Oncolliga

Quan sentim la paraula espiritualitat sovint l’associem amb el concepte de religió. Si que és cert que tenen cert lligam, però podríem dir que la religió ens pot orientar i guiar dins de l’espiritualitat, com diu Mariola Bernal, la religió és una manera més de viure l’espiritualitat, ja que aquesta té un espectre molt més ampli. L’experiència espiritual passa a l’interior de les persones, dins nostre i podem o no experimentar-ho físicament. Així doncs, moltes vegades les experiències espirituals poden ser del tot reals per a la persona que les experimenta, però incomprensibles per a qui no ho fa.

També ho podríem entendre com la resposta a la pregunta “què hi faig aquí?” o “quin és el sentit de la meva vida?” L’espiritualitat la podem viure a través de l’art, la família, la vocació, la religió, la meditació... Sovint aquestes preguntes ens les fem quan ens trobem en situacions de sofriment, de pèrdua, de dependència... i és quan apareix la necessitat de treballar aquesta espiritualitat per poder fer una acceptació confiada al que ens està passant. Si es comencés a ensenyar com poder viure aquesta espiritualitat de ben joves, alguns aspectes de la nostra vida serien més fàcils i entenedors. Després de més de deu anys fent acompanyament a malalts pal·liatius i final de vida, me n’he adonat que aquesta part no es té en compte, i és un aspecte molt important per a poder acomiadar-nos bé de nosaltres mateixos abans de morir, marxar en pau.

Quan dic que “som el que queda quan tot tota la resta desapareix”, parlo de consciència, entenent que entrar en un espai més espiritual consisteix en ser plenament conscients del que som. Consciència com a observadora del cos, les emocions, la ment, l’energia... Quan només queda consciència, deixant de banda aquests aspectes, sent només observats, és quan neix l’espiritualitat. Fer aquest camí és costós i requereix de temps i molt sovint d’acompanyament.

A nivell pràctic, però, em trobo que la majoria de persones que acompanyo en els últims mesos de vida no estan preparats per a parlar i connectar amb l’espiritualitat. Estan molt centrats en tots els aspectes físics, evidentment importantíssim que estiguin controlats, i en la il·lusió de curació, alimentada per la falta d’informació o por de dir la veritat, sigui per part la família o els professionals sanitaris. Això impedeix que el malalt comenci a ser conscient del procés real en què es troba i inconscientment sigui reticent a obrir-se.

En general podríem dir que tots tenim por, i és normal que apareguin mecanismes com negació, evitació, ràbia... que ens protegeixen, però després d’això es pot obrir un nou camí. Ho fem amb el relat, el relat de vida i d’experiència, recol·locant i valorant els aspectes més importants del que hem viscut, reflexionant sobre el llegat, la petjada que fins ara hem deixat... Perdonant i essent perdonat i facilitant la comunicació emocional amb la família. Tot això ens va portant a poc a poc fins a aspectes més transcendents, del significat de tot plegat i de les creences del què hi ha més enllà de la vida entesa com l’entenem.

A part dels aspectes físics, també ens trobem amb una activitat mental i de pensament molt intensa, que frena i ens fa viure en un present creat per la ment i no per la realitat. És difícil que aquest no ens arrossegui. Es tracta d’atendre’l i entendre’l, i saber fins a quin punt ens frena en el camí cap comprendre’ns d’una manera més plena.

Cada tardor Oncolliga Fornells organitza una festa solidària i aquest any no va ser menys, el 24 de novembre es va celebrar la 15ª festa a favor d’aquesta fundació que pot seguir ajudant als malats de cáncer i als seus familiars gràcies a les diferents activitats que es duen a terme desde les diferents delegacions arreu del territori.

El diumenge al matí es va celebrar una festa infantil amb l’animació d’en Rikus que va fer que els més petits ho passessin d’alló més bé, alhora que els adults disfrutaven d’una vermutada.

A la tarda, a l’església el Cor Sol Ixent va oferir un magnífic concert molt animat. La diada es va acabar amb una xocolatada per tothom al Local d’Entitats.

Gràcies a tothom que va venir a passar-ho bé i a col·laborar una altre vegada amb l’Oncolliga. I el nostre agraïment a les botigues, a les empreses, als particulars, a la Parròquia, a l’Ajuntament de Fornells i al Cor Sol Ixent per la seva col·laboració.

L’Oncolliga Fornells us desitja un Bon Any 2020!

Oncolliga Fornells

OCTUBRE

Caiguda, la fulla es queixa rossa i seca, sota els peus: - Què t’he fet, que així m’esqueixes? No recordes? Res més veus? La que avui trepitges a l’octubre, a la tardor, a l’estiu no defugies buscant l’ombra i la frescor.

En el calendari de pedra esculpit a la portalada del Monestir de Ripoll el mes d’octubre és figurat per un home i una dona que cullen els raïms. En canvi al llunari d’en Granollachs apareix representat per una escena de premsa de raïms. El nom d’octubre li ve d’haver estat el vuitè mes del calendari romà. És el mes més trist i pobre de costums de l’any. S’acaba la verema amb el seu trasbals i comença la feina pesada i pacient del llaurar.

Solen venir els dies passats per aigua. Aigua per a les fonts, saó per a la terra i unes màgiques possibilitats d’assaborir el silenci. És el mes de l’explosió dels bolets a l’obaga dels boscos. Però, de moment, els boletaires estan passant aquesta tardor una mena de ressaca per falta de pluja.

Els dies 21 i 22 patim un temporal de llevant dels més intensos dels últims 50 anys. Riuada mortal del Francolí que deixa un rastre de destrucció a la Conca de Barberà i al Camp de Tarragona. Gualba pateix un tornado i Ventalló un esclafit. Vides humanes perdudes a Arenys de Munt, a l’Espluga del Francolí i a Vilaverd. A Fornells ens hem escapat d’aquests estralls. S’han tornat a omplir els Aiguamolls de l’Empordà.

La nit del 26 al 27 hem endarrerit una hora els rellotges. Ara la tarda se’ns fa més curta i la fosca ens cau a sobre molt d’hora. Serà l’última vegada?

La frase del mes:

“SER VALENT NO SIGNIFICA NO TENIR POR DE RES. SER VALENT VOL DIR FER ALLÒ QUE CREUS QUE HAS DE FER MALGRAT LA POR”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 27,9º ( dia 1) Temperatura mínima: 15,4º 8,2º (dia 16) Pluviometria: 106 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 386 l/m 2

NOVEMBRE

Ara que el temps enrossia les prades i el cel és blau sobre el món decandit, és bo el record de les coses passades tot caminant pel paisatge marcit. I el dia curt i la vida discreta se’t fan a posta perquè els pensaments vagin menant-te la vida distreta cap al camí que han seguit els absents.

És l’onzè mes de l’any en el calendari gregorià. El nom li ve d’haver estat el novè del calendari romà. Marca el període de trànsit entre la tardorada i la hivernada. El relleu de la portalada del Monestir de Ripoll el representa amb un escamot de porcs pasturant sota una alzina. El llunari d’en Granollachs el representa amb la matança del porc. “Per St. Martí mata el porc i enceta el vi”.

Temps de visitar els cementiris. El Dia dels Difunts busquem la pau serena del cementiri. Busquem la companyia subtil dels qui ens parlen des de la memòria. Records entelats que retornen cada any. El cementiri es converteix en la catedral de les enyorances dels que encara vivim.

El dia 19 arriben les primeres glaçades. Sembla que l’hivern ens cau a sobre. Hi ha les primeres nevades abundants al Pirineu. Obren les estacions d’esquí. Però dura poc el fred i acabem el mes amb temperatures superiors a les normals.

Dia 30, Sant Andreu tanca el mes. “Per St. Andreu pluja, fred, neu o un fred molt greu”. Doncs, mireu, ni una cosa ni l’altra.

El món va camí del fracàs davant la crisi climàtica: les emissions de diòxid de carboni i metà continuen augmentant. El mes ha esta sec a gran part del país. En canvi ha plogut a les parts altes del Pirineu.

La frase del mes:

“EL SENY, SI NO VA ACOMPANYAT D’UNA FERMA VOLUNTAT DE COMBAT, NOMÉS SERVEIX PER TAPAR COVARDIES”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 23,4º (dia 2) Temperatura mínima: -0,7º ( dia 20) Pluviometria: 28 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 414 l/m 2

DESEMBRE

Al llogarret de muntanya rodejat per la natura, sembla que el temps s’hi detura. I en el bell cor de l’hivern, enmig de la neu i el gebre, em fa venir al pensament l’ambient rústec del pessebre.

És el dotzè mes de l’any però el nom li ve d’haver estat el desè en el calendari romà. El calendari esculpit a la portalada del Monestir de Ripoll representa aquest mes amb l’escena de la matança del porc. En vells calendaris abunda l’escena d’un àpat que tant pot recordar la solemnitat de l’àpat nadalenc com voler donar la idea de la vida casolana al recer de la llar i sota teulat per efecte de la fred, que no convida a trescar pel descobert.

Finalment ha arribat la segona llevantada tardoral el dimecres dia 4, en la festivitat de Sta. Bàrbara. A casa recullo 104 l/m 2 . El temporal ha aixecat onades de 9 m al litoral gironí i s’ha emportat la sorra de moltes platges. Hi ha hagut neu a dojo a les estacions d’esquí durant el pont de la Puríssima. Bé, enguany no ha sigut pont sinó un llarg cap de setmana. El dia 21 a la nit patim una forta ventada de ponent. Han caigut alguns arbres. El dia 22, a ¼ i cinc de sis de la matinada, arriba l’hivern astronòmic amb una temperatura mínima de 13º positius. Ja no tenim desembres congelats. Alguna cosa estem fent malament.

Acabem el mes amb dues grans celebracions que molta gent anomena “Nit bona” i “Nit vella”. En el català correcte les hem d’anomenar la “Nit de Nadal” i la “Nit de Cap d’Any”. Acabem l’any amb temps anticiclònic, o sigui, atmosfera quieta, bancs de boira i les típiques minves al mar, baix nivell de l’aigua. Amics, que aquest Nadal us porti fred al front i escalfor al cor. I tot el meu escalf als que no el podran celebrar perquè són injustament a la presó o a l’exili per les seves idees.

La frase del mes:

“HI HA UNA COSA MÉS ANGOIXANT QUE REBRE DOTZE CONVIDATS PER NADAL: NO REBRE’N CAP”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 19,7º (dia 21) Temperatura mínima: 1,5º (dia 28) Pluviometria: 108 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 522 l/m 2

Us convido a llegir aquest article que l’escriptor Toni Sala va publicar al diari ARA el dijous 21 de novembre. Però primer de tot vull advertir que l’hivern meteorològic comença el dia 1 de desembre encara que l’astronòmic no ens arribarà fins el 21 de desembre. No obstant els camps ja es preparen per a l’hivern des del mes de novembre, si és que hi ha saó.

Explica Toni Sala: “La inquietud de novembre ens serveix per entrar al món. Les portes s’obren a terra, als camps llaurats, amb la pell aixecada, en carn viva, lluminosos de fred. Els camps sorprenents, els llacs plans d’onades aturades. Hi ha dotzenes d’horitzons domesticats a cada costat de la carretera, emmarcats de verd pels marges, humanístics, matemàtics, abstractes, llaurats, amplificats perquè les ombres hi estirin els braços, perquè hi passi el vapor de la fullaraca que algú crema sense flames, olorosa i espetegant, perquè el fum s’hi arrossegui com una boira prima i lleugera, canalitzada pels solcs. Perquè les fulles encartonades dels arbres hi vagin caient una a una, terroses, fent cèrcols i anant a omplir els solcs com llavors. Perquè els estols d’ocells s’obrin a l’aire com flors, perquè sobrevolin l’ombra dels seus pètals i baixin junts a trobar-se al camp. Les cueretes de frac gris s’hi passegen amb el cap dret, terratinents orgulloses, revisen els seus dominis fèrtils, els seus planters de cucs.

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l’any. Ha plogut i algun camp ja comença a tenir una capa de verdet, però als altres els solcs fan un abric per a l’hivern, un refugi, la fortalesa final de la terra, i els peus s’hi enfonsen amb avidesa.”

Josep Bataller Vila

Dia més plujós: 23 d’octubre i 4 de desembre (73 l/m 2 ) Mes més plujós: desembre (108 l/m 2 ) Mes més eixut: febrer (1 l/m 2 ) Dia més fred: 11 gener (-4,9º) Dia més calorós: 28 juny (40,9º) Pluja anual: 522 l/m 2