Valors naturals, històrics i d’ús social a protegir del turó de l’Enric- torrent de la Font de Badalona Francesc Alfambra, Biòleg i ecologista Introducció Enmascarat en part per l’ocupació urbanística, un dels principals patrimonis naturals de Badalona és el seu territori, i el que li dóna singularitat és indiscutiblement la seva estructura fonamentada en una plana deltaica litoral, una plana intermitja delimitada per una alineació de turons paral.lela al mar i la mateixa serralada des dels seus primers contraforts fins a la carena. I els eixos vertebradors d’aquest territori en tots els sentits han estat històricament i són els torrents i les rieres. Des de la fundació de la ciutat romana de Baetulo al segle I aC., les rieres son el camins naturals per accedir als conreus, a les hortes, a les vinyes i a les masies des del nucli antic del Dalt de la Vila. També expliquen la distribució d’un important patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic de la ciutat com son les masies, les vil·les romanes i els monestirs. Amb el desenvolupisme franquista i “democràtic” de les darreres dàcades, les rieres també han estat els eixos del creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya, quan no uns espais indefinits, marginats i maltractats, sovint convertits en avocadors d’escombreries, runes i deixalles de tota mena. El conjunt turó de l’Enric-torrent de la Font és un exemple viu, ben visible i a cel obert d’aquesta singularitat del territori badaloní. Sorprenentment desprès de 25 segles d’ocupació humana ininterrompuda (el poblat iber del turó d’en Boscà data del segles V-II aC) i d’intensa activitat de transformació del sòl, ens trobem que aquest turó i aquest torrent, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat i al bell mig d’aquesta ocupació territorial, geològicament parlant, estan intactes, nus. Això es una gran oportunitat didàctica que ens permet veure i posar sobre la taula els valors naturals i molts altres elements patrimonials tangibles i intangibles que reuneixen aquests dos indrets. Arqueologia del territori* S’hauria de fer un estudi des d’una perspectiva de l’arqueologia del territori, entenen aquí arqueología no con l’estudi puntual ni aïllat d’un jaciment determinat, sinó com a un instrument d’anàlisi multidisciplinar i diacrònic dels valors naturals i elements patrimonials (històrics, arqueològics, documentals, culturals, de memòria històrica, de fonts orals, etcètera) procedents de totes les etapes històriques que han deixat petjada en aquest territori. Òbviament aixó requereix un treball de recerca rigurós i en profunditat per part d’especialistes de les diferents disciplines que puguin aportar informació i documentació d’aquests indrets i la seva relació amb la ciutat. Quins son aquests valors naturals i elements patrimonials? Tot seguit exposo alguns d’aquests valors i elements a tenir en compte:
1.-Singularitat del patrimoni geològic L’indiscutible interès i raresa geològica del turó de l’Enric rau en els seus materials calcaris, margues i gresos procedents de transgressions marines de l’Era Secundària (mesozoic) de fa uns 200 milions d’anys d’antiguitat, formant un klip sedimentari al bell mig del gran batòlit granític hercinià de l’Era Primària (Paleozoic) amb uns 300 milions d’anys. Per a una major informació cal consultar les publicacions de Fernando Carceller i d’altres** definint aquest turó com a Punt d’Interès Geològic susceptible de ser protegit com qualsevol altre patrimoni natural. Al seu torn, el torrent de la Font, aprofitant una falla preexistent, està profundament excavat en materials calcaris porosos i margues impermeables.