Oncolliga

La marxa nòrdica en la prevenció del limfedema

La marxa nòrdica no és cap novetat, es practica des de fa anys. Tal com el seu nom indica, és una pràctica esportiva que va sorgir als països del nord d’Europa, en els quals hi ha molta afició per l’esquí nòrdic. Es considera de manera àmplia esquí nòrdic a totes aquelles modalitats d´esquí en les quals el taló està lliure de l’esquí. Una modalitat de l’esquí nòrdic és l’esquí de fons, de la qual deriva la marxa nòrdica, per la necessitat de practicar aquest esport en èpoques en les quals no hi havia neu, com ara l’estiu.

La marxa nòrdica és un esport de baix impacte articular, com caminar “normal”, però a part hi ha el component d’ajuda o descàrrega que ofereixen els bastons. Així, amb l’ajuda dels bastons, les articulacions pateixen menys que al caminar normal i per descomptat molt menys que al córrer.

Hauria d’haver començat aquest article dient que la marxa nòrdica és caminar amb bastons, tot i que no és només això. Hom pot pensar llegint això: “ara me’n vaig a la botiga a comprar-me uns bastons qualsevols i em poso a fer marxa nòrdica”. Tant de bo fos tan fàcil.

Per practicar correctament la marxa nòrdica cal utilitzar uns bastons específics. No serveixen uns bastons de muntanya o de senderisme qualsevols, ja que el mànec i la dragonera (cinta del mànec) del bastó tenen una forma i disseny especial per desenvolupar una tècnica correcta. A més, és necessari que algú ben format en la tècnica de la marxa nòrdica us ensenyi a realitzar aquest tipus de marxa correctament. En aquest sentit la Fundació Oncolliga de Girona està formant els seus fisioterapeutes en aquesta pràctica esportiva per tal oferir pròximament aquest servei als grups de gimnàs de prevenció del limfedema a l’extremitat superior.

I us estareu preguntant: “Per què pot millorar el limfedema del meu braç fent marxa nòrdica?” Doncs el motiu principal és que, si es realitza correctament, mentre es camina es va obrint i tancant la mà de manera continua, efectuant un bombeig constant de la circulació, millorant el drenatge limfàtic de l’extremitat superior.

Segurament alguna o moltes vegades us heu fixat que quan camineu se us infla més la mà. Això és a causa de la mateixa gravetat, ja que portem els braços penjant balancejant-se al costat del cos i es va acumulant la limfa. Això no passa o passa menys en la marxa nòrdica, ja que aquest continu obrir i tancar la mà compensa aquest problema.

I què passa si porteu màniga compressiva pel limfedema durant tot el dia i us han recomanat que no us la traieu? Cap problema, la marxa nòrdica es pot fer amb la màniga posada. A part d´aquest moviment circulatori provocat pel fet d’obrir i tancar de la mà durant la marxa nòrdica, aquesta pràctica també afavorirà la millora del limfedema perquè es fa un molt bon treball cardiovascular amb la consegüent millora de la circulació i el control o millora del pes.

En aquest sentit, cal destacar que les articulacions pateixen menys fent marxa nòrdica que realitzant altres tipus d’exercici, però en canvi el 90% del nostre cos treballarà més que no pas caminant, corrent o fent natació. L’ús de bastons, per exemple, força a treballar les espatlles i si mantenim una bona posició de l’esquena, també afavorirem la circulació limfàtica. Enfortint la musculatura; a més, farem prevenció de possibles problemes a les espatlles derivats de tractaments de radioteràpia en aquesta zona.

Així doncs, espero que aquest article serveixi perquè molta gent s’animi a venir a les classes de marxa nòrdica quan aviat les comencem a oferir als grups de gimnàs de prevenció del limfedema d’extremitat superior que la Fundació Oncolliga Girona té arreu de la província.

Carles Barnés Sureda, Fisioterapeuta de la Fundació Oncolliga Girona

Festa solidària

El passat dos de febrer una vegada més vam celebrar la calçotada solidària, més de dues centes persones es van aplegar al pavelló polivalent per gaudir d’un bon dinar i alhora col·laborar amb la Fundació Oncolliga.

Després de dinar, com ja han fet en altres ocasions el grup de ball que dirigeix la Mercè Bentué va fer una exhibició de balls en línea, gràcies a tots i totes per animar la festa. I no volem oblidar d’agrair la feina que fan els voluntaris que couen els calçots, que després de tants anys ja són uns experts. Gràcies a tothom que d’alguna manera col· laboran amb Oncolliga, ja sigui assistint als actes I festes que es celebren al llarg de l’any o treballant per fer-los possible.

Llibres i endevinalles que proposa en Tarancot per passar millor l’estona, si es pot

Quan em poso a escriure aquestes ratlles ho faig sense saber com acabarà tot plegat. Soc a casa. Confinat. Pendent com tothom de l’evolució d’aquesta greu crisi del Coronavirus que està fent trontollar el món que coneixem.

No tinc cap feina essencial i em sembla que quedar-me a casa és el millor que puc fer per contribuir a no empitjorar la situació. Això i donar les gràcies a tots els homes i dones que aquests dies tan difícils han de continuar al peu del canó als seus llocs de treball. De manera molt especial a qui ho fa en centres sanitaris, al personal de neteja, al dels establiments de productes alimentaris i de primera necessitat, farmàcies, seguretat, recerca científica, al personal que té cura de persones grans, al que atén els més vulnerables i desafavorits, als transportistes que garanteixen que arribin els productes que ens calen, a la gent de pagès i de la mar... Segur que me’n deixo. Disculpeu-me. Tots i totes mereixen el nostre aplaudiment.

No sé com estarem quan la revista es publiqui. Per això, i sense afegir res més sobre el maleït Coronavirus, m’he decidit a portar-vos algunes propostes de llibres i endevinalles per si poden ajudar a passar millor l’estona. Tant si continuem confinats com si ja ens trobem en procés de recuperació. Perquè la recuperació també serà llarga i dura. Però ens en sortirem.

RECOMANACIONS DE LLIBRES

Començo amb alguns títols de llibres. Per què? Doncs perquè a l’abril tenim Sant Jordi i espero que us guardeu les recomanacions per quan el puguem celebrar. Perquè una cosa que sí que ja sabem ara mateix és que aquest any no podrem viure la diada de Sant Jordi com la coneixem.

1.- La vida fantàstica: lliçons de vida d’un nen amb somnis, de Dídac Bautista. Amb il·lustracions de la Carme Solé Vendrell. Estrella Polar.

El recomano a tothom. En Dídac farà 13 anys aquest 2020. Li van diagnosticar leucèmia quan tenia 3 anys. Ha passat per dos trasplantaments de medul·la òssia i un tractament experimental per derrotar el càncer, a banda de llargues temporades de quimio i radioteràpia. A finals de 2017, mentre era a la cambra d’aïllament de l’hospital durant el segon trasplantament, es va posar a escriure tots els seus records i reflexions. D’aquells escrits n’ha sortit aquest llibre que recomano. En Dídac, un nen molt valent, hi escriu això: “Les etapes de la malaltia han sigut difícils i hi ha hagut un munt d’estones tristes. Però aquestes estones m’han ensenyat a valorar moltes coses de la vida: estar amb les persones que m’estimen i que fan tots els possibles per fer-me feliç, gaudir de tots els moments, tirar endavant i no rendir-se mai. Si a la vida tens esperança, gaudiràs d’una vida fantàstica”.

Sapigueu que els drets d’autor del llibre es destinaran a la investigació contra el càncer, a l’Hospital Sant Joan de Déu i a la Fundació d’oncologia infantil Enriqueta Villavecchia.

2.- Cinc minuts més, de Marta Altés. Blackie Little.

De 0 a 2 anys. Sobre el diferent concepte que adults i infants tenen del temps.

3.- Bill i Janet, de Julia Donaldson. Amb il·lustracions d’Axel Scheffler. Brúixola.

De 3 a 5 anys. En un planeta molt llunyà viuen els vermellets, que són de color vermell, i els blavets, que són de color blau. Els vermellets i els blauets no es duen gens bé i mai juguen junts. Què passaria si una jove vermelleta i un jove blauet s’enamoressin?

4.- El conill i la moto, de Kate Hoefler. Amb il·lustracions de Sarah Jacoby. Flamboyant.

De 6 a 8 anys. Sobre un gos que ha viatjat per mig món i un conill que no ha sortit mai del seu camp. Una història sobre els beneficis d’enfrontar-se a les pors.

5.- Jungles, de Mia Cassany i Marcos Moreno. Mosquito.

De 7 a 9 anys. A les pàgines d’aquest llibre preciós sobre ecologia i biodiversitat hi trobareu els 16 àmbits del planeta on es concentra la diversitat més gran de vida. De 10 a 12 anys. Ara que tothom es comunica a través d’e-mails i xarxes socials, quina importància poden tenir unes cartes que, misteriosament, es perden per sempre?

7.- La noia ocell, de Sandy Stark-McGinnis. Blackie Books.

A partir de 12 anys. La December només té onze anys però ja sap quin és el seu destí: es convertirà en ocell. Un dia no gaire llunyà, de la cicatriu que té a l’esquena li sortiran unes ales i arrencarà a volar lluny. I per fi abandonarà la casa d’acollida on ara s’està. Però abans ha d’entrenar molt dur, perquè volar no és fàcil. Els adults sospiten, fan preguntes. Però la December no els explica quins són els seus plans, ni tan sols ho diu a la seva millor amiga. Sap que no se la creurien.

8.- Ella, de Núria Pradas. Editorial Bambú.

Juvenil. En Joel Traver era una promesa del periodisme d’investigació, però la seva carrera no va prosperar. Ara fa el que pot com a tertulià televisiu d’estar per casa i els dies passen sense novetat. Fins que apareix ella, una noia que li encarrega un cas molt important que requereix un bon investigador: un candidat a l’alcaldia de Barcelona és un assassí.

ENDEVINALLES

I ara unes quantes endevinalles que estic segur que coneixeu perquè no són pas noves. En aquesta ocasió no us puc pas dir que siguin temàtiques per ajudar-vos a trobar la resposta, només que a mi em fan pensar en algunes coses d’aquests dies estranys. Perquè són coses que passen o perquè les trobo a faltar.

Quina cosa fa tot l’any tota persona que viu, que es deixa veure a l’hivern i no es pot veure a l’estiu?

La respiració

És una cosa potent que, sense cames ni ales, corre i vola travessant abismes, rius, mars i muntanyes.