Núm. 150 octubre - novembre - desembre 2021

Salut

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) Els TCA són malalties greus, però que poden remetre en un percentatge elevat si es detecten precoçment i es realitza un tractament multidisciplinari i psicoterapèutic especialitzat. Un tret habitual d’aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia i, per tant, la manca de motivació per recuperar-se. Per aquest motiu, el tractament dels TCA és llarg i complex, i el paper de la família esdevé fonamental per a la recuperació.

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS TCA? L’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i els trastorns de la conducta alimentària no especificats són un grup de trastorns mentals que donen com a resultat alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l’alimentació, el pes o la figura.

Hi ha algun diagnòstic més greu que un altre? Tots aquests TCA són considerats trastorns mentals greus. Cada un dels TCA pot tenir diferents criteris de més o menys gravetat, segons les repercussions medico nutricionals, psicològiques i socials. D’altres trastorns de la conducta alimentària especificats són lleus? No. Algunes de les persones amb trastorns de la conducta alimentària especificats poden tenir, per exemple, una pèrdua de pes més lleu però alhora presentar un risc superior de cronificació amb símptomes rellevants a nivell emocional, d’estat d’ànim i de pensaments.

QUINA ÉS LA CAUSA DELS TCA? Els TCA són malalties que no es deuen a una única causa, sinó que són multicausals. Quan una malaltia es defineix com a multicausal significa que diferents factors de risc coneguts apareixen amb més o menys mesura i predisposen aquelles persones per desenvolupar la malaltia. De manera resumida, existeixen factors individuals, familiars i socials.

Hi ha algun tipus de persones amb més risc? Tot i que afecta persones dels dos sexes, edats i condicions, és més freqüent en noies adolescents i adultes joves. Hi ha trets de personalitat comuns que poden augmentar el risc de patir qualsevol dels TCA que existeixen com, per exemple, les dificultats per afrontar adequadament l’estrès i les contrarietats. Les persones amb anorèxia nerviosa tenen nivells més elevats de perfeccionisme i autoexigència i les persones amb bulímia nerviosa o trastorn per afartament tenen més tendència a presentar impulsivitat.

També s’ha de tenir en compte que les persones que practiquen determinats esports i professions en què el pes, l’alimentació i la disciplina són aspectes rellevants tenen més risc de patir un TCA com, per exemple, la dansa, la natació sincronitzada, esports en què es competeix per categoria de pes, models, etc.

Pot ser que situacions estressants (ruptures de relacions, mort de familiars, malalties greus…) causin un TCA? Com ja

46

s’ha comentat aquestes malalties no es deuen a una causa única.

Sí que diferents esdeveniments estressants, juntament amb altres factors de risc, poden contribuir al desenvolupament d’un TCA. Manifestacions físiques Quins símptomes poden estar presents en el TCA? Els trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per alteracions en el pensament, les emocions i les conductes, relacionades amb l’alimentació, la imatge corporal i l’autoestima, que repercuteixen en l’estat físic i psicològic de la persona.

Els TCA poden tenir complicacions físiques greus? Sí. Tot i ser trastorns mentals poden tenir conseqüències físiques greus per les alteracions pròpies en la conducta alimentària. En funció de la presència de restricció o purgues com el vòmit autoinduït o la pràctica excessiva d’activitat física podem trobar: ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙

Pèrdua progressiva de pes o oscil·lacions brusques.

Pèrdua o irregularitats de la menstruació o no aparició de la primera regla.

Deteriorament dels ossos fins a la possibilitat de patir osteoporosi.

Pal·lidesa, caiguda del cabell o despigmentació del cabell (per dèficit de vitamines), sensació de fred i dits blavosos.

Debilitat, restrenyiment i mareig.

En casos de cronicitat poden aparèixer problemes d’infertilitat.

Alteracions de la freqüència cardíaca que poden provocar la mort sobtada.

Inflamació de les paròtides (com si fossin galteres).

Irritació crònica de la gola.

Pèrdua d’esmalt dental i pèrdua de les dents.

Problemes relacionats amb l’obesitat com problemes respiratoris, hipertensió.

La major part d’aquestes conseqüències milloren amb la recuperació gràcies al tractament tot i que en funció de la durada de la malaltia pot ser que alguna d’aquestes conseqüències es mantingui, sobretot quan han estat molts anys.

Manifestacions psicològiques Per què té tants canvis d’humor? Els TCA són trastorns de base emocional que fan que la persona se senti sovint trista, angoixada, insegura, amb l’autoestima baixa, enfadada, etc. A més, el mateix trastorn fa que la persona tingui una por intensa a engreixar-se i això provoca distorsions de pensament envers la percepció del cos i del menjar. A més d’això, l’estat d’ànim s’agreuja davant el menjar o temes relacionats amb el cos. Tot i així hem de tenir en compte que és possible que la persona tingui estones en què està aparentment bé. També és possible que aquests canvis d’humor siguin menys presents fora de casa, però molt evidents en l’entorn familiar.