NIVELL
Conte
MITJÀ
VILA OMBRA ESCOLAR DE
CAMPANYA
—Anem a Vila Ombra! —cridaven en Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena mentre feien bots d’alegria sobre el llit. Els pares els havien deixat triar on volien passar les vacances. Al principi no es posaven d’acord: en Tomàs volia anar a un lloc on pogués fer molts esports, l’Ainhoa somiava a banyar-se al mar i l’Helena s’imaginava un racó encantat.
Finalment, van decidir que triarien la destinació a l’atzar. En Tomàs va desplegar un mapa molt gran sobre el llit i va embenar-li els ulls a l’Helena. Aleshores, li va demanar que mogués el dit per sobre del mapa mentre l’Ainhoa i ell comptaven. Quan van arribar al deu, l’Helena va senyalar amb l’índex la seva destinació: Vila Ombra.
L’Helena estava contenta perquè Vila Ombra sonava a lloc màgic. I l’Ainhoa i en Tomàs també estaven contents: al voltant hi havia diverses platges, camps i boscos.
Van arribar a Vila Ombra al migdia després d’un viatge llarg. El poble era de postal, i els habitants, molt simpàtics i hospitalaris. Però hi havia una cosa molt curiosa… Tots duien un paraigua. I aquell dia feia molt de sol i no hi havia cap núvol al cel.
Els infants també duien paraigües de tots els colors, amb dibuixos, de ratlles, de llunes…
—Hola, jo soc en Pere. Com us dieu? —els va preguntar un nen molt ros i de pell clara.
En Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena es van presentar.
—Que voleu jugar amb nosaltres? —va proposar en Pere, i en Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena van acceptar, contents per haver fet amics de pressa.
P
Primer van jugar a futbol, però els paraigües eren un problema: desviaven la direcció de la pilota, feien que els infants xoquessin, el porter no podia parar la pilota amb les dues mans…
Després van jugar a bàsquet. Els paraigües feien encara més nosa! Encistellar i passar-se la pilota amb només una mà era fins i tot més difícil. I ja us podeu imaginar què va passar quan van mirar de jugar a voleibol o a tennis…
L’Ainhoa va proposar jugar a les carreres. Semblava una bona alternativa perquè no calia fer servir cap pilota, només les cames. Però els paraigües d’en Nicolau i l’Olívia, que anaven els primers, es van enredar i van acabar tots a terra.
Al principi, a en Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena els havia semblat molt divertit que tots els infants juguessin amb el paraigua, però ara ja no els feia cap mena de gràcia.
—I si jugueu sense el paraigua? —va preguntar l’Helena.
—No! —van contestar tots alhora. En Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena es van mirar amb sorpresa. I tots els infants del poble, també. Com havien preguntat això?
—Els raigs de sol ens tornarien a cremar! —va dir en Pau, espantat.
—Aneu tot el dia amb un paraigua per protegirvos del sol? —va exclamar en Tomàs.
Ara ho entenien tot.
A
En Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena van demanar als seus amics que reunissin a tothom a la plaça del poble. Tothom estava expectant…
Els tres germans van començar a explicar què havien après a l’escola.
L’Helena els va explicar que el sol és molt important per a la vida perquè ens dona energia en forma de llum i calor i perquè ajuda les plantes a créixer i a produir oxigen. I que, a més a més, és molt beneficiós per a la nostra salut perquè ens fa estar més contents i ens enforteix els ossos i les dents.
Sembla que els seus amics nous no estaven massa convençuts. Sabien que el sol també podia ser molt perillós. Havien buscat informació a internet i havien descobert que alguns dels seus raigs, els que s’anomenen raigs ultraviolats (els UVA i els UVB), podien perjudicar la pell.
—Teniu tota la raó —els va dir en Tomàs—, però hi ha una solució: el protector solar.
—Protector solar? —van preguntar algunes persones.
— El protector solar prevé els efectes nocius dels raigs UVA i UVB i, d’aquesta manera, la pell queda protegida —els va aclarir en Tomàs.
—Jo em vaig posar protector solar i em vaig cremar igualment —va dir en Pere.
—Quin factor de protecció vas fer servir? —va preguntar l’Ainhoa.
—Si tens la pell clara, com és el teu cas, i ets ros, pèl-roig o tens els ulls clars i pigues, tens la pell més sensible i has de fer servir un factor de protecció alt.
A l’Albert se li va dibuixar un somriure a la cara perquè se li va ocórrer que, com que tenia la pell molt fosca, no havia de tenir por dels raigs de sol, però de seguida es va adonar que s’equivocava.
—En canvi —va continuar explicant l’Ainhoa—, les pells fosques són menys sensibles. Però compte! També et pots cremar si passes molta estona al sol.
—Jo vaig utilitzar factor de protecció 50, que és molt alt, i em vaig cremar —va dir la Tina.
—I quants cops te’n vas posar? —va preguntar l’Helena—. Una sola aplicació no et protegeix tot el dia. Cal que l’apliquis diversos cops.
La Tina només se n’havia posat un cop, com en Pere, en Jordi, l’Eva…
—Un cop que vaig anar a la neu em vaig cremar el nas! —va explicar la Irene.
—El nas, els llavis i els peus són zones molt sensibles i per això necessiten molta protecció —va recordar en Tomàs. I també els va recordar que cal vigilar especialment quan som a la neu, l’aigua, la sorra o l’herba perquè els raigs de sol reboten en aquestes superfícies i l’efecte pot ser encara més perjudicial.
—I a la muntanya —va afegir l’Helena, perquè allà els raigs de sol són més intensos.
L’endemà al matí, els infants de Vila Ombra es van trobar amb una sorpresa. En Tomàs, l’Ainhoa i l’Helena havien preparat unes olimpíades molt especials: Les Olimpíades de Vila Sol.
Per participar, només calia fer dues coses molt importants: posar-se protector solar mitja hora abans de sortir de casa i, sobretot, reaplicar-lo diversos cops durant el dia, sense deixar de banda un equip imprescindible: una gorra i unes ulleres de sol.
Ah! I no oblidar-se de cuidar també el planeta! Un cop buit, l’envàs s’ha de llençar al contenidor de reciclatge.
OLIMPÍADES VILA SOL
Van estar competint tot el dia, excepte de les 12 del migdia a les 4 de la tarda, que és quan els raigs de sol són més intensos.
7 3
A la tarda es va ennuvolar i alguns infants van dir que no calia tornar-se a posar protector solar.
Per sort, en Tomàs ho va sentir i els va explicar que els dies en què fa núvol també cal protegirse del sol.
L’Helena també els va explicar que la pell té memòria i que, si no feien servir protecció solar, de grans tindrien la pell envellida, amb arrugues i taques.
A
Segur que la seva pell no recordarà aquell dia, perquè la van protegir bé, però els infants de Vila Sol (perquè van decidir canviar el nom del poble) sí que el recordaran. Va ser un dia genial!