Fornells x3

Soc una cosa impalpable, no faig soroll de cap mena, arreu soc molt poc estable i em trenca qui m’anomena.

El silenci

Tu, que pretens entenent, em sabràs endevinar: qui és que més via fa que el llamp, la vista i el vent.

El pensament

Comença rient, fineix plorant, i venç el nano i el gegant.

Les pessigolles

Comença per tenir fe, lícita és ma voluntat, al final posa-hi la te i m’hauràs endevinat.

El pensament

I per acabar, un ENIGMA amb números i lletres. Per fer-vos rumiar una mica més encara:

A B x C = D E x F = G H x I

Heu de canviar les 9 lletres per números de l’1 al 9 per aconseguir el mateix resultat en cadascuna de les tres operacions.

Atenció! No es poden repetir números. Només els podeu fer servir una vegada. O sigui que a cada lletra li correspon un número diferent.

Si algú em vol enviar la solució ho pot fer a tarancot@gmail. com. Jo us l’explicaré en el proper Forn d’Anells. Ànims i força a tothom! Tot anirà bé!

Augustus Tarancot aprenent de bruixot

Nayib Bukele, de president milennial a puntal del neoliberalisme a El Salvador!

Nayib Bukele és ex-alcalde de San Salvador i actual president de la República de El Salvador des del 3 de febrer de 2019, després de guanyar les últimes eleccions, essent un personatge peculiar i tanmateix polèmic. Originalment prové del partit socialista i històricament organitzat com a guerrilla com és el FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) encara que en fou expulsat el 2017, al ser acusat de violar els principis i estatuts interns del partit Un any després de l’expulsió, fundà un partit nou -Nuevas Ideas- i poc després va concórrer a les eleccions legislatives nacionals. A nivell personal, prové d’una família d’empresaris benestants de la capital, San Salvador, tenint posicions de poder empresarial o polític des de ben jove.

També és reconegut com “el primer president millennial de tot el món”. No només per estar capdavant d’un país als seus 38 anys, sinó per la seva gestió política, àmpliament influenciada i dependent de les xarxes socials i l’ús de les TIC. Tot i així, Bukele va passar de ser el candidat millennial i rebel, a ser proper a les classes mitjanes i a les generacions joves a ser un dels màxims defensors de l’actual ordre neoliberal mundial i un dels millors aliats de Donald Trump a l’Amèrica Llatina, com ell mateix va manifestar al rebre’l en una visita oficial als Estats Units poc temps després de prendre possessió.

La seves polèmiques s’han fet habituals com, per exemple, les corrents comunicacions pel Twitter de gestions polítiques rellevants, decisions institucionals o fins i tot relleus de càrrecs polítics. Literalment, a base de tuits. És la mateixa estratègia de Donald Trump però fins i tot més exagerada; ja que mentre per Trump son conegudes les seves exaltacions i provocacions constants pel Twitter, el seu homòleg salvadoreny, a més, hi frivolitza qualsevol decisió. I així, es passa molt ràpid de l’aparent transparència –exigible a qualsevol administració política i un dret de la ciutadania- a utilitzar les xarxes de comunicació de manera cínica i altament populista.

Les seves polítiques estan estretament vinculades amb el poder i al ritme de les inversions estrangeres al país, així com de les melodies que sonen amb el seu aliat nord-americà. Recentment, va tenir el seu primer gran conflicte i pèrdua de legitimitat al irrompre l’Asamblea, de majoria opositora, acompanyat de l’exèrcit en un intent de demostració de força i reivindicació, però que més aviat va ser descrit com un intent de cop d’Estat, fent que ell mateix hagués de reconèixer l’error poc després.

En resum, de ben segur que Nayib Bukele no deixarà indiferent amb la seva gestió en un país eternament castigat pels sagnant conflicte de la violència estructural, de moment sense fi. Mentre ell està disposat a gestionar el seu país via Twitter, o Skype, i amb ínfules de polític modern i proper, el país centreamericà seguirà essent el més violent d’Amèrica, any rere any. Definitivament, ni Bukele és de gaire de fiar ni sembla cap solució real pel país, però com que el seu mandat acaba de començar, sembla que ens queden molts tuits i decisions polèmiques al país de l’etern Monseñor Romero.

El mutisme selectiu

És un trastorn d’ansietat on una persona que és normalment capaç de parlar no parla en situacions específiques o a persones específiques. Aquest trastorn normalment coincideix amb la timidesa o l’ansietat en entorns socials. Persones amb mutisme selectiu romanen silencioses fins i tot quan les conseqüències del seu silenci els pot portar a ser acabar castigats.

DESCRIPCIÓ

Nens i adults amb mutisme selectiu son plenament capaços de parlar i entendre la llengua però escullen no fer-ho. El comportament pot ser percebut com a vergonya o mala educació pels altres.

Un nen amb mutisme selectiu pot ser completament silenciós a l’escola durant anys però parlar bastant lliurement o fins i tot excessivament a casa.

Hi ha una variació jeràrquica entre persones amb aquest desordre:

∙ Algunes persones participen plenament en activitats i semblen sociables però no parlen. ∙ Altres parlaran només amb companys però no amb adults. ∙ Altres parlaran amb adults quan se’ls hi pregunten coses amb respostes curtes però mai amb companys. ∙ N’hi ha d’altres que no parlen amb ningú i participen en poques, si cap, de les activitats que se’ls hi presenten. En una forma severa coneguda com a “mutisme progressiu”, els que pateixen el trastorn, no parlen amb cap persona en cap situació, ni tan sols amb familiars propers.

El mutisme selectiu es defineix per les següents característiques:

∙ No parlar en situacions socials específiques malgrat parlar en altres situacions. ∙ La duració del trastorn és com a mínim d’un mes (no limitat al primer mes escolar). ∙ La decisió de no parlar no és a causa d’una manca de coneixement o d’incomoditat amb la llengua parlada.

COM DETECTAR SI EL TEU FILL PATEIX MUTISME?

rebuig escolar, que li notis algun tret compulsiu, temperament inestable, encopresi (es fa les seves necessitats a sobre), enuresi (mulla el llit) i conductes de negativisme.

És per aquests motius que es pot complicar i traduir-se en fracàs escolar o en què el teu fill sigui víctima dels seus companys.

A més, poden presentar altres símptomes:

∙ Dislàlies: dificultat per pronunciar alguns fonemes, ja sigui per absència o alteració d’alguns sons. ∙ Disglòssies: trastorn de l’articulació dels fonemes a causa de certes deformacions anatòmiques. ∙ Rinolàlies: omissió d’alguns sons vinculada a un timbre nasal de la veu.

FACTORS QUE PREDISPOSEN AL MUTISME

Encara no hi ha cap causa concreta de mutisme, es coneixen alguns factors que hi predisposen:

∙ La família sobreprotegeix el petit o es preocupa en excés per ell. ∙ Rep poca estimulació per desenvolupar la parla. ∙ El nen ha viscut problemes familiars a la llar. ∙ El petit ha d’assumir una situació de bilingüisme sense tota la integració necessària. ∙ Algun trastorn parcial de la parla pot conduir el nen a ser mut. ∙ El petit pateix un retard en el desenvolupament o ha patit algun trauma. ∙ L’arribada a l’escola, o altres situacions que li provoquin ansietat. ∙ L’hospitalització.

La majoria dels nens que pateixen mutisme és dels tipus adquirit i selectiu. En general, i sempre que el nen sigui encara petit i no hagi passat gaire temps des que es va iniciar el trastorn, el pronòstic és favorable.

No obstant, la desmutització (com es coneix el tractament) és laboriosa i requereix la col·laboració de tots: especialista, pares, mestres i companys, poc a poc ha d’anar interactuant amb tots ells. tudis epidemiològics, situen el nombre d’afectats a l’escola primària en un percentatge de l’1% o menys de la població total. Per tant estaríem davant d’un dels trastorns denominats “rars”.

La majoria d’investigacions apunten a una major incidència en la població femenina (1,2-1,6 a 1).

AVALUACIÓ

L’avaluació psicològica en casos de mutisme selectiu comprèn diferents instruments i estratègies. L’objectiu és obtenir un retrat de tots els elements i factors que poden estar influint en la gènesi i manteniment del problema.

∙ En primer lloc cal recollir exhaustivament les dades evolutives del nen / a des de l’embaràs fins a l’actualitat. ∙ L’estructura de la família mitjançant un organigrama (pares, germans, avis, etc.) i les actuals circumstàncies de l’entorn. Tot això es pot dur a terme mitjançant entrevista als pares. ∙ Necessitarem informació sobre el rendiment escolar actual (notes, informes) i la seva història d’aprenentatge. ∙ Haurem d’aplicar proves que ens donin una valoració del seu nivell cognitiu. Podem utilitzar, segons edat, les proves no verbals del WPPSI-III o WISC-IV (Matrius, Conceptes, etc.). També el de matrius progressives de Raven, el Toni-2 o el

Peabody (Test de vocabulari en imatges). ∙ Per registrar factors de conducta i emocionals tant a casa com a l’escola podem utilitzar el BASC en les seves diferents formes (per a pares, mestres o autoinforme, segons edat). Aquest instrument inclou tant una avaluació dels aspectes positius (lideratge, habilitats socials, adaptabilitat, relacions personals, etc) com dels aspectes negatius (ansietat, agressivitat, problemes d’atenció, hiperactivitat, retraïment, somatització, depressió, etc.).

Al BASC, els nens amb mutisme selectiu solen puntuar significativament alt en l’escala de somatitzacions i baix en la d’Habilitats adaptatives. Complementàriament pot ser útil introduir test projectius (família, casa, etc.).

són de gran utilitat filmacions en vídeo facilitades per la família.

INTERVENCIÓ I TRACTAMENT

El tractament del mutisme selectiu comprèn una sèrie d’actuacions que han d’afrontar almenys tres problemes bàsics que solen donar-se paral·lelament al mutisme pròpiament dit:

∙ L’alta ansietat present al nen davant determinades situacions socials. ∙ La limitada experiència que ha tingut el nen de parlar amb persones alienes al seu nucli familiar. ∙ La presència, en un grau o un altre, de suport per a la comunicació no verbal fomentada per persones del seu entorn.

En general, s’admet l’eficàcia del tractament cognitiu/conductual del mutisme selectiu quan el subjecte encara parla a una o més persones (normalment pares i germans). Les estratègies a seguir generalment comporten l’exposició del subjecte a les situacions en les que aquest inhibeix la parla.

Al Child Study Center de la Universitat de Nova York (Centre per a la investigació, prevenció i tractament de nens i adolescents els trastorns psiquiàtrics i d’aprenentatge) s’han utilitzat un conjunt d’estratègies cognitiu-conductuals i de teràpia del comportament (Psicoeducació) que han demostrat la seva utilitat. El pla seguit consisteix:

∙ Primer en una avaluació exhaustiva del desenvolupament del nen i la seva història psicosocial. ∙ A continuació s’exposa als pares i altres cuidadors les causes que poden estar en l’origen del problema. ∙ És fonamental descriure els objectius del tractament i les diferents etapes intermèdies per involucrar a tots en un esforç de col·laboració. ∙ El nen o nena, per la seva banda, rep una intervenció multicomponent a mida que comprèn algunes de les següents tècniques: ∙ Tècniques per reduir l’ansietat. ∙ Qualsevol de les tècniques habituals pot ajudar-nos (desensibilització, relaxació, imaginació guiada, etc.). ∙ Exposició graduada a les situacions temudes. ∙ Normalment els nens són informats que primer hauran de parlar amb persones del seu entorn proper amb les que estan familiaritzades per a posteriorment seguir fent-ho però davant la presència d’altres persones. Del que es tracta és d’establir una gradació des del nivell actual de funcionament del nen (per exemple parlar amb la seva mare a soles) per anar augmentant l’exposició gradualment a situacions més ansiògenes (per exemple parlar amb la seva mare davant la presència del terapeuta , després amb el terapeuta a soles) i progressivament aconseguir una generalització el més extensa possible. ∙ Modificació de conducta. ∙ L’ús de recompenses i càstigs (cost de la resposta, pèrdues de punts, etc.) s’introdueix com a mesura de motivació cap al canvi. Les recompenses s’incorporen quan s’aconsegueix assolir un determinat nivell. També cal supervisar els reforçadors socials davant els avenços del nen. ∙ Automodelat. ∙ L’automodelat suposa incorporar un procediment en el qual el nen s’observa a si mateix actuant en el nivell més eficaç possible. Podem ajudar-nos de cintes de vídeo que els pares han gravat a casa, amb la seva veu, responent a preguntes o explicant detalls del seu entorn (joguines preferides, etc.). Un cop a consulta aquests vídeos són visualitzats conjuntament pel nen i el terapeuta. Progressivament es demana que aquestes gravacions es facin en diferents àmbits i fins i tot que els gravi el propi nen. Així poden registrar-se al pati de casa seva i posteriorment a l’exterior amb una breu descripció del lloc o objecte que grava. Amb això també anem treballant l’exposició a determinades situacions o llocs temuts. ∙ Utilització d’enregistraments d’àudio i vídeo. ∙ L’automodelat que hem descrit és una de les formes d’utilitzar els dispositius de gravació. Una altra forma d’utilitzar-les consisteix en què una persona rellevant amb la qual el nen no parli (per exemple: mestra) formuli mitjançant gravació algunes preguntes que després el nen contestarà pel mateix mitjà. Aquest cas pot resultar especialment útil per a permetre a altres nens de la seva escola ser conscients que el nen amb mutisme és capaç de parlar, disminuint l’ansietat associada a ser observat pels altres i dissipant les seves pors infundades respecte a una reacció negativa per part de seus companys si parla. Es recomana utilitzar aquest mètode per a quan hàgim de generalitzar des de l’ambient terapèutic a l’escola. No obstant això cada cas és diferent i pot requerir adaptacions específiques.

Alguns autors aquí a Espanya (Olivares, Mendez, Macià, 1993) han utilitzat la tècnica anomenada automodelat Gradual Filmat i Trucat (AGFT) que persegueix dos objectius:

∙ Establir la comunicació verbal dels subjectes en el context on s’inhibeix la parla, amb independència de l’interlocutor i la situació. ∙ Substituir l’absència d’interacció social per un increment de la relació interpersonal, d’acord amb l’edat del subjecte.

L’AGFT consisteix en l’exposició del subjecte a una jerarquia filmada de seqüències de automodelat (prèviament trucat) que progressa al llarg de cinc fases, que inclouen des de la resposta monosil·làbica fins el comportament final desitjat (preguntar i contestar espontàniament les preguntes al conjunt dels subjectes en situació grupal).

REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA

Aquesta tècnica cognitiva pot ser molt útil per treballar i reduir els pensaments negatius, irracionals o exagerats que acompanyen a aquests nens i com a estratègia complementària a les altres tècniques apuntades.

APUNTS FINALS

∙ La utilització d’unes o altres tècniques dependrà de cada cas particular i les seves circumstàncies. Ha de ser el terapeuta el que trobi la combinació més idònia. ∙ El tractament del mutisme selectiu no resulta fàcil i requereix temps, paciència i complicitat entre tots els agents que hi intervenen. ∙ El pronòstic de les intervencions ha de ser sempre prudent, si bé, sembla estar mediat per la promptitud amb què s’inicia el tractament del problema en relació amb la seva aparició.

Anna M Escòrcia Logopeda