Meteofornells

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el juliol, l’amo del sol.

“Dies i nits en equilibri, rosada blanca a l’albada. Cada dia de juliol matinem jo, la llum i el sol per anar a fer un bany a mar, contemplar al camp cada color i inventar el que hi ha més enllà de l’horitzó.”

Sempre hi ha aquell que et pregunta: “On vas aquest estiu?” Tenim mal assumit que l’esbarjo ens reclama distàncies quilomètriques. No heu pensat mai que la vertadera vacança comporta només fugir de nosaltres mateixos? Després d’anar tot l’any amb una agenda que a penes ens deixa respirar, ara és el millor moment per trepitjar el fre i escollir lliurement sortir de la tirania de la velocitat. Capbusseu-vos en piscines plenes de suc de síndria, toqueu l’harmònica amb tallades de meló, ompliu els càntirs amb gaspatxo, contempleu com cauen estrelles i recolliu-les amb coves com aigua de pluja. Estem patint onades de calor una rera l’altra. El país és un polvorí per la calor, la sequera i la densitat forestal. Hem de posar qualificatius a les nits segons la temperatura: nit tropical si l’hem passada per damunt dels 20º, nit tòrrida si no hem baixat dels 25º i nit roent si ha superat els 30º. Em fa ràbia sentir que els focs s’apaguen a l’hivern. I a l’hivern els polítics no fan res. Al Pont de Vilomara, Navarcles, St. Fruitós de Bages, a Àger han cremat boscos i cases. Quan us diguin que “sempre ha fet calor”, expliqueu que aquest estiu n’està fent més que mai. Es fonen les glaceres del Pirineu i dels Alps. A Anglaterra han arribat per primera vegada als 40º, els embassaments de Susqueda i Sau estan per sota del 50%. La sequera ha fet baixar, fins ara, 17 cm el nivell de l’Estany de Banyoles. (Un centímetre correspon a 12.000.000 de litres d’aigua). Els arbres estan patint estrès hídric i deixen caure les fulles quasi seques, com si fos la tardor. A casa hem d’estar davant del ventilador tot el dia o fent servir el vano. Esperem que l’agost sigui una mica més benigne i ens deixi respirar. Ens convé molt la pluja. Serà molt benvinguda, mentre no faci disbarats. La temperatura mitjana del juliol ha estat de 26,9º. La mitjana de les màximes ha estat de 34,1º i la mitjana de les mínimes ha sigut de 19,6º.

La frase del mes: ”AMB LA NOSTRA VIDA ES POT FER UN LLIBRE O UN SIMPLE PRÒLEG”.

Al meu observatori: Temperatura màxima: 38,3º (dia 15) Temperatura mínima: : 14º (dia 2) Pluviometria: 2 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 232 l/m2

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc l’agost: si porto aigua faig espès el bosc

“Sigues lliure i camina cap a l’estel que vulguis guanyar. Fes de casa teva tots els llargs camins del món. Dorm a l’herba tendra i vola com un colom. Fes-te blanca escuma, fes-te ocell que canta en un racó. Fes-te flor petita, fes-te font brollant, fes d’amor la vida que t’han dat per fer millor la vida a cada instant.”

S’ha acabat un juliol de calor desmesurada. S’ha fet insuportable. El dia 3 celebrem el dia internacional de la síndria. També se la coneix com a melonera d’aigua. Una fruita per compartir i alegrar els dies d’estiu. Cal hidratar-nos. El dia 4, a una milla de les Illes Medes, la temperatura de l’aigua del mar a mig metre de profunditat era de 27º. Els més alarmistes diuen que estem vivint l’estiu més fresc de tots els estius que ens queden per viure. Escassegen els glaçons en ple mes d’agost. No havia passat mai. I resulta que estem més preocupats perquè no trobem gel als Supermercats i Gasolineres i no ens preocupa que s’acabi als Pols. Fins aquí la nostra intel·ligència. La temperatura més alta de l’estiu a Catalunya ha estat de 43’6º a Vinebre (Ribera d’Ebre). A Fornells hem arribat a 40’1º el dia 12 d’agost. Estem passant l’estiu més calorós que es recorda. Ens han ocupat i preocupat la sequera, el nivell dels pantans i el risc d’incendis però també el desplaçament de determinades malalties a latituds on fins ara no eren presents. Violenta tempesta entre el Pla de l’Estany, el Gironès i el Baix Empordà. A La Bisbal ha caigut pedra d’onze centímetres de diàmetre, cosa que no s’havia vist mai. S’han viscut fets dramàtics com la mort d’una nena de 20 mesos a l’impactar-li una pedra al cap. Tanquem l’agost amb massa calor. La mitjana de les màximes ha estat de 34º. La de les mínimes ha estat de 19’3º. La mitjana del mes ha estat de 26’7º. Hi ha hagut dies de pluges fortes prop de Fornells però aquí no ha sigut gens generosa. El mar està molt calent. Això fa pensar que es poden produir pluges torrencials en la propera tardor.

La frase del mes: ”LA VIDA SEMBLA UNA ETERNITAT, PERÒ ÉS UN VIATGE CURT. DISFRUTA’L” .

Al meu observatori: Temperatura màxima: 40,1º (dia 12) Temperatura mínima: 14º (dia 19) Pluviometria: 40 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 272 l/m2

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el setembre: porto pluja de tardor, que és pluja de saó.

“L’acàcia plena de lluna gemega en la nit d’argent; el setembre passa amb una llarga tremolor de vent. Lluu l’estelada dispersa i se’m recull l’esperit oint la vaga conversa del vent, l’acàcia i la nit”

El setembre està posat entre la calor ardent de l’agost i les suposades pluges del mes d’octubre. El setembre, més que no pas el gener, és l’inici de les coses serioses: es fa la verema, s’obren les escoles, deixem les espardenyes per posar-nos mitjons i sabates, s’escurça el dia, la claror és substituïda per la fosca... Els arbres estan a punt de manifestar-se en grocs, ocres i vermells per proclamar al món que el decaïment que se’ls acosta és només un pas necessari per tornar a reviure. El pas del temps ens ensenya a fruir de les coses senzilles com saber trobar mil gustos a unes simples carxofes a la brasa. Durant la primera quinzena hem patit encara calors estivals. Però a partir del dia 17 tot canvia. Sembla que ara sí ha arribat el moment de donar un descans merescut al ventilador i guardar-lo fins l’any que ve. És el primer cap de setmana amb clara sensació de final d’estiu. Un estiu que s’acaba oficialment el dia 23 a les tres i quatre minuts de la matinada. El dia 29, festa de Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael, és el dia de fer baixar el bestiar que ha passat la primavera i l’estiu a l’alta muntanya. Quina casualitat, enguany ha coincidit amb la primera nevada al Pirineu. Hem acabat el mes amb el Pirineu ben blanc. Ja sabem que aquesta neu durarà poc. La mitjana de les màximes ha estat de 27’9º i la mitjana de les mínimes, 16’4º. Els que han tingut la picardia de mirar a quines comarques ha plogut més han sabut trobar ja els bolets més buscats, aquestes misterioses criatures vegetals que apareixen repentinament, sobtadament amagades, en llocs que només els experts saben predir. És sorprenent la tenacitat del buscador i el secret en què manté les seves escapades per confondre els seus competidors.

La frase del mes: “DE VEGADES PENSO EN LLEVAR-ME AVIAT PER FER ESPORT. PERÒ DESPRÉS RECORDO QUE DORMIR TAMBÉ ÉS SA”.

Al meu observatori: Temperatura màxima: 33º (dies 12 i 13) Temperatura mínima: 11º (dies 19, 26 i 30) Pluviometria: 61 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 333 l/m2

La tardor astronòmica, és a dir, el dia de l’equinocci, ha arribat enguany el dia 23 de setembre després de 93 dies d’estiu. S’allargarà fins al 21 de desembre per donar la benvinguda a l’hivern. Aquesta tardor durarà 89 dies i 21 hores.

És una època de canvis constants, de temps variable. Les temperatures no paren d’anar amunt i avall. És l’època dels refredats.

En arribar la tardor l’hivern i l’estiu s’esgarrapen, es barallen. L’estiu es vol quedar una mica més i l’hivern vol imposar-se com més aviat millor. Sol ser una estació plujosa i ventosa, però amb el canvi climàtic molts refranys comencen a perdre el seu sentit.

La tardor, l’estació en què les fulles cauen de vermell i or, és una etapa que estimula els sentits mentre esperem el fred de l’hivern. Apareixen a taula els plats que, amb la baixada de la temperatura, tornen a venir de gust. És el cas de les anomenades receptes de cullera (sopes, escudelles i purés) i dels guisats. És l’hora de menjar bones dosis de raïm, caquis, pomes, figues i magranes. Cal sumar-hi un dolç que només se sol menjar un dia a l’any: els panellets que paguem a preu d’or a les pastisseries. Els mengem per Tots Sants. La nit abans amb la família o els amics, hem menjat castanyes i moniatos.

Els dies plujosos ens conviden a escoltar una música determinada, cançons de revolucions baixes que van de bracet amb el cel tapat i la mirada perduda a l’horitzó.

La poesia del gironí Narcís Comadira m’ajuda a fer una immersió a la tardor:

“Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins. Que omples de melangia els passadissos del cor i que duus a cada cosa tendrament la seva mort. Fes-me entrar a la seva dansa, sol de tardor complaent, ves mirant sense recança els poders que té la ment. Apilona’ls amb les fulles que cansades del seu vol amb un esclat incendies i es perden en fumerol”.

Josep Bataller i Vila