Àlbum de Sant Jordi 2020

Àlbum de...

Escola Ferran Sunyer

La festa de St. Jordi, com totes les festes, expressa el desig que tenim les persones de trencar la rutina, de sortir al carrer, omplir-lo de color... Tant fàcil que és baixar les escales, obrir la porta, trobar-te amb algú per dir, pensar i sentir el mateix. Tant emocionant com llegir en veu alta el conte que hem escrit per la resta de companys i companyes. Tant meravellós com abraçar-nos i mirar-nos als ulls al rebre la rosa que el nostre fill ha fet a classe.

Des de l’escola reivindiquem l’essència de la festa: compartir un bon llibre un al costat de l’altre, escoltar la veu de l’àvia explicant un conte (ni que sigui per telèfon), fer una rosa pel veí del 3r 1a...

Perquè aquesta també és l’essència de l’escola: compartir. I amb aquest objectiu, senzill però carregat de tendresa, us ensenyem el recull d’imatges d’aquest St. Jordi 2020. Esperem que el gaudiu i que ens puguem retrobar ben aviat, Equip de mestres del Ferran Sunyer

La princesa

Hi havia una princesa que va anar a veure un drac, i l’havia atrapat, i el sant Jordi va a venir per matar-lo i va sortir una rosa.

Benjamin

ENDEVINILLA Soc ràpid i no em poden sentir.

Tinc cinc files de dents i llisco per l’aigua.

Què soc?

Emma

Al Sant Jordi del dos mil vint al carrer no podĂ­em sortir al cavaller, la princesa i el drac ens vam unir i aixĂ­ al virus vam poder destruir.

Noa i Lucia Ramos

No era drac sinó Víbria tampoc Jordi, era Jordina La rosa a la finestra i el drac al virus defenestra Llibres per Santa Jordina i el virus amagat a la gavardina Llaç groc a un cantó i la rosa al, balcó, tindrà el seu racó !

Per Sant Jordi confinats però amb llibres gens amoïnats Isona

Al Sant Jordi del dos mil vint al carrer no podĂ­em sortir al cavaller, la princesa i el drac ens vam unir i aixĂ­ al virus vam poder destruir.

Noa i Lucia Ramos

Michela

A

«Els dracs de Komodo»

by Sam Això és el que he descobert dels dracs de komodo

Aquesta és la meva titella de drac de komodo i é molt xula. L’he fet amb un mitjó, roba i ulls de plàstic:

«El patatús del rei» reinterpretació lliure de la llegenda de Sant Jordi

by Sam

FIXEU-VOS BÉ M’he parat a pensar en la llegenda de Sant Jordi, una estona la he rumiat i unes errades he trobat.

He trobat una solució al problema d’aquella població si el poble haguessin abandonat el problema s’hauria acabat I com això no va passar amb un altre problema es varen trobar.

Havíem de donar-li menjar al drac, i l'única cosa que van pensar va ser en carn.

Què potser no van pensar de fer-lo vegetarià?

I si a la Princesa li va tocar, per què ningú la va preparar?

Diuen que les princeses no poden fer res, no poden lluitar.

Perquè ningú no els hi ha donat l’oportunitat.

Les noies no som febles, els contes s’ho han inventat som rebels que lluitem per la Humanitat.

Júlia Tineo Montoli

un final diferent....

FINALS DIFERENTS… de la Llegenda de Sant Jordi…

DRACS REALS

Els dracs de komodo

Els dragons de Komodo pertanyen a un grup de rèptils que es diuen Sauris.

Son molt grans, poden arribar a tenir de dos a tres metres de llargada i pesar 70 quilograms. Són com un llangardaix gegant. No poden volar però són molt verinosos. Tot i que són originaris d’Indonesia, concretament de l’ílla de Komodo, actualment n’hi ha en captivitat en alguns zoos per tal de recuperar la seva espècie, ja que estan en perill d’extinció.

Utilitzen la seva llengua com un receptor d'una àmplia diversitat d'estímuls ambientals, aquestes sensacions poden ser olfactòries, gustatives i tàctils, també poden captar el fred i la calor en un cos. L’alimentació del drac de Komodo és completament carnívora, pot menjar tant animals vius als quals assassina amb facilitat per ser un poderós depredador, o es pot alimentar de carronya. En la seva etapa adulta, pot arriscar-se a caçar preses de gran grandària, com ara cérvols, búfals d'aigua, cabres adultes, i porcs salvatges.

Han arribat a matar persones ja que són molt verinosos i la flexibilitat del seu crani el permet empassar-se grans preses.

Les femelles de l'espècie aconsegueixen la seva maduresa sexual als 9 anys d'edat, els mascles una mica després als 10 anys.L'aparellament

comença entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de megapòdid abandonats, que posteriorment són incubats durant entre set i vuit mesos, eclosionant a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. La femella es pot reproduir sense ser fundada pel mascle, però en aquest cas totes les seves cries són mascles.

Text elaborat a partir dels textos dels nens i nenes de 4t B: Nora Mir, Naara Font, Noah Barrionuevo, Anyeidy Altagracia, Adrià Olivares, Javier Cabezas i Martí Romera

VICENTE FERRER Després d’escoltar el conte “ El secret de Vicenç Ferrer” explica com podem aconseguir un món millor.

Ennlaç del conte: https://www.youtube.com/watch?v=Lxr2lYK1TPQ&feature=youtu.be

Podem aconseguir un món millor sense guerres, sense violència, sense que ningú passi gana i on tots puguem anar al metge de manera gratuita. Que ningú visqui al carrer, que hi hagi aigua per tothom, per veure i rentar-se. Ajudar a la gent és molt important, sobretot a la gent gran.No contaminar el planeta, consumir només l’energia elèctrica necessària i reciclar, especialment el plàstic.

Jo soc la gran cuinera Jo sóc la gran cuinera, d'en Sant Jordi el caballer.

Voleu menjar pasta, o pendre un café.

Jo sóc la gran cuinera, que tot el poble estima.

Tant a mi com a ell, Sant Jordi el cavaller.

De mica en mica, Sant Jordi arriba.

Tothom el saluda, fins i tot una cria.

Enqi 5èA

EL DRAC DESCONTROLAT Vet aquí una vegada on tothom la màgia utilitzava.

Un poble petit on de tot hi havia: mags, follets, dracs, fades, cavallers, princeses, bruixes i bruixots.

Al poble hi havia un grup d’amics: la petita bruixa Lua, el petit mag Quim, la petita fada Valentina i el petit drac Roc. Eren grans amics sempre feien grans aventures.

Un dia com sempre van quedar després de dinar a casa de la Valentina per berenar. Al Roc al menjar-se l’entrepà se li van descontrolar els poders i no parava d’escopir foc.

Igualment van decidir anar al camp de roses.

A mig camí de l’aventura, el Roc anava cremant tots els arbres. Els demes estaven tan pendents del foc que es van perdre.

No tenien sortida però la Lua va tindre una idea i va dirPer que no tornem al poble utilitzant la màgia que tenim? I el Quim va dir- Jo puc apagar el foc, la Valentina pot tranquil·litzar al Roc i la Lua pot portar-nos al poble.

Quan ho van tenir tot fet la Lua es va preparar per fer màgia (sempre pronunciant les paraules màgiques).

I la Lua va dir- Lua lueta fes que tots nosaltres tornem al poble.

I de sobte van desaparèixer i van acabar al poble tot gracies a la màgia.

Mar 5éA

No fa molt, els súper herois eren fantàstics. En aquella època, els súper herois eren importants per tots els problemes que hi havia al mon.

Tot i això, els governants van decidir cancel·lar l’activitat dels súper herois.

Per sort va haver-hi un país (Noruega) que tenia uns quants súper herois. I repartits pel mon també hi havia gent que volia als súper herois (fans).

Aleshores va aparèixer una amenaça mortal per la humanitat: un súper virus.

Tots els governants tenien por i no sabien com combatre el virus, per això van parlar amb Noruega i després de molts debats, per fi la prohibició de súper herois es va treure. Van fer una convocatòria amb tots els súper herois. Aquella convocatòria sortiria a la tele i a tot arreu del mon!!!

Els governants de tot el mon estaven súper contents de que anessin tots els súper herois per ajudar la humanitat!

Però a la ‘’reunió’’, els súpers els hi van dir que ells no podien fer res, que ells no eren els indicats per fer aquesta feina. Els súper herois van dir:- hi ha herois per aquesta feina i sempre han estat aquí entre vosaltres.

Els governants van preguntar estranyats:- i qui son aquests herois...?

Llavors, els súpers van assenyalar a diferent gent entre la multitud:- aquí els teniu. Son ells... Infermers, metges, bombers...

Ells son els veritables herois que lluitaran i guanyaran contra aquesta amenaça!I encara avui dia aquests herois segueixen treballant sense descans per ajudar-nos.

FI

EL NIÑO SECUESTRADO La semana pasada hubo un intento de secuestro. Pasó en una calle estrecha donde se encontraba un edificio de aspecto lúgubre.

Por allí pasaban un hombre y su hijo quienes estaban esperando en un semáforo cuando dos hombres corpulentos y con cara de pocos amigos se acercaron. El niño los miró extrañado y uno de ellos le sonrió falsamente. Antes de que el niño pudiera preguntarle a su padre quienes eran lo cogieron del brazo y se lo llevaron.

El padre cruzó el semáforo sin darse cuenta de que su hijo no estaba.

Al entrar en un supermercado para comprar la comida de la cena iba a preguntarle a su hijo qué quería y vio que ¡había desaparecido!

Corrió a avisar a alguien por si lo habían visto, pero nadie lo vio. Entonces cogió su teléfono y llamó a la policía para que le ayudaran.

La policía registró el callejón en busca del niño pero no lo encontraron.

Entonces entraron n el edificio y encontraron una puerta en la que ponía “ABANDONADO”. Entraron y encontraron a los secuestradores y al niño aterrorizado y atado a una silla. Los policías cogieron sus esposas y arrestaron a los delincuentes.

Cuando soltaron al niño le preguntaron qué había pasado. El niño les dijo: -Yo estaba con mi padre en el semáforo cuando esos hombres malos me cogieron y me llevaron a esta habitación. Luego me preguntaron que dónde vivíamos y dónde guardábamos el dinero.

Yo les dije que no se lo diría pero entonces amenazaron con atacar a mi familia, así que me rendí. Estaba a punto de darles la dirección de casa pero entonces fue cuando llegasteis y los ¡atrapasteis!- La policía les acompañó a casa y se lo explicaron todo a su familia.

Cuando bajaron del coche fueron interrumpidos por periodistas y cámaras de televisión, todos preguntando qué había pasado y cómo había pasado. El niño, emocionado, se lo empezó a contar a todo el mundo. Las cámaras grababan en directo así que todos los familiares y amigos pudieron verlo.

El resto de la familia fue corriendo a ver a su nieto, sobrino y primo para ver cómo estaba. Cuando llegaron todos le abrazaron y le preguntaron: - ¿Estás bien? ¿Cómo ha pasado? ¿Estás herido?Y el niño respondió: -Sí, estoy bien.- Dijo como si nada hubiera pasado.

Massi Nora Fama Abril 2020

SANT JORDI SENSE EL DRAC Hi havia una vegada en un poble que es deia Montblanc un drac ferotge que aterroritzava a tothom. Es menjava les vaques i les ovelles, el pa i la collita. Va arribar un moment que la gent del poble de Montblanc tenia molta por, s’havien quedat sense menjar!

La gent del poble va anar al castell demanant ajuda al rei. El rei estava desesperat, així que va decidir que farien un sorteig per a veure a qui es menjaria el drac. Cada dia sortejaven qui aniria a la cova del drac per que s’ho menges. Però va arribar un dia en que la princesa va sortir al sorteig, tothom a Montblanc estimava a la princesa i es van oferir ells mateixos per que el drac menges i per salvar a la princesa, però el rei no ho va acceptar i va decidir que tenia que ser la princesa.

En un moment, el pregoner del poble va anunciar que una malaltia, el coronavirus, havia arribat a Montblanc i que el drac es quedaria a la seva cova i no sortiria fins que passes tot i que la resta de gent del poble també havia de estar a casa. Tothom va saltar d’alegria perquè no haurien de sacrificar a ningú més, i van anar contents cadascú cap a casa.

Però qui no s’havia enterat de la notícia era Sant Jordi, que, seguint la llegenda ja estava de camí a Montblanc. Quan va arribar, no va veure a ningú així que va decidir anar al castell.

Quan va entrar la princesa es va estranyar molt de que estigués allà i li va dir que no feia falta que vingués per que el drac es quedaria a la seva cova fins que passés el coronavirus.

Sant Jordi no entenia res i la princesa li va explicar que el coronavirus era una nova malaltia i que no podien anar pel poble ni pel bosc, que s’havien de quedar a casa.

Com que Sant Jordi ja no podia sortir del castell per anar a casa seva, es va quedar amb la princesa i amb el rei i tots tres van fer un munt de coses junts: jugar a jocs de taula, cuinar, llegir, tallar unes flors del jardí, escriure poemes...

Massi Nora Fama Abril 2020

EL DRAC Era un drac, molt tranquil que no molestava, ni a un fill.

Ell vivia a la seva cova treballant des de, molt d’hora.

Cada dia, el rei l’espantava.

I el drac s’amagava.

Per la tarda, el volien caçar i sempre, aconseguia escapar.

Un dia, el drac va desaparèixer i no el van tornar a veure.

Però el drac, que era molt intel·ligent continuava rient.

El rei, i la gent. es van adonar, que el drac era diferent.

Al drac, van acollir i mai no van tornar a patir.

Núria Olivé 6è B

SANT JORDI DIFERENT Hi havia una vegada un poble al nord de Sant Jordi de Mar. Aquell poble era un tant peculiar, era diferent, tothom pensava que estava deshabitat, però no era així en aquell poble vivien unes persones una mica diferents, ja que qui vivia allà era: Jordi Garcia, l’amable electricista, la veritat aquest Jordi era molt intel·ligent però es quedava tot el dia treballant. També vivia la Princess Lopez, que era una noia que treballava en una fàbrica i guanyava molts diners, vivia com una princesa però no ho era. En aquell poble vivia el drac Joan, que era un drac del més gallina, tenia por fins i tot d'un ocell a les 12 del matí, però així era el poble que s'havia de fer??.

I com a tots els contes del món ara toca la part que diu "tot era tranquil fins que un dia ..." i això es un rotllo i no sempre és així en aquest poble no va passar mai res només feien cadascú la seva feina i ja. I com que no hi ha res que explicar explicaré un dia normal i corrent d'aquell poble. Era un dia normal, en Jordi es va despertar el primer per anar a Sant Jordi de Mar, que era on tenia la seva botiga, després es va despertar la Princess i ella com una princesa va anar en limusina a treballar, per últim el drac Joan es va despertar i es va amagar al moment ja que era un gallina. A l’hora de dinar la Princess era la primera en arribar ja que cada dia menjava en el restaurant del poble del costat, el drac Joan va agafar de la seva nevera una mica d’enciam ja que era vegetarià i va dinar amagat a la seva cova, el Jordi mai anava a dinar es quedava a Sant Jordi de Mar i es menjava l’entrepà que es feia cada matí. Per la tarda la Princess tornava a treballar en la seva limusina i en teoria treballava. El Jordi, ja que treballava des de molt d’hora del matí, per la tarda no treballava i anava a casa a sopar i dormia a les 5 de la tarda. El drac Joan berenava entrepà de tofu i continuava amagat. El Jordi ja estava dormint, però la Princess havia de sopar aquest cop a casa i després estava fins les tantes mirant el Netflix i es quedava dormint al sofà cada dia. El drac Joan sopava el que trobava i també és ficava a dormir.

La veritat, aquest conte m’agrada molt el problema és que és tot un somni i cada matí el meu pare em ve a despertar i em diu desperta que has d’anar a l‘escola, i per cert no cal que em tornis a explicar la teva historieta que expliques cada dia.

Núria Olivé. 6èB

SANT JORDI Sant Jordi arribat I tot el món s’ha emocionat.

La princesa està en perill per què el drac la vol menjar.

Si ell no es dóna pressa Ella morirà.

Sant Jordi es troba amb el drac li clava una lllança i tot acabat.

De la sang surt una rosa, Sant Jordi l’ha agafat I a la princesa ja li ha regalat.