L’Augustus Tarancot

Sabeu que aquest és el meu desig de cada setembre. I que ho és de manera més especial encara aquests últims anys, quan el coi de coronavirus ens ha posat les coses tan difícils!

El curs 21-22 va anar prou bé i ara ja tenim en marxa el 22-23. El curs ha començat gairebé sense mesures anticovid. La mascareta només es manté al transport escolar, però ja no cal dur-la ni a les aules ni als patis. I no hem de fer grups bombolles ni quarantenes ni cribatges massius si hi ha un positiu a classe.

Pel que fa a la mascareta, recordeu, si us plau, que continua sent obligat portar-la posada – i ben posada - al transport públic! Si més no, això encara és així quan em toca escriure aquestes ratlles! Perquè sembla que les autoritats estan estudiant si també eliminen aquesta mesura.

Tornem al curs escolar. Hores d’ara ja hi teniu més pràctica que no pas l’any passat a aquestes alçades. D’una banda perquè sou més grans, és clar, però també perquè la tornada a l’escola s’ha avançat una setmana al calendari.

Ha costat una mica més, però s’ha fet. Amb més dificultats en alguns llocs, amb calor insuportable fora i dins de les aules en molts indrets, però el curs està funcionant. Per això demano que sempre tingueu present la feina de mestres i professors. Perquè sovint no la valorem prou.

Igual que no valorem prou, i no em cansaré de repetir-ho, que puguem anar a l’escola. Al món hi continua havent uns 260 milions de nens i adolescents que no hi poden anar. Més de la meitat són nenes.

Aquests milions de nens i adolescents, més enllà de les dificultats i de les desigualtats que ara ja viuen, molt probablement no tindran cap opció per escollir què volen ser quan siguin grans. Nosaltres sí que ho podem fer, i no em semblaria just que no aprofitéssim aquesta oportunitat. Si l’aprofitem bé, estic convençut que ens esforçarem també perquè hi hagi canvis que facin que aquest món nostre sigui millor. Ara mateix li convé molt.

ENDEVINALLES

Per distreure’ns una mica, però sense deixar l’escola, us convido a redescobrir les lletres bàsiques que s’amaguen en aquestes endevinalles que torno a portar. És a la mar i no es banya. És a la llar i no es crema. És a l’aire i no vola. És al fang i no s’embruta.

Soc al cel, a la terra i a l’infern. Què soc que en la pau no puc mai ser i en guerra sempre hi seré?

Em té el ric i no el pobre, formo part dels hisendats; però amb l’orgull no tracto i vaig amb els descamisats.

Per més que soc a la glòria, no estic amb Déu ni en el cel; sempre al mig del foc em trobo i no he estat mai a l’infern.

Sense mi no hi ha diumenge, dilluns menys, però dimarts sí; dijous, no, i els que falten tots els trobaràs sense mi. La lletra A

La lletra E

La lletra I

La lletra O

La lletra U

RECOMANACIONS LITERÀRIES

També us he buscat, com sempre, algunes recomanacions per llegir. Per si us poden interessar, perquè sabeu que a mi sempre em ve de gust llegir!

La primera de les recomanacions és “Salvador”, l’aventura número 22 de L’Agus i els monstres, ideada per Jaume Copons i la il·lustradora Liliana Fortuny i editada per Combel. En aquesta nova aventura, l’Agus, la Lídia i els monstres s’endinsen en el món surrealista dels records de Salvador Dalí.

Estic segur que ja coneixeu l’Agus Pianola, el protagonista d’aquesta sèrie de novel·les gràfiques. Com estic segur que sabeu que fins i tot té una pàgina web: https://www. agusandmonsters.com/ca/. Aquí, per cert, podreu trobar informació sobre la nova edició del concurs escolar que convoquen per convidar-nos a imaginar i dibuixar algun dels personatges d’una nova aventura. En aquesta ocasió es tractarà de dibuixar com és la Pila, l’estrambòtica i monstruosa mascota de la bruixa Tremunda.

Per participar en el concurs s’ha de tenir entre 6 i 12 anys i ens han d’inscriure-hi els nostres mestres o les nostres mestres. Tenim temps per fer arribar les nostres propostes fins a l’abril de l’any que ve. novel·la “Veïns especials”, escrita també a quatre mans per l’Arturo Padilla i en Rubèn Montañá i editada per Fanbooks.

És l’obra guanyadora del Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil dels Premis Literaris de Girona d’aquest any.

El protagonista es diu Biel, un noi de 15 anys “molt especial” que afronta els reptes de l’adolescència de manera diferent. Ell voldria tenir xicota, com molts dels nois de la seva edat, però no sap com fer-ho perquè és “especial”. En Biel s’enamora de la Sònia, una jove presentadora d’un programa de cuina que fan per la tele i que, a més, és veïna de la seva escala.

Us convido a llegir la novel·la per descobrir com n’és d’especial en Biel!

A reveure! I continueu cuidant-vos molt.