Revista Formentera més propera. núm. 4 by Consell Insular de Formentera

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar gratuït | Número 4

Entrevista a Sílvia Tur Recuperació de les salines de Formentera Una mirada enrere: entrevista amb la Coordinadora d'Entitats Cíviques

D’actualitat Les

notícies més actuals de Formentera: nova retolació dels carrers de Formentera, apertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i molt més! >>> pàg. 4 En Primera Persona

Entrevista amb la consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies del Consell de Formentera, Sílvia Tur >>> pàg. 6 Miscel·lània Tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: medi ambient, esports i turisme, entre d’altres! >>> pàg. 9

No et perdis l’entrevista amb els membres de la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, la veu del poble de Formentera >>> pàg. 23 Illa al Sud Una

retrospectiva per la vida de l’escultor i artista israelià, Aaron Keydar, afincat a Formentera des dels anys 70. Per Josep Rubio >>> pàg. 25 Posa’t al dia Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de Setembre i Octubre >>> pàg. 27 Les nostres veus

En aquest número hi col·laboren l’Associació Cultural i àudio-visual de Formentera (ACAF), productora de la ràdio local de l’illa, i l’Associació de veïns des Caló!...pàg. 29 Directori Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics >>> pàg. 31

SUMARI + EDITORIAL

l passat 25 de juliol vàrem viure la celebració de la primera Diada de Formentera. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que ens atorgà la independència política d’Eivissa, també establia que cada illa podria tenir els seus símbols distintius propis.

El procés per a l’aprovació d’aquests símbols no ha set fàcil. Feia falta una recerca que en sustentàs la proposta. La tasca va ser encomanada, per unanimitat del ple de 19 d’octubre de 2007, a la institució cultural de referència: l’Obra Cultural Balear de Formentera. L’estudi, fonamentat en les normes de l’heràldica i la vexil·lologia, va permetre el consens amb totes les forces polítiques. Així, el 12 de novembre de 2009 es va aprovar la nova bandera, l’escut, la diada i el reglament orgànic que desenvolupa el marc normatiu de la nostra institució. En aquesta primera festivitat de Sant Jaume com a Diada de Formentera, el Consell ha volgut retre homenatge a entitats, persones o empreses que, per la seua vàlua, han contribuït a conformar la Formentera d’avui. L’anterior sistema de mencions amb què comptava l’Ajuntament de Formentera ha quedat modificat amb el nou reglament, i així es creen els Premis Sant Jaume, que en aquesta primera edició s’han concedit a l’Hostal la Savina, Don Pep Costa i Guasch, i Joan Colomar Torres “Peret”. Es crea, també, la Medalla d’Or del Consell Insular de Formentera, que enguany s’ha atorgat a la Coordinadora d’Entitats Cíviques. Els seus mèrits avalen àmpliament aquests reconeixements. L’Hostal la Savina ha conservat, amb actualització constant, el mateix esperit familiar i confortable que en el passat, amb una atenció personalitzada i de qualitat transmesa d’una generació a una altra fins avui dia. Per la seua banda, Don Pep Costa i Guasch, des del seu sacerdoci a la parròquia de Sant Ferran va permetre, amb el seu ajut i assessorament, que molts jóvens continuassin els seus estudis fora de Formentera. Finalment, la figura de Joan Colomar Torres suposa un homenatge als qui lluitaren per la llibertat i moriren, hagueren d’exiliar-se o varen ser confinats a les presons franquistes. És, per ell mateix, un testimoni excepcional de la nostra història més recent i un exemple de compromís, coherència i honestedat. Per la seua banda, entre els anys 1992 i 1995 la Coordinadora d’Entitats Cíviques va aglutinar tot el moviment ciutadà d’oposició a la urbanització massificada de l’illa i a la seua degradació mediambiental. La Formentera d’avui, per tant, és hereva d’aquell projecte social, econòmic i territorial promogut per la coordinadora. En aquesta revista trobareu una entrevista amb la coordinadora, notícies sobre ses Salines on sorgí el moviment polític que marcà la vida de Joan “Peret”, mostres de la vitalitat de la nostra indústria turística, que tan bé representa l’Hostal la Savina i tota la tasca que des de l’Àrea de medi ambient es desenvolupa per gestionar aquest llegat de futur sostenible que la coordinadora defensava. Enhorabona a totes les persones i entitats guardonades!

Formentera + Propera Número 4 | Setembre/octubre 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera | Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

D’ACTUALITAT

Una finestra única d’atenció ciutadana

a posada en marxa de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), ubicada al costat de l’edifici principal del Consell Insular de Formentera (carrer de Ramon Llull núm. 6), significarà poder dur a terme la pràctica totalitat dels tràmits i gestions d’una manera centralitzada a la mateixa oficina. La finalitat d’aquesta finestra única és simplificar i aproximar l’administració a la ciutadania, facilitant tota la informació

Reordenació de l’espai portuari

rran de la problemàtica derivada de la mancança d’aparcaments per estacionar cotxes i altres vehicles a la zona portuària de la Savina, el Consell Insular de Formentera va iniciar un procés de negociacions amb l’Autoritat Portuària per tal d’arribar a una solució a aquest problema històric. La proposta inicial de l’Autoritat Portuària passava per la construcció d’un edifici per a la dotació de places d’aparcament públiques, oficines i

sobre els tràmits que es poden dur a terme a la institució insular i l’estat en què es troben una vegada iniciats. A més, l’OAC serà un lloc on poder obtenir informació general i on poder efectuar consultes sobre cursos, ajuts o subvencions que ofereix el Consell Insular de Formentera. Entre altres gestions, la ciutadania de Formentera podrà tramitar directament des de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) certificats del padró, llicències de pesca recreativa, llicències d’obres, consultar i/o demanar informes sobre domicilis o establiments, sol·licitar les parades de venda artesana, dur a terme la inscripció a la borsa de voluntariat de l’Àrea de Benestar Social o reservar instal·lacions esportives. Així mateix, les persones usuàries podran rebre assistència i assessorament per part del personal de l’Oficina d’Atenció Ciutadana per a la realització de qualsevol tràmit, ja sigui adreçat al Consell Insular de Formentera com a una altra administració i, si cal, obtenir assistència per part d’un tècnic especialitzat en la matèria. Tot aquest procés s’ha realitzat de forma paral·lela a la implantació de l’administració electrònica, amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o ciutadana de Formentera pugui adreçar-se a la institució insular per mitjans telemàtics o per Internet. Tot això serà una realitat amb la imminent posada en marxa de l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC)

despatxos, tot i que després de la mediació del president del Consell Insular de Formentera, es va aprovar al Consell d’Administració de 30 de juny l’enderrocament de l’Edifici Bulevard, situat al carrer de Ponent del Port de la Savina, per a la construcció d’un nou edifici amb planta baixa que permeti ubicar-hi les oficines de lloguer de vehicles i dos plantes pis per a l’aparcament de tota la plataforma de vehicles de lloguer, sense afectar l’espai públic de la zona portuària. El nou contracte marca expressament la construcció d’un edifici amb 200 places d’aparcament, amb un espai per a 88 cotxes i 36 ciclomotors com a mínim destinat a les empreses de lloguer, cosa que permetrà alliberar la zona que

actualment ocupen aquestes empreses per a l’ús públic i gratuït de la ciutadania de l’illa. Aquesta decisió va ser fruit del consens entre el Consell Insular de Formentera i els representants locals de l’Associació Empresarial de vehicles de lloguer de Balears (AEVAB), per tal de dur a terme una ordenació de l’espai portuari que milloràs la imatge de les instal·lacions, i combinàs l’operativitat de les empreses de lloguer amb l’ús públic del Port de la Savina per a la ciutadania de l’illa. La construcció d’aquesta nova instal·lació serà una realitat de cara a l’estiu del 2012

Nova retolació dels carrers de Formentera d’acord amb la seua història i cultura

1 > Registre general del Consell Insular de Formentera 2 > Carrer d’Antoni Tur “Gabrielet” al Pilar de la Mola 3 > Aparcaments de lloguer del port de la Savina

l Consell Insular de Formentera està duent a terme la retolació de nous carrers, així com la retolació de carrers ja existents que no comptaven amb cap placa identificativa. Aquesta iniciativa duta a terme pels serveis tècnics del Consell de Formentera suposarà la col·locació d’aproximadament 120 rètols per tots els nuclis urbans de Formentera, amb l’objectiu de senyalitzar noves vies i places de l’illa, així com carrers i passatges amb denominació anterior que no havien set senyalitzats fins a dia d’avui. Pel que fa a la nova retolació, es tracta d’un projecte encarregat a l’Obra Cultural Balear de Formentera, que contempla l’anomenament de nous carrers, places, vies i espais públics amb denominacions que es presenten agrupades en camps temàtics afins al nomenclàtor existent que data de 1983, tenint en compte la història i la cultura formenterera.

L’informe tècnic presentat per l’Obra Cultural Balear exposa 35 denominacions, 12 de les quals són de reserva, pensades en possibles casos de modificacions o ampliacions dels nuclis urbans existents. La proposta de nomenclàtor inclou noms de personalitats il·lustres de l’illa, com el carrer de Pius Tur (Sant Francesc), carrer de King Crimson (es Pujols), carrer d’Antoni Marroig Boned (la Savina) o plaça de l’Historiador Joan Marí Cardona (Sant Ferran). 2

Altres nom escollits són els que fan referència a ports mediterranis, plantes i arbres típics de l’illa, història i institucions, així com embarcacions emblemàtiques de Formentera com carrer del Llaüt des Caló, as Caló i passatge del Vapor Manolito, a la Savina. Així mateix, s’ha volgut retre homenatge a les vies històriques amb la designació de carrer de s’Estufador, sa Talaiassa, sa Cala, Monestir de Santa Maria i de ses Creus, tots ells al Pilar de la Mola. Aquesta retolació juntament amb la numeració feta l’any 2009, ajudarà a identificar amb més facilitat les adreces postals i de notificació a la ciutadania que viu als nuclis urbans de l’illa.

De moment ja s’ha finalitzat la senyalització al poble del Pilar de la Mola, es Caló, ses Bardetes i la Savina i s’està duent a terme la retolació de la resta dels pobles de Formentera

EN PRIMERA PERSONA

“Formentera té com a repte treballar en l’aplicació de projectes innovadors”

ílvia Tur, la consellera més jove del Consell de Formentera, exerceix amb només 31 anys com a cap d’una de les àrees més importants per a Formentera. La seua gestió al front de l’àrea de Medi Ambient i Noves Tecnologies ha contribuït a millorar la imatge turística de l’illa. La forta estima per la seua terra ha estimulat des de sempre el seu caràcter lluitador en projectes que tenen com a objectiu preservar la singularitat d’un indret com Formentera. Quin és el paper de les institucions en la preservació del medi ambient i la consciència ecològica? Consider que les administracions públiques han d’invertir temps i dedicació en matèria d’educació ambiental. La necessitat de preservar els recursos naturals és cada dia més manifesta i l’efectivitat de llançar campanyes, tallers i cursets de formació, o esdeveniments culturals relacionats amb el medi ambient, en

demostra l’efectivitat de manera clara. A nosaltres ens ha donat molt bon resultat treballar en aquesta línia, facilitant la participació ciutadana en la posada en marxa de nous serveis amb projectes com el Pla de Mobilitat Sostenible al Parc Natural o el projecte d’eliminació de bosses de plàstic “Formentera sense plàstic, naturalment”.

Precisament, el Parc Natural de ses Salines no comptava amb cap mena de control fins a l’execució d’un Pla de Mobilitat. Com valorau l’execució d’aquest pla? L’execució d’aquest projecte era molt necessària i el temps i resultats n’han demostrat l’efectivitat. Tot i així he de dir que es tracta d’una experiència en constant evolució per a la millora contínua i que ens reporta un gran aprenentatge. Enguany disposam de dades estadístiques que per primer cop ens ajudaran a ajustar més els horaris i serveis en base a l’afluència de visitants de cada període, de manera que per a la pròxima temporada seguirem apostant per la millora qualitativa pel que fa a l’organització. Creieu que la inversió que fan les administracions en matèria de medi ambient és suficient? És clarament insuficient. Si ens hi fixam, els parcs naturals o les reserves marines són espais que per norma general requereixen molts

de recursos econòmics per assolir les exigències que les figures de protecció estipulen en aquests espais naturals. Si aquests recursos econòmics no es treuen per altres mitjans, no es pot esperar ser a l’altura, per exemple, de les exigències que estipula el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc natural de ses Salines amb mitjans o subvencions del Govern Balear. Crec que és una assignatura pendent, no només a Formentera, sinó a tot el territori nacional.

de banda la feina que des del Consell insular es fa quant a denúncies i sancions en aquesta matèria ja que la neteja viària i la recollida de residus són una prioritat per aquest equip de govern.

Pel que fa a les salines, ens trobam en una fase de reactivació de la indústria salinera. En quina línia s’està treballant? La recuperació de la indústria salinera és un tema d’interès general, del qual es porten anys parlant. Tot i així, fins que Actualment estau treballant en el projecte d’ancoratges al no va començar aquesta legislatura no s’havia fet cap passa Parc Natural, considerat un dels projectes més ambiciosos ferma per fer d’aquest projecte una realitat. La clau de tot això de la vostra àrea. Què suposarà per a Formentera l’aplicació? ha set la voluntat i bona predisposició tant del Consell Insular Avui per avui veig més clar que mai la necessitat d’un projecte de Formentera com de Salinera Española S.A. per arribar de regulació d’ancoratge d’embarcacions. Tant el sector de a un acord. Recordem que a l’any 2007, aquesta empresa l’empresariat nàutic com el sector de la restauració i els usuaris feia 30 anys que havia deixat d’exercir l’activitat salinera i usuàries de les platges tenen molt clar que la situació és a Formentera. I en paraules de l’empresa, mai no havien insostenible. La seua aplicació serà molt beneficiosa sobre el arribat a un acord amb la institució formenterera. L’acord medi ambient i l’ecosistema marí, que és la motivació principal que s’ha establert és que el Consell de Formentera donarà d’aquest projecte, la qual cosa millorarà la imatge turística de suport a la recuperació de l’activitat salinera amb tot el que l’illa amb l’accés d’embarcacions a un lloc ordenat i controlat, comporta, sempre i quan Salinera Espanyola recuperi de forma dotat d’una seguretat per fondejar, que redundarà directament progressiva el patrimoni històric i arquitectònic que hi ha a les en el manteniment del paisatge del litoral d’aquesta zona. Si salines, a nivell de sèquies, parets, cases, etc. És a dir, tot el que tot va bé, aquest projecte serà un conformava la infraestructura salinera. exemple que es podria extrapolar Podem evidenciar que a dia d’avui onsider que les a molts altres indrets de les Illes s’han fet inversions importants i que administracions públiques hi ha molts de projectes d’obres majors Balears. han d invertir temps i i menors lliurats al Consell Insular dedicació en matèria Formentera ha set un dels que tan aviat com rebin l’autorització municipis pioners a Espanya de la Demarcació de Costes podran d educació ambiental amb el projecte d’eliminació de obtenir les llicències i remodelar molts bosses de plàstic “Formentera sense plàstic, naturalment”. d’edificis i casulls que s’estan caient. Què ha suposat a nivell personal l’assumpció d’aquest repte? Evidentment, suposa una gran satisfacció personal. Com a consellera de Comunicació i Noves Tecnologies també Totes aquestes accions s’han fet amb una implicació de tot s’han aconseguit millores importants com la informatització l’equip de treball de l’àrea de Medi Ambient i un gran esforç de tots els processos administratius o la posada en marxa per conscienciar la gent sobre la importància de portar a del projecte Formentera Wi-Fi. L’àrea de Noves Tecnologies terme aquest tipus d’accions. Aconseguir involucrar els és una àrea molt nova en tots els aspectes, perquè té comerços d’alimentació i la ciutadania amb projectes com el projectes molt innovadors que mai no havien set d’aplicació de “Formentera sense plàstic, naturalment”, ha set el major a Formentera. Crec que és important per dos eixos: per un repte. costat, per la utilitat pública i l’agilitat que això comporta pel que fa als processos administratius amb els avantatges que Els milers de visitants que arriben a Formentera a l’estiu pugui atorgar a la ciutadania, i per altre costat, dóna una generen tones de residus. Com es gestiona aquest aspecte? imatge de seriositat i rigor que una institució possibiliti l’accés Per donar un bon servei s’ha de fer una feina acurada de a la informació de manera sistematitzada en format digital. planificació dels serveis d’estiu durant la temporada d’hivern. El projecte “Formentera Modernitza” és un projecte que va Recordem que la gran afluència de visitants i turistes que néixer amb aquest esperit, ha set una tasca molt dura poder rebem en els mesos de temporada alta genera un volum assolir i completar el projecte i ara ens ve la part final, que de residus d’aproximadament quatre vegades superior a és obrir les portes dels nostres mitjans digitals i oferir aquest la mitjana de la resta de l’any, però estam molt atents a les servei diàriament a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana conductes del turisme respecte la generació i gestió dels fems (OAC) i de Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC). I tot que produeixen i tractam d’adaptar al màxim cada servei a això necessitarà d’una millora contínua i d’un esforç constant; les especificitats de cada nucli urbà. Tot això sense deixar però val la pena, la gent ho demana i és una exigència actual

“C

’

”

dels nostres temps. Durant aquesta legislatura es va reclamar la inclusió de Formentera en la denominació d’“Eivissa, Biodiversitat i Cultura”. Quins són els objectius de la institució amb aquesta reclamació? El conseller de Turisme i jo mateixa vàrem anar a la seu de la UNESCO a Ginebra per obtenir informació de com estava l’expedient “Eivissa, Biodiversitat i Cultura” i per conèixer de primera mà quina era la participació real de Formentera en aquesta declaració. Una vegada vàrem tenir la informació, decidírem iniciar els tràmits per reclamar la inclusió de Formentera en aquesta denominació. Avui per avui, la conselleria de Cultura del Govern Balear té una petició formal per tramitar a la UNESCO la sol·licitud de canvi de nom del bé “Eivissa, Biodiversitat i Cultura” pel bé “Formentera i Eivissa, Biodiversitat i Cultura”. Creiem que és una reclamació justificada i documentada i amb aquest sentit s’hi ha tramès. Esperam que el Govern Balear doni sortida a aquesta reclamació i que ho faci amb la màxima celeritat. La inclusió del nom de Formentera suposarà tenir una participació activa en la gestió d’aquest bé, que és el que està previst a les guies operatives de la UNESCO per a la gestió dels béns patrimoni mundial. L’Àrea de Medi Ambient ha set una de les prioritats d’aquest equip de govern des de l’inici de legislatura. Què s’ha aconseguit en aquesta matèria durant aquests 3 anys de govern? En matèria de medi ambient jo destacaria el salt monumental que s’ha fet en la gestió de residus a totes les escales, des de perillosos fins a urbans, quant a la prestació de serveis i la dotació d’equipament. I també he de destacar, per efectes visibles i perceptibles des del primer moment, la regulació dels aparcaments a ses Illetes. I esper que tant la gestió dels ancoratges a s’Estany des Peix com la del Parc Natural de ses Salines puguin ser una realitat a partir del pròxim estiu. Quins reptes es plantegen de cara a la nova legislatura en matèria de medi ambient? El repte per a mi és en la creació d’una planta industrial de tractament de fracció orgànica. Això és un projecte sobre el que s’ha de treballar, perquè podria suposar reduir en un 20% el volum de residus que s’han de traslladar a Eivissa i pels quals s’han de pagar uns costos. Aquesta planta permetria una gestió ambiental més eficient perquè ens estalviaríem el transport a Eivissa, el que repercutiria en un estalvi per a la ciutadania. En matèria mediambiental un altre dels reptes és la participació de Formentera en projectes de finançament europeus. Podem aprofitar molts fons europeus per fer projectes pioners a Formentera, ja sigui en mobilitat, residus o eficiència energètica i crec que Formentera té com a repte treballar en l’aplicació de projectes innovadors

MISCEL·LÀNIA

Il·lustració: Núria Fortuny

Benestar Social i Joventut

Formació gratuïta per millorar l’ocupació

Vanessa Parellada | agent d’Ocupació i Desenvolupament Local del Consell Insular de Formentera

l foment de formació professional per a l’ocupació és una de les polítiques adoptades per millorar les possibilitats dels i de les treballadores per trobar una feina de qualitat. És per aquest motiu que les institucions públiques hi inverteixen per tal que aquesta formació pugui proporcionar-se de forma gratuïta per al futur alumnat. Enguany el Consell Insular de Formentera s’ha inscrit en el Registre de Centres i Entitats de Formació, fet que permetrà optar a més fonts de finançament per promoure més i millor formació ocupacional. Des del departament de Treball i

Formació s’està treballant perquè a l’hivern de 2010-2011 puguin realitzarse una sèrie de cursos que es preveu que siguin els següents: “Alemany d’atenció al públic” (200 hores), “Monitor de temps lliure” (275 hores), “Operacions bàsiques de restaurant i bar” i dues edicions del curs “Socorrista aquàtic” (200 hores cada edició). El nombre màxim de places per a cada curs és de 10, de manera que, en total, el nombre d’alumnat format pot pujar a 50. Per al curs de “Monitor de temps lliure” es contactarà amb escoles de temps lliure perquè s’encarreguin de la formació teòrica, requisit imprescindible per tal que l’alumnat pugui obtenir el carnet oficial de monitor de temps lliure.

Aquests cursos es dirigeixen preferentment a persones desocupades i les persones interessades només han d’emplenar una sol·licitud que poden trobar al departament de Treball i Formació del Consell, i adjuntar-hi la documentació pertinent. Els cursos es realitzaran entre novembre i abril i estan cofinançats pel SOIB, pel Fons Social Europeu i per l’Àrea de Benestar Social de Formentera

Període previ de prescripcions: de l’1 de setembre a l’1 d’octubre Més informació al departament de Treball i Formació, Àrea de Benestar Social aodl@formentera.es

Treballs en benefici de la comunitat

es de l’any 2009, el Consell Insular de Formentera té signat amb la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries un conveni que regula i facilita els treballs a la comunitat com a substitutoris de penes que podrien suposar l’ingrés a una institució penitenciària. En la pràctica, els treballs en benefici de la comunitat suposen, com a mínim, dos avantatges: per una banda, el penat

Nova línia d’ajuts per a les associacions d’immigrants

Il·lustració: Núria Fortuny

substitueix un ingrés a la presó per un règim que li permet continuar fent la seua activitat quotidiana, i per l’altra, el municipi pot disposar d’unes jornades de serveis que ajuden a complementar els recursos que ja disposa. Segons les condicions establertes a l’article 49 del Codi Penal i al Reial Decret 505/2005, el Consell Insular de Formentera oferta 12 places, que se dediquen fonamentalment a feines de manteniment, neteja, pintura, electricitat, obres i vigilància. El Ministeri de l’Interior assumeix la cobertura de les contingències que corresponen a l’Institut Nacional de Seguretat Social en cas d’accidents laborals i/o malalties professionals dels penats pels dies de treball en benefici de la comunitat

Registre d’Associacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, entre d’altres requisits.

l departament d’Immigració de l’Àrea de Benestar Social de Formentera està treballant en la redacció de les bases que regiran la convocatòria d’ajuts dirigits a cases regionals, associacions d’immigrants estrangers i de ciutadans de la Unió Europea per a l’any 2010.

D’altra banda, la normativa que regularà el Fòrum Sociocultural i de la Immigració de Formentera es troba en la seua fase final, pel que se’n preveu la constitució definitiva de cara al mes d’octubre. L’objectiu que persegueix és promoure i facilitar la participació, la consulta i el diàleg de totes les institucions i entitats implicades en el procés d’integració social dels immigrants i refugiats així com l’intercanvi cultural entre totes les persones que viuen i conviuen a Formentera.

Es preveu que un nombre important d’associacions podran beneficiar-se d’aquesta subvenció, amb els requisits de ser associacions sense ànim de lucre, tenir el seu domicili a l’illa de Formentera i estar legalment constituïdes i inscrites al

D’acord amb els eixos de feina marcats, el Consell Insular de Formentera ha apostat de forma rigorosa per les polítiques i actuacions destinades a l’acolliment i la integració dels immigrants residents a l’illa de Formentera

Educació, Cultura i Patrimoni

Homenatge a Hans Grass, la fascinació pel retrat Anna Costa | tècnica de Cultura del Consell Insular de Formentera.

’Àrea de Cultura i Patrimoni inaugura el pròxim mes d’octubre una exposició retrospectiva pòstuma del pintor Hans Grass que ens deixà ara fa dotze anys.

L’exposició del pintor alemany serà un recull del llegat de més de mil obres que deixà a la família, principalment acrílics sobre tela, aquarel·les, dibuixos al carbó i gravats. Aquesta selecció de l’obra la dividirem en dos grans blocs temàtics: l’ésser humà i la natura. A més, situarem aquests dos grans blocs en espais expositius diferents: l’Ajuntament Vell i la sala d’exposions.

La temàtica de Hans se centra bàsicament en els retrats, autoretrats, natures mortes i paisatges. Per mor de la seua preocupació humanista, el retrat com a forma de trobada amb la psique el va fascinar des de molt jove i així va situar l’ésser humà com a eix central de la seua obra. La inspiració li venia sempre de l’interior i la seua fantasia li permetia un gran horitzó de possibilitats per poder treballar en tots els estils, fins i tot l’abstracte, però desvinculant-se sempre de les modes que dictaven el moment. Hans Grass fou pintor i escultor. Dedicà la vida a les arts plàstiques i a la poesia. Va viure a Formentera des de l’any 1965 i a l’illa realitzà la major part de la seua obra, fascinat per la llum i la gent que hi viu en tranquil·litat. Del 18 al 30 d’octubre podeu gaudir de l’obra d’aquest gran artista a la Sala Municipal d’Exposicions i a Sala d’Exposicions “La Caixa”

Fotògraf: Reinald Wnsche

Nou Servei d’assessorament lingüístic

l Consell Insular de Formentera ja disposa d’un Servei d’assessorament lingüístic, al qual tota la ciutadania que ho desitgi pot adreçar consultes lingüístiques o enviar textos breus per a la seua revisió. A més, el servei també ofereix la possibilitat de traduir cartes de restaurants o cafeteries. A SAL (Servei d’assessorament lingüístic) també us informarem dels cursos de català dels diversos nivells que es realitzen arreu

de l’illa, de les subvencions existents per a la retolació en català dels establiments, a més, de la futura posada en marxa del Voluntariat Lingüístic, programa en el qual, tant si sou catalanoparlants com si el que voleu és practicar i millorar el vostre català, us hi volem veure

Àrea de Cultura de Formentera, avinguda de Portossalè s/n Telèfon 971 32 12 75, ext. 22 sal@formentera.es

Esquadra de caramellers: Vicent Mayans, Pep Simon i Jaume Roig

A la recerca de sonadors Jaume Escandell | tècnic de Patrimoni del Consell Insular de Formentera

El fet que la pràctica musical del tambor i la flaüta sigui de transmissió exclussivament oral dificulta molt més la localització de tots els sonadors que hem tengut al llarg de la història. Així, aquest procés només es pot fer combinant dues fonts d’informació: el testimoni oral dels més majors i els exemplars d’instruments antics conservats.

Tot i que durant les darreres dècades Formentera no ha comptat amb sonadors tan anomenats com alguns d’Eivissa –Nicolau des Savinar, Pep Mossènyers o Joan d’en Lluc, per posar alguns exemples-, sí que s’han d’esmentar una sèrie de noms que han destacat dins el panorama formenterer i han contribuït de manera molt notable a la pervivència d’aquesta tradició. És el cas de Pep Torres “Simon”, Xomeu Joan “Xomeu de na Pepa”, Vicent Cardona “Simonet” o Joan Mayans “Xomeu”.

La introducció d’aquests instruments a Formentera va tenir lloc durant el segle XVIII. Amb el procés de repoblament de l’illa per part de gent procedent principalment de la zona nord-oriental d’Eivissa, els costums d’aquella illa passen, com és lògic, a la pitiüsa menor. Entre d’altres, els coneixements, els usos i les pràctiques musicals. Es tracta, per tant, d’una mateixa tradició musical, indissociable de la d’Eivissa.

Però aquesta recerca de sonadors no només s’ha de fer cap endarrere, sinó que també és necessari pensar en el futur. En aquest sentit cal valorar molt positivament la feina feta en el si de l’Escola Municipal de Música de Formentera des de setembre de 2007, amb la incorporació d’instruments de música tradicional com a nova oferta educativa (tambor, flaüta i castanyoles) i sota els ensenyaments del també sonador Xomeu Joan “Xomeu de na Pepa” (fill). A les portes de començar el quart curs acadèmic, s’ha aconseguit formar un grup ben consistent de sonadors i sonadores que suposen una garantia clara de cara al manteniment de la pràctica musical de la flaüta i del tambor a l’illa de Formentera

l tambor, la flaüta i les castanyoles s’han de considerar els instruments més importants del que avui dia anomenam música tradicional tant a Formentera com a Eivissa. Si deixam de banda l’espasí, la xeremia i el bimbau, més minoritaris aquests, els primers tenien una presència molt més destacada en les diferents manifestacions musicals pitiüses fins a la primera meitat del segle XX.

Geogràficament parlant, el potencial més gran pel que fa a sonadors de tambor i flaüta s’ha situat, durant el darrer segle, a la zona nord d’Eivissa, mentre que la zona sud i Formentera han destacat molt més pel que fa a cantadores, cantadors, cançoneres i cançoners.

Festes del Pilar 2010, amb un peu a la tardor

a Festivitat del Pilar de la Mola, celebrada el 12 d’octubre, dóna per finalitzada la temporada turística amb multitud d’actes culturals i esportius en honor a la seua patrona la Mare de Déu del Pilar.

Aquesta celebració, organitzada per la Comissió de festes de la Mola, adopta un to més religiós amb la tradicional missa,

seguida de la processó i del ball pagès. En els darrers anys, el programa de festes del Pilar s’ha caracteritzat per la qualitat i innovació, amb un èmfasi especial en activitats esportives i lúdiques per a la gent de Formentera. Enguany, les festes del Pilar aniran en la mateixa línia de l’any passat, amb actuacions musicals, cine, competicions esportives i la possibilitat de visitar el mercat artesà de la Mola, que ofereix les seues creacions als darrers turistes de l’estiu

El Pilar de la Mola: 12 d’octubre

Infraestructures, Agricultura i Ramaderia

Embelliment del nucli urbà des Caló 13

l Consell Insular de Formentera continua en la línia de millora dels pobles de l’illa amb l’embelliment a partir d’octubre del nucli urbà des Caló de Sant Agustí i la dotació i renovació d’infraestructures bàsiques i mobiliari urbà. La millora d’aquest espai urbà consistirà en l’ordenació dels vials i dels aparcaments, la pavimentació i empedrat dels carrers interiors del nucli, la instal·lació de nou enllumenat públic d’eficiència energètica, el soterrament de les esteses

de baixa tensió i telefonia i una nova xarxa de sanejament i abastament d’aigua, connectada a la nova xarxa que dóna servei al nucli urbà del Pilar de la Mola. Aquestes actuacions són una de les prioritats de la màxima institució de l’illa, que treballa per solucionar deficiències històriques en infraestructures i equipaments als nuclis urbans. Aquesta actuació s’engloba dins les actuacions d’embelliment de diversos nuclis urbans com la Savina, Sant Francesc, es Pujols, Sant Ferran, es Caló i sa Roqueta. El projecte s’ha adjudicat a l’empresa Vias i Construcciones S.A. per un import d’ 1.048.973,58 d’euros, IVA inclòs. L’objectiu és unificar i potenciar la imatge d’aquest nucli mariner, que constitueix un dels llocs més emblemàtics de Formentera

Pla Insular d’Obres i Serveis 2010 Pavimentació del carrer de Sant Antoni

es obres de pavimentació del carrer de Sant Antoni, al nucli urbà de Sant Francesc (darrere l’edifici Aurora), començaran durant el mes d’octubre amb la dotació de totes les infraestructures bàsiques per tal de deixar aquest vial en perfectes condicions per a la circulació de vehicles i vianants. Aquest projecte s’emmarca dins el Pla Insular d’Obres i Serveis 2010 i suposa la substitució i renovació de l’actual xarxa d’abastiment d’aigua i clavegueram, la instal·lació d’un nou sistema d’enllumenat d’eficiència energètica que s’ajusta a la normativa de no contaminació lumínica, a més del soterrament d’esteses aèries d’aigua, telèfon i electricitat i la dotació de mobiliari urbà com papereres, bancs i arbrat a les voreres.

Aquest carrer ha quedat com una zona marginal que ofereix un aspecte desolador, ja que es tracta d’un espai que s’utilitza com aparcament i com a via d’entrada al poble. La rehabilitació suposarà una ordenació viària, que permetrà la connexió al carrer de Santa Maria i a la carretera principal PM-820 amb totes les garanties de seguretat. El projecte s’ha fet en base a la normativa vigent sobre supressió de barreres urbanístiques, recollida a la llei 3/1993 de 4 de maig per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques

La rotonda d’accés a l’hospital serà una realitat a partir d’octubre

a futura rotonda que donarà accés a l’hospital de Formentera, començarà a construir-se en finalitzar la temporada turística i permetrà accedir a l’àrea sociosanitària en perfectes garanties de seguretat.

la part central. Les dimensions de la rotonda han set un dels motius del retard, ja que la dimensió proposada al projecte inicial no era adequada a la realitat de Formentera. Amb les modificacions del projecte, la futura rotonda d’accés a l’hospital és equivalent a la única rotonda existent a l’illa fins a dia d’avui.

Aquesta infraestructura, que connectarà amb la futura via perimetral al sud del nucli urbà de Sant Francesc, tendrà un diàmetre exterior de 38 metres i albergarà una escultura en honor a la posidònia a

Aquest projecte s’emmarca dins el Pla de Carreteres del Ministeri de Foment i compta amb un període d’execució de 3 mesos. El pressupost d’adjudicació correspon a un import de 694.551,94 euros, IVA inclòs, a l’empresa Naves i Conducciones S.A.

Esports

Primera recta d’atletisme a Formentera

ls esportistes de la modalitat d’atletisme ja compten amb una recta de 60 metres de longitud per a la pràctica d’aquest esport. Aquesta nova instal·lació s’ha ubicat al camp de futbol municipal i està composta de quatre carrils, un d’ells destinat al salt de longitud i al llançament de javelina, pes i disc. Així mateix, s’estan finalitzant les obres de construcció de les edificacions annexes al camp de futbol, un local social polivalent de 300 metres quadrats, dividit en dos edificis de planta baixa, que es destinarà a diversos usos. A l’accés del recinte s’habilitaran unes 20 places d’aparcament en bateria i s’està en negociacions per disposar de la superfície annexa a aquesta instal·lació per obtenir més capacitat d’aparcament. Amb aquesta infraestructura es conformarà una àrea socioesportiva amb diverses modalitats esportives que donaran un servei òptim als esportistes de Formentera.

El pressupost total és de quasi un milió d’euros finançat pel Consell Insular de Formentera

IV edició del torneig de tennis Àlex Corretja

l Torneig de tennis Illa de Formentera-Trofeu Àlex Corretja arriba a la quarta edició com un dels tornejos de tennis per a joves amb major repercussió del circuit nacional. Aquesta competició, que se celebra el mes d’octubre a Formentera, es consolida any rere any com un dels tornejos amb major infraestructura de Balears i dels millors del panorama nacional.

Formentera. Els èxits aconseguits pels equips de Formentera, combinat amb la creació d’esdeveniments com el Torneig Illa de Formentera fa que el futur del tennis a Formentera sigui molt prometedor. És per aquest motiu que el Consell Insular de Formentera ha efectuat la compra d’un solar per ubicar-hi un total de sis pistes de tennis i quatre pistes de pàdel per tal de diversificar i consolidar l’oferta d’oci esportiu a Formentera.

Les categories participants són benjamí, aleví i infantil, totes elles en masculí i femení. Les passades edicions d’aquesta competició han comptat amb una notable participació d’esportistes d’àmbit nacional i local, i per aquesta edició es calcula un total de 100 participants, procedents de les Balears, Barcelona i la costa llevantina

Aquest torneig és possible gràcies al Consell de Formentera i a la col·laboració de la Fundació Àlex Corretja. El pressupost d’enguany és de 30 mil euros, amb l’aportació de 20 mil euros per part de la institució insular

Cal destacar, que l’escola de Tennis es va proclamar campiona l’any passat a les categories benjamí, aleví i infantil d’Eivissa i

Inscripcions a l’Àrea d’Esports de Formentera Tel. 971 32 10 87 Ext.7

Gespa artificial per a una millor pràctica esportiva

’Àrea d’Esports del Consell Insular de Formentera treballa en la millora de les instal·lacions esportives, i per això ha dut a terme la reposició de la gespa artificial de la pista de futbol sala des Cap de Barbaria, així com la nova instal·lació de gespa a la pista esportiva del col·legi públic el Pilar de la Mola. La instal·lació de la Mola s’ha fet amb una gespa artificial d’última generació, idònia per a camps d’ús multiesportiu. Així mateix, la reposició des Cap és una gamma de gespa artificial dissenyada per a esports com el futbol on la superfície és durament castigada per la gran quantitat d’usuaris i l’explotació intensa. La fibra de la gespa destaca per la seua durabilitat, resistència i planimetria adequada, qualitats que permeten una alta rendibilitat de les instal·lacions, mínim manteniment i reducció del risc de lesions en l’esportista.

Aquest sistema, que presenta un aspecte i unes característiques similars a la gespa natural, s’ha certificat en laboratori segons el criteri de qualitat FIFA STAR II i compleix amb tots els paràmetres biomecànics de durabilitat i resistència climàtica segons The Handbook of Test Methods for Football Turf. La reposició de la gespa existent a la pista des Cap era una demanda per part dels usuaris pel seu alt estat de deteriorament després d’anys d’un ús intensiu. L’Àrea d’Esports de Formentera va dur a terme tota una sèrie de tasques de condicionament, valorades en cinc mil euros, per tal de facilitar les feines de col·locació de la nova gespa.

La partida pressupostària per a la col·locació de gespa artificial ha set de noranta mil euros

Medi Ambient i Noves Tecnologies

La sal de la vida David Calzada | director de Salines de Formentera S.L.

oincidint amb la temporada d’estiu i els factors climatològics idonis per a la formació de la flor de sal a les salines de Formentera, l’empresa Salines de Formentera S.L., ha creat i posat a disposició de tothom un programa de formació i recollida de flor de sal inclòs en el seu propi programa de responsabilitat social corporativa, anomenat: “Programa d’apropament a la cultura salinera 2010”.

Cal ressaltar que es tracta d’una experiència única en contacte amb la natura fomentant els costums tradicionals de les salines i l’economia d’aquestes ja que ha consistit en una activitat cultural remunerada, iniciativa remarcable en ser l’infraestructura salinera una activitat catalogada a Formentera com a Bé d’Interès Cultural (BIC) des d’aquest mateix any 2010 per esforç del Consell Insular de Formentera i protegida a nivell supranacional per la declaració UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. El programa es desenvolupa entre el 9 de juliol i el 17 de setembre a les salines de Formentera i les tasques de feina s’han planificat segons la capacitat de formació de la flor de sal dels cristal·litzadors, la qual varia si es tracta de dies ventosos, ennuvolats, secs o humits. El resultat de l’experiència ha set molt satisfactori, tots els participants han estat encantats, ha vengut molta gent interessada de totes les Balears, la Península i de diversos països europeus. Ha set una experiència en què realment s’ha pogut tenir un contacte íntim amb la natura i les salines, coneixent de prop una activitat tradicional mil·lenària molt desconeguda entre la població, però que deixa empremta, ja que la sal és necessària per a la vida. Estam segurs que tots i totes les participants s’han endut un molt bon record de Formentera i en especial d’un estiu diferent on, a partir d’aquest any, es poden fer treballs culturals relacionats amb el medi ambient i la natura, alhora que recuperar un ofici que durant segles va ser la base

de la història i del desenvolupament de l’illa. Per a aquesta tardor i hivern 2010/2011 continuarem sent molt actius, estam promocionant diversos programes, alguns d’ells internacionals, relacionats amb la recuperació de les salines i també amb la recuperació de la seua riquesa i diversitat natural, les quals es van activant en la mateixa mesura que rebem de mica en mica permisos de l’administració per recuperar les salines, intentant sempre que aquelles activitats més “agraïdes” i belles siguin també activitats participatives per a tothom. A més dels aspectes esmentats és també la nostra vocació el reforç i promoció dels valors formatius i artístics inherents al propi ofici saliner i el seu entorn, així com l’evolució des dels seus ancestrals orígens que daten de l’any 600 aC a Formentera. Amb tot això no oblidam els valors d’innovació que regeixen el renaixement de les salines de Formentera esforçant-nos a aportar la nostra contribució al benestar general de la població, especialitzant-nos en ser el millor origen natural de sals baixes en sodi del planeta així com també de les sals terapèutiques més pures. És molt grat rebre el reconeixement del sector gastronòmic, mèdic, dels mitjans de comunicació i de les famílies, dels consumidors en el seu conjunt perquè això ens mostra la importància del nostre esforç a prendre les decisions correctes. Diríem que en general és difícil trobar exemples de com un bé natural, com les praderies de posidònia, incideix directament en la salut de les persones en alguns casos a milers de quilòmetres de l’illa (sent ja diversos països que aprecien la sal líquida natural de Formentera) i tot això gràcies a les praderies de posidònia les quals filtren i oxigenen l’aigua de mar i per tant les salmorres o ‘licors de sal’ de les salines les purifiquen (en dissocien els components). Per això podem triar produir sals en què no només el sodi sala sinó que també la resta dels minerals i oligoelements marins són beneficiosos per a la salut, i això funciona tant en l’alimentació com a través de teràpies marines, una cosa única en tot el planeta i que hem de saber primer preservar i després promocionar als cinc continents

Centre d’interpretació de ses Salines

l projecte de rehabilitació de la “casa de sa roda”, catalogada com a Bé d’Interès Cultural (BIC) pel seu valor patrimonial, permetrà fer un ús públic d’aquesta edificació tradicional en la història de la indústria salinera de Formentera. El futur Centre d’interpretació de ses Salines, que antigament s’utilitzava per desplaçar l’aigua fins als concentradors de sal, es troba en un emplaçament de gran sensibilitat mediambiental i paisatgística, qualificat com a LIC i ZEPA dins de la Xarxa Natura 2000. El Consell Insular de Formentera està tramitant amb la conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i la Demarcació de Costes l’autorització per dur a terme aquest projecte. La reconstrucció es realitzarà respectant els elements arquitectònics tradicionals, així com l’estructura tradicional de l’edificació. Una planta baixa de 157 metres quadrats, albergarà una sala polivalent, una sala d’exposicions, una sala d’exposició de maquinària industrial conservada i rehabilitada, un punt d’informació i banys adaptats. Per al seu accés es

preveu la construcció de dos passarel·les de fusta tant pels visitants que es desplacin en cotxe com per aquells que la visitin a peu o en bicicleta. Paral·lelament al condicionament d’aquesta edificació de gran valor etnològic, es durà a terme la reconstrucció de la mítica roda que desplaçava l’aigua de s’Estany Pudent fins als concentradors de sal, podent transportar fins a 10.000 litres d’aigua per dia. Aquest element es rehabilitarà respectant l’estructura i els materials originals a càrrec d’un mestre saliner. Per a la difusió dels seus valors etnològics, mediambientals, paisatgístics i històrics, el futur Centre d’interpretació de ses Salines té com a objectiu obrir tot l’any i oferir així activitats culturals com visites guiades, observatori d’aus, etc. La finalitat és desestacionalitzar l’oferta turística i ampliar el ventall d’activitats durant tot l’any.

Aquest projecte és una iniciativa del Consell Insular de Formentera, amb la col·laboració del Govern Balear i La Caixa

Campanya de sensibilització per a una correcta gestió dels residus perillosos

L 19

’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera de manera conjunta amb la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, ha iniciat durant el mes d’agost una campanya de seguiment i sensibilització pel que fa a la gestió de residus perillosos generats a l’illa de Formentera, com a conseqüència de la detecció d’una gestió deficient d’aquests residus. L’objectiu d’aquesta campanya és informar el productor i posseïdor de residus perillosos sobre la normativa d’aplicació amb la finalitat de minimitzar els seus impactes sobre el medi ambient i el paisatge. Els residus que tenguin la consideració de perillosos, com olis minerals, pintura, pneumàtics o bateries,

Nova web institucional

l Consell Insular de Formentera posa en marxa la nova web institucional com un recurs amb el qual la ciutadania podrà interactuar amb la realitat cultural, social i política de Formentera, així com obtenir informacions referents a Formentera, en general, i sobretot allò relacionat amb els serveis públics i amb la feina que es porta a terme des de les diferents àrees. La nova web del Consell de Formentera, amb un disseny auster, visual i innovador, s’ha estructurat per àrees, departaments i

hauran de ser emmagatzemats en contenidors adequats i convenientment retolats, i lliurats a un gestor autoritzat. Per donar compliment a la llei, el departament d’inspecció de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera està duent a terme serveis d’inspecció a fi de verificar la correcta gestió dels residus específics i/o perillosos. Aquestes dades serviran per tenir coneixement del volum de residus perillosos que es generen, així com la seua tipologia

Més informació a l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera o a les dependències d’Informació Ambiental de la conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, telèfon 900 15 16 17

competències seguint el nou organigrama del Consell Insular, en base al seu Reglament Orgànic de Funcionament. La estructura persegueix fomentar l’ús de les noves tecnologies entre la ciutadania, a través d’una eina en línia que compta amb tota l’actualitat de la institució insular i que permet una navegació de fàcil domini. L’Empresa Espai Únic, creadora de la pàgina web Formentera neta, naturalment, molt ben acollida arreu de l’illa, ha set la responsable de la posada en funcionament de la nova web del Consell Insular de Formentera, que progressivament s’encamina cap a l’era electrònica

www.conselldeformentera.cat

Foto: Andreas Ahrens, 1r premi reflex 2009

Turisme i Mobilitat

III Setmana de fotografia submarina

l Consell Insular de Formentera, en el seu afany per fomentar un turisme respectuós amb el medi ambient vol promocionar esdeveniments com la setmana de la Fotografia submarina com a complement a la tradicional oferta de sol i platja. Aquest esdeveniment arriba a la seva tercera edició com una activitat que va néixer amb l’objectiu d’inculcar la fotografia submarina i promocionar els fons marins de l’illa de Formentera, a més d’allargar la temporada turística, i oferir així un ventall d’activitats per ser gaudides. Les quatre primeres jornades de la III Setmana de Fotografia estan enfocades als cursos i a les immersions de reconeixement, on els fotògrafs podran practicar i treure un major rendiment a les respectives càmeres. Es programaran immersions en els llocs representatius de Formentera com l’Arc de Punta Pedrera, Punta Gavina (amb una gran concentració de vida) o la plataforma, l’antiga piscifactoria que, després de ser abandonada, va quedar submergida a 33 metres a la banda de ponent de l’illot de s’Espardell.

Els bussejadors podran augmentar els seus coneixements sobre fotografia submarina, assistint als cursos i tallers que tendran lloc aquests dies a les instal·lacions del centre Vellmarí. Els submarinistes inscrits tendran a la seua disposició un dels equips humans millor qualificats per a l’organització i la gestió d’activitats submarines, i podran participar en les modalitats de reflex i càmera compacta. Es concedeixen premis especials a la fotografia més original i més representativa de Formentera, entre altres categories. Aquest esdeveniment s’està consolidant com la major concentració de submarinistes a nivell nacional, amb la participació d’un centenar de participants a l’edició passada

III Setmana de la fotografia submarina Entre el 4 i el 10 d’octubre Més informació a www.semanafotosubformentera.com

El Consell Insular de 21 Formentera estrena la primera xarxa pública d’estacions de càrrega per a vehicles elèctrics de les Balears

’Àrea de Turisme del Consell Insular de Formentera ha dut a terme el projecte d’instal·lació d’una xarxa de 14 estacions de càrrega de vehicles elèctrics, que s’han afegit a les 12 estacions existents, fet que converteix Formentera en el territori amb més alta concentració de punts de càrrega del món 100% operatius. Els nous pilars de càrrega tenen una forma cilíndrica i estan dissenyats per evitar les sobrecàrregues de tensió, amb preses elèctriques adaptades als cables de recàrrega de les bicicletes, motocicletes i cotxes de propulsió elèctrica. Aquest projecte es va iniciar l’any 2007 amb la instal·lació dels primers punts de càrrega elèctrica a l’illa. Aquesta segona fase ha permès donar cobertura i ampliar a altres punts de l’illa com la zona des Arenals, sa Roqueta, es Ca Marí o es Caló. Així mateix s’han instal·lat noves estacions a tots els nuclis urbans

i es preveu una possible ampliació de forma progressiva donat l’augment de l’ús d’aquest tipus de transport a Formentera. Aquestes noves estacions incorporen les últimes novetats tecnològiques i estan preparades per accedir-hi amb targetes de prepagament que la persona usuària pot adquirir quan compra o lloga un vehicle elèctric. Així mateix, destaca la incorporació dins de cada estació d’uns dispositius especialment dissenyats per emmagatzemar tots els cicles d’ús que ha tengut cada estació, cosa que permet fer un seguiment de les freqüències de càrrega de les persones usuàries de la xarxa. Durant l’any 2010 l’ús de les estacions de càrrega serà gratuït per tal d’oferir un incentiu davant d’altres mitjans de transport. Cal recordar que des del 2009 els vehicles elèctrics gaudeixen de l’entrada gratuïta dins del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Des de l’administració balear i insular hi ha un interès creixent a crear productes que diferenciïn a les illes i les converteixin en més atractives per als seus clients per motius mediambientals i de sostenibilitat. La darrera passa en aquest sentit ha set l’acord adoptat a la “Comissió per l’impuls del vehicle elèctric” de crear una comissió de treball tècnica per a la redacció d’un pla estratègic per impulsar la implantació dels vehicles elèctrics a les illes, tant al sector de lloguer com entre la ciutadania

Fotògraf: Jesús Diesel

Recuperació de la volta a Formentera en BTT

na possibilitat per combinar natura i turisme actiu a Formentera és la realització de la I Volta a Formentera en BTT, que se celebra del 29 d’octubre a l’1 de novembre. L’orografia del seu terreny presenta les condicions idònies pel desenvolupament d’una marxa cicloturista en un entorn de naturalesa excepcional. Aquesta primera edició s’estructura en tres etapes, fent la volta a l’illa des de Portossalè fins a Sant Francesc a la primera etapa, des Pujols a la Mola a la segona i una ruta circular per s’Estany des Peix a la darrera etapa. Els participants a la volta podran gaudir d’activitats complementàries com una xerrada col·loqui anomenada “La bici, presente y futuro”, una excursió a ses Illetes per veure el sol post o una torrada de comiat, entre d’altres. Així mateix, a les hores lliures es podran practicar diverses modalitats esportives i d’oci com busseig, esquí nàutic, parasailing o kitesurf.

La pràctica de turisme actiu esdevé idònia en un territori com Formentera per la singularitat de la seua orografia Tothom que estigui interessat a participar en aquesta cursa pot contractar paquets promocionals amb tot inclòs. La volta tendrà un nombre màxim de 350 participants en aquesta edició i s’espera crear un referent d’aquesta modalitat esportiva a l’illa.

La I volta a Formentera en BTT compta amb un pressupost de 30 mil euros finançats íntegrament pel Consell de Formentera I Volta a Formentera en BTT Del 29 d’octubre a l’1 de novembre Més informació i inscripcions a www.formenterabtt.com

ENTREVISTA

Membres de la Coordinadora d’Entitats Cíviques: Isidor Torres (portaveu), Francesc Ferrer (president), Jaume Verdera (secretari) i Josep Mayans (portaveu)

Isidor Torres: “És el poble de Formentera que té la paraula i el futur a les seues mans”

es reivindicacions del poble de Formentera, com a moviment ciutadà organitzat, amb la idea d’evitar la urbanització massiva de l’illa i la seua degradació mediambiental, abracen la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta. Les mobilitzacions en defensa d’aquests enclavaments naturals conformen una època de lluita decisiva pel futur del model territorial de Formentera. El major moviment ciutadà que fins ara s’ha produït

a Formentera va néixer el 14 de juliol de 1987. Divuit associacions de veïns, culturals, esportives, empresarials, professionals i d’estudiants es varen constituir com a coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, amb la finalitat de coordinar, harmonitzar i potenciar les iniciatives i activitats de les entitats socials per conservar i desenvolupar l’activitat social, cultural i econòmica de l’illa de Formentera i dels seus ecosistemes naturals. Quins objectius perseguia la constitució de la coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera? Francesc Ferrer (president de la CEC): la Coordinadora d’Entitats Cíviques es va fer amb el conjunt de totes les associacions que hi havia a Formentera per tal de donar suport al primer intent de massificar l’illa amb una urbanització a la zona de Punta Pedrera. Allí va ser on es va veure la necessitat d’unió de tot el poble de Formentera, ja que tots estaven d’acord que s’havia de donar suport als nostres regidors davant una amenaça urbanística en la qual Formentera podia sortir molt perjudicada. A la seua acta fundacional hi apareixen la Unió de Pagesos, l’Obra Cultural Balear, el GOB, la PIMEF, la Confraria de Pescadors, l’Associació Empresarial Hotelera, l’Associació d’Amics de Formentera-Club UNESCO, l’Associació de Veïns de Portossalè, Sant Francesc, la Savina, l’Associació de Taxistes de Formentera, l’Associació MAB-UNESCO, l’Associació Cultural Sa Miranda, la Cooperativa del Camp,

el representant de Formentera de la Cambra de Comerç, l’Associació de Ramaders de Formentera, el Club de Jubilats i el Bloc d’Estudiants.

l’any 1987 amb l’aprovació de les normes subsidiàries. Ara s’està elaborant una nova normativa, que ve a ser més restrictiva que no amb grans perspectives de creixement, sobretot a les àrees que no són urbanes. Jo crec que s’ha aconseguit superar aquesta etapa llarga per entrar dins l’etapa que som avui, en la qual a nivell normatiu i de consciència ecològica hi ha molt més marge. Les normatives de protecció mediambiental s’han preservat i en aquests moments Formentera està emparada legalment. I jurídicament crec que des de 1987 està en la línia correcta i de fet basta veure que a l’illa des d’aquell any i fins a dia d’avui, no hi hagut cap urbanització feta i mai no s’ha generat sol per transformar-lo de rústic en urbà. I jo crec que això ha set la clau de que l’illa s’hagi preservat el màxim possible, tenint en compte les normatives i la pressió urbanística que hi ha hagut fins avui sobre Formentera.

Les actuacions de la màxima institució formenterera, aleshores Ajuntament de Formentera, es guiaven per la voluntat manifestada pe la ciutadania a través de la Coordinadora d’Entitats Cíviques. Com era la relació de la coordinadora amb l’Ajuntament de Formentera? Isidor Torres (portaveu de la CEC): En un moment on la legalitat permetia fer grans actuacions a Formentera, si s’hagués anat només sobre aquesta legalitat urbanística i territorial, no s’hauria respectat l’opinió ciutadana. Jo crec que la voluntat del poble de Formentera de voler que l’illa es mantingués amb un cert equilibri, va ser la que va determinar l’acció dels polítics i va ser la decisió de mantenir aquest equilibri territorial, social, econòmic i polític, el que es va imposar a les ànsies especuladores d’un conjunt de projectes que hi havia sobre l’illa.

Com veieu el futur de Formentera en mans de les noves generacions de joves de l’illa? F.F. Crec que la gent avui per avui té molts de mitjans per poder-se implicar, cosa que en aquell temps no era possible. És per aquest motiu que es va crear la coordinadora. La joventut ho ha de valorar i dur-ho a la pràctica. És una lluita diària. Estam parlant d’una illa que la única riquesa que té avui per avui és el turisme. El turisme s’ha de mimar i això vol dir implicar-nos tots des d’una bona formació professional i també regular aquests temes tal com s’ha anat fent amb anterioritat a Formentera; un exemple n’és el parc natural, un lloc que estava desbordat i s’ha anat regulant progressivament. I això s’hauria de poder aplicar per tota l’illa i és la joventut la que ha de prendre la successió.

Com a membres actius de la coordinadora, estau satisfets amb el model de creixement que s’ha dut a terme a Formentera? F.F. Jo crec que s’està seguint un model que, d’alguna manera, és el que es pot dur endavant a Formentera. Aquí hi ha un tema a nivell personal i és que som nosaltres els que ens hem de moure per posar-nos al dia en molts aspectes. Allò més impactant abans era que venguessin aquestes coses com a interès social, com el cas del càmping o de can Marroig, que eren projectes que no encaixaven amb la planificació urbanística que nosaltres volíem. De fet, ja s’havia colat l’edificació de l’hotel Riu la Mola, que em sembla que alguns promotors eren els mateixos del càmping, i que varen arrasar totes les dunes des Copinar per fer la urbanització sense que

I.T. Simplement a l’any 1988, la coordinadora va organitzar unes jornades que se deien “Som una illa”, i en aquell moment només érem una illa físicament. El 2010 som una illa jurídicament i a nivell d’estatut està contemplada com a tal dins l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. rancesc errer tots estaven d acord que s havia Això vol dir que de donar suport als nostres regidors davant una les decisions sobre amenaça urbanística en la qual ormentera podia l’illa de Formentera, bàsicament les sortir molt perjudicada territorials, es ningú els digués res; en aquells temps funcionava així. Aquest prenen des d’aquesta illa. És el poble de Formentera que té hotel se sortia de les dimensions de Formentera, on el 80% dels la paraula i té el futur a les seues mans. Cada quatre anys establiments turístics són familiars i no superen les 150 places. i cada dia que passa entre aquests quatre anys, és el poble La gent de Formentera va poder analitzar les conveniències qui decideix implicar-se a través de diverses associacions d’anar cap aquell model o conservar el que nosaltres anàvem culturals, ecològiques, socials i/o esportives. El futur de desenvolupant. Per suposat, tothom va anar entenent que l’illa de Formentera ara està en mans dels formenterers i aquells venien a guanyar quatre duros per emportar-se’ls cap formentereres, i ara no podem donar la culpa als de fora si el seu territori i nosaltres aquí ens quedàvem igual. En certa té un creixement que no agrada o que es fa en contra de la manera vàrem poder comparar i no ens ha anat malament. voluntat d’algú. Simplement serà perquè democràticament la gent haurà volgut que sigui així I.T. bàsicament el model territorial a Formentera es va decidir

:“

’

”

’

ILLA AL SUD

Acertijos en forma de escultura Josep Rubio

a relación del israelí Aaron Keydar con la madera nació hace más de 30 años, tras una juerga en la Fonda Pepe. Volviendo a casa, se llevó un tronco de la entrada de un restaurante. Añadiéndole unas patas, sería una estupenda mesa, se dijo. Sin embargo, las patas no aguantaron, el tocón cayó, se quebró y quedó arrinconado. Pero las horas y el silencio de la isla se combinaban en la cabeza de Aaron haciendo un zumbido demasiado seco. Hasta que encontró la manera de acallarlo. Recuperó el tronco y se sumergió en él con lo que tenía a mano, un martillo, un cuchillo. Consiguió más herramientas y trabajó con escoplos de diferentes tamaños, formones, una maza y finalmente lijó y pulió hasta la extenuación. Y en la madera, surgió una cara. Fue su primera escultura. Hoy al ser tocadas, sus piezas dan la idea de las obsesionantes horas puliendo a mano. Una escultura le supone de dos a

seis meses de trabajo. Keydar rescata la vida de los árboles muertos. Hurga la madera sin herirla, participa del proceso por el que fragmentos de enebro, olivo, sabina o almendro, muestran su humanidad. “El resultado es sorprendente: figuras pulidas como el mármol, pero con el aspecto antiguo de la tierra” escribía la periodista Mirolla Battaglia. En 1989, cuando se enteró que sería padre, Keydar recibió un encargo inesperado. Le encomendaron la representación de Jesús en la cruz para la iglesia de Sant Francesc. Esculpiendo siempre se había dejado guiar por las formas de la madera pero ahora tenía que llevarla exactamente hacia donde él quería. No cabían las formas abstractas. Aceptó el reto. Se puso a trabajar y, él que provenía de una cultura que no representa a su dios, empezó a sentir un peso en las manos. Manos que debían dar forma a lo máximo, a lo divino. No es que fuese creyente, ya había tenido bastante con un rabino de padre. Pero desde la infancia no había vuelto a enfrentarse a Dios, aunque fuese el dios de otros. Cuando empezó a tener “algo”, la pieza de olivo se partió en dos como una maldición. Volvió a empezar. Trabajaba el tronco por horas, después se alejaba, lo miraba y se preguntaba si había algo ahí. Llamó al sacerdote para que supervisase sus evoluciones. Pero el padre Toni lo rehuía una y otra vez. Él tenía que dar el visto bueno y estaba tan aterrorizado como

Keydar. Finalmente ambos vivieron el momento decisivo en el taller. El padre Toni atento. El escultor sujeta la sábana granate que cubre a Jesucristo. De un tirón lo destapa, como lo haría un mago. Aaron fija su mirada en la cara del cura y el cura en el cuerpo de Cristo. Al fin, el capellán desmonta el gesto y compone una sonrisa. Keydar emana un alivio que lo alimentará hasta acabar con el último clavo de Jesús. Un día de diciembre de 1989, con su hijo recién nacido en brazos, sentado en el mismo banco que el alcalde y el cabo de la Guardia Civil, asistió a la iglesia de Sant Francesc para la ceremonia de consagración de la escultura. Por dentro, él vivía su propia consagración. Desde hacía un año, regentaba en la isla la galería Bella y Sioma Baram, en la que expusieron artistas como Marc Tara, Cornelis Le Mair o Antoni Taulé y desde la que emprendió iniciativas como la edición del libro “Formentera de oro”, que recogía fotografías históricas, obra de José Juan. Fueron años de vacas gordas, siete, como en la Biblia. En 1996 se vio envuelto en un asunto de drogas. En vez de amigos encontró espaldas y el interés por sus piezas se esfumó. Los periódicos ya no publicaban imágenes de un sonriente Juan Carlos de Borbón con una escultura suya en las manos. Ahora divulgaban su juicio, del que salió con una pena menor. Pero ni el rumor de su radio conectada todo el día, callaba el silencio absoluto que lo rodeaba. Cerró la galería y se marchó a Israel. Lo acogió Buki, un viejo amigo de los años en que ejerció de arquitecto en Londres. Aaron viviría de nuevo en Tel Aviv, la ciudad que había abandonado en 1967 tras luchar en la Guerra de los Seis Días. Un Keydar de 24 años vivió encerrado en su piso los tres meses que siguieron al armisticio. No lograba enlazar los ideales que adquirió en el kibbutz donde creció, con el engorde de determinadas

fortunas tras la conquista israelí. Se fue. Con 53 años había vuelto para encontrar un empleo que tardó un año en llegar. Más tarde Buki, durante esos meses, contaría que temió que Aaron tomase una decisión fatal con su propia vida. El trabajo era en el desierto del Negev. Con temperaturas de 50 grados, Aaron arreglaba muebles a cambio de un techo, un plato y poco más. Con los meses, sacó a relucir algún destello artístico en sus reparaciones. Fue muy bien recibido por el jefe: le puso un taller aparte y vendía las piezas de Aaron a los turistas. Empezaba a sentirse bien otra vez. Intuía que era hora de volver a casa, a Formentera. Hoy, con 66 años, vive solo en la misma casa payesa de siempre. Continúa sin suministro eléctrico, ahora luce más placas solares en el tejado. En la exposición del verano de 2009 en la Sala Municipal de Formentera, sus piezas fueron elogiadas por el diseñador Phillipe Stark. En las últimas semanas, el israelí ha dedicado tiempo al regalo de un amigo, un ejemplar del Talmud. Dice que si algo admira de los que creen en dios es su virtud de resignarse. Aaron Keydar, judío sefardí, empezó su viaje desde el otro lado del Mediterráneo para volver a la tierra de sus ancestros. Por el que se han hecho sinceras caricias a esculturas en galerías de Alemania, Italia o Estados Unidos. Ha estado en la guerra, ante la justicia y tiene un hijo. Ha sido ranchero en un kibbutz, es hijo de rabino, soldado, bohemio, arquitecto y carpintero antes que escultor. Una vida como la de un tocón que se quiebra varias veces, pero nunca hasta partirse. Lucha contra la lluvia, las hachas y la sal. Y llega a ser un madero que guía los escoplos de diferentes tamaños, la maza y las lijas, hasta mostrar su humanidad. Un acertijo en forma de escultura

POSA’T AL DIA Setembre • El documental del mes. God Bless Iceland. Helgi Felixson. Islàndia, Alemanya i Suècia, 2009. Versió original en islandès subtitulada en català. Dijous, 9 de setembre. 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística. • Presentació de la col·lecció Paraula de dramaturg de Vicent Ferrer i Mayans: Quadres fugaços. Hi intervendran els actors Enka Alonso, Pep Sardà i Àlvar Triay. Divendres, 3 de setembre. 20.30 hores. Sala de Plens del Consell Insular de Formentera. Ho organitza: Govern de les Illes Balears.

• Presentació de l’obra teatral Els convidats, de la companyia Produccions de Ferro. Dissabte, 4 de setembre. 21 hores. Sala Municipal de Cultura (Cinema). Per a tots els públics. Ho organitza: Govern de les Illes Balears. Més informació a www.teatreib.cat • Exposició de pintura japonesa Orgànics a càrrec de Susagna Lloret. Fins al 3 de setembre. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). • Exposició de pintura i collage a càrrec de Cèlia Jiménez. Del 6 al 18 de setembre. Inauguració dilluns 6 de setembre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). • III Copa del Món de Caiac de Mar. Sortida del Parc natural de ses Salines (Restaurant es Ministre). 12 de setembre. Ho organitza: Club de vela Formentera i Àrea d’Esports del Consell Insular de Formentera. Hi col·labora: delegació de presidència per a l’esport a les Illes Balears. Més informació i inscripcions a www.worldcupsurfskyformentera.com • Jocs de socorrisme. Activitats esportives a la platja. 15 de setembre. De 17 a 19 hores. Dirigit a tots els públics.

Més informació al departament de salvament de platges, Àrea de Medi Ambient o al correu electrònic samaduzzi@yahoo.es. • Dia del turista. Repartició de clavells, degustació gastronòmica i reconeixement als turistes més fidels. 16 de setembre. Al matí. Plaça de la Constitució (Sant Francesc). • Festival de guitarres. Guitarres de Formentera. 17 i 18 de setembre. 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza: Formentera Guitars. Hi col·labora: Consell Insular de Formentera. • Exposició de ceràmica a càrrec de Pau Uriel. Del 20 de setembre al 2 d’octubre. Inauguració dilluns 20 de setembre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc). • V cicle de Cinema a la fresca. 22 hores. Plaça de Sant Ferran - Freaks, la parada de los monstruos. Tod Browning. EUA, 1932. Dijous, 2 de setembre. - Sin nombre. Fukunaga. Mèxic/ EUA, 2009. Dijous, 16 de setembre. - Fitzcarraldo. Werner Herzog. Alemanya, 1982. Dijous, 23 de setembre 22 hores. Jardí de ses Eres (Sant Francesc) - Van Gogh. Maurice Pialat. França, 1991. Dimarts, 7 de setembre. - Dersu Uzala. Akira Kurosawa. Rússia, 1975. Dimarts, 14 de setembre. - Madame Brouette. Moussa Sene Absa. Senegal, 2002. Dimarts, 21 de setembre.

Octubre • Festes del Pilar de la Mola. Dimarts, 12 d’octubre. La Mola. Ho organitza: Comissió de Festes de la Mola. Consultau el cartell.

• Camerata Sa Nostra. Obres representatives de García Abril, Puccini, Paganini, Shostakovitx, entre d’altres. Dissabte, 2 d’octubre. Sala Municipal de Cultura (cinema). Ho organitza: Obra social “Sa Nostra”, caixa de Balears. Més informació a www.sanostra.es • III Setmana de la fotografia submarina. Entre el 4 i el 10 d’octubre. Més informació a www.semanafotosubformentera.com • Exposició de pintura a càrrec de Núria Fortuny. Del 4 al 16 d’octubre. Inauguració dilluns 4 d’octubre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). • X Volta a Formentera a peu. Volta de tardor. Dies 8, 9, 10, 11 i 12 d’octubre. Ho organitza: Associació Amics de Formentera. Més informació a www.amicsdeformentera.cat • El documental del mes. Pax Americana i la conquesta militar de l’espai. Canadà/ França, 2009. Versió original en anglès subtitulada en català. Dijous 7 d’octubre. 20.00 hores. Sala Municipal de Cultura (cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística. • Exposició de pintura en homenatge a Hans Grass. Del 18 al 30 d’octubre. Inauguració dilluns 18 d’octubre a les 20.00 h. L’exposició s’ampliarà a la Sala d’Exposicions de “La Caixa” al mateix temps. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). • III edició del Posidònia Festival. III Festival Internacional d’Art, Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible a l’illa de Formentera. Dies 1, 2 i 3 d’octubre. www.posidoniafestival.com • I Volta a Formentera en BTT. Del 29 d’octubre a l’1 de novembre. Més informació i inscripcions a www.formenterabtt.com

• IV edició del Torneig de tennis Àlex Corretja. Octubre. Inscripcions a l’Àrea d’Esports de Formentera. Tel. 971 32 10 87 ext.7 • Oferta de cursos i tallers municipals de tardor (informàtica, idiomes, català, arts plàstiques, arts escèniques, etc.). Inscripcions al mes d’octubre. Àrea d’Educació i Cultura (Av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier). Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat • Filmoteca de Formentera. Versió Original subtitulada en català. A partir d’octubre. Cada dimarts a les 20.30 hores. Sala municipal de Cultura (Cinema).

Fires i Mercats Tot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores. De maig a octubre: diàriament, Mercat de Sant Francesc al C/ de Jaume I. De 10 a 14 hores. De maig a octubre: diàriament, Mercat des Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 hores. De maig a octubre: dimecres i diumenge, Mercat artesà de la Mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 hores. De maig a octubre: cada dia, excepte dimecres i diumenge, Mercat artístic de Sant Ferran de ses Roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 hores. Fins al 9 de setembre: diàriament, Mercat al Port de la Savina, al passeig de la Marina. D’11 a 24 hores.

Concerts de música en viu a les places World Music cada dijous a les 23 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça d’Europa (es Pujols). Música en viu cada divendres a les 22 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça de Sant Ferran. Jazz cada dissabte a les 22 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça de Sant Francesc.

Cursos Escola municipal de Música (av. de Portossalè s/n). Inscripcions fins al 14 de setembre a l’Escola de Música i a les oficines del Consell de Formentera. Escola d’Adults (al costat del col·legi Mestre Lluís Andreu, Sant Francesc Xavier). Inscripcions durant el mes de setembre al telèfon 971 32 10 69. Per a més informació: Àrea d’Educació i Cultura. Tel. 971 32 12 75. • Ensenyaments inicials (alfabetització) • Cursos de llengua catalana: nivells A, B i C (preparació d’exàmens oficials) • Curs d’espanyol per a estrangers Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61. • Ofimàtica: Curs intensiu de word i excel. Octubre. 10 hores. • Innovació i creació de valor a l’empresa. Octubre. 3 hores. • Gestió i control de costs. Octubre. 3 hores.

• Procediments de gestió tributària. Octubre. 3 hores. Petita i Mitjana Empresa. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20. • Web 2.0 i l’empresa. 24 hores. • Aplicacions informàtiques del full de càlcul. 50 hores. Gratuït. • Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores. Gratuït. • Llibre blau. 20 hores. Gratuït. • Prevenció de riscs laborals. 30 hores. Gratuït.

Subvencions • Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87 ext. 1 • Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71. • Ajudes a la renovació d’electrodomèstics i de finestres i vidrieres. Fins al 30 de setembre. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear. Més informació a energia.illesbalears.cat o al telèfon 971 78 40 29. • Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Més informació a l’Àrea de Cultura de Formentera (av. de Portossalè) o bé a través del telèfon 971 32 12 75.

LES NOSTRES VEUS Ràdio illa: sa veu de Formentera Associació Cultural i Àudiovisual de Formentera (ACAF)

Instal·lacions de Ràdio Illa

R 29

àdio Illa Formentera va néixer el 1986 com una ràdio escolar, del Col·legi Públic Sant Francesc Xavier. Va ser inaugurada oficialment el 3 de desembre d’aquell mateix any. El seu primer estudi es va ubicar al primer pis de l’edifici de l’Ajuntament Vell i comptava amb un emissor de 15 watts de potència. Molts joves formenterers varen voler formar part d’aquest projecte i varen anar omplint de continguts la programació setmanal, de manera desinteressada, amb espais musicals, culturals i d’actualitat. A la fi dels vuitanta, Ràdio Illa va deixar de ser estrictament escolar per convertir-se en el primer mitjà de comunicació produït i realitzat a l’illa, sense cap dependència exterior. A mitjan anys noranta la ràdio de Formentera va passar a ser controlada pel Patronat Municipal de Cultura de Formentera, i va començar a tramitar, davant la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear, la legalització de Ràdio Illa com a emissora d’FM de titularitat municipal, a través del Patronat de Cultura. El 7 de setembre de 2000, el Govern Balear autoritza provisionalment la ràdio al 107,9 de la freqüència modulada però no

és fins al 25 de juny de 2004 que atorga la concessió definitiva. Després de passar per una llarga època d’inactivitat, un grup de professionals de la informació de Formentera, juntament amb alguns membres fundadors de Ràdio Illa, comencen a treballar per tornar a recuperar l’activitat de l’emissora. D’aquesta manera, neix l’Associació Cultural Audiovisual de Formentera (ACAF), l’any 2006. En aquell moment, l’Ajuntament ja havia construït el Centre Social Es Molí, a la planta pis del qual s’ubiquen els estudis definitius de la ràdio municipal. L’Ajuntament cedeix l’ús d’aquest espai a l’esmentada associació i posa a la seua disposició un tècnic contractat directament pel Consell. Els seus membres elaboren un projecte de gestió i de programació per a l’emissora, entenent-la com un mitjà públic de comunicació social i oferint paral·lelament una activitat de Taller de Ràdio al Casal de Joves. ACAF signa el març de 2008 un conveni amb el Consell Insular de Formentera pel qual assumeix la gestió de l’emissora municipal amb la

idea d’oferir un servei de comunicació públic professionalitzat i adaptat a les noves tecnologies. Al llarg d’aquell any, ACAF va començar a emetre un magazín setmanal “Formentera a prop”. El 2009 el programa es va convertir en un magazín matinal diari, anomenat “De Far a Far”. En poc més d’un any de vida ja s’ha consolidat com un referent en l’actualitat a l’illa, incorporant noves seccions i adaptant el format a les exigències dels oients. A més, des d’aquesta nova etapa Ràdio Illa ha comptat amb diversos programes voluntaris que s’emeten a la tarda i les nits, fins al punt que actualment s’ofereixen 11 programes nocturns. El passat 3 d’agost de 2010 el Consell Insular de Formentera i l’Associació Cultural Audiovisual de Formentera (ACAF), van signar un conveni de col·laboració per a la gestió dels continguts de Ràdio Illa Formentera per l’any 2010 per un import de trenta mil euros. Aquesta signatura significa donar un pas endavant per a la consolidació de la ràdio, de caràcter públic, ja que permetrà assegurar la contractació de 2 persones; director i productor. També, dotar de nous continguts la graella setmanal, especialment, reforçant el programes els caps de setmana, i oferir més programes al carrer. L’objectiu d’ACAF és donar un servei diari d’informació local, nacional i internacional, a més de fomentar la cultura, la música i la participació ciutadana

Festes des Caló de Sant Agustí 2009

Festa de Sant Agustí as Caló, 28 d’agost, una festa nova a Formentera

Associació de Veïns des Caló

ra fa uns quatre anys que la gent jove des Caló dúiem una idea dins el cap: fer les festes de Sant Agustí as Mollet. Un paratge costaner impressionant, un poble pesquer acollidor, antigament lloc de connexió amb la ciutat de Vila, una gent lligada a la mar i a la pesca i en definitiva, un poble que recull bosc, roques, platja, mar i bona gent, “rara”, però bona gent. I amb tot això només ens faltava una cosa: celebrar la festa de Sant Agustí. Arran de la creació de l’Associació de vesins des Caló l’any 2009, vàrem crear la comissió de festes des Caló composta principalment per la gent jove que vivim aquí. La primera experiència va ésser tot un èxit i és clar, després da la primera ve la segona. L’any passat la cosa començava de zero, o sigui, pressupost zero euros i, gràcies a la col·laboració dels grups “Project Blood”, en “DJ Pharma” i tota la feina de la comissió de festes,

la cosa va anar endavant i enguany hem tengut més sous per fer alguna cosa més, sempre tocant de peus a terra. Enguany hem repetit, per mor del gran poder de convocatòria, amb els grups “Project Blood” i en “DJ Pharma”, intercalant entre els dos un grup fantàstic com “Chimichurri”. Abans de tot el repertori de nit, hem fet una missa sonada al mateix Mollet des Caló, on hem beneït Sant Agustí, l’hem apadrinat i li hem donat la benvinguda. Tot seguit s’ha ofert un convit de bunyols i uns licors d’herbes per a tots als assistents. Des de la Comissió de festes des Caló volem agrair al Consell Insular de Formentera la seua col·laboració per poder dur a terme les festes del nostre poble, i animar tothom que estigui damunt l’illa per la citada data del 28 d’agost, a venir as Caló a passar-ho bé i a gaudir d’una nit màgica i brava, i sempre recordant el que diu el nostre lema: “Som pocs, però bons, som “rarus”... som des Caló”

CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es

EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas

Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i Cultura Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es

Diputat per Formentera

CONSORCIS I PATRONATS Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 · 971 32 10 16 cfd@formentera.es

Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 casal@formentera.es

Vicepresident Segon i Conseller d’Infraestructures i Agricultura,

Agència Tributària

Hble. Sr. Bartolo Ferrer Mayans Tel. 971 32 10 87 ext. 8 agricultura@formentera.es

Canera i Escorxador

Tel. 971 32 34 04

Tel. 630 08 31 28

Cementeri

DIRECTORI

Hble. Sr. Josep Mayans Serra diputat@formentera.es

Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge

Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 ext. 1 urbanisme@formentera.es

Serveis Funeraris

Conseller de Turisme i Mobilitat

Tel. 639 55 83 31

Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 turisme@formentera.es

Inspecció Tècnica de Vehicles

Tel. 630 08 31 85

Dipòsit municipal de vehicles

Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es

SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA Policia Local Ambulàncies Tel. 061

Emergències i Protecció Civil

Parc Insular de Bombers

Sala Municipal d’Exposicions

Tel. 630 08 31 28

cultura@formentera.es

Policia Tutor

Sala Municipal de Cultura

Tel. 647 65 10 80

cinema@formentera.es

CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç

Tel. 971 32 24 97 cpmestrelluisandreu@educacio. caib.es

Tel. 971 32 20 61 camaraformentera@camaras.org

PIMEF CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 cpsantferran@educacio.caib.es

Tel. 971 32 70 53 cpelpilar@educacio.caib.es

Tel. 971 32 20 59 CEIVMF@terra.es

Consellera de Benestar Social i Joventut

Oficines d’Informació Turística

IES Marc Ferrer

Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@formentera. es espujols@formentera.es Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82

Escoleta Sa Miranda

Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) guif@formentera.es

SOIB Tel. 971 32 11 41

Punt Verd Tel. 900 10 26 56

Tel. 971 32 25 20 info@pimef.es

Associació Hotelera CP La Mola

Tel. 971 32 27 33

Tel. 971 32 12 40 piscina@formentera.es

Tel. 971 32 26 70

Tel. 971 32 20 22

Jutjat de Pau/Registre Civil

Piscina Municipal

Tel. 971 32 33 86 biblioteca@formentera.es

Museu Etnològic Guàrdia Civil

Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 mediambient@formentera.es

pp@formentera.es

CENTRES I SERVEIS CULTURALS Biblioteca Marià Villangómez

Tel. 112

Hospital de Formentera

CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular

Tel. 971 32 23 40

Tel. 092 · 971 32 22 01

Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies

Tel. 971 32 12 12

Centre de Recursos Pedagògics

Escola Infantil Verge Miraculosa

Tel. 971 32 12 22 iesmarcferrer@educacio.caib.es

Tel. 971 32 34 15 escoleta@formentera.es

Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 escolamusica@formentera.es

Tel. 971 21 20 61 noelia.ferrer@chif.net

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa info@radioilla.com

Televisió d’Eivissa i Formentera peptef@hotmail.com

Diario de Ibiza y Formentera diariodeibiza.formentera@epi.es

Ultima Hora de Ibiza y Formentera rumanix@terra.es

IB3 Formentera Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 mdolorestamarg@yahoo.es

infoformentera@ib3tv.com

Formentera Passio' per la comunicacio' www.formentera.es