal recordar que totes les conquestes ecologistes son conquestes democràtiques de la ciutadania en benefici de la col·lectivitat. I en el cas que ens ocupa, la ciutadania s’ha fet seu el turó de l’Enric i tant fa el que aprovi el ple municipal d’octubre sobre el projecte Mercadona, perquè la seva mobilització salvarà el turó de les excavadores, impedint aquest nou capítol de voracitat especulativa tant típicament badalonina; defensant el comerç de proximitat i exigint al govern que doni una solució ràpida i digna a les necessitats urgents dels usuaris, familiars i treballadors de la Fundació Badalona Capaç. Tres eixos transversals i principis informadors imprescindibles de totes les polítiques municipals envers un nou model de ciutat que Els Verds sempre hem defensat.