EN PRIMER PLA

EN PRIMER PLA/Reportatge

Diagnòstic financer de la farmàcia

Després de la pandèmia, s’introdueix un nou temps per a tots els sectors. La farmàcia també està en aquest procés dictat pels canvis del mercat. Quins passos cal donar a nivell financer? Quins indicadors controlar?

Juan Antonio Sanchez

Economista Assessor Fiscal. Soci Director TAXFARMA, S.L. www.taxfarma.com

Les finances de moltes farmàcies s’han vist afectades per modificacions dràstiques en el seu dia a dia. Probablement, comenci un període de mirar cap a dins. És indubtable la importància de la recuperació, consolidació o increment de la facturació, però també passa a primer pla el control financer de l’activitat. És a dir, aspectes com la previsió i anticipació s’han d’analitzar amb una metodologia pautada. Per això, és necessari realitzar una diagnosi financera.

Principals ràtios a analitzar

Per aconseguir aquesta diagnosi, cal conèixer les principals ràtios a analitzar mensualment o trimestral, per detectar punts febles en l’estructura financera de la farmàcia. Així es tindran alertes i bons signes de l’evolució econòmica del negoci.

Cal analitzar les ràtios derivades del balanç de situació, que podria assemblar-se a una motxilla amb part davantera i una altra al darrere. A la davantera està l’actiu de la farmàcia, principalment la inversió que s’ha fet en ella, l’estoc, el que poden deure els clients (Seguretat Social i particulars) i la liquiditat disponible. En la del darrere hi hauria el passiu de la farmàcia, compost per allò que es deu (a llarg termini-préstecs, o a curt, principalment proveïdors de mercaderies de la farmàcia). Amb aquesta anàlisi es revisa la salut financera de la farmàcia, perquè no hi hagi un desequilibri entre les dues parts que provoqui un problema de supervivència empresarial.

Hi ha moltes ràtios financeres, però, en l’actual context, algunes seran clau per a la diagnosi.

· Liquiditat:

Descriu en percentatge l’actiu circulant, amb el que compta el farmacèutic per poder fer front als seus pagaments en un any. Es tracta de saber si amb el que hi ha a la caixa i al banc, afegint el pendent de cobrar i l’estoc pot fer front als pagaments a curt termini.

Disponible + Realitzable + Estoc Passiu circulant (exigible a curt termini)

“Òptim”: 1,5 <RC <2,0

Aquesta ràtio indica “el número de vegades” que la farmàcia pot fer front als seus deutes en un entorn de venciments periòdics. Si és superior a 2, la farmàcia tindria el que es denomina “actius ociosos”. Estaria perdent rendibilitat a curt termini. Si, en canvi, és inferior a 1,5, podria patir tensions de liquiditat immediates. La farmàcia haurà llavors d’estar molt alerta, al poder tenir problemes per pagar els deutes a un any. Aquest índex és un avís d’un possible major endeutament.

· Prova àcida:

Descriu la capacitat immediata de la farmàcia per fer front als seus deutes de menys d’un any de venciment. Es diferencia de la ràtio de liquiditat perquè no té en compte en el càlcul l’estoc o inventari. Considera només el disponible al banc i a la caixa més el SOE per cobrar, front a les factures que la farmàcia haurà de pagar abans d’un any.

Actiu circulant Passiu circulant (exigible a curt termini)

Òptim proper a 1

EN PRIMER PLA/Reportatge

Una sobrevaloració de l’estoc necessari sol ser la culpable que aquesta ràtio no es trobi en valors òptims. L’estudi mensual / trimestral d’aquesta ràtio és bàsic per a una conclusió anual i un canvi en la política d’aprovisionaments. La farmàcia lluny de l’òptim ha de vigilar l’estacionalitat de les seves compres. És recomanable ajustar més l’estoc i tenir menys diners invertits en les prestatgeries.

En farmàcies de recent compra o obertura aquesta ràtio pot mantenir aquestes xifres en els primers anys. Tot i així, es recomana una disminució a curt termini.

· Endeutament

Descriu fins on pot deure la farmàcia en virtut del que té. L’ideal seria que no perdi autonomia financera davant dels seus proveïdors habituals, ni que tampoc tingui excés de capitals propis.

Recursos aliens (a llarg i curt termini)

Recursos propis (Total passiu)

0,4> òptim> 0,8

Aquesta ràtio indica com està la farmàcia en obligacions de pagament. I com té distribuït aquest deute. És a dir, quant podria pagar amb els “diners prestats” i quant ho faria amb el “propi”. Quan una farmàcia és adquirida, pot presentar valors extrems pel gran finançament a llarg termini.

Per a un valor inferior a 0,4, es recomana estudiar el finançament en l’adquisició d’immobilitzat i destinar una part de l’estalvi particular a altres inversions, d’aquesta manera la rendibilitat del capital aportat al negoci puja i se li afegeix la rendibilitat al capital invertit fora de la farmàcia.

Per a un valor superior al 0,80 s’ha de revisar la repercussió de l’endeutament en el compte de resultats, i valorar el cost que suposa aquest endeutament. En aquesta situació, aportar capital propi al negoci pot ser rendible.

Una ràtio entre 0,4 i 0,8 mostra una situació òptima d’endeutament. Per mantenir aquesta xifra, una bona opció és revisar al trimestre deutes financers aconseguint la CIRBE del Banc d’Espanya amb el certificat digital de l’Agència Tributària.

· Fons de maniobra:

Descriu l’equilibri patrimonial de la farmàcia, amb el que compta el farmacèutic per poder dur a terme la seva operativa diària. Un fons de maniobra en negatiu indica problemes financers, suposa que part de la farmàcia estaria finançada a un any vista.

ÉS MOMENT D’ANALITZAR AMB UNA METODOLOGIA PAUTADA LA PREVISIÓ I ANTICIPACIÓ DE CIRCUMSTÀNCIES DETERMINADES QUE PUGUIN OCÓRRER A LES FARMÀCIES

Actiu corrent - passiu corrent

Òptim positiu

Aquesta ràtio indica que la farmàcia té capacitat per tornar el que deu en aquest termini. L’òptim d’aquest índex tampoc ha de ser molt més elevat, ja que incorreria en uns costos financers (interessos pagats al banc per préstecs).

Si la ràtio és superior a 0, hi ha tranquil·litat davant els pagaments a un any. Per a imports negatius, una de les mesures és revisar el finançament de l’immobilitzat i assegurar-se de la capacitat de devolució a curt termini dels préstecs associats. Ajornar els deutes de curt a llarg termini serviria per reduir les quotes i esmenar els problemes que originen aquesta situació.

Aquest índex té una singularitat en la farmàcia, que, al tractar-se d’un empresari individual, el seu capital és “mòbil” i no fix com el d’una societat mercantil.

Períodes de pagaments i cobraments

El període mitjà de pagament descriu en número de dies el període mitjà que la farmàcia paga les seves compres. És vital en la gestió de l’estoc de la farmàcia. Ja que d’una optimització de l’estoc dependrà la seva salut econòmica i fiscal.

Saldo proveïdors (pendent de pagament) x 365 Compres totals

Aquesta ràtio indica quant triga a pagar la farmàcia les seves factures de proveïdors. Un dels majors reptes és adequar la política de compres als disponibles líquids. És a dir, quin serà el moment òptim per pagar les compres, en virtut de quan es cobren les vendes? Cal tenir present que en el pagament a més de 30/60 dies es comencen a patir interessos per l’ajornament. En virtut del període mitjà de cobrament, prèviament analitzat, la farmàcia haurà d’ajustar les seves condicions perquè no hi hagi un desequilibri entre les dues ràtios esmentades.

El període mitjà de cobrament descriu en quantitat de dies el període mitjà en què la farmàcia cobra les seves vendes. Aquest termini s’ha d’emmarcar en la singularitat de les vendes d’una farmàcia, les quals, en virtut del seu percentatge a la Seguretat Social, modificaran aquesta ràtio.

En farmàcies amb alts percentatges de venda lliure, aquest termini serà sensiblement inferior que en aquelles amb facturació a la Seguretat Social elevada.

Saldo clients (pendent de cobrament) x365 vendes totals

Aquesta ràtio indica quant triga a cobrar la farmàcia les seves vendes a crèdit. Per al seu estudi, és vital la seva comparativa amb el període mitjà de pagament. D’aquesta manera es veurà com està la caixa de la farmàcia pel que fa a cobraments i pagaments.

Aquests índexs avaluen la situació fotogràfica de la farmàcia, és a dir, en un moment determinat, amb el bo i dolent que implica l’anàlisi estàtica.

I és que no serà la mateixa liquiditat, si la calculem el dia després de pagar la declaració de renda anual, que quan s’ingressin les vendes de la Seguretat Social. Per això, les ràtios financeres demanen un estudi dinàmic i evolutiu que garanteixi la diagnosi correcta.

El compte d’explotació

És obvi que, a més, és imprescindible revisar el compte d’explotació. Aquest reflecteix l’evolució des del principi de l’exercici. I, mitjançant determinades ràtios associades, s’intentarà predir cap a on va el resultat de la farmàcia.

Per a això, hi ha moltes ràtios, però algunes són bàsiques per a la farmàcia. És el cas de la rendibilitat econòmica. Descriu en percentatge el que renda la farmàcia. És a dir, quina relació existeix entre allò invertit i el benefici produït. Mesura l’eficiència empresarial, el marge net.

Rendiment activitat empresarial (farmàcia) + despeses financeres Actiu total

Aquesta ràtio derivada del compte de pèrdues i guanys ofereix el marge de beneficis (sense tenir en compte l’efecte d’un finançament). En compres o obertures de farmàcies, aquesta serà inferior a causa de l’efecte de l’amortització de les inversions realitzades. En aquests casos, ha de corregir-se minorant la despesa fiscal per amortització anual.

Un concepte important a depurar en aquesta ràtio és si és “abans o després d’impostos”. Ja que, per a una bona anàlisi de la rendibilitat, serà bàsic desdoblar aquesta ràtio en aquestes dues vessants.

La identificació i anàlisi de les ràtios de la farmàcia ha d’acompanyar-se de la implementació d’ajustos. Aquesta anàlisi s’ha de fer periòdicament, a comptabilitat “tancada” cada mes i de forma trimestral. També acabat l’exercici fiscal. Analitzant aquestes ràtios, cal tenir en compte que és vital que la informació sigui rigorosa, i l’anàlisi es compari temporalment.

UNA SOBREVALORACIÓ DE L’ESTOC QUE NECESSITA LA FARMÀCIA SOL SER LA CULPABLE DE QUE LA RÀTIO DE LA PROVA ÀCIDA NO ES TROBI EN VALORS ÒPTIMS

Altres ràtios fonamentals

Una altra ràtio que convé analitzar és la rotació d’inventaris. Descriu el número de vegades que es vendria l’inventari fins a esgotar existències. Com més alt sigui, més eficient serà la gestió de l’estoc. Els softwares de gestió de la farmàcia proporcionen aquesta dada fins i tot per famílies, coneixent d’aquesta forma els punts febles de l’inventari.

Per la seva banda, les vendes per empleat descriuen la productivitat dels empleats de la farmàcia. Els estudis realitzats en empreses amb un perfil com la farmàcia, mostren una mitjana d’aquesta ràtio entre 250.000 i 300.000 euros / empleat / any. La validesa d’aquesta ràtio ha de sotmetre’s al paper laboral desenvolupat pel titular de la farmàcia. Si la ràtio se situa per sota de 250.000 euros, la farmàcia ha d’optimitzar la seva gestió de recursos humans. Seria recomanable revisar les retribucions de la plantilla i fomentar altres tipus de retribució més social i menys economicista o, de vegades, crear un pla d’objectius de venda anual, amb un desglossament de famílies.

Vinculat a això, hi ha el cost mitjà d’empleat. Aquesta quantitat inclou les remuneracions tant en metàl·lic com en espècie i les cotitzacions socials que el farmacèutic paga per cada un dels seus empleats.

x12 mesos Plantilla mitjana (mitjana empleats sense comptar el titular)