Llibre Moros i Cristians 2019 by Federació Moros i Cristians d'Oliva

Moros i Cristians d’Oliva

Festes de Moros i Cristians d’Oliva declarades d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana

Crèdits Edició Federació de Moros i Cristians d’Oliva Coordinació editorial Grup de treball editorial de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva Disseny gràfic, maquetació i arts finals Vicent Llorca Esteve+ Inèdit Portada Luís Galbis Fuster Fotografies Antoni Ribera Publicitat Filades Capitanes Impressió Inèdit Tirada 1000 exemplars ISBN: 978-84-09-12963-8

olivamorosicristians.es | info@olivamorosicristians.es Llibre revisat per l’Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l’Ajuntament d’Oliva. El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià

Editorial

La música, les marxes, els intèrprets i les bandes són una de les parts més fonamentals de les nostres Festes de Moros i Cristians. Enguany s’ha demanat al col·lectiu fester que les col·laboracions del llibre foren històries i vivències relacionades amb l’art de la música; que s’apostara per aportar la col·laboració d’allò que la Musa Euterpe ens fa pensar i ens mou consciències i l’esperit musical.I alhora, nosaltres, com si es tractara d’una peça musical, hem confeccionat amb notes de color i composició les paraules; hem intentat harmonitzar la veu festera. Hem orquestrat sobre el paper les fotos, les tintes, i tota la fanfara que forma part d’aquest llibre de Festes.La música de moros i cristians, els seus protagonistes, la particularitat d’un món que cada dia és més prolífic i ric a les nostres terres. Moltes històries i anècdotes han quedat plasmades.Parlarem de primera mà amb alguns dels compositors i directors d’orquestra més actuals. Tenim declaracions de músics que ultrapassen les nostres fronteres, i també tindrem testimonis directes de músics de les bandes, xarangues i colles. Cada filada ens ha contat totes les peculiaritats de les seues pròpies composicions, com van estar creades, com les hem fet nostres i com ens han arribat al cor per aborronar-nos cada vegada que les sentim i les desfilem.El llibre d’enguany es converteix en instrument, instrument que intenta fer ressonar els fets, per tal d’informar i presentar al poble aquest llegat per al futur i per a la memòria de la Festa.La Festa està quasi llesta; mestre, ja pot donar l’entrada!

Moros i Cristians 2019 80

llista de reproducció INDEX

Interludi

Cròniques Capitanies 2018

Preludi i Obertura

Saludes institucionals

Sons Càrrecs

Contrapunt

Entrevistes

Compàs i Ritme

La Lletra i la sol

Col·laboracions literàries

Altres protagonistes

Tempo i Vibració Programa de festes, Himne

lfa

116 Pasdoble Filades cristianes

Simfonia i Armonia Filada Mosqueters Capitania Cristiana

Filada AlmorĂ vits Capitania Mora

128

Marxa Mora

Filades mores

142 Coda

Firmes anunciants

Preludi i Obertura

Fragment d’una composició musical que serveix d’introducció al tema principal

Peça d’orquestra posada al començament d’una suite, d’una òpera, d’un drama líric.

Saludes institucionals

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

Saluda de l’Alcalde

David González

Oliva està de festa! Torna la música, l’engalanament i les entrades pels nostres carrers, els trons dels trabucs, el retrobament i la companyia dels amics. Arriben les Festes de Moros i Cristians d’Oliva! Any rere any, el bon fer de les festeres i festers de la nostra ciutat, de la Federació de Moros i Cristians, de l’ajuntament, i de tot el poble en general, fan possible gaudir d’una festa oberta a tot el món, que és un èxit d’organització i de participació. Un esdeveniment que s’ha convertit en un referent festiu, cultural i turístic a la comarca de la Safor i a tot el País Valencià, declarat d’Interés Turístic Autonòmic. Enguany, les filades Mosqueters i Almoràvits lideren els bàndols cristià i moro, amb els seus càrrecs al capdavant: Jaime i Miquel, capità cristià i capità moro; Iván i Paco, ambaixador cristià i ambaixador moro. La seua empenta i il·lusió, unides al treball de les seues filades, quedarà ben reflectida en tots i cadascun dels actes programats, principalment en les entrades. Les festes de 2019 són la millor mostra del gran treball de la Junta de Govern de la Federació, encapçalada pel seu President, Sergio Bañuls. Totes les persones que la conformen mereixen el nostre agraïment i alé perquè puguen millorar el gran nivell assolit en els últims anys. Agraïment extensiu als departaments municipals que també treballen pel lluïment de la Festa, com ara els de Cultura i Festes, la Brigada d’Obres i Serveis i la Policia Local, entre d’altres. Només em queda desitjar-vos que passeu unes bones festes, i convidar-vos a tots els veïns, i a totes aquelles persones que ens visiteu, a participar de la Festa dels Moros i Cristians d’Oliva, a omplir els carrers per donar aplaudiment i suport als festers i a passar-ho bé, amb responsabilitat i civisme.

David González Alcalde d’Oliva

Presidenta de la UNDEF

Pepa Prats Per fi han arribat les festes que porteu tot un any preparant! En les setmanes prèvies a l’inici dels actes, és difícil contindre l’emoció perquè és molta la feina que s’ha de fer des del mateix dia en què posem punt i final a un cicle fester. Tot l’esforç tindrà ara la seua merescuda recompensa. Quina il·lusió escoltar les primeres notes dels pasdobles i marxes, vestir-nos de nou amb el tratge, caminar pels carrers tots engalanats, compartir alegres moments a les comparses, l’olor de la pólvora... Són tantes les coses que vivim, i tan intenses, que és molt complicat explicar-ho amb paraules. Les festes de Moros i Cristians són, per tot açò, un esdeveniment importantíssim en la vida de cada fester i cada festera, a nivell personal. Però no podem oblidar, i hem de reivindicar-ho als quatre vents, que també són un esdeveniment cultural i turístic de primera magnitud. Una bona mostra és la gran quantitat de persones que visiten les nostres poblacions per a gaudir d’unes festes que van superant-se cada any, amb més qualitat, i amb una harmonia molt cuidada de respecte a la nostra història i d’actualització de les nostres tradicions per fer-les més apropiades per al món en què vivim. Des de la UNDEF volem agrair el gran treball realitzat per la Federació de Moros i Cristians d’Oliva i en concret al seu President. I també per tots els festers i festeres, que fan possible la màgia de la festa. I, per descomptat, volem desitjar a tot el poble d’Oliva uns dies meravellosos en què Moros i Cristians donen color i alegria a carrers i places. Visca la festa de Moros i Cristians!

Moros i Cristians d’Oliva 2019

President de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Sergio Bañuls Mirar el calendari de reüll i albirar encoratjat, que el tercer dijous de juliol no queda ja tant lluny com abans, és un goig gran. Les primeres dates caloroses que ens avança l’estiu, també ens porten la brisa de la festa, records d’olors i sensacions conegudes, d’ànims renovats a l’esperit sabent que els dies grans s’acosten. Mirar el calendari de reüll i comptar els dies, sumar les hores, vore de rematar les tasques per fer, les reunions pendents, recordar el temps dedicat, les discrepàncies positives i els acords presos, les trucades a deshores, les absències. Mirar el calendari de reüll i respirar pausadament, saber que tot està enllestit, que el treball intens de molts ha valgut la pena, que per la part de la junta de la federació no s’ha defallit en cap moment per tal d’aconseguir els nostres objectius i millores que pensem molt necessàries per a la Festa. Arribar fins ací, orgullós de tanta gent que conformem aquesta gran família festera, orgullós de vore la determinació i la voluntat de la gent que s’uneix davant dels entrebancs i contratemps i trau el millor de si mateix.

Enguany serà per a mi, com a president de la Federació, i per a la meua junta de govern, un any molt especial, ja que, com sabeu, ara fa tres anys que el col·lectiu fester, amb un gran suport, ens va posar al capdavant de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva. Com vaig fer públic, he comunicat a l’assemblea que no optaré a repetir candidatura a les eleccions vinents a presidir la Federació. És per tant un acomiadament, meditat i natural, que pretén que altres, amb noves espentes i nous projectes, continuen el camí ja fet. La tasca als darrers anys ha sigut intensa, i no sempre fàcil, però sí molt gratificant i profitosa, i no tinc prou paraules d’agraïment per a tantíssima gent que ha estat aquests tres anys al meu costat; als meus companys de la junta de la federació, presidents de les filades, càrrecs, família i representants municipals, moltes gràcies per acompanyar-me en aquest viatge meravellós. Només puc animar al pròxim president de la federació per tal que continue amb aquest camí de col·laboració entre tots, ja que és la manera més efectiva que la Festa avance. Com a actors principals de les nostres festes, és necessari felicitar als nostres càrrecs festers d’aquest any 2019. Tenim el convenciment que les filades Mosqueters i Almoràvits, com a protagonistes cabdals de la nostra trilogia festera, de ben segur aportaran tota la seua energia i experiència per fer les nostres Festes una mica més grans. Des d’ací vull felicitar-los afectuosament i desitjar-los la millor de les sorts en aquest any tan bonic i especial per a ells. Per últim, voldria animar-vos a formar part activa d’aquest gran espectacle que és la Festa de Moros i Cristians d’Oliva, sense tots vosaltres, festers, amics, olivers, forasters i músics, la nostra tasca no tindrà cap sentit. Sigues qui sigues, i vingues d’on vingues, ací seràs benvingut. La Festa del poble és perquè tots la gaudiu des del vessant que trobeu més adequat; així que baixeu al carrer, ompliu les places, vetleu molt que ja dormireu, i participeu dels actes que amb tanta cura hem preparat. Endavant la Festa. Visquen els Moros i Cristians d’Oliva

Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Moros i Cristians d’Oliva 2019

President

Acords

... combinacions de tres o més notes que sonen alhora ...

Sergio Bañuls Sempere

Junta de govern Vicepresident Pedro Gisbert Pons Tresorera Cristina Cots Miñana Secretari Óscar Prieto Ramos Vicecretària Cristina Alcaraz López de la Franca Arxiu i web Lorena Císcar Ramírez Pólvora Paco Savall Gilabert Mario Aparicio Morera Rafael Domingo Girau Moncho Música Paco Pérez Ledo Actes Juan Manuel Garcia Ruiz Vicent Llorca Esteve Protocol José Luís Llorca Chorro Premsa i difusió Joan Mata Cots Castell Rubén Cotaina Marín Seu Rafael Domingo Girau Moncho

Sons

Elements bàsics de la música.

Càrrecs

Capità Cristià 2019

Jaime García Lorente

Filada Mosqueters Moros i Cristians d’Oliva 2019

Capità Cristià 2019 Filada Mosqueters

Jaime García Lorente Una any més s’acosten les festes i, particularment, no puc evitar tornar la vista enrere i recordar aquell xiquet il·lusionat, que esperava amb emoció la Fira i Festes d’Oliva per anar acompanyat del ser pare, Juan García, a una cabila que renaixia allà pel 1976 i que participà en aquestes festes en 1977; una filada que tot i els moments durs que s’ha trobat pel camí, ara es tot un referent al món Fester: LA FILADA MOSQUETERS. Aquell xiquet va anar creixent i desenvolupant-se en la festa, des que era adolescent com a cap d’Esquadra, anys més tard com a ambaixador; i tot això sense deixar d’ocupar càrrecs en la Festa. Amb el pas del temps també comença a tindre un somni, un somni que quedava molt llunyà, però que aquest any, a la fi, serà una realitat: SER CAPITÀ DEL BÀNDOL CRISTIÀ, representant a tot un poble, però per descomptat a la seua família mosquetera! És un autèntic privilegi ostentar aquest càrrec encapçalant les tropes cristianes en la batalla front a l’exèrcit mahometà, amb el suport de tot un bàndol cristià, i com no, amb l’ajuda inestimable del meu company de viatge en aquesta aventura, persona que acceptà el repte de ser ambaixador sense dubtar un segon: Iván Chamorro López. Estic segur que eres el millor company en aquesta experiència, potser no podrem evitar la guerra amb les teues paraules, però de segur que junts conquerirem Oliva. Per acabar, voldria convidar a tot el poble a gaudir de les nostres festes: tant de les entrades, com de les ambaixades (desembarcament i reconquesta), dels nostres actes com la presentació o el pregó, de la nostra nit del putxero, però per damunt de tot que visiteu les nostres cabiles, convidar-vos a ser part activa de la nostra festa. Deixeu-se portar per la màgia dels Moros i Cristians d’Oliva! Jaime García Lorente

Ambaixador Cristià 2019

Iván Chamorro López

Filada Mosqueters Moros i Cristians d’Oliva 2019

Ambaixador CristiĂ 2019 Filada Mosqueters

Iván Chamorro López Ambaixador Cristià 2019 En acabar les festes de 2018 comencem la nostra capitania; un any d’il·lusió, alegria i molta feina. Tot comença amb el primer tro del mig any, la primera nota musical i l’oloreta a putxero pels carrers. Fa vint anys que forme part d’aquesta gran festa, amb aquesta gran família mosquetera. Des de xicotet ja vaig començar a sentir l’emoció de desfilar a marxa cristiana i més endavant, vaig dirigir els trabuquers de la meua filà com a primer tro. Enguany, per fi faig realitat un gran somni, encapçalar aquest any de capitania mosquetera com a ambaixador cristià de la filada que m’ha vist créixer. Mire al meu voltant i em sent orgullós dels membres de tota la meua filà, del meu capità Jaime, i en especial, de la meua favorita, que recorrerà al meu costat els carrers d’Oliva. No puc oblidar-me de la meua família i dels meus amics i amigues que m’han recolzat en tot moment, i com no, de tots els festers que fan possible els Moros i Cristians d’Oliva. Enguany el meu repte és portar les tropes cristianes cap a la victòria, durant eixa setmana de juliol que tan especial és per als festers i festeres, espere estar a l’altura d’aquest gran càrrec. Només em queda convidar a tots els veïns i veïnes d’Oliva i als amants de la festa, que s’acosten a viure i gaudir cada acte.

Capità Moro 2019

Miquel Lleches Colomar

Filada Almoràvits Moros i Cristians d’Oliva 2019

CapitĂ Moro 2019 Filada AlmorĂ vits

Miquel Lleches Colomar Capità Moro 2019

S’aproximen els quatre dies més intensos de la Festa; i tot i que cada any es repeteixen quasi mecànicament, enguany per a mi seran molt especials, perquè tinc l’honor de ser el capità moro de 2019; honor que intente viure dia a dia, amb la mateixa intensitat que els dies de la Festa, i us assegure que és ben gratificant. Després d’un temps d’intensitat en la preparació, i de maldecaps per intentar fer la quadratura del cercle –però que també ens fan feliços, que com diuen les ambaixades botem dificultats per trobar-ne de més intrèpides– ara ens disposem a viure l’esclat final, l’emoció de l’explosió intensa de música, llum, sons, colors, sabors, olors... perquè ens visita la Festa. Amb l’agraïment, de cor, a totes les persones que han estat al nostre costat i han lluitat, per poc que siga, per intentar oferir una capitania digna d’Oliva, us convide a participar activament. Ausiàs Marc va escriure que la carn vol carn, jo que admire al poeta us dic que la Festa vol Festa; així doncs visquem-la i prenem carrers i places per fer d’Oliva una autèntica bogeria festiva. Amb la vostra participació en els actes, segur que ho aconseguirem. Que sone la música i endavant la Festa! Miquel Lleches, capità moro 2019

Ambaixador Moro 2019

Paco Cardona Germán “el Manyano”

Filada Almoràvits Moros i Cristians d’Oliva 2019

Ambaixador Moro 2019 Filada AlmorĂ vits

Paco Cardona Germán “El Manyano” Ambaixador Moro 2019

Estic molt desvanit de poder convidar-vos a la Festa de Moros i Cristians d’Oliva de 2019. Al costat del meu cunyat i capità, lluitaré amb les paraules per intentar guanyar el territori anhelat, que crec que serà una tasca fàcil, a pesar de la resistència. Ens reunirem dijous, per prendre forces. Menjarem putxero i ballarem al so de la música. L’endemà guaitarem per vore com entra l’exèrcit enemic a la ciutat; i mentre estaran en plena celebració per la seua entrada, nosaltres, des de la mar, desembarcarem per apoderar-nos de la ciutat. Una vegada conquerida la terra que amb ànsia desitgem, farem el que toca, una gran Festa, a la qual totes les persones que habiteu el poble d’Oliva, les d’altres llogarets i pobles del voltant, esteu convidades. L’espectacle està a punt de començar i, si veniu, no us en penedireu. Quedeu convidats a gaudir amb nosaltres; no s’amagueu a casa i eixiu al carrer per viure amb intensitat les Festes de Moros i Cristians d’enguany. Paco Cardona, el Manyano, ambaixador moro 2019

CompĂ s i ritme

... entitat mĂŠtrica musical composta per unitats de temps o pulsacions.

durada del so i el silenci entre un so i un altre.

Altres protagonistes

Abanderada de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Núria Montero Llopis Filada Mosqueters Sóc mosquetera des que vaig nàixer. He anat veient a ma mare de presidenta i el meu germà i cosina d’abanderats. Sempre he volgut ser abanderada, però he de reconéixer que em feia un poc de por no estar a l’altura del càrrec. El que no m’esperava és que em digueren, en un any tan important com la capitania, ser la representant de moros i cristians, com a abanderada de federació. El que suposa per a mi disfrutar d’aquesta festa és un sentiment extraordinari; estar en qualsevol lloc i escoltar un pasdoble, una marxa mora o cristiana i començar a portar el pas com si estigueres desfilant. I la marxa “Mosqueters d’Oliva” és sentir-la i no poder evitar que isca una llàgrima. Alçar-te tots els dies i dir – ja queda un dia menys per a Moros i Cristians. Aquest és un any molt important per a mi i per a tota la meua filà. També és especial ja que tindré amigues que estaran aquest any per primera vegada en la festa per poder gaudir-la. CONVIDE A TOTES LES PERSONES D’OLIVA, I QUALSEVOL PERSONA QUE VULGA VINDRE AL NOSTRE POBLE, A PRESENCIAR LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE 2019!

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Pregonera 2019 Irene Garí Gilabert

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Irene Garí Gilabert va nàixer el 10 de setembre de 1994 a Oliva (València). Des de menuda, sempre tenia una pilota amb ella, no parava queta, fins que finalment, als 11 anys, va optar per inscriure’s a l’escola de bàsquet d’Oliva. Des del primer dia que començà a jugar a Oliva, Irene va demostrar unes condicions privilegiades per jugar al bàsquet i avui en dia ho segueix demostrant arreu del mon. El camí que ha recorregut no ha estat gens fàcil però amb molt de treball i sacrifici ha arribat a la senda de l’èxit. Després de dos temporades a Oliva, l’equip de València, Ros Casares, volia apostar per ella i seguir la seva formació allí. Als 13 anys, Irene agafa sola el tren per anar de Gandia a València per a entrenar tots els dies. Després de dos anys al Ros Casares Valencia va ser becada al centre d’alt rendiment de Barcelona per a continuar la seua formació acadèmica i esportiva des dels 14 anys fins als 18. La seua evolució era d’una manera exponencial, i això no va passar desapercebut per als seleccionadors nacionals; per això des dels 14 anys fins als 20 ha participat tots els estius en les categories de formació de la Selecció Espanyola de Bàsquet, participant així en tres campionats europeus (U16, U18, U20) i un mundial (U19). Quedant dues vegades quintes d’Europa, quarta del món i a la selecció U20 medalla de plata. La seua gran actuació a l’europeu U18 no va passar desapercebuda per a moltes universitats americanes que es van fixar en ella, i li van oferir una beca esportiva i acadèmica per a jugar a la lliga universitària i estudiar la carrera de Negocis Internacionals. Va estar tres anys a la Universitat de Texas El Paso i un últim any a Georgia Tech a Atlanta. Després del seu pas per Estats Units va tornar a la lliga espanyola com a jugadora del CREF Madrid, però al febrer va canviar d’equip i va marxar a Argentina a jugar la lliga local. Després de tants anys fora i amb l’ambició del Valencia Basket Club d’aconseguir l’ascens a primera divisió, no va dubtar per tornar a jugar en l’equip de la seua terra, aconseguint així l’objectiu i pujant a primera divisió després d’una gran temporada. Una fita històrica on les xiques Valencia Basket van aconseguir omplir tot un pavelló amb més de 6000 persones. Aquest segon any han aconseguit classificar-se per a la competició europea que disputaran l’any que ve. Irene ha renovat i serà el seu tercer any amb la samarreta taronja.

Director de bandes 2019 José Rafael Pascual-Vilaplana

Va estudiar bombardí i piano a la UM de Muro (Alacant) i als conservatoris d’Alcoi i València. Estudia direcció amb Jan Cober (Holanda), Eugene Corporon (USA), i a Viena amb Karl Österreicher, Yuji Yuhasa i Hans Graf. Ha dirigit bandes com ara la B Nacional de Cuba, B de la Marina Reial d’Holanda, Bandes Nacionals Juvenils de Colòmbia i Holanda, la JBO de Baviera, les B Municipals de Buenos Aires i Montevideo, B de les Forces Armades d’Eslovènia, la WASBE Youth SB a San José (California), l’Aulos Wind Band de Suïssa, Banda del Conservatori de Maastricht, Bandes de Conservatoris com MUSIKENE, CONSMUPA, CS de A Coruña, CS de Granada o CS de Jaén, així com diferents bandes municipals espanyoles (A Coruña, Alacant, Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sta. Cruz de Tenerife, Santiago de Compostela, Vitória...). També ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Matanzas (Cuba), O Accademia La Fenice (Venècia), OS de Castella i Lleó, OS de Múrcia, Castelló, OS del Vallés, O Filharmònica de Gran Canària, la OS UCAM de Múrcia, la O de Cambra Manuel de Falla i la Camera Musicae de Tarragona, entre d’altres. Ha estat director titular de les bandes de Castell de Castells, AUM de Bocairent, AAM “El Trabajo” de Xixona, UM de Yátova, UM de Muro i de la SM “La Nova” de Xàtiva, així com del Grup de Dolçainers La Xafigà de Muro. Del 2001 al 2014 ha estat principal director de l’Orquestra Simfònica d’Albacete. Ha actuat amb solistes com ara els pianistes Juan Pérez Floristán i Albert Guinovart, el flautista Claudi Arimany, els clarinetistes Vicent Alberola, Nuno Pinto o Juan Ferrer, els trompetistes Sergei Nakariakov, Luis González, Pacho Flores o Manuel Blanco, els trombonistes Jorgen van Rijen, Ben van Dick, Lito Fontana o Ximo Vicedo, el tuba Sergio Carolino, percusionistes com Nuno Simoes o Conrado Moya, cantants com ara Estrella Morente, Elisabete Matos, Carmen Solís, Estefanía Perdomo, Olatz Saitua o Andeka Gorrotxategui, grups com Spanish Brass o Barcelona Clarinet Players, agrupacions corals com Orfeón Donostiarra o la Sociedad Coral de Bilbao, entre d’altres. Des del 2015 és Director Titular i Artístic de la Banda Municipal de Bilbao i des de 2018 Director Titular i Artístic de la Banda Municipal de Barcelona. És director fundador de l’Orquestra de Vents Filharmonia i principal director invitat de la Banda Sinfonica Portuguesa d’Oporto des de 2011. És guanyador dels premis de direcció del WMC Kerkrade 1997 (Holanda) i de la EBBA Birmingham 2000 (Anglaterra). En 2010 rep el Premi Nacional de Música “I. Morales Nieva” del Festival de Música de Castilla La Mancha. Ha estat director artístic dels Cursos de Perfeccionament de l’Istituto Musicale Guido Alberto Fano de Spilimbergo (Itàlia) de 2009 a 2018 i professor invitat a JJMM Vall d’Albaida, al ISEB de Trento (Itàlia) i als cursos d’ASODIBANDAS (Colòmbia). És director de més de trenta CD’s amb segells com ara els holandesos Molenaar o De Haske, o RTVE Música, Audioart,…. Com a compositor és autor d’un nombrós catàleg d’obres simfòniques per a banda, orquestra, música de cambra i música vocal, tot escrivint encàrrecs per a certàmens, festivals i prestigiosos solistes. Entre les seues composicions per a la Festa de Moros i Cristians destaquen títols com ara: els pasdobles Sara, Jordi, Maido, Machaco, Encuentros, Yakka, SIt de Plata…les marxes mores Als Xaparros, Cavall de Foc, Xubuch, Tudmir, Culibri, Saraf Yedid… o les marxes cristianes L’Altet dels Canons, Archaeus, Jéssica, La néta del Manyà, Crusllan, Creu d’Arsuf,… entre d’altres.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

www.pascualvilaplana.com

Cartell anunciador de la festa Luís Galbis Fuster

L’artista i dissenyador valencià, Luís Galbis Fuster, ha sigut qui ha elaborat el cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians de 2019. Llicenciat en belles arts per la Universitat Politècnica de València, és especialista en Disseny i Il·lustració, (becat en el Màster en Disseny i il·lustració per la UPV) i també ha tocat l’escultura (Títol superior en Arts Aplicades a l’escultura per l’EASD de València), completant la seua formació. La seua obra habitualment mescla tècniques de disseny analògiques i digitals i des de la Federació de Moros i Cristians se li ha donat plena llibertat creativa. Galbis, natural de València i arrelat al poble, va pertànyer a la Filà Pirates quan era xiquet, i tots els anys procura vindre a Oliva a gaudir de les nostres Festes, sempre que l’agenda li ho permet, ja que en l’actualitat resideix i treballa a Madrid. Durant molts anys ha barrejat el seu treball de dissenyador gràfic i il·lustrador freelance amb labors en diferents estudis i agències com: d6, AR Difusión, The Modern kids & Family… treballant per a una gran varietat de clients seleccionats, com ara Cervezas La Virgen, Museo ABC, Balay, Friday’s, Universitat Politècnica de València, Embutidos La Hoguera, Unit experimental, Telecable, Movistar, Once, Easyjet, eDreams, Ayutamiento de Madrid... També ha realitzat distintes publicacions i il·lustracions per a l’editorial Drassana, LeCool, editorial Sendema o la revista EME Experimental i algunes autoedicions com el fanzine Los Hombre Frívolos. Tot això, a més a més, ho combina amb la seua faceta artística, tot participant en diferents exposicions col·lectives i individuals. Molt il·lusionat assegura que “des de ben menudet he volgut ser el dissenyador del cartell de festes i em sent molt agraït que se m’haja confiat a mi.”

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Concurs de dibuix Festes de Moros i Cristians 2019

1r PREMI - Categoria A

Marta Pérez Canet Col·legi La Carrasca

2n PREMI - Categoria A

Virginia Fernández-Avilés Herraiz Col·legi El Rebollet

3r PREMI - Categoria A

Pau Morató Pastor

Col·legi Lluís Vives

1r PREMI - Categoria B

Aina Calafat Sanchis

Col·legi Sant Josep de la Muntanya

2n PREMI - Categoria B

Joaquin Peiró Peiró

Col·legi Sant Josep de la Muntanya

3r PREMI - Categoria B

Clara Miñana Castillo Col·legi El Rebollet

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Tempo i vibració

...velocitat a la que cal interpretar una composició musical

...propagació d’ones elàstiques

Programa Himne

Programa 29 de juny Dissabte

10.00 h

XXIII Trobada Infantil de Moros i Cristians al Passeig de Gregori Maians, amb jocs i entreteniments per als més menuts.

13 de juliol Dissabte

19.30 h

Concentració a la Plaça de l’Ajuntament per a la recollida dels càrrecs de les Filades Capitanes.

22.00 h

Presentació de capitans, ambaixadors i abanderats, al Parc de l’Estació.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

de festes

14 de juliol

Diumenge

20.30 h

Concert-Festival de música festera al Parc de l’Estació amb l’actuació de l’Associació Artístic Musical d’Oliva.

18 de juliol

19 de juliol

Dijous

Divendres

19.00 h

08.00 h

Concentració al Passeig de Lluís Vives, per desfilar fins a la plaça de l’Ajuntament on tindrà lloc el Pregó Fester, des del balcó de l’ajuntament, a càrrec d’Irene Garí, amb la presència d’autoritats i càrrecs festers, per a donar començament a les Festes de 2019. Tot seguit, salves d’arcabusseria en honor del pregoner, capitans i ambaixadors.

20.00 h

Dia del músic. Interpretació del pasdoble “Oliva 1990” del mestre Miquel Villar, a càrrec de les bandes que participen en les Festes, dirigides per José Rafael Pascual-Vilaplana. Arrencada de les Bandes de Música, des de la plaça de l’Ajuntament fins a l’esplanada del Castell de festes. L’acte conclourà amb la hissada de la insígnia cristiana al castell.

00.30 h

Després del tradicional sopar del Putxero a les cabiles, entradeta informal a ritme de pasdoble dianer, amb la participació popular de tot aquell que vulga.

Diana. Despertada amb foc d’arcabusseria i banda de música pels carrers d’Oliva.

12.30 h

Entrada de l’Enginy. Organitzada per la Filada Pirates. X Entradeta de l’Enginy (del Raval a la Vila) Des de la Plaça de Sant Roc, pel carrer de l’Abadia, plaça d’Alonso, carrer de l’Església i finalització a la plaça de l’Església.

20.00 h

Entrada Cristiana Espectacular entrada de les diferents filades cristianes amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Masers Filada Pirates Filada Contrabandistes Filada Jaume I Filada Mosqueters CAPITANIA 2019

Dissabte

Diumenge

de juliol

00.30 h

12.00 h

05.45 h

19.30 h

Gran revetlla a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amenitzada per una orquestra, fins l’hora del Desembarcament. Desembarcada del Bàndol Moro a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amb disparada d’un espectacular castell de focs d’artifici i arcabusseria. Ambaixada mora, batalla i conquesta mora.

12.00 h

Visita de cabiles entre les diferents filades, acompanyades per les seues respectives bandes de música.

19.30 h

Entrada Mora Espectacular entrada de les diferents filades mores amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Taifes Filada Mudèjars Filada Moriscos Filada Tuareg Filada Marràqueix Filada Almoràvits CAPITANIA 2019 Moros i Cristians d’Oliva 2019

Visita de cabiles entre les diferents filades, acompanyades per les seues respectives bandes de música. Entrada Infantil Desfilada dels festers més menuts, a ritme de pasdoble dianer.

20.30 h

Reconquesta del Castell per part del bàndol cristià. Ambaixada cristiana, focs d’arcabusseria, batalla i reconquesta cristiana.

24.30 h

Castell de focs d’artifici i final de la Festa de 2019.

Oliva 1990

Himne de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva

Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Quan sona el primer tro Ja estem aborronats. Quan sona el primer tro Tots som el més templat. Els moros i els cristians, ja baixen desfilant! Quan sona el primer tro Esclata l’ebrietat Visca la festa ja i els olivans! Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Cantem les gestes d’un temps que volem recordar; deixem l’aixada i els quefers per a desfilar. Veniu germans que la festa ja ompli els carrers amb l’alegria de ser més amics i més festers.

Composada per Miguel Villar González Lletra de Ramon Morera Soler

Oliva, ja estem ací; els anys ens fan ser millors i més forts. Escolta, ho pots sentir: Veus dels absents que els tenim en record. Oliva, mira els teus fills, Raval i Vila, i la Mar reunits. Els que estan fora ja tornen, junts celebrant-te de dia i nit. Els carrers, les places, revolucionats. Plaer, combat, matí, nit barrejats. Oliva, mira els teus fills Els ulls lluents d’amistat i delit. De festa, tots som iguals De valerosos, i de ben plantats! Oliva, mira als teus fills: Cossos eufòrics i agermanats, gloriosos, quin goig que fan! Visca la festa i els olivans!

La lletra i la solfa Col·laboracions literàries Les lletres,

paraules que componen una cançó i que generalment es constitueix de versos i cors.

solos i contrapunts

Part d’una composició musical tocada per un sol instrument o cantada per una sola veu.

Art de sobreposar en la polifonia dues o més melodies independents.

IN MEMORIAM VICENT MORELL “Si és veritat que ens veuen des del cel, Vicent en eixe somriure burlonet que tenia, estaria dient: han vingut els meus Pirates, estan ací els meus Pirates”. Josep Ibiza Cabrera

oneixem a Vicent per ser el pirata més fidel a la nostra bandera, a banda de tindre altres compromisos laborals a Dénia que ara no venen al cas. La gent sàvia i més veterana dels Pirates conten que des de la refundació sempre el recorden amb ells; és a dir, que els Pirates no s’entenen sense Vicent. Va entrar jovenet i sense fer soroll. Però en el pas dels anys va anar agarrant-se confiances, responsabilitats i quota de poder. Rondava l’any 1981 quan Tomàs Colomina deixa d’exercir el càrrec d’abanderat i Vicent, entusiasmat, agarra la bandera per primera vegada. Oliva, els Pirates i les festes, estaven d’enhorabona. Vicent omplia de força els carrers del poble i les façanes i els caps dels espectadors començaven a córrer perill. Cap abanderat ha dut cap bandera amb tant d’orgull. A pesar de les ofertes d’altres filades, sempre es va negar que executaren la seua clàusula de rescissió. No hi havia comboi pirata on no acudira escopetat i potser fóra l’últim en anar- se’n. El recordem mudat als sopars de mig any, assegut a les assemblees al capçal de la gran taula, a l’organització del cubil (sa casa) amo i senyor del seu burret, i les famoses cacaues pals músics i com no, present a tots els actes dels quatre dies gloriosos, presumint de calavera. Per a nosaltres, més que un més. Al llarg de tots estos anys hem presenciat distints canvis de look del nostre Vicent: exuberant bigot, bíceps de bandera, melics a l’aire, malucs balladors i desenroscats. Donem les gràcies als estilistes festers que dissenyaven i preparaven els seus conjuntets per als dies de la festa gran. No podem oblidar la seua crossa que el va acompanyar a totes les seus emboscades de l’etapa de més majoret. Amb ella va enginyar com pegar becadetes durant quatre hores de banda emprant un exquisit mindfulness. Mantenia estretes relacions amb el nostre veí el Frare, que acabaven en una gran xopà. Músics, cambrers i una elit selecta -per ell- eren els seus confidents i encarregats d’executar els seus designis. A esta llista d’afortunats i afortunades ens sumàvem un grapat de festers que desxifràvem i apreníem poc a poc el seu peculiar argot.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

En festes ho sabia tot de tots, feia bàndols interns, ens ajudava en el funcionament del cubil, feia alguna empastradeta cada any, punxava prou i el diumenge a les dotze s’enduia el seu merescut botí. Ens ha aportat i enriquit molt, comptem amb moltes vivències, moltes sentències per a la posteritat i molts records. Gràcies a l‘obra de Joan Negre, Vicent Lord Bayon, presideix el cubil pirata. Així, la memòria del companyó més entregat a la pirateria no es perdrà per a les futures generacions. A nosaltres ens deixes un buit immens, però ens reconforta pensar que a les mars on lluiten els pirates que ja no estan, ha arribat el seu abanderat. Descansa en pau, amic.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

2021-2025 UNA OPORTUNITAT PER FER MEMÒRIA, PER FER FESTA! Pep Fenollar

urant el matí del passat diumenge 2 de juny de 2019, la Federació de Moros i Cristians d’Oliva, en Assemblea General, va aprovar per majoria iniciar les gestions i tramitacions per a la commemoració dels cents anys de la celebració dels primers actes de la Festa al nostre poble, datats l’any 1921. Cal indicar que amb aquesta iniciativa també es considera oportú l’estudi per relacionar l’esdeveniment amb l’última represa de la festa, ocorreguda el 1975, i que per tant complirà 50 anys al 2025.

El document aprovat justifica històricament les primeres celebracions de la Festa de Moros i Cristians El document aprovat justifica històricament les primeres celebracions de la Festa de Moros i Cristians, en el període entre 1921 i 1925, i al voltant dels festejos en honor al Santíssim Crist de Sant Roc. Posteriorment, amb una segona etapa datada entre 1950 i 1957, i que probablement està relacionada amb l’arribada al poble de la nova imatge del Crist. La tercera i actual, s’inicia el 1975, esta vegada complementant la Fira i Festes que se celebrava a finals del mes de juny. El document emfatitza i referma el vincle

entre les tres etapes festeres, les dues primeres amb la vinculació amb el Crist de Sant Roc, mentre que en la tercera, es fa palesa la refundació de la majoria de les filaes creades durant la segona etapa, i la recerca de les arrels històriques amb l’adaptació del text de les ambaixades escrites a la dècada dels 50. A la documentació també es fixen una sèrie d’objectius relacionats amb aspectes que pretenen servir per a millorar l’estat de la festa en general. Entre d’altres es fa esment: fer memòria de les anteriors etapes, aprofundir en el coneixement sobre la festa, augmentar l’autoestima festera, consolidar la Festa com a referent en l’àmbit local, intensificar el vessant històric-cultural, fonamentar la participació de festers, no festers, i visitants, i posicionar Oliva en l’àmbit supracomarcal per tal d’aconseguir la Declaració de Festa Interés Turístic i Econòmic. El següent pas serà la creació del COMITÉ ORGANITZADOR, el qual serà l’encarregat d’elaborar la proposta concreta d’actes que serà duta a l’Assemblea General per a la seua ratificació. Una vegada aprovada es farà pública la programació de l’esdeveniment. Paral·lelament s’estudiaran els mecanismes de finançament de través de la mateixa FMCO, les administracions públiques, i els col·laboradors privats que així ho estimen. Queda per tant iniciat el procés per Fer Memòria, Fent Festa!

El xiquet Juan Morell Salabert, com a Àngel anunciador a la plaça de sant Roc. Any 1921. (escrit a mà 2-5-1921) Fons: Arxiu Municipal d'Oliva

BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA DE MOROS I CRISTIANS

es Festes de Moros i Cristians són una continuació de l’antiga soldadesca que participava en les Festes Patronals. La soldadesca no era més que la companyia d’arcabussers que formava l’antiga Milícia, que en el segle XVII començà a acompanyar la Imatge del Patró o de la Patrona de la població. En les ciutats menudes, que no tenien mitjans econòmics suficients per a celebrar Festes de Moros i Cristians, les festes patronals es celebraven des de finals del segle XVI amb la participació de la soldadesca en les romeries i en les processons, tot disparant els arcabussers. La soldadesca era la companyia de soldats que formava Milícia General del Regne. I estes Milícies utilitzaven naturalment la música per a desfilar, per la qual cosa els Músics militars eren fonamentals en l’exèrcit i podien ser bàsicament de dos tipus, pifre (pífanos) i tambor (tambor i antigament atambor), segons l’instrument que tocaven, i ambdós formaren fins el segle XIX les bandes de música militar. El seu armament era l’espasa i la daga. Els tambors eren els músics militars que tocaven el tambor, que consistia en una caixa de fusta amb una pell d’animal estirada. Complien una funció fonamental en l’exercit, com era el fet de transmetre les ordres mitjançant els distints tipus de tocs militars que existien. Els pifres eren els músics militars que tocaven el pifre, que és una espècie de flautí molt agut, propi de les bandes militars.

Les primeres datacions de músics contractats per a les Festes de Moros i Cristians pertanyen a l’any 1547 i 1565 Les primeres datacions de músics contractats ex profeso per a les Festes de Moros i Cristians pertanyen a les poblacions de Villena, l’any 1547, i Alcoi, l’any 1565; un cronista alcoià cita el següent “se pagaron a Morit sis sous i un diner per sonar i a un fadrinet sis sous i un Moros i Cristians d’Oliva 2019

Atambor i pífre.Làmina de la Història Orgànica.Compte de Clonard.

diner per sonar lo atabal el dia de Sant Jordi”. I el mateix cronista diu que en 1576 “vinieron unos musicos pera sonar clarins y atabals”. La música que s’utilitzà originalment en les desfilades fou la música militar, o el pasdoble normalment d’eixe mateix estil, tal com s’ha conservat per exemple fins ara a Sax. En canvi, una vegada generalitzada la participació de les bandes de música en les Festes de Moros i Cristians, a finals del segle XIX, es comença a compondre obres musicals destinades específicament per a les Festes de Moros i Cristians, donant origen així a la Música Festera. Les primeres composicions per a moros i cristians datades, encara que cada historiador sol dir que el seu poble és pioner, foren la del mestre Ruperto Chapí, La Corte de Granada de l’any 1873, el pasdoble Mahomet de Juan Cantó Francés, de l’any 1882, peces compostes per a les festes de Villena i Alcoi. A Cocentaina, per exemple, sempre diuen que el primer pasdoble escrit per a la Festa és El moro guerrero, de Manuel Ferrando González; els analistes diuen que pel tipus d’escriptura i veient la instrumentació possiblement puga datar-se entre 1860 i un poc més enllà de 1870.

La música que s’utilitzà originalment en les desfilades fou la música militar, o el pasdoble Cal fer especial referencia al mestre Amando Blanquer que amb la seua composició Aleluya, l’any 1958, va obrir el ventall de possibilitats per a les festes de Moros i Cristians; peça que va obrir el camí a les marxes cristianes tal com les coneixem. A dia de hui la Música Festera es un gènere musical únic, amb una riquesa compositiva increïble, no n’hi ha cap festa que tinga escrites tantes peces musicals. Ara el gènere de la Música Festera es divideix ja en molts sectors donant més colorit musical, marxa cristiana, marxa mora, pasdoble, fanfara, ballet, poema simfònic i una llarga llista de tipus de composicions, que constitueixen un gènere que va evolucionant i adaptant-se als nous temps.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

La Corporació Musical Nueva del Iris i xiquets amb percussió. Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 1928.

Entrada de Bandes Petrer

MÚSICA, FESTA... I CERTAMEN Miquel Lleches

… reivindicar el valor artístic i cultural de la Música de la Festa de Moros i Cristians, una valia que tothom sembla admetre però que de vegades es veu subjecta a valoracions un tant esnobs i en altres ocasions es veu immersa en situacions on preval el lluïment social davant el respecte a aquest tresor cultural. José R. Pascual-Vilaplana

uan s’aproximava l’any 2000, la societat ja començava a fer-se més tecnològica; ens amenaçava l’efecte 2000, i fins i tot alguns pensaven que amb el canvi de segle s’acabaria el món, tot i que el món no es podria acabar sense que sonaren les trompetes apocalíptiques, i és que per a la fi del món també necessitarem la música. Aquell any 2000 era ben temut, perquè a més comportaria el canvi de moneda; i a pesar de tot, la vida i la Festa va continuar; al nostre poble teníem capitania de Tuareg, que van estrenar la marxa mora Tuareg, del trompista de Villalonga Vicent Ferrer. Pel bàndol cristià assumia la capitania Corsaris; aquell any no van fer cap composició, però sí que la van encomanar per a 2005, al trombonista i músic de l’Alqueria de la Comtessa, José Salvador González Moreno. Actualment la Filada Corsaris, per raons estrictament econòmiques, s’ha dissolt. Una autèntica llàstima per a les nostres Festes.

Saül Gómez i Soler a l’Olimpia

Presentació del enregistrament del disc Anem de Festa II

Tornem als primers anys de 2000, perquè precisament per aquella època va començar una estreta relació entre l’aleshores Junta Central de Moros i Cristians (la Junta) i l’Associació Artístico Musical d’Oliva (AAMO), i es va treballar conjuntament per tal de poder establir un conveni de col·laboració, pel qual l’AAMO passava a ser la banda oficial de la Junta, i fruit del qual va començar la realització del Festival de Música Festera, justament diumenge anterior a l’inici de les Festes; també amb l’esforç de tots s’han enregistrat tres discos compactes 31 anys de Festa, Anem de Festa Oliva 2009 i Anem de Festa II Oliva 2018; i en aquella època dels inicis de l’estreta col·laboració es va crear, amb la participació de l’Ajuntament d’Oliva, la Comissió del Certamen. A totes tres entitats els havia agradat la idea de celebrar un certamen, i va nàixer el CERTAMEN DE MARXES MORES I CRISTIANES CIUTAT D’OLIVA. El certamen seria bianual, ja que generava una gran quantitat de despesa, i l’any que es descansava de certamen, només es faria l’encàrrec de la peça obligada, que era una despesa més suportable.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Les bases sempre establien tres obres a interpretar, un pasdoble de presentació, i no puntuable, una marxa mora i una cristiana; per tant, si l’obligada era marxa cristiana, com a lliure s’hauria d’interpretar una marxa mora, i a la inversa; i el jurat sempre estaria format per tres músics reconeguts en el món de la música festera, i un músic local que faria de secretari, lloc que sempre ha ocupat Ferran Escrivà Llorca.

L’any 2009 es va interpretar la marxa cristiana Eleazar, com a obligada, de l’alcoià Rafael Mullor Grau. La marxa està dedicada al fill del compositor, que es diu Eleazar. El certamen el va guanyar la banda de Muro d’Alcoi. El jurat el formaven Jordi Francés, José María Valls i Rafael Mullor. Curiosament la banda guanyadora estava dirigida per Miguel Àngel Grau, que feia dos anys havia guanyat amb la banda de Rafelguaraf.

Les bases sempre establien tres obres a interpretar, un pasdoble de presentació, i no puntuable, una marxa mora i una cristiana Per al primer certamen, de l’any 2003 no es va encomanar cap peça i es va establir, com a obra obligada, Tuareg. Recorde també que es va generar una certa polèmica, perquè va resultar guanyadora la Banda juvenil Primitiva de Llíria, que estava dirigida per Miguel-Pelegrí Verdeguer Agustí; però la decisió del jurat, conformat per Josep Climent, Ferrer Ferran i Jaime Ripoll (que havia substituït a José R PascualVilaplana per raons d’agenda), va ser inapel·lable. L’any 2005 l’obra obligada va ser la marxa cristiana l’Elca, encarregada al músic murer José R. Pascual-Vilaplana. El nom de la marxa fa referència a un dels primers llogarets àrabs d’Oliva, que actualment és el nom d’una partida del terme molt coneguda. Ramon Garcia, Saül Gómez i Joseá Manuel Mogino, que formaven el jurat, van atorgar el premi a la banda Cultural Instructiva Unió Musical Genovense, sota la direcció de Francisco Carreño Garrido. L’any 2007 l’obra obligada va ser la marxa mora Rabell, encarregada a Ramon Garcia i Soler, d’Adzeneta d’Albaida. El nom va ser bastant complicat. Ramon havia escrit els primers compassos en la partida de Rabdells, però justament aquell any, Josep Malonda, músic local i apassionat de la dolçaina, havia escrit una fanfara que va regalar a la Festa, i que es va utilitzar durant alguns anys com a peça d’obertura de l’entrada, i l’havia batejada amb el nom d’aquell paratge. En una conversa amb Ramon se li va suggerir rabell com a nom, perquè és un antic instrument musical, a manera de violí de tres cordes, i també una olivera borda (tot i que l’actual normativa indica que s’hauria d’escriure ravell). Així doncs rabell fa referència tant a instrument musical com a l’origen de la nostra localitat. El jurat conformat per Rafael Mullor, Pedro Joaquín Francés i Fernando Bonete van decidir que el premi del certamen era per a la banda de Rafelguaraf, dirigida per Miguel Ángel Grau.

IV CERTAMEN de Marxes Mores i Cristianes Ciutat d’Oliva. AAMO.Estrena de la marxa crsitiana BORJOS.

L’Associació Artístico Musical d’Oliva actuava fora de concurs, mentre el jurat deliberava.

L’any 2010 es va encarregar, al també alcoià José Maria Valls Satorres una marxa mora, però el certamen de l’any 2011 no es va realitzar. A més, per raons que no cal explicar, es va desfer la Comissió del Certamen; tots al sac i el sac a terra, i l’obra va dormir als llimbs durant un temps, i no ha arribat a estrenar-se. Serà enguany, en el Concert de Festes que s’estrenarà, i podrem escoltar per primera vegada, la marxa mora Mar de Azahar, de José Maria Valls Satorres, obra d’encàrrec per al V Certamen de Marxes Mores i Cristianes Ciutat d’Oliva. Desgraciadament hem perdut el certamen, però estic segur que no perdem mai el gust per la bona música, especialment la que usem en les nostres Festes de Moros i Cristians. De fet quasi tots els anys tenim estrenes musicals que s’encarreguen per diversos motius. I si em permeteu el símil cinematogràfic “sempre ens quedarà la Música”.

UN BINOMI INDISSOCIABLE LA BANDA DE MÚSICA D’OLIVA I LES NOSTRES FESTES DE MOROS I CRISTIANS Ferran Escrivà Llorca

Músic i fester. Associació Artístico Musical d’Oliva.

Francisco Esteve Pastor. Autògraf de la part de flauta del pasdoble “Eduardo Borrás”. Arxiu de la Banda d’Oliva (carpeta E-3)

a Festa de moros i cristians no tindria la identitat pròpia que té sense la seua música. Per al món bandístic, i especialment a la nostra terra, la música de moros i cristians és un tret característic que ens fa únics i que genera tota una vida cultural, econòmica i social al seu voltant. A Oliva no som una excepció, i les seues festes de moros i cristians no es poden entendre sense la Banda de Música d’Oliva. Aquest binomi, no sempre perfecte, ha permés que en les darreres dècades la qualitat de la música i la festa haja crescut com no ho havia fet mai abans. La nostra Banda de Música és centenària. No sabem ben bé quan, però a finals del segle XIX ja hi havia música de banda a Oliva. Actualment, l’Associació Artístico Musical, i la seua Banda Simfònica al capdavant, és l’hereva dels moviments i associacions de música de banda que han existit a Oliva en la seua història. Estic segur que de molt abans –encara no ens hem posat a investigar-ho adequadament–, sent com era la vila un nucli poblacional demogràficament i social molt important a la comarca. Ara que volem celebrar

les efemèrides centenàries de les festes, convé observar que alguns moments claus de la festa estan estretament vinculats als de la banda de música. Ja he escrit diverses vegades sobre Rafael Esteve Nicolau, mestre de Muro, que va vindre a dirigir la banda d’Oliva en 1923 –i també a ocupar la plaça d’organista de Santa Maria i ser impulsor de la vida musical de la comarca amb música al cine i varietés al Teatre Olímpia o a Bellreguard–. Esteve Nicolau va escriure diverses peces de música de moros i cristians per al seu poble i molt probablement es pogueren escoltar a Oliva durant les seus festes de maig. Un segon moment important per a la banda va ser la seua reactivació durant la postguerra per part d’Eduardo Borràs, com a president, i Teodoro Castellano, com a director. La banda va tornar a tindre activitat sobre 1947 i les festes de moros i cristians, de nou a Sant Roc, daten de 1949-50. Però sens dubte, el moment més important en aquesta estreta relació se situa en els anys 1975 i següents. Són coneguts els moments de refundació de les nostres festes, però tal vegada es coneixen menys algunes peces que van tindre una repercussió cabdal. Francisco Esteve Pastor, fill de Rafael Esteve, i que havia passat part de la seua infantesa i la seua adolescència a Oliva, va escriure una sèrie d’obres per a la festa de moros i cristians d’Oliva: Eduardo Borràs (1973, pasdoble, dedicat al seu amic, president de la banda i membre de la filà Mudéjares d’Oliva); Mudéjares (1976, marxa mora, dedicada a la filà d’Oliva); Desfila la banda (1977, himne-marxa amb lletra de Salvador Soler). Paco Esteve té dos pasdobles més vinculats a Oliva Mari Carmen Sanchis i Els Bandidos de la Safor (1977). Aquestes obres es conserven en els arxius de la Banda d’Oliva i de la Banda de Muro. Com enunciava abans, la relació estreta de la Banda d’Oliva i la festa de moros i cristians s’ha intensificat en els darrers temps. L’estreta col·laboració entre la banda i la festa ha propiciat la recuperació d’algunes peces antigues, amb el corresponent concert i gravació, com la comentada anteriorment Mudéjares, o Varelito i Cantos Árabes, ambdues de Juan Gascó, en 31 Anys de Festa

(2006); o ¡Ay, Rosmary! i Moros Españoles, en En Roig i Negre (2009) de la Filà Pirates. Això no obstant, la part més important de l’estreta vinculació ha estat l’estrena de multitud de pasdobles, marxes mores i cristians que han anat incrementant el patrimoni musical de les festes de moros i cristians. I no només d’Oliva: moltes peces escrites per als càrrecs festers o filaes es toquen més enllà del nostre poble, i això és sinònim de qualitat i orgull. Aquesta vinculació va propiciar que en 2003 es convocara el I Certamen de Marxes mores i cristianes “Ciutat d’Oliva”. El certamen bianual, que va durar quatre edicions, va ser sinònim de creació musical d’alta qualitat i d’una forma d’entendre la festa donant-li una importància central a la música. Per diversos motius, que s’expliquen en un altre article del llibre de festes, el certamen va deixar de realitzar-se i seria bo prendre consciència d’aquell esdeveniment que va significar posar el nom d’Oliva entre els llocs privilegiats del món de la música de banda, ja que aquesta música, la de moros i cristians, és de les poques, si no l’única, creada ex professo per a aquesta formació. Les interpretacions que per part de la nostra banda hi ha hagut en concerts, com el tradicional concert de festes que es realitza el segon diumenge de juliol, o els benèfics

que organitza la Federació per ser la nostra festa d’interès autonòmic, representen una part important d’esta vinculació; les gravacions que es realitzen que, a pesar de diversos inconvenients i disputes, van engrandint el repertori sonor de la festa; i les interpretacions al carrer en els actes oficials de la Federació, en soparets i, sobretot, en les entrades mores i cristianes, on la Banda d’Oliva desfila darrere dels càrrecs festers d’ambdós bàndols. Cal no oblidar que l’Associació Artístico Musical d’Oliva i la Junta de Moros i Cristians d’Oliva –encara no teníem Federació– van signar un conveni de col·laboració en 2003, prorrogat els següents anys, reconeixent el treball de la banda i donant el protagonisme oportú per engrandir les festes de moros i cristians d’Oliva. És evident que aquests estrets lligams entre la Banda de Música i la Festa de moros i cristians és un binomi indissociable. I que a pesar de les disputes, majoritàriament personals, aquesta relació està consolidada i és més necessària que mai per a fer de les nostres festes un referent encara més important. Enguany marxarem darrere del capità moro, Miquel Lleches, músic de la banda; i del capità cristià, Jaime Garcia, amb la família també a la nostra banda. Com veieu, una relació que continuarà.

Francisco Esteve Pastor. Guió de la marxa mora “Múdejares” amb la dedicatòria per part de l’autor. Arxiu de la Banda d’Oliva (carpeta E-10).

NOSTRA FESTA NOSTRES SONS Francisco Javier Sirerol Braco Mestre i Director Colla de Dolçainers i Tabaleters “Sarabanda” d’Oliva.

estits brillants, amb armadures pesades, espases al vol en un ritme continu i sense pausa, capes i gel·labes al vaivé d'un grup de percussionistes que es deixen l'ànima, suor i esforç en les vesprades de rigorós i tradicional calor Olivense. Grups interminables de músics darrere de les esquadres, que segueixen conjuntament el ritme formant una gran massa d'espectacle per al plaer de l'espectador. De tubes, trombons, clarinets i altres instruments, de l'embull d'una banda, veiem a quatre components bufant un tros de fusta, de vuit forats i una xicoteta canya de doble llengüeta. Xirimita, xeremita, donsaina criden alguns, o com nosaltres l'anomenem Dolçaina, la dolça eina. Pot semblar que la dolçaina és un instrument nou en això de les festes, però no més lluny de la realitat, aquest instrument va néixer amb la mateixa festa de moros i cristians, en una relació de vaivens que arriba ara, als nostres dies, en una de les més brillants etapes de la seua existència. Per a poder entendre que pintem nosaltres (els dolçainers) en aquesta festa, hem de realitzar un viatge en la màquina del temps i desplaçar-nos a les desfilades més antigues de la nostra terra: Alcoi, Sant Jordi. A les celebracions de les festes que es daten de l'era medieval, les desfilades comptaven amb la presència de Dolçainers de l'època. No va ser fins a l'any 1817 quan les bandes comencen a participar i a desenvolupar el format que coneixem actualment. La primera banda, que es va denominar “La primitiva” va començar a reemplaçar als dolçainers en les desfilades, que quedaren plasmats aquests fets, en diferents mitjans de l'època amb frases com: “La primitiva- Substituint a les antigues dolçaines i tabalets”. En aquella època, el pasdoble inundava les desfilades, i amb l'entrada del S.XX apareixen els primers intents de música adequada per al bàndol moro: Les marxes mores.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

En el esperit de innovar en la festa, aparegué Gonzalo Barrachina que composà “ Marrakesh” (1903) on apareixen les dolçaines com a novetat dintre de la nova composició. Imitant aquest nou gènere Antonio Pérez Verdú ens va regalar “Aben Amet” i “Marxa Abencerraje” amb gran èxit, però tota la importància ens arribaria de la mà de Camilo Pérez Monllor: “Uzul el m’selmein” (1914) degut al seu complicat nom els festers la criden “L’entrà dels moros”. El nostre instrument tenia la veu cantant i el protagonisme en una de les peces més volgudes que en l'actualitat continua sonant després de 105 anys. Però la decadència general i la falta de músics va fer que la dolçaina sofrís l'oblit, fins i tot va arribar a tindrer un gran risc de desaparició, per la qual cosa va perdre protagonisme en les festes en favor, altra vegada, de les bandes, símbol de modernitat de l'època on els cànons de les grans masses de músics en banda superaven a la imatge xicoteta i tradicional d'un dolçainer i un tabaleter.

Amb la fundació de la primera escola de dolçaina a Algemesí en 1974 de la mà de Joan Blasco es trenca la dinàmica trista, i serveix de punt d'inflexió en general per a la supervivència de l'instrument. Amando Blanquer compon “La marxa del centenari” (1982) on inclou partitura especifica dolçainera, en 1984 desfila en bloc únic i numerós la primer colla pels carrers d'Alcoi, la Xafigà de Muro, amb una altra obra mítica “Xavier el coixo” composada en aquells dies pel seu director José Rafael Pascual Vilaplana. Arribem a 1993, ens tornem a casa, tornem a Oliva en una data clau per a la ciutat, naix la colla de dolçainers i tabaleters “Sarabanda” de la mà, entre molts altres, de Pep Malonda. En part esforç per alguns, en part cabuderia nostra, però igual que pels carrers d'Alcoi, a Oliva comença a ressonar les melodies característiques àrabs. Amb la creació de noves obres, a més impulsades per la Federació de Moros amb les edicions de dos discs recopilatoris, les bandes comencen a entendre que nosaltres tenim un espai dins de les formacions, que nosaltres podem desfilar junts en el format colla dins del boato, que avui en dia som peça fonamental i part de l'espectacle dins dels ballets, pujant el nivell dia a dia, sent més difícils, més dinàmics, més coloristes i més rics en imaginació que mai. Actualment obrim les desfilades com a element anunciador que l'espectacle que està a punt de començar, som la punta de la llança de totes les comparses i formacions musicals, cosa que ens ompli d'orgull. D'aquesta col·laboració, i en agraïment pel recolzament constant per normalitzar la participació de la dolçaina a la nostra festa, que les diferents Juntes de la federació de Moros i Cristians d’Oliva han manifestat sempre, al any 2003 s'escriu la Fanfàrria “Rabdells", composició del aleshores director de la Colla Sarabanda d'Oliva, Josep Malonda, com a peça pròpia per a interpretar a les obertures de les entrades.

I si en temps passats preguntàrem per la dolçaina, que molts veien com alguna cosa fora del comú, ara és impensable escoltar “Tuareg” de Vicent Martí Ferrer sense el “solo” tan característic d'aquesta obra i que tots tararegen al nostre passar. Que faria Manolo Arnal si sonara “Fester” de Saül Gómez Soler sense la força de la dolçaina, i no parlem ja de la influència de les nostres melodies tradicionals en la marxa masera “El xulet” de Juan Fco. Sanjuán dedicada a José Barreres Capità Cristià 2014. El nostre paper a més ens porta recordar el dia que celebràrem els nostres XXV anys, on vàrem estrenar la versió per a colla de dolçainers i tabaleters, de la Marxa “El grifó d’or” de Juan Castelló Cardona dedicada a la Filà Mosqueters. No sols de les festes participem, a L’entrà del Enginy, amenitzem els diferents actes organitzats per la Filà Pirates d'Oliva. Formant part de un espectacle teatral que combinen la història, la música i la passió per no oblidar les arrels i el patrimoni del poble. Som albaes, som cercavila, som pólvora i som tradició. No per això mai deixarem de ser foc, espasa, ritme pausat i melodies dels deserts, frenètics cristians i dolços i encantadors de serps, arcabussers de fusta, protectors de capitans i devots de la melodia afinada, som part de la història, som part del present i desitgem ser pilar per a sustentar el futur. Un futur que cada dia ens ascendeix als nivells més alts i de retornar al nostre instrument a la seua glòria, la dolçaina de la nostra terra, dels nostres pares, mares i avis, tornar-la al lloc que es mereix i del qual mai degué desaparèixer. Gaudiu del nostre so, no us alarmeu ni comenteu al nostre pas, deixeu la sorpresa a casa, no som nous ni estranys, no som estrangers. Som la dolçaina i el tabal, estem ací per a quedar-nos i fer que açò continue creixent per al vostre delit i el nostre goig.

LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS A BARCELONA, una llavor per al naixement de la SMPVB, Banda La Valenciana Raül Rubio i Vicent Coleto

Lavalencianaicoletet Xaranga la Mentireta, amb la simpàtica presència del fill de Coleto amb els plats

principi de març de 2016 les jornades de Moros i Cristians van irrompre a la Ciutat Comtal de la mà de la Casa València, l’Espai País Valencià i l'Institut de Cultura de Barcelona. Tot un èxit de convocatòria amb un cap de setmana amb concerts de música festera, xerrades i amb una entradeta popular que va sembrar la llavor del que seria el naixement de la Societat Musical del País Valencià a Barcelona, la Banda ‘La Valenciana’ com popularment s’ha donat a conèixer.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Vinculada a l’Espai País Valencià, la xaranga La Mentireta, aglutinava a un grup de músics que en un passat ja s’havien qüestionat: “i si muntem una banda?” Però la idea mai acabava de quallar, “som quatre gats”, “a Barcelona això de les bandes de música no funciona com a València...” La convocatòria que La Mentireta va llançar a les xarxes socials a la recerca de músics per organitzar una banda amb la qual poder acompanyar l'esquadra cristiana, va ser un èxit i va ser clau perquè aquell grup d’amics volguera arriscar i convertir en un projecte real l'antiga idea de fer una banda.

Es van posar en contacte amb el músic albaidí Vicent Coleto per a que fóra el director de la nova banda i el 30 d'abril veia la llum en un concert al Passeig de Sant Joan de Barcelona, la Societat Musical del País Valencià a Barcelona, “La Valenciana” amb un programa tot de compositors valencians. Al programa de concert, els dos pasdobles que encapçalaven cada part “Mi Barcelona” i “Lo cant del Valencià” significaven el que acabava de nàixer, els valencians venien a cantar (bandísticament parlant) a Barcelona. També es va poder escoltar una marxa mora, una cristiana, un pasdoble de les comarques del nord de Castelló i una de les obres cabdals de la literatura bandística valenciana, el poema simfònic “Cançons de mare”. En aquests tres anys de vida per la banda han passat una bona quantitat de músics afincats en terres catalanes tant amateurs com professionals. Ha crescut en membres, també ha baixat, ja que alguns han tornat a València, i malgrat aquestes fluctuacions, ha conservat una base sòlida de components que han creat una gran germanor que l'ha portat a consolidar-se a poc a poc.

La relació de la banda amb la festa dels moros i cristians sempre ha estat molt estreta, ja que en aquests anys de vida sempre s'ha programat música festera de totes les èpoques en quasi tots els concerts. De fet, ja porta tres concerts exclusius i fins i tot s'ha fet algun concert fora de Barcelona per donar a conéixer aquesta música tan nostra. Respecte a les jornades de moros i cristians a Barcelona, la festa es va tornar a celebrar a la ciutat i l’èxit de participació apunta que ha tornat per a quedar-se. L’edició de 2018 va repetir l’èxit de convocatòria amb un programa que va incloure com a novetat la desfilada de filades mores i cristianes provinents de Castalla, Ibi i Xixona pels carrers de la Vila de Gràcia. Els moviments per repetir la festa a 2019 i convertir-la en un acte anual ja han arrancat per tal d'ampliar la participació de filades, a més de poder convocar el primer concurs de composició de música festera Ciutat de Barcelona, el qual va quedar fora de l’edició de 2018 per qüestions pressupostaris.

Banda de la Societat Musical del País Valencià a Barcelona, la Valenciana, en una actuació

LA MÚSICA AGOSSARADA José R. Pascual-Vilaplana

a ja més de vint anys, estàvem asseguts al mig del Carrer Sants, per on passa l’Entrada de Moros i Cristians al meu poble, Muro. Aquell any, en companyia de la meua colla d’amics, teníem dos convidats especials: una parella de músics colombians que vaig conèixer a la meua estada a Viena com a estudiant de direcció. Ella era professora de Musicologia a la Universitat de Viena i ell era company meu a les classes del mestre Österreicher. Els havia parlat dels Moros i Cristians de Muro i aquell any pogueren estar amb nosaltres. L’ambient previ a l’Entrada de qualsevol poble està mullat de retrobaments de gent que sols veus a festes any rere any. El carrer es vist d’un ambient molt particular entre nerviosisme per allò que va a vindre i emoció de tornar-ho a viure. De sobte escoltarem com de lluny ens arribava el so d’una percussió. La meua amiga Luz, càmera en mà, s’avançà carrer amunt per veure si darrere la cantonada veia qui anava a vindre. Després d’una estona tornà on estàvem i em digué: “No te lo vas a creer. Vienen unos timbales con ruedas...!”. Clar, en aquell moment vaig pensar que potser ella sols havia vist els timbals fixes a una orquestra, i que mai es pensava que es treien al carrer. És curiós com la perspectiva dels altres et pot fer reflexionar sobre el que penses que és del tot normal. “¿Y los violonchelos también salen caminando?” em preguntà tot ocasionant una forta rialla al grup. Em consta que aquella vesprada roman a la memòria d’aquells músics colombians que s’emocionaren fins i tot per la nit, quan després de tota una desfilada de bandes, esquadres, cavalls, carrosses veieren entrar la Mare de Déu a l’Església acompanyada per Moros i Cristians, mentre la gent entonava el seu Himne. Les llàgrimes d’aquella gent em varen fer pensar de tan afortunats com som de tenir les tradicions que hem heretat. Moros i Cristians d’Oliva 2019

No fa molt de temps, una nit estiuenca vaig convidar un bon amic barceloní, director d’orquestra experimentat, a veure una desfilada de Moros i Cristians. M’havia sentit parlar tant de les Festes que tenia moltes ganes de veureho en directe. Tanmateix observar algunes de les seues reaccions em va fer pensar molt sobre aquella situació que per a mi era tan comuna. El primer cap d’esquadra que s’adreça cap a nosaltres espasa en alt, tot demanat l’aplaudiment, va ser complagut per mi però el meu amic es quedà observant sense fer cap reacció: “Es suposa que he d’aplaudir?” em preguntà. “I tant!” li vaig respondre. Això sí, en passar la banda que anava darrere l’esquadra em digué: “I la gent per què no aplaudeix als músics? Home, estan una mica desafinats, però...” Guaitava el seu rostre i veia com estava avorrint-se a mesura que passaven les filaes. “Escolta Jose, aquesta música és molt igual sempre, no hi ha res d’interessant, sembla que tots toquen el mateix...”, em comentà. Jo li explicava una mica de què es tractava, però realment no hi havia defensa possible: grups irregulars i mal equilibrats, peces poc interessants per a un compositor, massa llocs comuns... De sobte, s’alçà de la cadira amb el mòbil i començà a gravar. “Açò sí que és interessant! Com es diu aquesta obra?” em preguntà. “Tarde de Abril, d’Amando Blanquer”, li vaig respondre. I és clar, el que és evident, és evident per tothom. Aquell músic de gran formació va saber captar la qualitat d’aquella peça tot i estar tocada al carrer per un grup no massa regular, però que deixava palesa la factura artística d’aquells pentagrames. En gener del 2004 estàvem el mestre Blanquer i jo a Santa Cruz de Tenerife, convidats per la Banda Municipal d’aquesta ciutat. Devia dirigir un concert on incloguérem algunes peces del mestre i ell vingué fins a l’illa per fer una conferència i assistir-hi al concert. La xerrada de

Blanquer va tindre lloc a la seu de la banda al Parque Viera y Clavijo de la capital tinerfenya. Em demanà que, en lloc de fer una conferència a l’ús, preferia que jo li fera una entrevista i que l’ajudara a treure temes que pogueren ser interessants per un públic format, bàsicament, per músics d’aquelles terres, compositors, directors... Analitzàrem la seua trajectòria i la seua experiència vital que sempre resulta tan edificant i enriquidora. Al final de la xerrada li vaig demanar que parlara de la seua música per als Moros i Cristians i que explicara quin era el significat d’aquesta música. El mestre canvià el rostre de sobte i ens contà una història. Ens parlà del seu Alcoi natal i de com vivien allí la Festa. Ens comentà que un capità moro alcoià va desfilar al so de Tarde de Abril. En acabar les festes d’aquell any de capitania li detectaren un càncer terminal. A l’hospital, quan era ja conscient de l’irremeiable final, li demanà a la família una última voluntat molt especial: quan tot s’acabara, volia que incineraren el seu cos i que escamparen les cendres al paratge de la Font Roja i que per a l’ocasió, llogaren a la Banda Primitiva d’Alcoi per a amenitzar l’acte amb el so de Tarde de Abril. “Ésto es la música de Moros y Cristianos. Si no lo han entendido, lamento no poder explicarme mejor”, ens digué emocionat mentre hi havia gent que ens netejàvem alguna llàgrima a la cara. Moltes són les situacions que la música dels Moros i Cristians m’han fet viure. Algunes, la majoria, plenes d’emoció i de vibrants sensacions; altres han vingut mullades de ràbia davant la ignorància d’aquells que rebutgen allò que no coneixen; algunes m’han fet sentir la impotència de veure com es vulgaritza aquesta música tot perseguint modes passatgeres per aconseguir un èxit social tan fàcil com volàtil. Ser agosarat no és fàcil però és la única forma d’afrontar un treball artístic. Cal respectar tot, cal conèixer tot (quan més, millor), però no s’ha de caure en temptacions d’aplaudiments buits. El compromís de mestres com Blanquer ens poden servir d’exemple de lluita i ens deuen motivar per respectar el treball que fem com una responsabilitat. La influència que la Música de Moros i Cristians pot arribar a tenir en l’ànima de festers i públics amants de la festa, ens ha de fer reflexionar sobre allò que els donem, bé com a compositors, o bé com a intèrprets. És massa important la feina que fem com per prendrela com una activitat qualsevol sense cap repercussió. El prestigi de la nostra cultura, de la qual en som hereus, ens ha de fer plantejar-nos actituds valentes i agosarades. I si ens enganyem, tindre el coratge suficient per admetre-ho i seguir endavant. La passivitat sols ens conduirà a una banalització rutinària d’una música més que centenària, la Música per a la Festa de Moros i Cristians, de la qual en presumim tots, però de la qual tots en som responsables. Sols així podrem deixar testimoni als nostres hereus i ens sentirem ben feliços d’haver-hi contribuït, si més no, amb un pessic de dignitat. Barcelona, 3 d’abril de 2014

Entrevist Contrapunt

Art de sobreposar en la polifonia dues o mĂŠs melodies

tes

s independents.

FRANCISCO VALOR I LLORENS

rancisco Valor i Llorens, nascut a Cocentaina l’any 1979 és perruquer de professió però músic de vocació. Per a qui encara no el conega, les seues mans van grafiar sobre el pentagrama la melodia que se li componia en la ment i que va anomenar “Creu Daurà”, possiblement una de les marxes cristianes referents al panorama musical fester.

En una entrevista radiofònica et vam sentir parlar de les marxes mores i cristianes com a gènere musical en majúscules. Explica’ns, per què són les marxes un gènere propi? No les marxes, sinó la música de moros i cristians és un gènere musical bandístic únic, és l’únic gènere musical exclusiu per a orquestres de vent, bandes, que el nostre país ha donat al món. Què caracteritza, musicalment, aquest gènere? Que igual que moltes músiques tradicionals arreu del món, es va crear i ha evolucionat per a ser una música pragmàtica, una música que compleix una funció, acompanyar les festes de moros i cristians, ser la seua banda sonora, i és aquesta funcionalitat el que al meu parer li dóna més importància. És a dir, no és una música sols per a escoltar-la i disfrutar d’ella sinó que també per a desfilar-la, ballar-la, etc. Per què una marxa mora, o una cristiana, té l’estructura compositiva que té? M’explique, un patró comú és que hi ha una part melòdica, una part més potent… Parla’ns de l’essència, musicalment parlant, d’una marxa? La diferència és el ritme i la velocitat, les marxes cristianes com sabeu són més ràpides i frenètiques; en canvi, la rítmica de la mora és més pausada, l’estructura de les dues és la típica de A B A, forma sonata, encara que depenent de compositor pot variar, ahí està la gràcia. Per què decideixes, en un punt de la teua vida, ser compositor? Per ser membre de la Unió Musical de Cocentaina ho he mamat des de ben menut; Cocentaina és l’epicentre de la creació de música festera, juntament amb Alcoi, Muro, Ontinyent, Albaida, ... En el tradicional concert de festes de la Unió que es celebra en agost, sempre s’estrenen obres dedicades als moros i cristians, i és la plataforma perfecta per a qualsevol compositor que vulga mostrar la seua música; aleshores de ben menut tenia eixe cuquet per escriure alguna cosa i en 1999 així va ser, jo tenia 20 anys i vaig estrenar Laia, la meua primera marxa cristiana. Moros i Cristians d’Oliva 2019

Has estudiat Informàtica Musical, Música per a la imatge i mitjans audiovisuals en la Yamaha Internacional MusicSchool i Composició i Arreglos per a Banda Simfònica amb Gregory Fritze en el BerkleeCollege of Music de València. Per què aprofundeixes en la música Festera? Algun antecedent familiar? Eres Fester? Algun mestre et va inspirar? No tinc antecedents compositors de música festera, però sí músics: el meu cosí germà és Romu Agulló, compositor de Cocentaina, conegut per la seua música electrònica new age. Els meus pares, grans seguidors de la banda de Cocentaina, tenien una estreta amistat amb el mestre José Pérez Vilaplana, fins al punt que jo li deia Tio Pepe. Aprofundisc en la música festera perquè és un tipus de música que m’encanta, que conec des de ben menut i perquè crec que s’ha convertit en una passió per a mi. Els Mestres que més m’han inspirat han sigut: Pérez Vilaplana, Vicent Egea, José Rafael Pasqual i Amando Blanquer. Sí, sóc fester fundador de la Filà Cavallers de Llúria i Protector de la Filà Bereberes Borts ,les dos de Cocentaina. Com aprén un estudiant de composició a fer marxes? Hi ha una escola especialitzada en música Festera? S’estudia als conservatoris? Per desgràcia no hi ha cap especialització en música festera, però sí molts treballs de final de carrera que parlen d’ella. Pense que el secret és formar-se musicalment, estudiar composició i sobretot apreciar el gènere; escriuràs bona música festera si coneixes el que hi ha fet i ho aprecies. Quin seria l’estil “Valor” a l’hora de compondre? Com són les teues marxes? De quin o quins compositors creus que has alimentat el teu estil? Pense que sí que tinc un estil marcat, harmonies i rítmiques senzilles i melodies elaborades per a fascinar a l’oient i captar la seua atenció. Al final t’alimentes de tot el que escoltes. Jo sobretot de bandes sonores de Williams, Horner, Zimmer, Silvestri, … Un consell que em van donar a mi i que m’ha anat molt bé: si vols compondre música festera, no escoltes música festera; escolta clàssica, BSO, o regueton ... per a no intoxicar-te amb l’estil d’altres compositors i poder crear el teu propi.

Personalment, considere que eres el referent de la composició de marxes cristianes en l’actualitat. Afirmaries que t’expresses millor amb la marxa cristiana que no pas la mora? Per què creus que pot ser açò? (O, amb quin estil de música et sents més còmode component: marxa mora, cristiana o pasdoble?) M’agrada compondre de tot. Sóc més conegut per les marxes cristianes però també tinc mores que han triomfat, com ara Ropería Ximo, Ben Al-Sahagui, El guardià de l’arca… La tasca de compositor ha de ser molt absorbent intel·lectualment, com un escriptor, podríem dir. Com compagines aquesta tasca creativa amb la teua professió com a perruquer? Ho tinc ben muntat per a poder aprofitar el temps: tinc les dos feines juntes, la perruqueria i l’estudi. Sens dubte, com Saül Gómez ens explicava en el llibre de Festes de 2018, el procés creatiu és tot un art. Quin ha sigut el projecte musical que t’ha presentat major complexitat fins a hores d’ara? La creació d’un espectacle musical per a la Fira De tots Sants de Cocentaina, denominat Dolça Fira. És un espectacle per a colla de Dolçainers, Percussió, Narrador i Teclat, on els músics, a part de tocar actuen contant al públic com va obtindre Cocentaina el privilegi de la Fira de Tots Sants en 1346. Es va estrenar en la fira de 2009 i des d’aleshores es representa cada dos anys. Treballaràs per a gent molt diversa. Com fas per conéixer els gustos o endevinar el que desitja aquella persona que confia en tu perquè compongues la marxa del seu any de càrrec? Sempre demane una marxa referència. La pregunta és: Si no feres aquesta marxa nova, amb quina marxa eixiries? Així puc saber els gustos musicals de la persona. Què suposa més complexitat, que el client deixe clares les línies de la peça que vol o que ho deixe obert? Preferisc que em deixe clar el que vol perquè així vaig sobre segur. És complicat fer alguna cosa que agrade si no saps per on tirar. En les Festes d’Oliva eres un compositor referent; has compost 20 de març, marxa mora dedicada a Vicent Roig; Alhamar marxa mora dedicada a Carlos Cañamás i una introducció de marxa mora dedicada a Sergio Bañuls i Eva Llopis: què penses que demana a una marxa un Fester d’Oliva? Quins requisits, quin estil, quines peculiaritats? Els festers d’Oliva, sobretot els que jo conec, són grans amants del gènere i el coneixen de pe a pa. Sobretot el que

demanen és el que de segur demanen tots, que siga una marxa que quede en el temps, que no s’estrene i s’oblide en un arxiu. Que agrade i que es toque en totes les poblacions festeres, perquè així eixa composició es converteix en ambaixadora del poble i del fester que l’ha estrenada. Si hagueres de compondre una peça dedicada a les festes d’Oliva, què faries? (pasdoble, MM o MC) i com? Doncs o un pasdoble o una marxa cristiana, ja que les festes d’Oliva ja tenen 2 marxes mores meues. Coneixes les Festes d’Oliva: què creus que deuen millorar musicalment? No estaria malament tornar a recuperar el Certamen de Música Festera, ja que eixos esdeveniments són els que engrandixen el gènere i al mateix temps fan que les bandes treballen ben treballades les obres del certamen. Per acabar, què sents quan sents les teues obres sonant al carrer? Molta gratitud. Hi ha milers de composicions escrites per a les festes de moros i cristians; que trien les teues és d’agrair i un senyal que alguna cosa en la meua música remou els sentiments dels festers, i això m’ompli d’orgull. Des d’ací donar les gràcies a tots els festers d’Oliva que confien en la meua música perquè siga la banda sonora de moments únics en la seua vida. De Tot Cor. Mil gràcies amics, ací em teniu. Gràcies.

FESTERS D’HONOR 2019

omplint amb el que estableix el Capítol III dels Estatuts de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva, l’actual junta directiva de la Federació va atorgar, en les celebracions del Mig Any Fester, dues distincions honoràries més, que es sumen a les que Rafel Boronat Llinares i Antonio Mascarell Climent van rebre en 2018. Els festers distingits d’enguany són Arturo Tomàs Camps, de la Filà Mudéjars, i Juan García Pérez, de la Filà Mosqueters. Dos persones d’extensa trajectòria en la nostra Festa i reconegudes per tot el col·lectiu fester com a referents. Aprofitem aquestes pàgines per tindre una conversació amb ells. Conteu-nos, què ha significat per a vosaltres ser nomenats Festers d’Honor dels Moros i Cristians d’Oliva? Juan: Per a mi, és un gran Honor aquest reconeixement a la meua trajectòria Festera, sempre he sentit l’estima de tota la meua filà, però va ser emocionant sentir l’estima de tot el món fester, quan sents aquesta sensació d’una estima tan gran, sents que has aconseguit el màxim en l’àmbit fester. Arturo: Un honor i satisfacció. El meu sentimemt és d’agraïment a tots.

De tota la vostra llarga trajectòria com a Festers, quin moment especial guardeu al record? Juan:Recordaria molts i en passar aquesta capitania, de segur que recorde més encara, però si m’he de quedar en algún moment, serà la primera volta que em vaig posar el vestit Fester de Mosqueter. Arturo: La capitania.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Vosaltres que sou veterans, com vegeu la Festa en l’actualitat? Què cal millorar? Juan: Si recordem els inicis de la Festa en la Festa actual… Res tenen a vore, hui la Festa és més completa i molt més espectacular a nivell d’actes. També cal recalcar l’esforç que fan les capitanies, que cada any superen allò que ens ha oferit la capitania de l’any anterior. Personalment, crec que estan millorant-se les coses que cal millorar i particularment, m’agrada el nivell de Festa actual, no milloraria moltes més coses. Arturo: La festa a avançant molt al llarg del temps i cada dia és més gran. Millora, sempre es pot millorar, però ara la festa està en un bon punt.

Tots dos teniu a fills i néts que participen de la Festa, com els heu transmés l’estima pels Moros i Cristians? Arturo: Vivint la festa des de dins. No es fa res especial, simplement estàs dins i la vius en família.

Juan: Els Mosqueters, durant els primers 25 anys de Filà teníem la càbila en l’avinguda de València. Tots els divendres de l’any obríem la càbila i fèiem partida de cartes, reunions, algun debat intern i clar, com a mi m’agradava participar en tot i que els meus fills m’acompanyaren poquet a poquet varen anar descobrint l’estima per la Festa que tenen ara. Cal recalcar que aquesta costum familiar ha continuat amb els meus néts, cosa que m’ompli d’orgull com a Pare, avi i mosqueter.

Vostés que són la veu de l’experiència, cap on deuen avançar els Moros i Cristians d’Oliva? Juan: La Festa, indiscutiblement a d’anar encaminada a lluitar per ser Festa d’interés turístic nacional, després internacional i aixi no parar amb una evolució positiva de la festa. Arturo: Cap a on ens porte la societat, però sense deixar de costat les tradicions i les arrels.

Entrevistes als músics

l llibre de Festes, com vosté haurà pogut comprovar en arribar a aquestes pàgines, està especialment dedicat a la música. En la Festa de Moros i Cristians la música és una part imprescindible. S’imagineu baixar Loygorri sense una banda darrere? Possiblement res no tindria sentit, hauríem buidat de contingut i sentit el gran moment de l’Entrada. Convenim tots que la música festera és un element essencial i que els Festers devem saber valorar. Aprofitant el fil conductor d’aquest llibre, posem-nos a examen: tenim una bona cultura musical com a Festers? Apreciem la varietat i qualitat de les peces que s’interpreten? Ens creguem, de veritat, el gran valor que és la música en la nostra Festa? És moment de posar-nos cara a l’espill per avaluar-nos i, per això, preguntarem als músics que participen a les nostres Festes perquè siguen ells qui ens donen les respostes des del seu punt de vista.

Parlem amb Nom i cognoms: Marc Pellicer Collado Banda: AAMO Filà: Varies Anys que fa que participa de les Festes d’Oliva: 12

Nom i cognoms: Juan Carlos Benavent Benavent (Vicepresident) Banda: Unió Musical La Nova de Quatretonda Filada: Taifes Anys que fa que participa de les Festes d’Oliva: 9 anys

Nom i cognoms: Fede Costa Gonzalez Banda: UM Sta. Cecília de L’Alqueria de la Comtessa Filada: Mosqueters Anys que fa que participa de les Festes d’Oliva: més de 10 (recorde exactament, 6 amb els Mosqueters)

Entrevistes als músics 1.Com es prepara un repertori musical per vindre a les Festes d’Oliva? El repertori musical es prepara amb la selecció dels temes habituals preferits per la filada i buscant-ne de nous per a cada any, demanats per la filada i els que solen escoltar-se al moment de temporada.

Fent molts assajos. 2.Quant a marxes mores i cristianes, el fester d’Oliva demanem una àmplia varietat de peces o naveguem sobre les clàssiques? Respecte a les entrades mores i cristianes, hi ha de tot. Moltes vegades han sigut peces clàssiques, però ja fa uns quants anys que s’han començat a escollir obres noves, ja siguen compostes per a la mateixa filà o capità o perquè han agradat i s’han escollit Des de la meua perspectiva, pense que als festers de les filades d’Oliva, els agrada escoltar dels temes més clàssics però també trobem un gran sector que voten per les novetats.

En els últims anys sí que veig que demanen peces noves i també inclús del repertori clàssic em demanen recuperar algunes que no es toquen molt o gens.

3.En l’Entrada som arriscats a l’hora de triar les marxes amb les quals desfilarem, o intentem assegurar amb les marxes que sabem que són exitoses? També hi ha de tot. Sempre s’han triat marxes exitoses, però fins i tot, un canvi en la distribució de la coral (si la té) pot fer arriscar l’entrada, cosa que va passar. Al 50%, hi ha esquadres que escullen les més exitoses, com a signe d’identificació d’aquesta. I per altra banda, algunes esquadres, incloent la nostra, es declinen per elegir noves marxes, preparades amb antelació de mig any per part de la banda i esquadra. Es tracta de marxes de molta qualitat.

Toquem peces dedicades a la Filada (Mosqueters d’Oliva i el Grifó d’Or)

4.Sabem que depenent de la població, tant l’estil de la indumentària com les peces musicals que agraden poden ser més sòbries o austeres, o bé més brillants i intenses. Què caracteritza a Oliva? Depén de la Filada? (Si depén de la Filada parla’ns de com és la teua, referit on toques). Per a mi depén de la filà. Per exemple, moltes de les marxes mores solen ser més èpiques, mentre que marxes cristianes, com Mosqueters d’Oliva, té un aire més guerrer. Pel que fa a preferències musicals, depén de cada Filada. La Filada Taifes, la nostra, amb la que més convivim i coneguem, els agraden els pasdobles festers per a les “visites i acompanyaments del matí”. I després, a la taula, els agrada una barreja de pasdobles dianers amb bones marxes mores i alguna peça de xaranga, predominants amb solistes de diferents cordes. Als actes de vesprada, se solen escollir les músiques pertinents a cada tipologia d’acte, depenent si és entrada o reconquesta. A l’hora de sopar, es comença amb un pasdoble dianer, dues marxes mores per a “baixar el sopar” i es formen les dues grans esquadres, de més de 50 festers cadascuna, que tan bé saben fer els Taifes. En acabar el café, comença la xaranga per a gaudir tothom de la música i el ball. En referència a la indumentària dels músics, Oliva està a la mitja de tots els pobles de festes d’estiu. El que manifesta, que a les hores de més sol vestim de curt i amb camiseta de xaranga. I de vesprada, a l’acte central, la indumentària és l’uniforme de músic d’estiu (pantalons marí de tela, i camisa blanca). En relació a les filades, la seua indumentària, pel dia és “fresquets” amb gel·laba, per remullar-se de tant en tant. I als actes importants, amb la vestimenta oficial de les filades. En la meua opinió, una selecció prou cuidada, creant una atmosfera de festa important i notable.

Com he dit abans, últimament sí que estan demanant peces de recent creació, pel nostre costat anem afegint al nostre repertori este tipus de peces, i inclús recuperar de les clàssiques. En la nostra filada sí que tenim festers que tenen un gust per la música festera i ens suggereixen tocar algunes peces (ens demanen peces noves i clàssiques).

5.Podem dir que la festa de Moros i Cristians està arrelada a la nostra població però, considereu que hem adquirit també cultura musical? Òbviament sí, sense cap dubte. Des del meu punt de vista, haver tingut com a director de la banda a Saül, mestre d’Ontinyent, ha ajudat molt, com per exemple en tocar el concert de música festera què es fa tots els anys. Es van escollir molt bones obres, desconegudes per a molts dels festers de moros i cristians, que van agradar molt. També molts d’aquestos festers de moros i cristians han desenvolupat una passió per la música festera que arriba al punt d’estar sempre escoltant aquesta música i buscant sempre noves peces. Sí; a Oliva es cuida bastant la selecció de música escollida pel fester. Sobretot a les entrades, les peces tenen un gran nivell, la qual cosa li proporciona una excel·lent qualitat, juntament amb les esquadres, a les entrades.

Jo com a músic que fa molts anys que vaig a tocar a tot arreu (Alcoi, Ontinyent, Muro, Cocentaina, Bocairent, etc.) pense que este tema s’ha de treballar, també es cert que el fester cada vegada es preocupa més pel repertori, cada vegada veig més interés per part dels festers d’Oliva. 6. Les Festes d’Oliva són quatre dies molt intensos, com s’organitzeu els músics? On pernocteu? Nosaltres pernoctem en casa, som tots o quasi tots de la comarca. En referència al nostre lloc de descans he de dir que tenim sort que la nostra filada ens aporte un lloc de descans digne, i amb bones comoditats i instal·lacions. Que és l’hostal Tropical. Cada dia, en despertar, ens dutxem per refrescar-nos i a continuació esmorzem majoritàriament al bar més proper. És l’estona d’oci que ens proporcionen diàriament. A les 12.00 h comencem a tocar amb els nostres Taifes. Prosseguint amb ells fins l’hora de la migdiada. Després, de vesprada, toquem a les entrades, mora i cristiana, en acabar es torna a l`hostal i ens “arreglem” per a la nit. Sopem a la cabila i comença la xaranga i els “ballarucs”. Aquesta és la nostra rutina.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

7. Què és el que més us agrada, com a músics, de les Festes d’Oliva? Hi ha molt bon rotllo sempre, tant amb els festers com amb altres companys de la música.

La nit del Putxero i l’Entrada. Des de l’amistat amb el fester, el nivell musical de les bandes que allí toquem, el lloc de descans, fins a l’ambient que creen a aquest poble en festes.

8. Parlem un poc de com tracta el col·lectiu fester als músics: es sentiu ben acollits i respectats a les cabiles? Sentiu que es valora al músic i la música? Majoritàriament sí, el músic és molt respectat pel públic. Oliva, és un poble acollidor i respectuós amb la seua mitja taronja, els músics. Les dues parts necessàries per a la festa.

Ens sentim ben acollits i valorats.

9.I el públic de les Entrades, aprecia la importància de la música? Posa en valor el paper del músic? Connecta amb la música festera? A mi em sembla que sí, encara que quan estic tocant no mire el públic, però, quan acabes l’entrà, que vaig tornant per on he vingut sí que es pot vore com la gent disfruta escoltant les peces que es toquen. Sí, sí i sí. El públic de les entrades disfruta com a nens petits, gaudint en tots els sentits de la música festera en directe, i proporcionant grans aplaudiments que ens omplin de glòria en acabar de tocar cada peça. Al nostre parèixer, les festes d’Oliva són una “passada”, estem encantats de tocar-hi cada any.

Jo pense que sí, només cal vore els carrers plens de gent.

Interludi

Composició musical, més o menys breu, que se sol intercalar entre dos parts d’una obra instrumental o operística.

Records

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

Capitania Cristiana 2018 CrĂ˛nica - Capitania Cristiana Filada Jaume I

2018

Filada Jaume I

CRÒNICA BÀNDOL CRISTIÀ FILADA JAUME I

a ha passat un any, però recorde tots i cadascun dels actes com si fos ahir! La pregunta que em sol fer la gent és quin acte m’agrada més i és de difícil resposta. De tota manera he de dir que abans ja m’agradava, i ara és molt més especial per a mi, parle del dissabte de la presentació de càrrecs al poble, ja que el vaig viure en primera persona, juntament amb la meua Ambaixadora (María Serrano Aguilar).

Aquell dia, a la plaça de l'Ajuntament, amb una calor sufocant, es concentraren els Presidents/tes i banderers/eres de les distintes Filades, amb les escortes de les Capitanies, Jaume I i Marràqueix, i les dues presentadores de l'acte. Es preparen per a vindre a arreplegar els càrrecs. El bàndol cristià és el primer. I quina emoció vaig sentir quan hi van arribar la nostra presentadora (Maria José Mateu Bolo), la nostra banderera (Tere Madero Climent), el nostre president (Josep Serrano Aguilar) i, no cal dir-ho, els nostres veterans que ens van delectar amb una entrada espectacular.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

I després d'un lleuger refrigeri i unes marxes cristianes, vam anar a arreplegar els càrrecs del bàndol moro, escortades sempre, Capitana i Ambaixadora, per l'esquadra de Veterans. Ens van rebre amb unes marxes mores, menjar i begudes per apaivagar la calor i al cap d'una estona, tots plegats, moros i cristians, desfilàrem cap al Parc de l'Estació, que hi estava de gom a gom, on es portaria a cap la presentació de càrrecs festers.

Una vegada donat el començament de l'acte, quan hi vaig sentir el meu nom, una mena d'eufòria, emoció indescriptible i nervis van esclatar dins de mi. Estava passant, hi havia aplegat: era el dia de la meua presentació com a Capitana de tot el bàndol cristià de 2018! La mateixa sensació que vaig sentir el dia de l'entrada cristiana, quan van donar la meua eixida, acompanyada dalt la carrossa de la meua filla i de l'esquadra de Veterans. No hi ha paraules per descriure que hi vaig sentir en eixe moment. És pur èxtasi que sols poden comprendre tots els que han estat en esta mateixa situació. I eixa tribuna on les llàgrimes ja no varen tindre control. Allí estaven els meus pares, emocionats, i els càrrecs moros, que he de dir que sense eixa complicitat i bon rotllo que tenim, les festes no haurien sigut iguals.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

De totes formes, no em malinterpreteu. No dic que la resta d’actes no siguen importants. Tots són espectaculars, i uns sense els altres no serien res. Les festes de Moros i Cristians són la suma de tots: el Pregó, eixe començament a la festa, seguit de la nit del putxero, on tot el poble, siga o no fester, pot gaudir de la festa com si fos un més.

El Desembarcament, a trenc d'alba, on els trabucs acompanyen la lluita entre els bàndols Moro i Cristià, on es representa la pèrdua d'Oliva que hi queda en mans mores i donant pas a l'espectacular entrada de les tropes de la Mitja Lluna.

Per últim, la Reconquesta l'acte on els cristians recuperen el poble amb profusió de trabucades i una lluita dalt del Castell, on eixa última frase, “Oliva és cristiana” ressona per tot el recinte. I bé, tots els actes, amb les seues peculiaritats, són especials i imprescindibles, i els recorde, i els recordaré sempre, com un somni fet realitat.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

CRÒNICA ELS VETERANS FILADA JAUME I

e segur que en molts dels escrits d’aquest llibre es fa referència a una persona o a un acte. Jo vaig a parlar dels Veterans de Jaume I, ells són els que ens han fet créixer any rere any. És per això que quan em van dir que en la carrossa on jo anava a pujar en podia acompanyar una esquadra, no ho vaig dubtar ni un segon, quin major honor que anar acompanyada de la maduresa festera de la nostra filada “Els Veterans”. Són ells els que ens han transmés als joves la passió per la festa, la música, les vestimentes i la pólvora, sent els primers a estar en tots els actes. Ara ens estan donant el relleu als joves, la tasca de dur endavant la festa, però sense deixar mai de donar-nos consells i suport. Sé que ho faig en nom de tota la família de Jaume I, vull manifestar-vos el més profund respecte i agraïment pel tracte rebut per tots i cadascun de vosaltres, tant en la festa com en el factor humà. Com a Capitana Cristiana de l’any passat i per l’estima que tinc als Veterans, i a la vegada per deixar-me complir un somni i dur a terme una responsabilitat com al càrrec que representava, adreçar-vos aquestes línies per agrair-vos de primera mà el tracte, la confiança i el carinyo de cadascun de vosaltres. Gràcies.

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

Capitania Mora 2018 Crònica Capitania Mora 2018 Filada Marràqueix

Filada Marràqueix

CRÒNICA BÀNDOL MORO FILADA MARRÀQUEIX

a fa temps que ha passat i, mentre entrellace aquestes paraules, se m'ericen els cabells recordant tot el que vaig tindre la sort de poder viure. Encara avui se'm dibuixa un somriure quan les imatges d'aquest passat any intens inunden la meua ment.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Aquell dissabte de vesprada, quan la llum del sol començava a esgotar-se, va començar el desembarcament Marràqueix. L'arribada de la nostra abanderada donava pas a la travessia pel desert. Uns guerrers estranys, juntament amb l'esquadra de joves experimentats, captaven l'atenció del poble per tal que un ballet de sargantanes presentara al millor ambaixador que haguera pogut tenir. El foc marcava l’entrada de les guerreres més ferotges, que s'encarregaven de protegir a l'harem del capità, i com no, a una favorita de somni que apareixia acompanyada pel sensual ballet de la dansa del ventre. Finalment els remers arribaven a terra per alliberar una amalgama de tropes vingudes de tot arreu. El ballet de la mar va donar pas als Negres meus i tots junts, van conquerir la península i van omplir de goig al capità que arribava escoltat per la seua guàrdia. Com vaig gaudir de veure-vos a tots des de la soledat d'aquell vaixell! Les esquadres oficials Marràqueix, tancaren l’entrada quan ja era ben avançada la nit, una nit on tot va eixir com ho havíem planificat durant tant i tant de temps, amb tantes i tantes reunions, amb tant d'esforç i il·lusió, amb tantes rialles i anècdotes.

Resulta complicat resumir tants moments, tants detalls i tantes sensacions en aquest espai amb unes poques paraules. Si he de triar d’entre tot el passat, em quede amb els moments més íntims a casa dels meus pares, on la favorita m'ajudava a vestir-me i es preocupava una i mil vegades perquè estigués bé i no em traïren els nervis. Em quede amb el somriure tranquil·litzador de l'ambaixador quan el soroll de la gent al carrer era cada vegada més fort i la música començava a escoltar-se de fons.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

Em quede amb la imatge de veure-vos arribar a casa com a esquadra, passant pel mig de la resta de festers. Em quede amb les llàgrimes de la presentadora i amb la força que vaig haver de fer perquè les meues no s'escaparen quan us vaig veure a vosaltres, Marràqueix meus, baixar emocionats pel carrer constitució, en la millor arrancada que veuré mai. Em quede amb els vostres somriures, em quede amb el vostre esforç, em quede amb la vostra força i alegria, que tanta falta m'ha fet per a superar les adversitats. Em quede amb els gestos d'ànims espontanis, amb els vostres aplaudiments.

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

Em quede amb les notes d'A la mar que sonarà per sempre al meu cor. I em quede amb la sensació que no podré mai agrair-vos com cal a tots el suport rebut. Com de diferent és ser Marràqueix, com d’orgullós estic de ser-ho, com d’especial fou que m’acompanyàreu... Gràcies a tots...

Melodia de la Creu Melodia

SuccessiĂł de sons amb coherĂ¨ncia musical

Harmonia de la lluna

Harmonia

SuccessiĂł de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a lâ&#x20AC;&#x2122;orella, tot el que es relaciona amb els sons simultanis.

Filada Mosqueters Capitania Cristiana 2019

102

MOSQUETERS SI O MOSQUETERS NO? Filada Mosqueters

a qüestió que més vegades ha estat plantejada dins la festa ens porta a mirar enrere i analitzar la història dels Moros i Cristians de ben a prop. Estem els mosqueters ben enquadrats dins d’aquesta festa? Doncs bona pregunta! En el transcurs dels anys ha anat sorgint aquest dubte al mig de converses, tant dins de la filà com inclús amb gent de les altres filades. Et pares a pensar-ho mentre parlant de les festes escoltes eixa frase: I, què pinteu els mosqueters en la festa de Moros i Cristians? Si vosaltres esteu fora d’època! Pot ser, al mosqueter tampoc li havia sorgit el dubte abans, ja que ell estima la festa per damunt de tot i no la qüestiona. En eixe instant, queda llançada la pregunta que remou la curiositat de les persones involucrades i apareix la necessitat d’obtenir-ne una resposta. Doncs, mans a l’obra! Mirarem uns anys enrere i buscarem la informació necessària per donar-li llum a la qüestió. Per trobar una resposta, cal plantejar altres qüestions: Què és un Mosqueter? Quina és la seua funció? On va participar? Si no s’emmarquen dins l’època dels Moros i Cristians, dins de quina època es troben? Qui els va fundar? Tots aquests dubtes formen la resposta que busquem i que intentarem trobar. Moros i Cristians d’Oliva 2019

Quan escoltem la paraula “ Mosqueter “, el pensament de la majoria capgira de sobte a la imatge que el cinema ens ha transmès, en interpretar la famosa novel·la d’Alejandro Dumas “Els tres Mosqueters” i posteriors versions d’ella. És amb aquesta imatge amb què la filada Mosqueters viatja en el temps en el transcurs de la nostra festa. Però aquest context no és el correcte, els Mosqueters de Dumas són els mosqueters francesos creats pel Rei Lluís XIII com a guàrdia personal en l’any 1622, els quals, no tenen res tenen a veure amb la figura del nostre mosqueter. Per tant, ens preguntem, hi havia mosqueters espanyols? La resposta és clara, sí que hi havia! I molt abans que els francesos de Lluís XIII. A les últimes dècades, el treball de dos personatges influeixen en el ressorgiment i canvi d’imatge que fins aleshores teníem dels mosqueters, emmarcats en els oblidats “Terços”. La figura del mosqueter espanyol queda clarament reflectida per Arturo Pérez Reverte, amb les seues obres literàries de novel·la històrica, i per Augusto Ferrer Dalmau, amb els seus treballs pictòrics de la història militar d’Espanya. Aquests, indirectament ens esclareixen l’origen correcte i la imatge a seguir de la figura del nostre mosqueter.

103

Si consultem el diccionari de la llengua, podem trobar com a definició de mosqueter “aquell soldat que porta un mosquet”, per tant, indagarem temps enrere per trobar la utilització del mosquet en els territoris controlats per les monarquies hispàniques. Els primers mosquets són utilitzats passada la primera meitat del segle XV, però quan parlem de mosquet no ens referim al que utilitzaven els soldats d’infanteria, que de segur és el que primer ens ve a la ment.

es va imposar notablement als camps de batalla. Aquesta arma podia ser manipulada per un sol soldat a camp obert, però s’havia de recolzar en una forqueta per poderlo disparar en punteria. D’aquesta manera el mosqueter passa de ser un defensor dels castells i fortificacions a un component més en les formacions dels exèrcits, on tindrien la comesa de mantenir a l’enemic a distància o debilitar-lo tot el possible abans del confrontament cos a cos.

Aquests mosquets es consideraven com a peces d’artilleria lleugera per a la defensa de castells i fortificacions, fins i tot, es necessitaven dos soldats per a practicar-lo, ja que el seu pes, de vegades, era excessiu. Aquest també rebia el nom de mosquet de posta, ja que, per poder-lo disparar s’havia de sostenir en el mur de la fortificació. Tanmateix, trobem escrits i cites on aquests mosquets de posta s’utilitzen en tàctiques innovadores fora de les muralles, recolzant-los en trípodes en batalles i escaramusses, que eren combats aïllats i de poca importància a camp obert.

Mosquet alleugerat

Mosquet de posta

L’èxit del mosquet va ser degut al seu poder de perforació d’armadures, a les quals va deixar obsoletes, a més de la gran distancia a què podia fer-ho i la millora de les tècniques per manufacturar-lo. Per tot açò, es va desenvolupar a una versió més senzilla denominada “mosquet alleugerat”. Aquest duplicava l’abast de l’arcabús, tenia un calibre major i, encara que era més car d’adquirir i més difícil de tractar,

Doncs, entenem dels escrits consultats que els mosqueters es varen gestar a la península Ibèrica en els últims anys de la reconquesta i la seua evolució perduraria al voltant de dos segles més, en la defensa de l’imperi espanyol per terra i mar. La participació dels mosqueters en les guerres contra la pressió de l’islam a la península, nord d’Àfrica, Europa, i embarcats pel control del Mediterrani, front als pirates barbarescs i l’imperi Otomà va ser fonamental per dur a terme els objectius d’aquelles disputes. Per tot açò, ens quedem amb la grata impressió que els avantpassats mosqueters sí que tenen a veure amb les nostres festes de Moros i Cristians.

104

compactes de l’enemic causant-li terribles destrosses. El Gran Capità, un geni en l’art de la guerra, va assentar els sòlids fonaments d’un nou model d’exèrcit, suposant la transició de les lleves feudals, exèrcit reclutat, de l’edat mitjana al primer exèrcit modern. Va saber evolucionar les tàctiques de combat i combinar tota mena d’armes multiplicant el seu poder davant l’adversari. Aquesta manera d’organitzar el combat va derivar en la creació dels famosos i temuts ‘Terços’ que eren unitats militars per a garantir la seguretat i control de la monarquia hispànica.

El Gran Capità

“El pare dels mosqueters” Hauríem també de fer esment d’un important personatge, a qui podríem considerar el creador dels mosqueters, aquest no és altre que Gonzalo Fernández de Córdoba i Enríquez d’Aguilar denominat per la seua excel·lència en la guerra com “El gran capità”.(Imatge 3) Nascut l’any 1453, va servir a l’exèrcit entre els anys 1464 i 1504, va ser virrei de Nàpols del 1504 al 1507 i Capità General dels exèrcits de Castella i Aragó, i va faltar a l’edat de 62 anys, en 1515. Va ser en les guerres contra el regne de Granada (14821492) on va destacar com a soldat, arribant a fer presoner al mateix monarca nassarita “Boabdil”. Militar al servei dels Reis Catòlics, a més d’un extraordinari soldat, lleial i valerós, també se’l coneix per la seua gran capacitat d’innovació, organització i reformes de l’exèrcit espanyol. Va crear el codi d’honor del soldat, basat en l’austeritat, l’estoïcisme, l’amor a la pàtria i el fervor religiós. Va fer de la infanteria espanyola una màquina respectada i temuda en tots els camps de batalla durant una llarga època. Els seus coneixements els va adquirir en la guerra guerrejada que va suposar la guerra de Granada, les seues operacions estaven basades en la combinació de les armes de foc i el moviment ràpid de la tropa. Va configurar la infanteria per aconseguir major contundència i sorpresa, incrementant la proporció d’armes de foc portàtils, combinant-les amb les armes convencionals de l’època. D’aquesta manera podien introduir-se en les formacions Moros i Cristians d’Oliva 2019

Terços

Els terços van començar a gestar-se a la península Ibèrica durant el regnat dels Reis Catòlics i a conseqüència de la Guerra de Granada. A més, s’adoptà el model dels piquers suïssos i poc després es repartiren les tropes en tres classes: piquers, espadatxins i ballesters mesclats amb les primeres armes de foc (espingarders i escopeters). No fou molt el temps, en què tardaren a desaparèixer els espadatxins i ballesters i a ser substituïts completament pels homes amb armes de foc com arcabussos i mosquets. “Aguerrits en mil batalles els terços espanyols foren els hereus dels exèrcits creats pel Gran Capità”.

105

1492, fi de la Reconquesta? Quin és l’interval de temps on representem les festes de Moros i Cristians a Oliva? A l’any 711 va tindre lloc l’entrada dels moros a Espanya amb ajuda d’un dels bàndols visigots enfrontats entre ells i que, a la fi, va ser aprofitat per aquests per començar la conquesta de la península Ibèrica. Posant-li fi a aquest període l’any 1492, amb la rendició i entrega del regne moro de Granada a favor dels regnes cristians de Castella i Aragó, la Reconquesta.

Com veiem, el conflicte que comença l’any 711, s’estén al llarg del temps, traspassa les fronteres hispàniques i perdura a través dels segles. En major o menor mesura, la rivalitat cristiana i musulmana és una constant en el transcurs del temps que els confronta en multitud d’escenaris, tant a la part occidental com oriental d’Europa i nord d’Àfrica i control del Mediterrani. I el més rellevant és que les seues conseqüències perduren a través dels segles posteriors. Per tant, en acotar el temps en què es vol interpretar la festa de Moros i Cristians, acabar amb la reconquesta de 1492 és el més comú. Però també ens adonem, que seria normal atorgar a la representació històrica de la nostra inestimable festa, un marge en el temps més ampli, dins del qual poguérem representar de manera més fidedigna totes aquelles evolucions que ocorregueren immediatament després d’aquesta assenyalada data i que foren conseqüència immediata de la Reconquesta. Si acotem els fets a la Reconquesta de 1492, podríem dir que estem fora d’època, però tenint en compte els fets posteriors, i no menys importants, sí que estem totalment dins d’eixa època i, d’aquesta manera, quedem emmarcats a la festa de Moros i Cristians.

Batalles a l’Àfrica

Però, realment acaba tot ací? Tal volta, aquest interval de dates hauria de ser més ampli si cal, ja que les guerres contra l’expansió de l’Islam no acabaren en la península, sinó que continuaren més enllà de les nostres fronteres. En el nord d’Àfrica, cal mencionar les següents conquestes cristianes: Ceuta al 1415, Melilla al 1497, Mazalquivir al 1505, Penyal de Vélez al 1508, Orà al 1509 i Trípoli al 1510. A més de totes les lluites navals pel control del Mediterrani front als pirates barbarescs i contra l’Imperi Otomà. A Europa, sud de la península Itàlica, guerres com Habsburg-Otomanes (1526-1791) en Hongria, Mediterrani, Balcans, Nord d’Àfrica i Malta. Al Mediterrani, destaquem la inacabable lluita contra els pirates Barbarescs. També cal ressenyar la victòria de l’esquadra cristiana de la santa Lliga. Aquesta, comandada per l’espanyol D. Juan d’Àustria, contra l’esquadra de l’Imperi Otomà en la batalla naval de Lepant, l’any 1571, la qual va frenar el domini d’aquests al Mediterrani.

Batalles al Mediterrani

106

UN TÀNDEM PERFECTE Filada Mosqueters

la Filà Mosqueters encara recordem aquell 21 de juliol de l'any 2013 a la nit, just acabant ja les festes, unes festes molt especials, ja que també ostentàvem la capitania del bàndol Cristià. De sobte, quan ja ens deixàvem portar per la nostàlgia del que valoràvem com un any irrepetible, ens comunicares que series el pròxim Capità, el Capità més esperat per tota la família. No ens vares donar més pistes, però tothom en la festa sap que un gran capità necessita estar acompanyat per un gran ambaixador. Per fi, el diumenge de festes de l'any 2016 dissipàreu tota mena de dubtes en fer oficial que el tàndem per a la capitania estava format per vosaltres dos, Jaime Garcia Lorente i Ivan Chamorro López. Amb la confirmació dels vostres càrrecs la filada s'inundà d'optimisme i ganes de treballar per la festa creant un corrent d'energia positiva que ha fet créixer a la filada en els últims anys i que en aquest 2019 continua, consolidant així als Mosqueters com una de les filades més nombroses en el bàndol Cristià. L'objectiu de la filada amb aquestes paraules no és altre que agrair la valentia d'assumir la responsabilitat d'uns càrrecs amb tanta rellevància al món de la festa, donar-vos les gràcies per no perdre l'alegria cada divendres i animar-nos a continuar treballant, no per una capitania sinó per la filà, per fer que tots nosaltres reconeguem aquest any com un any especial i perquè heu sigut capaços de transmetre els vostres sentiments i fer que cada mosqueter en aquest any 2019 puga sentir-se capità i ambaixador. L'objectiu d'aquest escrit no és altre que mostrar el nostre agraïment per formar: UN TÀNDEM PERFECTE.

Moros i Cristians d’Oliva 2019

107

110

L’ESPARDENYA, LA NOSTRA XARANGA Filada Almoràvits

Moros i Cristians d’Oliva 2019

111

ls nostres 26 anys, tot i que els dos primers anys vam tindre músics locals i d’una població veïna, va ser un encert trobar-nos amb uns xicots joves, i altres persones majors, que feien música de festa i festera. El maridatge entre la Filada Almoràvits i la Xaranga l’Espardenya és molt autèntic. Formem un tàndem quasi perfecte. Les complicitats entre uns i altres ja són de molts anys i encara que de vegades, com en qualsevol matrimoni, hi ha discussions i alguna rabieta, l’estima entre uns i altres és més que evident. I és que en la Xaranga l’Espardenya, de Benissa, hi ha músics professionals, persones que es fan els seus propis arranjaments, i que a més de fer la feina ben feta, gaudeixen i fan gaudir les persones que acudeixen a la seua crida. Si el pas del temps produeix baixes de components en la filada, per cansament, perquè no s’han deixat captivar per la festa, perquè només volien participar de la capitania... amb els músics passa exactament igual. Perquè es fan majors, tenen altres responsabilitats i no poden anar-se’n quatre dies fora, que encara que molts pensen que van a divertir-se –que no és fals, realment el músic gaudeix fent música - van a treballar. La nostre memòria rescata noms de músics emblemàtics que han deixat la xaranga, com ara Lucas, Bernat, Quique... l’entranyable Vicent (el uelet) o l’amic David, que per motius laborals resideix a l’estranger. Tants músics que han passat per la cabila, i amb tantes i tantes anècdotes, que ha creat un fort vincle d’amistat. La figura del músic és essencial en la Festa i en la Filada Almoràvits trobem molt essencial la nostra xaranga o bandeta, que tan se val, i és com un segell de qualitat que tenim, i que voldríem mantindre molts anys. Una abraçada espardenyística i bona festa!

112

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

113

Pasdoble i

Peça de música festera, amb compàs binari o q per a acompanyar o marcar el pas d’un cos de

les fil

i Marxa

quaternari, de ritme regular i solemne, escrita tropa o dâ&#x20AC;&#x2122;un seguici.

lades

Bàndol Cristià

Particel·les

...partitura en la qual només hi ha escrit allò que ha d’interpretar un sol intèrpret o un grup d’intèrprets que toquen o canten exactament el mateix, a diferència de la partitura general...

118

President - Josep Parra Mestre Vicepresident - Gema Garcia Chillon Secretària - Fernando Borràs Peris Tresorer - Sonia Rodríguez García Primer Tro - David Blasco Sanchis

Filada Jaume I 1977

Abanderada

President

Ana Fe Llorens Mallol

Josep Parra Mestre

Banda Oficial Xaranga Garanxa

80 membres adults 30 xiquets

Moros i Cristians d’Oliva 2019

LA MÚSICA EN LA NOSTRA FESTA

uè seria de la vida sense música? Què seria de les Festes de Moros i Cristians sense poder gaudir d’una bona marxa? La música, sens dubte, exerceix una important força emocional sobre les persones, trau el millor de cadascun de nosaltres. La música no entén d’edats, classes socials, sexes ni distincions de cap tipus. Molts dels millors moments de la nostra vida els associem a una cançó. Moments com els que vivim durant les festes de Moros i Cristians a la Filà Jaume I. Inexplicable el que sentim quan el tercer dijous de juliol, any rere any, ens col·loquem la gel·laba i la nostra benvolguda xaranga “Garanxa” arranca amb un pasdoble dianer i anem tots junts a concentrar-nos al passeig per a donar pas al pregó de les festes. El famós “cabileig”, on visitem els caus de les altres filades, fent la nostra entrada triomfal amb la coneguda marxa “Conquista del Paraíso”, reversionada amb canvis de ritme que provoquen que acabem tots junts ballant eufòrics. I què dir de l’entrada cristiana, quan les nostres esquadres baixen desfilant per l’avinguda de Loygorri al compàs de les nostres marxes, “Noble Guerrer” i “Leima”. La primera, estrenada en la Capitania de l´any 2012, és obra de Joan S. Mont; la segona, estrenada en la Capitania de l´any 2018, de Vicent Mengual. Un orgull per a nosaltres desfilar pels carrers d’Oliva amb aquestes marxes que han sigut creades especialment per a la nostra Filà, sent pioners en allò que fa referència a marxes cristianes que contenen lletra. Instruments afinats i músics donant-ho tot per a fer-nos gaudir al màxim amb la seua música. Llavors, què seria de les festes de Moros i Cristians sense música? Impossible imaginar-ho…

119

120

Filada Mosqueters

President - Salvador Llácer Bolo Vicepresidenta - Rosa Lledó Climent Secretari 1 - Joan Sanchis Ascó Tresorer - Germán Valbuena Valbuena Primer Tro - Jose Roig Mateos-Aparicio Vocals - Ester Bolo Huéscar | Laura Marco Server | Reme Mullor Ribes | Jose Pizarro Gandia | Óscar Prieto Ramos | Fèlix Soria Peiró | Carlos Sánchez Herrero (Cubiler)

1977

Primera fundació 1952

President

Abanderada

Salvador Llàcer Bolo

Ainoa Garcia López

Banda Oficial U.M. Sta. Cecilia de l’Alqueria de la Comtessa

140 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

uè seria de les Festes de Moros i Cristians sense la música, sense les bandes; la música és el pilar fonamental de les Festes. Qui no ha taral·lejat alguna marxa de moros i cristians? Qui no s’ha posat a desfilar al pas d’una banda de música? Crec que tots ho hem fet. Els moros i cristians sempre han estat lligats a la música, la marxa cristiana es caracteritza per tindre un ritme de desfilada alegre. Els Mosqueters, fins a l’any 1988 desfilàvem amb el pasdoble Xàbia, on teníem la peculiaritat de desfilar fent unes coreografies que animaven al públic, fent com una serp o creu giratòria mentre movien el seu barret per l’aire. A partir de l’any 1989 vam innovar amb les marxes cristianes formant esquadres dirigides per un cap d’esquadra amb massa, amb una bona quantitat de marxes cristianes per a les entrades com ara Victor, Capitania Cides 1986, L’Ambaixador Cristià, Cid, Apòstol Poeta «R. Duyos», Aragonesos 99, Creu Daurà, El Grifó d’or, Aralk, Jéssica, Mosqueters d’Oliva i La Cruzada. Hem estat acompanyats per distintes bandes i agrupacions musicals de la zona. La primera banda que vam tindre va ser La Primitiva del Palomar des de l’any 1977 fins al 1996; després hem tingut la Banda dels Joves i Vells d’Oliva, l’Agrupació Musical Santa Cecília d’Ador i l’Associació Artístico-Musical d’Oliva; i en l’actualitat tenim la Unió

121

Musical Santa Cecília de l’Alqueria de la Comtessa, amb la qual ens lliga una gran relació. Pel que fa a marxes pròpies, l’any 2007 el compositor Juan Antonio Castelló Cardona, amic del capità de 2007, José Bertomeu, li va fer entrega de la primera marxa pròpia, El Grifó d’Or, dedicada al capità i a Lucia Alemany, la seua dona. L’any 2013, amb motiu de la capitania d’aquell any, el nostre amic i compositor Vicent Mengual va compondre la marxa Mosqueters d’Oliva; una marxa senzilla, pensada per a la desfilada i amb uns jocs rítmics que ens evoquen a la festa. Enguany no podia ser menys, i en novembre de l’any passat estrenàrem el pasdoble NAce de TI, dedicat a Nati, la dona del capità 2019, un pasdoble amb aires contrabandistes, però d’estructura clàssica i amb certs tocs que ens recorden a la peça Mosqueters d’Oliva; i per a enguany la marxa Petius, una encomanda de la dona del capità, Nati i dels seus fills, Andrea i Jaume. El títol fa referència al malnom pel qual la seua família és coneguda, aquesta també està basada en Mosqueters d’Oliva, però transformant-la i transfigurant-la per tal que, encara que amb algun record a ella, siga una peça completament nova i diferent. Ambdues composicions són de Vicent Mengual Caudeli. Amb aquesta marxa es tanca la trilogia mosquetera amb música pensada i creada per als Mosqueters.

122

Filada Masers

President - Vicent Llorca Esteve Vicepresidenta - Monica Castillo Solera Secretari - Julio Llorca Esteve Tresorera - Cristina Ureña Codina Primer Tro - Julio Llorca Esteve Vocals - La filà

1991

Abanderada

President

Joana Martínez Roselló

Vicent Llorca Esteve

Banda Oficial SIUM Xeresa

30 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

123

La música en els Masers d’Oliva

a música és una de les peces claus dins de la nostra festa. Sense la música i els músics que la interpreten, els seus creadors i promotors, no es podria concebre aquesta manifestació cultural que són els Moros i Cristians. És un dels fets que li donen importància i una idiosincràsia que no tenen altres festes. El volum de gent involucrada, la gran quantitat de peces i composicions, la innovació a l’hora de crear, els certàmens, els concerts, premis, enregistraments... fan que les marxes mores, cristianes, maseres i pasdobles siguen un gènere viu i propi dins de l’àmbit musical contemporani. La filada Masers, com a filada cristiana, començàrem a marxar amb pasdobles, a principis dels anys 90, com feien totes les filades en aquella època, sent els més populars Xàbia (de Salvador Salvà Sapena) i Fiesta en Benidorm (de Rafael Domènech Pardo),entre altres. Per a desfilar vam trencar eixa moda del pasdoble i fórem de les primeres filades, si no la primera, a fer servir una marxa cristiana. La peça que més ens caracteritza, i per la qual ens reconeix tot el mon, és Pas als maseros (de Jose Maria Valls Satorres), l’hem utilitzada sempre i encara ho fem. Després, per anar alternant amb aquesta peça es va incorporar la marxa cristiana Cid (de Pedro Joaquin Francés Sanjuan) i posteriorment Tabal i Saragüell (de Mario Roig Vila), que és la que actualment combinem amb Pas als Maseros i amb la qual ens sentim molt identificats.

Una altra marxa cristiana masera, a la qual tenim molta estima és “El Xulet” , que va ser composada per Juan Francisco Sanjuan Rodrigo. La varen encarregar un grup d’amics, components de la festa de Moros i Cristians, per dedicar-la al Capità Cristià de 2014, José Barreres Jordà (Codino) amb motiu de la seua capitania. És, de moment, l’única peça pròpia composada per a la filada. Estrenada per l’Associació Artístico Musical d’Oliva, i dirigida pel seu propi compositor en el Festival de Música Festera d’Oliva el dia 13 de juliol de 2014. La peça, de marcat caràcter maser, ve inspirada en melodies populars i folklòriques de dansà valenciana; així té la singularitat de recuperar un tipus de música tradicional i incorporar-lo a la música de marxes de moros i cristians. Recentment, el mateix compositor, ha fet una versió, diferent a l’original, per donar-li dinamisme i arrodonir més la peça. Les bandes que ens han acompanyat durant aquestos 28 anys i que ens han donat tanta alegria han estat Unió Musical de Llocnou d’en Fenollet, UM de Llutxent , Agrupació Musical de Vilallonga i els nostres actuals companys de batalla des de ja fa uns anys, la nostra estimada i benvolguda Societat Instructiva Musical de Xeresa.

124

Filada Pirates

Presidenta - Mónica Maurí Castelló I Vicepresident i Reglament - Paco Pérez Ledo Tresoreria - Lorena Ciscar Ramírez Secretaria i àrea xiquets- Amalia Ramírez Sabater Comuncació - Joan Porta Martí De Veses Primer Tro - Pablo Orquín Pons Àrea d’ Intendencia/Cubiler - Oscar Alcocer Vocal - Boro Pastor Planes

1976

Primera fundació 1949

Abanderada

Presidenta

Blanca Beneito Cardona

Mónica Maurí Castelló

Banda Oficial Entitat Musical l’Atomika

125 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

a filada Pirates és, en l'actualitat, una de les filades d'Oliva que més obres musicals té en propietat, dedicades a la pròpia filada, o bé als seus festers destacats, i sobretot la que més varietat de gèneres diferents de música festera disposa al seu repertori propi, i esdevé un cas excepcional dins de la festa de Moros i Cristians. Tradicionalment, els pirates sempre han tingut una especial sensibilitat amb la música festera, i una cura especial a l'hora de relacionar-la amb la seua pròpia història. La filada Pirates és una ferma defensora del pasdoble, sent l'única filada d'Oliva que encara fa ús d'aquest gènere per a l'entrada cristiana, i la seua diversitat musical fa que sonen, al seu cubil els dies de festa, per igual, pasdobles, marxes mores, marxes cristianes i música de xaranga. És la pionera a tindre un disc compacte de música festera, editat per la mateixa filada "En roig i Negre, 60 anys de musica Pirata" (Audioart 2009) i que recull algunes de les obres pròpies de la filada, arranjaments, i recuperació de peces antigues, que sonaven a la segona etapa de festa allà pels anys 50. La Filada Pirates compta amb quatre pasdobles de caire molt diferents. "Onze pirates sords" de l'any 2004, del mestre, compositor i bon amic de la filada Pirates, Ferran Escrivà Llorca, que va ser un encàrrec de la junta de la filada per tal de retre un homenatge a l'esquadra dels "Sords", la més veterana de la filada (i de la festa). De l'any 2008 és el pasdoble "26 d'abril", del compositor Raül Ortiz, que va ser un encàrrec d'un grup de festers de diverses filades, i està dedicat al conegut fester Pirata, Paco Perez, i a la seua dona Isa Gisbert, amb motiu del seu casament. De l'any 2009 és també l’innovador pasdoble "Canoners" regal del jove músic i compositor oliver, Paco Vila, a la seua esquadra de sempre, els canoners, amb motiu de la capitania Pirata. De l'any 2010 és l''últim dels pasdobles, "Villasilvana", del mestre Saül Gómez. Dedicat al fester José Luis Blasco "Mantequilla" va ser un regal de la seua esquadra "Taurons de Xangai" per la seua acurada dedicació en la capitania pirata del 2009. Quant a Marxes cristianes tenim "Del Xerecull a Sant Antoni" de Ferran Escrivà, que va ser un encàrrec del capità cristià de l'any 2009 i va ser pensada com a marxa de "càrrecs" en honor a ell i al seu ambaixador, Paco Falgàs; el títol fa referència a dos partides del terme d'Oliva, on el capità i l'ambaixador tenen la seua llar. Del mateix any 2009 és la marxa "Borjos", de Saül Gómez, i està dedicada a Andrés Fuster Iglesias, capità cristià del 2009. Va ser un regal dels seus almiralls, l'esquadra de "Taurons de Xangai", i fa referència al malnom pel qual es coneix a la seua família.

125

L'any 2011, Azael tormo, compositor i cap de la banda oficial de la filada Pirates des de l'any 2007, "l'Atomika,", va compondre "Sweet Caroline" un magnífic arranjament per a Xaranga de la coneguda cançó de Neil Diamond, com a regal, a l'encarregat de Música de la nostra filada, el popular fester Pep Fenollar. Aquesta és una de les peces més estimades en la filada Pirates, i ha passat a convertir-se en tot un himne, ja que anys més tard se li va posar lletra. Com a cas extraordinari, la filada Pirates, malgrat ser una filada cristiana, té en el seu repertori propi dos marxes Mores. La primera,"Tudela Alicaixet" de Raül Ortiz, va ser un encàrrec de l'esquadra especial "Alicaixet" en la capitania Cristiana 2009 per a estrenar-la el dia de l'entrada. El nom fa referència al mític pirata barbaresc, Tudela Alicaixet, veí del Raval d'Oliva. L'altra marxa mora, tal vegada la més coneguda, és "El Salt de Bou "de Saül Gómez, de l'any 2013, que està dedicada al fester Pirata , Arturo "lobo" Llorca, i va ser un regal d'uns amics de la filada amb motiu del seu casament amb Rosana Villalva. El nom fa referència a un paratge de la ciutat d'Ontinyent, d'especial significat per a la família Llorca, i actualment és la marxa mora amb la qual arranca "l'entradeta de l'enginy". Per a "l'entradeta de l'enginy" es va compondre la més nova de les peces dedicades a la nostra filada. L'any 2018, el compositor Azael Tormo, dedicava a la Filada Pirates, la fanfara "Crida a l'Enginy", toc de crida que s'interpreta just abans de la proclama que dóna inici a aquest estimat acte fester.

126

Presidenta - Maria Peiró Serrano Vicepresident - Rafael Domingo Girau Moncho Secretària - Salomé Llorca Savall Tresorera - Amalia Malonda Alemany Primer Tro - Mª José Malonda Alemany

Filada Contrabandistes

Delegat de Banda - Luis José Terrados Cubilers - Vicent Just Salort | Josep Toni Pons Pons Delegats de Joventut - Francisco Javier Rius Serrano | Adrián Fernández Miñana Membre honorífic - Conrado Longas Morera

2004

Abanderada

Presidenta

Roseta Llorca Soler

Maria Peiró Serrano

Banda Oficial Unió Cultural i Musical El Contracant

20 membres adults 13 xiquets/etes

Moros i Cristians d’Oliva 2019

a Filà Contrabandistes volem destacar com a peces més significatives, i que ens identifiquen, les següents: FAROLERO Pasdoble fester de Jose María Valls Satorres. Aquest pasdoble és el més identificatiu de la Filà Contrabandistes des de l'any de la seua Fundació. Farolero ha estat present en cadascuna de les nostres entrades, en la presentació de càrrecs cada vegada que desfila un/a abanderat o abanderada Contrabandista i sempre que arribem al cubil, acompanyats de la banda. El motiu de l'elecció d'aquest pasdoble és perquè en el seu moment, els fundadors van demanar a un músic consell sobre diversos pasdobles que no foren molt escolats en el món de les falles i en aquest moment i després de diverses deliberacions, aquest pasdoble va quedar com a peça identificativa dels Contrabandistes. CAPITÀ JUST Pasdoble Fester d’Enrique Alborch Tarrasó. Dedicat a Vicent Just Salort, Capità Cristià de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva 2016 per la Filà Contrabandistes. Encàrrec de la seua dona, Mª José Malonda, “perquè visca sempre amb la música el record del capità lluitador que ho va donar tot per l’harmonia en la festa i la unitat de la seua volguda filà”. Es va estrenar en el Concert de Festes, en juliol de 2016 per l'Asociació Artístico – Musical d'Oliva, amb la direcció de l'autor. MARIA AMBAIXADORA Pasdoble fester de Miguel Angel Sarrió Nadal. Dedicat a Maria Peiró Serrano, Ambaixadora Cristiana de les Festes de Moros i Cristians d'Oliva 2016, obsequi de la seua família. Estrenat en el Concert de Festes, en juliol de 2016 per l'Associació Artístico-Musical d'Oliva, amb la direcció de l'autor. Es tracta d'un pasdoble contrabandista, escrit no només per al lluïment del cap d'esquadra, sinó per tal que l'esquadra i el públic puguen ser partícips de l'alegria que transmeten els i les Contrabandistes.

127

BĂ ndol Moro

130

Filada Marràqueix

Presidenta - Raquel LLopis Vicepresident - Joan Mata Secretària - Teresa Mascarell Tresorers -Vicente Tercero Primer Tro - Guillem Mañó Intendència - Mireia Roig | Maria Mascarell Cubiler -Ferran Riera | Jaume Cardona Música i esquadres - Helena Mañó

1975

Abanderat

Presidenta

Noah Calafat Sanchis

Raquel Llopis Escrivà

Banda Oficial La Contrabanda

170 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

a música forma part de les nostres vides, de les nostres tradicions i festes, de la nostra cultura popular. De ben segur estarem d’acord a dir que no entendríem la festa de Moros i Cristians sense la música festera, peça fonamental. Ella envolta cada moment, cada acte, ens fa gaudir, emocionar-nos, ens trasllada a moments viscuts... Els Marràqueix entenem la música com una manera d’atresorar records i grans vivències festeres, per això en moments claus de la vida (personal o festera) dels nostres components, la creació d’una peça musical pròpia ha estat el regal elegit per tal d’immortalitzar-los a través de les notes al pentagrama. Bona prova d’açò és el recull de peces dels membres de la nostra filà: •El pasdoble Manolo Arnal (1996) del mestre Miguel Villar. •També de M. Villar al mateix any 1996, el capità Manolo Arnal va regalar a la filada la marxa mora titulada Marrakechs-Oliva. •La marxa mora Als Ulemes i Cadís (2006), de Raul Ortiz dedicada a Álvaro Rodríguez amb motiu de la seua capitania. •20 de març (2009), marxa mora de Franscisco Valor, dedicada a Vicent Roig per la seua família amb motiu del seu 60 aniversari. •La marxa mora Sanchis Capità (2012), de Salvador González, dedicada a Vicent Sanchis amb motiu de la seua capitania. •Pepa Moncho (2013), pasdoble, regal de la seua família, del compositor Idelfonso San Cristobal. •Fester (2015), marxa mora de Saül Gómez, dedicada a Manolo Arnal. Regal de la seua família en el seu 60 aniversari.

131

•Mu’askarum (2016), marxa mora de Joan Mont, dedicada a Vicent Mascarell. Regal de la seua família amb motiu del seu 60 aniversari. •I una de les últimes incorporacions, també del mestre Saül Gómez, és la marxa mora A la mar (2018), regal de les cosines al capità moro de la filà de l’any 2018, Vicente Tercero. Però més enllà de la música així, en abstracte, ens agradaria destacar a tots aquells que la materialitzen, que li donen vida, que la fan possible... els músics. Des dels inicis, els músics han sigut com un fester més de la família Marràqueix. Al llarg dels anys ens han acompanyat diferents agrupacions de les quals guardem grans records i anècdotes. Tots ells han sigut companys de festa, no només als actes oficials, sinó també seguint els nostres combois, burreres i invents Marràqueix d’altes hores de la nit. Què hauria sigut d’un bateig sense banda de música? La nostra primera banda oficial va ser la Unió Musical de Llutxent, després li va seguir durant molts anys la Societat Musical La Lira de Quatretonda, per a després donar pas a la Unió Musical La Nova de la mateixa població. A continuació, ens va acompanyar la Unió Musical La Pobla del Duc fins a arribar a l’actualitat, amb la nostra benvolguda Contrabanda de Benirredrà. Tal és la relació amb els nostres músics, que fora de les festes d’Oliva seguim compartint combois, i fins i tot van tindre un gran detall amb nosaltres amb motiu de la nostra passada capitania. Un dels seus components Sergi Puig, ens va compondre i dedicar a la filada un pasdoble titulat Al peu de l’atles, que ha passat a formar part de l’especial col·lecció de peces musicals dels Marràqueix.

132

Presidenta - Cristina Peiró Gosp Vicepresidenta - Arantxa Molió Guillem Secretària - Isa Galbis Miñana Tresorera - Ana Mas Sanchis Primer Tro - Salva Frasquet Escrivà

Filada Almoràvits 1993

Abanderada

Presidenta

Marina Navarro Savall

Cristina Peiró Gosp

Banda Oficial Xaranga l’Espardenya

140 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

ot i ser una colla festera apassionada per el primer disc compacte que va editar l’aleshores la música, i alguns dels seus components són Junta de Moros i Cristians, l’any 2007, sota el títol músics, no tenim, de moment, una llarga llista de “31 anys de Festa” composicions pròpies. La segona de les composicions es va fer esperar L’any 2002 vam exercir la segona capitania amb fins a 2016. El febrer de 2016 l’AAMO realitzava un Pepe Boscá, un dels fundadors de la filada. La concert de solistes, en el qual va actuar també el capitania comporta darrere molt de treball i esforç, tubista Ángel Garcia. Després del concert, Ángel va però també una bona dosi d’il·lusió. La casualitat va oferir a Miquel la seua marxa “Il Zajj” que s’havia fer que coincidiren a taula, en un dinar de negocis, presentat a l’XI concurs de composició Francesc el futur capità i el músic Enrique de Dios Cintero; Cerdà de l’Olleria (2015), on havia quedat finalista i durant la tertúlia va eixir a relluir la il·lusió de Pepe havia obtingut el premi del públic. En els concursos de poder disposar d’una composició pròpia, i que de composició, les obres finalistes no es poden l’acompanyara el dia de l’entrada. Aquella conversa tornar a presentar a cap altre concurs; Ángel va va continuar en dies posteriors i es va materialitzar pensar que si l’oferia a algun fester, l’obra potser l’encàrrec. Enrique va fer diversos viatges a tindria presència al carrer. Així les coses, Angel Oliva per a perfilar l’estrena, el dia de l’entrada, va fer uns xicotets arranjaments, i va cedir l’obra, interpretada per més de 70 músics de la banda de rebatejada Esquadra Almorabitum, a l’esquadra de l’Associació Artístico Musical d’Oliva (AAMO), que Miquel. Estrenada com a Il Zajj el 28 de març de anaven darrere de la carrossa del capità. A més, 2015 al Teatre Goya de l’Olleria. Reestrenada en el aquell any Enrique de Dios va ser l’encarregat Concert de Música Festera d’Oliva, el dia 17 de juliol de dirigir totes les bandes que participen en la de 2016 al Parc de l’Estació, sona habitualment interpretació del pasdoble Oliva 1990, que dóna darrere l’esquadra. el tret d’eixida als quatre dies grans de festes juntament amb el pregó. Esquadra Almorabitum està enregistrada en el tercer disc compacte que ha editat la Federació de Pepe Boscá-Almoravits, es va estrenar al carrer en Moros i Cristians, l’any 2018, sota el títol “Anem de l’entrada (19 de juliol de 2002), i es va enregistrar en Festa II Oliva 2018”

133

134

Filada Taifes 2003

Presidenta - Silvia Llopis Cotaina Vicepresidenta - Rosana Llopis Cotaina Secretari - Julián López Montaño Vicesecretària - Xaro Sendra Sendra Tresorer - Rafael Compañ Coscolluela Primer Tro - Toni Narváez Masquefa Vocals - Maria Rosa Alemany Llorca | Maite Gregori Tur | Susana Ferrer Salort | Ana García Escriva | Salvador García Pérez | Francisco Savall Gregori Encarregat de Música - Gema Soria Sanchis Encarregat de Loteria - Maria Vicenta Tur Llidó Cubiler - José Cots Cabrera

Abanderada

Presidenta

Ana Català Suñer

Silvia Llopis Cotaina

Banda Oficial Agrupació Musical La Nova de Quatretonda

205 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

a música en els Taifes és sinònim de la banda que ens acompanya des de l’any 2011, Unió Musical la Nova de Quatretonda; aquesta formació és la banda oficial i tots els dies de festa ens fa gaudir amb les seues magnifiques interpretacions de música festera i arranjaments de música actual. Des de la Filà Taifes volem agrair-los l’esforç i dedicació que fan perquè gaudim de la música la setmana de festes, les cares de felicitat dels músics i els Taifes una nit de xaranga seria una manera perfecta de veure que les dos parts en són una realment, i que els músics ja formen part de la nostra família els Taifes. En l’apartat de peces dedicades a membres de la Filà a dia de hui en tenim dos: Al-Ahmar, marxa mora de l’autor Francisco Valor Llorens, dedicada a l’últim Capità Taifa, Carlos Cañamas Monzonis, amb motiu de la seua capitania, aquesta peça fou estrenada en l’entradeta que es va realitzar abans de festes per La Nova de Quatretonda. El de Sempre, pasdoble dianer d’Ildefonso San Cristobal, dedicat a Sergio Bañuls Sempere, actual president de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva, amb motiu del seu 30 aniversari. L’estrena de la peça tingué lloc en la cabila de la nostra Filà per La Nova de Quatretona, i s’ha enregistrat en l’últim disc de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva “Anem de festa II”

135

136

President - Jaime Agustín Llorens Valls Vicepresident - David Veiguela Mengual Secretari -Verónica Salgado Castelló Tresorer - Javier Morant Esteve Primer Tro - Francisco Uber Garcia

Filada Mudèjars 1976

Abanderada

President

Dakota Mena Morán

Jaime Agustín Llorens Valls

Banda Oficial A.A.M Real de Gandia

75 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

137

a Filà Mudèjars compta amb tres peces musicals que representen el caràcter jovial i harmònic que impregna als membres. Aquestes són Mudéjares, Ferrer Capità i Cassalla Mudèjar. Mudéjares és una marxa mora composta l’any de la seua fundació, el 1976 pel compositor Francisco Esteve Pastor (Paco Esteve). Aconseguí el 1r premi en el XIV Festival de Música d’Alcoi i té l’honor de ser la primera marxa mora interpretada al Palau de la Música de València. Durant molts anys es pensà que havia sigut dedicada a la Filà Mudèjares d’Alcoi o a la Comparsa Mudéjares d’Ontinyent, però a l’arxiu de l’Associació Artístico-Musical d’Oliva es troba la partitura d’impremta signada pel compositor: ‘Dedicada a la Comparsa Mudéjares de Oliva cariñosamente’. Per altra banda, la marxa mora Ferrer Capità i el pasdoble Cassalla Mudèjar foren creades pel compositor oliver Joan Salvador Mont i Arnal (Joan S. Mont). La marxa mora Ferrer Capità fou un regal de l’autor al seu company de l’Agrupació Musical Aureba, Salva Ferrer, l’any de la seua capitania (2009). Segons el productor de la marxa, està inspirada en els moviments característics que realitza el seu amic quan dirigeix la seua esquadra. És una marxa clàssica de caràcter guerrer amb molta força del metall, que a l’hora de desfilar anima a realitzar arrancades potents. Aquesta marxa s’interpreta cada any en l’entrada mudèjar per la Banda de Música Real de Gandia. El pasdoble fester Cassalla Mudèjar és un encàrrec de la filà dedicat als càrrecs del bàndol moro de 2015, l’ambaixadora Maria Roig i el capità Paco Ferrer. El nom, poc protocol·lari, prové d’una anècdota d’un fester que en el seu dia digué: ‘S’imagineu que el dia del Pregó digueren pel micròfon Filà Mudèjars, banda oficial El Real de Gandia, interpreten el pasdoble... Cassalla Mudèjar’. A l’instant tot foren rialles. Passat el temps, el final ja el sabeu. Musicalment presenta la peculiaritat que després del fort del trio es pot enllaçar per tocar i desfilar a ritme de marxa mora per mitjà d’un ritardando. Hui en dia s’està treballant per traure lletra a la melodia i poder cantar-la en La Baixada del Pregó. La Filà Mudèjars continuarà apostant per la música festera en directe perquè és la nostra identitat històrica com a poble.

138

President - Ximo Llidó Millet Vicepresident - Julián Cobo Cardona Secretària - Lola Lozano López Vicecretària - Elena Girau Alemany Tresorera -Tere Girau Alemany Primer Tro - Evaristo Barreres Just

Filada Moriscos 1981

Desfilada i bandes - Román Alemany Soria i Paco Martínez Pericás Loteria -Nadia Peiró Llorca i Julián Cobo Cardona Community Manager - Araceli Sansaloni Morell Comunicació Federació - Nadia Peiró Llorca i Ximo Llidó Millet Organització Desembarcament - Jordi Benimeli Alemany Menú Festes - Maribel Alemany Soria i Lorena Mengual Manzanares Gestió Càbila - Elena Girau Alemany, Julián Cobo Cardona i Ximo Llidó Millet

Abanderat

President

Àlex Ardid Peiró

Ximo Llidó Millet

Banda Oficial Xaranga El Dólar

95 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

Si haguérem de triar la millor definició de la música, seria aquella de “La música és la banda sonora de les nostres vides”, allò que et transporta a moments viscuts. I en pensar en la nostra festa, és inevitable ferho escoltant una trompeta, un clarinet o un saxo, rememorar el pregó amb un pasdoble al fons, recordar la cabila amb música festera sonant, mirar Loygorri sentint marxes mores. La marxa mora, eixa música hipnotitzant que et fa ballar ja sigues de cadira, de barra o ballarí. Eixa música que socialitza, quan sona fas esquadra amb qui siga, parles, somrius, gaudeixes... i comparteixes el mateix sentiment, vingues d’on vingues i sigues com sigues. I això és gràcies a elles, xarangues i bandes que ens acompanyen. Per a nosaltres la banda El Dolar és un component més, fins que no arriben, no arranquem, i fins que no ens ho marquen, no ens n’anem. Part fonamental de la festa, que marca el principi i final dels millors quatre dies de l’any.

Per als Moriscos, dos són les peces de les quals podem fer gala. La primera creada l’any 2004, per Jose Maria Bertomeu, amb el nom de la nostra capitana d’aquell any, Anna Mena. Va ser estrenada per la banda Express, hui coneguda com Aureba, i en paraules d’Anna: “Damunt d’un congelador d’eixos grans estava pujada. Millor dit, em van pujar. I a l’instant, va començar a sonar una marxa mora. Aquell “congelador” era màgic, ara ho sé. Va congelar mirades de complicitat, llàgrimes d’emoció i també eixes llàgrimes que cauen quan vols molt a algú, i saps que està sent feliç... eixes! Sentiments, abraçades reconfortadores, olors i paraules... Els va deixar ací, dins meu, per sempre.” La segona, Al-Benimeli, l’any 2010, de Joan S. Mont. Va ser estrenada al Festival de Música Festera, on tots nosaltres vam poder vibrar amb l’explosió melòdica. Jose Domingo Benimeli recorda: “Va ser una sorpresa que mai oblidaré. Descobrir que la meua família havia immortalitzat la capitania, posant-li el meu nom a una marxa, creada per a mi, em va fer molt feliç.”

139

140

Fernando Arnal Gutiérrez Vicepresident - Alejandro Forrat Esteve. President -

Filada Tuareg 1976

Tresorer - Josep Ferran Torres Pons Vicetresorer - Vicent Cañamás Aunión Secretari - Paco Bertomeu Ibiza Vicesecretaria - Maria Bertomeu Soler Primer Tro - Juan Arnal Gutierrez Vocals -Vicent Malonda Barber | Andreu Arnal Gosp | Cristina Alcaraz López | Laia Martínez García | Remei Martínez García | Elena Pastor Fuster | Marta Beneyto Barreres Encarregat Loteria - Toni Llorca Álvarez Encarregat Música - Diego Mestre Fernández Encarregat Protocol - Xavier Torres Pons

President Diego Mestre Fernández

President

Abanderat

Marc Gregori Manzanares.

Fernando Arnal Gutiérrez

Banda Oficial Agrupació Musical Aureba

219 membres Moros i Cristians d’Oliva 2019

a Filà TUAREG comptem amb dos elements diferenciadors pel que fa al tema de la música. El primer, la marxa mora “Tuareg” de Vicent Martí (Villalonga, 1972), estrenada l'any 2000 amb motiu de l'ostentació del càrrec de filada capitana del bàndol moro. Atesa la seua popularitat, aquesta marxa va ser triada com a obra obligada en el I Certamen de Marxes Mores i Cristianes de la ciutat d'Oliva, celebrat al Pavelló Municipal d'Esports (08-02-2003) amb motiu del Mig Any Fester, que va guanyar la Banda Juvenil de la Societat Primitiva de Llíria. El segon, el que de broma anomenem la 'Performance'. Divendres de festes, abans de dinar, i des del 2010, aquest primer any per sorpresa, els músics de la nostra xaranga oficial, la de Lloc Nou d'En Fenollet primer, i l'Agrupació Aureba en l'actualitat, juntament amb totes i tots les i els membres de la filà que són músics, interpreten tres peces festeres: el pas maser, “Tabal i Saragüells” de Mario Roig Vila, en honor a la

música de 'l'altre bàndol ', la marxa mora “El President” de Miguel Picó Biosca, en honor al President o Presidenta de l'any de la nostra filà i, per acabar, “Tuareg”, la nostra marxa en honor de totes i tots nosaltres. Com és lògic, tothom fa esquadres i, per torns no establerts, qualsevol càrrec passat, Capitans i Ambaixadores o Ambaixadors ixen a demostrar llurs habilitats com a Cap d'Esquadra. Moment per a viure'l. Com algú de nosaltres va dir el primer any: “Açò no es paga amb diners”. A aquests dos ja consolidats, voldríem afegir una novetat per a enguany. En el moment de redactar aquestes línies es troba en procés de gestació un pasdoble dianer que voldríem estrenar el dijous dia 18 a l'arrencada de bandes de música posterior al Pregó Fester de les Festes de Moros i Cristians de 2019. L'autor és el compositor Vicent Tobar Pastor (Bellreguard, 1982) clarinetista, professor de clarinet i harmonia, compositor de música per a banda i creació de música i disseny de so per a videojocs. Actualment treballa en les produccions Dragon Ball Symphonic Adventure i Games&Symphonies . Bona música i bones festes!

141

142

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2019

Coda

Fragment que tanca tota una composició musical o una part d’esta.

Guia comercial Gràcies a les firmes anunciants pel suport a la Festa de Moros i Cristians d’Oliva

144

L’Ajuntament d’Oliva amb les Festes de Moros i Cristians

Moros i Cristians d’Oliva 2019

UN COLÂ·LABORADOR

Gabriel Ciscar, 10. bajo 46780 OLIVA (Valencia) Tel.: 96 285 61 35

Mรกrmoles Bolinches Pol. Ind. El Brosquil, C/ Nicolau Copernic, 2 Telf. 96 283 84 00 - Mรณviles: 686 981 862 - 696 798 632 46780 OLIVA (Valencia) e-mail:marmolesbolinches@gmail.com

inf oliva

Servicios informáticos LOPD Venta y reparación Asesoría informática Peritajes informáticos Aplicaciones a medida Formación bonificada

Paseo Gregorio Mayans, 20A bajo 46780 OLIVA (Valencia) Tel. 96 285 55 00 infoliva@infoliva.com - www.infoliva.com

Salvador GarcĂa Riesco

96 285 42 15 676 49 47 29

Carrer Papa Alejandro VI, 5 OLIVA

FLORISTERĂ?A ART FLORAL

Avda. Loygorri, 4 Oliva - Valencia Tel. 96 204 29 33 / 687 892 791 Email: catalinatercero.artfloral@gmail.com Facebook: Catalina Tercero Art Floral Instagram: @catalina_tercero_art_floral