'Jo visc' - Llibret Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2022 by Falla Castielfabib

Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Jo visc Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2022

Anna Ruiz Sospedra

Anna Ruiz Jo visc Òbric el text amb una cita del llibre que m’ha suggerit la temàtica de la falla que es plantarà a març que naix com a homenatge aquest preciós llibre per les sensacions que em va despertar i les reflexions que em va dur la nota final del seu autor, Max Aub.

“¿Qué es el despertar? Se ausenta el sueño sin sentirlo, vuelve a serse; regresa el pensamiento ido. Silencio de adentro y de afuera. Cerrar los ojos no basta para reaprender y reemprender el sueño. Además, ¿Para qué? Sigue siendo el que fue, dulce continuidad. Vive” (Aub, M. p. 9) Comença el llibre amb un despertar i acaba amb un adormir-se per el mig la celebració a la vida, un adelitar-se amb els detalls més superflus, un bany de quotidianitat viscuda amb els sentits i una ment relaxada disposada a rebre. Així vaig percebre la lectura de “Yo vivo” acaronant cada llançol, escoltant cada soroll, olorant cada aliment cuinat, sentint cada brisa de mar, desbotonant cada botó... Però tanmateix la nota final del llibre escrita per el propi autor 15 anys després va deixar-me gelada, eixa vida llegida havia sigut truncada, com truncat es va quedar el llibre. La Guerra. L’esclat de la guerra li va fer abandonar no només la novel·la, si no la vida en certa manera, a ell i a totes les persones de l’Estat Espanyol. Milions de persones la perderen, altres no tornarien mai a ser el que eren.

<<Lo miro con cariño porque es el libro que pudo ser y no es>>

ANNA RUIZ - JO VISC

Aquesta frase tal vegada puga definir totes les vides truncades per la Guerra Civil Espanyola, per qualsevol guerra. Què ens depara desprès? Cóm ens transformen les barbàries, les desgràcies? Com afecten a generacions posteriors que no les han viscut però sí viuen les conseqüències, al mateix temps que es continua vivint en un present on encara hi han guerres. Em va abordar la inquietud. Es remenejaren de nou les preguntes per el patiment d’atrocitats desconegudes per les nostres generacions. Et qüestiones el silenci del que va passar, et preguntes per les migracions forçades, per l’exili involuntari i el voluntari. Et preguntes per els que es quedaren, per el què també patiren, per allò per el que continuaren lluitant (encara que vaig deixar de jutjar a uns i a altres fa anys després de llegir “El pianista” de Vázquez Montalbán). Però malgrat la melancolia a la que et transporta la nota de l’autor per sort no deixa de quedar latent la vida, la vida assaborida per damunt de totes les coses, a la qual ens hem d’agafar com un salvavides com fa Albert Camus: <<En mig de l’hivern sabia que en mi hi havia un estiu invencible >> Camus torna a la bellesa dels seus paisatges de joventut a Tipasa per retrobar-se en si mateix, amb el que fou, aquell que gaudia la vida i la bellesa del moment, sense pensar a la vida incerta que encara estava per recórrer. I l’ultim Camus necessitava d’aquell per agafar la força suficient per continuar enfrontant-se, després de tot el viscut i superat, a una Europa buida d’il·lusió i avocada a la deshumanització. El que serà una “Europa Unida”: pels interessos, pels números i pel capital. Tal vegada la decepció sempre estiga latent però el perseverar en el que es creu és necessari per alimentar l’ideal que fa continuar endavant. Així vull llegir “Yo vivo” i tota obra que em faça gaudir de les xicotetes coses de la vida malgrat tot. I potser per a Aub el seu llibre fou la Tipasa de Camus on poder retrobar-se amb si mateix i conservar-lo <<in memoriam>> com brinda la seua dedicatòria. 1.Aub, M. Yo vivo. (2003) València: Patronato de la fundación Max Aub. 2. Vázquez Montalbán, M. El pianista. Ed. Catedra. 3. Camus, A. El Verano. Bodas. (1995) Barcelona: Edhasa

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

<<Lo miro con cariño porque es el libro que pudo ser y no es>> Max Aub

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2022 Concepte, disseny i realització de la falla ‘Jo visc’: Anna Ruiz Sospedra Llibret: Col·laboradores: Alba Fluixà, Lola Lasurt, María A. Gomar, María Oliver, Ana Villalvilla, Lidia Caro, Teresa Juan, Eva Máñez Direcció i coordinació: Ricardo Ruíz, Nohemí Rodríguez Disseny editorial: Altre (altrestudi.com) Traducció: Nohemí Rodríguez Portada: Anna Ruiz Publicitat: Jorge Dominguez, María Miralles, Belén Más, Paqui Romero i Nohemí Rodríguez Fotografía: Comissió: José Luis Vidal Falla: Oleh Kardash Impressió: La Imprenta CG Dipòsit Legal: V-187-2015 ISBN: 978-84-125011-0-0 © D’esta edició: Associació cultural Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan.© Dels textos i de les seues traduccions: les autores. © De les fotografies: els autors.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Alba Fluixà Jo visc Jo visc amb ulls famolencs que assaboreixen la bellesa tímida, disfressada de quotidianitat. Jo visc amb mans àvides de textures que inciten el goig i amb la pell sempre alerta a qualsevol plaer inesperat. Jo visc amb un nas entrenat per a seguir cada dia el rastre de l’aroma més suggeridor. Jo visc amb una boca disposta i una llengua que s’alegra quan hi ha delícies a l’abast. Jo visc amb una oïda fina que gaudeix amb el silenci tant com d’una melodia. Perquè jo visc sense saber com es trencarà el miratge. A Max Aub.

ALBA FLUIXÀ - JO VISC

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Lola Lasurt Altres mètodes de gestació En novembre de 2020 em vaig trobar, en un cantó al final del recorregut d’una planta baixa del Museu de l’artista Faller de València, amb la Democràcia de José Azpeitia, tombada cap a dalt i sense alé. En eixe moment, jo venia de finalitzar un projecte titulat “Joc de xiquets” molt proper a les idees del psicoanalista infantil D.J. Winnicot, que, en el seu article ‘Some Thoughts on the ‛Meaning of the Word Democracy’ (1950) compara el procés de maduració del xiquet amb processos de democratització per part de les societats dictatorials, al·legant que, en cap cas, ni la maduresa, ni la democràcia, es poden imposar. Com explicava, visitant el museu en Benicalap, de sobte vaig donar amb una imatge de la Democràcia personificada; la criatura democràtica en forma de dona jove nua, tombada ca a dalt i amb els ulls tancats sobre el que pareixia una làpida de bronze. El seu aspecte em va dur a pensar que estava morta en primera instància, però la placidesa del seu rostre em va convidar a creure que tal vegada podia estar adormida. Encara que en eixe moment l’escultura estava sense datar, el que sí que estava clarament indicat era el seu nom “Democràcia” i el del seu escultor, el mestre faller José Azpeitia, nascut en setembre del 1936, el quart de cinc germans d’una família que, en plena Guerra Civil, es va traslladar de Madrid a València, igual que el govern de la Segona República Espanyola. La seua Democràcia va ser el punt de partida del meu següent projecte Cardiograma per a l’Espai 6 de l’IVAM. Quan Azpeitia ens deixà al mes següent de la meua visita al museu, en desembre de 2020, als vuitanta-quatre anys, ja havia demanat als alumnes de l’escola Superior de Formació Professional d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, situada a la mateixa Ciutat de l’artista faller, la realització d’un coixí fet de fusteria de vareta per a traslladar

LOLA LASURT - ALTRES MÈTODES DE GESTACIÓ

la Democràcia a l’Institut Valencià d’Art Modern. Laura Vallés que va escriure un fantàstic i extens article per al llibre vinculat a Cardiograma titulat “Criatures Democràtiques. Se’ls acaba el temps, es destrueixen a elles mateixes?”, en algun moment es referia a la criatura d’aquesta manera:

La seua estètica poc pròxima a la qual acostumen les falles i la seua posició lapidària a la cantonada del Museu semblava ressonar, segons l’artista, amb la situació política del nostre present (plurinacional). Aquesta Democràcia atemporal que desperta preocupació i empatia, dorm o ha passat a millor vida? I Nuria Enguita, comissària de Cardiograma, va deixar escrit:

Podria, però no estava, en el Panteó dels Homes Il·lustres, al costat del mausoleu de Sagasta o el de Dada de Benlliure, o prop del de Cànovas del Castillo d’Agustin Querol, tots amb les seues figures femenines: al·legories de la Història, o la Patriaque Plora, o de la Temprança, la Saviesa, la Justícia, l’Eloqüència, la Prudència o la Constància. Cimeres del funerari huitcentista. I semblaria de bronze, però tampoc. Democràcia, una escultura que representa a una dona jacent, una jove nua, tombada cap amunt amb els ulls tancats. Adormida? Morta? Aliena? Absent, això sí. És una figura de José Azpeitia que ocupa un lloc central en Cardiograma. Fibra de vidre amb pols de metall. Hui Ana Ruiz ens planta altra criatura tombada remetent-se a Max Aub, qui va veure truncat el seu descans en pau en vida molt prompte. La criatura democràtica es va gestar en el ventre de moltes dones, encara que moltes d’elles no arribaren a donar a llum: Es va gestar al ventre de Nella Larsen quan en juliol de 1929 va donar un exemplar del seu llibre Passing a Federico Garcia Lorca, acabat d’arribar a Nova York a bord de l’Olympic amb Fernando de los Rios. Es va gestar al ventre de Maria de Maeztu quan al mes de febrer de l’any següent donava la conferència «La dona i la cultura» en la Universitat de Columbia.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

En febrer de 1935, també es va gestar al ventre de Margarita Nelken, Matilde Cantos, Lina Ódena, Encarnación Fuyola, Emilia Elías, Aurora Arnáiz, Eveline Kahm i Emilia Pagnon, totes elles afiliades a l’Associació de Dones Antifeixistes (AMA), que arribaria a aconseguir les seixanta mil afiliades. Eixe mateix mes es publicaria el primer número de la revista Dones, el seu òrgan de propaganda. Es va continuar gestat quan el 19 de juliol del 1936, es va suspendre l’Olimpíada Popular de Barcelona, alternativa als Jocs Olímpics de Berlín, en coincidir amb l’alçament militar franquista. Moltes participants estrangeres agafaren les armes, convertint-se en l’embrió de Brigades Internacionals; entre elles estaven la suïssa Clara Thalmann i la pintora anglesa Felicia Browne, que va ser alcançada al front d’Aragó per un franctirador. També s’estava gestant al ventre de Conchita Monràs, la dona de Ramon Acín, quan l’assassinaren el 6 d’agost del 36 en les tàpies del cementeri d’Osca, abans d’executar-la també a ella setmanes després, conjuntament amb un centenar més de persones d’Osca. També es va gestar en l’interior de la catedral de Sigüenza on, el 7 d’agost d’eixe any, es refugiaren prop de huit-centes persones per a resistir a l’ocupació de l’exèrcit rebel, fins que aquest va decidir bombardejar l’edifici sagrat. Hipòlit Etchebéhère, cap militar del POUM, va morir en la batalla, però Mika Feldman, la seua dona va rellevar-lo en la direcció de les milícies. La criatura també estava al seu ventre, així com en el d’Aurora Arnaiz, de vint-i-dos anys, qui va comandar una columna de les Joventuts Socialistes durant el setge de Madrid, i en el de Julia Manzanal, que es va convertir en comissaria de batalló amb sols dèsset anys. El 14 d’agost, encara del 36, també s’estava gestant al ventre de Marina Ginestà mentre traduïa l’entrevista que Mijail Koltsov, corresponsal del periòdic soviètic Pravda, va mantenir amb Durruti en Bujaraloz. Segons ella, les paraules de Durruti no agradaren a Stalin. També es gestava al ventre de l’actriu Margarita Xirgu quan es trobava en Amèrica Llatina en una gira amb obres de Lorca el mateix agost del 36 quan va assabentar-se sobre l’assassinat del seu amic poeta just abans de representar Erma, el drama d’una dona tan desesperada per tindre fills que mata al seu marit

LOLA LASURT - ALTRES MÈTODES DE GESTACIÓ

en un moment de fúria. Assolada per la mort de Lorca, Xirgu va canviar el lament de la dona: «Jo he matat al meu fill» per: «Han assassinat al meu fill». Es va continuar gestant al ventre de la miliciana Elisa Garcia Sáez abans de ser ferida per l’exèrcit rebel en la localitat aragonesa de Tardienta. Va ser una de les primeres milicianes assassinades durant la Guerra Civil. Nascuda al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, va ser delegada en la Cooperativa L’Andreuenca i treballadora als tallers de la fàbrica tèxtil de Fabra i Coats, on va començar a militar en la UGT. També s’estava gestant al ventre de Paulina Ódena quan el 14 de setembre del mateix any es va llevar la vida en Granada en veure’s acorralada per les forces sublevades. I també al ventre de Rosario Sánchez Mora quan, un dia després, li va explotar un cartutx de dinamita en la mà dreta. La criatura democràtica també es va gestar al ventre de Georgette Kokoczinski, al morir en lluita en octubre del 36 allistada en la Columna Durruti amb altres activistes franceses que també van morir: Suzanna Girbe, Augusta Marx, Juliette Baudard, Eugénie Casteu, Juliette Baudard, Suzzane Hans i la seua parella Louis Recoulis. René Galissot i Leopoldine Kokes van sobreviure i la criatura democràtica va continuar creixent al seu ventre. I també es va gestar al ventre de Martha Gellhorn quan en març del 37 va arribar a Espanya poc després de publicar en EEUU The troubles I’ve Seen, per a cobrir la nostra guerra com a corresponsal de la revista Collier’s. Just abans, havia sigut contractada per la Federal Emergency Relief Administration de Roosevelt, per a recaptar informació sobre la Gran Depressió conjuntament amb la fotògrafa Dorothea Lange. Igualment, s’estava gestant al ventre de Salaria Kea en arribar a Portbou en abril del 37 conjuntament amb The American Medical Bureau to Save Spanish Democracy amb dues tones de subministraments i equipaments per a setanta-cinc llits d’hospital recaptats en l’Hospital Públic de Harlem, Nova York. Allí, s’havia dut a terme la campanya «Hands for Ethiopia» davant l’ocupació del país africà a càrrec de les tropes de Mussolini que posteriorment van ser enviades a Espanya. Kea va ser l’única dona afroamericana del batalló Lincoln.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Segur que també ses gestava als ventres de Kati Horna i Margaret Michaelis-Sachs mentre treballaven com a reporteres gràfiques en les Oficines de propaganda exterior de la FAI. Posteriorment, Horna també va treballar per a les revistes Libre Studio, Dones Lliures, Terra i Llibertat, Temps Nous i com a cap de redacció en Umbral, on va conèixer al seu marit, el dibuixant José Horna. La criatura també es va gestar als ventres de Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada i Amparo Poch, en publicar, en maig del 37, el Primer número de la revista Dones Lliures, i fundant, així, l’organització del mateix nom que arribaria a aconseguir unes 20.000 afiliades en 1938. També es gestava, entre maig i juny del 37, al ventre de Dora Maar mentre fotografiava les metamorfosis del Guernica. Es va gestar, segur, al ventre de Gerta Pohorylle aquell mateix mes de juliol en primera línia de foc en la Batalla de Brunete; una ofensiva republicana fallida per a disminuir la pressió sobre Madrid amb un elevant nombre de baixes en els dos fronts. En 1934, Pohorvylle, va inventar la falsa identitat compartida de Robert Capa conjuntament amb el seu company Endre Ernö Friedmann, els dos dispararen centenars de negatius baix el mateix nom fins que ella va començar a treballar pel seu compte amb el pseudònim de Gerda Taro. És llavors, quan va anar ella a soles a les trinxeres de Brunete i va morir; allí va cessar la seua mirada femenina sobre la guerra amb el seu últim carret sense revelar. Igualment, també es va gestar al ventre de Tina Modotti el mateix mes de juliol quan va arribar a Espanya com a voluntària del Socorro Rojo Internacional. Apartada de la seua càmera, va treballar en l’organització d’hospitals i va estar en la carretera d’Almeria per a atendre als milers de refugiats que fugien de l’ocupació de Màlaga. Al seu pas per Espanya, Modotti va coincidir amb Maria Teresa León, Margarita Nelken, Iliá Ehrenburg, Vladímir AntónovOvséyenko, Miguel Hernández, Matilde Landa, Maria Luisa Lafita, Alberti… i els metges Norman Bethune i Juan Planelles Ripoll. També es gestava al ventre de Martha Graham quan el mateix mes estrenava la dansa Immediate Tragedy com a resposta a la Guerra Civil Espanyola en el marc d’un curs d’estiu que impartia en la Bennington College Dance School, en l’estat de Vermont de EEUU. Henry Cowell li va compondre la música des de la presó de San Quentin.

LOLA LASURT - ALTRES MÈTODES DE GESTACIÓ

La criatura també creixia al ventre de la ballarina txecoslovaca Mira Holzbajova mentre ballava al Teatre Alkazar de València a l’inici de la seua gira per Espanya en guerra. El diari Front Roig, el 17 d’agost, va escriure com la seua actuació va fer desfilar, mitjançant els seus gestos i actituds plàstiques, l’horror de la vida del poble alemany baix la bota de Hitler i els seu esglai davant l’atac de gasos, finalitzant la seua actuació amb la presentació de “Madame Europa”, qui, vella i envilida, inventa el feixisme. La criatura va continuar creixent al ventre de Martha Graham quan eixe mes de desembre del 37 va estrenar, en el Guild Theatre de Nova York, una segona coreografia dedicada a la nostra guerra civil. Deep Song es balla amb el cos en contracció, donant així una enorme tensió al moviment. Els seus girs, la seua marea de gatejar per terra, contraccions i caigudes, són experiències cinètiques de les vivències humanes en la guerra. Tal com va descriure Ernestine Stodelle a Deep Song. The Dance Story of Martha Graham són «l’anatomia de l’angoixa que sorgeix dels esdeveniments tràgics». Les diverses sequències de moviments de la coreografia al·ludeixen al pes que la dona és capaç de suportar en una situació de conflicte bèl·lic. Graham, que posava especial atenció a les seues lectures a l’hora de compondre les seues peces, va titular la dansa fent referència al llibre de Lorca Poema del cante jondo publicat el 1931 a Madrid i traduït a l’anglés com a Poem of the Deep Song. El gener del 38, Graham va tornar a ballar Deep Song en un recital col·lectiu titulat Dance for Spain al costat d’Anna Sokolow, la Companyia d’Hanya Holm, Paul Draper, el Ballet Caravan, Helen Tamiris i Arthur Mahoney, al New York Hippodrome a benefici del Medical Bureau & North American Committee to Aid the Spanish Democracy. Stodelle continua al seu llibre: “Cada dansa és una espècie de gràfic de febre, de cardiograma, deia Martha. Deep Song era un d’aquests gràfics”. Per acabar, només de moment i a manera d’interrupció, la criatura també es va gestar entre el juliol i el novembre del 38 al ventre de Federica Montseny quan el govern de la república va haver d’allistar al capdavant de la Batalla de l’Ebre xiquets menors batejats com «La Cinquena del Biberó». Es diu que se’ls va esmentar així, quan l’escriptora i la primera dona ministra a Espanya, es va referir a ells d’aquesta manera: «Desset anys? Però si encara han de prendre biberó».

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

María A. Gomar Vidal Últimes paraules És en les cartes on s’existeix més que es va existir en la vida perquè en elles se sobreviu Pedro Salinas Un paper, una llapissera i una incontrolable explosió d’emocions en un espai individual. No per a traçar esbossos de les figures que formen part d’un ritual col·lectiu amb la finalitat d’acomiadar un cicle, sinó, per a acomiadar, en els últims instants de vida, a les persones més volgudes, després d’una injusta sentència. Quines són les «últimes paraules» que redactaren persones represaliades pel franquisme? Com es van sentir moments abans del seu assassinat? Per què després de més de vuitanta anys hem de tindre, com a societat democràtica, més presents que mai les seues missives de pau? L’historiador Dr. Vicent Gabarda estima que almenys 2.237 persones1 van ser assassinades entre 1939 i 1956 per motius ideològics (majorment) en un paredó -per cert, hui dia completament abandonat i sense cap tipus de placa commemorativa- situat en un camp de tir conegut com “El Terrer”, en la localitat de Paterna (València). Els seus cossos van ser traslladats des d’aquest paratge fins al cementeri municipal, a uns 500 metres de distància, i depositats en les més de 100 fosses comunes excavades expressament per a ocultar a les víctimes sense vida. Mitjançant aquesta «estratègia terapèutica»2 el règim franquista s’alliberava de qualsevol sentiment de culpabilitat. L’exili d’aquestes persones assassinades,3 a diferència de l’exili de mig milió d’espanyols i espanyoles, seria al del «subtierro».4

MARÍA A. GOMAR VIDAL - ÚLTIMES PARAULES

El nou règim, violentament instaurat i profundament catòlic, “permetia” a les vídues, germanes, mares i filles5 de les víctimes, retre homenatge als seus familiars en el cementeri municipal únicament l’1 de novembre, dia de Tots els Sants, per descomptat, sense ostentació i en silenci. No sols se’ls va negar l’existència a les víctimes, sinó que a més, se’ls va negar tancar el dol als seus propers. Davant l’asfixiant situació que van haver d’afrontar les famílies, moltes (majoritàriament, dones) es van marcar l’objectiu de mantindre viva la memòria dels seus parents com acte de resistència. Una memòria que no sols s’ha transmés oralment a les generacions posteriors, a les anomenades generacions de la «posmemòria», sinó que està encapsulada en els efectes personals que van poder ser recuperats fa més de vuitanta anys i que han sigut conservats i tractats com a relíquies d’incommensurable valor.6

1 Vicent Gabarda Cebellan, «Els afusellaments al País Valencià (19381956)», (València: Universitat de València, 2007), p. 93. 2 Fernando Mikelarena Peña, «Sin piedad: limpieza política en Navarra, 1936: responsables, colaboradores y ejecutores», (Pamplona: Pamiela 2015), p. 361. 3 Més de 114.000 en tota Espanya entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951, segons el cens de víctimes del jutge Garzón va entregar al jutjat n.5 de l’Audiència Nacional en octubre de 2008. Afirma Wolfgang Kaleck, advocat alemany de drets civils i secretari general del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans, que, segons estàndards actuals, aquest tipus d’actes violents perpetrats durant el franquisme han de ser valorats com a crims de lesa humanitat. Açò vol dir que, «l’estat té l’obligació d’investigar-los i els individus afectats tenen dret a la veritat», no obstant això, «aquestes dues regles són incomplides constantment per l’estat espanyol». (Traducció pròpia) Wolfgang Martin Hamdorf, “Wohin mit den Gebeinen von Franco? Die Blackbox der spanischen Demokratie,” «Deutschlandfunk Kultur», 5 de juny de 2019, https://www.deutschlandfunkkultur.de/wohin-mit-den-gebeinen-von-franco-die- blackbox-der.976.de.html?dram:article_id=450661. 4 Francisco Ferràndiz, «El pasado bajo tierra: Exhumaciones contemporáneas de la Guerra Civil», (Barcelona: Anthropos, 2014), p. 19. 5 No totes les famílies arribaren a conèixer la ubicació dels seus.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Entre els objectes que custodien actualment algunes de les famílies es troben les cartes de comiat dels seus parents, o també anomenades cartes de capella. Es tracta de les últimes voluntats que les víctimes, des de cel·les i incomunicades, traslladaren als seus propers just abans de morir. Segons la historiadora Verónica Sierra, l’escriptura de les cartes es va convertir per a les persones preses en l’únic mitjà de resistència davant «la soledat, l’aïllament i el terror»7 al que van ser exposats i exposades. Els escrits als quals he tingut accés i he pogut treballar amb les famílies,8 van ser redactats pels reclusos des de Sant Miquel dels Reis i la presó Model de València, abans que foren traslladats a «El Terrer». Alguns dels autors dotats d’una sorprenent imaginació, van aconseguir inclús burlar la censura. Aquestes cartes manifesten, per l’estat físic en el qual es troben, una intensa vida social travessada per generacions. En molts casos les paraules han sigut transcrites en un nou suport, encara que l’actual ha sofrit per l’ús, el mateix desgast que l’original. Les cartes tenen formats, tipografies, estils i extensions diferents. Malgrat això, en totes elles es pot observar un denominador comú: les víctimes li demanen als seus familiars que els recorden 6 Per a més informació, veure: Maria Amparo Gomar Vidal (ed.), “Objectes (des)apareguts”, (València: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Diputació de València, 2021). Per altra banda, la doctrina del terror va ser tan extrema que, en determinades ocasions, aquests testimonis van ser destruïts per por a més represàlies, ja que les famílies dels «rojos» eren controlades inclús als seus espais íntims. 7 Verónica Sierra Blas, «Cartas presas: La correspondencia carcelaria en la Guerra Civil y el Franquismo», (Madrid: Marcial Pons, 2016) 8 «Últimes paraules» és un arxiu audiovisual en curs que reuneix cartes de despedida llegides pels descendents més joves. Per a més informació, veure aquest exemple: María Amparo Gomar Vidal (30 de juliol de 2021). «Últimes paraules» [Arxivo de Vídeo]. Youtube, https:// www.youtube.com/watch?v=ulpulsF0nXI&t=12s&ab_channel=Mar%C3%ADaAmparoGomarVidal Text curatorial de la performance «últimes paraules» en Berlín: Vanesa Peña Alarcón, “últimes paraules”, «Revista desbandada», 19 de setembre de 2021 https://revistadesbandada.com/2021/09/19/ ultimes-paraules/

MARÍA A. GOMAR VIDAL - ÚLTIMES PARAULES

per generacions i que visquen sense rancor, encara sabent que moren innocents. Aquestes paraules han penetrat en l’essència dels seus descendents, elles i ells les porten en la seua memòria amb orgull, les busquen, i tal com van demanar en les missives, ho fan per amor, sense ressentiment. «[…] res de rancors, res de venjances, res de revenges […] Sols sent morir per dues coses, perquè soc innocent, i perquè sé en la misèria que vos deixe amb els fills xicotets, però tindré fe en Déu que ell ens ajudarà a dur aquesta càrrega pesada i tan amarga que igual sentiu vosaltres que jo. Besa als nostres fills, guarda aquesta carta per a quan sàpiguen llegir […]» José Alba Expósito, 14 de gener de 1941. Cortesia de M. José Sánchez Alba, neta. «[…] [Rosario] me’n vaig content del teu comportament i pensant en tu i en els nostres fills i altres familiars, espere sabràs fer-ho bé amb els nostres fills i dir-los sempre perquè ha mort el seu pare i que em duguen en la seua ment i en la seua memòria i espere que tu i els xics em tingueu sempre en la memòria. Molts besos a tots. Vosaltres rebreu una última abraçada d’aquest el teu espòs i pare». Miguel Bas Tomàs, 29 d’agost de 1940. Cortesia de Xaro Calabuig Bas, neta.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

«[…] em fique a escriure-vos aquestes últimes lletres com a comiat, vos advertisc que no heu de baixar el cap per res, el que em passa és perquè a algú li moleste jo i així venen les coses. No vos encarregue res més que tingueu resignació i no vos alarmeu per res, perquè en aquests moments les circumstàncies manen, i açò és el que els passa als homes, que no a mi sols, que és a molts milers d’homes i entre tants, m’ha tocat a mi i no hi ha més remei que prendre els temps segons vinguen». Miguel Galan Domingo, 23 d’octubre de 1940. Cortesia de Daniel Galan Valero, net.

MARÍA A. GOMAR VIDAL - ÚLTIMES PARAULES

«Benvolguda esposa i fills, em despedisc de vosaltres amb l’ànima serena de l’home honrat. Adéu, benvolguts meus, el vostre Antonio, salutacions a tots els nostres familiars i amics. Sant Miquel dels Reis. Capella, 2-11-39». Antonio Pastor, 2 de novembre de 1940. Cortesia de Xaro Laporta, neta. Des de fa vuitanta anys, Antonio Pastor, Miguel Galan, Miguel Bas i José Alba, entre “molts de milers”, ens estan donant probablement la lliçó de democràcia més valenta i noble de la història recent. Tindre «últimes paraules» ara i sempre presents, ha de convertir-se en el nostre deure com a societat: «Ha succeït, i per consegüent, pot tornar a succeir» Primo Levi

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

María Oliver Del visc al vivim De ben menuda jugava a ser Luke Skywalker. No recorde percebre el meu sexe com a una qüestió limitativa de cap manera, tampoc pensava que el sexe de Luke fora important. Tots dos erem jedi. Quina importància pot tindre el sexe si eres jedi? Quin sexe té el Mestre Yoda? I Chewbacca o Jar Jar Binks? Sincerament, no estàvem per a xorrades, el Lado Oscuro anava guanyant la partida, la Força, en la seua versió lluminosa, ens acompanyava, de fet, encara ens acompanya. En aquells dies ningú no ens va advertir, ni a mi ni a la meua germana major, que era Han Solo, de ninguna limitació pel fet de ser dones. Eren els primers anys 80 i la igualtat entre sexes era símbol de progrés a les classes mitjanes d’un Estat que intentava eixir d’una llarga dictadura. Entre la prole dels que estaven orgullosos de la recentment estrenada democràcia, les xiques i els xics vestíem igual, pantalons de pana i jersei de pico, tot color beix o granate. El monyo també, “modelo casco”, per a tots igual. Tal vegada no érem conscients, però en aquells anys tots jugàvem a ser lliures, les persones adultes també. Supose que hi havia una necessitat d’eixamplar els marges, de desdibuixar els límits, de trencar etiquetes, després d’anys de repressió i censura. La igualtat era un objectiu, encara que l’home, masculí i singular, fora la mida de totes les coses transcendents. Ser Luke Skywalker o Han Solo era lluitar per alliberar al món de la injustícia, estar sempre a punt per al risc i l’aventura, preparades per a saltar, córrer o pilotar un caça o el Halcón Milenario. No depeníem de ningú i teníem poder per decidir sobre qüestions de vital importància per a la Galàxia. Ningú ens va advertir que fer-se càrrec de les qüestions importants és el que s’espera

MARÍA OLIVER - DEL VISC AL VIVIM

dels homes, i a les xiquetes com la meua germana i jo, només ens deixaven jugar a tindre aquest poder. Nosaltres jugant-jugant, ja anàvem tenint clar el que esperàvem de la vida, però, què s’esperava de nosaltres com a dones? Quan em vaig fer gran, per motius que no venen al cas, encara que el meu passat de Luke Skywalker va influir en el meu incomprensible grau d’optimisme general, la vida em va portar a ocupar llocs de certa responsabilitat i exposició pública. A una escala molt més modesta que Luke, és de veres, però suficient per a adonar-me que els homes ocupen l’espai públic amb una naturalitat sorprenent, com qui té dret de naixement a ocupar-ho, ja siguen jedi, artistes, polítics, empresaris o científics. En contraposició, les dones, sempre hem de demanar permís per eixir de l’espai privat que se’ns ha assignat, hem de passar per ambicioses, amb tota la càrrega negativa que aquest adjectiu té quan s’aplica en femení. Així i tot, el més rellevant de tot és que la nostra condició de minoria en els espais de poder, fa que quan les dones finalment aconseguim arribar-hi, el sistema ens tracta com si fórem impostores, com si no valguérem pel que, sens dubte, ens hem guanyat a pols i amb prou més feines que qualsevol company mascle. Des de ben xicotetes, part del que som, s’encarna en l’esfera pública i aquesta ha estat negada a les dones al llarg de la història. Per aquest motiu, si volem que les dones puguem desenvolupar-nos en igualtat és fonamental que tinguem temps per a jugar amb llibertat, és fonamental que disposem d’un espai privat on desenvolupar la nostra intimitat sense complexos ni perill i finalment, és fonamental tindre accés a espais públics de construcció col·lectiva per compartir la nostra existència amb els altres. L’autèntica revelació que la vida li guardava a les xiquetes de la meua generació era que als escenaris on resideix el poder, allà on es distribueixen els recursos, on Luke i Han desenvolupaven tot el seu carisma, les dones no som benvingudes, llevat que la nostra presència estiga avalada pels mascles. El que he aprés jo particularment, amb prou de patiment, és que les dones que arriben al poder sostingudes per homes, són eliminades del mapa sobtadament si no acaten el seu paper subordinat, i ningú pregunta per elles. I és que aquestes dones han d’exercir el poder amb unes regles patriarcals que podem interioritzar com a pròpies, però mai

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

tindran accés als espais d’oci que envolten al poder masculí per la qual cosa queden aïllades, necessàriament fortificades, sense capacitat de generar espais de poder alternatius, encara que ho volgueren. Els espais de poder masculí són espais de lluita, on la violència és l’eina que garanteix la supremacia dels mascles. Així es perpetuen els privilegis, no deixant que cap persona no privilegiada siga partícip de la distribució dels recursos. La desigualtat, vestida de mona, es converteix així en cultura hegemònica fins que resulta “natural” fins i tot a aquelles que més la pateixen. Aquesta hegemonia cultural és vital per aconseguir que, en aquest cas les dones, desitgen estar sota aquesta mena de poder “natural”. Aquesta hegemonia cultural s’inocula a les escoles, a qualsevol producte cultural, i hui, per damunt de tot, a les xarxes socials. Els papers estan ja assignats per sexe. Quan vas a l’escola tots els escriptors, científics, arquitectes, conqueridors, tots els que formen part de la història de la humanitat, tots són homes. Igualment, els jedis i ara els influencers, parapetats a Andorra, són majoritàriament homenets. Com a dona pots no adonar-te fins que el teu cos et situa a la bancada que et pertoca, i ells comencen a gaudir dels seus privilegis, i tu veus com tot està enfocat al fet que acabes al teu calaix irrellevant, amb el teu trage d’Skywalker. El JO VISC de Max Aub, narra deliciosament un dia a la vida d’Enrique, un home blanc, jove, sa, universitari, amb una casa a la mar i el món als seus peus: desperta, no té res a fer, es dutxa, va a la platja, nada, corre, menja, beu, té sexe amb la seua novia al bosc, i torna a casa, dorm. El món, de les que netegen, cusen, cuinen, compren, estenen, planxen i li donen plaer, està per servir-lo. Enrique viu. Com seria el JO VISC de Matilde, la seua novia? S’alça, es renta la cara, va a comprar pa, prepara el desdejuni, recull la roba estesa i estén de nou, planxa, es renta, es pentina, es maquilla, va a treballar a la tenda de guants, no dina per què ha quedat amb Enrique, el seu novio, té sexe al bosc, no li fa molta gràcia pel risc de quedar-se prenyada, per què perilla la seua reputació, per què no sent el plaer que diu Enrique que ha de sentir, torna a casa, fa el sopar, sopa, escura i cus uns calcetins, es dutxa, no pot dormir... què passarà si es queda prenyada? Enrique es farà càrrec? Deixarà

MARÍA OLIVER - DEL VISC AL VIVIM

els estudis?... Enrique és la seua única arriscada carta. Dorm!, demà has d’anar a cuidar a la iaia. Matilde viu i sosté la vida. Una part de la meua generació no hem viscut els temps on una dona era poc més que la terra on fer créixer la llavor d’un home, com sent Enrique a Matilde. No obstant això, la maternitat continua en molts àmbits sent l’únic valor de la nostra existència. El camp de batalla, sens dubte està situat en l’esclat d’un sistema econòmic que mai ha quantificat el treball de cures que fem les dones. Aquesta batalla, a més a més del reviscolar de moviments ultramasclistes, té reflexes fins i tot dins dels entorns feministes on tot és molt més complicat, subtil i esgotador. Ara, les dones no només portem els comptes, criem, netegem, cuinem i ens fem càrrec de grans i menuts, també treballem, i els nostres treballs se centren a fer els comptes, criar, netejar, cuinar i fer-nos càrrec de grans i menuts dels altres també. Però, a banda, tenim la necessitat d’existir a l’espai públic. Les dones volem “aparèixer” per fer efectiva la nostra “condició humana”, perquè hem llegit, o no, a Hanna Arent. Volem viure completament, com ells. No podem renunciar al sosteniment de la vida perquè el sistema patriarcal no es fa càrrec de les cures, però no podem renunciar a la nostra existència pública, perquè sabem que és l’espai que estem lluitant, totes les dones, cada dia per aconseguir la igualtat. La vida que ha dissenyat la meitat masculina de la humanitat és una vida suïcida, que no pensa més enllà del temps d’existència d’un ésser humà, un temps ridícul, com ridícul és el seu sentiment d’immortalitat i autosuficiència. Tan ridícul com pensar que podem prosperar sense el nostre planeta. Aquest és el masculí JO VISC. És urgent generar espais de poder amb valors femenins, espais on les cures siguen presents com a element central sostenidor de la vida. Hem de partir de com ens podem cuidar unes a altres d’una manera sostenible amb el nostre entorn natural. Aquest és el femení NOSALTRES VIVIM. Per canviar els espais de poder necessitem que siguen les dones les que fomenten i sostinguen lideratges femenins. Hem d’aconseguir que les dones desitgen que el poder s’exercisca amb valors femenins i açò només és possible si el pensament feminista

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

resulta hegemònic. Per a aconseguir aquest objectiu les dones hem d’unir-nos amb un objectiu comú. Amb una hegemonia cultural feminista aconseguirem, no només que les dones ho tinguem clar, també, i açò és fonamental, que aquells homes que vos sentiu feministes abandoneu la vostra actitud d’acompanyament i sigueu actius als espais on heu de ser definitius. Les vostres noves masculinitats han d’aflorar tallant actituds masclistes, assenyalant als maltractadors, avergonyint als violents, aïllant als abusadors. Ser feminista no és tan complicat, companys, no podeu continuar mirant cap a altre costat quan ens maten, ens violen o ens humilien, pel fet de ser dones. Les dones no som un col·lectiu, som la meitat de la població mundial.

MARÍA OLIVER - DEL VISC AL VIVIM

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Ana Villalvilla Dones que miren Hi ha alguna cosa potencialment transgressora en la mirada femenina. Hi ha alguna cosa perillosa en la dona que es presenta carregada d’intel·lectualitat, que s’apropia de la mirada activa, puix suposa una amenaça ideològica, un desafiament per al conjunt del sistema de representació. Al llarg de la història de l’art, tal com Berger exposa, hem vist desenvolupar-se una iconografia en la qual “els homes actuen i les dones apareixen”, on el jo femení no pot dissociar-se de la seua pròpia imatge, “quan creua una habitació, quan plora, no pot evitar-se veure’s a ella mateixa caminar o plorar”, configurant-se com observadora, però també com objecte-espectacle. Més endavant, Laura Mulvey, explicaria: “Els homes miren a les dones. Les dones es miren a elles mateixes ser mirades.” També al llarg de la història de l’art, algunes artistes han emprat eixa mirada activa com a estratègia de resistència, tam i com analitza Patricia Mayayo al seu assaig Històries de dones, històries de l’art, sostraient-se a eixa divisió masculina/femenina en la qual es fonamenta el règim visual dominant. Què succeeix quan el personatge femení representat ens mira directament? Ben cert és que aquesta imatge s’oposa als models acadèmics, on les mirades eren habitualment imprecises, abstractes. Trobem l’exemple de la imatge de la dona “natural” proposada per Renoir al voltant del 1880 que, davant a la sufragista, a través de la qual avancen les reivindicacions feministes, i associada a tota mena de perills, potser llegida com una reacció contra les demandes d’igualtat, oferint la imatge d’un tipus de dona més desitjable, aliena al conflicte o, en cert sentit, deshumanitzada. Es tracta d’una

ANA VILLALVILLA - DONES QUE MIREN

representació de la idea de dona, però que res té a veure amb l’aparença real de la dona. És, com déiem, un model. Lamentablement, i encara tractant d’evitar l’anàlisi reduccionista de l’ambigüitat que moltes obres plantegen, la fantasia de la possessió total del cos femení, arriba a travessar les avantguardes, i es prolonga fins a l’actualitat. Griselda Pollock analitza com el terme “imatge de la dona” va ser una de les primeres ferramentes de les quals va poder servir-se el feminisme per a demostrar que els productes artístics venen carregats de significats ideològics que ens afecten a la nostra vida diària, ja que existeix una continuïtat entre aquesta “alta cultura”, solament consumida per uns pocs i de la qual alguns podrien creure’s protegits, i la cultura de les masses que tots consumim diàriament. Els hàbits de la mirada als diferents espais, que doten d’un diferent significat a la imatge consumida – com és el clar exemple de la nuesa i la seua diferent interpretació en una galeria o en el cine per a adults- fica en evidència que l’avaluació sobre l’objecte representat depén directament de qui ho mira i en quin context, i és imprescindible ficar l’èmfasi en el poder de la mirada. És a dir, que l’espectador no és sols un receptor de significats prèviament concebuts. Però, també en aquest cas, què ocorre quan l’espectadora és una dona? Per a fer-se una idea clara de la inquietud que ha suscitat entre els guardians de l’ordre patriarcal la possibilitat d’una dona alliberada i amb capacitat de donar veu a la seua pròpia visió del món, recupere una frase pronunciada per la dirigent de la Secció Femenina de la Falange espanyola, Pilar Primo de Rivera: “Cada dia hauríem de donar gràcies a Déu per haver-nos privat, a la majoria de les dones del do de la paraula, perquè, si el tinguérem, qui sap si cauríem en la vanitat d’exhibir-ho a les places.” L’obra plàstica d’Anna Ruiz i Reyes Pe, que pren l’espai públic i que ha sigut desenvolupada en un entorn predominantment masculí, com és el de les comissions i l’art faller, suposa un punt d’inflexió a favor de la memòria col·lectiva que ens ha sigut presa a les dones, una genealogia que ens ha sigut furtada, com revela Cris Arnedo al seu article sobre el llinatge matern, perquè atorga poder. “La manera més eficaç de privar de futur, és privar de pas-

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

sat”. Mitjançant la negació a l’estudi de la nostra pròpia història, les dones i la seua producció cultural apareixeran sempre com a excepcions. Per això, és important destacar el valor del compromís amb el conflicte social de l’obra d’aquestes dues artistes, i de l’exercici d’observació i anàlisi dut a terme al llarg d’aquest llibret, un desafiament al sistema patriarcal de representació de la mà de dones que miren, de dones que fan. I un gran repàs en la creació d’un espai diferent per a la dona espectadora.

ANA VILLALVILLA - DONES QUE MIREN

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Lidia caro La bellessa tènue André Breton es va situar davant de l’art contemporani de principis del segle passat, que patia de burgès i conformista, i mirant-lo fixament als ulls li va dir: “La bellesa serà convulsiva o no serà”. Va escollir acuradament l’adjectiu: ‘convulsiva’, de ‘convulsió’, una contracció violenta dels músculs del cos, la resposta a un mal exogen. Per a Breton, l’art hauria perdut la funció de vehicle i destí final de la bellesa. Va voler demanar-li a l’art que fora revulsiu contra l’estat de les coses. Va voler una bellesa inesperada, inclús violenta, tant que fora purificadora. Posem que no és Andrè, sinó Pilar, qui se situa davant a no l’art contemporani, sinó a la producció industrial. Són les set del matí, sona el despertador. Pilar s’arrossega fins a la cuina procurant no emetre més que el xiuxiueig de les sabatilles de caminar per casa. Algú dorm encara a eixes hores en què el cel no està ni anyil. Café i un parell de galetes perfectament simètriques, de proporcions àuries i de color uniforme, són el seu desdejuni. Galetes bàsiques que tenen alguna cosa de Proust, perquè tanquen una realitat comuna: sabem – llevat que siguem molt joves- que són les galetes de generacions de dones que han ficat sobre l’hule a l’hora del desdejuni, confiant que les pastes contenien la fórmula d’hidrats idonis per alimentar a les forces laborals del matí. Pilar es fixa en el rivetejat traçat amb compàs que voreja les galetes. En ell hi ha una discreta bellesa. Tènue, quotidiana. Del despertar de Pilar, Max Aub hauria dit alguna cosa com “És, de sobte. Ja. Sort, trenca les boires del moll somni de l’alba ja tèbia. Tot, com estava; la nit passà volant, sense empremta.

LIDIA CARO - LA BELLESSA TÈNUE

Res sorprén després del repunt del dia ja fet. Al despertar no hi ha qui ho arreplega: donant-se compte que ja va ser”. Com tots els despertars, aquest ha sigut un xicotet vertigen, una drecera entre la dimensió del somni i la vigília. La dona agafa el desdejuni, renta les eines del cafè, espolsa les molles i es renta les mans a la pica, gastant sabó per als plats, sabent que és dolentíssim per a la pell. Per això, s’asseca a consciència amb un drap net que penja al penjador. El drap és d’eixe blanc que ha viscut en una solució d’aigua i lleixiu. Està domat pel temps i els químics. El penjador, en canvi, brilla. El fulgor metàl·lic de l’alumini, tercer element més comú trobat a l’escorça terrestre, llisca per la forma arredonida del ganxo del qual penja la tela. Eixe penjador té alguna cosa de Pilar, i per tant, és bell. Pilar treballa en una fàbrica d’extrusió d’alumini. Potser no apareix l’estètica en cadascun dels objectes que poblen la nostra vida quan ens vinculem a ells perquè provenen d’algú? No hi ha una discreta bellesa a parar-se a pensar que el nostre paisatge, que és més industrial que vegetal, té accidents geogràfics en forma de factories i que en elles hi ha Pilars, que no són ningú, però que estan en tot? Ralph Waldo Emerson va publicar en 1844 un assaig titulat El poeta en el qual culpabilitzava als artistes d’una mania de veure la bellesa sols en paisatges bucòlics i escenes rurals. Com fill de la Revolució Industrial que era, admirava la bellesa que pobla en factories, ports de mercaderies, magatzems, tendes i ferrocarrils. «Fins i tot els poetes s’acontenten amb una manera de vida civil i adaptada i amb escriure els seus poemes des de la fantasia, a una distància segura de la seua pròpia experiència». Emerson demanava als artistes i mortals que s’atreviren a apropar-se als objectes, infraestructures i moments del dia a dia sense prejudicis. Sols així podrem reconèixer la bellesa alternativa que presenten. Tu per a mi recitat, Tu en la poderosa tempesta fins i tot ara, la neu, el dia d’hivern que decau, Tu en la teua panòplia, el teu doble ímpetu mesurat i el teu pols convuls, Tu cos negre, cilíndric, llautó daurat i acer argentat,

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Les teues pesades barres laterals, paral·leles, i connectant eixos, girant, transmetent el moviment ambdós costats, El teu bufit i el teu rugit mètric que ara s’amplifiquen ara es desvaneixen en la distància, El teu far que sobreeïx col·locat a la part davantera, Les teues llargues, pàl·lides banderoles de vapor que floten tenyides de delicat color violeta, Els densos i obscurs núvols eructats pel teu fumeral. La teua intricada estructura, els teus molls i vàlvules, la trèmula resplendor de les teues rodes, El tren de cotxes darrere, obedients que et segueixen amb alegria, A través de la tempesta o de la calma, ara ràpid, ara espai, zigzaguejant constantment. Es pot negar que en aquests versos de Walt Whitman, extrets del poema “A una locomotora a l’hivern”, hi ha una fràgil bellesa? També habita en el líquid que conté el tetrabrick de llet que acoloreix cada matí el café de Pilar, llet que ha transportat en un polit camió cisterna algú anomenat Lluís. La bellesa de preguntar-se d’on venen els objectes que ens envolten, qui els va fabricar, què senten eixes persones, no té ímpetu perquè no ho requereix. Al port de Salerno, Italia, el fotògraf Andreas Gursky va captar una imatge que recollia milers de containers replets de tot el que ens envolta ara mateix. Sobre la lectura de la fotografia, el filòsof Alain de Botton va dir que “som tan indolents respecte a eixos llocs que tan sols trobem en una fotografia d’un port en una galeria és sorprenent. Poques vegades ens preguntem d’on venen els béns o com han arribat a les nostres vides, llevat que, ocasionalment, una referència en lletra xicoteta a la ciutat de Shenzhen, en la província de Guangdong, en un paquet de menta o una etiqueta de made in Ecuador en un parell de calcetins ens suggereix una història més interessant, major i misteriosa del que havíem sospitat fins al moment”. En Jo visc, de Max Aub, l’interior d’eixos containers, la mínima unitat de bellesa – el quotidià-, ix a la llum de la literatura: és la cassola en la qual es frig el peix, són els guants que ven Matilde, és l’aixeta de la dutxa després de despertar. La bellesa serà convulsiva i tènue. O no serà.

LIDIA CARO - LA BELLESSA TÈNUE

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Teresa Juan Una rabosa en el safareig, aquesta nit d’estiu, en Galicia, amb ma mare Estic contenta sense saber perquè “Jo Visc”, Max Aub

Navigare necesse est, vivere non est necesse. Voldria començar a navegar celebrant les següents consideracions. Una: comença a arribar-se a la conclusió que la música dels ocells és un dels sons primordials de l’hàbitat. Dos: existeixen noves modalitats de passeig, per exemple, una de les meues veïnes ha decidit recórrer el seu balcó de costat a costat cada matí. Tres: escolte l’Adagio del Concert No. 3 en Re menor, BWV 974 de Johan Sebastian Bach i no és la primera vegada. Quatre: la llimera és la casa d’un ocell al qual observe els dies de sol. Els dies de vent em dirigisc al cel, que és la casa dels núvols que passen là-bas, là-bas… les merveilleux nuages! [Charles Baudelaire]. Cinc: el clima és un animal fantàstic. Sis: jo visc. Set: La neu, els animals, una dona, l’unicorn, els museus i els jardins. Huit: les cortines comencen a eixir per les finestres, vaporoses com banderes d’aire que contenen la lleugeresa de ser res. LA NEU

La nieve que está en medio/ debe sentirse sola,/ sin cielo, sin tierra/ que mirar. [Kaneko Misuzu]. Un asteroide blanc com la neu reuneix tot el blanc que conec i el condensa al seu cos brillant i sobtat: neixen altres blancs. La claredat màxima, protagonista a trossos, converteix el meu desplaçament necessari en un passeig.

TERESA JUAN - UNA RABOSA EN EL SAFAREIG

Acabe de baixar del Metro en Plaça Espanya i no ho esperava. La voluntat de la climatologia ha estat treballant tota la nit per a donar lloc a aquesta magnífica circumstància: és quatre de febrer de dos mil quinze a la ciutat de València i em sorprén la neu tímida. És migdia en una ciutat absent de blancor quotidiana en la seua estació d’hivern. El cel aconsegueix reunir uns quants flocs que ofereixen una conferència que pareix versar sobre el diví i aquests, fugaços com a meteorits, descriuen sobre el meu pèl i el pèl dels altres una imatge indeleble. Ningú s’ho podrà creure. Està nevant. Estic vent nevar per primera vegada. La neu escampa, desordena, ajusta. La gent entravessa al sol de la celeritat grisenca del món, al qual ara preste atenció de forma conscient, bocabadada pels infinits rostres que mai abans havia vist així, ara. Un abric, una barra de pa, un gos ros, una boca que somriu, algunes salutacions, mans a l’aire, picades d’ull. Una bellesa mai abans succeïda, en aquesta ubicació i per a mi. Ara s’adorm el meu pas i arribe tard al número trenta i alguna cosa de la Gran Via Ramon i Cajal. Ara sóc lenta com l’arribada del blanc i de l’hivern al Mediterrani. Sóc lenta com per fi comparéixer en una reunió de pigments lluminosos que brinden la seua amistat blanca. L’amistat que sempre havia existit brindada per a tot. Descric el que ha passat encara que no revele els meus sentiments a l’audiència que rep el meu relat: un asteroide blanc com la neu ha vingut a cremar, els dic. El vint de gener de dos mil vint, el Palau de Gaviria acull una exposició anomenada “Brueghel. Meravelles de l’art flamenc”. Madrid és gelada durant tot el matí, des d’Atocha fins al carrer de l’Arenal el vent i la pluja fina ocupen espai com a cavalls a la carrera. El meu cos i els meus ulls, esculpits per les condicions climatològiques del moment corren cap al palau a la recerca d’un poc de foc. Ara mateix tot el món ignora que la mateixa estrela blanca que descendeix del glacial està preparant la seua arribada, de nou. Després de flors, ocells, gossos, galls d’indi, boscos, pobles i hiverns pintats, en eixir, em sorprén la neu tímida. Un floc com una estrela gegant i dilatada, corpòria com el meu cos, desfulla la seua presència al meu cabell. Es fon. Imagine que podran creure-se’l. Està nevant. Estic vent nevar per primera vegada. Ara no estic en Turquia, en desembre de dos mil dèneu, on dos viatgen sense saber-ho per a viure una jornada iniciàtica. Tot pareix un espill de

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

si mateix. Les muntanyes blanques reflecteixen la pastura blanca i aquesta retorna la imatge d’una volta albina, se celebra el tot al tot. No pot creure-s’ho. Està nevant. Ella riu com quan jo caic a la neu, en gener de dos mil vint-i-u, en un bosc xicotet de ningú, on les flors de bruc, roses com somriure, caben al meu pèl. Tinc calor. Estic en flames. I està nevant. Estic vent nevar per primera vegada. M’ho crec. I estic contenta sense saber per què. ELS ANIMALS

Y cuando sepa mucho,/ quiero entonces simplemente contemplar los animales,/ de modo que algo de gracia se deslice hacia mis articulaciones;/ en sus ojos alcanzar quiero una existencia breve,/ que ellos me retengan y luego me abandonen/ despacio, tranquilamente y sin juzgarme. [“Las Elegías del Duino”, Rainer Maria Rilke]. L’aldea de Galícia de la que prové la meua família materna té exactament vint-i-tres habitants. Calcule, observant les dades, que a l’any dos mil, té uns quaranta o quaranta-tres habitants. Sense contar els animals. Cada estiu de la meua infància sóc xiqueta, cada estiu de la meua adolescència sóc adolescent, menys l’any que em vaig fer un esquinç al peu dret, on sóc una xiqueta que espera el pròxim estiu per a viure’l, com sempre, en les muntanyes d’Ourense, concretament en la comarca de Valdeorras. Tinc uns tretze anys quan imagine que a la nit, un llop castany entra per la finestra de la nostra habitació, la del meu germà i meua, i destrueix les nostres vides en la casa número vint-i-dos. Hi ha plors i es clama a la salvatge natura una explicació, totes les criatures han sigut convocades: aquests pobres germans van ser atacats als seus llits amb els seus cobrellits de flors. No ens defenen ni els ratolins a pesar que els alimentem, ni tan sols la calor que s’instal·la en tindre’l tot tancat i ser impossible la trista escena imaginada. Però hi ha llops, això sí. És un fet que durant molt de tems ha sigut possible. Ara se’n va la llum en tota la nostra aldea, de costat a costat, de dalt a baix. Les ruïnes són ruïnes fosques. Pareix que entre les cases comença a intuir-se als éssers llegendaris. El cel és cobalt, és tot el cobalt. Res impedeix que els nostres ulls cooperen afavorint la nocturnitat. Ho veem tot. S’escolten els animals i

TERESA JUAN - UNA RABOSA EN EL SAFAREIG

inclús el crepitar ancià de les muntanyes. Ho escoltem tot. Les tres filadores són reals quan la terra és la terra terra. I allí en la llunyania ja es veuen arribar a cavall de la utopia centenars d’animals alguns impronunciables. Jo tinc por. Així i tot la meua mare no té por. Ella és capaç de creuar, de costat a costat, de dalt a baix, tot el poble, a fosques, i tornar intacta, plena de lluernes, en conversació amb els llops, sense haver perdut ni un sol membre. A mi em pareix molt difícil però és molt fàcil per a ella. Ara fa olor a tot el bosc dins de mi mateixa. Està plovent moltíssim i les fustes de tota la casa diuen coses. Són idiomes en altra longitud d’ona, emeten llum parpellejant, ombres lleugeres irreconeixibles. Els gripaus comencen a ficar-se a les seues cases. És com si caigueren del cel. Així que el meu pare els expulsa indicant-los l’eixida. Mai hi ha danys. Anant pel bosc la meua cosina es gira un turmell, o potser li ha picat alguna cosa o han sigut ortigues ballant. Portem crispetes amb sucre en paperines de paper de diari. Llavors tots pensem veure porcs senglars, i porcs senglars més xicotets que juguen i inclús ens inviten a jugar. Ara tots som porcs senglars. I aquesta nit estic en casa amb el pijama seguda en el vímet sobre el coixí estampat de ocells. La calma travessa tots els carrers i totes les cases. L’aiguardent està apagat, les sobretaules han acabat. Puc sentir l’aigua corrent de tot el món: tots els rius, tots els llacs, tota la pluja. La meua mare està fora, en el pedrís, sola, xiulant al centre de la nit, cara a cara. Molt baixet, quasi animal, pronuncia el meu nom repetidament, amb cura. Així que jo isc, noctàmbula acudisc a la seua crida vella i hi ha una rabosa en el safareig, veig una rabosa en el safareig, aquesta nit d’estiu, a Galícia, amb la meua mare. I la rabosa em mira quieta i comprenc que ens coneixem, com tots els arbres del món, com totes les òlibes, com l’aigua sap que navegue. I se’n va, després de nomenar les coses. Ho escolte tot. Se’n va. I estic contenta sense saber per què. UNA DONA

cómo podría (asombrémonos) algún mundo dudar, durante/ ese concreto dulce terrible instante que tarda en desaparecer/ (allí: ¿la viste?) la estrella más fugaz,// que toda la enorme creación pue-

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

de ser menos/ incalculable que un simple beso [e.e. cummings]. En arribar quasi a Astúries les hortènsies en totes les cases comencen a veure’s amb freqüència. Al viure en la Mediterrània les enyore. Cases inclinades, fabulacions de boira, sol irisat tot el temps a través de les gotes. Fa uns cinc anys que no viatge fins ací. És agost de dos mil díhuit i ara estic en un tren de tornada a València. He escollit aquest mitjà de transport perquè vull dedicar temps, invertir-lo a consciència en una realitat lenta, tal vegada avorrida, que s’allargue durant vàries hores. Observe els rostres dels qui estem tant de temps de punta a punta, amb la fam i la il·lusió, la pila de llibres, la muntanya de pensaments, els quilòmetres de paisatge, paisatge i paisatge on es dilueixen les nostres identitats. Ens convertim en cossos que repeteixen mantres de sotragar al seu viatge en dissolució. En altre cotxe està Cristina però romanem als nostres seients, complint les normes, excepte un xicotet tram en el qual el seu seient del costat està lliure i parlem. Quan torne a la meua ubicació original, amb menjar a mig acabar, fa olor de roses i fa olor de crema, fa olor també de seda de color taronja de la camisa de la meua iaia, la que es ficava amb els anells negres i amb milers de polseres. La meua companya la major part del trajecte és una dona d’uns noranta anys que alguna vegada es fica en peu per a estirar les cames, per a no quedar-se encaixada en la mateixa posició. Dona una ullada ambdós costats com si es trobara en la seua particular talaia, com si tot fora camp. No sé quant fa d’alçada, ni ella, ni l’extensió de terra que ens envolta. En acabar tot el meu menjar, ella, de la seua borsa de tela amb estampat de gravats vells, extrau una xicoteta magdalena farcida de xocolata, i amb les seues xicotetes mans, els seus dits fràgils, prims, les seues mans de microscopi, allarga l’aliment i ho deixa sobre la meua taula, com un regal o una espècie d’ofrena; i ara el postre, em diu. Mire atentament el xicotet brioix i dubte de la seua exacta composició puix em pareix estar adquirint, quan accepte l’obsequi, el més valuós del món. Ara tot perd la seua mida i el seu nom, el meu cos sencer deixa de ser gran i de tindre la grandària que té. Ella s’expandeix com un tòtem que viu a l’aire i comença a fer-se visible en cada casa, en el turó més enllà, en tot l’altiplà, se significa com una potència desconeguda, ella brollador, comença a no poder dir-se ni descriure’s. És il·limitada de gest tranquil i assossegat. Jo agafe la magdalena, l’òbric i me la menge ja amb sabor a llàgrimes. I estic contenta sense saber per què

TERESA JUAN - UNA RABOSA EN EL SAFAREIG

L’UNICORN

Una vez vi/ En mis viajes de juventud por Armenia/ Un furioso unicornio que a toda velocidad/ Arremetió, con su paso veloz, contra un joyero/ Que lo acechaba por el tesoro de su ceño,/ Y cuando pudo encontrar refugio en un árbol/ Lo atravesó con su preciada cornamenta. [“Sobre una pieza isabelina”, Virginia Woolf]. Durant els segles XV i XVI, s’havia estés la creença de què els unicorns eren animals esquerps i que per a poder capturar un una donzella havia d’atraure’l a les seues faldes, tal qual il·lustren els tapissos de la Dama i l’Unicorn, datats al segle XV i actualment pertanyents a la col·lecció del Museu Cluny, en París. L’unicorn és un animal polisèmic i difícil que al llarg de la història ha canviat d’aparença, segons la voluntat masculina: es relatava en aquell moment que per a la caça de l’unicorn hauria d’oferir-se a una dona com a reclam, disposada en el bosc, prop de la guarida de l’animal. Si la dona era verge, l’unicorn s’aproparia a ella per a mamar dels seus pits, en canvi, si aquesta no ho era, l’unicorn tindria dret a matar-la. En ambdós casos, els homes acaben amb l’unicorn. Fins a la baixa Edat Mitjana no es comença a representar com un xicotet èquid blanc. Amb el pas del temps, l’unicorn ha anat adquirint moltes i diferents propietats. La seua banya és capaç de purificar l’aigua tocant-la. També s’associen a ell diferents capacitats curatives: Hildegard von Bingen afirma que per al tractament de la lepra sols fa falta un ungüent la base del qual té propietats antiverí. El grec Cosmas Indicopleustes va descriure a l’unicorn com una «bèstia terrible i invencible» que quan està en perill és capaç de llançar-se des de qualsevol cim i eixir il·lés, puix la seua banya pot esmortir qualsevol impacte. Amb el pas del temps; l’unicorn s’ha anat vetllant i multiplicant en pos del fet fantàstic. Existeix un tapís que pot veure’s als arxius digitals del MET anomenat “Unicorn Defends Itself”, on un unicorn blanc es defensa fent ús de la seua violència i clavant la seua única banya central al llom d’un gos caçador que udola en meitat d’un bosc sagrat que està sent interromput per una salvatge escena masculina repleta d’homes paorosos que amenacen amb llances al fantàstic animal al qual pretenen dur-se amb ells de la manera més agressiva. Suposa un alleujament tremend que no es requerisca d’una dona per a aquesta caça i que un

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

animal tan màgic i tan blanc, siga capaç d’utilitzar la seua violència per a defensar-se a si mateix, sense oferir cap rendició, responent amb el torrent de la seua brutalitat de vida. L’unicorn és capturat i mor. És dut al castell on s’ofereix a un distingit grup com a banquet. Els hòmens han inventat l’unicorn per a poder caçar-lo i a poc a poc ho van debilitant, llevant les seues propietats. Jo tinc vint-i-tres anys quan viatge a Florència. Jo tinc trenta-quatre anys quan viatge a Florència per segona vegada. En una xicoteta joieria propera al Duomo trobe un camafeu d’àgata blava amb un unicorn tallat de forma artesanal, és l’any dos mil onze i li he promés a la meua mare que tornaré a aquest lloc per a salvar a aquest unicorn. M’enduc una efigie de dona a la qual salve primer, esperant tornar i completar el grup. Tarde deu anys en els quals faig rondalles amb l’unicorn, inclús arribant a dubtar del meu record i de l’existència d’aquest. Ja sense mare, el dos de setembre de dos mil vint-i-u, aniversari d’ella, camine per Florència i arribe a la mateixa joieria a la via del Proconsolo, que resisteix a tots aquests anys. Allí, encara està el mateix unicorn: no sé si captiu o protegit, ben alimentat. Ningú pregunta per ell, ja ningú vol a aquestes bèsties. Així que es produeix l’alliberació. Sent que he penetrat en el bosc sagrat i que l’unicorn m’ha saludat amb lleialtat generosa. No sé si tot aquest temps s’ha resistit i m’ha estat esperant. Ahí està. Quina llum. I estic contenta sense saber per què. ELS MUSEUS I ELS JARDINS

Ahora se han ido todos -dijo Louis-. Estoy solo. Todos han entrado. [“Las olas”, Virginia Woolf]. Travesse el Museu del Prado escoltant, i no és la primera vegada, a Maria João Pires tocar l’Adagi de la Sonata per a Piano No. 12 en Fa major K. 332 composta per Wolfgang Amadeus Mozart i és la rebel·lió i espere que totes les fruites, flors i ocells de totes les pintures i de tots els jardins pintats d’aquesta pinacoteca s’alcen, em saluden, avivant a totes les companyes joves i majors i joves en grup pintades, ballarines, superiors, verdes, nacrades, nues, molt vestides que insisteixen als cérvols i Ledas i conills i raboses i gossos i Dianes en totes les escenes de caça i rapte, Europa, nimfes, Proserpina, Helena, Hipodamia i les

TERESA JUAN - UNA RABOSA EN EL SAFAREIG

Sabines i és el senyal és el moment en el qual trobe una papallona morta en les escales, porta Velázquez, a les set de la vesprada del vint-i-cinc d’agost de l’any dos mil dèneu, que fuig d’una peça del Bosco, que encara pintada les formigues devoren, i és quan està succeint tota l’evasió, tota la fugida, de tota la jo, de tota la fauna, de tota la flora, de totes les elles que vam estar dins i ara fora estem soles i no queda res. I estic contenta sense saber per què.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Anna Ruiz

Artista plàstica valenciana. És llicenciada en Belles Arts per la UPV i també ha cursat estudis d’Història de l’Art. Part de la seua formació la realitza a l’Academia de Belles Arts de Palermo. Al llarg de la seua trajectòria artística participa en nombroses simposis i exposicions al llarg de tot el territori valencià, a nivell estatal i també a nivell internacional.

Alba Fluixà

Artista plàstica, gestora cultural i poeta. Ha publicat els llibres de poemes En el camí de l’alba, Geografies de l’atzar i Galeria d’incerteses (Premi de Poesia Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira).

Lola Lasurt

Artista visual. Llicenciada en Belles Arts, amb un postgrau en Estètica. Amb el seu treball analitza paradigmes de canvi en relació amb el que és social, polític i relacionat amb el mateix món de l’art a través de la instal·lació pictòrica, el vídeo i mitjançant processos col·laboratius. Ha realitzat nombroses exposicions i residencies artístiques a diferents parts del món com a Bélgica o Sud-África. Dos dels seus últims projectes han estat ‘Cardiograma’ al Ivam i ‘El Ganxo’ a la Fundació Joan Brossa.

María A. Gomar

Viu i treballa a Berlín. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (2009); Formació complementària, Escola d’Arts de Nova York (2011); MA, Universitat de les Arts de Berlín (2015). La seua pràctica artística se centra en la memòria, la identitat i el gènere a través del vídeo, la instal·lació i la pintura.

María Oliver

Arquitecta. Ha centrat la seua activitat a la creació de ferramentes de participació ciutadana, la pedagogia i la difusió de l’arquitectura, l’urbanisme i les falles. Com activista política, va ser regidora i portaveu del grup municipal “València en Comú“ a l’Ajuntament de València. Actualment és Subdirectora de Gestió a l’Entitat Valenciana D’Habitatge i Sol.

COL·LABORADORES

Ana Villalvilla

Graduada en Història de l’Art per la Universitat de València, i Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans per la Universitat de Màlaga. S’ha dedicat a la gestió d’equips a diferents àrees i al disseny de comunicació corporativa. Actualment és editora de la revista cultural Dolora.

Lidia Caro

Escriptora i periodista. Ha publicat recentment la seua primera novel·la, ‘Los años que no’, amb l’editorial Barrett. El 2021 va publicar el llibre de relats ‘Hijas de algo’ a l’editorial independent Festiu. Col·labora habitualment a Culturplaza, Revista Plaza, Guia Hedonista, El Salto i en projectes editorials especialitzats en gastronomia i cultura. També organitza trobades literàries i esdeveniments culturals. Li agrada definir-se com una piconadora.

Teresa Juan

Llicenciada en Belles Arts. Màster en Gestió Cultural. Toca el violoncel, el piano i escriu. Desenvolupa la seua tasca al camp escènic, visual i literari en qualitat de creadora de marcs teòrics, directora d’art, comissària o productora. És cofundadora de Wichita Co i Melibeas. El millor consell que li han donat mai és: fes-ho amb bellesa.

Eva Máñez

Fotògrafa a València. Combina la seua tasca professional com a fotoperiodista freelance a diferents mitjans (Reuters, València Plaza, El Salto…) amb projectes personals a llarg termini on posa en valor qüestions com la memòria democràtica, el feminisme, la lluita dels barris i la memòria col·lectiva. Ha publicat diversos llibres i ha realitzat nombroses exposicions. Lectora de Max Aub des de l’adolescència, quan va descobrir en els llibres de “El laberinto Mágico” una història d’Espanya diferent de la que l’havien explicat.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Anna Ruiz Trajectoria artística

2010_’Endavant’ Falla Mossén Sorell-Corona

2008_’Motivacions’ Falla Mossén Sorell-Corona

2009_’Com a sardines en llauna’ Falla Mossén Sorell-Corona ANNA RUIZ

2011_’Rebel·lia’ Falla Mossén Sorell-Corona

2012_’Argonautes’ Falla Mossén Sorell-Corona 2010_’Equilibristes, contorsionistes i saltimbanquis’ Falla Mossén Sorell-Corona

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

2012_’Espai públic’ Falla Plaça Jesús

2014_’Formes de somniar’ Intramurs

2013_’Laberint dels afectes’ Falla La Mercé

ANNA RUIZ

2013_’Crits silenciosos’ Festival d’art Ciutat Vella Oberta

2014_’Repetixes o Qüestiones’ Falla Plaça Jesús

2015_’Recorreguts’ Falla Plaça Jesús

2016_De pesos i conflictes Falla Lepanto-Guillem de Castro

2015_’Baubo’ Intramurs

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

2017_d’Amors Falla Lepanto-Guillem de Castro

2017_ ‘Sirenum scopuli’ CVO

2017_’Descobrir-redescobrir’ Falla Ajuntament

ANNA RUIZ

2018_’Somriu i actua’ Falla Lepanto-Guillem de Castro

2021_’Eufòria’ Falla Lepanto-Guillem de Castro

2019_’Estances’ Falla Lepanto-Guillem de Castro

2019 Filmoteca de València

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Ximo Muñoz Gómez President Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

SALUDA PRESIDENT XIMO MUÑOZ

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Benvolguda Família Fallera: Un any més em trobe davant d’aquestes fulles per a dirigir-me a vosaltres i a tots els veïns del nostre barri, amb la incertesa de no saber si açò tirarà endavant. Confiant en el fet que tot arribe a bon port i al final aquestes línies que vos dedique arriben fins a vosaltres, vos dic, que estic molt orgullós de dirigir aquesta comissió que tantes proves de civisme ha demostrat amb tanta adversitat. A la majoria de vosaltres vos conec des que éreu uns xiquets i aquests dos últims anys m’heu demostrat que a més de ser bons fallers, sou grans persones, responsables i empàtiques. Crec que hem donat un gran exemple a la societat obeint en tot moment les normes que ens anaven donant, mostrant a la comunitat i més prop al nostre barri, que som capaços de divertir-nos i fer festa però al mateix temps ser respectuosos i solidaris. Si aquest “maleït bitxo” ens deixa, aquest any tindrem unes falles com les d’abans del 2019 i si no vol anar-se’n i deixar-nos disfrutar de les nostres festes i tradicions, ja hem aprés i demostrat que sabem treballar en la distància fent, si cap, més gran les nostres Festes de Sant Josep. Per altra banda, hem sigut ficats a prova amb altre gran tema, el nostre “Casal”. Tots sabeu en què circumstàncies hem hagut de deixar-ho amb gran pesar; perquè a més de ser un lloc que a tots ens pareixia idoni, va ser el primer que va tindre la Falla allà per l’any 1980 i li teníem un gran afecte, la grandària indicada per al dia a dia, el lloc a la plaça (prop de les nostres falles i la vorera per als vianants), per tant, no ens havíem de preocupar dels cotxes, en el que hem pogut realitzar actes fa-

SALUDA PRESIDENT XIMO MUÑOZ

llers apropant-los més al barri (Nomenament, berenars, concursos, balls...) perquè així els nostres veïns també pogueren disfrutar-los. Afortunadament, i gràcies a la vostra espenta, no haurem de deixar aquest lloc tan privilegiat, sols desplaçar-nos un poc i tindrem un nou “Casal Faller” més gran on cabrem tots, encara que perdem un magatzem i alguns una segona casa. Tal volta eixirem menys al carrer; però quan ho fem serà amb la mateixa seguretat que abans, puix la vorera per als vianants ens acompanya. Gràcies a tots per la vostra implicació, uns en unes coses i altres en altres. Quan aquestes línies vos arriben ja estarem disfrutant del nostre nou “Llar Faller”. El que la majoria ha volgut i on hem treballat per a deixar-ho al nostre gust i al que d’ara endavant anomenarem, amb estima el Nostre Casal. La nova casa de la nostra Gran Família Fallera.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Verónica Sáez Romero Fallera major Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

És per a mi una satisfacció després d’aquests dos anys, tornar a ser la vostra Fallera Major. He acceptat ser-ho amb una gran il·lusió cap aquesta gran família, com és la Falla Castielfabib. Perquè tots puguem gaudir de la millor festa del món, un any en què espere que tota la nostra família fallera estiguem tots a una, per a poder viure la gran festa per la qual lluitem al llarg de tot l’any. Aquest any m’acompanyen la Fallera Major Infantil, Carla, el President Infantil, Alejandro, i el President Ximo que, de segur vos transmetem tota l’alegria necessària perquè aquest any siga tot una gran festa, i que l’harmonia siga el nostre punt més rellevant. Ja queden poques setmanes per entrar en la setmana Fallera, una festa valenciana, que ens obri les portes a la primavera, un moment en què l’alegria de la mateixa ens ha de contagiar aquests dies que són únics per la nostra festa, i la comprensió de tots ens ajude en la festa final. Vos desitge de tot cor, unes molt bones festes Josefines. Recordeu que sempre tindreu en mi, a la vostra millor amiga. Una forta abraçada.

FALLERA MAJOR VERÓNICA SÁEZ

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Comissió major Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

Iván Acarreta García

Daniel Alfonso Guillem Rebeca Andrés Cifo Antonio Aramendia Polo Miguel Arraiz García Pablo Balbastre Lázaro José María Belenguer Camps Irene Bermejo Morello Raquel Bernal Peris Esther Bolufer Tornero Vicenta Camps Merenciano Enrique Capilla Romero Francisco Castellano Sánchez Ana Castillero Gracia Alba Cervera Peris Raquel Clérigues Más Sara Costa Ferrer Susana Cuquerella Garrigós Patricia Chueca Adell Ana de Castro Calvo Isabel Dengra Rodríguez Jorge Domínguez Argudo Alicia Escudero Belenguer Rubén Faubel Bascuñana Andrés Fayos Ramírez Iván Ferreiro Rodríguez

COMISSIÓ MAJOR

Cristian Jesús Ferrer Huercano José Luis Gallego Sobejano Begoña García Rafael Noelia Garrigós Romo Vicente Gil Orero Christian López Cruz Pedro Javier Lorente Ortí Laura Luján Parra Lorena Luján Parra Domingo Llopis Ardid Daniel Lluch Marco Isabel Martínez Cerdán Belen Mas Castañer Beatriz Masip Haba Andrea Minuzzo María Mir Pardo Lorena Miralles Molina María Miralles Molina Mercedes Miro Martí David Molla Galbis Roberto Muñoz Romero Ricardo Muñoz Romero Paula Navarro Bes Javier Ortí García Leticia Ortí Pérez Elizabet Palma Ortiz

Alba Paya Crespo Enrique Pedregal Calero Magdalena Perek Ana Pérez Blasco Cristina Pérez-Manglano González Reyes Pérez-Manglano González Pablo Puche Sánchez Josefina Redondo Herrero Nohemí Rodríguez Camps José Antonio Rodríguez Gil Amparo Rodríguez Gil Eva Rodríguez Villar Manuel Romero Blesa Francisca Romero Lozano Encarna Romero Lozano Pepita Rosell Martínez Ricardo Ruiz Sánchez Daniel Sala Madrid Rodrigo Sanjosé González Javier Serra Escrich Adriana Solano Agut María Tarancón Gómez Encarna Tornero Carrión José Luis Vidal Fambuena Javier Vidal Martínez Sandra Villanueva Merino Antonio Villar Garijo

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Junta directiva Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

Presidencia: Ximo Muñoz Vicepresidencia 1: Jorge Domínguez Vicepresidencia 2 – Festejos: Toni Villar _Delegats: Roberto Muñoz Fran Castellano Rubén Faubel Bea Masip Lorena Miralles Maria Mir Lorena Lujan Vicepresidencia 3 – Infantils Ana Castillero _Delegats: Patricia Chueca Susana Cuquerella Noelia Garrigós Rebeca Andrés Leticia Ortí

Secretaria: Nohemí Rodríguez Alicia Escudero Economia: Andrés Fayos Dani Lluch Iván Ferreiro Loteria: Falla:

Belén Más Ricardo Ruiz Miguel Arraiz

Publicacions: María Mirales Ricardo Ruiz

JUNTA DIRECTIVA I RECOMPENSES MAJORS

Recompenses majors

Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants: Ana M. Pérez Blasco Bunyol d’or amb fulles de llorer: Roberto Muñoz Romero Verónica Sáez Romero Encarna Tornero Carrión Bunyol d’argent: Raquel Bernal Peris Francisco Castellano Sanchez Alba Paya Crespo Bunyol de coure: Reyez Pérez-Manglano Gonzàlez Insignia de la falla: Raquel Clérigues Más Andrea Minuzzo Insignia 10 anys: Noelia Garrigós Romo

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Programa d’actes Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

Activitats infantils

A causa de la situació actual aquest programa és merament orientatiu. Vespres de falles es publicarà el programa final per a la setmana fallera.

FEBRER Dissabte 5 19:00 Inauguració del nou casal. Dissabte 12 20:00 Presentació del llibret i les falles. Diumenge 13 11:30 Visita per a veure la falla infantil al taller de la nostra artista REYES PE! Dissabte 19 19:30 Gala Fallera. Dissabte 26 10:00 Arreplegà pel nostre barri. 14:00 Dinar al casal. Diumenge 27 17:30 Crida.

PROGRAMA D’ACTES

MARÇ Dissabte 5 10:00 Arreplegà pel nostre barri. 14:00 Dinar al casal. 17:00 Visita a l’Exposició del ninot.

Activitats infantils

Dissabte 12 XXXII CONCURS DE PAELLES. La falla donarà llenya, arròs, aigua i el lloc per a fer-les així com 1 taula i 4 cadires fins a fi d’existències (entrega per ordre d’inscripció). Preu d’inscripció 10€. (Passar pel casal a apuntar-se). Després farem un beure amb disco-mòbil fins que caiga la nit... o més! Dilluns 14 18:30 Concentració al casal de tota la Comissió Infantil per arreplegar el ninot de la falla infantil a l’exposició i berenar. 19:00 Anirem tots junts a l’esplanada de “Nuevo Centro” i esperarem allí a què la nostra Fallera Major arribe amb el nostre ninot. Mentrestant farem jocs infantils cooperatius, després tornarem tots fent soroll per a deixar-ho al seu lloc en la Falla Infantil. Apunta’t als campionats infantils! 20:30 Sopar de McDonald’s, oferit per la Falla per a tota la Comissió Infantil. En finalitzar es farà entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió infantil i medalles dels campionats de la Federació i JCF. 22:00 Sopar de pa i porta. Després de sopar farem el ja tradicional Bingo pre-falles! Dimarts 15 08:00 Plantà de la falla infantil que porta el lema “RECREATIU” 10:00 Despertà infantil pels voltants de la falla. Baixar perols i culleres per a fer molt de soroll. 11:00 Gaudirem de la Primera Xocolata de les Falles! 12:00 Taller infantil: “Activa els teus sentits”. 13:00 Construeix el teu arener! 14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Activitats infantils

17:00 Berenar infantil i campionats. 18:30 Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran amb un complement... i al ritme de la música. 20:00 Sopar infantil oferit per la FALLERA MAJOR INFANTIL I PRESIDENT INFANTIL. 22:00 Sopar de pa i porta per a tota la Comissió Major. 23:00 Farem l’entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió major. 24:00 Plantà de la Falla Gran que porta per lema “JO VISC” Tots els fallers anirem a ajudar a la nostra artista fallera. Dimecres 16 11:00 Xocolata per als infantils. 12:00 Jocs infantils “Vine a jugar amb tots el sentits”. 12:00 Començarem els tornejos per a la comissió major de FUTBOLÍ, PING-PONG I PARXÍS. 14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal). 16:00 Concentració de tota la comissió per a arreplegar el premi a la Plaça de l’Ajuntament. En tornar es donarà el berenar per als xiquets. 20:00 Sopar de pa i porta. En acabar farem una gran GLOBOTÀ. 22:00 Sopar de disfresses per a tota la Comissió Major. Per a poder disfrutar d’una gran nit de disfresses, tot el món ha de dur almenys un complement de disfressa i... el seu entrepà. 00:30 Cercavila de Disfresses, visitarem les falles veïnes amb una Xaranga. Dijous 17 09:30 En cas que premiaren la Falla Gran), tota la Comissió Major, es presentarà al Casal, amb el vestit de gala per anar a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el premi acompanyats per la Banda de Música. En tornar ens farem un refrigeri per a renovar energies. 12:00 Assaig general per al GOT TALENT: Participants i presentadors. 12:00 Continuem amb els tornejos de FUTBOLÍ, PING-PONG i PARXÍS.

PROGRAMA D’ACTES

Activitats infantils

14:30 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal). 16:00 Jocs variats per a la comissió major, vine a descobrir-los! 17:30 CONCURS DE GOT TALENT. Prepara el que més t’agrade fer: play-back, ball, truc de màgia, poesia... i mostra el teu TALENT. 20:00 Sopar infantil. 21:30 Sopar oferit per la FALLERA MAJOR. 00:00 Disco-mòbil per a fruir d’una nit fallera. Divendres 18 11:00 Xocolatà. 11:30 Party faller infantil. 12:30 Mascletà fallera. 13:00 Quinto i tapa POTENT. 18:00 Tornejos de la comissió major FUTBOLÍ, PING-PONG i PARXÍS. 21:00 Concentració al casal per anar a l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. 01:00 GRAN FINAL dels CAMPIONATS de FUTBOLÍ I PINGPONG. Dissabte 19 11:30 Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora cercavila en honor al nostre Patró per tota la demarcació. 12:30 Missa de Sant Josep a la nostra Parròquia del barri. 13:15 Exhibició del grup de balls regionals. Ens oferiran un xicotet repertori de les cançons més conegudes i d’altres noves. 14:00 Mascletà. 18:30 Disfresses infantils. 20:00 Cremà de la falla infantil. 21:00 Sopar de pizza a escot. (Si vols, apunta’t a la llista). 22:00 Cremà de la falla gran. NOTA 1: Per a una bona organització preguem que sempre que es demane vos inscriviu al llistat corresponent per a l’activitat (dinars, concursos...) i que ho feu a la major brevetat possible. NOTA 2: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament notificats.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Records de l’any Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2020-2022

Dos anys han passat des de l’últim llibret, dos anys, una pandèmia que encara ens acompanya, unes falles virtuals i unes falles en setembre... Qui ens ho havia de dir!! Aquests records comencen un 10 de MARÇ del 2020 quan un virus que no coneixíem ens obliga a cancel·lar tots els preparatius per a les Falles i tancar-nos en casa. Estàvem eufòrics amb la recent celebració del XXXI CONCURS de PAELLES i amb el nostre huité PREMI DE LLIBRET atorgat per la Generalitat Valenciana a la promoció i ús del Valencià quan, de sobte estàvem venent els ramells de flors de l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i parlant amb tots els proveïdors per a posposar els contractes fins que poguérem disfrutar de les nostres benvolgudes Falles.

RECORDS DE L’ANY

El grup de whatsapp pren vida i com una gran família ens enviem missatges d’ànim, José Luis prepara vídeos recordatoris, la família Gil Dengra prepara una falla improvisada perquè tots puguem viure la cremà, des d’Almenara els germans Lorente Ortí ens toquen música per a recordar eixes cercaviles que no sabem quan tornarem a tindre i la delegació d’infantil improvisa activitats virtuals per als més menuts. Els dies passen i la Junta Directiva continua treballant i prenent decisions en la distància fins que un 21 de JUNY 2020 entrem en una “nova normalitat” i es decideix que després d’estiu reprenem l’activitat, sempre complint amb els protocols sanitaris establerts. 4 SETEMBRE 2020 TORNA EL GRUP DE BALLS Després de mesos sense obrir el casal, el grup de balls decideix iniciar les classes. El carrer es torna el seu escenari i l’aire lliure, les mascaretes, les distàncies de seguretat i un públic improvisat de veïnes i veïns la seua nova normalitat.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

4 OCTUBRE 2020 MIG ANY EN L’ALQUERIA DE BORO Encara no ens podem reunir al nostre baix, però això no ens impedeix que, amb un aforament limitat, puguem celebrar el Mig Any Faller. Jocs, música i una bona paella és el que necessitem per a retrobar-nos després de tants dies.

RECORDS DE L’ANY

8 OCTUBRE 2020 PREMIS DE LES LLETRES FALLERES Guanyem per segona vegada el Premi a la millor portada d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana, atorgat per la Federació Premis de les Lletres Falleres. Enhorabona a la delegació de Llibret! Sempre ens doneu bones notícies!

1 NOVEMBRE 2020 HALLOWEEN Els més menuts disfruten molt d’aquesta nit dels monstres i per això la delegació d’infantils va decidir animar-los a participar en el I Concurs Virtual de Disfresses terrorífiques. Quina bona idea i quina por van passar els adults veient les seues fotos!

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

13 DESEMBRE 2020 TEATRE FLUMEN Anar al teatre sempre és motiu d’alegria, però si vas amb els teus amics de la falla i pots veure una bona obra com és HÉRCULES... millor que millor!

22 DESEMBRE 2020 NADAL VIRTUAL Nadal arriba i la pandèmia ens obliga a fer activitats online com el concurs de postals nadalenques, el videoclip de la cançó “Canta, Rie Bebe” amb la lletra adaptada a la nova situació o qui no recorda eixa emotiva adaptació de “Corazón Espinado” titulada “Con parcas y a lo loco” de Lorena Lujan, Maria Mir, Roberto Muñoz, Lorena Miralles, Fran Castellano y Laura Lujan.

RECORDS DE L’ANY

04 GENER 2021 VISITA DEL PATGE REIAL El que no podia faltar és la visita del Patge Reial Williams. Quines caretes d’il·lusió en poder entregar les cartes per als Reis Mags d’Orient en persona! 28 FEBRER 2021 CRIDA VIRTUAL Igual que les falleres majors de València, Carla i Verònica ens fam emocionar amb les seues paraules d’ànim per a viure unes falles diferents, virtuals, en la distància però més units que mai.

MARÇ 2021 FALLES VIRTUALS La directiva s’esforça a fer un programa adaptat a la nova situació on tota la comissió puga participar. Exposició del ninot a la tenda de Belen amb els treballs fets per la comissió infantil, sopars davant de la pantalla de l’ordinador, gimcanes casolanes, bingo online, decoració de balcons i dos moments que ens van permetre vore’ns en la distància com van ser la nit de la plantà al Burguer King i la nit de la cremà al Domino’s Pizza.

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

11 JUNY 2021 J ORNADA PORTES OBERTES Les limitacions són evidents i els dubtes respecte a la celebració de les Falles en Setembre també, per això la Directiva va decidir fer una Jornada de Portes obertes. El casal es transforma en punt de trobada per als fallers, un lloc on mantenint les mesures de seguretat poder desconnectar de la rutina i, ja de pas... participar en la rifa d’un pernil!

27 AGOST 2021 EXPOSICIÓ DEL NINOT Les Falles de Setembre s’acosten i res millor per obrir boca que fer una visita a l’Exposició del Ninot. Aquesta vegada ubicada a La Marina de València. Aprofitem el bon temps de l’estiu per a sopar a la platja.

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

SETEMBRE 2021 FALLES Falles en setembre? Sí, així és i així ha sigut aquest 2021. Unes falles diferents, amb calor, sense carpa, sense discomòbil a la nit... unes falles en pandèmia i mascaretes però, al cap i a la fi... FALLES. Les taules per a sopar i dinar eres de sols 10 persones, la distància entre taules de quasi 2m i la mascareta havia d’estar posada en tot moment (excepte per a menjar i beure, encara sort!!). No tots els fallers van poder participar d’aquestes falles especials, així i tot, els que ho feren s’ho passaren d’allò més bé. Gimcana, dibuixos, despertà amb cassoles i perols, paintball aquàtic, balls, sopars... als xiquets no els va faltar de res!! I que hem dieu dels majors? Ping-pong, futbolí, quinto i tapa, palles amb les zones delimitades... quina de records tenim!!I l’ofrena? Qui ens havia de dir que anàvem a suar tant i a beure tanta aigua en una ofrena!! A les 17h la Mare de Déu dels Desemparats ens esperava. Un recorregut diferent, pel carrer cavallers, sense públic, sols amb els sons de la nostra banda. Els ramells plens d’emocions i desitjos van ser d’unes margarides blanques precioses. En entrar a la plaça els sentiments brollaren com aigua de la font, cap veí de València sap tot el que els fallers hem lluitat i patit per a poder arribar fins ací. La cremà, una hora abans del que és habitual, va marcar el punt final d’unes falles parades, d’unes falles que ens furtaren, d’unes falles que volem que tornen a les seues dades, d’unes falles que no poguérem plantar el 2020 i ara a setembre del 2021 marquen l’inici d’un nou despertar.

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

03 OCTUBRE 2021 ATLETISME AMB LA FEDERACIÓ Quins atletes tenim a la comissió! No importa si són 100m o llançament de martell els xiquets de Castielfabib sempre queden en bones posicions!

29 OCTUBRE 2021 HALLOWEEN Per fi els més menuts de la comissió poden fer el ja tradicional recorregut per les tendes del barri de “Piruleta o Malifeta?” i amb les seues disfresses fer por a tot el veïnat.

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

13 NOVEMBRE 2021 NOMENAMENT REPRESENTATS 2022 Dos anys feia que no fruíem d’un acte com aquest. El moment que tota Fallera Major o President, està desitjant que arribe i com no tota la comissió. Es tracta del nomenament oficial dels nostres representants, davant de tot el món faller, davant de tots els amics i familiars davant de tot el veïnat. Va ser una vesprada tranquil·la de novembre, l’oratge ens va acompanyar i ens va permetre no sols degustar un còctel exquisit sinó engalanar el carrer amb unes tonalitats blaves i blanques increïbles. Carla, Vero i Ximo dissimulaven molt bé els seus nervis, no és la primera vegada que viuen aquest acte. Izan més nerviós intentava observar-ho tot, estar atent i disfrutar de cada minut. Primer Ximo va prendre la paraula per a nomenar a VERÒNICA com a Fallera Major per a l’exercici 21-22 i posteriorment va nomenar a CARLA com a Fallera Major Infantil per a l’exercici 21-22. Ahí va ser quan Izan es va convertir en el protagonista de la nit. Feia molts anys que no teníem el quadre de representants al complet. En eixe moment Ximo va nomenar a IZAN PLATERO BERNAL com a president infantil per a l’exercici 21-22. Tots van voler dedicar-li unes paraules d’ànim: les falleres majors explicant cada vivència que anaven a tindre junts i sa mare, emocionada com estava d’orgullosa d’ell. Fins i tot Izan va voler dedicar unes paraules d’agraïment a tots els assistents!! Quina eloqüència!! Esperem que tots quatre puguen viure i celebrar el seu any amb il·lusió, alegria i molta complicitat!!

RECORDS DE L’ANY

11 DESEMBRE 2021 V MARATÓ FALLERA FUTBOLÍ Per segon any la parella formada per Xavi i José participen en la Marató fallera de futbolí de Junta Central Fallera. Aquesta vegada aconsegueixen una magnífica tercera posició!

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

12 DESEMBRE 2021 CIRC WONDERLAND La pel·lícula “Pirates del Carib” va ser el fil conductor d’unes actuacions on mags, acròbates, malabaristes... exhibien totes les seues capacitats per a entretenir al públic. Mare meua quines rialles amb els pallassos!! Sempre són els que més ens agraden!

17 DESEMBRE 2021 NIT DE NADAL VELLA I AMIC INVISIBLE L’any passat es va celebrar el primer amic invisible faller i, com va ser tot un èxit, hem volgut repetir!! Una setmana tenint cura d’un amic faller per a finalment fer-li entrega del seu regalet en la Nit de Nadal Vella Fallera. Sant Silvestre per als xiquets, un còctel per a celebrar el Nadal i les campanades projectades per a celebrar que volem un nou any 2022 amb menys mascaretes i més abraçades.

RECORDS DE L’ANY

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

19 DESEMBRE 2021 TEATRE FLUMEN Nadal ja és a prop i, com va sent habitual un matí el dediquem a anar al teatre. Aquest any quasi tota la comissió infantil i els seus pares han pogut disfrutar de l’obra HANSEL I GRETEL. Quina por dona la bruixa de la caseta de xocolata!

28 DESEMBRE 2021 TALLER DE CUINA No hi ha millor regal per als pares que unes galetes de gingebre o massapà decorat de Nadal i, si estan fetes pels nostres xicotets Màster Xefs millor que millor! Quina sorpresa més gran estar amb les mans a la massa i vore arribar al Patge Reial Williams per a arreplegar les nostres peticions per al!!

RECORDS DE L’ANY

GENER 2022 NOU CASAL El nou any ens ha dut un nou casal que, hem d’acabar de pintar, decorar i preparar per a la seua inauguració a final de mes. Els dissabtes 8 i 15 de gener es transformen en dies de treball a contrarellotge per a tindre’l tot preparat. Quin grupet més faener s’ha apuntat!

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

100

101

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Himne de la falla En mig de quatre cantons es va plantar una falla i els carrers que estaven tristos esclafiren com la traca en vore nostra il·lusió. Als compassos del faller entre llum, color i flors portarem nostra alegria com ensenya de l’amor que en tenim per nostres festes. TORNADA: Falla de Castielfabib, tu seràs nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glòries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castielfabib, cantarem tots molt units i a les 12 d’una nit t’adorarem entre les flames. VISCA VALÈNCIA ------------------------------------------------Lletra: Paqui Romero Música: Josep Cebrián

102

HIMNE DE LA FALLA

103

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Amics de Castielfabib Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2021-2022

PELUQUERÍA DESENRE2 C/ Castielfabib, 16, baix esquerra - 46015, València 96 394 80 39

Perruqueria i saló d’ungles

104

AMICS DE CASTIELFABIB

ELO CONSTRUCCIONES

eloconstrucciones.com - 639 81 56 89

Som la teua constructora

105

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

REGALA UN NINOT

regalaunninot.com

Figures personalitzades i ninots a mida

106

AMICS DE CASTIELFABIB

SANUS VITAE

Calle del Dr. Zamenhof, 7 -96 368 32 44 Cl. Escultor Vicente Rodilla, 6 - 644 354 324

Centre d’Entrenament Personal i Nutrició

107

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

LA BRUIXETA

Avda. Valle de la Ballestera, N-19 - València 963 36 77 44

Tintoreria i taller de costura

108

AMICS DE CASTIELFABIB

RED PISO

Avda. Pio XII, 15-Bajo - València - 961 06 93 44

Immobiliària

109

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

C/ Gravador Enguídanos, 60, 46015, València - 96 349 95 81

EL VALLE

Escola infantil

110

AMICS DE CASTIELFABIB

ICEBERG

icebergestudio.es - @icebergestudio

Impressió de gran format Retolació de vehicles i lones Decoració d’interiors amb vinil

111

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

C/ Valle de la Ballestera 15, Campanar, València - 960 04 68 29

GESTIÓN FÁCIL

Inmobiliaria

112

AMICS DE CASTIELFABIB

C/ Aben Al Abbar, 18 - València - 960 71 33 56

C/Marqués San Juan, 19-B - València - 963 49 17 91 Avda. Juan XXIII, 34 - València - 961 94 45 79

DA ANTONELLA

Pizzeria italiana

MARENGO

Moda dona i complements

113

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Calle Doctor Calatayud Bayá, 4 682 18 31 69

C/ Ciudad de Bolonia, 6 - 963 47 89 27 www.englishtower.com

ENGLISH TOWER

Acadèmies d’idiomes

BOIX ABOGADAS

Despatx d’advocats

114

AMICS DE CASTIELFABIB

NOU DENT

C/Valle de la Ballestera, 21 - València 963 12 32 32 - 662 92 85 84

Cliniques dentals

ÁLVARO VILLALBA C/Castielfabib, 13. Valencia - 630 27 53 94

Fisioteràpia

115

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

FITNESS HEALTH

C/ Marqués de San Juan, 17, baix - 46015 València

Centre d’entrenament personal i en grup

ATALAYA C/ Marqués de San Juan, 17, baix - 46015 València

Clínica veterinaria

116

AMICS DE CASTIELFABIB

TALLERES C.O.D.A

C/ Marqués San Juan, 8 - València - 963 47 47 51

Reparación y mantenimiento de vehículos

117

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

LA TABERNITA DE VANE C/ Castielfabib, 18, baix - València - 963 38 53 73

Bar

CLÍNICA DENTAL CAMPANAR

Plaça Diputat Lluís Lucía, 16 - València 963 49 70 89

Volem ser la seua clínica dental de confiança

118

AMICS DE CASTIELFABIB

CODI MONKEY

C/Valle de la Ballestera, 33 - València 963 45 92 67

Aniversaris, celebracions i events. Sales d’esdeveniments

FORN DE MANUELA C/ Aben Al Abbar, 18 - València - 960 71 33 56

Artesans des de 1866

119

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

De 09:00 a 18:30 i dissabtes de 10:00 a 14:00 Encàrrecs 634 86 91 95 també whatsapp i web

C/ Marqués de San Juan, 27, baix - Campanar, València - 960 09 27 14

ENTREMENJARS

Menjars per portar

AMPARO JORDÀ

Floristes. Especialistes en arranjaments florals per a falles

120

AMICS DE CASTIELFABIB

C/ Marqués de San Juan, 19 - València - Campanar 963 40 95 62

Avda. Campanar cantó Marqués de San Juan, 46015 València 960 15 28 11

RACONET CAMPANAR

Bar

CAFÉ PICCOLO

Gelats italians

121

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

RIU BLANCH

C/ Castielfabib, 9 - 46015, València 96 340 61 31

Forn i pastisseria. Especialitat en croissants i coca de nous i panses

EL GOS DE PANCHO C/Marqués de Sant Joan 13, 46015, València 96 329 69 93

Perruqueria canina i felina. Fes feliç la teua mascota

122

AMICS DE CASTIELFABIB

TALLERS ÁLVAREZ

Avda. Campanar 120, 46015 València 96 349 19 33

Planxa i pintura

NATALIA GILES C/ Marqués de San Juan, 15 B - 46015 - Campanar València 96 063 87 76 654 01 89 15

Estètica avançada

123

Estética avanzada Tratamientos corporales y faciales con maquinaria de última generación. Depilación definitiva con láser de diodo. Especialistas en Micropigmentación y microblading. Medicina estética

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

MISS CROQUETTE & FOOD

C/ Marqués de San Juan, 3, València 661 764 628

Menjar casolà per portar. La nostra especialitat són les croquetes

LOTERIA MAS C/ Valle de la ballestera, 36, Campanar, València 96 340 72 12 masmarcosyfotografia@gmail.com

El nostre premi ets tu. Marcs i fotografia

124

AMICS DE CASTIELFABIB

LA BOLERA

Avda. Campanar 126, València 96 347 10 11

Bowling center Valencia

AUTOESCUELA ADEMUZ

C/ Rascaña, 9 baix - Campanar, València 96 006 48 83

Cursos intensius teòric i pràctic

125

25 aniversario 1997-2022

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

C/ Marqués de San Juan 3, 46015 , València 96 349 05 23 info@perunsomni.com

Antonio Llopis Ardid Domingo Llopis Ardid

ELS BESSONS

Colla de Dolçainers i Tabaleters

PER A UN SOMNI

Indumentària valenciana

126

AMICS DE CASTIELFABIB

Avda. Vall de la Ballestera, 21 - 46015 - Campanar València 96 340 49 49 687 83 57 16

Avda. Médico Vicente Torrent 15, 46015 València 96 347 50 47

ÓPTICA CAMPANAR

Òptics optometristes

PELUQUERÍA CARMEN GOMEZ

Estètica avançada

127

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

128

Resa la Llotja davall el seu cel estrelat ‘Proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna els seu diners amb usura. El mercader que viu d’aquesta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna’. Un cartell d’anuncis sense anuncis murmura, a aquells mercaders de les Falles que comercien amb el que és compartit i identitari, valuós i delicat, i són capaços de no arrancar les arrels en l’explotació dels seus fruits. Que s’ompliran de fortuna i goig.

132

133

JO VISC - FALLA CASTIELFABIB-MARQUÉS DE SANT JOAN 2022

Explicació i relació de la falla ‘Jo visc’ de l’artista Anna Ruiz