Llar d’infants Una mica de “Coloraines” Tió, tió, caga torró… Ups! un moment que ens oblidem de saludar… Hola, com esteu? És que tenim el cap dins el Nadal… Ja ens entenem, oi? Abans hem de fer-vos cinc cèntims de la tardor. Una vegada superats els primers nervis-inquietuds, vàrem començar a gaudir del nostre entorn, iniciant-nos amb les passejades. Mentre els nostres companys/es, “ els Exploradors/es” i “els Inventors/es”, continuaven amb les adaptacions, nosaltres, “els Jardiners/es” i “els Cuiners/es” ens preníem el nostre temps sortint a estirar les cames. D’aquesta manera anàvem trobant petits estímuls i tresors que ens passen desapercebuts en el tràfec del dia a dia. Un cargol, un escarabat, el tren que ens saluda a tota velocitat, l’autobús, els cotxes, fins i tot, un avió que passa pel cel. Aquestes petites “coses” ens encanten i ens fan adonar d’allò que ens envolta. Ah! i per descomptat anem aprenent a interioritzar petites normes, necessàries per circular pels carrers del nostre poble.
16
D’altres dies, a dins les aules, ens oferien propostes relacionades amb la tardor i els seus elements. Descobrir els cítrics, les magranes, els raïms, les fulles… notar el seu tacte, l’olor, el gust. El color i totes les seves possibilitats. Un ventall d’opcions que poc a poc anem decidint, pensant, elaborant. Sempre d’acord amb els interessos de cadascú… Els petitons també entre rialla i ploralla, anaven afegint activitats en els moments més relaxats. I així vam arribar a la primera festa, “la Castanyada”. Al matí sortíem a buscar la castanyera que sempre es perd abans d’arribar a “Coloraines”. Sort que la vam cridar ben fort i ens va aparèixer en un dels carrers. Molt contenta ella, ens va acompanyar a l’escola a conèixer els nostres petits companys/es.
