Ressenya Blanca Llorca Morell
Universitat de Barcelona
Nicolau Maquiavel
Escritos de gobierno estudio preliminar, traducción y notas de María Teresa Navarro Salazar; estudio de contextualización de Félix Gilbert Madrid: Tecnos, 2013
Butlletí Fent Història 24 | 1r i 2n semestre 2014
Estàtua de Maquiavel a la Galeria Uffizzi de Florència (detall).
10
L’any passat van tenir lloc tot un seguit d’actes commemoratius per celebrar el 500 aniversari de l’inici de la redacció d’un llibre clau de la història del pensament i de la praxis política: El Príncep de Nicolau Maquiavel (Florència, 1469-1527). Tot arreu del món i molt especialment a Itàlia, va recordar-se aquesta assenyalada efemèride amb congressos, conferències, jornades d’estudi, exposicions, articles, llibres i tota mena d’altres publicacions. Alguns dels esdeveniments tenien com objectiu donar a conèixer al gran públic la figura del florentí, tot incidint en l’obra que li va atorgar fama universal, El Príncep; d’altres, bo i prenent aquest aniversari com un pretext per aprofundir en l’estudi d’aquesta figura, van promoure projectes acadèmics molt ambiciosos i exhaustius. Sense dubte, totes aquestes contribucions han fet de Maquiavel un autor encara més vigent i potser per això avui el seu nom ressona amb una mica més de força i el seu rostre hi és força present a les nostres llibreries. D’entre els diversos apropaments a l’obra de Maquiavel que darrerament s’han dut a terme m’interessa destacar aquí l’aportació que el recent llibre Escritos de Gobierno ha fet per redescobrir una vessant de Maquiavel encara poc coneguda: la d’escriptor de textos relatius a la seva ciutat, Florència. Convé no oblidar que a banda d’haver escrit el seu arxi-
publicitat manual per a prínceps, Maquiavel és autor d’obres tan diverses com els Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, La Mandràgora, l’Art de la guerra o les Històries de Florència. Però a més d’aquest corpus, Maquiavel és autor d’una voluminosa correspondència així com de tot un seguit d’escrits polítics. La selecció i traducció que la professora María Teresa Navarro Salazar ha fet d’alguns d’aquests escrits breus així com l’estudi preliminar sobre el marc italià i europeu de l’època que serveix d’introducció, constitueix una preciosa contribució a l’estudi d’un autor que sovint queda reduït a El Príncep i als prejudicis que se li associen. Familiaritzarse amb aquesta altra obra de Maquiavel permet una visió de conjunt molt més rigorosa i menys ideològica i serveix per comprendre una mica millor el seu complex univers teòric.
d’aquesta llarga experiència al servei de Florència (experiència que es va veure truncada l’any 1512 amb l’arribada dels Mèdici a la ciutat i l’expulsió del seu càrrec de secretari) va ser la redacció d’un voluminós cos de cartes oficials així com de nombrosos escrits polítics relatius als més diversos temes que afectaven Florència. Escritos de Gobierno –obra que reprèn alhora que amplia una anterior selecció i traducció de textos de part de la mateixa autora anomenada Escritos Políticos Breves– ofereix un rigorós conjunt d’aquests textos. S’afegeixen també tot un seguit d’altres escrits redactats durant el període posterior a la seva destitució, període que el mateix Maquiavel va batejar –en una trista expressió– com post res perditas (després de la desgràcia) i en el qual va continuar dedicantse a allò que millor sabia fer, ragionare dello stato.
Atès que bona part de la producció d’aquests escrits breus va tenir lloc entre els anys 1498 i 1512, seria bo fer menció de l’itinerari maquiavel·lià durant aquests anys. Cal recordar que abans d’escriure les obres per les quals avui és més conegut, Maquiavel va treballar durant quasi quinze anys (1498-1512) com a secretari de la segona cancelleria de Florència. Aquest càrrec administratiu i burocràtic, més que pròpiament polític, l’obligava a ocupar-se d’assumptes relatius a la política interna de Florència (sobretot, gestió dels territoris del Contado i qüestions bèl·liques), tot i que de fet les seves tasques excedien les oficialment consignades. Fruit
Com assenyala María Teresa Navarro en la introducció, la heterogeneïtat és un dels trets més característics d’aquests textos. Aquests escrits, diu, «distan mucho de ser homogéneos, pero mantienen un rasgo común: el profundo y constante interés que demuestra Maquiavelo por la res publica. Cronológicamente son heterogéneos, bien por las circunstancias y fechas de redacción, bien por la forma en que han llegado hasta nosotros. Heterogéneas son también las fuentes documentales utilizadas para la reconstruccion y también lo son el estilo y los temas tratados». La classificació dels textos (qüestió sempre