Ninots embolicats en plàstic preparats per a la plantá
El dia de la “plantà” el “ninot” que va provocar la dificultat –que ha oblidat per complet- se sent orgullós i alegre en adonar-se que s’ubica en una zona destacada, disposat a suportar tota classe de comentaris, respecte al seu rostre, el seu cos, la seua indumentària. Comprovar que el lloc en què es troba és una plaça, o avinguda important, poblada d’edificis replets de veïns, rebutjant el descampat o les grans urbanitzacions. Allò verdaderament trist és que a mesura que transcorren els dies, el sol li molesta menys; la lluna quasi no la distingeix i l’arribada de les onades del mar a la vora de la platja no la percep, perquè arriben al Postiguet esgotades, després de la seua llarga travessia. Les forces li flaquegen; és conscient que ha deixat de ser el galant, o l’explosiva model de la primera vigília. Hui són la parella que s’aproxima a la “Nit bruixa de Sant Joan”, en la qual, ambdós, podien purificar el seu amor.
34
Des d’anys arrere els mateixos autors o per iniciativa dels membres de les comissions -tant se val- a més del combustible que abocaven sobre el cartó i la fusta multicolor, i ben ocult en l’interior de la part baixa de la rematada –en el mateix centre de la peça sobre la qual gira la “foguera” en si- en col·laboració amb el pirotècnic, instal·laven un reduït “castell” de focs artificials, la contemplació del qual ajudava a gratificar el decaigut ànim dels espectadors. De manera especial el de les bellees, dames d’honor, -adultes i infantils-, membres de la comissió i de la barraca filial, familiars, veïns i visitants, representats en gran manera, per antics “foguerers” i “barraquers”. No faltaven, tampoc, aquells que, sense haver participat mai en qualsevol manifestació festera de
Cremá Foguera Hernán Cortés infantil 2008
caràcter extern, -com podia ser desfilada, cercavila o cavalcada- en el mateix districte o barri, amb caràcter més íntim i familiar, acusaven la nostàlgia i la tristesa que els produïa l’espectacle que presenciaven, en consumir-se sense remissió, fins a arribar a ser reduït a un muntó de cendra. Ni abans ni ara donen crèdit al fet que tot allò que al llarg de tres dies i tres nits han admirat, contemplat i també estimat, després de girar i girar, en el seu entorn, desaparega com per encant. I en cada un d’aquests recorreguts circulars, sempre sorgeix el mateix comentari: la referència a aquest o a aquell “ninot” que, molt bé podia ser un home, una dona o un xiquet. I a vegades, fins i tot un gos, un gat o un cavall, per citar l’exemple d’un animal domèstic. Es donava la circumstància, igualment, que, en la majoria dels casos, les opinions sobre la preferència per una imatge concreta o grup determinat, coincidien, encara que, de la mateixa manera, ocorria que algú detectava una figura nova que a altres els havia passat desapercebuda. La segona i tercera setmanes del mes de juny, per ser les més pròximes a la “plantà”, l’activitat al taller
Escena ninots Foguera Hernán Cortés 2019
es reforça, però no en l’ampli sentit de la paraula, sinó que es magnifica. Pràcticament, el treball està conclòs. No obstant això, es fa necessària la revisió final. És com un ritu. Es tracta, ni més ni menys, que de l’últim retoc, la supervisió del mestre. Des del més important fins al mínim detall. Els “ninots”, col·locats uns al costat dels altres, en un lloc preferent de l’espaiosa nau, esperen pacientment la carícia pòstuma de les mans que li van donar vida i li van permetre presenciar, i també, participar, de les vetlades nocturnes en què només tenien cabuda els habitants perpetus de la instal·lació. Perdurables des que van eixir del motle, abandonant el fang, fins a allunyar-se –per raons òbvies- del racó que tants moments inoblidables els havien proporcionat. Així mateix, en un dels angles de l’àmplia estança, descansaven els elements dels bastidors del conjunt, superposat a la base. Uns metres separats, a fi de proporcionar major espai i assentar el cos central amb plena seguretat.
Encara que, sobretot, com a vigilant perenne i infatigable, el “ninot” allà on es trobe, els recordarà amb grat i gratitud per ser els seus còmplices, causants de la seua felicitat durant el temps que romanguen exposats a la mirada i l’estudi dels visitants. Suposa un autèntic espectacle admirar les peces i complements alineats perfectament, prestos a sotmetre’s a una nova observació i potser l’última, abans del trasllat a la plaça o carrer més o menys cèntric o espaiós, on quedaran fins a la seua incorporació a la resta del conjunt. A la nau s’escolten veus, possiblement elevades del to normal de la resta de jornades anteriors. El moviment d’anar i vindre dels empleats, sent el recorregut el mateix itinerari de cada dia, ara el ritme ha adquirit major velocitat i, no obstant això, el temps per a observar les figures concluses –per si fóra necessari aplicar-los el repàs definitiu- resulta més quantiós, ja que la tasca és molt més delicada, compromesa i responsable.
35