Issuu on Google+


Editorial ‘‘Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!’’, va cridar un dia Pep Guardiola tot portant la Copa d’Europa. D’una manera semblant, des de la revista us volem dir: ‘‘Companys de camisa vermella, ja la tornem a tenir aquí!’’. I és que som molts els que hem trobat a faltar la revista Foc Nou durant les darreres temporades, i avui, gràcies a les ganes i la il·lusió d’un nou equip, la podem tornar a tenir a les mans. La nova empenta de la revista coincideix amb l’arribada de nous aires a la colla, tant pel que fa a la junta administrativa com a la tècnica. Ja fa més de tres mesos que hem posat fil a l’agulla, hem assajat i hem començat les actuacions. És ara, però, que arriben els primers grans reptes, l’hora de demostrar qui som i què sabem fer si hi som tots. Des de la revista també ens hem posat les piles, i us hem intentat oferir una mica de tot: les Decennals, les actuacions de la temporada, una mica d’història, l’entrevista, les activitats socials de la colla i fins i tot una nova secció de curiositats futbolístiques. Els que encetem aquesta nova etapa de la revista esperem que la trobeu interessant, però sobretot que siguem tots conscients que tenim a les mans la revista de la Colla Joves, la revista de la nostra gran família vermella, que és de tots i per a tots i que necessita, també, de la col·laboració de tots. Qualsevol granet de sorra hi serà molt benvingut. De ben segur que amb l’esforç de tots la revista Foc Nou ens farà sentir, com la nostra història i els nostres castells, orgullosos de ser de la Joves.

Sumari 04 Ja hi tornem a ser

n. 79 Valls , juny 2011 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia

05 Els Castells, patrimoni (sobretot ) de nosaltres mateixos 07 La canalla de la Colla 08 L’exemple de Jordi Crusells 10 L’entrevista: Josep Maria Urquia 12 Recordant el 2010 18 Festes Decennals

Foto portada: Dimas Balaguer

20 Que dura és la vida del graller!

Fotografies: Arxiu Colla Joves

21 Castells, rugbi i catalanitat

Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.

22 Sortides

Dipòsit Legal T-1233-83 L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

23 Més que castells 26 L’actualitat a la Coordinadora 28 Lluís Solsona i Llorens 29 This is Anfield 30 Benvinguts a la Colla


Ja hi tornem a ser Tot i la situació econòmica actual, que no ens permet ser gaire optimistes ni disposar de gaires recursos, la junta directiva ha decidit de recuperar la revista Foc Nou -anestesiada des de fa un temps- amb un equip humà ferm i seriós que donarà cos, una vegada més, a les vostres opinions. La novetat que contribuirà a donar embranzida a Foc Nou és la pròpia revista. Mantindrem la periodicitat trimestral, o sigui publicarem quatre números anuals, que cal bastir de contingut amb articles d’actualitat, majoritàriament de temàtica castellera, però no necessàriament. Hem d’aconseguir entre tots que Foc Nou sigui més que un canal de comunicació. Ha de ser el transmissor del que es cou a l’interior del local de la Colla Joves. Ha de ser la seva veu, ha de ser una eina d’expressió útil i sincera, l’ànima dels seus castellers, un referent per a tots nosaltres. Hem d’aconseguir que Foc Nou sigui un puntal en el món dels castells i ocupi la part del territori casteller que li correspon. Ha de ser el pal de paller, la palanca que impulsi la consciència castellera i la veu de la seva gent. En un futur ens hem de poder vantar d’una revista de prestigi des del punt de vista dels castells, feta amb rigorositat i exigència. No pretenem desbancar cap altra revista de contingut casteller. Només pretenem reconquerir la part del territori casteller que ens pertoca i ampliar l’oferta cultural. Més endavant també intentarem poder-vos-la enviar en format digital. És l’era del 2.0 i no ens podem quedar enrere. Us animem a participar-hi i a fer-hi aportacions. La implicació decidida en la revista dels castellers i simpatitzants és clau per assegurar-ne l’èxit i la continuïtat. Josep A. Fernández President

4


Els Castells, patrimoni (sobretot ) de nosaltres mateixos

Què ha estat la Colla Joves, què som i cap on volem anar? Quins valors té la nostra entitat per damunt de les altres colles del món casteller? Què significa pertànyer a la Colla Joves com a col·lectiu? Quina aportació fa la nostra colla al país? Amb aquestes humils ratlles intentaré respondre totes aquestes preguntes des de la meva condició de nou cap de colla. La Colla Joves és hereva de la més pura tradició castellera vallenca , des dels inicis dels castells a Valls. Homes que aconseguiren enormes fites castelleres durant dècades ens han transferit un llegat del qual només podem formar part una minoria de colles del món casteller i nosaltres som una d’aquestes colles. Sempre hem de tenir present que tot el que som com a col·lectiu, com a colla, ho devem a aquests castellers esforçats, que van saber mantenir el caliu, sovint davant d’enormes dificultats, però que, en definitiva, com deia, gràcies a ells, som el que som, una gran colla, actualment i des del 1971(primera actuació per la Mare de Déu de la Candela), la Joves Xiquets de Valls. L’any 1970 es reorganitza l’actual Colla Joves Xiquets de Valls amb castellers de la Muixerra i molta altra gent vinculada o no familiarment al món dels castells, majoritàriament jovent de Valls i forasters, amb ganes de fer castells. Tothom hi és benvingut, són uns anys de fervor casteller durant els quals la colla no solament torna a demostrar que està a l’altura del món casteller, sinó que gosa liderar-lo pocs anys després, davant l’estupefacció de la colla rival i moltes altres, i davant del món casteller de l’època (finals dels 90), que s’emmiralla en la tècnica castellera que exhibia la Colla Joves, amb estructures molt lleugeres de pes, que permetien afrontar els castells amb més seguretat i garanties. Un dels grans èxits de la Joves d’aquella època fou esmolar l’enginy per aprimar els castells, de tal manera que la tècnica es va imposar davant d’altres baròmetres castellers. Aquesta manera de veure i viure els castells va ser decisiva perquè en aquells anys gent jove, entre la qual m’incloc, volgués vincularse a la Colla Joves. Va ser en aquesta època, l’any 1986 i per Santa Úrsula, quan amb només setze anys, i acompanyat de la que seria la meva dona, la Mònica, vaig presenciar el primer 3 de 9 amb folre descarregat el segle XX de la mà de la nostra colla i, quasi fregant-me els ulls per l’emoció, em vaig dir a mi mateix que jo també volia formar part de la Colla Joves. I així fou com vaig

entrar a formar part de la família castellera vermella. Avui dia som una colla sobradament arrelada socialment i preparada per encarar els reptes que ens esperen amb valentia i la consciència que ARA ENS TORNA A TOCAR A NOSALTRES. No vull que interpreteu les meves paraules només com a frases d’autocomplaença i res més, hem estat i som, però el més important és ser-hi per arribar. Tindreu un cap de colla engrescat, però que us farà treballar de valent, molt i molt exigent amb tots vosaltres i amb mi mateix i amb la junta que encapçalo, obert a totes les opinions i amb uns objectius molt clars. En aquests moments la Colla Joves necessita prendre decisions, comptant amb tothom; necessita reptes nous, però també recuperar-ne de vells, per tirar endavant; necessita somniar amb noves estructures i treballar perquè aquests somnis es vegin un dia no gaire llunyà a plaça. I, si no surten a

5


“Avui dia som una colla sobradament arrelada socialment i preparada per encarar els reptes que ens esperen amb valentia i la consciència que ARA ENS TORNA A TOCAR A NOSALTRES” la primera, sortiran a la segona i, si no, a la tercera, però amb treball i dedicació aquesta colla està capacitada, per qualitat castellera i humana, per plantejar-se qualsevol fita castellera per molt difícil que sembli a priori. Us demano que sigueu conscients que aquest futur és a les vostres mans, que el futur de la colla és el treball del present, és assistir als assajos cada divendres, és acompanyar la colla a les places de Catalunya, és atreure-hi la família, la parella, els fills, els companys i que hem d’estar a l’altura de la gran història que té la Colla Joves, perquè ara sou vosaltres, no solament el cap de colla, el president i les juntes que presideixen, sinó absolutament tots els castellers i castelleres, els encarregats de portar el relleu d’aquesta gran família. M’heu sentit dir molts cops que la Colla Joves és una entitat de les més reconegudes i més importants de Catalunya, i que aquest reconeixement respon al servei que fem al país al qual pertanyem, fent castells i cultura catalana, però no menys als valors que hem demostrat al llarg de la nostra història, de solidaritat i ganes de superar esdeveniments i dificultats que, a la vegada, han estat valorats per tots els estaments socials i polítics del país. Avui en dia ser un casteller de la Colla Joves significa pertànyer a una colla històrica, finalment reconeguda per tot el món casteller —o per gairebé tot el món casteller—, la més històrica del panorama casteller. Significa a més identificar-se amb una colla oberta a totes les persones que s’hi vulguin barrejar, vinguin d’on vinguin, d’arreu de Catalunya i més enllà. Significa

6

també pertànyer a una colla lluitadora en tots els sentits, tant en la consecució dels seus castells, com en la defensa d’uns ideals, una història, una tradició i uns valors humans. Estem orgullosos de veure aquells homes que reorganitzaren la Colla Joves fa quaranta anys empenyent com els primers; estem orgullosos de veure que molts dels nostres castellers grans que han format part de la Muixerra (fins fa poc temps encara hi havia castellers de la Nova —dos noms diferents de la mateixa colla—) encara s’alineen a les nostres files. També estem orgullosos de veure que aquella canalleta que coronava els castells fa anys ara són grans castellers, grans terços, quarts i segons. Estem orgullosos que cada any s’afegeixin cares noves en aquest entramat i que respectin els valors que ens han fet grans com a colla i entitat, perquè seran ells els continuadors d’aquest esperit i de la nostra Colla. Per acabar m’agradaria que aquestes ratlles servissin per encomanar-vos tota la força i la il·lusió que em fa ser el cap de colla de la gran família vermella i que, com entona el nostre himne, de Joan Ventura i Solé, aquesta sigui la nostra fita més important: ‘‘Amunt, amunt castellers de la Colla, la Colla Joves Xiquets de Valls, amunt amunt més enllà la glòria, som seguidors, som seguidors de la gloriosa història, d’aquells titans, forçuts Xiquets de Valls.’’ Joan Barquet Cap de Colla


La Canalla de la Colla

La canalla és la part més important del castell. Són els encarregats d’enfilar-se fins a dalt de tot per tal de coronar els castells i provoquen una gran alegria i satisfacció quan l’aconsegueixen descarregar. Són els més valents de la colla i a la seva edat saben entendre i valorar la cultura dels castells. Hi entenen d’emocions, d’orgull i rivalitats, i de saber fer el que més els agrada: castells. A la Colla Joves Xiquets de Valls la canalla porta el color vermell al cor i ho demostren lluint el seu escut arreu del món. La canalla de la Joves assaja cada dimarts i dijous de 7 a 9 i els divendres amb la resta de la colla. Ser part de la canalla no només implica fer castells, sinó que a més dels assajos es realitzen una sèrie d’activitats lúdiques destinades a reforçar el treball en equip, relacionar-se amb els seus companys i amb gent de diferents edats. La canalla també fa altres activitats com un cap de setmana de colònies al mes de juliol, sortides a la platja i a la piscina, dies de Port Aventura i també en algun parc aquàtic, anar a jugar a la bolera i a final de temporada una sortida de cap de setmana, a més d’altres activitats lúdiques amb la colla.

La primera sortida que ha fet la canalla aquesta temporada ha estat l’esquiada a Port del Compte. Va ser un cap de setmana en què el bon temps va acompanyar. Els més menuts van gaudir de la seva primera esquiada, mentre que alguns ja ho dominaven bastant i costava seguir-los el ritme. Altres van optar per l’snowboard, cosa que va resultar bastant difícil. També n’hi va haver que ho van deixar per impossible. En resum, va ser un cap de setmana en què ens ho vam passar molt bé; entre rialles i caigudes, va ser un cap de setmana complet. Ara toca pensar en la temporada que tot just acaba de començar per aconseguir grans fites.

Equip de la Canalla

7


L’ exemple de Jordi Crusells No és pas gens fàcil escriure un article biogràfic d’una persona tan propera i amb qui he estat emocionalment molt lligat. No obstant, les hores i hores de tertúlia familiars m’han donat una informació molt valuosa que crec que tinc el deure de compartir amb tothom per recordar una de les persones més compromeses amb la nostra colla que hi ha hagut mai. Tot i que ja fa poc més d’un any que ens va deixar, encara resulta estrany no trobar-lo a totes i cadascuna de les sortides, amb el seu mocador al cap, sempre amb un somriure i fent broma de tot fins i tot en els pitjors moments. O a la plaça del Blat, sempre a la ‘‘frontera’’, amb actitud ferma però respectuosa. Per mi ha estat i és tot un exemple a seguir, tant en el terreny personal com casteller, i vull creure que per molts de vosaltres també. Aquí teniu, doncs, un breu resum de la trajectòria castellera de Jordi Crusells i Porta. El Jordi va néixer a Valls l’any 1933, fill d’una família humil. Tot i tindre algun antecedent familiar a la Colla Nova, no va participar en els castells fins a l’època en la qual la nostra colla va portar el nom de la Muixerra, on començà acompanyat dels seus amics els germans Benedicto, més coneguts com a Creus. Després de l’ocàs de la Muixerra, continuà anat a la

plaça del Blat a veure castells; això sí, sempre rebutjant, com molts d’altres, les ofertes de fer pinya a l’altra colla. En aquests anys hi va haver alguna anècdota, com quan juntament amb altres castellers de la nostra colla va haver d’escortar fins al seu cotxe una periodista de La Vanguardia que segons els presents va ser agredida en una diada de l’any 1969 perquè tenia unes fotos reveladores d’un més que dubtós cinc de vuit. Aquest tema, però, el deixarem per un nou article, en un afer, el del cinc de vuit, en què el Jordi va estar molt implicat. Poc després, va participar en les trobades de refundació de la colla, que ara agafà el nom de Colla Joves Xiquets de Valls. Quan encara no teníem local, algunes d’aquelles reunions es feren a casa seva, a la Muralla del Castell. Aquí també hi hagueren algunes anècdotes d’aquells difícils inicis, en els quals ens vam trobar amb tota mena d’obstacles. En plena època franquista, més d’un cop la guàrdia civil rebé trucades anònimes avisantlos que aquelles reunions eren trobades polítiques il·legals. El Jordi mai dubtà d’on venien aquelles acusacions. El paper del Jordi Crusells també va ser molt destacat en els primers grans castells. Va ser segon als primers castells de set i també a les primeres construccions de vuit de la represa, com el tres, el quatre i el cinc de vuit. L’any 1977 va fer el salt com a cap de colla, en una trajectòria de set anys durant la qual la Colla es consolidà com a colla capdavantera. A l’inici, el raonament del Jordi va ser clar: si la Joves estrenava el dos de vuit, com a molt empataria amb l’altra colla local; calia, doncs, buscar alguna cosa més. La resposta va ser el cinc de vuit, que es carregà per primera vegada en el segle l’any 1978. L’èxit es va repetir en els anys posteriors, amb uns castells de vuit ja consolidats. El 1980 es tornà a celebrar després d’un llarg període d’inactivitat el Concurs de Castells de Tarragona. Aquí va ser on es va viure una victòria èpica, ja que el cinc de vuit era el castell clau per guanyar el concurs. En un primer intent, el castell va caure, deixant molts castellers tocats. No obstant, el Jordi, que s’acabava de fer un esquinç a les costelles, va decidir amb un cop de rauxa tornar-hi, i també pujar, en un cinc de vuit que finalment es va carregar. L’èxit del Concurs es va rubricar l’any següent, amb el primer cinc de vuit descarregat del segle durant la diada de Santa Úrsula.

Foto: Pere Toda

8

El Jordi sempre va ser una persona respectuosa però gran defensora de la colla, amb fermesa però sense grolleria ni fer-ne escarafalls. Així, fins i tot es va guanyar el respecte de molts castellers de la colla rival. La seva fermesa la va demostrar seguint la línia de no portar el pilar al balcó fins que no es va aprovar el repartiment de la plaça amb el primer consistori democràtic o amb la digna resposta a la injustícia del Concurs de Tarragona de l’any 1982. I és que en aquell Concurs la colla carregà el primer quatre de vuit amb el pilar segons les bases de l’època, és a dir, en el moment que l’enxaneta del pilar sobresortia de l’estructura del quatre, amb els dosos


ja fora. En el castell, però, hi va haver un despenjament que hauria d’haver suposat només uns punts de penalització. Incomprensiblement, el jurat, a encàrrec de l’altre colla local, va considerar-ho com a intent. Davant d’això, a ritme de les gralles, la Joves va abandonar el recinte i va marxar a casa, amb la solidaritat dels Nens del Vendrell. Més endavant, el Jordi també va ser l’artífex del primer precedent d’un castell que acabaria sent el nostre emblema: el quatre de nou net. L’any 1983 es va provar per primer vegada al segle, arribant a col·locar sisens. El Crusells, a més, com a cap de colla també va ser capdavanter en la zona tradicional a introduir les dones als castells, amb el clar exemple de l’Helena Llagostera, tot i les crítiques que vingueren dels sectors vallencs més conservadors. L’any 1984 va ser un any irregular però amb un final nefast. Tot i que es va descarregar el primer dos de vuit amb folre, la colla va tenir problemes de canalla i es va acabar amb la pitjor Santa Úrsula de la història. El Jordi va tenir el pitjor comiat a uns set anys plens d’èxits al capdavant de la nostra colla. Tot i la seva intenció de no ser cap de colla la següent temporada, va ser ‘‘destituït’’ abans de les festes de la colla, tota una falta de respecte a l’entrega del Jordi durant tants anys. Molts haurien reaccionat davant d’aquesta injustícia quedant-se a casa o marxant de la colla. El Jordi, però, va demostrar la seva estima per la colla continuant anant després a totes i cadascuna de les sortides. Quan els seus amics li preguntaven, ell responia: «Les persones van i vénen i d’això d’aquí ben poc ningú se’n recordarà. En canvi, la colla continuarà i és el més important.» Tot un exemple a seguir. Poc després d’això, però, va tornar a tenir responsabilitats a la junta tècnica i més endavant a la junta administrativa. Ben poques van ser les sortides que es va perdre el Jordi en tots aquests anys. Sempre hi era, al bus, cuidant-se de les relacions internes del local, pujant la canalla dalt del balcó de la plaça del Blat, fent pinya i fins i tot amb els seus setanta i llargs anys, portant peus del folre al damunt. Era incapaç de dir no a ocupar una posició al castell o a negar-se a ajudar la colla, una colla que era una de les parts més important de la seva vida. I ho va demostrar en una de les darreres coses que va fer en vida, en firmar davant de notari que la Colla Joves Xiquets de Valls és una continuació de colles com la Muixerra i la Colla Nova. «Jo no tinc mai un no per la colla», aquesta va ser la resposta quan se li va demanar aquest darrer acte. Més enllà de la memòria i les fites a les quals ens va portar, també li queda a la Joves la llavor que va inculcar a la seva família. Una dona que el va acompanyar en els seus llargs anys de màxim responsable, la Dolors Bergadà, un fill casteller en actiu, Jordi Crusells Bergadà, unes filles vinculades durant

molts anys a la colla i a les diades clau, la Rosa Maria i la Dolors Crusells, un gendre que va ser el primer director d’aquesta revista, Carles Heredia Sancho, una néta castellera, la Berta Artigal Crusells, i jo mateix, també casteller en actiu. En nom de tots nosaltres, què millor per acabar aquest article que agrair a la Colla Joves que sabés valorar la dedicació del Jordi omplint de camises vermelles l’església de Sant Joan en un emotiu enterrament. Una camisa vermella que, com no podia ser d’altra manera, ell també va portar per aquella ocasió. Moltes gràcies. Carles Herèdia

9


L'entrevista - Josep Maria Urquia d’edat vaig decidir anar-hi jo també. Després em va seguir el meu germà Ignasi, el meu nebot i el meu fill. Mai no he obligat a ningú a formar part de la colla. Les meves filles i la dona no vénen a plaça perquè pateixen però segueixen tots els passos de la colla. Quines anècdotes recordes que t’hagin marcat? La colla abans era molt familiar, ara s’ha fet gran. Recordo també que si les sortides coincidien en dissabte no hi podia anar perquè treballava. També destacaria els viatges a l’estranger: a Hannover, una sortida preciosa en què la colla va estar a l’alçada, Tallinn, Madrid... sortides que han ajudat a fer colla a ser més que una família. Com a curiositat també he de destacar que les primeres camises que vam tenir les van confeccionar a Alcover, jo me’n vaig encarregar. Eren fantàstiques, però la feinada va ser per pagar-les perquè ens empaitaven. Vam haver de recaptar diners, buscar col·laboracions a les cases comercials. Els vuit o deu membres que formàvem part de la junta vam posar de la nostra butxaca unes dues-centes o tres-centes pessetes. I quan fèiem calçotades amb el cotxe del Carteret portàvem uns altaveus amb el so de les gralles i passàvem el plateret per poder subsistir i tirar endavant. Quina creus que ha estat la millor època de la Colla Joves?

Casteller de la Colla Joves des de fa uns 45 anys, va ser una de les persones que va formar part de la represa de la colla l’any 1970. Porta quasi tota la vida venent roba a Ca Domènech, però una de les peces que l’enamora més és la camisa de la Colla Joves Xiquets de Valls. Amant dels esmorzars castellers, persona molt optimista, sense supersticions ni manies, segueix cada assaig i actuació amb els vermells. Vas ser una de les persones que van participar en la represa de la Colla. Com ho recordes? Vaig començar als 19 anys anant a la Muixerra, fins que va posar el punt i final a la seva activitat. Cinc o sis joves vam tornar a tirar endavant la colla el 12 d’octubre del 1970. El primer esmorzar es va fer a Cal Bou amb la presència d’una seixantena de persones. Els joves vam anar a buscar els castellers més grans que havien pujat a la Muixerra. Llavors jo tenia 25 anys, i vam formar la junta. Ens vam presentar a les Decennals del 1971, sota el nom Xiquets de Valls; en aquell moment, l’alcalde era Roman Galimany, qui no ho va trobar malament. Però va tenir la pressió de la colla contrària i no ens van voler reconèixer. Per tant, no vam poder actuar a la plaça del Blat, ho vam fer al Pati pel nostre compte. Aquest mateix any adoptaríem el nom que portem actualment, Joves Xiquets de Valls, potser perquè hi havia molta gent jove. Vam patir molt, amb molts entrebancs, però sobretot vam tenir molta paciència. Els que vam reprendre la colla: Ramon Barrufet, Andreu Montserrat, Xavier Peris, Josep Maria Vallvè ‘‘Carteret’’, Cinto Fontanillas, Antonio Sànchez. Junta: Barrabeig, Isaac Rubio, Llorençó, Lluís Lirón, Parés, Anton Serra. L’afició per la Colla et ve de família? El meu pare havia anat a la Muixerra i quan vaig ser major

10

Recordo el primer 5 de 8 descarregat per Sta. Úrsula el 1981 i el primer 3 de 9 amb folre descarregat de l’any 1986 en aquesta mateixa diada. La llàstima va ser que podíem haver descarregat el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història però només va quedar en carregat. També recordo el primer 4 de 9 net, tot i que el van descarregar una hora abans els Minyons de Terrassa a Girona, nosaltres el vam carregar. Tot i així som els que hem aixecat més 4 de 9 nets (dos de descarregats i set de carregats). El primer descarregat va ser l’any 2000 a la diada de Sant Fèlix. Podem estar orgullosos perquè de moment ningú ens ha passat la mà per la cara amb aquesta estructura i espero que enguany el puguem tornar a veure a la Joves. Creus que la Joves ha d’apostar per castells nets? Si, el folre és complicat de lligar i allà on es munten, als assajos, mai hi ha tothom. Imagina si hi hagués gent a assaig, faríem el que voldríem. Tenim una molt bona plantilla de castellers. Quines posicions has ocupat al llarg dels anys en un castell? Mai no he pujat a un castell però sempre he anat d’home del darrere als castells de vuit i de nou. Fins hi tot en algun de nou he ocupat la posició de dau. Arriba un moment en què s’ha de donar pas a la gent jove perquè el cos ja no aguanta el mateix. A l’últim Concurs encara vaig anar al dau al 4 de 9 amb folre. De por no n’he tingut mai tot i que he patit algun accident, com per exemple a la Bisbal, que em vaig trencar l’estèrnum i fins aquell dia mai havia estat ingressat! Quina és la plaça que et porta més bons records? Una de les places que em porta més bons records després de Valls és la Bisbal del Penedès, encara que no hi érem gaire ben rebuts i l’afició no era nostra. Ja sabíem que jugàvem a camp contrari. Actualment, la Colla joves hi té el seu lloc, cosa que no passava trenta anys enrere. Nosaltres sempre hem estat més humils.


Quina és la diada que t’ha quedat a la retina? Quan vam descarregar per primera vegada el 4 de 9 net a Vilafranca, l’any 2000 en la diada de Sant Fèlix. Sempre hem anat a fer el màxim que hem pogut però mai hem anat a enganyar a cap plaça, sempre hem anat a totes, a demostrar a que no ens espantem. Quins altres castells o moments t’han fet saltar les llàgrimes d’emoció? Sóc d’aquelles persones que ploro bastant i m’intento amagar perquè no em vegin. Quan sona la gralla m’emociona molt. Recordo quan vam carregar el 2 de 8 net, el 5 de 9 i el primer 3 de 9 descarregat, això va ser terrible. També recordo els concursos que vam guanyar a Tarragona i la gresca que vam fer al carrer. Els equips de futbol quan guanyen una lliga bé que surten a celebrar-ho, oi? Quin és el moment més delicat o trist que has viscut vestit de vermell? És molt dur estar treballant dia a dia i que després la feina no surti a plaça. Quan les coses no et surten com voldries et quedes trist, desmotivat, però tinc un caràcter molt optimista. Hi ha alegries i decepcions, és lògic, com a tot arreu. Sempre m’agrada donar ànims encara que el meu cor em digui el contrari. Quan va malament és quan més s’hi ha de ser i quan va bé, la gent surt de sota les pedres. Els castells ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Com ho valores? És una fita molt important perquè es tracta d’un fet en què tothom participa desinteressadament, hi perd moltes hores, les famílies senceres deixen de fer altres activitats per passar diumenges sencers dedicats al món dels castells. Costa compaginar família i colla. Per exemple, si ho preguntes a la meva dona... (riu) Però no, ella mai no m’ha posat cap problema, sempre m’ha entès molt bé. Què queda pendent quan parlem de castells? El Museu Casteller, que no s’ha de deixar escapar de Valls, fa massa anys que s’hi dóna tombs però crec que serà una realitat. Crec que l’alcalde lluitarà molt per aquest equipament perquè és de Valls i és casteller. Quin seria un bon esmorzar casteller? El típic àpat consisteix en fesols amb llonganissa o fesols amb tomàquet i arengada. Nosaltres, sempre que podem anem a

‘‘Els que vam reprendre la colla: Ramon Barrufet, Andreu Montserrat, Xavier Peris, Josep Maria Vallvè ‘‘Carteret’’, Cinto Fontanillas, Antonio Sànchez. Junta: Barrabeig, Isaac Rubio, Llorençó, Lluís Lirón, Parés, Anton Serra.’’ esmorzar abans d’una actuació, ja fa molts anys que ho fem. Normalment faig una llesca de pa amb tomàquet meitat de bacallà i meitat de tonyina. És com un ritual. Anar a esmorzar significa aprofitar el dia: el que no pot ser és anar a plaça amb la panxa buida ja sigui per nervis o perquè ens aixequem tard. Però sempre amb control i sense passar-se. Amb què et quedes: força, equilibri, valor o seny? Em quedo amb les quatre virtuts, a parts iguals. Què destacaries en positiu de la colla? La nostra colla sempre ha tingut un tarannà positiu. El fet de donar pas a la gent jove i l’organització dels actes de carrer, festes i actuacions, on no només els castellers hi participen, sinó tota la població. La tasca social i integradora de la Joves és un dels puntals de l’entitat. És una colla oberta a tothom i com més gent hi vingui, millor. La gent jove és el futur de la colla, per això és tant important. I sense canalla “no menjarem mona”. És la part més important de la colla i a qui estimo amb bogeria. Sempre se’ls ha tractat molt bé. Quins aspectes milloraries de la colla? Hi ha hagut vegades que les coses potser no han funcionat com calien i altres vegades s’ha fallat amb moltes coses, però les coses negatives s’han de deixar enrere, s’ha de mirar endavant, les satisfaccions, encara que hi hagi coses que han quedat al tinter. Criticar és molt fàcil i construir, molt difícil. S’ha de destacar la tasca de les juntes tècniques i administratives. Hagi combregat o no amb ells, sempre hi he sigut i hi seré. Quins creus que haurien de ser els reptes de cara a aquesta nova temporada? A part del que s’ha fet fins ara i amb el que s’està treballant, m’agradaria portar a terme tres reptes: recuperar el 4 de 9 net, el 2 de 8 net i el 2 de 9 amb folre i manilles. Si dels tres en poguéssim assolir almenys un, estaria més que satisfet. I poder tenir un bon pilar per acabar les bones actuacions amb la cirereta.

11


Recordant el 2010

Sant Joan El primer castell de 9 24 de juny 2010 5d8, 3d9f, 2d8f, 2pd5 La Colla Joves va sortir satisfeta de la plaça del Blat després de l’actuació de Sant Joan. Vam descarregar amb seguretat tres castells que encara no havíem intentat el 2010: el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre. El castell de sortida va ser el 5 de 8, que va tornar a ser la gran catedral vermella de les darreres temporades. Amb aquest preludi, la Joves afrontava més tranquil·la el 3 de 9 amb folre. Recordem que va ser el nostre primer castell de nou de la temporada. Amb la feina principal feta encara no ens podíem relaxar. L’estrena del 2 de 8 amb folre, però, també va passar sense ensurts, i vam tancar l’actuació amb dos festius pilars de 5.

12


Sant Fèlix Recuperem el 4 de 9 amb folre 30 d’agost 2010 5d8, 4d9f i 3d9f (c) La Colla afrontava una de les cites més importants de la temporada, Sant Fèlix. Vam començar l’actuació amb el 5d8. Va ser un cinc més lleuger que de costum, amb estrena d’un dels dosos, un aixecador i un quint, i això va fer que a la passada de la canalla hi hagués més nervis als pisos superiors. Malgrat això, vam tornar a lluir la que és probablement la millor catedral del món casteller. A la segona ronda tocava afrontar el gran repte, el quatre de nou. La colla li tenia moltes ganes perquè en tot el 2009 no l’havia pogut aconseguir. Aquesta vegada el castell es va coronar amb comoditat i la descarregada es va haver de treballar una mica més. Encara quedava descarregar el tres de nou. El castell es van enlairar al tercer peu, i va pujar molt maco, però quan l’aixecador ja sortia va començar el moviment i no es va poder salvar. Malgrat la caiguda, els components de la Joves sortíem prou satisfets de Sant Fèlix, amb la millor actuació de la temporada.

13


Recordant el 2010

Concurs de Castells Segons 3 d’octubre 2010 3d9f, 4d9f i 5d9f(c) La Colla va començar a recollir els fruits del treball i l’esforç, i va fer al Concurs la millor actuació de les dues darreres temporades. El castell de sortida va ser el 3 de 9 amb folre, que es va executar de manera impecable. A la segona ronda, l’objectiu passava per descarregar el segon 4 de 9 de la temporada, i així va ser, una mica més mogudet al moment de carregar-se però controlat en tot moment per un gran folre i un gran tronc. A la tercera ronda i després d’un peu desmuntat, el cinc de nou, la supercatedral, va tirar amunt. Amb una canalla que va ser excel·lent en tots els castells, el cinc es va carregar sobradament, i no va cedir fins que els dosos es disposaven a baixar. Així, recuperàvem una merescuda segona posició al Concurs de Castells, deu anys després de l’última vegada.

14


Santa Úrsula Magnífic final de temporada 24 d’octubre 2010 3d9f, 5d9f(c), 4d9f i 2 pilars de 5 Després del bon resultat al Concurs, tornàvem a la plaça del Blat per intentar-hi de nou el 5 de 9 amb folre. Però el castell de sortida va ser el 3 de 9 amb folre, que es va descarregar a la perfecció i sense complicacions. Això ens va donar ànims per afrontar ara sí, el gran objectiu de la diada, el 5d9f. El castell va pujar amb molt bones mides i es va coronar. Però quan el pom de dalt ja baixava i els castellers lluitàvem de valent per descarregar-lo, el castell va fer llenya. Tot i així, l’alegria era màxima. En tercera ronda vam descarregar el 4 de 9 amb folre, igualant d’aquesta manera l’actuació a la plaça de braus. Crits d’ànims i de “Joves, Joves!” servien per tancar aquesta actuació, que vam cloure, com és habitual, amb dos pilars de 5, un d’ells portat al balcó.

15


Concurs de Castells de Tarragona - 3 d’octubre del 2010

Foto: JK Casado


Festes Decennals El febrer passat, Valls es va vestir de gala per celebrar les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Van ser, segurament, les Decennals més castelleres de la història, i la Colla s’hi va bolcar tant com va poder. Com és tradició, la Joves va participar en els actes religiosos com la processó o l’ofici en honor a la Mare de Déu, el dia 2, on van aixecar un pilar, però la nostra participació a les Decennals va anar molt més enllà. Com a prèvia a les Festes, uns dies abans, ja havíem fet pilars per a la inauguració de la reforma de la Biblioteca Popular, al passeig dels Caputxins, i per a la inauguració del ‘‘Planeta Casteller’’ al bar restaurant König. La intervenció decorativa i artística sobre el fet casteller al König va ser preparada, entre altres, per l’artista i company de la Colla Pere Toda, i va comptar amb les tapes i plats castellers creats per Joan Mira i pel també company Àngel Solé. Els vallencs il·lustres que van entrar a la galeria també van tenir regust casteller, i és que aquesta distinció es va atorgar a la nissaga de fotògrafs Català: Pere Català Pic, Francesc Català Roca i Pere Català Roca. Cal recordar que aquest darrer va rebre la medalla d’or de la Colla Joves el 2006, per la seva dedicació a favor del món casteller.

18


Actuacions castelleres El primer diumenge de Festes, el dia 30 de gener, Valls es va omplir de castellers i castelleres d’arreu dels Països Catalans, en la Trobada Castellera que es fa cada deu anys. La macrodiada va batre rècords, ja que va reunir 57 colles i uns 9.000 castellers. La jornada es va iniciar ben d’hora, amb el toc de matinades a les 8 del matí i esmorzars de forquilla i ganivet a diversos bars de la ciutat, entre els quals el de la Colla. Tot seguit va començar la cercavila de les colles fins a la plaça del Blat, on cadascuna alçava un pilar i era rebuda per les autoritats i per les dues colles de Valls. Cap a les dues del migdia totes les colles ja eren als voltants de la Font de la Manxa alçant el seu castell. La colla va apostar per un tres de vuit que, malauradament, es va haver de desmuntar dues vegades, i va completar el pilar de cinc. La jornada va acabar amb un toc de vermut per part dels grallers i timbalers de totes les colles i un gran dinar de germanor. Per als grallers de la colla, però, la feina encara no s’havia acabat: a la tarda van participar en un lluït ball de gralles a la plaça de l’Oli. Castellerament, la cita més important era la diada del dia de la Candela. La Colla Joves hi va descarregar el quatre de vuit, el tres de vuit i el dos de set, a més dels pilars de cinc de comiat.

Simposi i FiraCastells Les Decennals també van ser l’escenari de la primera edició de la Fira Castells i del Simposi Casteller, activitats que podrien tenir continuïtat. Una quinzena d’estands d’empreses i entitats relacionades amb el món casteller, entre els quals el de la Colla Joves, van posar a l’abast del públic informació, material històric, bibliografia, gastronomia i marxandatge relacionat amb els castells, els dies 28, 29 i 30 de gener, coincidint amb el primer cap de setmana de les festes. El Simposi Casteller va ser organitzat per les dues colles de Valls juntament amb la Fundació Festes Decennals, i es va celebrar el dia 29. Va reunir una vintena d’especialistes, entre els quals el director de la pel·lícula Castells sobre la Colla Joves, Gereon Wetzel. Dos components de la colla, Carles Herèdia i Roser Llagostera, també hi van presentar una comunicació cadascú. El Simposi va abordar tres grans àmbits de treball: la internacionalització del fet casteller, la mirada dels mitjans de comunicació i la retroalimentació entre la tradició i l’evolució en els castells.

19


Que dura que és la vida del graller! Després de molts dies seguits d’assaig arriben les grans festes de Sant Joan. Dia 23: Com a tradició, fem el sopar de cada any a la terrassa del 3r pis, que no falti el pa amb tomàquet i la coca de Sant Joan. Aviat arriba l’hora d’anar a tocar, i tots uniformats ens plantem al carrer d’en Gassó. Cercavila fins a la plaça del Blat i un cop allí, trobar un raconet per no acabar socarrimats dels coets que cauen dels balcons del Bruc. Quan s’han acabat els castells tornem en cercavila cap al local. Després d’atipar-nos amb coca i cava ens vestim per l’ocasió per anar a fer unes “ballaruques” a la nit més curta de l’any. El que té seny potser dormirà un parell d’hores, però el més valent haurà d’empalmar. Dia 24: Sona el despertador a les 7:30, és llavors quan maleïm tocar la gralla. A les 7:55 tots som a la plaça del Blat una altra vegada, amb les ulleres de sol i lleganyes encara als ulls. Gràcies a Déu,

20

n’hi ha alguns que ens acompanyen durant tot el recorregut. Després d’esmorzar tres vegades arriba l’esmorzar oficial: una altra vegada pa amb tomàquet. Abans dels castells sempre tenim una petita estona per una dutxeta relax i per carregar les piles per la resta del llarg dia. Baixant en cercavila pel carrer de la Cort sempre ens girem per veure la riuada de camises vermelles. Un cop a plaça, un nus a la panxa; esperem poder sortir de la plaça amb el cap ben alt, tocant la Manta al Coll i veient l’altra colla amb les cares ben llargues. Arriba el dinar familiar però es fa ben curt perquè aviat arriba el Tomb del Poble. Cada vegada els nostres llavis tenen menys força i més llagues. Després de gairebé tres hores arribem a la plaça del Blat i tots estem molt contents, però aquesta alegria s’acaba quan algú recorda que l’endemà encara queda el tomet. Tot i el patiment, ens agrada ser grallers. Orgullosos de ser de la Joves. Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls


Castells, rugbi i catalanitat

La Colla va participar, el dissabte 9 d’abril, a la Festa del Rugbi Català, celebrada a l’Estadi Lluís Companys de Barcelona. L’actuació es va desenvolupar en un marc espectacular, amb les 57.000 entrades exhaurides molts dies enrere i un camp ple de groc i vermell, els colors de la senyera que exhibien els nombrosos seguidors de la USAP. L’actuació castellera es va desenvolupar abans de començar el partit, per escalfar motors. Hi van ser presents, a més de la Colla, els Angelets del Vallespir i els Marrecs de Salt. Els Marrecs de Salt, a una punta del camp, van aixecar el quatre de set, i la Colla, a l’altra punta, completava el quatre de set amb el pilar. Era la primera actuació amb en Joan Barquet com a cap de colla, i l’estructura es va resoldre amb molta seguretat, enxaneta nova inclosa. Tot seguit va arribar un dels moments més emotius de la festa: la senyera de pilars en homenatge a la Federació Catalana de Rugbi. La Colla va aixecar quatre pilars, que formaven les quatre barres de la senyera, mentre que les altres dues colles van encarregar-se dels cinc pilars restants. Després d’aquesta petita actuació, els components de la Colla van poder gaudir d’un partit molt disputat en el qual la USAP de Perpinyà va guanyar finalment el Toló francés per 29 a 25. La victòria els permetia classificar-se per a les semifinals de la Heineken CUP, la Copa d’Europa de rugbi.

21


Sortides

Vilanova i la GeltrĂş 17/04/2011 4 de 8 3 de 8 4 de 7 amb el pilar Vano de 5

Cabra del Camp 08/05/2011 5 de 7 3 de 8 2 de 7 4 de 6 pilar de 5 4 pilars de 4

El MilĂ  15/05/2011 4 de 8 3 de 8 2 de 7 pilar de 5 3 pilars de 4

22


Més que castells

Més enllà de portar el nostre nom a les places, enguany la Colla ha participat en moltes altres activitats que van més enllà dels castells.

Taller de castells a Andorra L’últim cap de setmana de març va ser intens per a la colla. A més de ser la data d’inici dels assajos, dissabte i diumenge l’activitat va continuar per a molts components de la colla: una delegació de més de vint persones es va desplaçar a Andorra la Vella per dur a terme un taller de castells al centre de cultura La Llacuna. Hi van participar una cinquantena d’andorrans de totes les edats amb ganes de provar de fer castells. Per començar, l’Helena Llagostera va fer una sessió d’introducció al món dels castells, abans de passar a la part pràctica. La sessió es va allargar durant gairebé tres hores i va acabar amb un quatre de cinc i un pilar de quatre conjunts entre andorrans i vallencs. L’endemà, la sortida es va completar amb una visita al palau de gel per als més petits de la colla i la participació a la calçotada anual d’agermanament entre Andorra la Vella i Valls.

X Torneig de Futbol Casteller Mentre uns quants eren a Andorra, l’equip de futbol sala de la colla va portar una quinzena de persones al X Torneig de Futbol Casteller que se celebrava a Granollers. Es tracta d’una competició festiva en la qual participen 32 colles i que van guanyar, per segon any consecutiu, els Castellers de Vilafranca. Dissabte al matí, l’equip va assolir el seu objectiu de superar la fase de grups, on va coincidir amb els Castellers de Lleida (subcampions de la passada edició), amb els Castellers de Terrassa i amb els Castellers de Barcelona. Tot i perdre contra els dos primers equips, una victòria contundent contra els Castellers de Barcelona (6-2) els va permetre quedar segons de grup. Van passar, doncs, a vuitens de final, però allí van caure contra els Castellers del Poble Sec (3-0). Diumenge al matí continuaven els partits, i la Colla Joves va guanyar en els dos enfrontaments, contra la Colla Jove Xiquets de Tarragona i contra els Castellers de Cerdanyola. Així, finalment van quedar classificats en la 12a posició. La festa castellera es va acabar amb el dinar de germanor i l’entrega de premis del torneig.

23


Més que castells

Homenatge a Albert Girona El dia 8 d’abril, la Colla va participar a la presentació del llibre Albert Girona, solidaritat mitjançant l’esport. L’acte es va fer al Teatre Principal i va comptar amb la presència del president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rossell. La colla hi va alçar un pilar de quatre net, ja que l’alçada de l’escenari no permetia ferne un de cinc. Va ser el nostre petit homenatge a Albert Girona. Una estona abans, Sandro Rossell va rebre una representació de la Colla a la Penya Barça. Rossell va ser molt atent amb els components de la Joves, i es va emportar com a obsequi un quadre, que penjaran ben aviat a la nova Masia.

24


Estrenem junta administrativa i junta tècnica Tot just passades les Decennals, l’11 de febrer, la Colla va aprovar la renovació de les juntes en l’assemblea ordinària. El primer torn va ser per a la junta administrativa. Josep A. Fernández va ser nomenat president per unanimitat, i va explicar que la junta estarà formada per una cinquantena de col·laboradors, agrupats en diverses àrees. Paquita Trenchs serà la responsable de l’àrea administrativa, Fabià Dolcet de l’àrea social, Pere Calvet de l’àrea institucional, i Joan Carles Solé de l’àrea econòmica. També entra a la junta un grup de dinamització juvenil i hi continua la representació dels grallers, els encarregats de vestuari, de l’arxiu, del web, de premsa, de manteniment del local, de socis i d’assegurances. En el torn de la tècnica, Joan Barquet va ser escollit cap de colla per 129 vots a favor i un en contra. Barquet va explicar la formació de la nova junta tècnica, amb Xavier Marimon com a segon cap de colla. A l’àrea de canalla, continua Aleix Garcia i s’incorpora Edu Cristino com a responsables dels assajos. Josep Rodon i Carles Herèdia són el cap de pinyes i el cap de folres.

Visita de la junta tècnica a Ramon Barrufet Poc després de l’assemblea, la nova junta tècnica va voler presentar-se al president d’honor de la colla, el Ramon Barrufet. Els components de la junta el van anar a veure a casa i van passar una bona estona conversant amb ell i amb la Maria. A més de recordar anècdotes de la colla, van poder intercanviar opinions sobre diversos temes castellers, tant interns com del món casteller en general. Com sempre fa, el Ramon va donar molts ànims i va desitjar molta sort al nou equip.

Carnaval Després de molts anys, la Colla va tornar a tenir representació a la rua de Carnestoltes de Valls. La comparsa La Tribu del Xon, formada per una vintena de joves, es va convertir en la Colla de Ghana. L’agrupació africana, fundada el 1701, va fer acte de presència a Valls per esvair tots els dubtes sobre quina és la veritable colla degana del món casteller.

25


L'actualitat a la Coordinadora En el món casteller, i a la Coordinadora com a reflex, hi ha actualment dos temes estrella. Bé, tres…, però el tercer fa temps que el tenim superat a Valls: el casc de dosos, la publicitat a les camises i el canvi de colla en la canalla.

El casc de dosos El casc, com bé sabeu, va aparèixer en primer lloc per als aixecadors i enxanetes. Va ser per tots nosaltres una imatge impactant, ja que veure aquestes proteccions donava una mica la sensació d’haver perdut l’essència castellera. Però no ha estat així, i gràcies a aquesta incorporació no hi ha hagut cap altre accident greu. I ara, només cinc anys després, el que es fa estrany és veure un castell on el pom de dalt no va protegit sense casc. Faltava un pas més, i era protegir els dosos. Aquest protecció implica, però, no només un impacte (que ja no és) visual, sinó una adaptació tàctica, ja que l’aixecador queda una mica més separat, i l’enxaneta ha de fer el pas una mica més elevat. Això, ha fet que hi hagués la por que es produïssin despenjaments. Per això, es va suggerir provar-lo durant dos anys i, un cop acabat l’estudi, en l’última assemblea de la CCCC, es va aconsellar utilitzar-lo. Per tant, a partir d’ara deixarà de ser anecdòtic veure castells en els quals porti casc tot el pom de dalt.

La publicitat de les camises Com heu sentit a dir, alguna colla s’ha plantejat la possibilitat que es pugui portar publicitat a les camises. Això ha obert el debat de si es creu que és possible o no. En l’última assemblea, només dues colles (Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa) van defensar aquesta opció, mentre que la immensa majoria del món dels castells va dir que no. Només l’obertura d’aquest debat ja ha porat conseqüències a totes les colles, ja que a partir d’ara hi haurà menys diners per a la CCCC. Ho explico bé: Fa molts anys (uns quinze), va haver-hi un augment considerable de l’assegurança de totes les colles. Per això, la CCCC es va reunir amb la Generalitat per aconseguir poderho pagar. La Generalitat va ajudar a buscar un patrocinador, Estrella Damm, que donava uns diners a canvi de publicitat estàtica (pancartes a les places) i que veia una certa recompensa en el fet de sortir a un programa de TV3. Llavors, la Generalitat ficava els diners que faltaven per a l’assegurança. Amb el temps, aquesta fórmula s’havia anat millorant, ja que totes les parts s’hi trobaven còmodes, i els últims anys la Generalitat donava el 100% de l’assegurança. Estrella Damm pagava 150.000 € i apostava per fer publicitat extra del fet casteller. I TV3 introduïa a les notícies i documentals el fet casteller donant-li un paper rellevant dins el nostre país. Tot això, que havia aparegut d’una forma espontània, ha començat a desestabilitzar-se pel tema de la publicitat. En primer lloc, la Generalitat ha hagut de prendre mesures contra la crisi. M’imagino que, gràcies al debat obert, ha revisat l’acord on es deia que ells havien de pagar el que faltés per cobrir l’assegurança. Així, han reduït a partir d’aquest any la seva aportació a la CCCC i han deixat de pagar el 100% de l’assegurança. Això implica que els diners de la Damm ara són necessaris per cobrir l’assegurança i per tant no es podran destinar a fer estudis (com va ser en el seu dia el del casc del pom de dalt). Estrella Damm ha estat molt generosa amb la quantitat que ha donat tots aquests anys. Hi ha dos tipus de publicitat, la que espera un retorn econòmic (impulsar una campanya) i la ‘‘social’’, que implica donar una imatge a la marca. Damm ha fet la segona amb nosaltres, ja que ni de bon tros pot aconseguir un retorn de 150.000 €. TV3 es va trobar fa anys amb el compromís amb la Generalitat de produir un programa de castells, així la Damm ens pagaria una part de l’assegurança. Aquest programa no té l’audiència que pugui tenir molts altres, però també per un compromís ‘‘social’’ han apostat per nosaltres.

26


Tot això es pot posar en risc. Hem vist les primeres conseqüències amb la Generalitat, però si no estem units tot el món casteller, de què li servirà a Damm o TV3 continuar ajudant-nos si ens dóna més del que rep? Tant Damm com TV3 donen a canvi de tenir la consciència que estan ajudant un col·lectiu potent, solidari, que fa pinya (us sona?)... Si això es trenca, deixaran de fer-ho i tornarem a tenir el problema de com pagar l’assegurança. Algú pot pensar que ja pagarem l’assegurança amb la publicitat de les camises. Però si Damm perd calés, tot i sortir a tele, quant pagaran si no hi surten? Actualment hi ha equips de segona divisió que tenen més repercussió mediàtica i més seguidors que només cobren 10.000 € de publicitat a la samarreta. És que nosaltres en sabem més? Per altra banda, hi ha algú que no comprèn que els castells som alguna cosa més. Ens demanen que fem un pilar per tot tipus d’actes, oficials, eclesiàstics, d’entitats... És un orgull per tothom tenir-nos allí. També em pregunto si ens voldrien si portéssim la propaganda de preservatius o de la casa de barrets estampats a la camisa. I per últim, hi entra el mercantilisme... pur i dur. Ja ens passa que hi ha gent que paga i exigeix tal o tal castell, quan a les nostres colles ningú no cobra, i per tant podem intentar però no prometre. Si tinguéssim un espònsor que pagués... no exigiria? I si ho fes, en cas de lesió d’un o emprenyamenta d’un

altre, què se li hauria de pagar per fitxar o que tornés? I si cobra un, no ha de cobrar tothom? Perquè un castell d’un de sol, no és cap castell... I si hem de cobrar tots, quant s’ha de pagar?

El canvi de colla en la canalla Fa molts anys que entre les colles de Valls hi ha el tracte que si un nen/a passa d’una colla a una altra ha d’estar dos anys a pujar. Així s’evita que un colla dediqui esforços durant dos o tres anys per fer molt bo un nen/a i que a través de joc brut, es convenci els seus pares que canviïn de colla, i sigui aquesta última qui ho aprofiti. Doncs en el mateix sentit, s’ha proposat a la CCCC i s’ha aprovat. Tot i que ha aparegut el ‘‘típic’’ que ha comentat que si una colla vol agafar un nen i fer-lo pujar, què s’hi pot fer? La meva resposta és molt clara: fem els castells amb honor i respecte a la nostra camisa. Si algú decideix en algun moment que la seva colla no té paraula ni honor, serà el seu problema... Però nosaltres encara actuem donant les mans; els contractes donen seguretat jurídica, però no fan que puguis anar per totes les places amb el cap alt. Josep Maria Cortès Representant de la Colla a la Coordinadora

27


Lluís Solsona i Llorens - In Memoriam

Vist des de la perspectiva de la Colla Joves Xiquets de Valls En Lluís Solsona i Llorens, torrenc de naixement, ens va deixar el dia 10 de març de 2011 als 83 anys. Va rebre sepultura al cementiri de Torredembarra. Nascut el 19 de maig de 1927, ben aviat s’aficionaria als castells. Havia estat un casteller sense camisa durant tota la vida, però la portava dins el cor. Vivia, ja feia alguns anys, a Barcelona i sempre que podia es desplaçava a veure castells a les places castelleres. Al marge de la seva professió, es va dedicar a la investigació o recerca de la història castellera, aportant documents inèdits i recopilant notes de premsa bàsicament del segle XIX. A Lluís Solsona, li devem la frase ‘‘El meravellós trienni casteller 1851-1853’’ que s’ha immortalitzat. La frase venia a tomb quan parlava de mitjan segle XIX, període durant el qual s’havien aixecat els primers castells de nou pisos nets. Havia començat la primera època d’or dels castells humans. En Lluís Solsona havia estat vinculat durant anys a la Colla Joves Xiquets de Valls i havia col·laborat activament amb la revista Foc Nou, que edita la colla, amb la publicació d’articles de temàtica castellera. Fruit d’aquesta aportació i d’una vida dedicada als castells, en Lluís Solsona seria distingit amb el VII Premi periodístic de temàtica castellera Joan Ventura Solé, que atorga la Colla Joves Xiquets de Valls anualment, guardó que va rebre en el decurs de la Nit de Premis de Valls de l’any 2002. Havia participat, també, en xerrades i conferències al local de la Colla Joves Xiquets de Valls, així com en el pregó de festes de final de temporada que l’entitat havia preparat anticipadament. En Lluís havia publicat dos llibres: La Festa Major de Torredembarra 1849-1950 segons la premsa (2005) i Geni Casteller, articles de recerca històrica castellera (2010). En l’àmbit de la poesia publicaria tres poemaris d’una qualitat històrica envejable, dedicats als romanços castellers: el primer l’any 2000, el segon el 2002 i el tercer el 2009. En aquests romanços havia dedicat tres versos a la Colla Joves Xiquets de Valls: ‘‘El Quatre de Nou net de la plaça del Blat’’, ‘‘El Dos de Vuit net de la Joves, carregat per Santa Úrsula’’ i ‘‘Les llàgrimes de l’Anton de l’Escolà’’, al marge d’altres versos dedicats conjuntament a les dues colles vallenques. En Lluís Solsona era un enamorat de Torredembarra. D’en Lluís destacaríem també, el seu sentiment i la voluntat de demostrar, sempre que podia, que Torredembarra, després de Tarragona i Valls, havia estat la plaça que veié els primers

28

‘‘En Lluís Solsona havia estat vinculat durant anys a la Colla Joves Xiquets de Valls i havia col·laborat activament amb la revista Foc Nou, que edita la colla, amb la publicació d’articles de temàtica castellera.’’

castells de nou pisos, com el tres nou net dels anys 1852 i 1853. Va ser, doncs, una plaça important durant tot el segle XIX. Del segle XX, en Lluís Solsona sempre que podia treia pit tot dient que al seu poble, Torredembarra, i de la mà del mític cap de colla Ramon Barrufet, el Blanco, la Colla Nova dels Xiquets de Valls havia carregat en dues ocasions els primers tresos de vuit del segle XX, l’any 1934 i 1935, consecutivament, durant la festa major de Sta. Rosalia. I per què a Torredembarra i no a Valls? Doncs perquè el Blanco hi tenia molts amics i se sentia com a casa. Tant és així que després de la Guerra Civil (1936-1939), el Blanco descarregaria el primer quatre de vuit de la postguerra, també, a Torredembarra. En Lluís havia estat president d’honor de la Colla Nois de la Torre i el mes d’octubre del 2010 havia participat en una taula rodona amb Joan Climent i altres historiadors del món casteller per parlar del 25è aniversari dels Nois de la Torre i de la història dels castells a Torredembarra. Des de la mirada vallenca i, concretament, de la Colla Joves Xiquets de Valls, a en Lluís Solsona, se’l trobarà a faltar. En Lluís Solsona i Llorens venia a Valls per Sant Joan i per Santa Úrsula, i sempre que podia venia a l’estatge social per saludar els seus amics i donar-los tota la sort del món abans de començar l’exhibició a la plaça del Blat. Tot un detall de cavallerositat, de saber fer i d’amistat. Lluís Solsona, el nostre amic... per sempre més. En pau descansi. La Colla Joves Xiquets de Valls, des de la revista Foc Nou, dóna el condol a la seva esposa, al seu fill i a tota la seva família. Aquest petit homenatge a la figura de Lluís Solsona està publicat a www.elcasteller.cat a l’apartat “Personatges”. Part d’aquest text es va llegir durant el programa dedicat als castells de Ràdio Ona La Torre, que s’emet el dimarts al vespre, en homenatge a la seva persona, el 15 de març de 2011. Joan Climent


AVANTMATX Manchester United: del cel a l’infern amb ‘‘la Santíssima Trinitat’’ Entre el 1962 i el 1973 Bobby Charlton (anglès), George Best (nordirlandès) i Denis Law (escocès) van formar una de les davanteres més letals que mai ha trepitjat un camp de futbol. Aquesta forca atacant era coneguda amb el nom de ‘‘la Santíssima Trinitat’’ i, jugant amb el Manchester United, tots tres van guanyar la Pilota d’Or (Law 1964, Charlton 1966 i Best 1968) i la Copa d’Europa de la temporada 67/68. Aquesta victòria va significar per al Manchester la coronació europea que deu anys abans havia quedat tràgicament truncada per aquell accident d’avió quan l’equip venia de jugar el partit d’anada de les semifinals contra l’Estrella Roja de Belgrad i en el qual van perdre la vida vuit jugadors. S’ha escrit molt de Bobby Charlton i de George Best. De Bobby Charlton perquè va ser un dels pocs supervivents d’aquell accident i perquè va ser qui va definir el vell Old Trafford com el teatre dels somnis. De George Best perquè va donar joc dins i fora del camp. Capaç de fer les jugades més increïbles amb una pilota als peus, va dir d’ell mateix: ‘‘Al llarg de la meva vida m’he gastat molts diners en dones i alcohol; la resta els he malgastat’’. Tota una declaració de principis. Però potser la història més curiosa la va protagonitzar l’escocès Denis Law. Fitxat del modest Huddersfield pel Manchester City, va provar sort posteriorment en el futbol italià amb el Torino per recalar finalment al Manchester United, on va passar la major part de la seva carrera esportiva. El cost del seu traspàs va marcar un rècord en el futbol britànic. Després d’anys d’èxits, Denis Law va tornar a fitxar pel Manchester City

This is Anfield

i va protagonitzar un sonat ‘‘cas Figo’’ de l’època. La temporada 73/74 no era gens bona per al Manchester United. Després d’una dècada d’èxits i bon joc, va situar-se en posicions de descens en l’última jornada de lliga. La marxa de Bobby Charlton i Dennis Law, afegida a la decadència física prematura de George Best, van abocar l’equip al desastre. I qui millor per donar l’última empenta cap a la segona divisió que el seu gran rival: el City. El derby de Manchester estava servit. El City no va desaprofitar l’oportunitat i, gràcies a un gol de Denis Law, va guanyar el partit i va enviar els seus veïns a segona. Diuen que el ràpid extrem escocès no va celebrar el gol i que va abandonar “Old Trafford” amb llàgrimes als ulls. El mateix jugador que, mentre va formar part de la ‘‘Santíssima Trinitat’’ havia catapultat el Manchester United al cel del futbol europeu, el va arrossegar a l’infern de la segona divisió.

PENALTI I EXPULSIÓ El Benfica o la maledicció europea de Bela Guttmann Temporada 89/90. El Benfica portuguès té l’oportunitat de tornar a regnar a Europa. Després de perdre les finals del 63 (Milan AC), 65 (Inter), 68 (Manchester United) i 88 (PSW), sembla que aquesta vegada pot guanyar, després de molts anys, la desitjada Copa d’Europa. La final es juga al Praterstadion de Viena. Eusebio, històric jugador del Benfica de la dàcada dels seixanta, no és a la grada. És en un cementiri jueu agenollat davant de la tomba de Bela Guttmann resant perquè el seu Benfica guanyi el partit. Després de perdre quatre finals Eusebio implora l’esperit del seu antic entrenador que alliberi l’equip i li permeti guanyar novament una Copa d’Europa. Resultat final: Benfica 0 – Milan AC 1. Cinquena final perduda. La maledicció continua. Temporada 61/62. El Benfica acaba de guanyar la segona Copa d’Europa consecutiva. A més, a les seves files hi juga un jugador moçambiquès que és la nova sensació del futbol mundial: Eusebio. Res no fa pensar que el regnat europeu del Benfica té els dies comptats. Amb dues Copes d’Europa sota el braç, l’entrenador, Bela Guttmann, es dirigeix a la directiva per demanar un augment de sou. És un entrenador amb experiència. Amb Guttman a la banqueta i Eusebio al camp, l’equip no té aturador. Però les negociacions es torcen i Guttmann és acomiadat de males maneres. Abans de marxar, però, desafia el president amb la següent frase lapidària: ‘‘Sense mi, el Benfica mai no tornarà a guanyar una Copa d’Europa.’’ Francesc Inglès

29


Benvinguts a la colla

Francesc Inglès Forès nascut el 26 de setembre de 2009 fill dels companys Quico i Sílvia

Andreu Invernón Bonet nascut el 16 d’octubre de 2009 fill dels companys Andreu i Mònica

Laura Inglès Montané nascuda el 22 de gener de 2010 filla dels companys Joan i Montse

Izan Lara Macías nascut el 8 de juny de 2010 fill dels companys Dani i Tami

Jana Balañá Ruiz nascuda el 20 de setembre de 2010. filla dels companys Chicho i Vero

Berta Marimon Marquès nascuda el 29 de novembre de 2010 filla dels companys Xavi i Montse

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com

Biel Guasch Batalla nascut el 6 de desembre de 2010 fill dels companys Marc i Sònia 30

Isaac Guirado Ferré nascut el 18 d’abril de 2011 fill dels companys David i Marta



focnou 79