Page 1

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar gratuït | Número 6

Entrevista a Margalida Font La Formentera més tradicional Posada en marxa del Centre de Dia

el treball dur de molts i diversos col·lectius residents a l’illa, conjuntament amb les institucions i la població autòctona de Formentera. És una via de participació social de les persones immigrants, com una forma d’integració i actuació en la societat d’acollida, com una voluntat activa d’incorporació progressiva. Enalteix la importància de la vida associativa que va més enllà d’una participació limitada o condicionada a les exigències administratives. La Festa Intercultural s’ha convertit en molt més que una festa. S’ha convertit en una eina per intentar impulsar la creació d’espais i processos d’interacció positiva que vagin obrint i generalitzant relacions de confiança, reconeixement mutu, comunicació efectiva, diàleg i debat, aprenentatge i intercanvi, cooperació, cohesió social i convivència democràtica

.


Àrea de Medi Ambient: 971 32 10 87 [ext.2] Més informació: www.formenteraneta.info

Petits electrodomèstics_Envasos d'esmalts i pintures Tòners, cd´s, mòbils_Piles i bateries_Roba i sabates

Puntnet

mòbil Dilluns_la Mola [09.00 a 11.30h]; Sant Francesc [11.30 a 14.00h] Dimarts_Sant Francesc [09.00 a 11.30h]; la Savina [11.30 a 14.00h] Dimecres_Sant Ferran [09.00 a 11.30h]; es Pujols [11.30 a 14.00h] Dijous_la Mola [09.00 a 11.30h]; es Pujols [11.30 a 14.00h] Divendres _Sant Ferran [09.00 a 11.30h]; ses Bardetes [11.30 a 14.00h] Dissabte_la Savina [09.00 a 11.O0h]; Sant Francesc [11.00 a 13.30h] Els diumenges i festius no hi haurà servei

Zones d’estacionament: Sant Francesc [pàrquing sa Senieta]; Sant Ferran [pàrquing Renault] La Savina [davant Hostal la Savina]; La Mola [pàrquing església] Es Pujols [davant oficina turisme]; Ses Bardetes [vora parc infantil] * Horari d’hivern fins 31/05.

2


sumari//editorial//info D’actualitat

Les primeres notícies de l’any 2011 | pàg. 4

En primera persona

Entrevista amb la consellera de Benestar Social i Joventut del Consell de Formentera, Margalida Font | pàg. 5

Miscel·lània

Tot el que has de saber

sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera: Benestar Social, Medi Ambient i Economia, entre d’altres | pàg. 8 No et perdis l’entrevista amb Jane Wenham, presidenta de l’Agrupació Intersectorial de Petits i Mitjans Empresaris de Formentera | pàg. 22

Illa al sud

Posa’t al dia

Entrevista a Vicent Costa, fundador del Museu etnològic de Formentera i artesà en l’elaboració d’instruments musicals tradicionals | pàg. 26

Les nostres veus

La pesca tradicional a Formentera de la mà d’Esperança Colomar Marí | pàg. 24

Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de gener i febrer | pàg. 28

Col·laboren l’Associació Andalusa de Formentera i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes de Formentera, FAPA | pàg. 29

Editorial

L 3

’acomiadament de l’estiu i l’arribada dels primers freds marquen un canvi molt important en el ritme de vida de la gent de Formentera. Les presses i l’estrès propis dels mesos de juliol i agost –signes inequívocs que la nostra economia és totalment dependent del turisme– donen pas a un estat de letargia que, de ben segur, s’aproxima molt més al ritme de vida del que podem anomenar la Formentera tradicional. Efectivament, abans que el monocultiu turístic fos la principal font d’ingressos a l’illa –per no dir l’única–, les tasques agràries i d’aprofitament del medi eren les que marcaven el volum de feina i els cicles temporals. Així i tot, tampoc no s’ha de caure en l’error de pintar un passat ideal, un estil de vida bucòlic alliberat de problemes i preocupacions. La feina era dura, requeria un esforç físic important i les preocupacions també eren presents, especialment si les collites no eren bones i hi havia boques per alimentar.

FORMENTERA MÉS PROPERA Número 6 | gener/febrer 2011 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Dipòsit legal: F 3-2010 Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

La vida, entesa com un exercici de supervivència, implica que els individus necessàriament han d’interaccionar amb el medi que els envolta per aconseguir-ne allò que els és necessari per viure. Aquesta interacció era realment estreta quan la terra i la mar eren gairebé les úniques fonts de riquesa a Formentera. En aquells moments es podia parlar d’una vertadera comunió entre home i natura: d’ella s’extreia tot el que era indispensable per viure, i per això se li guardava gran respecte. La conseqüència, una forma de vida dura i austera, però allunyada de la tirania dels rellotges que avui dia patim. Abans la terra es treballava acuradament i amb autèntica devoció, especialment quan es tractava del conreu del blat, ja que aquest era la base de l’alimentació. Els cicles de la lluna marcaven l’hora de la sembra, la poda i el moment òptim per tallar fusta. Les cases eren el paradigma d’aquella austeritat: construccions petites, simples, despullades de tot allò innecessari i, al mateix temps, sòlides com a fortaleses per acomplir la seua funció principal: resguardar i protegir les persones. I amb el sentiment de gratitut per damunt de tot, costums tant significatius com el de donar un bon cantó de pa als animals de preu el dia de Nadal, per agrair-los la feina de tot l’any. No ens equivocaríem en afirmar que en les darreres dècades s’ha perdut gran part d’aquella mesura, de manera que el concepte d’allò “necessari” sovent es mescla amb el d’allò “superflu”, amb tots els excessos que aquest fet comporta. Tot això ens hauria de fer reflexionar en el valor de tots aquells coneixements consolidats consuetudinàriament generació rere generació, així com en el que ens pot aportar, de cara a la vida actual, aquella forma de pensar i de viure

.


d’actualitat

Bona acollida de la nova deixalleria mòbil per part de la ciutadania

Aquest equipament gratuït és pioner a les Balears

L

a primera deixalleria mòbil de Formentera ja és una realitat gràcies als Fons Estatals de Desenvolupament Local (Pla E). Aquest camió de 8 metres de longitud abatible és la primera deixalleria mòbil de les Balears i representa un complement excel·lent als serveis que avui per avui presta el Punt Net del cap de Barbaria. Aquest servei es complementarà a partir d’enguany amb

la nova deixalleria física que l’empresa Cespa construirà a l’illa tal i com preveu el seu contracte amb la institució insular. La deixalleria mòbil està especialment dissenyada per recepcionar tots aquells petits estris i residus perillosos i no perillosos de poc volum com ara tòners, fluorescents, piles, bateries, electrodomèstics, etc., que per norma general costa més que arribin als punts adequats d’entrega.

Premi a la millor gestió pública esportiva 2010

E

l passat mes de desembre, l’àrea d’Esports del Consell Insular de Formentera va ser guardonada amb el premi a la millor gestió pública esportiva de Balears de l’any 2010 a càrrec de l’Associació de Gestors Esportius Professionals de les Illes Balears (AGEPIB). En el lliurament de trofeus, es va fer menció a la feina feta, no només per l’actualització i millora dels serveis ja existents, sinó a la planificació i desenvolupament de dos grans eixos, d’una banda la posada en marxa del projecte del complex esportiu del camp de futbol, que serà una realitat aquest any i, d’altre el centre poliesportiu

El fet que sigui un servei mòbil, permet realitzar un circuit setmanal de servei, incidint especialment en els nuclis i zones residencials més allunyades de l’actual Punt Net, establint un horari per a cada ruta. La seua posada en marxa representa una comoditat i servei complementaris per als domicilis de l’illa

.

4 Formentera – Praderies de Posidònia, la Volta en BTT a Formentera i la Volta a Peu a Formentera.

cobert, aconseguint crear una oferta moderna, completa i polivalent, que permetrà cobrir part de les necessitats del sector esportiu a l’illa de Formentera. També es va destacar l’esforç fet en l’execució d’esdeveniments de caire esportiu de gran nivell com el Mundial de Windsurf (2007), el Torneig Internacional de Futbol (2007), la Copa del món de caiac de mar (2010), així com les següents edicions anuals de la Mitja Marató “Illa de Formentera”, el torneig Aleví de Futbol, la Cursa de la Constitució, l’Estada Nacional de Judo, la 4a Travessia nedant “Illa de

L’acte va comptar amb un gran nombre d’assistents, entre els quals destaquen autoritats del món esportiu i polític balear com el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, el delegat de la Presidència per a l’Esport, Diego Gonzalez, Jose Fina Ramis, consellera de Joventut, Esports i Igualtat del Consell Insular de Mallorca i el director general de l’Institut Municipal de l’Esport, Juan Valenzuela o José Luis Berbel, president de l’AGEPIB, que en la seua intervenció va destacar l’important paper dels gestors esportius dins tots els àmbits, per tal de seguir treballant tots plegats per la qualitat i millora del serveis esportius de les nostres Illes com a eina essencial per la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes

.


EN PRIMERA PERSONA

5

“Per desenvolupar aquesta feina s’ha de tenir una sensibilitat especial cap a les persones més necessitades”

C

ompromesa políticament des de la joventut, Margalida Font, actual consellera al capdavant de l’àrea de Benestar Social del Consell de Formentera, es va destapar públicament a les eleccions locals del 2007. La creació de la futura institució insular fou una motivació molt engrescadora per a ella. Mallorquina de naixement, s’identifica plenament amb la idiosincràsia de l’illa després de 21 anys afincada a Formentera. Es declara aficionada a l’esport en general i disfruta de l’arribada de l’hivern, moment en el qual surt a passejar per Formentera amb els seus dos cans. Dedicada a la docència abans d’entrar en la vida política, la seua trajectòria en el Consell de Formentera s’ha caracteritzat per prioritzar el benestar de les persones.


Quins avanços s’han dut a terme a l’àrea de Benestar Social en aquesta legislatura? Sobretot, la reorganització de tots els serveis que integren l’àrea de Benestar Social. Ampliar els serveis cap a la ciutadania era una de les prioritats d’aquest equip de govern i així s’ha fet amb serveis com l’atenció domiciliària, el servei de dependència, el de treball i formació i el d’immigració. Totes aquestes seccions s’han vist incrementades quant a personal, el que ha repercutit en la millora de la qualitat del servei. Quant a infraestructures, ens vàrem trobar amb el projecte del Centre de Dia aparcat, pel que un dels reptes ha set reactivar-lo i aconseguir-ne la posada en marxa. Aquest equipament juntament amb el reforç dels serveis essencials dirigits a la gent de Formentera suposen començar a viure com a ciutadans i ciutadanes de primera categoria. Aquesta millora dels serveis, com en els casos de l’àrea d’Immigració o de Treball i Formació, són conseqüència de l’augment de subvencions per part d’altres institucions en els darrers anys, el que ha permès augmentar el personal. Actualment tenim 4 àrees que estan finançades pel Govern Balear, que son la Renda Mínima d’Inserció (RMI), el departament de Formació i Treball, el d’Immigració i el de Dependència. La millora d’aquestes àrees és fruit de la bona coordinació i sintonia en les negociacions entre l’àrea de Benestar Social de Formentera i el Govern Balear. El bon enteniment entre institucions ha fet possible l’arribada de moltes inversions a Formentera. Ha set una de les fórmules per poder ampliar tots els serveis en matèria de benestar social. És evident que parlar la mateixa llengua política, tant a nivell balear com nacional, ha fet que Formentera estigui molt ben tractada. Quines són les prioritats actuals de la seua àrea? Jo sempre seguiré lluitant per augmentar el Servei d’atenció domiciliària, però ara per ara la prioritat és la posada en marxa del Centre de Dia. Tot el personal de l’àrea de Benestar Social està bolcat amb aquest projecte. Un altre dels projectes més necessaris i en el qual estam treballant, és el projecte de la futura residència de Formentera. En els pressupostos d’enguany hi ha una part d’inversions destinada a la residència i una altra a la construcció d’un tanatori propi del segle XXI, ubicat als terrenys annexos al cementiri. En aquesta mateixa línia també hi ha una partida pressupostària per millorar els cementiris i donar sortida a determinades mancances amb la rehabilitació de l’entrada d’accés i la instal·lació de banys públics. Quant a joventut tenim un avantprojecte per crear més espais al Casal de joves per tal d’oferir més alternatives d’oci als nostres joves. La imminent obertura del Centre de Dia o la futura residència constaten la prioritat d’aquest equip de govern que les persones són el primer. Teníem un compromís amb els ciutadans i ciutadanes de Formentera amb la posada en marxa del Centre de Dia i esperam que el pròxim mes de març sigui una realitat a portes obertes. L’obra està pràcticament acabada i ara s’estan ultimant els darrers detalls tècnics, com la construcció de la rotonda d’accés a l’hospital o l’ampliació de potència per part de la companyia elèctrica Gesa. Així mateix, el futur director del Centre de Dia està treballant en la gestió interna, perquè en el moment que finalitzin els treballs tècnics ja ho tenguem tot enllestit per a l’obertura. Quant a l’equip humà, una part sortirà de l’àrea de Benestar Social i una altra part serà de nova contractació. Recordem que enguany és el tercer any que es fa el taller Tramuntana, orientat a formar personal sociosanitari, amb l’objectiu de satisfer la demanda laboral derivada de la creació de nous serveis.

6


EN PRIMERA PERSONA Enguany hi ha hagut una millora qualitativa del Servei d’atenció domiciliària. Quan em vaig posar al capdavant de l’àrea de Benestar Social, només hi havia dos persones que es dedicaven a l’assistència domiciliària. S’ha hagut de fer un gran esforç per augmentar el personal i avui podem dir que tenim cinc persones que es dediquen a l’atenció domiciliària. Era una de les prioritats d’aquesta àrea de gestió, ja que en un moment on el Centre de Dia i la residència eren molt llunyanes, l’assistència a domicili era un dels únics serveis que podíem prestar a les persones dependents. Actualment el servei és de dilluns a divendres, però podem dir que pròximament s’ampliarà per tal de poder oferir assistència domiciliària de dilluns a dilluns.

7

Quin paper ocupen a la seua àrea els programes d’integració social o exclusió laboral? L’aposta més important d’aquesta àrea ha anat cap a les rendes mínimes d’inserció, perquè cobreixen dos aspectes tan importants com són la formació i la inserció laboral. Al principi es gestionava una sola renda mínima des de Formentera i ara s’han incrementat de forma notable. I no només això, sinó que es duen a terme molts d’acompanyaments, que es tracta de programes de suport dirigits a persones que estan en risc d’exclusió social. La reinsercio educativa i laboral permet millorar la qualitat de vida de les persones. Per altra banda, tenim subvencions i convenis amb la conselleria de Treball i Formació i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears, que ens permeten oferir cursos per a l’aprenentatge d’un ofici. Enguany és el quart any consecutiu que s’imparteix un curs de monitor de temps de lleure, el que és molt important de cara a l’escola d’estiu o el Diverespai.

dos anys i enguany ho hem aconseguit amb uns resultats satisfactoris per les famílies. Fer arribar l’Escola d’estiu a l’únic punt de Formentera que no en tenia va ser una de les fites importants del passat 2010. En una àrea tan complexa com la seua, on es tracta amb persones, que en ocasions tenen moltes necessitats, com es prepara la consellera de Benestar Social per afrontar la jornada diària? Treballam en situacions extremadament delicades i intentam abordar totes les dificultats que se’ns presenten amb molta professionalitat. El personal de l’àrea de Benestar Social treballa coordinadament per solucionar qualsevol situació des de Formentera. És digne de destacar i d’agrair tota la tasca que realitzen els tècnics de la casa. Personalment, és emocionant quan veus l’agraïment de la gent, com en els casos dels familiars de persones dependents. És una feina molt agraïda que no seria possible sense la bona sintonia entre tot el departament. Per desenvolupar aquesta feina s’ha de tenir una sensibilitat especial cap als més necessitats i la intentam aplicar sempre.

“EL Centre de Dia i el reforç dels serveis essencials suposen començar a viure com a ciutadans i ciutadanes de primera categoria”

De fet, darrerament hi ha hagut una empenta de l’àrea de Joventut amb l’Escola d’estiu, la consolidació del Casal de joves o el Diverespai. L’àrea de Joventut també era una àrea que s’havia de consolidar. Quan vàrem començar el Casal de joves just s’havia inaugurat i era una feina nostra la posada en marxa. A poc a poc hem anat adequant les activitats que ofereix el casal a les demandes de les famílies i dels joves, ja que creiem que tenen molt a dir sobre les alternatives d’oci. Crec que s’ha fet una passa important, ja que gràcies a la reducció de la franja d’edat s’ha aconseguit la participació de joves en edat adolescent. Un altre fet important ha set l’ampliació de l’Escola d’estiu. Ja ho havíem intentat fa

A més també gestionau altres temes com la Festa Intercultural, que és una de les més aclamades i amb mes participació. La Festa Intercultural en aquests darrers anys s’ha consolidat com una data de referència a Formentera, amb una gran èxit de participació. Cada any hi participen més països i comunitats autònomes per tal de viure una jornada de cohesió de totes les nacionalitats que conviuen a Formentera. S’ha de recordar que Formentera és un territori que ha experimentant una arribada massiva d’immigració. L’àrea d’Immigració és la que més usuaris té de tots els serveis de Benestar Social. Un dels objectius és facilitar a les persones immigrades la informació necessària en matèria d’estrangeria i immigració o assessorar en els diferents tràmits, com per exemple amb l’obtenció, mitjançant la via d’arrelament, de la targeta de residència i treball, que és un dels tràmits més demandats. La Diada Intercultural propicia la integració de la ciutadania i el poble de Formentera així ho demostra amb l’elevada participació. Quins són els plans de futur per a la consellera de Benestar Social de Formentera? El més probable és que en acabar aquesta legislatura defensi els interessos de la gent d’Eivissa i Formentera a Madrid, com a senadora de les Pitiüses

.


Miscel·lània|Economia

Pressupostos 2011 Aquest pressupost aposta per seguir millorant el benestar social, l’ordre públic i la neteja a Formentera

>Remodelació de la plaça d’Europa, as Pujols

residència per a gent gran que s’ubicarà al costat del nou Centre de Dia, creant així la gran zona sociosanitària de Formentera juntament amb l’hospital i donant un servei als majors de l’illa que fins ara només el tenien a Eivissa.

Bartomeu Escandell | Conseller d’Economia del Consell Insular de Formentera

E

l Consell Insular de Formentera va aprovar al desembre passat el pressupost de la institució per a l’any 2011. Enguany el Consell gestionarà més de 31 milions d’euros. Aquest pressupost aposta per seguir millorant els eixos bàsics d’aquest equip de govern com són el benestar social, l’ordre públic i la neteja. Les prioritats dels nous comptes són seguir fent inversions per dotar Formentera de tots aquells serveis que li falten i crear infraestructures necessàries per millorar la qualitat de vida de totes les formentereres i formenterers. Podem dir que la plantilla del Consell

està completa i consolidada, la nova institució està funcionant a ple rendiment i no creim que s’hagi de crèixer més quant a personal. Les inversions, per tant, seguiran sent l’element més important dels comptes, amb una partida de més de catorze milions d’euros. Aquestes inversions aniran destinades a dos aspectes fonamentals.Per una banda, seguir en la millora dels nostres pobles, per tant es duran a terme inversions a tots els nuclis urbans de l’illa que s’ajuntaran amb les obres en marxa actualment. D’altra banda, el segon eix és seguir dotant Formentera d’infrastructures necessàries i com a inversió estrella de l’any 2011 destacaria la construcció de la

La llista de noves inversions és llarga però cal destacar el pàrquing a la plaça d’Europa en el centre des Pujols, que millorarà d’una vegada per totes el nucli turístic més important que tenim. A més, la segona fase de soterrament de contenidors, les vies perimetrals des Pujols, Sant Ferran i el condicionament de la carretera des Cap, la construcció de 14 habitatges de protecció oficial a Sant Ferran i de les noves escoles d’aquest poble, el centre de majors de la Mola, el condicionament de carrers a la Savina i sant Francesc, el reasfaltat de la carretera de la Savina as Pujols, entre moltes altres inversions. Un pressupost que pensa en les persones i en com millorar la seua qualitat de vida

.

8


Benestar Social i Joventut|Miscel·lània

Diverespai, Formentera 2010 Mónica Rey Ferrer | Tècnica de Joventut del Consell Insular de Formentera

U

n any més l’àrea de Benestar Social i Joventut ha portat a terme el Diverespai a Formentera amb unes activitats molt esperades pels nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, encetant així de manera molt especial les vacances de Nadal. El Diverespai 2010 de Formentera s’ha realitzat durant els dies 18, 19, 20, 21 i 22 de desembre, reservant els matins dels dies 20, 21 i 22 per als centres educatius de l’illa, amb una participació en horari lectiu d’uns 700 escolars.

9

El Diverespai consisteix en un muntatge d’activitats i jocs inflables dirigits a nens i nenes que durant uns dies poden visitar al mòdul esportiu. En aquesta ocasió, els infants han trobat inflables que representaven grans castells, animals i diferents figures amb escales, xarxes i altres obstacles que han hagut de superar.

Tota la fira ha set dinamitzada i controlada per un equip de 14 monitors i monitores de temps lliure que han acompanyat els participants en un espai on han après jugant, divertint-se i desenvolupant la imaginació i creativitat a través del joc.

A la vegada han pogut gaudir dels diferents tallers temàtics conduïts pels monitors i monitores que els han ajudat a pintar cares, fer dolços i a realitzar manualitats.

Si prenem el joc com a element integrador que promou la convivència, podem considerar el Diverespai, una bona manera de començar les vacances de Nadal

.

La Residència, una passa més endavant

E

l Consell de Formentera, a través de l’àrea de Benestar Social, està treballant en el projecte definitiu del que serà la residència per a persones majors de l’illa, ubicada a la parcel·la annexa al Centre de dia i a l’Hospital de Formentera. La futura residència suposarà aconseguir una de les fites històriques que l’actual govern s’havia compromés a materialitzar en matèria social, conformant una gran àrea sociosanitària a l’illa. Aquest equipament fara la funció de servei residencial per a les persones majors o amb discapacitats que necessitin suport assistencial, social o personal. Organitzada en habitatges ordinaris inserits en l’entorn social, el suport s’adaptarà a les necessitats de les persones que hi resideixin.

Recordem que fins a dia d’avui Formentera no disposa de cap centre residencial per a la tercera edat, per la qual cosa les persones majors de l’illa s’han de traslladar a Eivissa per optar a aquest servei. És una de les prioritats de la institucio insular igualar els nostres majors dependents que necessiten assistència a la resta de persones dependents de les Illes Balears. Aquest projecte serà una realitat el 2012

.


Miscel·lània|Benestar Social i Joventut

Bon enteniment entre institucions per potenciar la integració social i laboral

L

’àrea de Benestar Social aposta per l’atenció a les persones que poden arribar a trobar-se en una situació de vulnerabilitat, com podrien ser les immigrades, les dependents i les persones aturades amb dificultats d’inserció laboral. Per tal de materialitzar-ho compta amb la col·laboració del Govern Balear, amb el qual ha signat una sèrie de convenis que ho fan possible. En primer lloc, s’ha ampliat fins a 60 mil euros el conveni existent en matèria d’immigració amb la conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, fent així possible la contractació de la tècnica encarregada del departament d’Immigració del Consell Insular de Formentera i d’un nou tècnic a mitja jornada que permetrà donar resposta a la demanda creixent de la població immigrada de l’illa. Aquest mateix conveni serveix per finançar part de la Festa Intercultural, plenament consolidada, així com cursos de formació dirigits als immigrants amb la finalitat de facilitar-ne la integració.

>Assessorament a l’àrea de Benestar Social

contractació d’una agent d’ocupació i desenvolupament local, que s’encarrega de gestionar tots els projectes relacionats amb la contractació i la formació a persones desocupades, projectes elaborats a partir d’una diagnosi socioeconòmica de l’illa que la tècnica manté actualitzada cada any. Tots aquests projectes poden executar-se gràcies al finançament del SOIB i del Fons Social Europeu

.

En segon lloc, amb la mateixa conselleria d’Afers Socials, s’ha renovat el conveni amb la Direcció General d’Atenció a la Dependència que fa possible la contractació d’una tècnica, treballadora social, encarregada de gestionar totes les demandes relacionades amb la Llei de la dependència a Formentera i des de Formentera, és a dir, que es poden tramitar els expedients sense haver de desplaçar-se fora de l’illa. En tercer lloc, s’ha renovat el conveni instrumental amb la conselleria de Turisme i Treball en matèria de treball i formació, per valor de 40 mil euros, mitjançant el qual s’ha ampliat la contractació a jornada completa d’una tècnica d’acompanyament a l’ocupació, que s’encarrega, entre d’altres funcions, de la gestió de la Renda Mínima d’Inserció, prestació que també ve subvencionada pel Govern Balear. El mateix conveni permet seguir promovent formació gratuïta per a persones desocupades. Seguint en l’àmbit del treball i la formació, enguany seguim comptant amb el finançament de 27 mil euros que fa possible la

>Servei d’assistència domiciliària

10


Educació, Cultura i Patrimoni |Miscel·lània

11

Neix el Consell Escolar de Formentera

E

l passat 25 de novembre es va constituir el Consell Escolar de Formentera (CEF), presidit per Esperança Riera, directora del CP el Pilar de la Mola, i com a vicepresidenta Kathrine Wenham, directora de l’IES Marc Ferrer que representen i conjugen a la perfecció la vitalitat i experiencia de les petites-grans escoles unitàries i l’esforç i responsabilitat d’acollir en un sol centre de secundària a tot l’alumnat de Formentera. Aquest nou organisme de representació, de consulta i de participació emetrà els pertinents informes sobre la programació general de l’ensenyament no universitari a Formentera. El Consell Escolar de Formentera exercirà les seves funcions amb l’autonomia necessària per tal de garantir la seva objectivitat i independència i ha de ser informat i consultat en aspectes com la creació de centres escolars i la rehabilitació dels existents, actuacions en matèria de transport

escolar, criteris d’escolarització, organització i funcionament dels serveis pedagògics, de formació del professorat i d’innovació educativa existents, així com qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats i actuacions educatives específiques de Formentera. El CEF està integrat per a la totalitat dels sectors que integren la comunitat educativa, set representants del professorat dels nivells educatius de l’ensenyament no universitari de Formentera, cinc representants dels pares o mares d’alumnes, dos representants dels alumnes d’ensenyament no universitari, dos representants del personal no docent d’administració i serveis dels centres docents, un representant de la Delegació en representació de l’administració educativa, deu representants per cada un dels consells escolars de centres docents de Formentera, cinc representants dels sindicat d’ensenyament, un representant de les patronals d’ensenyament, un representant del Consell de Formentera i dos representants d’organitzacions i entitats relacionades amb el món educatiu: la Universitat de les Illes Balears i l’Obra Cultural Balear de Formentera. Assolir l’excel·lència educativa i cobrir la totalitat de les necessitats i drets educatius dels formenterers i formentereres ha de ser el principal objectiu del Consell Escolar Insular i Municipal de la nostra illa

.


Convocatòria d’ajudes en matèria d’educació

L

cobrir les despeses de matrícula i materials, així com fomentar el estudis universitaris dels joves de Formentera i contribuir així a la seua formació.

’àrea d’Educació del Consell de Formentera fa pública la propera convocatòria i les bases que regiran els ajuts en matèria d’educació per al curs escolar 2010/11. Recordem que la quantia individual de l’ajuda per al desplaçament d’estudiants és de 450 euros per als que cursin els seus estudis fora de les illes Pitiüses i de 150 euros per aquells que estudien a l’illa d’Eivissa. Entren dins aquesta categoria tots els estudiants que cursin estudis universitaris, estudis de formació professional o batxillerat artístic. Pel que fa a la concessió de beques d’estudi, l’àrea d’Educació concedirà un total de sis beques per a

Els ajuts per a l’adquisició dels llibres de text aniran destinats principalment a la participació del Consell en els fons de reutilització de llibres de text dels centres públics i a mantenir les bonificacions especials per a les famílies nombroses. En total es destinaran 90 mil euros amb l’objectiu d’establir mesures per compensar el fet de la insularitat en matèria educativa.

.

Més informació a www.conselldeformentera.cat o a l’Oficina d’Atenció Ciutadana

Ser mare i pare al segle XXI Joana Piña | Coordinadora de l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància

C

ada vegada ens resulta més difícil no desbordarnos amb les sorpreses, dubtes, pors i imprevistos que suposa el naixement de les nostres criatures. Cada vegada és més pobre l’educació dins l’àmbit familiar, ja que actualment vivim molt més allunyats de la família més pròxima i del concepte de veïns com els d’abans. La societat cada vegada és més exigent i promou la desconnexió social més propera amb els iguals. Cada vegada delegam més la criança dels nostres infants a l’àmbit privat. Cada vegada ens resulta més difícil conciliar la vida familiar amb la laboral. Les principals educadores són les famílies, però les tasques compartides són més bones de dur. També és cert que hi ha, encara, famílies que opten per educar i criar els seus infants a casa dins l’entorn familiar. Aquesta elecció suposa però, no tenir relació amb els iguals o amb d’altres persones adultes ni compartir-hi les experiències.Aquest fet ens fa reflexionar i pensar en quines són les mesures més adients per aproximar els infants a la família, d’aproximar els infants i les famílies al món escolar i permetre’n la socialització i, a la vegada, facilitar a les famílies immerses dins del món laboral l’entrada a l’escoleta per compartir estones de joc i aprenentatge amb els seus infants. Les nostres administracions creuen oportú oferir la possibilitat de complementar aquestes possibles mancances, a través de personal qualificat immers dins del món de l’educació, des de les escoletes públiques. El Consell de Formentera

12

conjuntament amb l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància organitzen un any més un Taller de Massatge i un Espai Nadó per a criatures des dels 4 als 12 mesos i, per als més grans d’entre 1 i 3 anys, un Espai Familiar. Aquestes activitats ens serveixen per tenir un espai per compartir la criança, a més de fomentar la socialització dels infants i les famílies amb d’altres infants i adults, compartir jocs, fomentar els vincles. En definitiva, són espais per aprendre junts acompanyats d’educadores que condueixen les sessions.En aquestes sessions ens oblidam de les presses, pressions, interferències i urgències. Així ens apropam d’una manera lúdica i distesa als nostres infants per afavorir-ne la criança. Aquesta és una visió de futur per aplicar en el present. No ens ho pensem més, ajudem a créixer els nostres infants en un entorn immillorable, lúdic, distès i compartit. Les satisfaccions les tenim a la mà. No les deixem passar, ara és el moment

.


SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA Educació, Cultura i Patrimoni |Miscel·lània

Arxius i Biblioteques Margalida Serra | Tècnica de la biblioteca Marià Villangómez

13

L

’any 2010 va estar ple d’activitats al nostre departament, encara que bona part de la nostra tasca es farà realitat enguany.

Durant l’any 2010 es va crear l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera, una institució amb una clara funció de suport a la recerca i a la investigació. Els seus objectius són la localització, la recuperació, la protecció, la recerca, l’estudi i la difusió de documents d’imatge i sonors que constitueixin un valor com a part del patrimoni històric de Formentera, amb la finalitat de conservar, engrandir i difondre el seu patrimoni cultural. El fons de l’AISF s’estructura en sis seccions: Fotografia i postals, Filmoteca general, Cartells i elements publicitaris, Documents sonors, Produccions i edicions de l’AISF i Biblioteca d’especialitat. El centre va néixer amb la voluntat d’adquirir progressivament tots aquells fons audiovisuals i d’imatge relacionats amb l’illa, tant a través d’altres institucions com, de manera molt especial, a través de fons particulars. A més d’això, estam treballant per crear l’Arxiu del Consell Insular de Formentera en el primer trimestre d’enguany. Abans de l’estiu passat se’n va muntar tot el mobiliari i des d’aquell moment estam inventariant el fons documental. Entretant estam atenent les consultes tant del propi consell com les que han sol·licitat els investigadors i particulars. L’Arxiu, a part de donar agilitat en les diferents tramitacions que es realitzen en el Consell suposarà una eina molt valuosa per als investigadors i estudiosos de la nostra història.

D’altra banda, la Biblioteca Marià Villangómez està assumint les tasques que li corresponen com a biblioteca insular: el 2009 s’inicià l’Oficina de Dipòsit Legal de Formentera amb pocs dipòsits registrats. Aquest servei està consolidant-se, ja que ara durant el 2010 s’ha tengut el doble de nombres adjudicats. A més, durant l’any passat es treballà per tenir el nostre espai, diferenciat del d’Eivissa, al Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears. Això serà un fet dins el primer trimestre d’enguany. El Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears és a disposició de tota la ciutadania a través d’internet (http://cabib.uib.es), i es pot consultar en conjunt o per consells. Formentera hi té actualment uns cinc mil documents. A banda d’aquestes qüestions, la biblioteca dóna servei de Telecentre, de Punt d’Autoaprenentatge de la Llengua catalana i de consulta i préstec dels documents de totes les seccions de la biblioteca: infantil, general, biblioteca internacional, local, hemeroteca i audiovisuals. La tendència de la biblioteca des de l’obertura l’any 2007 és de consolidació dels serveis que dóna: l’any 2007, quan es va obrir, teníem molts d’usuaris que venien a conèixer la biblioteca, no a emprar-ne els serveis (la mitjana diària era de 62 usuaris, però la mitjana de préstec era de 25 documents diaris). Durant el 2008 i 2009 s’ha anat consolidant l’ús dels serveis de la biblioteca fins al punt de tenir, com a dada, una mitjana de 53 usuaris diaris a novembre de 2010 i una mitjana de 42 préstecs també diàriament

.


>Cruïlla on s’iniciarà la circumval·lació des Pujols

Les circumval·lacions des Pujols i la zona escolar de Sant Francesc, inici del procés de licitació Xico Ribas | Coordinador del departament d’Infraestructures del Consell Insular de Formentera

L

es obres corresponents a ambdues circumval·lacions, incloses al conveni de carreteres signat entre el Ministeri de Foment i el Consell Insular de Formentera, sortiran a licitació a primers d’any amb la finalitat de donar resposta a la problemàtica de trànsit que es dóna a cadascuna de les zones per diferents motius. La circumval·lació des Pujols, amb un pressupost de 2.899.851,63 euros, dóna resposta a la necessitat de treure el

trànsit de l’interior del nucli turístic. Les característiques més importants són l’execució de dos rotondes de regulació del trànsit, una a l’entrada des de Sant Ferran a l’altura de l’edifici Mirada i una a la sortida cap a la Savina en front del dipòsit d’aigua potable de sa Pedrera. Les obres preveuen la dotació subterrània de tots els serveis urbanístics i un ampli passeig a la vorera de ponent, acabat amb un mur de pedra seca que farà de transició entre l’esmentada circumval·lació i el

nucli urbà. Aquest mur comptarà amb una il·luminació baixa per minimitzar la contaminació lumínica cap a s’Estany Pudent i l’entorn del parc natural de ses Salines. La circumval·lació de la zona escolar de Sant Francesc, amb un pressupost d’1.439.453.07 euros dóna resposta a la necessitat de dotar d’accés al nou poliesportiu de Sant Francesc i per altra banda dotar d’una àmplia zona d’aparcament la zona escolar i poder minimitzar el trànsit entre la cruïlla del cinema i la piscina o, fins i tot, habilitar-la per a vianants o restringida al transport escolar. Les obres preveuen la dotació de tots els serveis urbanístics soterrats i completar la vorera des del cinema fins a Sant Francesc pel caire de ponent. Ambdues obres han set projectades i dissenyades per l’enginyeria LABAMA, de la qual és al front l’Enginyer de C.C. i P., Jesús Marinas vinculat des de fa anys a l’illa de Formentera

.

14


Infraestructures, Agricultura i Ramaderia|Miscel·lània

Millora dels carrers sant Jaume i Salou, a Sant Ferran

L

’àrea d’Infraestructures de Formentera està duent a terme la millora dels serveis bàsics i del paviment dels carrers de sant Jaume i Salou, al nucli urbà de Sant Ferran.

El carrer de sant Jaume és un carrer interior, amb trànsit de vehicles en un únic sentit. Les actuacions en aquest vial, que anirà adoquinat, són la substitució de la xarxa existent de sanejament, la col·locació de 17 fanals de llum i el soterrament total de la xarxa de telefonia. Així mateix, es durà a terme un projecte d’embelliment amb la col·locació de bancs, papereres i escocells.

15

Pel que fa al carrer de Salou, la xarxa de sanejament es troba en bon estat, i recentment s’han retirat les esteses aèries. El mobiliari urbà és escàs i obsolet, pel que es durà a terme el

mateix procés d’embelliment que al carrer de sant Jaume. L’objectiu és la millora de les instal·lacions existents amb el seu soterrament quan sigui possible i amb la substitució del paviment per homogeneïtzar i igualar-lo a altres millores que ja s’han dut a terme a Sant Ferran, amb la reordenació dels aparcaments i la circulació. Aquests carrers formen part del casc històric de Sant Ferran i el projecte de millora s’adapta a la Llei d’eliminació de barreres arquitectòniques. El període d’execució d’aquesta intervenció és de cinc mesos, amb un pressupost de 375 mil euros

.

Millores a la xarxa d’abastament d’aigua

L

es obres de renovació de la xarxa d’abastament d’aigua potable del carrer Sant Joan i del camí de Dalt de Portossalé, a Sant Francesc, ja s’estan duent a terme per part de l’empresa Aqualia, gestió integral de l’aigua. Aquestes obres solucionaran els problemes de subministrament que han patit en els últims mesos els veïns de Sant Francesc i ses Bardetes, provocats per l’antiguitat i el mal estat de les canonades de la xarxa i per l’augment de la demanda i la pressió de l’aigua com a conseqüència del creixement urbanístic de la zona en els darrers anys. Els treballs tenen un pressupost total de 317.529 mil euros i consisteixen en la renovació total de la xarxa d’abastament d’aigua potable, amb canonades de major diàmetre i materials més adients. Aqualia ha posat un telèfon d’Atenció al Client (902 18 60 18) a disposició dels veïns davant qualsevol incidència, disponible les 24 hores del dia per atendre qualsevol consulta o dubte.

Amb aquestes obres, el Consell Insular de Formentera i Aqualia continuen impulsant un servei de qualitat a través de la modernització d’infraestructures, per donar respostes a les necessitats del municipi i de la ciutadania

.


Miscel·lània|Benestar Social i Joventut

Subvencions esportives

E

l Consell Insular de Formentera convoca, a través de l’àrea d’Esports, la concessió de subvencions orientades als clubs esportius i associacions esportives sense ànim de lucre, així com a esportistes individuals, per tal de fomentar la pràctica esportiva a Formentera. Pel que fa a les ajudes destinades a clubs esportius i associacions sense ànim de lucre, es valorarà la col·laboració d’aquests

en la promoció, desenvolupament i la pràctica esportiva a Formentera. Així, les persones interessades poden optar a ajudes a la formació i la projecció dels esportistes de Formentera a través dels clubs o associacions sense ànim de lucre, ajudes a desplaçaments i transport a l’illa d’Eivissa, ajudes a clubs de nova creació, ajudes a les escoles esportives i activitats per a persones adultes, ajudes a projectes de dinamització i promoció de l’esport escolar i ajudes per a la realizació de projectes d’àmbit internacional, nacional o regional celebrats a Formentera i amb repercusió a l’illa.

Els i les esportistes individuals poden optar a ajudes per sufragar les despeses de desplaçament que els ocasionin les competicions esportives. El Consell Insular de Formentera, mitjançant l’àrea d’Esports, vol fomentar la major preparació dels i les esportistes de l’illa de màxim nivell amb aquest programa d’ajudes, així com incentivar la pràctica de l’esport base. La dotació econòmica total per enguany és de 140 mil euros

.

Més informació a www.conselldeformentera.cat

Premis de l’Esport 2010

16

E

l Consell Insular de Formentera ha premiat l’esport a Formentera amb la celebració de Premis de l’Esport – Formentera 2010, en un acte on assistiren personalitats del món de l’esport i autoritats de la vida política de Formentera. Recordem, que com Ajuntament de Formentera, la Coalició d’Organitzacions Progressistes (COP) ja havia reconegut el foment de l’esport a l’illa amb una primera edició de Premis de l’Esport. Amb l’ànim de reconèixer a aquelles persones i entitats que participen en el foment i la promoció de l’esport a la nostra illa, el Consell Insular de Formentera va fer entrega dels trofeus als esportistes que el jurat va elegir tenint en compte els resultats i la trajectòria esportiva dels candidats proposats pels diferents clubs i el mateix Consell de Formentera. Així, es va fer

Esportista de Natació: Ariana Tur Martín. Esportista de Waterpolo: Entitat Patrocinadora: José Luis Moreno Moya. Viatges Islamar. Esportista de Tennis Club Esportiu: Masculí: Club Dojo Formentera. Samuel Ibáñez Roig. Persona Física: Esportista de Tennis: Josep Verdera Juan. Alicia Galindo Escusa. Equip Esportiu: Esportista de Judo: 1r equip de la SD Formen- Alma Wünsche Matilla. tera. Esportista de Judo: Esportista de SincronitIssol Mayans Garcia. zada: Esportista de Kendo: Carmen Costa Ferrer. Bartolo Tur Guasch.

els guardonats

entrega de 19 premis a les categories de millor entitat patrocinadora, millor club esportiu, millor persona física, millor equip esportiu i millor esportista, tant

Esportista de Karate: Francesc Castelló Ferrer. Esportista de Windsurf: Mateo Sanz Lanz. Esportista de Windsurf: Andrea Ferrer Rubio. Esportista d’Escacs: Vicent Tur Ferrer. Esportista d’Atletisme: M. del Mar Cabezuelo Esto. Esportista d’Atletisme: Raül Ferrer López. Esportista de Formentera: Mateo Sanz Lanz.

femení com masculí, en les modalitats esportives de natació sincronitzada, windsurf, waterpolo, tennis, judo, kendo, karate, escacs i atletisme

.


Esports|Miscel·lània

Història del club Dojo Formentera Jaume Verdera | President del Club Dojo Formentera

L 17

es arts marcials foren introduïdes a Formentera l’any 1982 amb la creació del Club Dojo Formentera a iniciativa de Jaume Verdera Verdera i Carles Tur Escandell. Els professors que inicialment varen divulgar i promocionar aquests esports foren Pascal Bonomo el judo, Manuel Doncel el karate i Antònia M. Juan Cardona l’aikido. A aquestes primeres activitats esportives, posteriorment s’hi afegiren ballet, jujitsu, aeròbic, kick-boxing, kendo, ioga i tai-txi. Els professors que han impulsat aquestes activitats esportives han estat Eugenio de la Dueña Medina, Bartomeu Tur Guasch, Maria Rabel, Beatriz de la Dueña Ocaña, Francesc Lafuente López i Josep Verdera Joan. Des dels seus inicis el club ha estat presidit per Jaume Verdera Verdera En l’àmbit esportiu, el judo a Formentera coordinat per Eugenio de la Dueña Medina, cinturó negre 5è dan i, posteriorment amb la col·laboració de Josep Verdera Joan, cinturó negre 4t dan, com a professors, ha assolit fites importants, entre les quals podem destacar un centenar de medalles a nivell de campionat de Balears i un nombre important a nivell de campionats d’Espanya. El Club Dojo Formentera ha potenciat la formació, no tan sols a nivell esportiu, avui aquesta entitat gaudeix d’una trentena de cinturons negres, sinó també en la formació d’àrbitres i professors.

Actualment Josep Verdera és entrenador nacional, àrbitre nacional i delegat del Col·legi Balear d’Arbitratge. Eugenio de la Dueña és entrenador regional i àrbitre nacional i Jane Wenham és monitora i àrbitre nacional. Així mateix un gran nombre d’àrbitres regionals i oficials d’organització esportiva completen la tasca docent que promou l’entitat. Aquest club organitzà del 1992 al 2006 una estada de judo de caràcter nacional durant la Setmana Santa coordinada per l’entrenador nacional José Luis de Frutos Molinero, malauradament desaparegut, i posteriorment continuada pel mestre nacional i seleccionador universitari José Ignacio Bueno Yunquera. Cal esmentar que l’any 1999 també hi participà, com a convidat, Anton Geesink, campió olímpic a Tòquio l’any 1964 en pesos pesats, en superar en la final l’heroi del país amfitrió Akio Kaminaga. Fou el primer europeu que rompé la hegemonia japonesa en aquesta art marcial. En aquesta estada participen diferents seleccions infantil i cadets de diferents províncies com València, Castelló, Tarragona, etc. L’any 2008 hi participà també la selecció absoluta d’Andorra. El karate fou introduït a Formentera per Manuel Doncel i divulgat i promocionat per Bartomeu Tur Guasch. Durant l’any 2005 en Bartomeu Tur Guasch aprovà els exàmens de cinturó negre 3r dan. La secció ha participat en diferents competicions de katas i kumité a nivell d’Eivissa i Formentera i en els campionats de Balears. El kendo és un art marcial que de forma paulatina augmenta en nombre d’adeptes i l’any 2010 Jaume Escandell Ferrer es proclamà subcampió d’Espanya per equips sèniors en la modalitat de kendo, formant part de la

selecció balear. Cada any se’n realitza un curset de promoció. El jujitsu es desenvolupa bàsicament en seminaris i estades de professors estrangers com Charles Lenz, cinturó negre 8è dan o Gerhard Schmitt, cinturó negre 6è dan. El kick-boxing fou introduït a Formentera l’any 2001 per Francesc Lafuente López i és una disciplina que cada dia té més adeptes. Aquest any Dario Ibáñez s’ha proclamat campió de Balears de kickboxing en la modalitat de muay thai. D’altres disciplines com ballet, aeròbic, tai-txi i ioga és desenvolupen tan sols a nivell local. Actualment prop de dos cents esportistes practiquen alguna de les activitats esportives que ofereix aquesta entitat. El Club Dojo Formentera fou distingit per la conselleria d’Esports del Govern Balear l’any 1989 com a millor club esportiu, per la seua tasca de difusió de les arts marcials. L’any 1999 la Federació Balear de Judo li concedí un certificat de reconeixement al mèrit federatiu i l’any 2002 fou elegit millor club esportiu de Formentera pel Patronat Municipal d’Esports

.


Miscel·lània|Esports

SD Formentera, una escola de valors Felip Portas | President del club de futbol SD Formentera

L

a SD Formentera va néixer l’any 1973 gràcies a la feina del llavors capellà de Sant Ferran D. Pep Costa. Durant aquests 37 anys el club de futbol dels formenterers ha vist créixer milers de joves en un entorn esportiu i futbolístic, però també ha set una escola de valors per a molts d’ells. La convivència dins d’un vestidor, el treball en equip, el respecte per als companys, entrenadors, instal·lacions, etc., són conceptes dificils d’assimilar fora d’un context esportiu com el d’un club de futbol. La SD Formentera, el Formentera, ha viscut distintes èpoques. Sens dubte, la més brillant va ser l’únic pas del club per la tercera divisió. Això va ser a la temporada 79-80 i des de llavors podem destacar dues excepcionals temporades amb el colofó de jugar la promoció d’ascens. Posteriorment el club va entrar en una dinàmica de provisionalitat, amb Juntes Gestores al capdavant que salvaren el club de la desaparició. Amb tot, el club va anar augmentant el nombre de categories i de futbolistes fins arribar a l’estructura actual, on els nens s’incorporen als 4/5 anys. Després d’uns anys amb una gestió econòmica, com a mínim dubtosa, l’actual Junta Directiva va assumir el repte de reflotar el club, amb una herència de 140 mil euros de dèficit i una estrutura esportiva molt feble. Amb una aposta decidida de millorar el club des del vessant esportiu i òbviament, també des de l’econòmica, es va optar per la contractació de professionals per dirigir i ensenyar els nostres futbolistes. Des de l’àrea econòmica s’ha aplicat una gestió d’austeritat que ens permetrà eixugar el deute en els pròxims anys, sense perdre de vista que els diners han de ser al servei de la millora esportiva dels nostres jugadors i el seu benestar. Després de dos temporades sense continuitat amb els tècnics, sembla que amb l’arribada d’en Miguel Ángel Ruiz al capdavant de l’àrea esportiva, hem trobat el perfil per ser al capdavant del primer equip i en la coordinació esportiva. Aquesta temporada tenim més jugadors que mai, 160 futbolistes repartits en una

>SD Formentera 2010-2011

>SD Formentera 1973-74

escola de futbol, un equip prebenjamí, un benjamí, dos alevins, un infantil i un cadet. Quant al primer equip, hem apostat per configurar un equip competitiu que sigui el mirall, el referent dels nostres futbolistes més joves. Així, aquest estiu hem treballat de valent en la configuració de la plantilla, per a la qual s’han recuperat jugadors que per distints motius ho havien deixat els darrers anys, s’han incorporat gent nouvinguda a Formentera, així com tres fitxatges de fora. Entre tots s’ha configurat un plantilla amb l’objectiu d’estar entre els quatre primers classificats de la lliga interpobles, que dóna dret a jugar la Regional preferent. Amb modèstia, treball, constància i l’ajuda de l’afició, que està responent molt bé, segur que ho aconseguirem. Per últim, no voldria deixar d’agrair a tota la gent que des del naixement del club, ha fet possible que la SD Formentera es mantengui com un club de referència, en el club més antic de Formentera. Als distints presidents, directius, entrenadors, delegats, jugadors, encarregats de material, mares i pares, patrocinadors, socis i sòcies, públic, i a tota la gent que defensa i viu els nostres colors els hem d’agrair la seua aportació

.

El futur és nostre! Visca Formentera i visca el Formentera!

18


SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA Esports | Medi Ambient i Noves Tecnologies|Miscel·lània

19

Formentera a la nova era tecnològica

F

ormentera disposa d’un Telecentre ubicat al recinte de la biblioteca municipal dotat d’un total de 10 equips informàtics per a treball simultani. L’objectiu d’aquest equipament és oferir un servei públic amb la finalitat de divulgar i donar accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, oferint les eines i el suport necessari a la ciutadania. El Telecentre és un espai especialment pensat per contribuir a l’accés públic a Internet i que es crea com a dinamitzador cultural amb la intenció de minimitzar el risc de la fractura digital de la societat. Aquest centre presenta una gran versatilitat, ja que a través de la figura del dinamitzador es pot disposar d’un ajut tutorial i presencial en tot moment,

i es presenta com un espai de treball i estudi tant per als estudiants com per la resta de persones que ho requereixin. Les persones usuàries poden consultar tot allò que requereixin mitjançant 10 ordenadors, que s’han substituït per equips més moderns, dotats amb auriculars, lectors electrònics d’identificació, una impressora làser en xarxa, i a gran velocitat gràcies a la connexió ADSL de 20 Mbps. Actualment es desenvolupen una sèrie d’activitats i cursos formatius com introducció a Windows i Linux, exàmens municipals o formació i assessorament informàtic als usuaris. Amb la signatura del conveni que s’ha dut a terme entre el Consell de Formentera i la Fundació Illes Balears

Tecnològica al 2010, s’ha incorporat el telecentre a la xarxa balear de telecentres coneguda com XarxaBit. Aquest conveni aporta un total 10 mil euros per a despeses relatives a la posada en marxa del centre, el seu manteniment i la retribució del dinamitzador. Finalment, s’ha de destacar que des de l’àrea de Noves Tecnologies del Consell de Formentera ja s’està treballant per crear el que serà el segon telecentre al Pilar de la Mola, que se situarà al local polivalent que s’hi construirà

.

Horaris: Hivern de 16.30 a 21.00 Ubicació: Biblioteca Marià Villangómez


Miscel·lània|Medi Ambient i Noves Tecnologies

Gaudeix de la platja a l’hivern, naturalment Sílvia Tur | Consellera de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera

E

nguany per tercer any consecutiu, set dels nou quioscs de platja de l’illa romanen oberts de divendres a diumenge a més dels festius. Com sabeu aquesta iniciativa ha mostrat una bona acollida per part dels residents i d’aquells que ens visiten en temporada baixa, fet que permet ampliar l’oferta turística i de serveis que Formentera proposa a l’hivern. Els quioscs de platja de Formentera destaquen en bona part perquè a més de trobar-se en indrets d’alt valor paisatgístic, cadascun d’ells té una personalitat pròpia. Uns destaquen per

la seua creativitat en l’oferta gastronòmica, d’altres organitzen activitats lúdiques com ara petanca, i altres aposten per una major oferta de còctels. Ara bé, el que sí que és un denominador comú entre tots ells és el tracte familiar que els caracteritza. L’horari d’obertura, sempre que la climatologia ho permet, va del migdia fins a la posta de sol, fet que es mostra com el complement ideal per gaudir del nostre litoral i les nostres platges, també als mesos d’hivern. Des del Consell Insular celebram la bona acollida d’aquesta inciativa i seguirem treballant per incentivar i premiar l’esforç i compromís que demostren els gestors d’aquests establiments que constitueixen una icona en la història de Formentera

.

Abalisament marítim de s’Estany des Peix

L

’àrea de Medi Ambient del Consell de Formentera ha dut a terme el condicionament de l’abalisament del canal d’entrada i sortida de s’Estany des Peix, per tal de garantir un accés segur a les persones usuàries.

La nova col·locació de senyalització i il·luminació ha requerit la instal·lació de 5 barres d’acer inoxidable marí massisses, les quals duen incorporades balises solars marines, per tal de garantir una correcta il·luminació a la nit. El Consell va sol·licitar l’autorització administrativa a la Demarcació de

Costes per poder dur a terme aquesta feina de forma adequada i respectuosa amb el medi ambient. Aquesta mesura va en la línia de fomentar la seguretat d’aquells indrets que són d’ús públic. Aquesta millora ha comptat amb un pressupost de quasi sis mil euros i era una reivindicació històrica de tots els usuaris de s’Estany des Peix, donat que el calat de la boca d’entrada és molt petit, i és un perill per a la gent i les embarcacions

.

20


Turisme i Mobilitat|Miscel·lània

Inici del calendari promocional arreu d’Europa El mercat escandinau, l’aposta per enguany

D

urant els mesos de gener i febrer, l’àrea de Turisme de Formentera inicia la promoció per enguany amb l’assistència a diverses de fires i tallers de feina arreu del territori europeu. A banda del factor presencial, es continuarà amb la línia iniciada en els darrers anys de reforçar la promoció de l’illa amb la presentacio de Formentera com a destinació turística davant agents de viatge italians, a les ciutats de Milà i Roma, i a la ciutat de Berlin.

21

L’inici del calendari promocional el dóna l’assistència a la fira nàutica London Boat show, des del 7 de gener fins al proper dia 16. Del Regne Unit es continua la promoció per Holanda i Alemanya. La novetat per a aquest any és l’entrada de Formentera en el mercat escandinau, amb una promoció conjunta amb la resta de les Illes Balears, on es faran diversos tallers de feina a les ciutats d’Estocolm, Copenhague i Oslo, a més d’una ruta turística. Al llarg del mes de gener, s’incidirà en diverses tipologies de turista, assitint a la fira CMT d’Stuttgart, sobre naturalesa o a la Boot de Dusseldorf, una de les fires nàutiques més consolidades d’Alemanya. Dins d’aquest mes destaca l’assistència a la Fira Internacional de Turisme de Madrid. Sens dubte, FITUR s’ha consolidat com una de les fires promocionals més importants arreu de l’estat espanyol, on l’àrea de Turisme presenta totes les seues novetats en matèria promocional. Entre els seus atractius destaquen la pràctica de turisme actiu, l’oferta de sol i platja, la gastronomia típica de l’illa i la seua bellesa paisagística. Dins d’aquestes modalitats, les noves rutes per a la pràctica de marxa nòrdica, el nou disseny dels circuits verds i les audioguies turístiques, en seran les protagonistes. Pel que fa als amants del cicloturisme, els visitants podran recórrer Formentera a través de 13 rutes que han set redissenyades, senyalitzades i habilitades amb àrees de descans. Als nous circuits verds, s’hi sumen diferents

>Estand de Formentera a FITUR, enguany.

El més destacat: Gener: London Boat show. Del 7 al 16, CMT d’Stuttgart. Del 15 al 23, FITUR. Madrid. Del 19 al 23, La Boot de Dusseldorf. Del 22 al 30. Febrer: REISEN d’Hamburg. Del 9 al 13, Holiday World de Praga. Del 10 al 13, SALON M.A.P. París. Del 17 al 20, BIT de Milà. Del 17 al 20, BTL Lisboa. Del 23 al 27. itineraris dissenyats per a la pràctica de la marxa nòrdica, que permetran al visitant descobrir altres racons de l’illa de manera saludable. Com a punt final, un altre de les grans novetats son les audioguies, un servei que orientarà els turistes pels diferents atractius patrimonials, històrics i punts d’interès de l’illa de Formentera. Amb format MP3, i amb més de 15 pistes d’àudio reproduïdes a un iPod nano d’última generació, els turistes conjugaran tradició i modernitat a través d’aquesta novetat que es podrà adquirir a l’oficina de Turisme de la Savina o bé amb l’opció de descàrrega per Internet. El mes de febrer s’intensifica el calendari promocional, amb l’assistència a la fira REISEN d’Hamburg i la F.R.E.E de Munich, així com a la BTL de Lisboa i la BIT de Mila. Altres ciutats són Praga i París, a la fira Holiday World i al Salon MAP, respectivament. D’aquesta manera, la línia promocional per al 2011 passa per oferir una gran varietat d’activitats de turisme actiu combinades amb la riquesa natural i paisagística que caracteritza Formentera. El Consell Insular de Formentera treballa coordinadament amb l’Agència de Turisme Balear per tal de dur a terme una promoció encaminada a emfatitzar la distribució per mercats emissors i productes, a reforzar l’assistència a fires promocionals i tallers, potenciar les campanyes en línia 2.0-fora línia, així com la signatura de convenis amb operadors turístics, línies aèries i altres entitats, entre altres activitats promocionals

.


“Els problemes de l’empresariat són els de la ciutadania de Formentera”

J

ane Wenham va exercir de vicepresidenta durant vuit anys, abans d’assumir les tasques actuals de presidenta de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera (PIME). En un món empresarial caracteritzat per una major presència masculina, Jane era la més jove integrant de la Junta Directiva d’aquesta associació empresarial. Diplomada en Turisme i Tècnic Especialista en Prevenció de Riscs Laborals, va treballar de guia turística durant un temps i a l’any 1991 va començar a treballar en una constructora a Formentera, de la que actualment és copropietària. Amb la finalitat de defensar els interessos del col·lectiu de l’empresariat de Formentera, aquesta nativa de Guildford que va arribar a l’illa amb 7 anys, combina la seua professió amb la presidència de la PIME de manera altruista. Amb 44 anys es defineix com una persona inquieta que intenta ser bastant

organitzada i que fa broma quan diu tenir dos aficions principals: el judo i la PIME. Afirma, amb la veu de l’experiència, que per defensar els interessos generals de l’empresariat s’han de fer malabarismes. Quina representativitat té la Petita i Mitjana Empresa de Formentera? PIME Formentera té uns 200 socis, els quals paguen una quota anual. La majoria d’aquests són empreses familiars i per tant sempre hi ha molta més gent darrere. És una institució apolítica composta per un comitè integrat per 10 membres, escollits en procés electoral cada quatre anys. Els integrants representen la majoria de sectors empresarials de l’illa, tal com està requerit als estatuts.

elaborar un document que es deia “35 problemàtiques i possibles solucions”. No serveix de res queixar-se d’un problema sinó li dones una solució. Igual no estàs aplicant la més correcta perquè potser n’hi ha de millors, però s’han d’oferir alternatives. Pens que estar associat i participar en associacionisme és una forma de fer valer els teus drets i difondre les teues opinions. Com és la relació amb el Consell de Formentera? És bastant bona. Hi ha una relació recíproca, ja que quan la PIME formula alguna demanda, se l’escolta i per altra banda, cada conselleria es posa en contacte amb nosaltres per saber la nostra opinió sobre determinats projectes o iniciatives. I això s’agraeix.

“Participar en associacionisme és una forma de fer valer els teus drets i difondre les teues opinions”

Per què li pot interessar a un/a empresari/ària afiliar-se a la PIME? Disposam de diversos gabinets d’assessorament en temes comercials, fiscals, mediambientals, noves tecnologies, etc. Així mateix participam activament en legislació i normativa, que sol ser una de les tasques que no es veu, però que no deixa de ser important. Duim a terme una tasca de difusió en matèria de subvencions i ajudes dirigides a petits i mitjans empresaris, a més d’una oferta formativa dirigida a tothom. Quin creu que és el paper de les patronals avui dia? A nivell personal em consider una persona inquieta. Crec que és fonamental que les institucions escoltin les nostres demandes i inquietuds i sàpiguen quines són les problemàtiques de les empreses. Quan vaig entrar com a presidenta de la PIME, amb la finalitat de conèixer la opinió dels nostres afiliats, vàrem

Quins són els principals problemes amb què s’enfronta Formentera? El tema del transport de mercaderies i passatgers i el tema de la triple insularitat són els que més afecten l’illa. El tema de la insularitat té uns pros i uns contres, ja que hem de pensar que Formentera es conserva en aquestes condicions per estar precisament en una ubicació més aïllada. Les traves administratives són un altre inconvenient. Per iniciar qualsevol cosa,

22


entrevista et requereixen molta documentació, per la qual cosa t’adones que la burocràcia és un obstacle.

23

Mancança de connexions marítimes, estacionalitat, preus excessius... Què s’ha de fer per donar sortida a aquests problemes històrics? S’han de potenciar les subvencions en el transport de mercaderies. Des de fa mes de 20 anys reivindicam una línia directe amb la península. Jo no estic reclamant una connexió diària, però si que faria falta l’arribada de mercaderies dos o tres vegades per setmana. Si s’apuja el preu del transport, és normal que s’apugi el preu de les coses. Som els empresaris els que ens queixam, però hauríem de ser la majoria de la ciutadania, ja que som realment els que pagam i vivim aquí. Com valora projectes com el Sistema Integral de Qualitat Turística espanyola en destinació, impulsat per la Secretaria d’Estat? PIME Formentera és la primera patronal de Balears que es va certificar en qualitat amb la ISO 9000, que és una qualificació superior. Cada any passam les auditories i renovam la certificació. Nosaltres vàrem participar el primer any en el projecte SICTED i ara ens n’hem quedat fora perquè s’han modificat les bases i no podem optar a participar.

Telefònica, grans navilieres o companyies elèctriques, ens sentim indefensos, fins i tot, nosaltres les petites i mitjanes empreses, ja que com a consumidors d’aquests productes també ens perjudiquen. La conselleria de Consum no arriba a Formentera i tampoc no hi ha cap associació de consumidors, així que quan venen a presentar alguna cosa a l’illa venen a la nostra seu perquè som els primers que exigim una sèrie de coses a les grans empreses i som conscients que s’ha de donar un servei als nostres consumidors. Avui dia estam treballant en un món molt globalitzat i la gent que ve aquí ho fa perquè és un territori diferent, on les seues empreses també estan diferenciades. La certificació en qualitat significa posar en un paper els serveis que es donen, els procediments que es segueixen i, de cara a ser competitius, qui tengui una certificació reconeguda com la ISO 9000 o SICTED, compta amb molt més prestigi i qualitat en la gestió del seu negoci. Quin és el compromís de la PIME Formentera amb el medi ambient? Com PIME Formentera som conscients que vivim del nostre entorn i per tant l’hem de respectar. Quan ens proposen temes que poden ser de benefici per al medi ambient, normalment se’ls dóna suport. Cada any -enguany ha set el primer any que no n’hem tengut-, tenim subvencions per dur a terme iniciatives relacionades amb la preservació del medi ambient. S’han editat fulletons de bones pràctiques mediambientals, es va dur a terme la iniciativa d’eliminació de bosses de plàstic, quan va entrar en vigor la normativa de selecció de residus a l’illa. Tots els que ens visiten ho fan perquè Formentera és diferent i perquè està en un entorn privilegiat. Què es fa per donar resposta als drets dels consumidors? Justament la diferència entre empreses grosses i petites es fa palesa en aquest sentit. La comoditat de tenir un negoci familiar a la porta de ca teua, ajuda a garantir els drets dels consumidors. A una empresa multinacional com per exemple

Què ha fet la PIME per a Formentera al llarg de la seua trajectòria? La PIME és una associació amb molts anys de trajectòria que al llarg de la seua vida ha tengut molts associats i encara en manté una bona quota des de la seua fundació. S’ha de pensar que a Formentera no hi ha ni CAEB ni sindicats. Es va constituir a l’any 1978 com un espai de consens i intercanvi d’idees amb la finalitat de defensar els interessos dels empresaris. Crec que la importància de la seua feina resideix en el dia a dia. La nostra tasca és la de donar suport a tot el que pensam que és beneficiós per als nostres associats i associades. Sempre dic que els problemes de l’empresariat són els de la ciutadania de Formentera

.


>3r premi Beni Trutman 2009 color

La pesca amb tonaira o tonaina, un art de pesca que s’ha deixat anar Esperança Colomar Marí

L

a tonaira és un art de pesca ja en desús. Sembla que és molt antic i així ho demostra el fet que ja a la Crònica de Ramon Muntaner es mencioni que “Lo senyor rey Frederich que veya que les galees del Rey Robert li havien trencades les tonayres e presos lenys de Sicília, Muntaner” Cròn., c. 256. Aquest ormeig era semblant a l’almadrava, de fet en castellà se la coneix com almadravilla, però era molt més simple. Consistia en una xarxa de cordill fort i de malles amples, d’uns 23 centímetres aproximadament; d’una llargària d’uns 100 a 300 metres i una amplària d’uns 20 metres. Es col·locava perpendicular a la costa lligada a terra mitjançant un cap anomenat coa. A la

part de baix se li posava una plomada i li amarraven uns caps anomenats guardians que en els seus extrems tenien unes pedres d’uns 50 quilograms i que feien que quedàs subjecte al fons marí. A la part de dalt tenia uns suros

per a la de la sírvia. Sovint s’hi podien trobar enganxades altres espècies com tintoreres, peixos espasa o raboses de grans dimensions que podien arribar a passar els 200 quilograms. La tonyina s’hi enganxava quan s’apropava a la costa caçant altres peixos. En el moment que es trobava davant la xarxa i intentava esquivar-la, s’introduïa dins el revolt d’on era molt difícil tornarne a sortir. El que solia passar llavors és que envestien la xarxa i quedaven enganxades sense poder fugir. Aquest peix una vegada presoner tenia una mort ràpida.

Molts de pescadors de Formentera anaven a passar temporades a Eivissa mentre tenien la tonaira posada que sostenien l’altre extrem de la xarxa formant així una espècie de barrera on quedaven atrapats els peixos. El cap més allunyat de la costa s’anomenava revolt perquè se li donava forma d’espiral. S’emprava durant l’hivern per a la pesca de la tonyina i a la primavera

Darrere de la tonaira, algunes vegades es posava una solta, que és una espècie d’ormeig similar però destinat a pescar peixos d’una grandària inferior com el bonítol o la melva. Aquest ormeig encara és utilitzat avui dia. Diàriament dos pescadors anaven a reconèixer-la amb un aparell anomenat vidre, que consistia en un con truncat

24


illa al sud de fusta, obert per l’extrem estret i on havien col·locat un vidre en l’extrem ample. Aquest instrument permetia veure amb claredat el fons marí i així poder treure el peix que s’hi enganxava. Si la pesca anava bé es podien arribar a capturar una vintena de peces, però el més normal era trobar-ne moltes menys. D’aquestes, algunes es destinaven al consum de l’illa, però la majoria s’enviaven a la Confraria d’Eivissa, ja que recordem que no va ser fins l’any 1983 que es creà la de Formentera, que les enviava cap a Barcelona.

25

Cada dues setmanes o quan la xarxa havia perdut el color es salpava per portar-la en terra al tenyidor; els guardians es deixaven dins l’aigua amarrats a una corda. La deixaven eixugar per netejar-la i tenyir-la dins un bidó amb un tiny fet de carrasca de pi picada que s’encalentia al foc i li donava a la xarxa un color rogenc fosc. La finalitat d’aquest procés, que podia durar entre un i dos dies, era que una vegada dins la mar el peix no la veiés. Per fer aquesta feina es necessitaven uns quatre hòmens. El dia de Sant Joan, la Confraria de pescadors organitzava un sorteig anual davant el Comandant de Marina, entre els pescadors d’Eivissa i Formentera, dels punts més importants on es podia posar aquest tipus d’ormeig. Per fer el sorteig s’utilitzaven dos bombos, a un d’ells es posaven els números de les tonaires, ja que hi havia pescadors que en tenien més d’un, i a l’altre el nom dels punts de pesca. El comandant vetllava perquè el sorteig es produís sense incidents, però hem de dir que segons les fonts consultades, aquest procés solia fer-se d’una manera amigable. En cas d’acord mutu es podien intercanviar els punts sortejats segons les conveniències dels pescadors. Normalment els pescadors

preferien pescar a les seues respectives illes perquè en aquell temps no tenien barques de grans dimensions ni potents motors per fer llargs trajectes; però també es donava el cas de pescadors d’Eivissa que pescaven a Formentera i a l’inrevés. Molts de pescadors de Formentera anaven a passar temporades a Eivissa mentre tenien la tonaira posada. A Eivissa eren molt apreciats els punts de cala Llentrisca i a la Xapa mentre que a Formentera els principals, tot i que hi havia molts altres punts, eren cala Saona (devers sa Costa des Bou) i punta Pedrera (sa Cova d’en Cabrit). En més d’una ocasió, als pescadors que els havia tocat algun d’aquests indrets, convidaven els altres a fer una copeta.

Cap a final dels anys vuitanta es va deixar d’utilitzar aquest tipus d’ormeig per mor de la gran quantitat d’embarcacions que començaren a navegar pel nostre litoral. Ara les captures no serien tan abundants i no compensarien l’enorme esforç que comportava aquest sistema de pesca. També hem de dir que la tonyina ha sofert i segueix sofrint una pesca molt intensiva que si continua acabarà amb aquesta espècie. Les mesures que han proposat des d’alguns sectors per protegir-la no s’han portat endavant perquè possiblement es prioritzen els interessos econòmics

.

*Agraïments per la col·laboració de Joan “de na Riera”, Vicent “Forn” i Toni “Forn”.


“No fa falta saber tocar un instrument per saber construir-lo” Pep Toni Bartolomé Tur | Director de Ràdio Illa

A

mb tota la senzillesa que caracteritza Vicent Costa Mayans, el defineix l’habilitat per construir instruments musicals de la manera més tradicional, i rehabilitar aquells estris que el pas del temps ha arraconat en un magatzem a l’oblit dels ulls del seu propietari. La relació de Vicent “des Ferreret”, com es coneix popularment a l’illa, amb les manualitats ve arrelada des del seu naixement. Com qualsevol infant d’aquella època a la pitiüsa del sud, a mitjan dècada dels 50, amb pocs recursos materials però molta sensibilitat humana, jugava amb els seus amics a la sortida del pati de l’escola. La seua imaginació adolescent el transportava a les batalles infantils que recreaven amb la construcció d’arcs i fletxes que elaboraven amb les agulles de para-sol, dissenyades per perforar dianes resistents. Més endavant però, la seua inquietud creativa va anar evolucionant. El seu cosí, Florencio, company incondicional de Vicent, va descobrir en una prestatgeria de ca seua un llibre antic de química. Aquell munt de paper guardava en el seu interior una fórmula molt interessant per a la seua ment intrèpida: “Fórmula de la pólvora”, varen llegir atentament. Una mescla senzilla de clorat de potassa, carbó i una mica de sofre. Feina fàcil. El clorat de potassa el tenien a l’abast. La farmàcia venia unes pastilles, “la capsa posava clorato potásico. Eren per al mal de coll i les podia pendre tothom. Fins i tot, les mesclaven amb aigua i les donaven a les gallines, es veu que les gallines també tenen mal de coll.” D’aquesta manera, Vicent va construir la seua primera pistola de pólvora. Mesclaven els tres ingredients, l’introduïen en una càpsula, reconvertida d’una vàlvula de bicicleta, i amb el cap d’un llumí tenien l’espurna perfecte. La resta del fusell eren soldadures de tubs i rosques, i el camp de tir, les soques de les figueres de ca seua. “Bé, quina pólvora que fèiem, allò fotia cada esplot. A vegades no trobàvem ni el balí!”, riu amb nostàlgia. El primer instrument musical tradicional que va construir Vicent “des Ferreret” va ser una flaüta, ara fa més de trenta anys. Va pendre com a model una antiga flaüta que li va deixar l’avi de la seua dona, Esperança. Va analitzar cada corba i cada traçat de l’objecte, creant l’escultura perfecte dins del seu cap.

Va cercar un tros de fusta de baladre adient, d’uns cinquanta centímetres de llargària, i es va submergir en el seu taller. A poc a poc, llimant amb delicadesa, va anar donant vida a un tros de fusta que hauria passat despercebut per a tothom. La seua inexperiència en l’elaboració d’instruments, el va portar a seguir les normes artesanes de fabricació de flaütes que havia consultat en llibres i preguntat a majors. S’havia de fer bé la canalització cilíndrica al llarg de tota la fusta per aconseguir un bon so. Sense cap mestre que el guiàs, Vicent, va utilitzar la tècnica de perforació per foc per buidar l’interior del cilindre de baladre. El resultat va ser esplèndid i va obtenir el que volia. Només quedaven esculpir els detalls i les formes irrepetibles que donen les mans del seu creador. En poc temps, aquell tros de matèria morta es va convertir en la seua primera flaüta. Com a tal obra mestre, només podia anar a parar a les mans d’un gran sonador. La va regalar a Xumeu “de na Pepa”, una de les persones que més ha fomentat i preservat el folklore formenterer. L’aire que el seu sonador enviava a l’interior veia la llum en forma d’harmonia i oferia a l’oïdor aquell so tan característic de Formentera. Aquella flaüta, però, no va ser només un instrument qualsevol, va ser el naixement d’un artesà en potència que prompte descobriria la seua habilitat innata. Com a bon aquari, nascut el 24 gener de 1948, meticulós fins a la medul·la i de pensament inquiet, va obrir el ventall de possibilitats que li oferia el món de les manualitats. Va inventar la seua pròpia tècnica per fer flaütes a través del sistema de foc però amb fricció. Va aprofitar un torn que tenia en el seu taller i li va afegir una agulla que s’escalfava ella mateixa amb el fregament amb la fusta, aconseguint així, un so únic i distintiu. Les primeres castanyoles que va construir eren de ginebre, com habitualment s’elaboren. Aquesta fusta permet moldejarse amb facilitat i és suficentment resistent als cops que rep en fer-les sonar. Els dissenys incials incorporaven papallones gravades a cada cara de les peces de fusta. Aquests dissenys que lluïen les castanyoles anirien canviant amb els pas dels anys, adoptant formes més quadrades i línies més rectes, inspirades en les àmfores i eines fenícies que havia observat en llibres.

26


REPORTATGE Amb l’experiència adquirida i les petites feines que anava fent de manera ociosa, va perfeccionar la seua tècnica i va començar a rebre encàrrecs de moltes persones interessades en els seus instruments. Recorda amb especial emotivitat el primer tambor que va elaborar. Estava tallant llenya per fer foc durant l’hivern, quan de sobte, d’entre tota la llenya, va transformar un tronc de pi en un instrument de percussió. Va ajudar-se de la serra elèctrica per perfilar la forma d’aquell bocí de soca. Una vegada a casa, el va manipular tossudament en el seu taller fins que tenia davant els seus ulls un tambor pagès. Tenia molt clar a qui anava dedicat; al seu avi. Va gravar amb foc la silueta del seu avi al molí d’en Teuet.

27

Vicent Costa, va néixer a ca na Marges, a Sant Ferran. Els seus avis tenien un molí on ell passava moltes estones. Recorda que era un lloc molt especial, en aquella època a mitjan dels anys 50. “Allí, al molí, sempre hi havia la tertúlia de tots els pagesos, perquè venien a fer el seu saquet de farina i feien la xerradeta mentre esperaven que el moliner acabàs la feina. A vegades, l’avi em deixava que jo manejàs el molí, i només tenia 6 anys. És clar, això son coses que se’t queden molt gravades dins el cap.” Allí es va impregnar de la cultura i la tradició de l’illa que l’havia vist néixer. Tot i que no sabia tocar bé les castenyoles, ni la flaüta, ni el tambor, sí sabia ballar pagès. “Record que després de passar a viure a la casa nova a Sant Francesc Xavier, amb vuit anys d’edat, Don Eugenio, va organitzar una ballada amb motiu de la visita d’un ministre de Franco a Formentera”, riu cada vegada que observa les fotos, que guarda com un tresor, on es veu un Vicent Costa Mayans innocent, ballant pagès a la plaça de Sant Francesc Xavier sense instruments a les mans. Fontaner de professió, amb més de trenta anys d’experiència en l’empresa familiar, unes hèrnies discals l’obliguen a retirarse de la vida laboral. Aprofita el canvi en la seua rutina i s’endinsa en allò que realment li apasiona. Transforma trossos de fusta en instruments musicals únics, dóna vida a aquelles coses que havien mort amb el pas del temps i rehabilita antiguitats que estan deteriorades. Seguint aquest camí, al voltant de 15 anys enrere, fundà el primer Muesu Etnològic de Formentera aprofitant un local que tenia buit a Sant Francesc. Sense cap ajuda institucional va tirar endavant l’ambiciós projecte. Va recopilar tota una llarga col·lecció d’eines antigues que va comprar a particulars que

tenien a ca seua. Va reunir tot tipus d’estris antics; per treballar a la cuina, a la pagesia, amb la pesca, etc. Va crear el que avui dia encara no s’ha aconseguit amb totes les promeses i les intencions polítiques. De fet, contempla amb preocupació la situació actual de la cultura i tradició formenterera. Vicent “des Ferreret” és l’únic artesà que elabora instruments musicals manualment a l’illa, a més de rehabilitar qualsevol antiguitat, i tem que no tengui sucessor. Lamenta que activitats com la seua, i d’altres, com el cant tradicional no tenguin continuïtat, a causa que els més joves no s’interessen pel seu passat. Ara, mentre viu la vida amb tranquil·litat, cuidant del seu “hortet” i fent “quatre feinetes dins el taller”, continua a l’espera del que passarà amb el futur Museu de Formentera, i obre les portes a negociar amb les institucions tot el patrimoni recollit fins ara. Diu que allò que té en el seu petit “tros de la Formentera d’abans” és de tot el poble

.


posa’t al dia Festes Cavalcada Reial. Arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al port de la Savina. 18 hores. Dimecres, 5 de gener. A continuació visita pels pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i el Pilar de la Mola. Repartiment de regals a Sant Ferran i la Mola. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera.

• El matrimonio de Maria Braun. Rainer Werner Fassbinder. Alemanya, 1978. Dimarts, 11 de gener. • Withnail y yo. Bruce Robinson. Regne Unit, 1987. Dimarts, 18 de gener. • Reservoir dogs. Quentin Tarantino. Estats Units, 1992. Dimarts, 25 de gener.

Fires i Mercats

I Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona. Del 24 al 28 de gener.

• Consultar Dijous, 3 de febrer www.eldocumentaldelmes.com

Obra de teatre La plaça del Diamant. Divendres, 18 de febrer. 21 hores. Sala de Cultura (cinema). Ho organitza: Produccions del Mar.

Joventut

Activitats del Centre Social Es Molí. Cinema, tallers i activitats, concerts, esports i molts més. Per a més informació 971 32 34 93.

Cinema

• Into Eternity. Michael Madsen. Dinamarca, 2009. Dijous, 13 de gener.

Exposició Col·lectiva de Nadal amb artistes de l’illa. De dilluns a dissabte d’11 a 14 hores i de 18 a 20 hores. Fins al 8 de gener. Sala d’exposicions (Sant Francesc Xavier).

Filmoteca de Formentera. Cada dimarts a les 20.30 h a la Sala de Cultura (Cinema)

Tot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores.

El documental del mes. Versió original subtitulada en català. A les 20.30 hores a la Sala de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística.

Art i Cultura

Exposició giramón. Dirigida a infants d’educació infantil i primer cicle de primària, amb la intenció que els més petits coneguin la realitat d’altres llocs del món. De l’11 al 25 de gener. Sala d’exposicions “La Caixa” (C/ de Jaume I). Ho organitza: Fons Pitiús de Cooperació.

Missa de Reis. Amb la presència de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i a continuació repartiment dels regals a l’església de Sant Francesc. Dijous, 6 de gener. 11 hores. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera. Missa de Reis. Amb la presència de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Església de Sant Ferran. Dijous, 6 de gener. 12 hores. Ho organitza: àrea de Cultura.

Cultura i Patrimoni. Ho organitza: àrea de Patrimoni.

Cursos • Padre nuestro. Cristopher Zalla. Estats Units, 2007. Dimarts, 1 de febrer. • El festín de Babette. Gabriel Axel. Dinamarca, 1987. Dimarts, 8 de febrer. • Bienvenidos al norte. Dany Boon. França, 2008. Dimarts, 15 de febrer.

Filmoteca de Formentera. Cinema d’autor en versió original subtitulada en català. Cada dimarts a les 20.30 hores a la Sala de Cultura (Cinema).

• La infancia de Iván. Unió Soviètica, 1962. Dimarts, 22 de febrer.

• Buscando un beso a medianoche. Alex Holdridge. Estats Units, 2007. Dimarts, 4 de gener.

I Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona. Del 24 al 28 de gener. A les 20.30 hores. Sala d’actes de l’àrea de

Conferències

Oferta de cursos i tallers de tardor. Més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier). Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat 1. Anglès. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Dilluns i dimecres (nivell 1). Dimarts i dijous (nivell 2). De 20 a 22 hores. CP Mestre Lluís Andreu. Nancy McConachie. 180 euros. 2. Italià. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Horari a convenir. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni. Rodolfo Taccheo.180 euros. 3. Taller de Ràdio: Aprèn els coneixements bàsics del món de la ràdio. Ge-

28


posa’t al dia // Les nostres veus ner. Instal·lacions de Ràdio illa (Casal de Joves). Ho organitza: Associació Cultural i Audiovisual de Formentera. 50 euros. 4. Informàtica. Windows / Linux. 24 hores. Gener. Telecentre (biblioteca Marià Villangómez). 50 euros. 5. Informàtica. Base de Dades. 24 hores. Febrer. Dimarts i dijous de 17 a 19 hores. Àula d’informàtica del CP Mestre Lluís Andreu. 50 euros.

- Ioga per les arts escèniques. De febrer a maig. Impartit per Irina Zadek. Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61. Petita i Mitjana Empresa de Formentera. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.

Subvencions

Escola de teatre Espai Frumentària arts escèniques. Més informació i inscripcions a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com

Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Àrea d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87.

- Cursos de dansa i moviment. Curs Regular. Grups d’iniciació i avançats. De febrer a maig. Impartit per Valeria Del Vecchio.

Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de l’àrea de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.

- Tallers d’acrobàcia. Grups d’iniciació i avançat. De febrer a maig. Impartit

29

per Irina Zadek.

Línia d’ajuts per a esportistes individuals. Més informació a l’àrea d’Esports de Formentera o a la pàgina web del Consell www.conselldeformentera.cat Línia d’ajuts per a clubs o associacions esportives. Més informació a l’àrea d’Esports de Formentera o a la pàgina web del Consell www.conselldeformentera.cat Ajuts per a desplaçaments d’estudiants.Més informació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75. Beques d’estudi. Més informació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75. Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Més informació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75.

Mares, pares i responsabilitat educativa Federació d’Associacions de Pares i Mares de Formentera (FAPA)

L

a Federació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes de Formentera va ser fundada el 17 de gener de 1989 i està formada per les quatre associacions de pares i mares d’alumnes d’aquesta illa (IES Marc Ferrer, CP Sant Ferran, CP La Mola i CP Mestre Lluís Andreu). Al mateix temps FAPA Formentera està inclosa dins COAPA Balears, que és la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes de les Illes Balears. Dins les nostres principals prioritats està representar i promoure la participació de tots els pares i mares en el món educatiu, vetllant per la qualitat de l’ensenyament; coordinar i programar activitats d’orientació familiar, cicles de conferències, diades lúdiques, etc. L’1 de febrer de 2009 organitzàrem i celebràrem la primera diada escolar tots els centres educatius junts. Gràcies a la col·laboració del Consell Insular de Formentera, especialment les àrees de Joventut i Cultura i la feina de tots els pares i mares implicats, va ser un gran èxit. Aquesta diada es continua celebrant cada any. Es curiós comprovar que quan volem, sabem i som capaços de dur endavant un projecte i alhora mostrar una gran indiferència davant unes eleccions al Consell Escolar de Centre, que és el

>Zona escolar de Sant Francesc.

principal òrgan de govern dels centres educatius, on els pares i mares tenim el dret i l’obligació d’estar representats; recordem que en les passades eleccions el mes de novembre varen votar menys del deu per cent dels pares i mares censades. Quedam en evidència davant els nostres fills i filles mostrant aquest absentisme.

.

L’educació, igual que tot, no funciona sola, necessita que tots els que hi estem implicats remem en la mateixa direcció


les nostres veus

30

Con sabor andaluz Asociación Cultural Andaluza de Formentera

E

sta asociación nace de un grupo de amigos que echaban en falta las fiestas y tradiciones de Andalucía, por lo que así nació, con la idea de dar a conocer nuestra tierra a todos los socios, amigos, vecinos y simpatizantes. Esto lo viene haciendo a través de la gastronomía, el cante, el baile y la participación en eventos propios de Eivissa y Formentera, como son las fiestas de Sant Jaume, la Trobada de pobles o la Fiesta Intercultural. Esta asociación está realizando eventos como el día de Andalucía (en el 2010 la recaudación de la fiesta se cedió a Médicos del Mundo para ayudar a las víctimas de Haití), la romería de la

virgen de la Cabeza (que cuenta con la verbena del sábado por la noche y la romería del domingo por la mañana), la participación en la Fiesta Intercultural (dando a degustar productos de nuestra gastronomía ) y la cena institucional. Asimismo, se llevan a cabo intercambios culturales con otros centros regionales de las Illes Balears, como el centro cultural Andaluz de Pollença, la casa de Andalucía en Menorca, la casa de Andalucía de Palma, la casa de Andalucía en Calvià y la casa de Andalucía de Hopitalet de Llobregat. Esta asociación tiene previsto la puesta en marcha de una aula de informática en colaboración con la Junta de Andalucía,

pero no se ha realizado todavía por falta de un local, que también servirá para dar información a los socios sobre becas para estudios en Andalucía, promociones y concursos, derechos del andaluz en el exterior y un sinfín de información que no podemos realizar sin una sede. Esta asociación ha participado en todas las jornadas de trabajo de las casas y centros regionales de las Balears, celebradas en Palma, Menorca, Eivissa y Formentera. También en las jornadas preparatorias de los congresos y en los propios congresos, celebrados por la Junta de Andalucía en Valencia y Sevilla respectivamente

.


directori CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es

EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas

Vicepresidenta primera i consellera d’Educació i Cultura

31

Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 casal@formentera.es

Agència Tributària Tel. 971 32 34 04

Canera i Escorxador Tel. 630 08 31 28 tatomonge@formentera.es

Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es

Cementiri

Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge

Serveis Funeraris

Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es Tel. 630 08 31 85

Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 Urbanisme@formentera.es

Dipòsit municipal de vehicles

Conseller de Turisme i Mobilitat

Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es

Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 Turisme@formentera.es

Hospital de Formentera

Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 mediambient@formentera.es

Consellera de Benestar Social i Joventut Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular pp@formentera.es

Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)

Tel. 639 55 83 31

Inspecció Tècnica de Vehicles

Tel. 971 32 12 12

Jutjat de Pau/Registre Civil Tel. 971 32 27 33

Oficines d’Informació Turística Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@formentera.es espujols@formentera.es Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 971 32 30 82

Piscina Municipal Tel. 971 32 12 40 piscina@formentera.es

SOIB Tel. 971 32 11 41

Punt Verd

guif@formentera.es

Tel. 900 102 656

DIPUTAT PER FORMENTERA

SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA Policia Local

Hble. Sr. Josep Mayans Serra diputat@formentera.es

CONSORCIS I PATRONATS Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 971 32 10 16 cfd@formentera.es

Tel. 092 971 32 22 01 policialocal@formentera.es

Ambulàncies Tel. 061

Emergències i Protecció Civil Tel. 112 pcvoluntaris@formentera.es

Guàrdia Civil Tel. 971 32 20 22

Parc Insular de Bombers Tel. 630083128 bombers@formentera.es

Policia Tutor Tel. 647 65 10 80 policiatutor@formentera.es

CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu Tel. 971 32 24 97 cpmestrelluisandreu@educacio. caib.es

CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 cpsantferran@educacio.caib.es

CP La Mola Tel. 971 32 70 53 cpelpilar@educacio.caib.es

Escola Infantil Verge Miraculosa Tel. 971 32 20 59 ceivmf@terra.es IES Marc Ferrer Tel. 971 32 12 22 iesmarcferrer@educacio.caib.es

Escoleta Sa Miranda Tel. 971 32 34 15 escoleta@formentera.es

Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 escolamusica@formentera.es

Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 mdolorestamarg@yahoo.es

Centre de Recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40

CENTRES I SERVEIS CULTURALS Biblioteca Marià Villangómez Tel. 971 32 33 86 biblioteca@formentera.es

Museu Etnològic Tel. 971 32 26 70

Sala Municipal d’Exposicions cultura@formentera.es

Sala Municipal de Cultura cinema@formentera.es

Dipòsit Legal de Formentera dipositlegal@formentera.es

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç Tel. 971 32 20 61 camaraformentera@camaras.org

PIMEF Tel. 971 32 25 20 info@pimef.es

Associació Hotelera Tel. 971 21 20 61 noelia.ferrer@chif.net

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa Tel. 971 32 32 43 info@radioilla.com

Televisió d’Eivissa i Formentera Tel. 620 129 735 peptef@hotmail.com

Diario de Ibiza y Formentera Tel. 971 32 10 15 Diariodeibiza.formentera@epi.es

Ultima Hora de Ibiza y Formentera Tel. 626 480 732 rumanix@terra.es

IB3 Formentera Tel. 971 32 33 73 infoformentera@ib3tv.com

Canal Local de les Illes Pitiüses (CLIP TV) comercialclip@hotmail.com


Formentera Passio' per tu www.consellinsulardeformentera.cat


Formentera més propera, núm 6  

Revista del Consell Insular de Formentera

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you