__MAIN_TEXT__

Page 1

REVISTA OFICIAL BARÇA FUNDACIÓ DESEMBRE DEL 2017-GENER DEL 2018 NÚMERO 8

Més que un nou espai La Fundació estrena un centre divulgatiu d’accés gratuït per als socis on es dona a conèixer, mitjançant les últimes tecnologies, el poder transformador de l’esport


LA CITA

SUMARI

“La millor manera de saber si pots confiar en algú és

© FC BARCELONA / G. PARGA

04

confiant-hi -Ernest Hemingway.

Escriptor

Us apropem els projectes

“LA CAPACITAT DE CREURE EN ELS ALTRES“

08

Els detalls de ‘FutbolNet’ en aquest país asiàtic 14

criptor britànic de reconeixement internacional, i amic personal de Nelson Mandela. La pel·lícula Invictus, estrenada el 2009, es va inspirar en la seva obra El factor humà (Playing the Enemy). Carlin escriu el reportatge Futbol contra la Jihad des de Bangladesh, una crònica personal i humana sobre les vides trencades de nens i nenes castigats pel fonamentalisme i la solitud, del poder transformador tangible dels projectes de la Fundació Barça i de com a través d’aquests són possibles les segones oportunitats. Incorporem també una nova secció amb la Universitat Ramon Llull sobre ètica i valors. Arrenquem amb l’article La transmissió de valors a través de l’esport, de Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos. L’article assenyala que a través de l’esport podem adquirir aquells valors que no només ens serveixin per jugar al camp, sinó que també són extrapolables a la vida familiar, personal, professional i cívica. En definitiva, l’esport serveix per forjar el caràcter i afrontar les contrarietats. La pràctica esportiva és essencial per al desenvolupament integral a la infància i l’adolescència”. n

John Carlin visita Bangladesh

Acord amb Proactiva Open Arms

Entrevistem el seu fundador, Òscar Camps 16

Dia Mundial de l’Infant

Les accions impulsades amb l’UNICEF per celebrar aquesta efemèride

18 © SCHOLAS OCCURRENTES

H

em inaugurat l’Espai Barça Fundació, una fita en la història del Club i un dels centres més avantguardistes de l’esport al món. És un nou espai expositiu que, mitjançant les noves tecnologies, mostra de manera innovadora i interactiva el poder transformador i social de l’Entitat. Però la tecnologia és només una eina. El que compta és la seva utilitat per apropar-nos a les històries de superació. A l’Espai Barça Fundació hem aconseguit la simbiosi perfecta entre l’avantguarda i els valors essencials de l’ésser humà, ja que entenem la capacitat de creure en l’altre com una de les riqueses més grans. Continuem compromesos i avançant per canviar la vida de milers d’infants treballant en xarxa al costat d’organitzacions com l’UNICEF, Scholas i Proactiva Open Arms. Des de la Fundació coneixem el poder de les aliances per treballar cap als mateixos objectius. En aquest nou número comptem amb la col·laboració de John Carlin, periodista i es-

L’Espai Barça Fundació ja és una realitat

De la mà de Scholas

El papa Francesc renova amb la Fundació 20

Barça Photo Awards

22

La Fundació, al dia

Parlem amb l’Arshia, el refugiat iranià protagonista de la foto guanyadora Les últimes novetats sobre els nostres programes i aliances

FUNDACIÓ BARÇA. Desembre 2017 - Gener 2018 EDITA Fundació Barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 DIRECTORA GENERAL FUNDACIÓ BARÇA Mària Vallès CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz COORDINACIÓ PUBLICACIÓ Ketty Calatayud REDACTORS John Carlin, Josep Giralt, Marc Parramon i Xavier Vilà REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA Germán Parga (FCB) FOTOGRAFIA Samuel Aranda, Paco Largo (FCB), Germán Parga (FCB), Víctor Salgado (FCB), Axiu FCB, Arxiu Scholas Occurrentes i Arxiu Proactiva Open Arms IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.500 exemplars DIPÒSIT LEGAL B 21154-2016 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 30 de novembre del 2017.

FCBRECICLA

REVISTA FUNDACIÓ

3


Tecnologia i compromís social

El nou Espai Barça Fundació utilitza l’avantguarda tecnològica per posar rostre als projectes amb menors i joves de tot el món JOSEP GIRALT FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

L

a tecnologia d’avantguarda i l’essència de l’ésser humà conflueixen en un nou espai: l’Espai Barça Fundació, un lloc per apropar els projectes socials de la Fundació Barça, inaugurat el 16 d’octubre passat. L’Espai ofereix eines interactives i innovadores per accedir als diversos punts del planeta on la Fundació desenvolupa els seus programes Barçakids i FutbolNet;

des dels racons més empobrits de Catalunya fins a les faveles del Brasil o els camps de refugiats de Grècia. L’obertura de l’Espai Barça Fundació representa una fita per al Club perquè, per fi, pot donar visibilitat i tangibilitat al seu compromís social. La Fundació Barça arriba en l’actualitat a més d’un milió de beneficiaris en 53 països. A Catalunya treballem en 35 localitats amb més de 420.000 destinataris, tots procedents d’entorns on la discriminació, el conflicte i l’exclusió condicionen el futur. L’acció i la dimensió d’aquestes xifres s’entenen millor gràcies a aquest nou centre obert a tothom. ■

El que has de saber Localització i entrades: Boulevard del Camp Nou (Accés 9). Venda de tiquets a les taquilles del Camp Nou. Preu: Socis i infants fins a 5 anys: gratuït. Entrada adquirida conjuntament amb la del Camp Nou Experience: 4 € Entrada exclusiva per a l’Espai Barça Fundació: 5 € Horaris: Obert tot l’any (de 10.00 a 18.30 h) com el Camp Nou Experience. Restriccions en dies de partit. Consulteu a fcbarcelona.cat.

MÓN

Projectes arreu del planeta A l’Espai Barça Fundació el visitant es trobarà amb un mapa interactiu de tecnologia Light ID. Un cop allà, haurà de desxifrar el lloc on estan ubicats els projectes de la Fundació i respondre a algunes preguntes relacionades amb les temàtiques que treballa l’Entitat. La Light ID és una nova tecnologia que permet compartir contingut de manera senzilla per a finalitats informa-

4

REVISTA BARÇA

Una gran mapamundi projectat al paviment ubica els projectes de la Fundació. tives, d’entreteniment i com a guia interactiu. Enllaça telèfons intel·ligents amb senyals digitals i ofereix informació detallada a través de LEDs intermitents. Aquest gran mapamundi

projectat sobre el paviment de l’Espai proporciona al visitant una visió general de l’abast geogràfic dels projectes, de manera embolcallant i atractiva.


ROBOT

Un guia futurista únic al país El Dream-E és un amfitrió d’última generació que no deixarà indiferent ningú. Es tracta de l’humanoide que s’encarregarà de donar la benvinguda als visitants de l’Espai Barça Fundació tan sols posar un peu a l’entrada. Aquest robot de la sèrie Pepper és el primer de les seves característiques que s’utilitza en un museu al nostre país, i un dels pocs utilitzats a tot el món. L’experiència en centres oberts al públic en llocs com Londres o el Japó garanteix que la recepció als visitants es converteixi en tota una sensació futurista i una experiència tecnològica insòlita. Pepper és l’encarregat de donar la benvinguda i explicar les característiques de l’espai i els seus racons. Gaudirem d’un acolliment virtual per a una experiència d’allò més humana. Els dispositius que ens presenta Dream-E ens traslladaran lluny a l’espai, però ens portaran a conèixer commovedores històries de superació personal de joves que viuen en entorns de violència i pobresa extrema. En definitiva, la Fundació Barça posa la tecnologia al servei dels seus socis per donar a conèixer el seu vessant social.

El robot Dream-E dona la benvinguda a tots els visitants que entren a l’espai.

JOCS

Els punts negres de la infància Un cop dins els visitants poden participar en un joc interactiu en el qual hauran de descobrir les principals problemàtiques socials que pateixen la infància i la joventut al voltant del món. L’objectiu és apropar la realitat per explicar les tres línies de treball de la Fundació. El joc ens porta fins als cinc continents on intervé el projecte social del Barça.

L’Àrea de Jocs es troba en aquestes taules interactives.

REVISTA BARÇA

5


REALITAT VIRTUAL

Un viatge virtual al cor dels projectes En aquest mòdul, i gràcies a unes ulleres VR 360º, viatgem fins al cor dels nostres projectes. L’espai ens brinda l’oportunitat de conèixer els nois i noies que estan canviant la seva vida gràcies a FutbolNet i Barçakids. A Probolingo, Java, ens espera un nen apassionat pel futbol a qui una discapacitat no li impedeix jugar amb els seus companys. Amb en João serem testimonis que la pràctica de l’esport ajuda a la integració d’un jove que viu en una de les faveles més perilloses de Rio. I així, recorrent el Brasil, Bangladesh, Indonèsia, Colòmbia i Catalunya, ens adonarem de la dimensió de la Fundació en la seva determinació per erradicar les desigualtats i la violència juvenil.

En aquesta zona unes ulleres d’última tecnologia ens endinsen literalment en els projectes.

AUDIOVISUAL

Una imatge val més que mil paraules En un dels racons de l’Espai es projecta un vídeo en què la protagonista és Ball-e, una pilota interactiva que explica al visitant, a través d’infografies i imatges, tota l’activitat que duu a terme la Fundació Barça, així com el finançament, els col·laboradors, etc., i resumeix de manera visual i atractiva el més destacat de l’exposició.

6

REVISTA BARÇA

Una gran projecció de vídeo explica al visitant els detalls de la Fundació.


Jordi Cardoner i Mària Vallès, a la presentació de l’Espai, juntament amb els membres del Patronat i els periodistes. INAUGURACIÓ

“Un espai per al treball intangible” Jordi Cardoner, vicepresident primer del FC Barcelona i de la Fundació, va inaugurar l’Espai juntament amb la directiva del FC Barcelona i vicepresidenta de la Fundació, Maria Teixidor; la directora general de la Fundació, Mària Vallès; el CEO del FC

Barcelona, Òscar Grau, i els membres del Patronat. Cardoner va qualificar la jornada com “un dia per a la il·lusió perquè aconseguim un repte, donar forma física a la Fundació”. En aquest sentit, va assegurar: “Per primera vegada existeix un espai físic per explicar el

treball intangible del Club, que és necessari conèixer. Parlem de nens i nenes, d’educació, d’inclusió social i de lluita contra la discriminació”, va concloure. La directora general, Mària Vallès, va ressaltar “la importància que els socis i sòcies s’acostin al treball de la Fundació, de la qual han d’estar orgullosos”. Així mateix, va explicar que és un espai polivalent “dirigit a tots els públics, especialment a joves, perquè hem incorporat les noves tecnologies per sentir i experimentar els nostres projectes”. A l’acte hi van assistir també exjugadors com José Edmílson, representants d’entitats col·laboradores i membres de l’Administració, com Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

EXPECTACIÓ MEDIÀTICA

Gran interès dels mitjans en un dia històric La inauguració de l’Espai Barça Fundació va congregar més de quaranta mitjans de comunicació, interessats a cobrir un esdeveniment que marca una fita en la història del Club. Per primera vegada, el seu projecte social al voltant del món es materialitza en un centre avantguardista. Aprofitem les últimes tecnologies per explicar la dimensió del projecte, constituït el 1994. La Fundació és el braç social del Club, on es canalitzen els valors de l’esport per millorar la integració i la inclusió de nens i nenes i adolescents a Catalunya i al món.

Més de quaranta periodistes van assistir a l’acte de presentació del nou Espai.

REVISTA BARÇA

7


CRÒNICA DES DE BANGLADESH

Futbol contra la Yihad

Nupur té 12 anys i viu en una habitació diminuta en un barri pobre de Dacca, a Bangladesh. Ahmed, de classe alta, en té 14. Va veure com el seu pare es degollava a si mateix quan la policia va entrar a casa seva per detenirlo. Als dos menors els ha canviat la vida una cosa tan senzilla com començar a jugar a futbol. JOHN CARLIN FOTOS: SAMUEL ARANDA

A

Bangladesh, un país més petit que l’Uruguai, viuen 170 milions de persones. Si Espanya tingués la mateixa densitat de població, tindria 600 milions d’habitants; l’Argentina, 3.400 milions; els Estats Units i la Xina, 11.000 milions cadascú. S’hi ha de sumar l’omnipresent misèria, el punyent sol tropical i que bona part d’aquest país, incrustat com una ungla al nord-est de l’Índia, s’inunda en l’època de pluges, i un pensa -o vaig pensar jo després d’aterrar fa unes setmanes i per tercera vegada a la vida a l’aeroport de Dacca, la capital- en la resistència heroica que tanta gent ha de tenir per aconseguir sobreviure dia rere dia en un espai tan estret amb tan poc per repartir. Submergir-se en la jungla que és el tràfic de Dacca, en què a cada segon vehicles de totes les mides i de totes les èpoques -motoritzats i de pedals- eviten fregar-se els uns contra els altres per mil·límetres, o no, reforça aquesta impressió. Però només fins que un alça la mirada i veu que la meitat de les persones que pul·lulen per les voreres,

8

REVISTA FUNDACIÓ

les dones, llueixen totes vestits amb una gran varietat de colors, finor i riquesa floral que demostren que, per més desesperades que siguin les seves condicions materials, l’ésser humà sempre aspira a alguna cosa més que l’estricta necessitat animal. En aquest formiguer de país, davant l’aclaparador espectacle de tanta, tanta humanitat, és fàcil perdre de vista que cadascun dels seus habitants pateix els seus drames personals únics, té els seus somnis i busca la seva dignitat i la seva raó de ser en el treball, en la família, en la política, en la religió, fins i tot en l’esport. Nupur i Ahmed

L

a història que explicaré és la de dos d’aquests 170 milions d’individus: una nena de 12 anys de classe baixa anomenada Nupur Akter i un nen de 14 de classe alta a qui, per motius que aviat s’entendran, donarem el nom fictici d’Ahmed. Tots dos viuen a Dacca; ambdós -com el 90% de la població de Bangladeshsón musulmans. Rebobinem a la nit del 10 de setembre del 2016. Nupur segurament estava dormint al llit doble que comparteix amb els seus dos germans petits. El llit ocupa dos terços de l’espai de l’habitació, on també dormen el pare i la mare, tots dos a terra. Aquesta habitació és

Nupur, a l’escola de l’UNICEF on rep formació, a Dacca.

No és habitual que les nenes estudiïn en aquests barris de Bangladesh, però menys encara que juguin a futbol”


la llar dels cinc membres de la família Akter. No hi ha més. Aquí, a les profunditats d’un laberíntic i pudent slum [barri marginal] anomenat Bauniabandh, cuinen, mengen i gaudeixen del seu únic luxe, mirar la televisió. És possible que, sent un dissabte, el pare de Nupur encara estigués despert seguint un partit de la Lliga espanyola de futbol, o ​​ de l’anglesa. És possible també que Nupur tingués mig ull obert, especialment si jugava el seu ídol, Lionel Messi. Si Ahmed dormia en aquell moment, podem estar segurs que es va despertar de cop, envaït pel pànic. Policies armats de la unitat especial antiterrorista estaven enderrocant la porta del pis que compartia amb el seu pare, un dels homes més buscats de Bangladesh, i amb la seva mare, també a la mira de l’aparell de seguretat de l’Estat. Ahmed, una petita fera, es va llançar contra els policies amb un ganivet a la mà. El van desarmar, però en el caos de l’acció el seu pare va tenir temps de complir amb el propòsit que s’havia plantejat en cas de veure’s a punt de ser detingut: acabar amb la seva pròpia vida. Amb una arma

blanca, segons informarien les autoritats, es va degollar. La mare va resultar ferida i va ser conduïda a la presó. A Ahmed el van internar en un centre de menors. Al matí següent, el diumenge 11 de setembre, el pare de Nupur va sortir de casa, com de costum en un dia laboral, a les 5.30 h. Es va dirigir caminant pels carrerons de la seva slum, immune a la pudor de les clavegueres grisenques que flueixen com petits canals pel veïnat, al garatge on guarda el seu rickshaw, el tricicle que és la seva principal eina de treball. Tothom estava comentant la notícia del drama policial de la nit anterior, però el pare de Nupur aviat la va oblidar, obligat a concentrar la totalitat de la seva energia física i mental a la tremenda tasca amb la qual es guanya el pa. No carrega passatgers ni ofereix un servei de taxi, com la majoria dels conductors de rickshaws: carrega grans embalums de patates i cebes, habitualment d’uns 350 quilos de pes, al llarg d’un recorregut fix de quatre quilòmetres. La gesta, per la qual li paguen un euro, posaria a prova un ciclis-

ta del Tour de França, però ell la repeteix, quan té sort, deu vegades al dia. La mare de Nupur probablement va sortir de casa a les 7 del matí per anar a la fàbrica de tèxtils on treballa vuit hores al dia, a vegades deu, depenent de les exigències de les multinacionals que paguen el seu sou. Nupur era l’encarregada de donar l’esmorzar als seus dos germans petits abans d’anar al seu col·legi, una petita cambra encatifada, patrocinada per l’UNICEF, on ella i altres deu nens aprenen a llegir, escriure i sumar sota l’atenta mirada de dues joves professores. No és habitual que les nenes estudiïn en aquests barris pobres de Bangladesh, però és menys habitual encara que, com Nupur, juguin a futbol. Les tendències més conservadores de l’islam s’han imposat aquí, després d’un parell de dècades d’infiltració saudita, i on més es nota és en la creixent submissió de les dones. Els pares de Nupur aspiren a anar contra corrent: que la seva filla no sucumbeixi a la pressió social per casar-se jove, que no hagi de dependre materialment d’un home, que

REVISTA FUNDACIÓ

9


aconsegueixi realitzar el seu potencial i, si Déu vol, que tregui la família de la pobresa. Ahmed i la seva família habitaven un altre món. Des del dia que la seva mare va néixer, mai hi va haver cap dubte que acabaria posseint les eines educatives per competir a qualsevol nivell amb els homes, homes preparats, com el seu marit, en el terreny laboral. La mare d’Ahmed es va criar en el si d’una família de l’elit bangladeshiana, va estudiar en una escola privada cara i, a diferència del 95% de la població del seu país, va aprendre a parlar un anglès perfecte. Moderna a l’estil occidental en els seus costums i en la seva manera de pensar, va aconseguir un treball ben pagat amb una ONG internacional. Abans d’ingressar al centre de menors, Ahmed havia estudiat no en una petita habitació com Nupur, sinó a l’edifici gran, blanc i imponent d’un dels col·legis privats de més nissaga de Bangladesh. El seu futur estava assegurat. Terror a Dacca

Q

uè va passar? El que va passar va ser que el seu pare va abandonar el seu projectat destí burgès i es va radicalitzar, i es va incorporar així a una cèl·lula de fanàtics responsable de la pitjor atrocitat terrorista de la història de Bangladesh. Ell no va estar present en el sagnant desenllaç de l’atemptat, però sí que va formar part de l’equip de suport logístic dels cinc jihadistes que l’1 de juliol del 2016 van irrompre amb armes de foc i matxets en un dels pocs restaurants de Dacca on cometien el pecat de servir vi. Després d’un enfrontament amb policies i soldats que va durar deu hores, tots cinc, els quals tenien un alt nivell educatiu, van caure abatuts, però no sense abans haver destrossat a cops de matxet 18 clients estrangers i quatre de locals. La mare d’Ahmed compartia el culte a la mort dels responsables de la massacre. Uns mesos abans, el seu marit l’havia convençut que l’acompanyés a l’Aràbia Saudita a complir el pelegrinatge a la Meca conegut com el Hajj, obligatori per a tot musulmà practicant que pugui pagar-se el viatge. Segons una coneguda d’ella, va tornar transformada. En comptes de vestir texans i camises, com havia fet abans, es va cobrir el cos i la cara de dalt a baix, i es va sotmetre als manaments de la doctrina wahhabita, la més fonamentalista de l’islam, la qual té els seus orígens a l’Aràbia Saudita, país amb una vocació proselitista que ha estat identificada per molts experts com la principal causa no només del creixent conservadorisme dels fidels arreu del món, sinó de la radicalització que convenç els integrants de l’Isis, d’al-Qaida i altres grups similars en què Déu

10

REVISTA FUNDACIÓ

El pare d’Ahmed va donar suport logísticament als jihadistes que van cometre l’atemptat de l’1 de juliol del 2016 a Dacca ”

entre aquells que tenen les condicions bàsiques de vida assegurades. Nupur mai es contaminaria de l’incipient fanatisme que van inculcar a Ahmed. Ella en té prou a encarregar-se de cuidar els seus germanets quan els pares s’absenten de la llar pels seus treballs, amb els seus estudis escolars i amb el futbol, ​​al qual juga cinc dies a la setmana. La vida de Nupur és dura, però mai ha hagut de suportar res que s’aproximi a la desolació i al dolor que va sentir Ahmed, orfe de pare i sense saber si a la seva mare la tornaria a veure, el dia que la policia el va tancar al centre de menors. Vaig anar cap allà tot just arribar a la ciutat de Dacca i em vaig trobar amb un recinte espartà dominat per un edifici de cinc pisos, una gran gàbia dissenyada per a 200 nens en la qual comparteixen cel·les 380. La majoria està a l’espera de comparèixer davant un tribunal, acusats típicament de tràfic de drogues, robatoris o assalts. Però encara que l’Estat gasta menys d’un euro al dia per nen en menjar, la impressió que vaig tenir parlant amb el director del centre i els homes i les dones sota el seu comandament és que fan el possible en circumstàncies difícils per tractar cadascun dels joves presos amb humanitat. L’exemple més visible de l’esforç per ajudar-los a reintegrar-se en la societat és un camp verd al centre del recinte, un inusual oasi al desert d’asfalt de la ciutat, on juguen a futbol. L’herba és alta, i el fang, abundant quan plou, però aquí és on els nens tenen l’immens plaer i alleujament, gràcies a l’UNICEF i la Fundació Barça, d’oblidar les seves penes corrent alegrement darrere d’una pilota. La doctrina del futbol

agraeix i premia la mort violenta dels infidels. Les pistes que la policia va descobrir després de l’atemptat al restaurant van derivar dos mesos i mig després en l’operació que va acabar amb el suïcidi del pare d’Ahmed, l’empresonament de la seva mare i la detenció d’Ahmed al centre de menors, un presidi per a nois d’entre 9 i 18 anys conegut oficialment com a Centre de Desenvolupament de l’Infant. Tot d’una, el futur de Nupur pintava molt millor que el d’Ahmed. Per als pares de Nupur la vida es reduïa a la urgència de la lluita diària per poder alimentar els seus fills i pagar el lloguer de la seva petita llar. Mai van tenir temps per amargar-se amb el ressentiment o d’enverinar-se amb l’odi que nodreix el nihilisme assassí de la ideologia jihadista. Les grans causes, ja siguin aquestes religioses o polítiques o una barreja de totes dues, són béns de luxe: troben terreny fèrtil no en la gran massa dels pobres, sinó

H

o fan a les ordres d’instructors ensenyats per la Fundació que segueixen un programa detallat concebut per a nens de tot el món que, per un motiu o un altre, han tingut mala sort a la vida. Ahmed, que va tenir pitjor sort que la majoria, va arribar a la seva presó en un estat d’ànim semblant al d’aquells nens desemparats a les obres de Charles Dickens. Només que les seves circumstàncies reals van excedir la imaginació del gran novel·lista anglès. Ahmed s’havia arribat a creure un soldat ferotge en una guerra santa, però va arribar a la presó juvenil amb la cuirassa destrossada, retenint a la retina la imatge del seu pare degollat, descobrint sobtadament que en el fons continuava sent un nen mimat. Els seus nous companys l’espantaven. Molts d’ells eren feres de veritat, obligats gairebé des que van aprendre a fer els primers passos a defensar-se per si sols i a sobreviure com fos, amb


totes les armes o estratagemes a la seva disposició, en llocs d’una pobresa que Ahmed no hauria estat capaç d’imaginar. Segons l’informe de l’UNICEF, Ahmed es va abstenir de parlar amb els altres nens durant els seus primers mesos al centre. No va voler tenir res a veure amb aquests vulgars delinqüents comuns, va evadir el contacte humà i es va refugiar en la religió. Com el Profeta exigeix, resava cinc vegades al dia. No confiava en ningú. Només en el seu Déu. Tot va començar a canviar quan va irrompre a la seva vida, i a la dels altres nois del centre, una altra religió, sense promeses de vida eterna, això sí, però la més gran del món, la que reuneix musulmans, jueus, cristians, ateus -tots, independentment de les seves creences, races, llengües o nacionalitats-. L’instructor físic del centre, anomenat Azad, va anunciar un dia a principis d’aquest any que venia a predicar una nova doctrina, la del futbol. Concretament, una variant de la gran fe secular patentada per la Fundació FC Barcelona i propagada amb el suport de l’UNICEF. Es diu FutbolNet i conté més regles que l’esport que juguen al Camp Nou o al Bernabéu. Operatiu avui en 25 centres de Bangladesh i en 50 països més, FutbolNet aspira no només a divertir els nens, sinó a fomentar valors elementals per a la convivència pacífica com el respecte, l’esforç i la humilitat. La metodologia dels partits que disputen els nens és més complexa que la d’un joc de futbol ortodox. En primer lloc, és obligatori prestar solemne atenció al sermó que els ofereix l’instructor abans de sortir al camp. El que aquí se’ls explica

Un grup de beneficiaris de ‘FutbolNet’, entre els quals es troba Nupur, durant una de les sessions del projecte.

Una monitora de ‘FutbolNet’ explica als nois i noies els detalls de la sessió del dia.

El projecte ‘FutbolNet’ a Bangladesh s’implementa en un centre REVISTAtambé FUNDACIÓ 11 de menors local.


és que en aquest model didàctic del futbol l’equip que guanya no és necessàriament el que fica més gols. Se sumen o es treuen punts segons el bon o mal comportament dels jugadors. Les faltes i el mal humor es castiguen com si fossin gols en contra; el joc esportiu i el treball en equip, mesurat entre altres coses pel nombre de passades seguides per jugada, poden comptar com a gols a favor. Al principi, Ahmed no hi va voler participar, però no va poder evitar mirar de reüll des de darrere de les reixes. Va començar a sentir enveja dels nens jugadors, fins que va arribar un dia en què ja no va poder més. Va sucumbir a la temptació. Va baixar al camp, va escoltar les paraules del mestre, es va incorporar al joc i va passar un petit miracle: no només la seva actitud cap als altres va experimentar una radical transformació, sinó també la seva personalitat. FutbolNet va arribar a l’slum on viu Nupur al març d’aquest any. La nena no s’ho va pensar dues vegades quan se li va presentar l’oportunitat d’apuntar-s’hi. Més important encara, la seva mare i el seu pare tampoc. Si els pares d’Ahmed haguessin tingut una filla, mai li haurien permès caure en l’heretgia de jugar a la pilota amb nens i nenes junts. Els de Nupur, musulmans devots de ments més generoses, estaven encantats de donar ales a la seva filla. Van veure orgullosos com es va llançar a jugar sense por, i que tant li feia si el terreny on jugava esdevenia ciment quan cremava el sol o fang quan plovia, sense preocupar-se que cada vegada que la pilota sortia del terreny de joc es corria el risc que caigués a la fossa líquida de deixalles humanes que marca els quatre límits del camp. La gran esperança de la família

N

upur transmet un aire de serietat i maduresa difícil d’imaginar en una nena europea de 12 anys, però queda clar que el futbol la fa feliç com res a la vida. “L’instant en què vaig col·locar el peu sobre la pilota per primera vegada vaig saber que la meva vida havia canviat”, explica. La mare afegeix que va detectar el canvi gairebé d’un dia per l’altre. “Vaig notar immediatament que somreia més i, alhora, que es va començar a concentrar més en els seus deures i es va tornar més responsable a casa quan m’ajudava en la neteja i la cuina”. El pare de Nupur, per la seva banda, no podria estar més encantat. En primer lloc, perquè ara la seva filla gaudeix dels partits en televisió al seu costat, tan hipnotitzada com ell per les genialitats de Messi; però, principalment, perquè ha vist la seva idea reforçada que Nupur representa la gran esperança de

12

REVISTA FUNDACIÓ

Mohammad Abdul Halim, professor de religió al centre de menors on s’aplica ‘FutbolNet’.

la família. “No vull que hagi de fer un treball com el meu o el de la meva dona”, diu. “Jo no tinc alternatives, no tinc educació, així que no em queda més remei que acceptar el meu destí. Però el que vull per a Nupur és que guanyi uns bons diners i que li agradi el que faci”. El pare no comparteix la fantasia de la mare que Nupur podria acabar guanyant-se la vida amb el futbol. Nupur, com a bona aficionada, també és conscient de les seves limitacions i

comparteix el somni del seu pare de poder estudiar medicina algun dia. Parlar amb Ahmed va ser més complicat. Quan vaig preguntar al centre de menors si podia entrevistar-lo, em van respondre, amb certa alarma, que no. Impossible. Primer, perquè acabava d’abandonar el centre després d’una estada de nou mesos, i segon, perquè, tot i que un jutge li havia concedit la llibertat i vivia ara amb un parent, estava sota vigilàn-


El primer que em va cridar l’atenció va ser que, a diferència dels altres nens al centre amb els quals havia parlat, Ahmed no només m’entenia, sinó que en determinats moments em va contestar en anglès. Per exemple, quan li vaig preguntar a l’inici de l’entrevista com es va sentir quan va arribar al centre, em va respondre: “I felt sad and lonely”. Em vaig sentir trist i sol. Però no només va arribar colpejat en els seus sentiments, em va explicar, sinó perplex d’estar aquí, entre nens tan diferents d’ell. “No només no podia parlar amb ningú, sinó que no volia fer-ho”. El futbol, ​element transformador

A Per als participants, ‘FutbolNet’ és un espai educatiu però també de diversió i oci .

cia policial les 24 hores del dia. El jutge va considerar que el jove s’havia reformat i ja no representava cap perill per a la societat, però la policia no n’estava tan segura. Vaig insistir i al final el que vaig aconseguir va ser parlar amb Ahmed per telèfon, sota la condició de no parlar-li dels seus pares. Es va iniciar el contacte, em vaig presentar i li vaig fer la primera de les meves preguntes en anglès i amb un traductor al meu costat.

l’inici de la conversa va donar respostes curtes. Balbucejava. Naturalment, sentia dubtes i sospites. Però quan li vaig preguntar pel futbol es va trencar el dic. “El futbol va tenir un impacte transformador en mi”, va dir tot d’una, parlant amb fermesa i claredat. “Prestava molta atenció quan ens parlava l’instructor abans dels partits, jugava de migcampista, i aquí, al camp, vaig aprendre per fi a ser menys abstret i menys egoista. Vaig aplicar aquestes lliçons a la meva vida personal i vaig començar a ajudar els altres”. Sent un nen amb un nivell educatiu molt superior al dels seus companys, Ahmed es va convertir en una mena de professor al centre de menors, fent classes i ajudant els altres nois a preparar els seus exàmens. “Vaig aprendre alhora a estudiar amb més serietat i a ser més feliç i més segur de mi mateix”. Com va sortir del centre en comparació amb com hi va arribar? “No es pot comparar”, va respondre. “Abans de res, vaig acabar sent amic de sis o set nois amb els quals mai hauria pensat abans que podria congeniar. Vaig entrar-hi trist i vaig sortir-ne com si fos una altra persona. El futbol és un esport que t’ensenya moltes coses”. Ahmed va insistir a deixar clar que ho havia d’agrair no només al futbol i al seu instructor, Azad, sinó a diverses altres persones del centre que van posar esment a ajudar-lo a recuperar-se del seu trauma i a descobrir que és possible tenir una vida digna i bona més enllà del cercle tancat del puritanisme jihadista: “Vaig conèixer diversos empleats del centre, i el que més em va impressionar va ser un senyor gran encarregat d’impartir classes de religió. Feia 25 anys que era aquí i es deia Mohamed Abdul Halim”. Prim, baixet, barbut i vestit amb una immaculada túnica blanca, emanava dolçor i serenitat. No es va immutar quan li vaig preguntar si veia un conflicte entre la religió del Profeta i la religió del futbol. Li vaig

fer la pregunta perquè recordava haver llegit que en l’anomenat califat de l’Isis a l’Iraq s’havia prohibit el futbol, que ​​ s’havien reportat casos de joves que van rebre pallisses, o que fins i tot van ser executats, per jugar o veure futbol a la televisió. “El profeta Mahoma va donar a la gent certes regles, i el futbol té igualment les seves regles”, va contestar Halim. “Per a mi, una cosa es nodreix de l’altra. Tots dos ensenyen responsabilitat, tots dos s’uneixen a la gent, tots dos estrenyen les distàncies entre les persones i, particularment en el cas del futbol que vam jugar aquí al centre, s’ensenya disciplina i respecte per la veritat. Si els nois fan alguna cosa malament al camp, ho reconeixen i demanen perdó. Sí, ho tinc clar: la religió i el futbol tenen moltes coses bones en comú”. El que no tenen tant en comú són el futbol i la noció de la religió que tenia el pare d’Ahmed. Més aviat són enemics. El que s’ha demostrat en el cas d’Ahmed, i de manera menys dramàtica en el de Nupur, és que el futbol va guanyar la batalla. Una senyora que segueix en contacte amb Ahmed em va dir que, tot i les sospites de la policia, el nen havia eliminat definitivament del seu sistema el virus jihadista. El mateix em van dir de la seva mare. La seva és una història, com la del seu fill, de redempció. S’ha despertat del malson a la qual la va induir el seu marit i ha renunciat al fanatisme religiós en què la va fer caure. Les autoritats judicials comparteixen aquesta anàlisi i s’espera que li concedeixin la llibertat abans de final d’any. Sembla que podrà tornar a conviure amb el seu fill, que ja ha patit prou. Sembla que tots dos tindran la fortuna de gaudir d’una segona oportunitat. Jo també voldria tenir una segona oportunitat. M’explico. Una excel·lent persona anomenada Iftikhar Ahmed Chowdhury, que treballa per a l’UNICEF a Bangladesh, em va fer un comentari provocador. Va dir que el problema del periodisme era que un dia publicàvem una notícia i a l’endemà ens n’oblidàvem; que el frenesí mediàtic ens impedia fer el seguiment ponderat que tota història humana exigeix ​​si es vol explicar la veritat; que la vida del periodista era un recurrent hola i adéu. Vaig reconèixer immediatament que Iftikhar tenia tota la raó. Admeto la meva culpabilitat i declaro un propòsit expiatori. D’aquí a cinc anys, o potser millor deu, tornaré a Bangladesh a veure què ha estat de les vides de Nupur i Ahmed. Tot és possible, però vull creure que continuarà sent una història inspiradora i una victòria aclaparadora del futbol contra la jihad. n

REVISTA FUNDACIÓ

13


“Mig Àfrica és del Barça” Fundació Barça i Proactiva Open Arms realitzaran activitats de sensibilització sobre la greu crisi humanitària de les persones refugiades d’arreu del món XAVIER VILÀ FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

D

es del setembre del 2015, quan es va fundar Proactiva Open Arms, aquesta organització ha aconseguit salvar més de 14.000 persones a la mar Mediterrània amb un equip format bàsicament per persones voluntàries. Què pot aportar a una entitat com la seva la col·laboració amb la Fundació Barça?

Una de les dues línies més importants d’actuació de l’organització és la sensibilització, i aquest acord amb la Fundació ens permetrà explicar el que fem i el que passa a la Mediterrània i a gran part del món amb aquesta crisi migratòria tan important que estem patint actualment. Si alguna cosa m’han aportat aquests anys d’experiència al Mediterrani fent rescats és que mig Àfrica és del Barça. Pel fet de ser una ONG catalana i de Barcelona, si treus aquest tema de conversa amb les persones que acabes de rescatar, un cop han passat el mal tràngol, el Barça és la següent paraula que surt després de la nostra ciutat. Per tant, és unir dues forces importants, per-

14

REVISTA BARÇA

què el Barça és una entitat molt emblemàtica que arrossega milions de simpatitzants i que ens ajudarà a sensibilitzar. Tenim dades de quantes persones estan intentant travessar el Mediterrani i de quantes víctimes hi ha?

En aquests moments estem parlant de més de 3.000 en el que ha transcorregut d’any, però hi ha una dada molt desesperant, que és la dels desapareguts. Quan no es troben els cadàvers o quan no hi ha un testimoni directe, els anomenen desapareguts; si no hi ha cos, no hi ha mort..., i al mar no hi ha desapareguts, al mar ningú va a comprar tabac..., al mar o flotes o no flotes..., per tant, si no hi ets és que estàs mort, però com que no hi ha llistes de passatges, com que són màfies que mouen aquest gran volum de persones, no se sap, i per tant la xifra de morts és molt superior als 5.000. Què fan els organismes internacionals o els estats davant d’aquesta situació?

Realment sí que ha fet, la Unió Europea: ha decidit no fer, i això és una decisió. És un no fer, perquè decidim que els nostres vaixells, la nostra policia de fronteres, la nostra armada..., patrulli unes milles molt més amunt, al límit de les aigües internacionals europees. Aquesta decisió de no fer, de no establir el rescat dintre de les operacions Sofia o Tritó de la UE, ja fa que ens desentenguem d’aquesta gent enmig del mar. Potser la UE vol llançar un avís dient “no vingueu, que no us rescata-


Jordi Cardoner i Òscar Camps, a l’acte de signatura de l’acord.

“Amb un 10% del que ens hem gastat salvant els bancs acabem amb la gana al món” rem”. Per a la UE els morts al mar són dissuasius, per evitar que la gent vingui. De quina manera es pot resoldre tot això? Per què està passant?

Jo puc donar la meva opinió parcial i crec que aquest és el resultat de dècades d’abusos, d’espoliació, de manipular governs a Àfrica. Fa més de 80 anys que estem intentant acabar amb la gana a Àfrica, i amb un 10% del que ens hem gastat salvant els bancs acabem amb la gana al món. Ara al segle XXI, que és el segle de la informació, potser val la pena que ens informem del que està passant, d’on van els nostres diners, de quines organitzacions estan treballant, de què fa cada govern..., perquè de vegades alguns mitjans de comunicació utilitzen etiquetes tendencioses, denominacions com immigrant il·legal, refugiat econòmic... Cap persona és il·legal. O migrant econòmic. Des del paleolític la humanitat ha anat canviant d’espai buscant un lloc millor per sobreviure, per als seus, per a la seva tribu, la seva família, i no ens ha detingut ni un riu ni un mar, ni una serralada ni una glaciació. Si abans no érem immigrants econòmics, ara tampoc. ■

Acord pels refugiats amb Proactiva Open Arms El vicepresident primer del FC Barcelona i de la Fundació, Jordi Cardoner, ha signat amb Òscar Camps, president de l’organització Proactiva Open Arms, un acord de col·laboració per realitzar un seguit d’activitats de sensibilització sobre la greu crisi humanitària que pateixen milions de persones desplaçades i refugiades d’arreu del món, especialment a l’àrea del mar Mediterrani. La primera acció conjunta d’ambdues entitats es materialitza en el suport que dona la Fundació Barça al vaixell Astral, que des de l’1 de novembre fins a finals de desembre recorrerà diferents ports de la costa catalana i posteriorment Palma de Mallorca per dur a terme sessions de sensibilització entre infants i joves de les escoles d’aquests poblacions (Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, Cambrils, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Blanes, Palamós, Roses i Palma de Mallorca). L’objectiu d’aquesta campanya és apropar la cara més oculta de la Mediterrània als més joves perquè siguin conscients del que succeeix amb les persones que fugen de la pobresa i intenten arribar a Europa buscant refugi, una de les crisis humanitàries més importants d’aquest segle.

Proactiva Open Arms fins a l’actualitat ha salvat més de 50.000 vides en les dues missions que té ara actives al mar Mediterrani i l’Egeu. Més de 220 voluntaris han format part de l’equip que ho fa possible. Cal recordar que solament durant l’any 2017 més de 2.800 persones han mort ofegades intentant arribar a Europa fugint de la guerra, la persecució o la pobresa. A aquesta xifra caldria afegir-hi els milers de persones desaparegudes al mar i que incrementen notablement el nombre de víctimes total. Aquesta col·laboració de la Fundació Barça amb Proactiva Open Arms s’estableix dins del marc d’actuació de la lluita contra l’exclusió social, i més específicament dins del programa Refugiats, on realitza accions de sensibilització amb diverses entitats i desenvolupa programes en camps de refugiats de Grècia, Itàlia i el Líban amb nens i nenes refugiats, on, a través de l’esport, el programa té com a objectiu millorar les habilitats socials i treballar en la prevenció i la resolució de conflictes entre nens i adolescents refugiats. Tot això contribueix a millorar el seu benestar emocional i fomentar la seva inclusió social en els països d’acollida.

REVISTA BARÇA

15


Els infants que van participar a l’entrenament van poder conèixer també els seus ídols.

Els infants prenen el control del Barça La Fundació i l’UNICEF van commemorar el Dia Mundial de la Infància convertint els nens i nenes en protagonistes d’un entrenament i d’una Junta Directiva XAVIER VILÀ FOTO: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ I GERMÁN PARGA

E

l 20 de novembre la Fundació Barça i l’UNICEF van celebrar el Dia Mundial de la Infància, una efemèride instaurada per l’Assemblea General de l’ONU que commemora l’aprovació de la Declaració dels Drets de l’Infant el 1959 i la Convenció sobre els Drets de l’Infant del 1989, el tractat internacional més ratificat de la història. Va ser un dia per reivindicar que els nens i nenes són el col·lectiu més vulnerable de la

16

REVISTA BARÇA

nostra societat i que, per tant, són els que més pateixen les crisis i en general els problemes que assetgen el món. Enguany la celebració va ser realment notòria perquè va donar protagonisme als infants en àrees tan sensibles i rellevants com el primer equip i la Junta Directiva del FC Barcelona. Sota el lema #KidsTakeOver els nens i les nenes “van prendre el control” del Barça per un dia com a directius i directives i com a futbolistes de l’equip de Valverde. La campanya, que va constar de diversos vídeos de sensibilització, es va difondre a través dels canals de comunicació del Club i va suposar una metàfora en què els infants van fer valer la seva veu, en el

seu nom i en el de tots aquells infants que viuen en la pobresa, que no poden anar a l’escola o que estan privats dels seus drets fonamentals. Aquestes accions es van emmarcar en una campanya global de l’UNICEF en què els infants van prendre “funcions d’alta responsabilitat” als mitjans de comunicació, a la política, als negocis, a l’esport i a l’entreteniment. A banda del suport del Barça, en aquesta acció l’UNICEF va comptar també amb la participació de grans noms com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, la cantant Pink, l’actor Hugh Jackman i els esportistes David Villa i Pau Gasol, entre d’altres. n


© FC BARCELONA /MIGUEL RUIZ

© FC BARCELONA /GERMÁN PARGA

Campanya # KidsTakeOver al Barça

Valverde amb els seus ‘nous fitxatges’.

Bartomeu i Cardoner lideant una Junta Directiva atípica.

L’entrenament del Barça s’omple d’infants

Bartomeu i Cardoner, amb nous directius

Un grup de nens i nenes van ser els protagonistes de l’entrenament del primer equip. Per a sorpresa de l’entrenador Ernesto Valverde, els jugadors van ser substituïts durant uns minuts pels alumnes de 5è de Primària de l’escola Nou Patufet del barri de Gràcia de Barcelona. Valverde va veure com aquests nous fitxatges no feien gaire cas de les seves indicacions però va aconseguir ràpidament guanyar la seva confiança per posar ordre a l’entrenament. Però en acabar la sessió va produir-se una de les sorpreses més emocionants del dia, ja que els jugadors del primer equip van sortir a saludar i felicitar aquests nous fitxatges del Club.

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident primer, Jordi Cardoner, van celebrar un junta molt especial que estava formada per alumnes de 5è de Primària de l’escola Brasil de Barcelona. Els nens i nenes convidats van debatre amb els màxims representants del Club alguns dels temes que els interessaven, com ara el joc net, la visibilitat del futbol femení i la inclusió dels infants amb discapacitats en l’esport. Els màxims representants del Club van haver d’explicar moltes coses sobre com funciona el Club, quins són els seus valors i els seus orígens, i van aprofitar que tenien aquesta junta tan especial per demanar la seva opinió en molts temes i propostes interessants.

REVISTA BARÇA

17


Jordi Cardoner a Roma liurant una samarreta del Barça al papa Francesc com a agraïment per la renovació de la col·laboració amb Scholas.

Renovació amb el papa Francesc La Fundació Barça i Scholas, l’entitat social fundada pel pontífex, amplien el seu acord fins al 2019 per continuar teixint connexions entre els joves del món MARC PARRAMON FOTOS: © SCHOLAS OCCURRENTES

E

l 26 d’octubre la Fundació Barça i Scholas, l’entitat social impulsada pel papa Francesc, van renovar el seu acord de col·laboració a Roma amb la presència del Sant Pare; el vicepresident primer del FC Barcelona i de la Fundació, Jordi Cardoner; el vicepresident del Patronat de la Fundació, Ramon Cierco; la directora general de la

18

REVISTA BARÇA

Fundació, Mària Vallès, i el president de Scholas, José María del Corral. El papa Francesc va rebre la delegació de la Fundació Barça al Palazzio San Calisto de Roma en un acte que es va celebrar amb la presència de representants de les entitats que també col·laboren amb Scholas, així com de diversos joves que van assistir a les jornades Scholas Ciudadanía, organitzades recentment per aquesta entitat a Tarragona i que van comptar amb el suport de la Fundació. Com a gest d’agraïment, Jordi Cardoner va lliurar al papa Francesc una samarreta del Barça que el pontífex va rebre amb

molta alegria. L’entesa entre la Fundació Barça i Scholas es va iniciar el 2015 i ara s’amplia fins al 2019 amb l’objectiu de continuar treballant l’educació en valors entre els joves i potenciar la seva capacitat de reflexió al voltant de les problemàtiques socials. Tot això es canalitzarà, com fins ara, a través del projecte Scholas Ciudadanía. “Continuar treballant amb aquesta entitat és una feina molt positiva per als nens i nenes d’arreu del món”, va assegurar Cardoner a Roma. “El Barça a través de la seva Fundació aporta metodologies educatives però també aporta il·lusió als infants i joves.


Scholas és una xarxa mundial de centres educatius nascuda per compartir coneixements i fomentar activitats de reflexió social Renovar el conveni en aquesta ciutat, en presència del Sant Pare, és una mostra que ho fem amb convenciment, ell és un líder moral de referència al segle XXI”. L’entitat Scholas és una xarxa mundial de centres educatius que té com a objectiu la integració de les comunitats educatives d’arreu del món, i fa especial incidència en aquelles que tenen menys recursos. A través de la tecnologia, el projecte vol crear una aula global per tal de fomentar la transmissió del coneixement entre els països donant un paper protagonista a l’art i a l’esport per tal que esdevinguin catalitzadors de la cohesió social i la pau. En l’actualitat el projecte ja connecta més de 400.000 escoles d’una seixantena de països. n

Sessió del projecte ‘Scholas Ciudadanía’ celebrada al mes d’octubre a Tarragona.

Els joves prenen la paraula davant les injustícies socials Scholas Ciudadanía és una metodologia educativa que fomenta el compromís ciutadà i la participació dels joves partint dels problemes que realment els preocupen per generar transformacions en ells mateixos i el seu entorn. El projecte, que treballa amb alumnes de diferents escoles ubicades en diferents ciutats, tant de gestió estatal com de gestió privada, religioses, laiques, i de diferents modalitats, ha estat avaluat com una experiència d’integració innovadora i altament eficaç. El projecte Scholas Ciudadanía compta amb la col·laboració de la Fundació Barça des de la seva primera edició a Catalunya, l’any 2016, amb la participació de 300 estudiants de la ciutat de Barcelona. La seva última edició va tenir lloc al mes d’octubre a Tarragona amb la implicació de gairebé 200 estudiants de 17 escoles de la província. Durant cinc dies els joves van participar en diverses activitats amb l’objectiu de crear un espai comú de reflexió sobre temes socials.

REVISTA BARÇA

19


EASTON FOTO: CRAI G

L’Arshia Ghorbani a la Ciutat Esportiva, durant la seva recent visita a Barcelona. A la dreta, ell, a la foto guanyadora dels Barça Photo Awards 2017.

El futbol: un somni, un camí El protagonista de la instantània guanyadora dels Barça Photo Awards 2017, l’Arshia Ghorbani, és un apassionat seguidor del Barça MARC PARRAMON FOTOS: © FC BAR CELONA / VÍCTOR SALGADO

L’

Arshia Ghorbani (Teheran, 2000) és el jove de 17 anys protagonista de la imatge signada pel fotògraf Craig Easton, guanyadora dels Barça Photo Awards 2017. Una fotobiografia, inusual, que va acompanyada d’una carta en què l’Arshia explica la seva història de fugida de l’Iran. I sobretot les seves expectatives a la vida. Ell i la seva família, els seus pares i el seu germà, van sortir d’aquest país fa cinc anys. El Regne Unit els ha acollit i els ha concedit l’asil polític; per a aquest jove, una porta oberta al futur en igualtat de condicions a la resta dels seus companys d’escola anglesos, amb els quals ha pogut teixir una intensa

20

REVISTA BARÇA

relació gràcies a la seva passió: el futbol. “Per a molta gent el futbol és només un esport, però per a mi és molt més que això, és un somni, ho és des que era petit”, assegura aquest culer fan de Messi. Una passió que no només li ha servit per gaudir marcant gols com el davanter estrella del seu equip local, el Kingsley United, a Liverpool. Li ha servit per fer fàcil el que sovint és ben difícil: comenzar de zero, comunicar-se amb els altres, sentir-se part d’un grup, fer d’un lloc desconegut la teva llar. És per això que confessa que “el futbol et fa millor persona”. A ell definitivament li ha servit per encetar un nou camí a la vida, que, segons confessa, l’ha de dur a ser cirurgià, el seu altre somni fora dels terrenys de joc. L’Arshia parla amb orgull del seu germà petit, l’Arsham, de 15 anys, que gràcies a les seves grans mans ha seguit una història d’integració paral·lela amb l’handbol. Històries de superació en què l’esport ens mostra la seva altra cara, que oblidem sovint i que sempre cal reivindicar. ■

AGRAÏMENT

Visita a Barcelona

Al mes d’octubre l’Arshia i la seva família van ser convidats pel FC Barcelona a conèixer el Club. L’iranià va visitar el Camp Nou Experience i el president Bartomeu el va rebre a la Llotja durant un partit. També es va traslladar, acompanyat del seu germà, fins a Sant Joan Despí per visitar la Ciutat Esportiva. Allà van coincidir amb alguns jugadors del primer equip, com ara Ter Stegen, amb qui es van poder fer una foto.


ÈTICA I VALORS

LA TRANSMISSIÓ DE VALORS A TRAVÉS DE L’ESPORT

L’

esport és, essencialment, una ocasió per a l’adquisició de valors. És una possibilitat essencial que ofereix la societat per adquirir certes virtuts, que són extrapolables a molts altres camps: a la vida familiar, a la vida professional, a la vida cívica. A més de ser una ocasió per a l’adquisició de virtuts, és una ocasió per enfortir el caràcter. L’esport és un petit laboratori per afrontar les contrarietats. I això, en certa manera, forma caràcter, l’esculpeix. Alhora, l’esport és essencialment un mirall del que s’esdevé a la societat global de masses: s’hi reflecteix el més sublim i també allò més mesquí de la societat on vivim. És un fenomen ambigu en què hi caben actituds òptimes, nobles, belles; però també actituds, formes i estils de comportament mesquins, que no estan a l’altura de la dignitat humana. La pràctica esportiva és essencial per al desenvolupament integral de l’infant i de l’adolescent. Ho trobem en uns fragments extraordinaris de La política d’Aristòtil, i ja abans, a La República de Plató. Plató diu que el ciutadà bo, òptim, hauria de passar per una pedagogia que integrés l’exercici físic. L’afany de superació d’un esportista prové de la lluita contra un mateix, però també del desig de superar l’altre. Hi ha dos elements que cal tenir en compte: en l’esportista la lluita és contra si mateix i aquí rau la diferència entre competència i competitivitat. El que l’esportista exemplar cerca és ser el més competent possible en aquella determinada pràctica. Això, de retruc, el portarà a ser excel·lent i, probablement, millor que els altres. Els valors configuren el caràcter de la persona i, encara que són invisibles i intangibles perquè no es veuen ni pesen, donen fortalesa a l’esperit i ens permeten desenvolupar-nos al llarg de la nostra existència. Per això, els valors són per viure’ls i per gaudir-ne. No són entelèquies abstractes que són allí, en un món distant i llunyà de l’home, sinó que formen part de la nostra vida i, a través de l’educació, cal desvetllar-los i enfortir-los. Els valors no es poden aprendre d’una mane-

JOTAERE

FRANCESC TORRALBA

ra objectiva, com si fossin dades geogràfiques o realitats numèriques, sinó que s’han de comunicar d’una manera indirecta i subjectiva. Es transmeten a través de la vida que porta un determinat subjecte i, la majoria de les vegades, d’una manera indirecta, és a dir, sense referir-se explícitament al valor en qüestió. Els valors es manifesten en les nostres accions i omissions, en les nostres paraules i també en els nostres silencis. Però una cosa són els valors que diem que tenim i una altra cosa, ben diferent, són els valors que realment vivim en la nostra vida. Per esbrinar els valors que mouen una existència cap a un determinat horitzó de sentit, no hi ha una altra manera d’investigar-los que fixant l’atenció en la manera com es desenvolupa aquella vida. A través dels seus moviments, podrem anar esbrinant quins són els valors reals que fan moure aquella vida en una determinada direcció. Els valors són com horitzons de referència que orienten la nostra vida vers un determinat sentit. L’esport, tal com s’entén modernament, desenvolupa i fomenta uns valors, com ara la

recerca d’una millora constant, el domini de les emocions, el treball ascètic de preparació llarga i contínua per assolir un objectiu no immediat, la paciència, el sacrifici, la constància, l’acceptació de la derrota com a camí de superació, la cooperació amb altres persones per assolir un objectiu comú, la renúncia al bé propi en benefici del grup, el respecte i la valoració de les capacitats dels companys i dels adversaris o la solidaritat entre els companys, qualitats humanes indispensables per adquirir la maduresa necessària per viure una existència lliure, responsable i plena. Francesc Torralba és filòsof, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i catedràtic de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna de la mateixa universitat

REVISTA BARÇA

21


CÀNCER INFANTIL © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

INCLUSIÓ

© FUNDACIÓ BARÇA

Acord amb l’Hospital Sant Joan de Déu

Sessió de ‘FutbolNet’ inclusiu a Rio de Janeiro, celebrada al mes d’octubre.

Activitats de ‘FutbolNet’ arreu del món Aquesta metodologia de foment de la cohesió social i de reducció de conductes agressives continua arrelant-se arreu del planeta El desplegament de FutbolNet per la geografia mundial continua a ple rendiment. Durant les últimes setmanes es va celebrar a les instal·lacions de l’FCBEscola de Rio de Janeiro una sessió de FutbolNet inclusiu. A la ciutat argentina de Rosario va tenir lloc un nou Festival FutbolNet en què van

participar prop de 80 infants i joves pertanyents a quatre barris de la ciutat: Gálvez, La Tablada, Garzón i Las Flores. Al Brasil, a la ciutat de Suzano, a l’estat de Sao Paulo, es va celebrar un altre Festival al qual van assistir prop de 600 infants de la localitat. I, paral·lelament, un equip d’experts en la metodologia va impartir un seminari formatiu per a educadors de diverses escoles del districte de Queens, Nova York, que seran els encarregats d’aplicar FutbolNet amb infants de la zona. ■

UNICEF

SENSIBILITZACIÓ

Barça i Olympiacos, units per la infància

22

REVISTA FUNDACIÓ

© FC BARCELONA /PACO LARGO

Presents a la ‘Festa dels Súpers’ La Fundació Barça va participar els dies 21 i 22 d’octubre a la Festa dels Súpers que cada any organitza Televisió de Catalunya a l’Anella Olímpica de Montjuïc. Enguany van passar per l’estand més de 1.200 nens i nenes que van participar en diverses activitats educatives i de reflexió al voltant del bullying i la crisi de refugiats, dues problemàtiques prioritàries per a la Fundació en l’actualitat. A les activitats El dau de les emocions i La fórmula del benestar els infants van treballar les emocions i l’empatia jugant

La Fundació Barça i l’Hospital Sant Joan de Déu intensifiquen la seva col· laboració a favor dels infants que pateixen càncer amb la signatura d’un acord que permetrà continuar dinamitzant la captació de diners per fer realitat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, que serà l’hospital d’oncologia infantil més important d’Europa. D’aquesta manera es culmina una estreta col·laboració que es va iniciar al mes de febrer, quan es va presentar la campanya #paralosvalientes, protagonitzada per Leo Messi, amb l’objectiu de recaptar fons per fer realitat aquest nou hospital oncològic que tindrà capacitat per atendre 400 pacients a l’any, un 30% més que els de Sant Joan de Déu. L’acord també servirà per col·laborar en les activitats previstes per la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona i la Penya Blaugrana Petits Valents, amb seu a l’Hospital Sant Joan de Déu i formada principalment per infants ingressats al centre, les seves famílies i voluntaris.

i debatent amb els seus companys sobre com poden afectar els comportaments individuals en els altres. L’oferta lúdica es va completar amb dos grans photocalls on els visitants es van poder fotografiar.

Amb motiu del partit de Champions entre l’Olympiacos FC i el FC Barcelona, Ernesto Valverde, entrenador del Barça, i Takis Lemonis, entrenador de l’Olympiacos, van signar una carta conjunta per posar en relleu la importància que ambdues entitats esportives col·laborin amb l’UNICEF, el Barça des del 2006 i l’equip grec des del 2013. Ambdues entitats també van cedir una samarreta del seu equip signada pels jugadors. Les dues peces es van subhastar i els 6.500 euros recaptats s’han destinat a projectes de l’UNICEF.


BEQUES

EXPOSICIÓ

Mostra fotogràfica d’#Invulnerables

© FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

Units a la Federació Catalana de Futbol

La col·lecció de fotografies es va poder veure durant tres dies a la Sala Berlín del Camp Nou.

La realitat d’alguns nens i nenes que pateixen situacions greus i viuen en contextos de pobresa i vulnerabilitat va ser la temàtica de l’exposició fotogràfica Tot és possible, que es va poder veure del 2 al 4 de novembre a la Sala Berlín del Camp Nou. Aquesta mostra va ser promoguda per #Invulnerables, el programa impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació Barça

i la Generalitat de Catalunya, que va néixer amb la vocació de lluitar per la igualtat d’oportunitats de les famílies que es troben en situació d’exclusió social i garantir-ne l’èxit personal i social. Les fotografies són a càrrec de Víctor López, Joan Locubiche, Rubèn Quintas i Sunsi Albets. “Tot és possible és una invitació a compartir els somnis dels nens i a implicar la ciutadania per intentar fer-los realitat”, va explicar sor Lucía Caram a la presentació. La mostra es va poder veure també al Palau Macaya de Barcelona i a l’espai Plana de l’Om de Manresa .n CONFERÈNCIA

COHESIÓ

Congrés global de la indústria del futbol

© FUNDACIÓ BARÇA

‘FutbolNet’ arriba a Mollet El dissabte 11 de novembre FutbolNet es va traslladar a Mollet com a festa d’inici dels Jocs Esportius Escolars de la ciutat. El projecte forma part del conjunt d’activitats que s’estan duent a terme al llarg d’aquest any amb motiu de la celebració de Mollet com a Ciutat Europea de l’Esport 2017. La Fundació Barça i l’Ajuntament de Mollet van signar al mes d’abril passat un acord de col·laboració que va més enllà de l’àmbit estrictament esportiu i que comporta la promoció de projectes socials.

© FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

El projecte #Invulnerables impulsa una exposició fotogràfica per sensibilitzar sobre la pobresa infantil a Catalunya

La Fundació Barça ha signat un acord de col·laboració amb la Fundació de la Federació Catalana de Futbol amb l’objectiu de desenvolupar accions esportives i solidàries a Catalunya destinades a infants i joves en risc d’exclusió social i que pertanyen a famílies amb pocs recursos. L’entesa preveu la concessió de beques per practicar esport, l’organització de campus solidaris per a infants tutelats per la Creu Roja, el finançament d’arbitratges de tornejos sense ànim de lucre i l’impuls de campanyes de caràcter social. “Impulsarem la pràctica del futbol, i ho farem partint dels valors que defineixen el FC Barcelona”, va recordar Jordi Cardoner, vicepresident primer del FC Barcelona i la Fundació Barça, durant l’acte de signatura.

Dins del marc del World Futbol Summit (WFS) 2017, un congrés global sobre la indústria del futbol, la Fundació Barça i l’entitat Street Football World van organitzar la sessió Pot el futbol canviar el món?, en què es van tractar temes com la responsabilitat social dels clubs o la importància de l’esport com a eina de transformació. Una de les ponències va comptar amb la participació de Mària Vallès, directora general de la Fundació Barça, i amb Roy Rodríguez, responsable de filantropia i acords de Scotiabank.

REVISTA FUNDACIÓ

23


Profile for FC Barcelona

REVISTA FUNDACIÓ - Nº08 - CATALÀ  

Revista Oficial Fundació FC Barcelona Edició català

REVISTA FUNDACIÓ - Nº08 - CATALÀ  

Revista Oficial Fundació FC Barcelona Edició català

Advertisement