Un anàlisi de les característiques de la xarxa
Ferran Herrerias Figueras
Les àrees de vianants de Barcelona
Vocal: Xavier Llobet Ribeiro
Suplent: Alessandro Scarnato
President: Lluís Giménez Mateu
Setembre 2022 Curs 2021 - 2022
TFG — Treball de Fi de Grau DepartamentETSAB de Representació Arquitectònica Grau en Estudis d’Arquitectura Universitat Politècnica de Catalunya
Les àrees de vianants de Barcelona
Un anàlisi de les característiques de la xarxa
Ferran Herrerias Figueras
Estudis de Grau d’Arquitectura. GARQETSAB
Tutor: Francesc Valls Dalmau
Vocal: Guayente García Sanmartín
in order to achieve results that can de termine the current situation where each of them is lo cated, a contemporary image is extracted from the city’s pedestrian zones. This image will check if this analysis can be extrapolated to any other city, but not sounding too ambitious. Above all, emphasising that the study is carried out under the heading of providing a vision as objective as possible from different points of view.
En aquest treball d’investigació l’objectiu és poder arribar a caracteritzar, a partir d’uns paràmetres, les masses de teixit viari prioritari per a vianants de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, es pretén focalitzar en aspectes de tei xit per a vianants, i la condició de cada àmbit.
ABSTRACT
Consequently,done.
Barcelona; zona per a vianants; mobilitat sostenible; mobilitat saludable; comerç local; activitats; comerç quotidià; pacificació viaria; verd urbà; arbrat; urbanisme
Paraules clau
Keywords
In this research the goal is to be able to characterize, from multiple parameters, the road network to pedestri ans’ priority of the city of Barcelona. In this way, it is inten ded to focus on aspects of pedestrians and the condition of each area of study.
RESUM
L’anàlisi parteix d’una primera part d’identificació de l’extensió que ocupen, per tal d’arribar a destacar uns casos d’estudi principals sota un criteri de selecció. A par tir d’aquí, i amb una sèrie de paràmetres de teixit urbà, activitats, vegetació i densitat poblacional, és possible po der analitzar individualment i comparant alhora entre els diferents casos. Aquests valors configurats a l’apartat de característiques són extrets de les principals premisses de qualificació del teixit urbà al context històric actual on es fa el treball.Perconsegüent, per tal de poder assolir un resultats que puguin determinar la situació actual on es troben cadascun d’ells, es sostreu una imatge contemporània de les zones per a vianants de la ciutat. Aquesta imatge, posteriorment també servirà per veure si es pot tractar d’una anàlisi que es pugui extrapolar a qualsevol altra ciutat, modestament, sense arribar a ser ambiciós. Sobretot, emfatitzant que l’estudi es realitza sota la consigna de donar una visió tan objectiva com sigui possible des de diferents punts de vista.
Barcelona; pedestrian zone; sustainable mobility; healthy mobility; local trade; road pacification; urban green; road trees; urbanism
The first part of the analysis starts identifying the ex tension that network occupies and goes on to highlight major cases of study under a selection criteria. From this point, with a number of parameters of urban fabric, acti vities, vegetation and population density, it is possible to analyze individually and between different cases at the same time. These values configured in the feature sec tion are extracted from the major qualification premises of urban fabric in the current historical context where the work is
1.3 Motivació
3 CASOS D’ESTUDI — ÀREES 19
1.1 Temàtica
5.4 Agraïments DE FIGURES BIBLIOGRAFIA
1.2 Encaix
5.3 Aprenentatge
1 INTRODUCCIÓ
4 CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES
50
4.3 Activitats
2.3 Zona de vianants
4.2 Vegetació
2.5 Casos aïllats
48 7
1.4 Objectius
2.2 Xarxa de vianants
3.2 Gràcia
23
5.2 Reflexió
2.4 Extensió
05
4.4 Densitat Residencial CONCLUSIONS 42
1.5 Metodologia
6 ÍNDEX
2.1 Mobilitat Urbana
5
2 CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 09
3.3 Sant Andreu
ÍNDEX
3.1 Ciutat Vella
4.1 Vies per a vianants
5.1 Posició
Comença amb una breu entrada personal del camí de l’escola fins a arribar a aquest punt de culminació d’estudis. Seguidament, es presenten les premisses i tot el discurs que encapçala l’anàlisi.
INTRODUCCIÓ
1
La trajectòria personal dins del món de l’arquitectura a l’escola ha suposat una entrada de coneixements des de molts punts de vista i a moltes escales. Principalment, aquells vincles que es generen entre els diferents partici pants d’un espai, aplicat des d’un habitacle fins a un entorn urbà. Fent especial menció a l’espai públic que era present des de qualsevol branca dins dels estudis estigués relacio nada o no amb la urbanística. Al llarg del grau dels estudis d’arquitectura s’ha remarcat qüestions com el teixit de la malla urbana, els ambients saludables, les relacions i les activitats per fomentar la vida ciutadana o bé la xarxa que uneix nuclis d’interès.
1.1 Temàtica
En relació amb els estudis, l’escola ha donat un valor afegit a l’àmbit de l’urbanisme i la importància que té el paisatge urbà amb l’experiència com a ciutadà, com s’ha mencionat prèviament. En aquest sentit, el treball està relacionat amb la branca de l’urbanisme, especialment, en les primeres etapes d’anàlisi del teixit. No només identificar l’espai que deixa l’edificació, sinó també a les diferents activitats que conformen la xarxa urbana. Per aquesta raó, la temàtica guarda similituds amb l’assigna tura perquè, a les diferents propostes d’anunciats com a estudiant, aquest era un pas previ al disseny o dit d’una altra manera: La representació de les dades de l’anàlisi de l’àmbit a treballar.
1.2 Encaix
D’altra banda, deixant la temàtica urbanística, un parell de coses que té aquest procés analític de la fase inicial és la interpretació i representació de dades. Així doncs, pren també un paper rellevant la font de la informació i com sintetitzar tot per obtenir una imatge de la situació que es tracta. Per tant, es dóna especial èmfasi durant el desenvolupament del treball a la part gràfica de l’anàlisi i alhora a la forma d’expressar-ho. De manera que guarda també certa relació amb les matèries de representació arquitectònica o bé alguna del mòdul optatiu que pugui aprofundir més en el camp específic.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa INTRODUCCIÓ 6
A poc a poc, amb la influència de totes aquestes ap tituds, les he volgut plasmar a través dels projectes, per així, demostrar el meu grau d’assoliment i maduresa del conjunt. Des d’un bon principi, les grans escales tenien el meu interès copsat fins al punt d’escollir la temàtica del Treball Final de Grau, o prèviament quan hi havia el model de Projecte Final de Carrera. D’altra banda, el fet de realit zar les pràctiques a una empresa, a través de la borsa de treball de l’escola, han tingut el seu pes a l’hora d’escollir la temàtica, ja que desenvolupava unes tasques de geolo calització.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa INTRODUCCIÓ 7
A tot això, un cop escollit el tema, estava clara la pos sible relació amb urbanística i l’ús del programari per ges tionar dades. Per tant, calia ajustar la mira per acabar de concretar quines motivacions i objectius tindria el treball.
En segon lloc, per causes del context històric actual i la ubicació d’un gran nucli proper i conegut, amb transparèn cia de dades i d’accés obert, es va triar com a protagonista la ciutat de Barcelona. A més a més, la circumstància de l’alerta climàtica i la crisi de la pandèmia; uns dels prin cipals factors causants de la transformació de la societat a viure en una escala més humana, han permès rescatar el concepte del retorn a una forma de vida local o veïnal. On ve a dir que la majoria de les necessitats essencials estiguin a prop de la llar, per fomentar el desplaçament a peu o en bici.
Conjuntament, als punts previs i d’altres aspectes co mentats en aquest apartat, tots formen el motor de l’origen d’aquesta recerca i elaboració del treball.
En darrer terme, per consciència de futur i els propòsits per a final de dècada, queda pendent el gir de perspectiva del model urbà de ciutats com la de Barcelona. Destaquen els desplaçaments a peu per molts aspectes positius [7], el model d’illa de vianants per habilitar aquest espai de pas seig per a vianants, pacificat i afavorir el teixit comercial [8], i finalment la preferència de més vegetació a les vies [9].
1.4 Objectius
Determinar una sèrie d’àmbits, de tot l’espai urbà de la ciutat, dedicades exclusivament al desplaçament per a vianant. Aquestes peces procedeixen a ésser llistades, filtrades amb més profunditat i a partir d’un criteri de se lecció, esdevenen casos d’estudi.
El propòsit d’aquest anàlisi està centrat en identificar les zones d’illes per a vianants de la ciutat de Barcelona i poder conèixer la situació actual a través d’elaborar es tudiar diferents paràmetres. En termes generals, el treball consta de dues parts:
Definir uns paràmetres per a poder establir, des d’una visió general, una imatge on el receptari pugui avaluar la xarxa des de diferents aspectes cada una de les peces urbanes.Pertant, l’elaboració d’aquest treball té com a objec tiu principal caracteritzar les masses dels teixits per a vianants, arribant a uns resultats infogràfics, per trobar relacions entre dins de cada teixit. Addicionalment, a l’apartat de conclusions es valora si és aplicable a altres ciutats i una reflexió sobre la xarxa urbana, entre altres.
1.3 Motivació
En primer lloc, des de les assignatures d’urbanística es van recomanar diferents obres i autors en referència als diferents teixits urbans i el moviment de la ciutat [1, 2]. Entre els més sonats eren Kevin Lynch amb l’obra de “The Image of the City” [3], altres més controvertits com Jane Jacobs amb l’obra de “The Death and Life of Great American Cities” [4], o bé conceptes com el de “15-minute city” [5, 6]. Sobretot aquest últim va ressonar durant l’època de la pandèmia de la COVID-19, amb relació a la mobilitat restringida les diferents etapes del confinament. Aquest fet va provocar recuperar la vessant d’una mobilitat a la meva etapa final dels estudis.
Fig.01. Esquemes del Jan Gehl explicant l’evolució de l’actuació de pacificació del centre de Copenhaguen. A la d’abaix explica la mitjana de llocs on es realitzen activitats en els dies d’estiu per la tarda, al llarg del temps, on també ha avançat la massa del teixit per a vianant.
1.5 Metodologia
Aleshores, amb el ventall de múltiples temàtiques de les dades es parteix d’una selecció variada i equitativa per arribar a caracteritzar el teixit urbà. Però la principal és la informació de les vies que tenen ús prioritari de vianant, ja que a partir d’aquesta cartografia es poden llistar els dife rents casos d’estudi.
A partir de la classificació dels temes a analitzar, es procedeix a elaborar un seguit d’imatges cartogràfiques per a cada cas d’estudi. Els diferents paràmetres són els bàsics de qualsevol anàlisi de xarxa urbana per a poder extreure les peculiaritats de cadascun: la superfície de via per a vianant, l’arbrat i vegetació de l’espai urbà, les activitats dels locals i la densitat poblacional. Qualsevol alteració o extracció complementària de les dades es de tallarà per a cada apartat dins del capítol de paràmetres, si aquest fos necessari.
Fig.02. Esquemes explicatius del criteri de la Jane Jacobs per obtenir el JANE Index.
Finalment, després d’obtenir la foto per a cada tema i per a cada àrea, haver-ho comparat i analitzat, es fa una reflexió ad hoc. Tant a la vessant d’anàlisi de resultats com a la part d’extreure una caracterització assolir els objectius d’aquest treball.
Un cop identificades aquestes masses d’àrees de teixit prioritari per als vianants, es realitza un triatge que es detalla als apartats de més endavant, per tal d’aprofun dir i poder establir fàcilment una comparativa entre un nombre petit de casos. Aquest nombre ve determinat per diversos factors per tal d’arribar a una selecció idònia de casos d’estudi, mitjançant criteris de dimensió també perquè la tria tingui cert interès.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa INTRODUCCIÓ 8
Paral·lelament a les lectures dels Plans de Mobilitat Urbana de Barcelona, per saber quin era l’estat actual i l’anterior, em vaig capbussar a la recerca d’altres estudis i bibliografia d’altres autors que valoressin la qualitat de la xarxa urbana. Amb el cas de la Jane Jacobs, hi ha estu dis de la mateixa autora o d’altres que han reinterpretat el criteri d’un índex per a mesurar o quantificar el teixit urbà segons la seva vitalitat [10, 11, 12]. Però tant en la seva de finició per trobar aquest valor numèric, com el context que s’ubica l’estudi estan força desfasats. D’altra banda, en el meu treball volia aquesta visió des de moltes perspectives de paràmetres i veure cap a on em portava. Arribant a la conclusió de formar una imatge analítica de les zones per a vianants, emfatitzant objectivament sobre l’estat que es troben.Així doncs, davant de les necessitats de recórrer a l’ús i gestió de molta informació urbanística de la ciutat de Barcelona, es decideix realitzar una consulta a les da des públiques. Aquestes s’extreuen del portal del servei de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona, Open Data BCN. És un projecte gestionat des del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades. Aquesta obertura d’informació ofereix el foment de la transparència en la gestió, millora dels serveis a la ciu tadania, generació d’activitats de negoci i l’impacte social, buscant l’eficiència en la governança [13].
Personalment, desconeixia aquesta plataforma, ja que durant la carrera en assignatures d’urbanització no es va arribar a tant nivell d’especialització GIS. Així que em va interessar particularment gràcies al fet que es facilités aquesta informació per part del tutor.
raó, es vol fer una breu introducció de context per seguidament passar a explicar alguns termes més vinculats explícitament a l’anàlisi amb exemples d’àmbits. Addicionalment, argumentar amb quins criteris perquè s’ha optat per fer una tria dels casos.
2
En termes generals, el context teòric d’aquest estudi implica explicar certs conceptes relacionats amb la mobilitat i la situació on es troba que és Barcelona. És lògic que es presenti bé el context d’alguns dels aspectes referents a la urbanització, la mobilitat i els desplaçaments a
CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI
Perpeu.aquesta
2. Mobilitat sostenible
2.1 Mobilitat Urbana
El nou Pla 2024 dona a conèixer un enfocament dife rent dels avantatges que tenen els desplaçaments a peu tant per a la ciutadania com a la ciutat. Emfatitza que el fet d’anar a peu repercuteix positivament a la salut de les persones i és la manera més econòmica, eficient i soste nible de desplaçar-se. La situació actual xifra en més de 2,7 milions els desplaçaments diaris on representen un terç aproximat del total dels viatges dins de Barcelona.
Pel que fa a l’àmbit de la mobilitat a peu, el PMU 20132018 data un increment dels desplaçaments del 31,9% el 2011 al 35,1% el 2018 [15]. La comparativa entre les actuacions finalment executades i les que quedaren pendents a realitzar es representen a la taula següent (Fig.03):
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 10
Actualment, l’escenari urbanístic de la xarxa de carrers pacificats hi ha solament un 21,8% (Fig.04a) i es preveu augmentar a un 23,3% (Fig.04b) de carrers amb prioritat als vianants.
2.2 Xarxa de vianants
5. Mobilitat intel·ligent
Fig.04a. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, situació actual.
L’elaboració d’un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) dins del marc de Barcelona, a principis de la dècada del 2010, va facilitar el fet de poder trencar amb cert escenari tendencial arrossegat des de mitjans del segle XX. El Pla datat entre el 2013 i el 2018 defineix certs escenaris temporals i mo dels a canviar en tots els aspectes de mobilitat urbana: la mobilitat a peu, mobilitat en bicicleta, mobilitat en transport públic, distribució urbana de mercaderies i, finalment, la mobilitat en transport privat. En termes generals són ac tuacions on pretenen millorar totes les xarxes promoure conductes més segures, sostenibles, equitatives i eficients.
1. Mobilitat segura
Fig.03. Taula del Grau d’execució de les actuacions realitzades del PMU 2013-2018.
A principis de la següent dècada del 2020 es va aprovar la proposta inicial del Pla de Mobilitat Urbana 2024, que té un caràcter molt semblant a l’anterior amb aproximada ment el mateix nombre d’actuacions. Parteix d’una revisió del Pla anterior repassant els propòsits que aquest mateix volia assolir, marcant així uns nous objectius estratègics per a la mobilitat urbana al 2024 [14]:
En resum, se centra a reduir la sinistralitat, millorar la salut en l’àmbit de la mobilitat, optimitzar la gestió de la mobilitat reduint les congestions, reduir l’impacte sobre el medi ambient, garantir el dret a la mobilitat o bé en l’eficièn cia del mateix sistema de mobilitat.
Fig.04b. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, escenari 2024.
3. Mobilitat saludable
En aquesta última dècada la mobilitat ha evolucionat cap a nous hàbits de desplaçament. Barcelona, com altres ciutats, està experimentant un canvi del seu espai urbà a favor d’un model de mobilitat capaç d’adaptar-se a les ne cessitats de cada època.
4. Mobilitat equitativa
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 11
Com es pot veure a la imatge (Fig.05) de la situació actual a la del escenari del 2024 són actuacions per a reforçar la xarxa actual per a vianants en zones concretes de Sarrià i Sant Andreu. D’altra banda en les de l’Eixample i la zona de Provençals del Poblenou i el Besòs, són actuacions per a connectar nodes amb eixos molt clars.
Fig.05. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, escenari actual, 2024 i horitzó 2030 superpossats.
En aquest sentit, l’escenari urbanístic actual de Barcelona i de moltes ciutats pretén estendre aquest caràcter pacificat a la resta del teixit urbà. Sempre que es pugui trobar un equilibri entre la funcionalitat de la mobilitat urbana, la qualitat de la xarxa, la seguretat i la sostenibilitat.
Les àrees de carrers de vianants majoritàriament s’han trobat en centres històrics, zones comercials o bé en pas sejos i avingudes amb presència de verd. Cal destacar els beneficis d’aquestes zones que afecten en paràme tres de baixes emissions, més seguretat viària, reducció de la contaminació acústica i millors condicions de l’espai
xarxa urbana d’aquests eixos verds proposada com a Horitzó 2030 dins del PMU 2024 és una estratègia que haurà de conviure amb les àrees dels centres històrics de barris de Barcelona. Ambdues transformen la ciutat en un espai unit i accessible per a la mobilitat a peu, la bici i el transport públic.
Un sistema de malla que s’articula a través de nodes i connecta diferents punts equipats de serveis a totes les persones que es desplacin de manera més còmoda i se gura. El fet d’enllaçar aquests espais verds a través de vies o corredors enriqueix a la ciutat i alhora tingui una xarxa de biodiversitat urbana.
D’ara endavant, el concepte zona peatonal tindrà relació amb la propietat característica d’àrea dels termes, prèvia ment esmentats, del teixit urbà pacificat. És a dir, la zona peatonal és l’àrea d’influència que defineix un grup de l’es pai urbà pacificat exclusiu per a vianants.
La majoria d’actuacions dels carrers pacificats són projectes de vies de prioritat invertida. Partien d’un ús de vehicle rodat amb voreres i s’opta per una solució on es capgiren els rols i el vianant és prioritari transitant en un paviment de plataforma única. Les funcions rodades de vehicles es mantenen restringides en velocitat i pas se gons la condició de cada via, l’hora i l’ús del vehicle. Dotar i apoderar a la ciutadania d’aquestes actuacions amplia la llista d’usos en la via pública, la qualitat urbana i fomentar el motor comunitari.
Una altra de les intencions a futur per millorar la mobilitat a peu que es destaca és mitjançant l’elaboració de connectors verds. “Barcelona és una ciutat molt densa i compacta que es caracteritza per una dimensió modesta dels espais verds (el 57% tenen menys de 1.500 m2) i en general estan poc connectats entre ells” [16].
urbà.La
Explicar aquest concepte és molt complex ja que té una correlació molt personal. Es tracta d’una experiencia del dia a dia i expressar-ho com si fos una eina no és del tot fàcil. Però, alhora, és clau per arribar d’alguna manera a definir un pensament inconscient humà de la percepció d’aquests espais on el vianant és conscient de la seva prioritat urbana. Una zona on es pot caminar sense tants obstacles que es troben en els canvis de paviment o la presència de vehicles. Aquesta garantia de seguretat que et dona la zona de vianants per desconnectar dels perills del rodat sense mai deixar de parar l’atenció a la via.
2.3 Zona de vianants
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 12
• Gràcia — Vila de Gràcia fins 1897
• Sarrià — Vila de Sarrià fins 1921
• Ciutat Vella — Barcelona fins segle XIX
• Sant Martí — Sant Martí de Provençals fins 1921
• Sant Andreu — Sant Andreu de Palomar fins 1897
Fig.07. Trams per a vianants amb les illes de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia.
Al llarg de la història de la ciutat de Barcelona ha patit una sèrie de transformacions, des de ser una ciutat em murallada fins a ser la metròpolis que és actualment, les concentracions de vies amb prioritat pel vianant es troben en els centres històrics dels barris (Fig.06). L’origen data del pas del segle XIX al segle XX on la ciutat va patir l’an nexió de tots els municipis dels voltants, que pràcticament estaven sense edificar. Així doncs, va donar pas una reuni ficació dels municipis i varen acabar sent districtes del nou terme municipal de Barcelona.
Fig.06. Trams per a vianants amb les delimitacions per barri de Barcelona. Elaboració pròpia.
2.4 Extensió
Altrament, també hi ha el recent cas de les Superilles que, en principi, no es consideraria que partís de l’ori gen històric. Es tracta d’un model de transformació dels carrers de l’eixample i voltants amb l’objectiu de retor nar l’espai urbà a la ciutadania. Essencialment, és una actuació en malla i dels eixos verds que el PMU 2024 esmentava.
Primerament, es poden identificar unes peces que tenen una certa àrea coberta de zona peatonal i d’altres que tenen més caràcter d’eixos o bé d’entramat sense ser compacte (Fig.07). L’objectiu és escollir uns casos que compleixin una consistència de mobilitat a peu en la seva majoria d’exten sió. Així doncs, com a clars candidats surten les zones de vianants dels teixits dels nuclis antics.
A causa de l’origen particular que té la ciutat, es troben les concentracions de zona peatonal en aquests diferents districtes [17]:
• Sants — Santa Maria de Sants fins 1897
TFG àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa
CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 13
Aquest amidament parteix de la base de seleccionar totes aquelles illes del teixit urbà que tinguin més del 50% confrontant una via de mobilitat a peu. S’atribueix aquest criteri raonable per així poder conformar visual ment aquesta àrea d’influència de les zones de vianants. La selecció de les peces on més de la seva meitat del perímetre estigui en contacte amb tram viari exclusiu per a vianants s’anomenarà Illes de vianants.
Per a aquest procés atribuirem la selecció a només les illes que compleixin dos requisits: Estar en contacte amb tram de prioritat per als vianants i que alhora també està tocant a les Illes de vianants de l’anàlisi previ, conformant la següent imatge (Fig.08b).
D’altra banda, també es realitza un càlcul aproximat de l’àrea d’influència d’aquesta zona de vianants a partir de les dades urbanístiques de trams prioritaris de vianants de Barcelona.
Fig.08a. Selecció de les Illes per a vianants a partir dels trams amb més del 50% en contacte amb el perímetre. Elaboració pròpia. Fig.08b. Illes per a vianants amb la segona derivada aplicada. Elaboració pròpia.
| Les
Aleshores, a partir d’aquesta primera interpretació (Fig.08a) urbanística de dibuixar l’àrea de mobilitat a peu a partir de les illes, es poden realitzar gradients de més a menys influencia. Aquest cop s’introdueix una nova elecció d’illes que són derivades de la primera tria i així conformar un compacte més extens i poder identificar millor visualment un gradient d’aquests nuclis.
Fig.09. Selecció de les Illes per a vianants a partir dels trams amb més del 50% en contacte amb el perímetre. Elaboració pròpia.
2.5 Casos aïllats
tracta cada cas individualment i s’ana litza les peculiaritats de l’espai públic.
• Sants
Un cop fet l’anàlisi es realitza un triatge per voler detallar més aquest enfocament qualitatiu de les peces en qüestió mirant les peculiaritats de totes elles. El primer filtratge està centrat en la seva extensió en superfície, descartant així doncs els més singulars o apartats. Seguidament, es rebutgen aquells que no tenien una àrea d’Illes de vianants superior a 100 hectàrees, en altres paraules, els menys destacables
•
Consegüentment,s’ometien.els casos d’estudi de les àrees de Ciutat Vella, Gràcia i Sant Andreu semblen els més adients per procedir a una valoració. Ja que casos com Sarrià, Sants, Poblenou o bé les Superilles no seguien un barem equitatiu. Tant amb els casos de Sarrià, Sants, Sant Martí i les Superilles la seva extensió fa un salt inferior destacable (Fig.09). Les illes de vianants d’aquests tres casos també tenen una forma erràtica al teixit viari exclusiu per a via nants, per les seves raons en particular que es detallarà seguidament.
• Sant Martí
• Sarrià
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 14
Seguidament,Superilleses
En primer lloc, el triatge de casos, a partir de la seva tipologia i extensió, s’ha exclòs quatre àrees destacables. Aquestes zones són reconeixibles igualment al teixit urbà per a vianants, però no formen part d’un estudi aprofundint en tots els paràmetres:
Per últim lloc, es pot observar que els dos eixos del carrer Major de Sarrià i el passeig de la Bonanova són els vertebradors i generadors de l’activitat dels locals d’oci, cultura, restauració i usos quotidians.
Fig.10a Àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia. Fig.10b El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia. Fig.10c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 15
Primer de tot és l’àmbit més petit de la resta de casos amb una extensió d’unes 27 hectàrees de superfície d’influència, contant les illes. El barri antic de Sarrià compta amb 1,61 hectàrees de vies prioritàries per a vianants al seu espai urbà. La majoria dels carrers són de 5 a 6 metres, pel que fa als eixos vertebradors principals ronden dels 10 als 15 metres.
2.5.1 Sarrià
Donada aquesta longitud de vies l’arbrat es limita a places i patis d’interior d’illa, poc en viari a excepció d’un tram del carrer Major de Sarrià, un dels eixos, i en alguns casos quedant al perímetre de la zona per a vianants.
En aquest cas hi ha bastant presència de l’arbrat arreu de les peces. Particularment al viari dels carrers principals i també en agrupacions en zona de places, parcs i jardins. En carrers de menys de 6 metres no hi ha gaire arbrat, tot i que molts carrers tenen dimensions intermèdies entre 6 i 10 metres on sí que hi ha vegetació.
El territori de la peça que forma en major part Sants, té la peculiaritat de trobar-se amb barreres de vies de trànsit que actuen de separadors. Tant el Passeig de Sant Antoni com el carrer de Sants trenquen l’àrea d’influència i no es pot arribar a considerar que el teixit sigui contigu ni compacte. De fet, tampoc es pot determinar que té una extensió de 56 hectàrees, ja que realment està di vidida entre una de 0,32 hectàrees i 0,24 hectàrees. Tot i tenir una superfície de 3,89 hectàrees de via prioritària de vianants, no es considera una zona tota ella.
A causa de la proximitat de l’intercanviador principal de la ciutat, l’estació de Sants, una via important rodada, el carrer de Sants que desemboca al Paral·lel, aquest teixit està plegat d’activitat. Com es pot veure clarament, tots els usos d’oci, quotidià i de restauració es mantenen força limítrofs a les peces de vianants. També com a curiositat, la plaça d’Osca reuneix tot un grup d’ac tivitat de locals de bar i restauració de la zona, ja que al plànol es veuen les llicències per a terrasses d’aquests.
Fig.11a. Àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia. Fig.11b. El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia. Fig.11c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 16
2.5.2 Sants
L’arbrat és el característic del teixit urbà de les illes de l’Eixample, quedant a les bandes a forma de passeig. També hi ha dos grups més grans d’arbrat que es troben en els espais de plaça. En els passatges, on la secció fa 5 metres de longitud i no s’hi considera gairebé arbrat.
Finalment, a l’àmbit de les activitats, pel fet que tingui una morfologia de dos eixos particulars perpendiculars a mar; un més de caràcter de passeig arbrat amb arbrat, i l’altre més inclinat amb una amplitud de menys de 7 metres, el pri mer ha recollit tota l’activitat de restauració i d’oci amb terrasses i el segon està més destinat al quotidià i en part a l’oci. En últim lloc, cal destacar que també recull tota la densitat residencial de tot el barri en aquesta zona d’influència per a vianants.
Fig.12a. Àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia. Fig.12b. El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia. Fig.12c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia.
2.5.3 Sant Martí
Per tant, ja que la del Poblenou és més compacte, es poden considerar certs patrons més propers a l’enfocament de l’anàlisi, tot estar en els casos aïllats.
El districte de Sant Martí compta amb diverses zones d’illes per a vianants: En primer lloc, la part de Poblenou que és la més extensa amb 0,58 hectàrees; l’altre està força dividida es troba en els barris del Clot i el Camp de l’Arpa amb una extensió menor de 0,34 hectàrees. A més a més, l’extensió de tram per a vianants és superior al cas de Poblenou amb 3,04 hectàrees de via contra les 1,96 hectàrees del total de les dues subàrees del Clot i el Camp de l’Arpa.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 17
A conseqüència de ser un projecte que s’està portant actualment i alhora també és propi de categoritzar-la com una actuació política, ja que es podria veure revertit o modificat tot el plantejament, no es poden extreure altres paràmetres per poc fiables. A causa d’aquestes peculia ritats el cas de les Superilles es troba amb dificultats per arribar a certs resultats d’una anàlisi amb els paràmetres que es plantegen.
total, a l’Eixample sorgeixen 21 eixos verds, que su posen 33 km de recorregut; amb 21 noves places, sumant 3,9 hectàrees de nou espai ciutadà. En total, l’Eixample guanyarà 33,4 hectàrees de nou espai de prioritat per al vianant.” [19]
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — SÍNTESI 18
2.5.4 Superilles
“La trama ideada per Ildefons Cerdà, especialment l’Eixample, és tot un símbol innovador d’urbanisme reco negut internacionalment. Malgrat això, aquesta zona de Barcelona és la que pateix una pressió més elevada del trànsit rodat, amb més contaminació i més soroll, amb tot el que això implica per a la salut de la ciutadania. A més, també és el districte amb una major escassetat d’espais verds.L’aplicació del model Superilles a la trama Cerdà permet definir una nova visió i un projecte de futur, reorganitzant la mobilitat general per generar nous eixos verds i noves places a les cruïlles.
L’actuació no és exclusiva del districte de l’Eixample i també hi ha un projecte de transformació que resideix al 22@ (Fig.14), ja que és l’objectiu del motor de la nova economia. El procés comença per la remodelació urba nística de cinc diferents eixos localitzats al districte de Sant Martí, on a poc a poc es va corregir la situació actual amb un espai més amable.
Fig.13. Plànol dels carrers del Pla de les Superilles a l’Eixample.
Fig.14. Plànol dels carrers del Pla de les Superilles al districte de Sant Martí.
Inicialment, el pla de les Superilles tenia com a objectiu transformar l’espai de l’Eixample, però s’ha convertit en un model de transformació dels carrers de tota la ciutat (Fig. 13). A través d’una recuperació de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats i generar un espai públic salu dable, amb més verd, més just i segur que afavoreixi les relacions socials i l’economia de proximitat [18].
Tot i això, el projecte és bastant clar i pretén tractar-se d’una actuació amb eixos i, per tant, és una malla que deixa buits per una circulació errant perquè hi ha poca compactació de zona per a vianants.
En[...]
Un cop es visualitzi l’àrea d’influència, s’identifica quins trets o característiques tenen a cada teixit abans d’entrar en paràmetres. Per així saber la base del que s’està analitzant i així poder caracteritzar i comprendre les dades que s’obtenen, per acabar, avaluar aquests resultats.
CASOS D’ESTUDI — ÀREES
En primer lloc, l’anàlisi parteix de la selecció de les illes a partir del contacte que tenen amb les vies de prioritat per a vianants.
3
El districte de Ciutat Vella representa el centre històric de tota la ciutat, ja que és l’origen dels inicis que va viure emmurallada la ciutat fins a l’any 1859. El teixit urbà del Gòtic, la part central, és el nucli més antic de Barcelona. La zona de Sant Pere, Santa Caterina la Ribera; la més oriental, era de l’època medieval. El Raval, que està situat a la part occidental, és aquell teixit d’extramurs que va tenir la ciutat quan tenia la segona muralla. Finalment, està el barri de la Barceloneta que està situada al sud i data del segle XVIII [20].
L’àrea d’influència cau, majoritàriament, en els barris del Raval, el Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; on el conjunt compta amb un total de 305,40 ha. L’àrea compactada de les illes per a vianants és d’unes 175 ha aproximadament, és a dir un 57% dels tres barris.
3.1 Ciutat Vella
La Rambla, Via Laietana i el Passeig de Colom són les tres vies de circulació rodada i de grans dimensions a es cala districte. El carrer Ferran i el carrer de l’Hospital són els altres dos exemples amb menor secció de carrer, entre 6 i 9 metres d’amplitud. Tot i que els casos de la Rambla la via Laietana estan sobre la taula per una revisió com a eixos verds i aportin un canvi a l’espai urbà de la ciutat.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — ÀREES 20
Fig.15. Àrea per a vianants de la zona de Ciutat Vella. Elaboració pròpia.
Fig.16. Àrea per a vianants de la zona de Gràcia. Elaboració pròpia.
El nucli de la Vila de Gràcia és on concentra l’extensió més gran d’influència del teixit urbà prioritari per a vianants. Aquest barri té una superfície de 132,60 ha i l’àrea d’illes compactades per a vianants és, d’aproximadament, d’unes 105 ha. Per tant, aquesta extensió representa el 79% ocu pant del total de l’àrea del barri.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — ÀREES 21
Dins d’aquest teixit urbà per a vianants hi destaquen els carrers del Torrent de l’Olla, el Gran de Gràcia i la Travessera de Gràcia. Tots ells són vertebradors i alhora segueixen tenen el component de viari rodat urbà clàssic.
Tot que al cas del Gran de Gràcia, actualment, segueix la iniciativa d’Obrim Carrers, on dissabtes i diumenges es transforma i passa a ser un espai sense trànsit i prioritari als vianants [22].
Al territori de Gràcia, inicialment fou un poblat amb ma sies aïllades i convents, però durant el segle XIX va patir moltes transformacions, gràcies al progrés industrial. L’any 1850 es va constituir com a municipi independent fins a final de segle, ja que cada cop era més inevitable la seva adhesió amb Barcelona per dur a terme el desenvolupa ment de la trama del pla Cerdà. “La urbanització sovint la feien de manera autònoma els propietaris dels terrenys, fet que explica els canvis de nom i la discontinuïtat física d’al guns carrers, així com les nombroses places, normalment una a cada propietat” [21].
3.2 Gràcia
El districte de Sant Andreu també fou un municipi inde pendent, sota el nom de Sant Andreu del Palomar a causa de la seva relació amb el patró de la parròquia. Els orígens estan datats des del segle XI, i la seva riquesa sempre s’ha vinculat a l’agrícola, ja que era fèrtil gràcies a la terra dipositada pel riu Besòs. La seva transformació també va passar per etapes industrials i comercials, fins a arribar a la seva annexió amb Barcelona a finals del segle XIX. Al llarg dels anys es van anar formant els petits carrers entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana [23].
3.3 Sant Andreu
Actualment, amb l’arribada del tren d’alta velocitat (AVE) a Sant Andreu, on tindrà una de les dues parades a Barcelona a la nova estació de la Sagrera, significarà un abans i un després per al districte. Per tant, està en mig d’un gran projecte urbanístic de reforma dels barris del Bon Pastor, Sant Andreu la Sagrera, però el nucli antic de Sant Andreu es mantindrà compacte. A més a més, també està en contacte amb la zona de la fase de transformació de la Meridiana, des del Passeig de Fabra i Puig fins a l’eix de Valldaura.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — ÀREES 22
Tota l’àrea d’influència per a vianants està circumscrit al barri de Sant Andreu de Palomar, que té una extensió de 184,10 ha. L’àmbit que representa les illes de mobilitat per a vianant és de 71 ha, aproximadament, i això és el 39% de la superfície total del barri.
Fig.17. Àrea per a vianants de la zona de Sant Andreu. Elaboració pròpia.
CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES
L’estudi de l’espai urbà dels casos de Ciutat Vella, Gràcia i Sant Andreu mencionats prèviament es realitza a partir d’un llistat de paràmetres que ajuden a extreure una ca racterització de cada àmbit. Aquest llistat es compon dels següents apartats:
• Àrees d’interès, és l’eina més intel·ligent i està relacionada amb els algoritmes de cerca i geoposi cionament a través dels nostres dispositius mòbils per a determinar zones d’interès.
• Densitat Residencial, les dades dels habitants que hi viuen en cada àrea i es poden moure a través de la xarxa per a vianants.
Per raons específiques de cada apartat, durant la realització de l’estudi s’ha triat analitzar individualment cada cas en altres s’ha considerat una comparació a tres.
• Activitats d’ús dels locals, una propietat que afecta el cor del motor econòmic del teixit i el focus de les relacions humanes.
• Vies per a vianants, el tema principal que ocupa l’anàlisi i poder visualitzar la superfície d’influència de l’àmbit de cada cas d’estudi.
• Vegetació, una qüestió a abordar està present en els models dels carrers per a vianants de l’espai urbà del futur.
4
Fig.18. Àrea d’influència per a vianants de la zona de Ciutat Vella amb els trams exclusiu per a vianants. Elaboració pròpia.
Un cop seleccionada la capa amb una base dels po lígons de les illes de tot el municipi de Barcelona, es pot veure com hi ha trams per tota la ciutat identificant així tots els territoris de trams per a vianants. al cas de Ciutat Vella, es pot veure tota la xarxa de mobilitat a peu, on la Rambla i Via Laietana talla per barris i alhora el teixit per a vianants. També es pot observar com el barri del Gòtic, el central, és on hi ha més presencia de la xarxa de vies per a vianants, unes 6,9 ha d’àrea per la mobilitat a peu. Mentre que Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera el segueix amb 5,4 ha de superfície per a vianants, i finalment el Raval amb 4 ha. Alhora, el barris del Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera són els que tenen el teixit de vies més compacte.
A partir de la informació extreta del catàleg d’Open Data BCN de l’Ajuntament de Barcelona, accedint al Mapa topogràfic municipal, s’ha pogut realitzar aquesta selecció de dades. Gràcies als plànols elaborats i localitzats amb sistema de referència SIG és possible la lectura a través del programari, com per exemple el QGIS. D’aquesta ma nera, amb totes les capes de polígons, s’ha filtrat el tram prioritari vianants que és la delimitació en els espais per a les persones, i alhora per on poden circular els vehicles.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 24
4.1 Vies per a vianants
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 25
Fig.19. Àrea d’influència per a vianants de la zona
Novament amb les mateixes capes, però a Gràcia, un altre cas d’estudi, es pot comprovar com gairebé tot està força compactat, però destaca bastant el fet que certs carrers tallen la connectivitat a peu. Aquests carrers són les principals vies de mobilitat rodada del barri: Gran de Gràcia, Travessera de Gràcia i el Torrent de l’Olla. Tot i ser un barri antic, té els carrers força prolongats i bastant lineals, per tant, li dona certa aparença d’una malla urbana. A més a més, a causa de ser un barri, i no un conjunt, també li facilita aquesta visió unificada del seu teixit urbà per a vianants. La seva extensió de zona per a vianants és d’unes 6,4 ha aproximadament, tenint en conta que tot i la seva proximitat, s’ha exclòs la taca del barri del Farró. de Gràcia amb els trams exclusiu per a vianants. Elaboració pròpia.
Finalment, a la zona del barri de Sant Andreu es percep més la sinuositat de les vies que conformen el nucli antic. Clarament, el carrer Gran de Sant Andreu és el principal i provoca que molts altres es ramifiquin i conformin el teixit urbà. Només hi ha un passeig que talli la continuïtat del carrer i alhora provoqui la finalització del tram exclusiu per a vianants, que és la rambla de l’Onze de Setembre. Per acabar, cal afegir que també s’ha exclòs la taca de trams per a vianants de sobre la Meridiana. La suma de tota aquesta zona de mobilitat a peu dona aproximadament unes 5,4 ha. Àrea d’influència per a vianants de la zona de Sant Andreu amb els trams exclusiu per a vianants. Elaboració pròpia.
Fig.20.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 26
tals aerotransportades obté la informació de l’espectre electromagnètic, concretament del vermell, del verd, del blau i de l’infraroig proper. Un cop aquesta imatge està inserida al QGIS, ja que té registre de geolocalització, es pot filtrar el color dels rangs i representar cada zona de la següent manera (taula.01) [24]:
Zones fosques 0 < NDVI < 0,2 Sòl nu o vegetació morta Taronja Zones ni fosques ni clares 0,2 < NDVI < 0,4 Vegetació dispersa o poc vigorosa Groc Zones clares 0,4 < NDVI < 0,6 Vegetació abundant vigorosa Verd clar Zones més clares NDVI > 0,6 Vegetació molt densa i vigorosa Verd fosc
En altres paraules, aquest rang és una rampa de –1 a 1, discretitzant a un rang d’enters entre 0 i 200, el valor 0 és -1 i 200 és 1. En la capa del fitxer de NDVI s’ha modificat perquè les zones de color vermell i taronja no apareguin a la imatge, i que el rang de grocs sigui més discret, deixant així més verd a la vegetació abundant (Fig.18).
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 27
Una altra font de dades ha estat la documentació del Catàleg de l’Open Data BCN, on tenen segmentat la infor mació de l’arbrat en viaries, zones i parcs. Tot seguit s’ha importat a través del programari QGIS, s’ha pogut tractar realitzar mapes de calor de característiques pròpies de les tipologies d’arbrat. Pel fet que cada arbre tenia el nom científic associat, i conjuntament el document de la Gestió d’arbrat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, també es pot vincular el tipus de fulla de cada arbre [25]. D’aquesta manera ha sigut possible elaborar un mapa de calor de les dues tipologies de fulles, caduca i perenne, de l’arbrat de la ciutat (Fig.19).
Zona Rang Elements Color
Fig.21. L’NDVI de l’àrea de Barcelona amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia.
Fig.22. Mapes de calor de les tipologies d’arbrat de l’àrea de Barcelona amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia.
4.2 Vegetació
Un altre aspecte a determinar com a característica de l’espai urbà és l’arbrat i la vegetació emplaçats a les vies. Per visualitzar tota la flora de la ciutat hi ha l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que es pot consultar a través de l’ICGC. Un dels principals serveis que ofereix és la determinació de l’estat i ubicació d’aquest verd urbà. Aquest índex és capturat a través de càmeres digi
Zones més fosques NDVI < 0 Aigua o cobertes artificials Vermell
4.2.1 NDVI
Al territori de Ciutat Vella es pot observar com la ubicació d’aquests verds més abundants es troba, a grans trets, als passejos, rambles i places. És difícil apreciar la vegetació en la xarxa de carrers estrets, però en les obertures del teixit hi apareix el verd més puntual. El viari ressegueix el perímetre de la banda oest al barri del Raval, i dins d’aquest, a la rambla del Raval i l’àmbit de les Drassanes. També s’ubica al llarg del passeig de la Rambla, però després a l’interior del Barri Gòtic només són petites vegetacions sense gaire caràcter. A més a més, es pot considerar que hi ha un buit a la zona de la Via Laietana i a l’àrea per a vianants de la Catedral, on només apareix una filera tímida d’arbres. En darrer terme, a la part més oriental del districte, es percep un grup d’arbrat als jardins del Forat de la Vergonya.
Fig.23b. L’NDVI de l’àrea de Gràcia amb les zones d’influència per a vianants. Elabora ció pròpia.
A l’àmbit del barri de Sant Andreu hi ha força vegetació variada, tant de viari en els carrers d’inferior secció fins als passejos i rambles. Les zones ver des més compactes apreciades a partir de l’índex s’ubiquen a places, parcs i interiors d’illa. La morfologia que té un caràcter més lineal, destinada a l’arbrat viari, s’identifica principalment als carrers principals de Gran de Sant Andreu i a la rambla de Fabra i Puig. En molts casos, els carrers que travessen el Gran de Sant Andreu ja tenen l’arbrat viari són d’unes dimensions entre 5 i 8 metres d’amplada. Generalment, hi ha molta més presència del verd a les peces i en la majoria dels carrers.
Fig.23c. L’NDVI de l’àrea de Sant Andreu amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia.
Al cas de Gràcia torna a estar condicionat per les dimensions dels carrers, però, tot i això, a les places és on generalment apareix la massa de vegetació. L’arbrat viari és pràcticament inapreciable, malgrat no segueix un patró d’inici a fi, sinó que s’atura a mig tram de via, com per exemple al Torrent de l’Olla. Tot i això, el Gran de Gràcia, que parteix dels Jardinets de Salvador Espriu manté durant un bon tram el viari, i també la part més gregal del teixit urbà, on s’ubica la plaça de Rovira i Trias, el carrer de l’Escorial, el passeig d’Amunt el carrer del Cardener.
Fig.23a. L’NDVI de l’àrea de Ciutat Vella amb les zones d’influència per a vianants. Ela boració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 28
Fig.24c. Tipologies d’arbrat de Sant Andreu amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia.
4.2.2 Tipologia Caduca/Perenne
Per acabar, a l’àmbit de Sant Andreu es pot interpretar un sistema de l’arbrat perenne a tots aquells carrers que arriben al Gran de Sant Andreu, tant de la part de la Meridiana, com els del passeig de Torres i Bages. A excepció d’única ment el carrer de Malats i el mateix principal de Sant Andreu. L’arbrat caducifoli està menys present a carrers entre la xarxa d’illes, però on més destaca és a la rambla de Fabra i Puig, al passeig de Torres i Bages i als dos mencionats anteriorment: el Gran de Sant Andreu el carrer de Malats. A les agrupacions d’arbrat de zona es percep misticitat de tipologies i no hi ha cap predominant. Cal afegir que en les peces més al nord i al sud del barri es troben més de fulla caduca i en la part central és on s’identifica l’entramat arbori de fulla perenne. Molts arbres perennes del barri resulten ser tarongers, citrus aurantium.
Com es pot observar, a Ciutat Vella hi ha una variació entre les dues tipolo gies tant en grups com en trams de la mateixa via o bé en les peces agrupades de masses vegetals. Manté per regla general, una gran presència d’arbrat de fulla caduca ubicat a les zones de passeig, com podrien ser la Rambla la ram bla del Raval. Tot i que, en aquesta última, hi ha certa misticitat amb la perenne en la mateixa rambla i a les vies que es troben a la part nord del barri. En gran part del front de mar, es considera plegat de vegetació de fulla perenne, per tot el passeig de Colón, i en el paral·lel d’Anselm Clavé. Es pot considerar una gran massa arbòria a la zona de les Drassanes està majoritàriament plena d’arbrat caducifoli.
A partir de la imatge es pot considerar que l’àrea d’estudi de Gràcia manté ambdues tipologies arreu del territori. Caldria destacar la misticitat a tota la zona, però en el tram de la via, es manté la mateixa tipologia de fulla. Per exemple, en el carrer de Gran de Gràcia, és de fulla perenne, però en el Torrent de l’Olla en tot el seu recorregut són arbres de fulla caduca. A les places i zones d’arbrat més compactades, majoritàriament, són de fulla caduca. Prop dels carrers de l’àmbit de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia és on es troba una densitat major d’arbrat perenne. L’arbrat caducifoli s’ubica amb més presència a la seva part nord-est de les peces de l’àrea de Gràcia, al carrer de l’Escorial, el passeig d’Amunt i el carrer del Cardener.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 29
Fig.24b. Tipologies d’arbrat de Gràcia amb les zones d’influència per a vianants. Elabo ració pròpia.
Fig.24a. Tipologies d’arbrat de Ciutat Vella amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 30
Totes les dades s’han extret un cop més del catàleg d’Open Data BCN de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les activitats dels locals. Seleccionant filtrant les capes en el QGIS s’ha arribat a confeccionar tota la documenta ció que es mostrarà sobre la capitulació d’activitats usos dels locals de Barcelona. També s’opta per realitzar mapes de calor per representar millor la zona d’influència massiva de dades (Fig.21).
4.3 Activitats d’ús dels locals
Un dels aspectes que caracteritza també l’espai urbà i provoca la mobilitat a peu és l’activitat desenvolupada en els locals, la raó de prendre un camí des de l’habitatge. Hi ha diferents motius que provoquen la mobilitat interurbana per dur a terme una activitat, moltes poden estar lligades als desplaçaments laborals o educatius. Però activitats més quotidianes com anar a comprar, passejar, prendre alguna cosa i anar als restaurants són exemples d’accions que també nodreixen el teixit urbà. Molts cops, activitats comercials o bé de restauració troben el seu lloc especial en la xarxa aconsegueixen ser decisius en condicionar l’àmbit on se situen.
Fig.25. Mapa de calor de diferents activitats d’ús de locals de l’àrea de Barcelona. Elaboració pròpia.
les
perímetres dels llocs oberts com la Plaça Reial, el Mercat de la Boqueria, la rambla del Raval, la plaça del comerç annexada al Born la línia costanera oriental del Moll i Passeig de Colón.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 31
Pel que fa a l’àmbit de restauració i bars, prèviament s’ha exclòs hotels, hostals, pensions i fondes que a pri mera instància estaven inclosos en el mateix camp de grup d’activitat. Cal afegir que culturalment aquest sector genera molt moviment i atreu relacions socials en el teixit que conforma la ciutat.
4.3.1 Restauració, bars i terrasses
voltant dels carrers dels oficis a prop de la Basílica de Santa Maria del Mar. En termes generals, el Barri Gòtic, Santa Caterina la Ribera és on acapara més activitat. Finalment sumant a l’apartat de restauració, es mostren les dades de les llicències de les terrasses d’aquests espais. Un cop més, emfatitzant aquesta activitat en els
Fig.26a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Ciutat Vella. Elaboració pròpia. Fig.26b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Ciutat Vella. Elaboració pròpia.
Generalment, al cas de Ciutat Vella es pot veure una gran activitat d’aquests locals en la majoria del territori per a vianants. Hi ha molta concentració al llarg de la Rambla de forma agrupada i en altres sectors del Barri Gòtic, a prop de Jaume I i el carrer Ample, vora el Moll de la Fusta. També mencionar el sector del Born i el
TFG de vianants de Barcelona: Un anàlisi de característiques de la xarxa
| Les àrees
Fig.27b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Gràcia. Elaboració pròpia.
A l’àrea per a vianants de Gràcia es troba amb força afluència de restaurants i bars, però no distribuïda arreu del territori. Alhora es pot veure com aquesta concentració es localitza en la part central sud del teixit. Existeix un buit notori d’aquest tipus d’activitat al sector nord propera al carrer de la Travessera de Dalt. Les agrupacions més
CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 32
intenses se situen en l’encreuament del carrer Verdi i el de la Perla, també al voltant del perímetre de la plaça del Sol. A més a més, es pot observar que a les places també és on s’ubiquen les terrasses.
les
Fig.27a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Gràcia. Elaboració pròpia.
Fig.28a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Sant Andreu. Elaboració pròpia. Fig.28b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Sant Andreu. Elaboració pròpia.
Finalment, Sant Andreu es mostra amb molt poca acti vitat a grans trets arreu de l’àrea delimitada. La poca aflu ència s’ubica al llarg del carrer Gran de Sant Andreu, a les places del barri i als límits de la Rambla de Fabra i Puig. Hi ha una certa relació que vincula aquestes concentracions amb les llicències de terrasses, sobretot en llocs oberts,
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 33
és a dir, en places i rambles no pas en el cas del carrer Gran de Sant Andreu. En general, aquestes terrasses es situen al perímetre de la gran taca d’illes per a vianants.
4.3.2 Comerç quotidià i al detall
La primera està relacionada amb tots els comerços alimentaris: supermercats, fruiteries, peixateries, carnisseries, forns de pa, botigues de queviures... La segona
En últim lloc, a un grup a part, també s’ha inclòs un grup d’activitats relacionades amb els comerços al detall com poden ser papereries, informàtica, botiga d’esports, mú sica...
Referent a les activitats quotidianes, respecte al terme quotidià no està marcat per alguna activitat que es realitza o esdevé cada dia, ja que hi ha cops que s’optimitza el nombre de vegades que es compren. En altres paraules, està més a prop el caràcter imprescindible que no rutinari o diari, com podria ser una mobilitat laboral. Seguidament,
està vinculada als quotidians excloent els alimentaris, com podrien ser: farmàcies, perfumeries, drogueria, her bolaris, dietètica, nutrició, estancs, combustibles...
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 34
a partir de la informació que facilita el Catàleg de l’Ajunta ment de Barcelona, es detallen en dues categories.
Fig.29a. Punts de tots els locals amb usos de comerç quotidià al detall de l’àrea de Barcelona. Elaboració pròpia. Fig.29b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià al detall de l’àrea de Barcelona. Elaboració pròpia.
L’activitat de comerç a l’àrea de Ciutat Vella es pot dividir en dues morfologies, unes que tenen un caràcter lineal i segmentades al llarg del carrer i d’altres que es concentren en un punt d’interès a escala de districte. Deixant de banda les bàsiques per extensió a cada 20 metres, es poden ob servar que les activitats de comerç quotidià es contagien
al barri de Sant Pere, i es pot identificar com a segment de via amb molta activitat d’aquest tipus de comerç, és al carrer de Sant Pere Més Baix. Finalment, les concen tracions que resulten ser de caràcter alimentari, són el Mercat de la Boqueria i el Mercat de Santa Caterina.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 35
del seu voltant. Sobretot en zones nord i centrals del Raval, al llarg del carrer Joaquim Costa, el carrer de Sant Antoni Abad que posteriorment enllaça amb el carrer de l’Hospital. Després també hi ha gran taca de comerç al detall al carrer darrere del Liceu, per al carrer de Sant Pau i de Santa Margarida. La darrera zona que es troba
Fig.30b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Ciutat Vella. Elabora ció pròpia.
Fig.30a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Ciutat Vella. Elabo ració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 36
A l’extensió del nucli per a vianants de Gràcia hi ha ta ques amb morfologia lineal i d’altres més concèntriques. En termes generals, els carrers principals, que són Gran de Gràcia, Travessera de Gràcia i el Torrent de l’Olla, atre uen molta activitat comercial.
Fig.31a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Gràcia. Elaboració pròpia.
A les lineals es pot observar molta activitat comercial als carrers d’Astúries, que connecta la plaça del Diamant i la de la Virreina; al carrer del Diluvi, que coincideix amb la plaça de la Vila de Gràcia; i finalment, al carrer de Puigmartí, que acaba a la plaça de John Lennon.
Fig.31b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Gràcia. Elaboració pròpia.
En el cas de les agrupades són la plaça de la Llibertat, al mercat de la Llibertat; a la cantonada de l’entrada de metro de Fontana; per darrer terme, una més amorfa al voltant del mercat de l’Abaceria.
A la zona de Sant Andreu es presenta menys activitat de comerç i la massa es concentra força en el carrer prin cipal Gran de Sant Andreu. Es pot veure més intensitat a l’altura del carrer que hi ha la plaça Comerç i també quan desemboca a la rambla de Fabra i Puig. Des de la plaça Comerç segueix una taca d’activitat comercial fins a arribar
Fig.32a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Sant Andreu. Elabo ració pròpia.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 37
Fig.32b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Sant Andreu. Elabo ració pròpia.
als voltants de la plaça del Mercadal. La taca més visible i més concentrada és degut a la ubicació del Mercat de Sant Andreu. Addicionalment, es pot entreveure una mica d’activitat comercial a la rambla de Fabra Puig en certs punts.
4.4 Àrees d’interès
L’empresa determina que aquestes àrees d’interès sor geixen d’un algoritme que permet trobar i dibuixar una gran concentració de comerç de restauració, bars i botigues, inclús museus
Normalment,[26].coincideix
Des de mitjans del 2016, Google Maps va incorporar una actualització que permetia als usuaris visualitzar unes àrees d’interès al seu mapa de carreteres. Des d’aleshores es pot observar una taca ressaltada més clara de color groc quan es navega en el seu mapa de vies.
Un cop es pot importar el visualitzador com a base del projecte en l’espai QGIS, cal elaborar una nova capa per a poder interactuar amb aquesta. El fet d’incorporar als paràmetres un algoritme com aquest, parteix també d’una interpretació dels resultats que donen les dades massives d’una empresa externa de geolocalització.
sobre nuclis urbans de qualse vol ciutat o llocs turístics, malgrat es desconeix si hi ha certa influencia sobre quins factors socioeconòmics porta a Google determinar exactament l’àrea. També permet alte rar la seva forma quan es fa més gran o més petita l’escala del mapa, però l’anàlisi d’aquest paràmetre partirà com a escala de districte i amb certa equidistància de les dades.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 38
Fig.33. Àrees d’interès arreu del territori de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia.
A partir de l’eina de Google Maps, es filtra la capa d’in terès a través d’una plataforma que té tots els repositoris dels diferents estils que té el navegador de mapes [27]. Amb la seva base de dades es pot recrear un nou plànol amb les bases que utilitza Google.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 39
A Gràcia es pot observar com la massa parteix des de l’esquema central del barri i s’escapa en direcció a sud. Des de les places del Diamant i de la Virreina fins a l’Avinguda Diagonal, passant pels Jardinets de Salvador Espriu. També afegeix la part occidental de les places de la Revolució, Sol, Vila de Gràcia i Llibertat. Dibuixa certa linealitat als carrers verticals principals de barri, Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla.
Fig.34c. Àrees d’interès a l’ambit de Sant Andreu. Elaboració pròpia.
Fig.34a Àrees d’interès a l’ambit de Ciutat Vella. Elaboració pròpia. Fig.34b Àrees d’interès a l’ambit de Gràcia. Elaboració pròpia.
Les taques d’àrees d’interès que marca a la zona de Ciutat Vella són bastant orgàniques, tot i que manté certa cobertura a tots els barris. Al barri del Raval toca a certs punts de l’àrea central i nord, al Barri Gòtic manté la compacitat al sector central nord; i finalment, als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera s’origina el teixit des del carrer Ferran fins al Born.
L’única peça que hi ha a Sant Andreu acapara tot l’àmbit de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar, passant pel Mercat de Sant Andreu i el Gran de Sant Andreu fins a arribar a tocar la rambla de Fabra i Puig. Des d’aquest encreua ment de la rambla amb el principal s’observa que puja cap a la Meridiana fins a l’altura de la parada de metro de Fabra i Puig i l’estació de tren de rodalies de Sant Andreu Arenal.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 40
població donant alguna anomalia a certs punts de la ciu tat. Aquest repunt de residents en una illa no és deu a un registre de lloc d’habitatge; al contrari, el mateix sistema col·loca, de forma predeterminada, a tota aquella gent sense sostre a un centre cívic o d’acollida.
4.5 Densitat Residencial
GràciaLa Vila de Gràcia50.926132,60608
Sant AndreuSant Andreu58.508184,10765
lloc, abans de passar a parlar de cada cas d’estudi, assenyalar que s’ha revisat qualsevol dada de
Fig.35. Densitat residencial per a cada illa de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia.
Ciutat VellaEl Barri Gòtic21.71584,20636
El terme de la densitat neta s’obté a partir del nombre d’habitants per cada hectàrea residencial, és a dir, traient tota la superfície d’entorn urbà. A diferència de la densitat bruta que alhora agafa l’espai urbà i el residencial del territori.Enúltim
Ciutat VellaEl Raval48.263103,80973
Ciutat VellaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera23.241111,40717
Caldria afegir que també hi ha informació per a cada barri a analitzar, extreta de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona on assenyala que l’any 2020 [28] (taula.02):
Per a l’elaboració d’aquest document s’ha precisat del coneixement del nombre d’habitants per cada illa del municipi. Seguidament, aquesta taula s’ha vinculat amb la de cada illa de la base cartogràfica municipal de Barcelona. Per així aconseguir elaborar un mapa gradual de tonalitat segons l’índex de la densitat neta residencial dels habitants que hi viuen per cada illa.
DistricteBarriHabitants (hab.)Àrea (ha)Densitat neta (hab./ha)
A l’hora de localitzar aquesta densitat, a Ciutat Vella es concentra tota a la part ponent, al barri del Raval, com més a l’esquerra estigui l’illa, més intens. Hi ha un buit residencial a les zones de la Rambla via Laietana, i on general hi ha molta activitat comercial, com per exemple el Portal de l’Àngel. També es poden veure molts buits d’illes que es tracten de places, d’edificacions de caràcter religiós o bé institucional i marca que no hi ha cap resident. En últim lloc, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera també està força densificat en comparació al Gòtic.
A Gràcia es troba una distribució de la densitat residencial uniforme per a tot el teixit de l’àrea per a vianants. No destaca tampoc cap illa amb valors alts, al contrari, hi ha més casos d’illes buides perquè són places o institucions religioses.
Finalment, a la zona d’influència per a vianants que es troba barri de Sant Andreu, es pot veure com es troba molta densitat a les parts fora del centre del nucli antic, sobretot al sector nord. L’altre concentració de densitat està tocant a la rambla de l’Onze de Setembre.
Fig.36c. Densitat residencial per illa a l’ambit de Sant Andreu.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CASOS D’ESTUDI — PARÀMETRES 41
Fig.36a Densitat residencial per illa a l’ambit de Ciutat Vella.
Fig.36b. Densitat residencial per illa a l’ambit de Gràcia.
Per acabar l’estudi es realitza un comentari breu per a cada un dels casos d’estudi parant atenció a certs aspectes dels paràmetres que s’han presentat prèviament. Tot seguit, es conclou amb una posició per finalitzar l’apartat i donar peu al següent on s’exposa un discurs de caire més personal.
5
CONCLUSIONS
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CONCLUSIONS 43
En primera instància, la zona de Ciutat Vella és la que més història implica de totes, ja que pertany a l’origen de la ciutat emmurallada. Aquest fet provoca una atracció de tota mena d’activitats, morfologies, relacions socials i mo dels de teixit urbà.
En definitiva es pot parlar d’un ecosistema molt variat en qualsevol dels paràmetres, per ser l’embrió de la ciutat, tot respectar la distància de cada un.
Així mateix, aquest component d’intensitat de les diver ses activitats i de tipologies, acaba elaborant un mapa de calor amb molts casos d’exemples. Poden haver-hi casos de carrers amb molta intensitat d’una sola activitat, altres on hi ha certa varietat amb zones de restaurants i terras ses. Igualment traslladat a la resta de paràmetres, però amb molta menys presencialitat, a excepció de la densitat residencial al barri del Raval.
Fig.37. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Ciutat Vella amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats i l’area d’interés de l’algoritme de Google. Elaboració pròpia.
5.1 Posició
En particular, al que més destaca de la regió delimi tada per a la mobilitat a peu és el component de misticitat d’activitats que té. Com s’ha pogut observar, la taca de les diverses ubicacions de comerços i restauració està molt barrejada en el teixit. La combinació de diferents nodes d’atractiu turístic amb activitats arreu de l’espai urbà cul mina amb unes d’àrees d’interès amorfes, com bé es po den comprovar amb les de l’algoritme.
Seguidament, en relació amb l’àrea per a vianants de Gràcia cal remarcar que ocupa la majoria del mateix barri amb un 79%. Malgrat això, a causa dels seus carrers principals no ser trams de vies exclusives per al vianant, divideix aquestes peces en una espècia de superilles dins del teixit urbà. La seva activitat s’ubica en el sector central del barri particularment en alguna plaça, sense gaire a destacar. L’arbrat no està present a tots dels carrers ni a la seva totalitat longitudinal.
No obstant això, arreu de Gràcia, sembla haver-hi una coherència d’arbres de la mateixa fulla al llarg del carrer on s’emplacen. Guarda certa relació amb el cas del passeig de Colón i la vora de mar de Ciutat Vella, on tot l’arbrat era de la mateixa tipologia de fulla perenne. Gràcies a la informació demogràfica es pot observar que les illes sense residents; en altres paraules, espais de plaça o bé de mer cats, es reparteixen principalment al sector central i sud.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CONCLUSIONS 44
Amb tot plegat, el barri destaca estar recolzat sobre aquesta xarxa de places mercats on l’activitat de restau ració, bars i terrasses comparteixen espai conjunt amb la vegetació compacta.
Fig.38. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Gràcia amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats i etiquetes de les places dins de la zona. Elaboració pròpia.
En darrer lloc, hi ha la peça del barri de Sant Andreu que en respecte a la resta és la que té menys extensió tant d’àrea d’influència com de superfície de via per a vianant. Val a dir, d’altra banda, que és la que millor aconsegueix estar connectada amb tota la peça per a vianants.
Ja que manté el carrer Gran de Sant Andreu com a eix vertebrador que recorre tota l’àrea i la resta de carrers són les espines. Tal com s’ha dit a l’apartat de vegetació, també mantenia aquesta propietat de carrer principal que el creuen altres vies per esmentar les tipologies de fulles d’arbrat. En aquest cas, es pot veure molta més presència del verd als carrers de barri.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CONCLUSIONS 45
Fig.39. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Sant Andreu amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats l’area d’interés de l’algoritme de Google. Elaboració pròpia.
A propòsit de les activitats també es troben força con centrades a la regió del carrer de Gran de Sant Andreu, a excepció de la plaça del Mercadal, el Mercat de Sant Andreu i la rambla de Fabra i Puig.
En definitiva, l’esquema de barri al voltant de l’eix del Gran de Sant Andreu on desemboca a la rambla de Fabra i Puig es menciona reiteradament durant tot el treball.
Cada barri acaba destacant amb la seva morfologia de teixit urbà a partir de les seves dades, com per exemple, el cas de la misticitat de Ciutat Vella. En aquest, al final es pot fragmentar les propietats per a cada barri del districte. D’altra banda, al barri de la Vila de Gràcia sembla potenciar més l’aspecte de xarxa, connectant l’espai urbà a través dels carrers que condueixen o finalitzen a les diverses pla ces. De fet, a Sant Andreu porta a pensar que l’Avinguda Meridiana i la xarxa de vies actuen de barrera al barri, així que el Gran de Sant Andreu està situat entre aquests dos marges per donar certa pacificació.
5.3 Aprenentatge
Un cop es van determinar aquestes àrees d’influència del teixit prioritari per la mobilitat a peu, a partir d’una metodologia pensada per a qualsevol ciutat, em va donar certa satisfacció. Ja que, saber que el model es podria adaptar a altres teixits i replicar els patrons d’aquest es tudi a altres casos era un objectiu complert de la inves tigació.Aquest
5.2 Reflexió
treball ha suposat una culminació d’una anà lisi al llarg dels mesos del que he pogut conèixer més la ciutat a partir de les dades. Dit d’una altra manera, una ciutat amagada en el Catàleg de la informació de l’Open Data de l’Ajuntament de Barcelona. Haver assolit aquest coneixement complint amb els objectius és bastant sa tisfactori.Calremarcar que desconeixia certes funcions que oferia el programari, inclús l’accés d’aquestes dades de la mateixa ciutat. Malgrat això, durant aquest temps he pogut aprendre sobre certs mètodes i ampliar el cri teri enfocat a la urbanística. En relació amb l’aplicatiu d’aquestes eines de representació i la gestió massiva de dades obre la porta a més qüestions d’espai públic de casos no desenvolupats.
D’altra banda, aquest estudi pot servir per ajudar a gestionar aquestes dades i arribin a ser útils, sobretot per millorar com a xarxa. Tot i que a hores d’ara i en un futur continuï essent molt complex la definició de la zona per a vianants, s’ha pogut demostrar els vincles que hi ha dins de cada peça d’estudi. En el cas d’altres casos aïllats o d’altres morfologies no s’ha indagat prou en l’es tudi d’aquestes. Encara que, parlant per a aquesta ciutat de Barcelona, és massa d’hora extreure conclusions del funcionament de les Superilles a l’Eixample.
De tot plegat m’emporto una experiència enriquidora d’aquest estudi de camp, ja que la temàtica està relacio nada amb el que m’ha agradat més de la carrera conjun tament amb el lloc de treball. Resumint, és l’última part que culmina tot aquest viatge.
Queda a l’aire el dubte de si és aplicable a altres ciu tats, però té força lògica i sentit que així sigui, això si, alterant altres criteris de partida i criteris en la selecció de peces. En aquest cas cada una a aportat la seva peculia ritat, sense ser extremadament dispars i poder contrapo sar punts de vista a l’anàlisi.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CONCLUSIONS 46
Al llarg de la confecció de dades i la mateixa redacció del treball he pogut parar atenció a molts aspectes dels paràmetres de tots els casos d’estudi. A banda d’extreure resultats i destacar o mencionar les mancances de les tres zones, caldria emfatitzar els trets característics que originen i confeccionen l’espai urbà tal com el coneixem.
A la meva parella Elena, per ser la persona que és i donar el seu suport incondicional.
Al meu tutor Francesc, per creure en mi i compartir el seu temps i coneixement durant l’elaboració d’aquest tre ball. Gràcies per la teva implicació i ajuda en resoldre’m qualsevol dubte fora del treball.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa CONCLUSIONS 47
Gràcies per caracteritzar-te de llum.
5.4 Agraïments
A tots aquells companys de la carrera on he pogut crear un vincle fora de l’escola.
A totes aquelles amistats que m’han vist entrar i algunes han pogut presentar el doctorat. Moltes gràcies per creure en mi i poder demostrar que finalment hi ha una llum al final delAtúnel.totala família que ha seguit de prop tot el meu creixement i evolució d’aquest viatge. Gràcies per tot.
[7] «Desplaçaments a peu | Mobilitat | Ajuntament de Barcelona», Mobilitat i transports, Ajuntament de Barcelona, 24 juliol 2018 [En línia]. Disponible a: https://www.barcelona.cat/mobilitat/ca/ mitjans-de-transport/peu (consulta 20 maig 2022).
[4] J. Jacobs, The death and life of great American cities. Harmondsworth: Penguin, 1972.
[10] I. Gómez-Varo, X. Delclòs-Alió, i C. Miralles-Guasch, «Jane Jacobs reloaded: A contemporary operationalization of urban vitality in a district in Barcelona», Cities, vol. 123, p. 103565, abr. 2022, doi: 10.1016/j.cities.2022.103565.
[9] P. Rodríguez, «Más árboles y prioridad para el paseo: así es el modelo de las futuras calles peatonales del Eixample de Barcelona», ElDiario.es, jul. 2021 [En línia]. Disponible a: https://www. eldiario.es/catalunya/arboles-prioridad-peaton-modelo-nuevas-calles-peatonales-eixamplebarcelona_1_8107838.html (consulta 20 maig 2022).
[5] «TOD Standard – ITDP», ITDP Website [En línia]. Disponible a: https://tod.itdp.org/tod-standard/ tod-standard-framework.html (consulta 20 agost 2022)
[19] «Eixample | Superilles», Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://ajuntament. barcelona.cat/superilles/ca/superilla/eixample (consulta 30 juliol 2022).
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa BIBLIOGRAFIA I FONTS 48
[1] M. de Solà-Morales i Rubió, Les formes de creixement urbà, 1. ed. Barcelona: Edicions UPC, 1993.
[16] «Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona», Ajuntament de Barcelona, 1 des. 2020, pp. 106 [En línia]. Disponible a: uploads/2020/12/PMU-abstract-final-Premsa-20201201-v1-lowres.pdfhttps://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/(consulta2abril2022).
[3] K. Lynch, The image of the city, 33. print. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 2008.
[15] «Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona», Ajuntament de Barcelona, 1 des. 2020, pp. 66 [En línia]. Disponible a: uploads/2020/12/PMU-abstract-final-Premsa-20201201-v1-lowres.pdfhttps://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/(consulta2abril2022).
[18] «Superilla Barcelona | Ajuntament de Barcelona», Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://www.barcelona.cat/pla-superilla-barcelona/ca (consulta 30 juliol 2022).
[12] X. Delclòs-Alió, A. Gutiérrez, i C. Miralles-Guasch, «The urban vitality conditions of Jane Jacobs in Barcelona: Residential and smartphone-based tracking measurements of the built environment in a Mediterranean metropolis», Cities, vol. 86, p. 220-228, març 2019, doi: 10.1016/j.cities.2018.09.021.
[13] «Open Data BCN | Open Data BCN», Open Data BCN, Servei de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/ca/open-data-bcn (consulta 2 juliol 2022).
[21] «Història de la Vila de Gràcia | Gràcia», Gràcia, Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/el-districte-i-els-seus-barris/la-vila-de-gracia/historia-dela-vila-de-gracia (consulta 30 juliol 2022).
[20] «Història», Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona, 6 octubre 2017 [En línia]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/coneixeu-el-districte/historia (consulta 30 juliol 2022).
[22] «Obrim Carrers | Ajuntament de Barcelona», Obrim carrers, Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://www.barcelona.cat/obrimcarrers/ca/welcome (consulta 30 juliol 2022).
[2] J. Busquets, Barcelona: la construcció urbanística d’una capital compacta, Primera edi ció. Barcelona: Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya Barcelonatech : Ajuntament de Barcelona, 2018.
[25] «Gestió de l’arbrat | Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat». celona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/gestio-del-territori/coordinacio-d-actuahttps://ajuntament.barcions-de-millora-de-l-espai-public/gestio-de-larbrat (consulta 5 juny 2022).
BIBLIOGRAFIA
[6] Carlos Moreno: The 15-minute city | TED Talk. Consulta: 30 agost 2022. [En línia Video]. Disponible a: https://www.ted.com/talks/carlos_moreno_the_15_minute_city
[8] «Illa de vianants», Ajuntament de Rubí [En línia]. Disponible a: https://www.rubi.cat/ca/temes/ mobilitat/illa-de-vianants (consulta 20 maig 2022).
[11] X. Delclòs-Alió i C. Miralles-Guasch, «Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation», Land Use Policy, vol. 75, p. 505-517, juny 2018, doi: 10.1016/j.landusepol.2018.04.026.
[17] «Barcelona», GREC.cat [En línia]. Disponible a: USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0600093http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?(consulta30juliol2022)
[23] «Història de Sant Andreu de Palomar», Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, 23 abril 2018 [En línia]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/el-districte-i-els-seus-barris/ sant-andreu-de-palomar/historia-de-sant-andreu-de-palomar (consulta 30 juliol 2022).
[24] «NDVI. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya», ICGC [En línia]. Disponible a: http://www.icgc. cat/ca/Administracio-i-empresa/Descarregues/Imatges-aeries-i-de-satel-lit/NDVI (consulta 8 juny 2022).
[14] «Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona», Ajuntament de Barcelona, 1 des. 2020, pp. 82-83 [En línia]. Disponible a: uploads/2020/12/PMU-abstract-final-Premsa-20201201-v1-lowres.pdfhttps://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/(consulta2abril2022).
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa BIBLIOGRAFIA I FONTS 49
[27] «Snazzy Maps - Free Styles for Google Maps», Snazzy Maps. http://snazzymaps.com (con sulta 15 juny 2022).
[28] «Observatori de barris». Estadística i Difusió de Dades, Ajuntament de Barcelona [En línia]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_territori/ Documents/barris/index.htm (consulta 30 juliol 2022)
[26] «Cercar llocs propers i explorar l’àrea - Ordinador - Ajuda — Google Maps»,Ajuda — Google Maps [En línia]. Disponible a: https://support.google.com/maps/answer/4610185?hl=ca&ref_ topic=3092444 (consulta 15 juny 2022).
Fig.01. Esquemes del Jan Gehl explicant l’evolució de l’actuació de pacificació del centre de Copenhaguen. A la d’abaix explica la mitjana de llocs on es realitzen activitats en els dies d’estiu per la tarda, al llarg del temps, on també ha avançat la massa del teixit per a vianant.
Font: “Ciudades Para La Gente”. Jan Gehl, pp. 10-12, 2014. 7
Font: “Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona”. Ajuntament de Barcelona, pp. 108, 2020. 10
Fig.08b. Illes per a vianants amb la segona derivada aplicada. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 13
Font: “Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona”. Ajuntament de Barcelona, pp. 67, 2020. 10
Fig.09. Selecció de les Illes per a vianants a partir dels trams amb més del 50% en contacte amb el perímetre.
Fig.10a. Àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 15
Fig.10b. El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 15
Fig.13. Plànol dels carrers del Pla de les Superilles a l’Eixample. Font: Superilles creix a l’Eixample, Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona. cat/superilles/ca/ 18
Fig.03. Taula del Grau d’execució de les actuacions realitzades del PMU 2013-2018.
Fig.10c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sarrià. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 15
Fig.11b. El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 16
Fig.12a. Àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 17
Fig.08a. Selecció de les Illes per a vianants a partir dels trams amb més del 50% en contacte amb el perímetre.
Fig.06. Trams per a vianants amb les delimitacions per barri de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: CartoBCN i Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. http://w20.bcn.cat/cartobcn/ https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/es/ 12
Font: Eixos verds a Sant Martí, Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/ superilles/ca/content/eixos-verds-sant-marti 18
Fig.11c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 16
Fig.04b. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, escenari 2024.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 13
Fig.14. Plànol dels carrers del Pla de les Superilles al districte de Sant Martí.
Font: “Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation”. Delclòs-Alió, Xavier, i Carme Miralles-Guasch. 2018. “Jane Jacobs en Barcelona: las condiciones para la vitalidad urbana y su relación con la movilidad cotidiana”. Xavier Delclòs-Alió, i Carme Miralles-Guasch, pp. 58, 2021. 8
Fig.11a. Àrea per a vianants del barri de Sants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 16
ÍNDEX DE FIGURES
Fig.02. Esquemes explicatius del criteri de la Jane Jacobs per obtenir el JANE Index.
Fig.04a. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, situació actual.
Fig.12b. El verd de l’àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 17
Fig.12c. L’activitat de l’àrea per a vianants del barri de Sant Martí. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 17
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa BIBLIOGRAFIA I FONTS 50
Elaboració pròpia a partir de la font: “Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona”. Ajuntament de Barcelona, pp. 103-118, 2020. 11
Fig.07. Trams per a vianants amb les illes de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 12
Fig.15. Àrea per a vianants de la zona de Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 20
Fig.05. Plànol general dels carrers pacificats de Barcelona, escenari actual, 2024 i horitzó 2030 superpossats.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 14
Font: “Pla de mobilitat Urbana 2024 per a la Aprovació Inicial Barcelona”. Ajuntament de Barcelona, pp. 103, 2020. 10
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 26
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 35
Fig.27b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Gràcia. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 32
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 36
Fig.26b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 31
Fig.30a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Ciutat Vella.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 35
Fig.21. L’NDVI de l’àrea de Barcelona amb les zones d’influència per a vianants.
Fig.23b. L’NDVI de l’àrea de Gràcia amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: ICGC, Generalitat de Catalunya. 28
Fig.23c. L’NDVI de l’àrea de Sant Andreu amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: ICGC, Generalitat de Catalunya. 28
Fig.17. Àrea per a vianants de la zona de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 22
Fig.30b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Ciutat Vella.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 37
Fig.28b. Mapa de calor de les llicencies de terrasses a l’àrea de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 33
Fig.18. Àrea d’influència per a vianants de la zona de Ciutat Vella amb els trams exclusiu per a vianants.
Fig.25. Mapa de calor de les diferents activitats d’ús de locals de l’àrea de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 30
Fig.27a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Gràcia. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 32
Fig.19. Àrea d’influència per a vianants de la zona de Gràcia amb els trams exclusiu per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: Gestió de l’arbrat, Ajuntament de territori/coordinacio-d-actuacions-de-millora-de-l-espai-public/gestio-de-larbrathttps://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/gestio-del-Barcelona. 25
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 27
Fig.31a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Gràcia.
Fig.23a. L’NDVI de l’àrea de Ciutat Vella amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: ICGC, Generalitat de Catalunya. 28
Fig.24a. Tipologies d’arbrat de Ciutat Vella amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i ICGC, Generalitat de Catalunya. 29
Fig.28a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 33
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i ICGC, Generalitat de Catalunya.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 36
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 34
Fig.32a. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià de l’àrea d’influencia per a vianants de Sant Andreu.
Fig.22. Mapes de calor de les tipologies d’arbrat de l’àrea de Barcelona amb les zones d’influència per a vianants.
Fig.26a. Mapa de calor de les activitats de restauració i bars als locals de l’àrea de Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 31
Imatges-aeries-i-de-satel-lit/NDVIhttps://www.icgc.cat/ca/Administracio-i-empresa/Descarregues/ 27
Fig.24b. Tipologies d’arbrat de Gràcia amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i ICGC, Generalitat de Catalunya. 29
Fig.20. Àrea d’influència per a vianants de la zona de Sant Andreu amb els trams exclusiu per a vianants.
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 24
Fig.16. Àrea per a vianants de la zona de Gràcia. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 21
Fig.31b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Gràcia.
Fig.29b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç quotidià i al detall de l’àrea de Barcelona.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa BIBLIOGRAFIA I FONTS 51
Fig.29a. Punts de tots els locals amb usos de comerç quotidià i al detall de l’àrea de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 34
Fig.24c. Tipologies d’arbrat de Sant Andreu amb les zones d’influència per a vianants. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i ICGC, Generalitat de Catalunya. 29
Fig.38. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Gràcia amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats i etiquetes de les places dins de la zona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i ICGC, Generalitat de Catalunya 44
Fig.32b. Mapa de calor dels usos de locals dedicats al comerç al detall de l’àrea d’influencia per a vianants de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 37
Fig.36b. Densitat residencial per illa a l’ambit de Gràcia. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 41
Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; ICGC, Generalitat de Catalunya; i Google Maps. 45
Fig.36c. Densitat residencial per illa a l’ambit de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 41
Fig.37. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Ciutat Vella amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats i l’area d’interés de l’algoritme de Google. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; ICGC, Generalitat de Catalunya; i Google Maps. 43
taula.02. Taula de la densitat neta de la població de cada districte de l’estudi. Elaboració pròpia a partir de la font: El districte i els seus barris, Ajuntament de barris/index.htmhttps://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_territori/Documents/dreu-de-palomarhttps://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/el-districte-i-els-seus-barris/sant-ancaterina-i-la-riberahttps://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/el-districte-i-els-seus-barris/st-pere-sta-https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/el-districte-i-els-seus-barris/el-ravalhttps://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/el-districte-i-els-seus-barris/el-gotichttps://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/el-districte-i-els-seus-barris/la-vila-de-graciaBarcelona. 40
Fig.39. Plànol de l’àrea de les illes de vianants de Sant Andreu amb l’NDVI, els mapes de calor de les activitats i l’area d’interés de l’algoritme de Google.
TFG | Les àrees de vianants de Barcelona: Un anàlisi de les característiques de la xarxa BIBLIOGRAFIA I FONTS 52
Fig.36a. Densitat residencial per illa a l’ambit de Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 41
Fig.33. Àrees d’interès arreu del territori de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i Google Maps. 38
Fig.34b. Àrees d’interès a l’ambit de Gràcia. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i Google Maps. 39
Fig.34a. Àrees d’interès a l’ambit de Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i Google Maps. 39
Fig.35. Densitat residencial per a cada illa de la ciutat de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona. 40
Fig.34c. Àrees d’interès a l’ambit de Sant Andreu. Elaboració pròpia a partir de la font: Open Data BCN, Ajuntament de Barcelona; i Google Maps. 39
taula.01. Taula interpretativa dels valors per a representar l’NDVI de solsament la vegetació. Elaboració pròpia a partir de la font: ICGC, Generalitat de Catalunya. cat/ca/Administracio-i-empresa/Descarregues/Imatges-aeries-i-de-satel-lit/NDVIhttps://www.icgc. 27