__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Fundació Arranz-Bravo

Fernando M. Romero _Partículas elementales

Fernando M. Romero _Partículas elementales


Fundació Arranz-Bravo PATRONAT

EXPOSICIÓ

Presidenta

Núria Marín i Martínez

Fernando M. Romero. Partículas elementales del 5 de febrer al 23 de març de 2015

Vicepresident

Coordinació

Eduard Arranz Bravo de Laguna

Albert Mercadé

Patrons i Patrones

Textos

Carlos Arranz Bravo de Laguna Natàlia Arranz Mestres Lluís Bassat Coen Francesc Belver i Vallés Anna Isabel Clar i Lòpez Lluis Esteve Garnes Jordi Garcés i Brusés Jaume Graells Veguin Franklin George Bowles Mercè Perea Conillas Juan Carlos del Rio Pin

Albert Mercadé Jaume Vidal Oliveras Muntatge

Fundació Arranz-Bravo Agraïments especials

Julián Agut

Secretari

Jaume Graells Veguin Director artístic

Albert Mercadé Coordinació administrativa

Rosa Inglés

CATÀLEG Edita

Fundació Arranz-Bravo Coordinació

Fundació Arranz-Bravo Correcció i traduccions

Alan William Moore Glòria Trias Montforte Amics de la fundació Arranz-bravo

Disseny i maquetació

Amics patrocinadors

Estudi NaA

Mark Armenante Carlos Arranz Bravo de Laguna Joseph F. Best III Franklin George Bowles Phebe Carter Joseph and Gail Ann Colaruotolo Ginger Crane Rosaleen Regan Roxburgh Young Sohn John Wall Mark Getty

Fundació Arranz-Bravo Avinguda Josep Tarradellas, 44 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tels. 93 260 02 68 / 93 338 57 71 info@fundacioarranzbravo.cat www.fundacioarranzbravo.cat

Impressió

La Bienvenida Studio, imprès a The Folio Club

Dipòsit Legal: ISBN: 978-84-606-8307-0

Maig 2015

© de l’edició, Fundació Arranz-Bravo © dels texts, els autors © de les imatges, els autors © de les fotografies, els autors


Fernando M. Romero _PartĂ­culas elementales


La Fundació Arranz-Bravo ha obert les seves portes a la primera exposició individual que l’artista cordovès Fernando M. Romero fa a Catalunya. Comissariada per Albert Mercadé, “Partículas elementales” utilitza diferents llenguatges artístics, com la fotografia, la pintura, el vídeo i la instal·lació. Vaig tenir l’oportunitat de veure Fernando M. Romero en plena acció, treballant en la instal·lació de Partículas elementales a l’espai urbà Sculpture’s Corner de la plaça d’Europa. La seva obra aconsegueix un impacte visual d’allò més potent, gràcies a la utilització de materials innovadors i de colors intensos. La instal·lació de Partículas elementales es va fer coincidir amb la celebració del Mobile World Congress, la fira mundial de telefonia mòbil que se celebra a la Fira a Granvia L’H. Un certamen amb gran impacte econòmic a la ciutat i que mou més de 90.000 congressistes d’arreu del món. La Fundació Arranz-Bravo, des de la seva inauguració l’any 2009, treballa per donar visibilitat a la feina d’artistes emergents i, alhora, per fer arribar els llenguatges de l’art contemporani als escolars de la ciutat, gràcies a diferents programes educatius. La cultura ha de ser motor de futur. Per això, treballem en el disseny del nou Districte Cultural de L’Hospitalet. Una proposta que vincula urbanisme, economia i cultura, obert a les indústries creatives i els artistes. Desitjo molts èxits a Fernando M. Romero, un artista jove que ja ha lligat el seu nom a la Fundació Arranz-Bravo i a la ciutat de L’Hospitalet. Núria Marín i Martínez

Alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo


Fernando M. Romero. Trajectòries, col·lisions, trames, interseccions.

En un món d’anades i vingudes, d’acceleració i atomització, malden mirades que destinin temps vital, temps artístic, a deturar-se, a congelar el temps i l’espai, i estudiar-ne tots els matisos, fenòmens i conflictes visuals que es convoquen a l’obra d’art; determinar, en definitiva, la complexitat de les altres realitats que es manifesten rere les capes epidèrmiques del nostre entorn circumdant, i que els humans ja no som capaços ni d’examinar ni de transformar-les en experiència de coneixement. Aquesta és, ens sembla, una de les obsessions fonamentals del darrer artista que hem convidat a treballar a la FAB. En el que representa la seva primera exposició individual a Catalunya, Fernando M. Romero (Còrdova, 1978) explora a Partículas Elementales alguns dels components artístics fonamentals de la seva obra, centrada en una recerca sobre les relacions visuals i conceptuals que identifica en els camps de la percepció icònica i la ciència. Romero vol caçar els matisos icònics i expressius que apareixen en la microrealitat que s’amaga rere els objectes, així com en la fragmentació del temps, a través d’un llenguatge artístic híbrid que abraça la fotografia, la pintura, el vídeo i la instal·lació. Un procés creatiu que vol atrapar col· lisions, explosions, trajectòries, interferències, fenòmens que es troben al nucli tant de la creació artística com de la recerca científica. En paraules de Sema da Costa, crític d’art i membre del jurat del premi Miquel Casablancas 2014, l’obra de Romero “obtiene energía de ese roce continuado entre la mirada previsible y la inesperada, un choque de fuerzas activas donde saltan chispas y se producen descargas espontáneas que generan nuevas combustiones pictóricas”. Encara que també, observa el crític, la seva obra va més enllà de l’especulació formal: “Les seves preocupacions artístiques són d’ordre conceptual abans que processual.” En aquesta direcció, la

seva obra planteja qüestions com la impossibilitat de l’home de percebre la realitat sense transformar-la; el vincle entre la mirada i la memòria o entre la realitat i la ficció. Resident entre Berlín i Còrdova, Fernando M. Romero és un dels artistes amb més trajectòria professional dels que han exposat a la fundació; una realitat avalada per la seva trajectòria, que inclou la participació a fires com JustMad (Madrid), SWAB (Barcelona), Estampa (Madrid) o ArteSantander (Santander); diferents exposicions individuals, a Berlín (Egbert Baqué Contemporary Art), Estocolm (Candylandgallery), València (Galería Paz y Comedias), Elx (IV Beca Pilar Montalbán), Sevilla (AJG Gallery), Còrdova (Combo) o Santander (Galería Siboney); i importants reconeixements com la Beca Artes Nobles 2009, la IV Beca de Pintura Pilar Montalbán 2012 o la Beca de Creación de la Fundación Botín 2001. Amb la finalitat d’obrir l’art contemporani al territori de L’Hospitalet, des de la fundació també hem convidat a Fernando M. Romero a realitzar una intervenció artística a la plaça d’Europa de l’Hospitalet, sobre la plataforma d’art públic que vam inaugurar l’any passat (Sculpture’s Corner) amb la complicitat de l’Ajuntament de la ciutat i empresaris de la zona. L’artista hi ha treballat traçant les seves singulars trames pictòriques sobre dues grans planxes de metacrilat, creant il·lusions òptiques que dialoguen amb els volums i geometries de la plaça. Un giny a la intervenció principal de l’artista a l’exposició de la fundació (Partículas Elementales), que alhora ens permet aprofundir una mica més en un dels principals interessos de l’artista: la radiografia de la realitat i la captació dels complexos fenòmens visuals que s’hi manifesten al intentar modificar-la. Albert Mercadé, director artístic de la Fundació Arranz-Bravo


La tela d’aranya o la il·lusió de l’Arcàdia

L’obra de Fernando M. Romero s’ha interpretat oportunament com una reflexió al voltant dels problemes i discursos que animen el debat sobre l’art contemporani. No obstant això, la meva proposta és fer una volta i enfocar el seu treball des d’un altre punt de vista per dur-lo a un escenari diferent.

Jaume Vidal Oliveras

Romero ha explicat que en la seva intervenció a Barcelona ha tractat de “depurar” d’alguna manera el seu procés de treball. “He buscat –diu l’artista– reduir els elements al mínim i usar-los d’una forma molt més conscient”. D’aquí –continua explicant– el títol del projecte, Partículas elementales, que al·ludeix metafòricament als mètodes d’observació i les anàlisis de la ciència, que experimenta amb models reduïts al laboratori. A partir d’aquí, Romero articula un relat, una faula que es desenvolupa en una posada en escena en tres temps, com si d’un drama es tractés.

Primer acte A la Fundació Arranz-Bravo, Romero ha realitzat una instal·lació “elemental” amb vinils sobre la paret que fa pensar en una mena d’artifici: una gelosia o retícula amb la qual construeix una il·lusió d’espai. Però Romero, reprenent tota una tradició de l’avantguarda que ha qüestionat els límits de la representació, introdueix dissonàncies, elements pertorbadors que revelen l’artifici de la construcció. És a dir, “la mentida” de l’il·lusionisme i del sistema perspectivista. Davant la visió versemblant del món que aquest ens representa, Romero descobreix el punt en què es fa explícit l’engany, l’atrezzo que es troba darrere del miratge i la ficció, el món entre bastidors que s’amaga darrere la “representació”.

Segon acte Una vegada realitzades aquestes trames, l’artista les trenca violentament, com si es tractés d’una mena d’assassinat, del qual deixa constància en els víde-


os i les fotografies que s’exhibeixen a la Fundació. És difícil explicar aquest gest de destrucció. Potser respongui a la voluntat de portar fins a les últimes conseqüències la reflexió sobre els límits de la representació. Potser es tracti d’una protesta contra els artificis de la il·lusió; o millor encara, d’expressar el seu exacte revers, la “desil·lusió”. Potser tingui a veure amb una idea de sacrifici, catarsi o regeneració. En fi, molt possiblement tots aquests significants estiguin implícits en la violència devastadora de Fernando M. Romero. També sota el signe de la destrucció, l’artista ha realitzat una sèrie de fotografies molt significativa, titulada Et in Arcadia ego: les mateixes retícules semblen ara desfer-se o potser solapar-se després d’una mena de pluja de confeti que desdibuixa visualment la seva estructura. Encara que en aquest cas no hi ha una agressió directa, d’alguna manera també es pot interpretar com un acte de violència: simplement, les quadrícules es destrueixen. El títol, Et in Arcadia ego, remet a una de las pintures més conegudes de Nicolas Poussin, també coneguda com Les Bergers d’Arcadie (1637-1638), en la qual es descriu com uns pastors de l’Arcàdia troben una tomba amb aquesta inscripció. La frase s’ha traduït per “també jo a l’Arcàdia [sóc]” o “fins i tot a l’Arcàdia [sóc] jo” o també “jo, la mort, regno fins i tot a l’Arcàdia”. A causa del seu laconisme i polisèmia, la locució s’ha prestat a lectures diverses. En general, s’ha interpretat com un memento mori, un recordatori de la fugacitat de la condició humana. No obstant això, el primer biògraf de Poussin llegia la inscripció com “la persona enterrada en aquesta tomba ha viscut a l’Arcàdia”. I Goethe comença el seu llibre Viatge a Itàlia, que tan important va ser en la seva trajectòria, amb la frase “Auch ich in Arkadien”, és a dir, “també vaig ser /sóc a l’Arcàdia [a Itàlia]”. Les diferents lectures, però, trasllueixen una idea comuna i és que la Mort i l’Arcàdia estan enganxades

l’una amb l’altra, com les dues cares d’una moneda. I aquest és el punt al que m’interessa arribar: substitueixi, el lector, el terme d’Arcàdia per el d’Il·lusió i entendrà que totes dues, Mort i Il·lusió, es fonen en una abraçada violenta i perversa. La reflexió de Fernando M. Romero no gira simplement al voltant de les qüestions formals o òptiques; en ell, la problemàtica de la il·lusió s’obre a un ric marc de connotacions i significats, que van des de l’al·lucinació, el somni o la quimera, al desig, l’engany o l’esperança. Tots aquests sentits estan continguts en la imatge de l’Arcàdia.

Tercer acte Però el procés de treball de Romero no s’acaba aquí. L’artista, com una aranya que teixeix i desteixeix la seva tela una i altra vegada, recompon i restaura la imatge demolida. I, aquest aspecte especialment significatiu, l’incorpora de nou a la pintura. Segons Romero, aquest procediment, pel seu caràcter artesanal, li permet una reflexió i una anàlisi que escapa als mitjans mecànics. Falta per saber la naturalesa d’aquesta nova imatge. Molt possiblement estigui relacionada amb una idea de regeneració. Però resulta alhora tremendament opaca i hermètica. Potser es tracti d’una mise en abîme de la representació, d’una espessa capa de vels que oculten i revelen imatges darrere d’imatges. En tot cas, aquesta nova imatge és una il·lusió nova, una nova Arcàdia.


Part铆culas elementales Instal路laci贸 de cinta de PVC i fotografia sobre paret 300 x 767 x 50 cm 2015


Folded_026 C-print sobre paper fotogrĂ fic 70 x 130 cm Ed. 3 + 2 P/A 2014


Et in Arcadia ego_003 Oli sobre tela 146 x 114 cm 2015


Et in Arcadia ego_001 Impressi贸 de tintes pigmentades sobre paper Canson Infinity Rag, 135 x 112 cm. Ed. 3+2 P/A. 2015


Et in Arcadia ego_002 Impressi贸 de tintes pigmentades sobre paper Canson Infinity Rag, 135 x 112 cm. Ed. 3+2 P/A. 2015


Grid_001-004 Oli sobre impressió fotogràfica 70 x 48,5 cm (c/u) 2015


Folded_030/031/034/035/036/037 Oli sobre tela 40,5 x 30,8 cm 2014


Un_folding Vídeo HD 1440x1080 1´33” (en bucle) Ed. 3 2014


Partículas elementales_sculpture corner Instal·lació Plaza Europa, L’Hospitalet Metacrilat, esmalt i estructura metàl·lica. 205 x 270 x 70 cm. 2015


La Fundación Arranz-Bravo ha abierto sus puertas a la primera exposición individual que el artista cordobés Fernando M. Romero hace en Cataluña. Comisariada por Albert Mercadé, “Partículas elementales” utiliza diferentes lenguajes artísticos, como la fotografía, la pintura, el vídeo y la instalación. Tuve la oportunidad de ver a Fernando M. Romero en plena acción, trabajando en la instalación de Partículas elementales, en el espacio urbano Sculpture’s Corner de la plaza Europa. Su obra consigue un impacto visual de lo más potente, gracias a la utilización de materiales innovadores y de colores intensos. La instalación de Partículas elementales se hizo coincidir con la celebración del Mobile World Congress, la feria mundial de telefonía móvil que se celebra en Fira Gran Via de L’Hospitalet. Un certamen con gran impacto económico en la ciudad y que mueve más de 90.000 congresistas de todo el mundo. La Fundación Arranz-Bravo, desde su inauguración en 2009, trabaja para dar visibilidad al trabajo de artistas emergentes y, a la vez, hacer llegar los lenguajes del arte contemporáneo a los escolares de la ciudad, gracias a diferentes programas educativos. La cultura debe ser motor de futuro. Por ello, trabajamos en el diseño del nuevo distrito cultural de L’Hospitalet, una propuesta que vincula urbanismo, economía y cultura, abierta a las industrias creativas y a los artistas. Le deseo muchos éxitos a Fernando M. Romero, un artista joven que ya ha unido su nombre a la Fundación Arranz-Bravo y a la ciudad de L’Hospitalet. Núria Marín i Martínez

Alcaldesa de la ciudad y presidenta de la Fundación Arranz-Bravo

Fernando M. Romero. Trayectorias, colisiones, tramas, intersecciones. En un mundo de idas y venidas, de aceleración y atomización, se afanan miradas que destinen tiempo vital, tiempo artístico, a detenerse, a congelar el tiempo y el espacio, y estudiar todos los matices, fenómenos y conflictos visuales que se convocan en la obra de arte; determinar, en definitiva, la complejidad de las otras realidades que se manifiestan tras las capas epidérmicas de nuestro entorno circundante, y que los humanos ya no somos capaces ni de examinar ni de transformarlas en experiencia de conocimiento. Esta es, nos parece, una de las obsesiones fundamentales del ultimo artista que hemos invitado a trabajar en la FAB. En lo que representa su primera exposición individual en Cataluña, Fernando M. Romero (Córdoba, 1978) explora en Partículas Elementales algunos de los componentes artísticos fundamentales de su obra, centrada en una investigación sobre las relaciones visuales y conceptuales que identifica en los campos de la percepción icónica y la ciencia. Romero quiere cazar los matices icónicos y expresivos que aparecen en la micro-realidad que se esconde tras los objetos, así como en la fragmentación del tiempo, a través de un lenguaje artístico híbrido que abarca la fotografía, la pintura, el vídeo y la instalación. Un proceso creativo que quiere atrapar colisiones, explosiones, trayectorias, interferencias, fenómenos que se encuentran en el núcleo tanto de la creación artística como de la investigación científica. En palabras de Sema da Costa, crítico de arte y miembro del jurado del premio Miquel Casablancas 2014, la obra de Romero “obtiene energía de ese roce continuado entre la mirada previsible y la inesperada, un choque de fuerzas activas donde saltan chispas y se producen descargas espontáneas que generan nuevas combustiones pictóricas”. Aunque también, observa el crítico, su obra va más allá de la especulación formal: “Sus preocupaciones artísticas son de orden conceptual antes que procesual.” En este sentido, su obra plantea cuestiones como la imposibilidad del hombre de percibir la realidad sin transformarla; el vinculo entre la mirada y la memoria o entre la realidad y la ficción. Residente entre Berlín y Córdoba, Fernando M. Romero es uno de los artistas con más trayectoria profesional entre los que han expuesto en la fundación; una realidad avalada por su trayectoria, que incluye la participación en ferias como JustMad (Madrid), SWAB (Barcelona), Estampa (Madrid) o ArteSantander (Santander); diferentes exposiciones individuales, en Berlín (Egbert Baqué Contemporary

Art), Estocolmo (Candylandgallery), Valencia (Galería Paz y Comedias), Elche (IV Beca Pilar Montalbán), Sevilla (AJG Gallery), Córdoba (Combo) o Santander (Galería Siboney); e importantes reconocimientos como la Beca Artes Nobles 2009, la IV Beca de Pintura Pilar Montalbán 2012 o la Beca de Creación de la Fundación Botín 2001. Con el fin de abrir el arte contemporáneo en el territorio de L’Hospitalet, desde la fundación también hemos invitado a Fernando M. Romero a realizar una intervención artística en la plaza Europa de L’Hospitalet, sobre la plataforma de arte público que inauguramos el año pasado (Sculpture’s Corner) con la complicidad del Ayuntamiento de la ciudad y empresarios de la zona. El artista ha trabajado trazando sus singulares tramas pictóricas sobre dos grades planchas de metacrilato, creando ilusiones ópticas que dialogan con los volúmenes y geometrías de la plaza. Un guiño a la intervención principal del artista en la exposición de la fundación (Partículas Elementales), que a la vez nos permite profundizar un poco más en uno de los principales intereses del artista: la radiografía de la realidad y la captación de los complejos fenómenos visuales que se manifiestan al intentar modificarla. Albert Mercadé

Director artístico de la Fundación Arranz-Bravo


La tela de araña o la ilusión de la arcadia La obra de Fernando M. Romero se ha interpretado oportunamente como una reflexión en torno a los problemas y discursos que animan el debate sobre el arte contemporáneo. Sin embargo, mi propuesta es dar un rodeo y enfocar su trabajo desde otro punto de vista para llevarlo a un escenario diferente. Romero ha explicado que en su intervención en Barcelona ha tratado de “depurar” de alguna manera su proceso de trabajo. “He buscado –dice el artista– reducir los elementos al mínimo y usarlos de una forma mucho más consciente”. De ahí –continúa explicando– el título del proyecto, Partículas elementales, que alude metafóricamente a los métodos de observación y análisis de la ciencia, que experimenta con modelos reducidos en el laboratorio. A partir de aquí, Romero articula un relato, una fábula que se desarrolla en una puesta en escena en tres tiempos, como si de un drama se tratara. Primer acto En la Fundación Arranz-Bravo, Romero ha realizado una instalación “elemental” con vinilos sobre la pared que hace pensar en una suerte de trampantojo: una celosía o retícula con la que construye una ilusión de espacio. Pero Romero, retomando toda una tradición de la vanguardia que ha cuestionado los límites de la representación, introduce disonancias, elementos perturbadores que revelan el artificio de la construcción. Esto es, “la mentira” del ilusionismo y del sistema perspectivista. Frente a la visión verosímil del mundo que éste nos presenta, Romero descubre el punto en que se hace explicito el engaño, el atrezzo que se halla detrás del espejismo y la ficción, el mundo entre bastidores que se oculta tras la “representación”. Segundo acto Una vez realizadas estas tramas, el artista las rompe violentamente, como si se tratara de una suerte de asesinato, del que deja constancia en los vídeos y fotografías que se exhiben en la Fundación. Es difícil explicar este gesto de destrucción. Acaso responda a la voluntad de llevar hasta sus últimas consecuencias la reflexión sobre los límites de la representación. Acaso se trate de una protesta contra los artificios de la ilusión; o mejor, de expresar su exacto reverso, la “desilusión”. Tal vez tenga que ver con una idea de sacrificio, catarsis o regeneración. En fin, muy posiblemente todos estos significados estén implícitos en la violencia devastadora de Fernando M. Romero. También bajo el signo de la destrucción, el artista ha realizado una serie de fotografías muy significativa, titulada Et in Arcadia ego: las mismas retículas parecen ahora deshacerse o

tal vez solaparse tras una especie de lluvia de confeti que desdibuja visualmente su estructura. Aunque en este caso no hay una agresión directa, de alguna manera también se pueden interpretar como un acto de violencia: simplemente, las cuadrículas se destruyen. El título, Et in Arcadia ego, remite a una de las pinturas más conocidas de Nicolas Poussin, también conocida como Les Bergers d’Arcadie (1637-1638), en la que se describe cómo unos pastores de la Arcadia encuentran una tumba con dicha inscripción. La frase se ha traducido por “también yo en la Arcadia [estoy]” o “incluso en Arcadia [estoy] yo” o también “yo, la muerte, reino incluso en la Arcadia”. Debido a su laconismo y polisemia, la locución se ha prestado a lecturas distintas. En general, se ha interpretado como un memento mori, un recordatorio de la fugacidad de la condición humana. Sin embargo, el primer biógrafo de Poussin leía la inscripción como “la persona enterrada en esta tumba ha vivido en la Arcadia”. Y Goethe inicia su libro Viaje a Italia, que tan importante fue en su trayectoria, con la frase “Auch ich in Arkadien”, esto es, “también estuve/estoy en la Arcadia [en Italia]”. Las diferentes lecturas, sin embargo, traslucen una idea común y es que la Muerte y la Arcadia están pegadas la una a la otra como las dos caras de una moneda. Y éste es el punto al que me interesa llegar: sustituya el lector, el término de Arcadia por el de Ilusión y entenderá que ambas, Muerte e Ilusión se funden en un abrazo violento y perverso. La reflexión de Fernando M. Romero no gira simplemente en torno a las cuestiones formales u ópticas; en él, la problemática de la ilusión se abre a un rico marco de connotaciones y significados, que van desde la alucinación, el sueño o la quimera al deseo, el engaño o la esperanza. Todos estos sentidos están contenidos en la imagen de la Arcadia. Tercer acto Pero el proceso de trabajo de Romero no se acaba aquí. El artista, como una araña que teje y desteje su tela una y otra vez, recompone y restaura la imagen demolida. Y, aspecto éste especialmente significativo, incorpora de nuevo la pintura. Según Romero, este procedimiento, por su carácter artesanal, le permite una reflexión y análisis que escapa a los medios mecánicos. Falta por saber la naturaleza de esta nueva imagen. Muy posiblemente esté relacionada con una idea de regeneración. Pero resulta a la vez tremendamente opaca y hermética. Tal vez se trate de una mise en abîme de la representación, de una tupida capa de velos que ocultan y revelan imágenes detrás de imágenes. En todo caso, esta nueva imagen es una nueva Ilusión, una nueva Arcadia. Jaume Vidal Oliveras


The Arranz-Bravo Foundation has opened its doors to the Cordovan artist Fernando M. Romero’s first solo exhibition in Catalonia. Curated by Albert Mercadé, “Elementary Particles” employs a range of artistic languages, including photography, painting, video and installation. I had the chance to see Fernando M. Romero in action for myself, as he worked on the installation Elementary Particles in the public space known as Sculpture’s Corner in Plaça d’Europa, L’Hospitalet. Romero’s work has enormous visual impact, made more powerful by his use of new materials and bright colours. The installation Elementary Particles opened at the same time as the Mobile World Congress (MWC), that great mobile technology event that takes place every year at the Granvia L’H trade fair site. MWC has enormous economic impact on our city, attracting more than 90,000 visitors from around the world. Since its inauguration in 2009, the Arranz-Bravo Foundation has pursued a dual mission: to raise the profile of emerging artists; and to bring the languages of contemporary art to school pupils in our city through a series of education programmes. Culture must be a driver for the future. That is why we are working to design the new Cultural District in L’Hospitalet. Open to both the creative industries and artists, this is an initiative that combines town planning, the economy and culture. I wish all success to Fernando M. Romero, a young artist who has linked his name to the Arranz-Bravo Foundation and to the city of L’Hospitalet. Núria Marín i Martínez Mayor of the City and President of the Fundació Arranz-Bravo

Fernando M. Romero. Trajectories, collisions, webs, intersections In a world of comings and goings, acceleration and atomisation, certain gazes seek to bring living time, artistic time, to a halt, to freeze time and space and to study all the visual nuances, phenomena and conflicts that come together in an artwork; to determine, in short, the complexity of other realities that are manifested below the epidermal layers of our surrounding environment, and which humans are no longer capable of either examining or transforming into an experience of knowledge. This is, we believe, one of the basic obsessions of the latest artist we have invited to work at FAB. In Elementary Particles, his first solo exhibition in Catalonia, Fernando M. Romero (Córdoba, 1978) explores some of the fundamental artistic components of his work. In it, he focuses on research into the visual and conceptual relationships that he identifies in the fields of iconic perception and science. Romero seeks to capture the iconic and expressive nuances that appear in the micro-reality that lies behind objects, and in the fragmentation of time, through a hybrid artistic language that embraces photography, painting, video and installation. His is a creative process aimed at capturing collisions, explosions, trajectories, interferences, phenomena that are found the core of both artistic creation and scientific research. To quote Sema da Costa, art critic and member of the jury that awarded the 2014 Miquel Casablancas Prize, Romero’s work: “Obtains energy from that constant friction between the expected and the unexpected gaze, a clash of active forces in which sparks fly and spontaneous discharges are produced to generate new painterly combustions”. Although, as the critic also points out, the artist’s work goes beyond mere speculation with form: “His artistic concerns focus on concept rather than process. Accordingly, his work raises such issues as our inability to perceive reality without transforming it, and the link between the gaze and memory or between reality and fiction.” Fernando M. Romero, who lives between Berlin and Cordoba, is one of the most outstanding artists to exhibit work at FAB. His impressive career includes participation at fairs like JustMad (Madrid), SWAB (Barcelona), Estampa (Madrid) and ArteSantander (Santander), as well as solo exhibitions in Berlin (Egbert Baqué Contemporary Art), Stockholm (Candylandgallery), Valencia (Galería Paz y Comedias), Elche (Fourth Pilar Montalbán Grant), Seville (AJG Gallery), Elche (Fourth Pilar Montalbán Grant),

Córdoba (Combo) and Santander (Galería Siboney). Moreover, his work has received considerable recognition: the “Artes Nobles” grant in 2009, the Fourth Pilar Montalbán Grant for Painting in 2012 and a creative arts grant from the Botí Foundation in 2001. To open up contemporary art in the city of L’Hospitalet, the foundation also invited Fernando M. Romero to create an artistic intervention in Plaça Europa, on the public art platform Sculpture’s Corner, inaugurated last year (Sculpture’s Corner) in cooperation with the City Council and local businesses. Accordingly, Romero got to work, tracing out his unusual painterly patterns on two large methacrylate panels. These create optical illusions that generate a dialogue with the volumes and geometries of the square itself. This piece alludes to the artist’s main intervention in the exhibition Elementary Particles at the foundation which, in turn, gives us a more in-depth glimpse of one of his key interests: making radiographies of reality and capturing the complex visual phenomena generated by the attempt to modify it. Albert Mercadé Artistic Director Arranz-Bravo Foundation


The spider’s web, or the illusion of arcadia The work of Fernando M. Romero has been interpreted, opportunely, as a meditation on the problems and discourses that surround the debate on contemporary art. However, my intention here is to go the other way and focus on his work from a different standpoint, taking it to a different scenario. Romero himself explained that his intervention in Barcelona was aimed at somehow “purifying” his work process. As he himself says: “I tried to reduce the elements to a minimum and use them in a much more aware way”. This, he says, explains the title of the project, Elementary Particles, which alludes metaphorically to scientific methods of observation and study, experimenting with reduced models in the laboratory. From this starting point, Romero builds up a discourse, a fable in three acts, as if it were a play on stage. Act One At the Arranz-Bravo Foundation (FAB), Romero has made an “elementary” installation by arranging vinyl on the wall in what resembles a trompe l’oeil: a lattice or meshwork that creates the illusion of space. However, reviving an avant-garde tradition that questions the limits of representation, Romero also uses dissonances, elements that disturb the piece and reveal the artifice behind its construction. This is the “lie” of illusionism and the system of perspective. In opposition to the credible vision of the world that this system presents, Romero reveals the point where the deceit becomes explicit, the “props” behind the mirage, the fiction, the offstage world that is concealed behind the “representation”. Act Two Having created these patterns, the artist breaks them up violently, a kind of murder that is recorded on the videos and photographs on show at FAB. This destructive gesture is difficult to explain. Perhaps it responds to the desire to take the meditation on the limits of representation to its ultimate consequences. Perhaps it is a protest against the artifices of illusion or, better, to express its exact opposite, disillusion. Perhaps it refers to an idea of sacrifice, catharsis or regeneration. Then again, all these meanings may be implicitly present in Fernando M. Romero’s destructively violent act. In another initiative marked by this destructive urge, Romero also produced an important series of photographs, entitled Et in Arcadia ego. In them, the networks seem now to come to pieces or to overlap after a kind of confetti downpour that visibly deranges their structure. Although there is no direct attack in this case,

in a way this can also be interpreted as an act of violence: the grids are simply destroyed. The title Et in Arcadia ego refers to one of Nicolas Poussin’s best known paintings, also known as Les Bergers d’Arcadie or The Arcadian Shepherds (1637-1638). This work depicts how a group of shepherds from Arcadia find a tomb with the aforementioned inscription. The phrase has been translated variously as “Even in Arcadia, there I am”, “I also was an Arcadian” and even “I, Death reign even in Arcadia”. Laconic and polysemous, the phrase has been interpreted in different ways. Generally speaking, however, the work is understood to be a memento mori, a reminder of how fleeting the human condition is. Nonetheless, Poussin’s first biographer interpreted the inscription as meaning “the person buried in this tomb lived in Arcadia”. Moreover, Goethe begins his book Italian Journey, an important landmark in his trajectory, with the phrase “Auch ich in Arkadien”, that is to say, “even I was/am in Arcadia [in Italy]”. However, all these different readings point to a common idea: that Death and Arcadia are joined to each other like the two faces of a single coin. And this is the point that I am most interested in reaching: let the reader substitute the word “Arcadia” for that of “illusion”, and he or she will understand that both – Death and Illusion – are fused in a perverse, violent embrace. Fernando M. Romero’s meditation does not revolve merely around formal or optical issues. Rather, he opens up the problem of illusion to a rich field of connotations and meanings that range from hallucination, dream and the chimera to desire, deceit and hope. All these meanings are contained in the image of Arcadia. Act Three However, the process that Romero undertakes in his work does not end there. Like a spider that weaves and then unravels its web again and again, the artist reconstitutes and restores the demolished image. What is particularly important, moreover, is that he returns once more to painting. According to Romero, due to its artisanal nature, this technique allows thought and analysis, something that mechanical media do not permit. The nature of this new image is still unknown. Very possibly, it will be related to the idea of regeneration. However, it is also tremendously opaque and hermetic. Perhaps this is a mise en abîme of representation, a thick layer of veils that conceal and reveal images behind images. In any case, this new image is a new Illusion, a new Arcadia. Jaume Vidal Oliveras


www.fernandomromero.com


Profile for Fernando M. Romero

Catálogo Partículas Elementales. Fundación Arranz-Bravo  

Catálogo de la exposición "Partículas elementales" de Fernando M. Romero en la Fundación Arranz-Bravo, Hospitalet (Barcelona). Del 5 de febr...

Catálogo Partículas Elementales. Fundación Arranz-Bravo  

Catálogo de la exposición "Partículas elementales" de Fernando M. Romero en la Fundación Arranz-Bravo, Hospitalet (Barcelona). Del 5 de febr...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded