Núm. 150 octubre - novembre - desembre 2021

L’Augustus Tarancot El desig d’en Tarancot pel 2022 és que la pandèmia toqui el dos!

Encara que em costi, que em sàpiga greu, que estigui enfadat, i no sé pas quantes coses més, jo ho he fet. He aparcat altra vegada les ganes que tinc de sortir al carrer sense la mascareta, les ganes que tinc de fer una trobada d’aquelles que s’allarguen més enllà de la mitjanit amb amics i companys, les ganes que tinc de poder abraçar i petonejar tota la família... i, a més, també m’he vacunat. Ho he fet per responsabilitat, com tanta altra gent, tot desitjant que es compleixi el que ha dit el director general de l’Organització Mundial de la Salut, el senyor Tedros Adhanom Ghebreyesus: “El 2022 és l’any en què hem de posar fi a la pandèmia”.

ENIGMES

Hi estic completament d’acord! Que la pandèmia toqui el dos el 2022! Ull viu, però!

Perquè el director general de l’OMS també ha advertit que, per aconseguir-ho, és vital que la vacuna arribi allà on encara no ho ha fet. “Si volem que s’acabi la pandèmia, hem d’acabar amb les desigualtats, vetllant perquè el 70% de la població de cada país estigui vacunada a mitjans d’any”, ha dit. I això d’acabar amb les desigualtats em sembla que encara ho tenim molt verd. Perquè per més solidaris que siguem com a persones individuals, com demostrem any rere any amb La Marató, amb Cáritas, amb Creu Roja..., resulta que aquesta solidaritat no s’acaba de traduir en les actuacions dels governs dels països més afavorits, que acaben enviant als països més pobres vacunes a punt de caducar o sense les xeringues per poder-les posar. Quina vergonya!

Segon enigma. Si dues gallines ponen dues dotzenes d’ous en dues setmanes, quantes dotzenes d’ous pondran quatre gallines en quatre setmanes?

A veure si quan celebrem la propera Setmana Mundial de la Immunització podem dir que les coses han canviat. Seria molt important.

40

Mentre esperem que efectivament la pandèmia toqui el dos aquest 2022, i per distreure’ns una mica, us convido a resoldre uns quants enigmes. En aquests enigmes, el número 2 hi juga algun paper, ja sigui en l’enunciat o en la solució. Aquí els teniu: Primer enigma. Totes les camises que tinc menys dues són blanques, totes menys dues són vermelles i totes menys dues són blaves. Quantes camises tinc i de quin color són?

RECOMANACIÓ LITERÀRIA I abans de dir-vos adeu, també us porto aquí, com gairebé sempre, alguna recomanació literària.

Aquesta vegada només us en porto una de recomanació: Capità Lluc. Es tracta de la darrera novel·la d’en Carles Sala i Vila, un vell conegut nostre que sabeu que admiro molt. En Carles és el guanyador del 59è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a nois i noies de la Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes que organitza Òmnium Cultural.

Encara haurem d’esperar uns dies per poder llegir Capità Lluc. L’editorial La Galera en prepara la publicació pel mes de març.

Mentrestant, però, us puc explicar el que en Carles Sala i el jurat del premi n’han explicat: que el protagonista és cec, que hi ha un viatge per anar a veure el mar i que és una història d’aventures aparentment forassenyada que posa en valor la complicitat entre infants i avis, en un territori i amb uns artefactes que faran somiar els lectors. Jo ja tinc ganes de llegir-la!

Fins a la propera! Continuem cuidant-nos molt, si us plau!

Augustus Tarancot Aprenent de bruixot tarancot@gmail.com

Tercer enigma. En Pere i la Lourdes, que són germans, discuteixen sobre les seves edats. En Pere, que és el gran, fa dos anys tenia el triple d’anys que la Lourdes, la seva germana petita. Dos anys abans, o sigui fa quatre anys, tenia cinc vegades l’edat de la Lourdes. Quants anys han de passar perquè en Pere tingui el doble d’anys que la Lourdes?

Estic convençut que una gent tan trempada com vosaltres trobarà la solució ràpidament.

Si no us en sortiu, però, us he deixat les respostes al final d’aquest escrit.

SOLUCIONS ALS ENIGMES

Probablement les nostres ganes de poder tornar a fer tot allò que fèiem abans de la Covid ens han jugat una mala passada i per això ara les hem hagut de tornar a aparcar.

La Setmana Mundial de la Immunització se celebra cada any l’última setmana d’abril i té per objectiu garantir que tothom estigui protegit davant les malalties que es poden prevenir mitjançant la vacunació. La vacunació universal com a prioritat sanitària assegura, per exemple, el control de les hepatitis víriques, la salut dels adolescents o la millora en l’atenció prenatal i neonatal, així com l’ampliació de l’esperança de vida.

La immunització salva entre 2 i 3 milions de vides l’any. I a mi això em sembla senzillament impressionant i gens menyspreable.

1. Tres camises: una de blanca, una de vermella i una de blava.

2. 8 dotzenes.

3. En Pere té 14 anys i la Lourdes en té 6.

D’aquí a dos anys, en Pere en tindrà 16, el doble que la seva germana Lourdes, que en tindrà 8.

És que n’estem tips, cansats, enfadats, irritats... i molt preocupats. Vaja, si més no jo sí que ho estic de preocupat. Perquè sembla que aquest coi de pandèmia no tingui final.

Quan ens havíem fet il·lusions de poder recuperar per Nadal trobades i abraçades amb gent que estimem després de tant de temps de distància de seguretat imposada, resulta que va i fem com els crancs, marxa enrere.