Page 1


'butlletí 2-02

FrJVJ > SUMARI

//

BREUS

04. BREUS NACIONALS LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció G de Felipe,J. Villanueva, V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva,F. García, V. Torces, R. Pardo, C. Porcel, M. Riera Fotografia Fons de Acció Ecologista-Agró (Fons de AEA) Disseny Maquetació L. Ortún Maquetació Estudio L. Ortún Imprimeix Grafimar S.Coop.V. Comissions ALIMENTACIÓ I SALUT BOSC. dimecres 20h ENERGIA, dilluns 17h JURÍDICA, dimecres 19,30h RESIDUS, dimarts 19,30 TERRITORI, dimecres 20h VALENCIÀ EN BICI. dimarts 21h DEFENSA ANIMAL. dimecres 20h Port de Sagunt ACCIÓ-EKO. divendres 20h Port de Sagunt EDUCACIÓ AMBIENTAL. divendres 20h Port de Sagunt EI butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres, e-maih fons.medi ambient@uv.es Tels: 96 391 78 64 - 96 348 00 01

06. EL BARRANC DE XIVA, ARA MÉS QUE MAI, UN BARRANC VIU

//

TERRITORI

08. EL FRANQUISME TORNA A L'ALBUFERA 22. L'ALGAR NET I VIU

//

ENERGIA

14. L'IPPC 0 LA LLEI DE PREVENCIÓ I CONTROL INTEGRATS DE LA CONTAMINACIÓ

/ / ALIMENTACIÓ I SALUT O

16. SISTEMA SANITARI I TERÀPIES ALTERNATIVES 13. LA SITUACIÓ DEL BOSC 18. RAONS CONTRA LA BASE DE L'OTAN 20. PER UN PLA DE FERROCARRILS

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68 y, 12S3O Borriana

EL CAMP DE MORVEDRE St. Josep 1 1, 46^20 Port de Sagunt L'HORTA NORD Bisbe Munoz 5 2 , 4 6 1 0 0 Burjassot

LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus nr- 94, 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690 L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n^9, 46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650-Canals LESTOSOUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680 Albaida Tel. 962 90 06 64 COL·LECTIU MARFULL Tel. 963 91 7 1 68 LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003 Valencià Tel/Fax. 963 91 78 64 Adreça electrònica, agro@xarxaneta.org


> EDITORIAL

L'Albufera desprotegida

lai a Conselleria de Medi Ambient ha presentat un projecte de Pla Rector d'us i Gestió del Parc Natural de l'Albufera amb un retard de més de sis anys respecte als terminis establerts en el Decret 71/93 de 31 de maig de règimen jurídic del Parc Natural de l'Albufera, pel qual la Junta Rectora hauria d'haver aprovat inicialment el PRUG al desembre de 1996. Ni un sol comentari sobre aquest assumpte en el document. Igualment, s'ignora per complet cl fet que el Parc —el primer espai natural protegit del País Valencià, si exceptuem l'empara legal atorgada a la Devesa pel Pla Especial de Protecció de 1980— va ser declarat com a tal al juliol de 1986, fa més de 15 anys. Ni una sola línia es dedica a analitzar, encara que fóra de forma succinta, com ha influït en ell tan dilatat període de protecció. Pel que fa a la participació pública en l'elaboració del Pla, resulta revelador que el PRUG s'haja negociat, com expressament s'assenyala en el document —a més d'ajuntaments, departaments de

l'administració autonòmica i, no se sap moll bé quins, determinats departaments universitaris—, amb tots els col·lectius amb interessos directes en l'àrea, deixant deliberadament fora de la consulta els grups conservacionistes AEAgró i la Sociedad Espanola d'Ornitologia, membres aquests dos de ple dret de la Junta Rectora del Parc. El projecte de PRUG representa una involució en el procés de recuperació del Parc Natural de l'Albufera. Es tracta d'un document descaradament regressiu, realitzar des de la martingala amb els col·lectius tradicionalment contraris a la protecció de l'àrea, l'objectiu primordial implícit del qual és desprotegir l'espai més extens del Parc, és a dir, la marjal; afavorir la urbanització, disfressada amb diversos eufemismes, d'àmplies zones del litoral i promocionar els usos turístics i recreatius de l'espai, assignant als elements naturals de l'àrea el paper de bonic teló de fons per a allotjaments, activitats hostaleres, i segones residències -les suposades "casetes d'apers"—

que es podran ubicar quasi en qualsevol part. Només es doten de certa protecció (en qualsevol cas prou inferior a la que proporcionava l'anterior normativa) les àrees de titularitat pública, és a dir la Devesa —tot i que en la meitat nord es podrà practicar l'equitació i, en el sud, les dunes del parador es reclassificaran com a zona d'ús esportiu— i el Llac, encara que la pressió cinegètica sobre aquest últim, i sobre la resta de l'espai, augmentarà fins nivells anteriors a la protecció legal del Parc. Un atac en tota regla que es fa, a més, contra las disposicions del Decret de règim jurídic del Parc, la Llei d'Espais Naturals i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la conca -fins i tot contra las consideracions arreplegades en la part informativa del propi Pla—, normativa tota que s'incompleix en l'esperit i en la lletra. En definitiva, una volta enrere, un intent dissimulat de complir l'objectiu explicitat pel partit en el govern abans d'accedir-hi: reduir l'espai protegit estrictament al Llac i a la Devesa i, de pas, esprémer fins al límit, tal com pretengueren fer amb la devesa en els anys 70, un patrimoni natural treballosament preservat gràcies a vint anys de protecció.

Víctor Navarro


I BREUS 1

Amenaçant amb l'energia nuclear Loyota de Palacío, comissaria d'energia negativa En aquests últims mesos l'energia nuclear ha estat notícia per diverses raons. Greenpeace (que va realitzar una acció espectacular en la central nuclear de Sorita per a exigir-ne el tancament i demostrar-ne la inseguretat] ha denunciat l'actuació de la Comissaria Europea d'Energia (la militant del Partit Popular, Loyola de Palacio) en els següents termes: "És inacceptable que una Comissaria Europea defenga, utilitzant la seua posició, una política energètica diferent de la de la pròpia Comissió a què pertany i vice-

presideix, que no ha de ser una altra que l'acordada en Kioto i, per tant, NO pronuclear... pretendre reobrir ara el debat nuclear és una pèrdua de temps i de recursos que han de dedicar-se a la promoció urgent de l'eficiència i l'estalvi energètics, i al desenvolupament d'energies renovables... A causa del seu rotund fracàs econòmic, tecnològic i mediambiental, l'energia nuclear és un dinosaure que camina lenta però inexorablement cap a l'extinció. Països com Alemanya, Suècia i Bèlgica ja han iniciat l'abandonament definitiu de l'energia nuclear. Altres països els seguiran prompte."

TRANSPORT

Aviseu-nos de les transformacions agràries que detecteu Continuem amb el seguiment dels canvis del paisatge que s'està produint a tot arreu del País degut a les transformacions agràries: arrencades de vegetació, moviments de terres, etc. En el últims anys hi ha hagut un augment desmesurat de regadius, molts fets en terrassa amb un greu impacte ambiental. Aquestes transformacions consentides per una irracional política territorial alteren greument el paisatge forestal i alhora contribueixen a augmentar una demanda de recursos hídrics escassos. Des de d'ací us convidem a fer de guardes forestals i advertir-nos dels possibles casos que en conegueu. Animeu-vos, perquè encara que la justícia va lenta ja comencem a aconseguir actuacions

Presentació del Butlletí extra número 100 i exposició itinerant El número 100 d'aquest Butlletí que tens a les mans es va presentar a l'Hort d'Almenar (Burjassot! el passat 25 d'abril. Aquest número extra ressenya algunes de les principals actuacions de l'Associació i posa de manifest que hem estat en quasi totes les iniciatives que s'han dut a terme en defensa del territori al llarg dels últims 20 anys al País Valencià. Aqueta presència, generalitzada i enfocada als aspectes relacionats amb el medi ambient i la qualitat de vida, es pot veure també reflectida en l'exposició: "700 butlletins: 18 anys d'ecologisme valencià" que s'inaugurarà a setembre a la Nau dels Estudiants de la Universitat de València per a després iniciar un recorregut per la resta del País.

Ja arriba l'AVE? El Ministeri de Foment anuncia per a enguany les primeres obres de les línies d'Alta Velocitat entre Madrid i "Levante". L'objectiu és posar les primeres travesses (per si no ho recordeu, és un any pre-electoral] i mostrar així el compliment de les seues promeses. Portem quatre anys de polèmica social (sobretot els dos últims) sobre la conveniència de crear noves línies d'Alta Velocitat, sobre les prestacions i velocitats "acceptables", i sobre els traçats més convenients. El Ministre Àlvarez Cascos sembla superar-la prometent línia d'Alta Velocitat fins a cada capital de província, així

com a moltes segones ciutats ("AVE para todos"]. Això sí, AVE amb Madrid, dintre de la nova política ultra-centralista. S'ignoren així connexions transversals convencionals tan importants com l'enllaç entre Sagunt i Terol, que permetria una bona comunicació amb Saragossa (i França, a través de Canfranc). Encara assistim a una cascada de nous projectes de traçat: amb Castelló, amb Múrcia, al Vinalopó... què amenacen amb destrossar encara més el maltractat territori valencià. És dubtós que moltes de les noves línies promeses arriben a ser realitat més enllà de la primera travessa. No està clar el seu finançament, i alguns projectes seran segurament anul·lats pels seus greus impactes ambientals i, fins i tot, per la seua dubtosa legalitat (com és el cas del nou accés ferroviari sud a València). Resulta necessària, però, l'organització de noves resistències socials, així com d'un vertader debat social sobre el model ferroviari que necessita el nostre país. El "model AVE" significaria la mort del tren com a transport públic de qualitat per a tota la societat. VICENT TORRES


El Tribunal Suprem ha dictat sentència per la qual desestima de nou les pretensions de legalitat de l'abocador mantingudes pel Consell Metropolità d'Horta. (Y. Monroig)

Ja el 1996 la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va desestimar el recurs plantejat pel Consell Metropolità d'Horta contra el tancament de l'abocador per part de l'ajuntament de Riba-roja, que argumentava que la llicència de Basseta Blanca estava caducada en quedar acreditat l'esgotament de la capacitat prevista en el projecte tècnic que va fonamentar l'autorització. La sentència del Tribunal de la Comunitat Valenciana ordenava el tancament immediat i impedia la realització de qualsevol abocament. Aquesta va ser la sentència recorreguda pel CMH davant del Tribunal Suprem. Al final la justícia ens ha donat la raó, lamentablement han hagut de passar tots aquests anys perquè els tribunals declaren el que ja era evident en el seu dia: la il·legalitat de l'abocador mantinguda per obcecació del CMH i per la inactivitat de la Conselleria de Medi Ambient. Realment Basseta Blanca no era un abocador

controlat perquè el fem es dipositava sense cap tipus de tractament previ, cosa que, possiblement, haja provocat la contaminació dels sòls tant del propi abocador com dels voltants, per les filtracions dels lixiviats sense cap tipus de control. Per això ara caldria un estudi ambiental per tal de valorar els danys produïts. Una mica d'història En el 1984, l'Ajuntament de Riba-roja de Túria va donar llicència d'activitat a Fervasa i l'Ajuntament de València per a l'abocador controlat de fems de Basseta Blanca. Des del començament l'activitat va ser qualificada com a activitat molesta, insalubre i nociva. En el decret de concessió de llicència es va arreplegar expressament que aquesta quedava condicionada a les mesures correctores que consten en la memòria del Projecte. En el Conveni es preveien unes determinades capacitats, i una duració de l'activitat lleugerament superior a l'any. Posteriorment, l'any 1.986 es va formalitzar un Conveni de cooperació entre l'Ajuntament de València i el de Riba-roja de Túria amb una vigència de deu anys comptats a partir de I "I de juliol de 1.986, pactant-se que l'Ajuntament de Riba-roja per-

cebria 1.200.000 pta. mensuals durant l'explotació. El Tribunal Suprem no considerà vàlid el Conveni perquè en el seu preàmbul estableix com a finalitat el garantir la utilització de l'abocador de Basseta Blanca seguint el projecte d'explotació general aprovat en el seu dia, de la qual cosa deduïa el Tribunal que no podia considerar-se el Conveni com a concessió de llicència d'activitat. Tampoc no tenia projecte que preveiés la capacitat de l'abocador ni podien prendre's com tal les condicions tècniques aprovades per l'Ajuntament de València per a la concessió de

l'explotació perquè no s'arrepleguen en el Conveni ni aquest feia remissió a les mateixes. Admetent-se en el mateix recurs del CMH que el termini de duració i capacitat prevista en la llicència de novembre del 1984 van quedar esgotats en 1986, a judici del Tribunal ja és motiu suficient per a desestimar el recurs. La sentència declara, com així ho va fer el TSJCV, que l'única llicència era l'atorgada en 1.984, i que el conveni posterior de 1986 no té el caràcter de llicència i que estava subordinat, sense validesa, al projecte d'explotació que va justificar la llicència.

ACCIÓ AGRO

Premis Carrasca i Residu En la festa del passat divendres 31 de maig, amb l'actuació del grup Albarada, es van fallar els premis que l'Associació promou cada any. Enguany el premi Residu va ser guanyat per l'alcaldessa de València Na Rita Barberà -i el seu equip depredador urbanístic-, mentre que el Carrasca, després de disputada votació, va ser per a la Iniciativa Legislativa per l'Horta. Hi estaven nominats per al Carrasca la Plataforma Salvem el Cabanyal i la Plataforma en defensa del Barranc de Xiva. Rita hagué d'haure-se-les amb l'autoritat portuària.

Torna-li amb el parany [R. Pardo]

La sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ens torna a donar la raó Des de l'any 94 estem en embolics judicials contra la Generalitat i els pàranyers. L'any 97 una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ens donava la raó i, en abril d'enguany, la Sala del Contenciós-Administratiu rebutjava l'apel·lació de la Generalitat i APAVAL (l'associació de pàranyers). Esperem que alguna vegada, després de tant esgotar les vies legals que al final li són adverses, la Generalitat desactive el Decret que "regula" la caça amb el parany, ja que està '

permetent un mètode de caça no selectiu que vulnera lleis autonòmiques, estatals i convenis internacionals. Estem una mica farts del fet que milions d'aus, moltes protegides, vagen a la cassola en un entreteniment que pot tenir la seua curiositat antropològica -la manera de divertir-se i passar l'estona de determinades persones- però nul interès econòmic i social, per més que alguns pàranyers es vegen a si mateix com aborígens caçadors-recolectors que contribueixen a l'aportació proteínica de la tribu.


El barranc de Xiva, ara més que mai, un barranc viu Per 3.616 Milions de pesetes el passat 5 de desembre el Ministeri de "medio ambiente" treu a concurs les obres de canalització del Barranc de Xiva

•després de 6 anys d'endarreriments per incompliments legals i sense acomplir el període d'exposició pública obligatori d'una obra amb implicacions ambientals, el Proyecto de Restitución y Adaptación de los Cauces Naturales de los Barrancos del Poyo, Torrente, Chiva

Antonio Munoz Degrain


• no acabaria amb el fem i els mosquits que ens molesten. • impediria la recàrrega dels aqüifers.

y Pozalet (Valencià), reestructuración Fase I ha eixit a licitació per a ser adjudicat a una empresa. No ens ha d'estranyar la data, l'anterior projecte fou exposat al públic un mes d'agost, quan tots estàvem de vacances, ara fa 6 anys. Aquest és el tarannà democràtic i de transparència informativa de l'estat. Aquesta conducta evidencia que no velen fer res de bo. Efectivament, cometran un acte en contra del nostre patrimoni natural, en contra de la biodiversitat de l'Horta Sud i, especialment, en contra de la seguretat dels béns de les persones que habiten a les poblacions afectades. Tot això ho volen fer amb els nostres diners i en "benefici" dels ajuntaments que sols pensen a créixer en tamany de zona urbanitzada, dels promotors d'habitatges a zones inundables, dels accionistes de l'empresa constructora i de la pròpia Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tots plegats són quatre, que mouran 3.600 milions de pessetes amb l'excusa de que "el barranc se n'ix i perillen les vides humanes". Nosaltres pensem que és al contrari, en cas de dur-se a terme l'obra sí que estarien en perill les vides humanes en moments de grans avingudes. Tota la tramitació d'aquest expedient està farcida d'irregularitats administratives i de manca de compliment tant de la legislació ambiental com en en matèria de dret a la informació. Això constitueix una mostra de nul talant democràtic: volen fer una obra il·legal. Al seu pas per Paiporta el Barranc perdria capacitat de desguàs o, en el millor dels casos, es quedarà igual Si, en general, l'obra es pot qualificar d'innecessària i contraproduent a tot el traçat, encara ho és més a Paiporta, on en molts trams passarà a cabre menys aigua que en l'actualitat, i a la resta es quedaria igual però sense vegetació i sense possibilitat de tindre'n. El Ministeri vol privar-nos del plaer de veure un barranc viu per dins de la població. Això suposaria 600 milions de pessetes el quilòmetre.

• augmentaria la temperatura i la sequedat de l'ambient i la quantitat de fangs i pedres aportats al Llac de l'Albufera. • l'aigua, en avingudes fortes, baixaria amb més força provocant danys més greus. • eliminaria tota classe de vida existent. • afavoriria la construcció de més habitatges, cada cop més a prop del barranc, donant una falsa sensació de seguretat al nou veïnat. I, a més... • El nou projecte no ha estat exposat al públic. • El Ministeri no ha demostrat que el nou projecte no afectarà al Parc Natural de l'Albufera. • Els ajuntaments riberencs tenen la intenció de continuar construint a zones negables, que amb la canalització no deixaran de ser-ho. • Gastar 3.600 milions de pessetes destruint un corredor de biodiversitat és un insult a la intel·ligència.

PLATAFORMA CIUTADANA PER UN BARRANC V I U I SENSE FORMIGÓ

Acció Ecologista-Agró considera que s'han comès les següents irregularitats: 1.- No s'han estudiat alternatives al Projecte. 2.- No s'ha facilitat la participació pública.. 3.- La Declaració d'Impacte Ambiental està insuficientment fonamentada. 4.- La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha incomplit (en terminis, documentació...) la Declaració d'Impacte Ambiental. 5.- No s'han avaluat les repercussions ambientals del Projecte en l'Albufera, ignorant-se les repercussions internacionals que aquesta posseïx en tant que zona inclosa en el Conveni de Ramsar. Els informes científics disponibles pronostiquen pèrdua d'heterogeneïtat, descensos dràstics de la diversitat del sistema, i increment d'aportacions de sòlids que acceleraran l'aterrament en gran part del Llac.

6.- La Conselleria de Medi Ambient ha vulnerat la legislació sobre Avaluació d'Impacte Ambiental. 7.- L'obra que es licita ara és completament innecessària ja que el barranc compleix el paper de col·lector d'aigües, sempre que se vulga mantindré en condicions. 8.- La Confederació Hidrogràfica del Xúquer incompleix les seues obligacions en permetre les ocupacions agrícoles i industrials il·legals que reduïxen la capacitat del Barranc. Conclusions I.- Ens trobem davant d'una obra absolutament innecessària, un balafiament econòmic i un greu atemptat ecològic, ja que la canalització no protegix res, tan sols fa artificial el llit en un equivocat intent de "condicionar" la naturalesa. El problema ací rau en l'abocament al llit de rebuigs, runes i enderrocss. Els municipis veuen en la canalització una oportunitat per a resoldre un problema que és de salubritat i no d'inundacions. Per això recolzen el projecte. Però açò el que demostra és la incapacitat de l'administració per a protegir el domini públic hidràulic. II.-L'obra projectada és la primera d'una sèrie d'actuacions de canalitzacions que superen en conjunt el centenar de quilòmetres desnaturalitzant i artificialitzant tota la xarxa fluvial entre el Túria i el Xúquer, incloent el desviament d'aquest últim fins a la pròpia Albufera. Ens pareix antiquat com a criteri sacrificar el medi ambient de l'Albufera per a la protecció d'unes terres agrícoles on els danys són, a més, notòriament inferiors al cost de les obres. En un moment en què als països més desenvolupats de la Unió Europea estan desfent aqueste tipus d'obres per a la renaturalització del llits dels rius, pareix un balafiament mamprendre unes obres anacròniques que poden arribar a 50.000 milions de ptes. ®


I TERRITORI!

El franquisme torna (Un pla per a destruir el Parc Natural)

esprés de sis anys de retard la Conselleria de Medi Ambient ha presentat un projecte al·lucinant de Pla Rector d'Ús i Gestió (d'ara endavant PRUG) del Parc Natural de l'Albufera. El PRUG té, en teoria, la funció de desenvolupar les mesures de protecció, rehabilitació i millora previstes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN en l'argot administratiu). Però en comptes de ser així el PRUG que ara volen aprovar ignora els anys de protecció i pretén tornar a les pitjors èpoques. Des d'Acció Ecologista-Agró hem exigit la retirada d'aquest Pla per considerar que incompleix la legalitat vigent, especialment pel que fa a les directrius i normes d'aplicació directa establides en el PORN per a qüestions claus del Parc Natural, tal i com ho demostrem en les al·legacions presentades. És un Pla totalment regressiu

D

Resum de les al·legacions d'Acció Ecologista-Agró al PRUG 1.- D'entrada ha resultat extremadament difícil d'aconseguir la cartografia del Pla a una escala adequada i, a més, s'aprecien diferències substancials de qualificació d'una mateixa zona en "edicions" distintes del mateix plànol. Només per això ja podria haver prou raons per a invalidar l'exposició pública del PRUG. D'altra banda, el tractament de la toponímia, tant en la .cartografia com en el text és lamentable, una

que només afavoreix interessos corporatius i l'especulació urbanística en detriment dels valors naturals de l'àrea. En definitiva, una estafa per a la majoria de la població. A través del resum que a continuació oferim, volem fer-vos una idea clara de com el PRUG afecta elements fonamentals dels ecosistemes del Parc ja que compromet la integritat de la Devesa i de la marjal, amenaça la conservació de la biodiversitat continguda en la xarxa de canals i sèquies, promou usos terciaris en enclavaments del màxim valor natural del llac i requalifica com a urbanitzables amplis sectors del Parc. Encara més, dificulta greument el paper de l'espai com a àrea d'hivernada, amb un irracional règim cinegètic al qual s'afegeix la intenció d'autoritzar el cultiu hortícola hivernal en 7000 hectàrees de marjal -la meitat de la zona humida-.

autèntica tornada al franquisme-lizondisme que, a hores d'ara, resulta inacceptable en un document oficial. A més, els límits del Parc han estat alterats. Açò és especialment patent en els voltants del nucli urbà de Sollana. 2.- El procés de participació pública ha estat clarament esbiaixat: s'han mantingut consultes únicament amb els grups interessats a fer un ús discrecional del Parc i s'ha marginat no sols a ecologistes i conservacionistes, sinó

L'ARGOT ADMINISTRATIU: SOBRE PORNS I PRUGS Quan l'Administració es decideix a protegir un territori el declara Parc Natural. A continuació ha de redactar un document anomenat Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), que determina tant l'ordenació territorial (és a dir quines zones poden urbanitzar-se, quines són estrictament protegides etc.) com els criteris,

fins i tot a departaments universitaris susceptibles de plantejar una anàlisi crítica del Pla. 3.- El PRUG requalifica, d'amagat, com a "urbà" aproximadament 600.000 m2 de sòl, tot ell sotmès, fins ara, a diferents graus de protecció que van des de la "Protecció Especial Ecològica" fins a la "Protecció Agrícola". Destaquen especialment els quasi 180.000 m2 en què s'incrementa el sòl urbà del Dosel (al litoral de Cullera) afectant a les for-

normes, disposicions i previsions que s'hi aplicaran a eixe territori. El PORN és desenrotllat per un altre Pla denominat Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) que, òbviament, ni pot ni ha de contradir al PORN ja que les normes i directrius d'aquest són, segons llei, vinculants per al PRUG i constitueixen un límit que no pot ser alterat ni modificat.


Els abocaments que es produixen a través de diverses séquiers, converteixen el sector sudols del llac en un auntèntica claveguera.

macions dunars de la zona, unes de les millor conservades del Parc. També crida l'atenció, pel desvergonyiment, el cas de l'àrea ocupada per una coneguda discoteca que passa de constar legalment com una simple caseta d'eines de llaurador -molt animada, això sí, i amb diversos expedients sancionadors a l'esquena, a causa de l'afició del seu propietari a dotar-se de zones d'aparcament a costa d'aterrir la marjal— a

gica, o hortes de protecció agrícola— amb la finalitat, suposem, de permetre l'expansió futura de les activitats o la instal·lació de noves. 5.- Classifica com a "instal·lació esportiva" tota la zona de la Devesa de l'Albufera ocupada pel Parador Nacional i el camp de golf, quasi 70 hectàrees, intentant assegurar la possibilitat d'ubicar-hi noves instal·lacions turístiques,

"Plans especials" el PRUG planeja crear una enorme bossa de sòl no subjecte a protecció especial, on es podrà ubicar, a curt termini, pràcticament qualsevol tipus d'activitat turística o recreativa, el futur de la qual és acabar convertida, en noves urbanitzacions, magníficament situades, a poca distància d'una gran ciutat, en el litoral d'un Parc Natural i amb camp de golfa un tir de pedra. Esplèndid negoci, sens dubte.

tenir la consideració de sòl urbà. Uns 20.000 nr si la cartografia no enganya. 4.- Igualment es pretén requalificar com a "enclavaments industrials aïllats", és a dir com a Sòl Urbà d'Üs Industrial, terrenys sotmesos a diferents nivells de protecció. Així es consolidaria definitivament els usos industrials a l'interior del Parc, inclosos aquells que, per ser il·legals, es trobaven fora d'ordenació. La requalificació no és limita als terrenys estrictes ocupats per les activitats en precari, sinó que també afecta a ,terrenys confrontats —molts dels quals són actualment marjals de protecció ecolò-

noves activitats esportives o d'ampliar les existents; en definitiva, fer el que els vinga en gana. Sense condicions. Caldrà tornar una altra vegada a la campanya de "El Saler per al poble"? Les formacions dunars actualment usurpades pel Parador han de reintegrar-se, com es va fer amb els terrenys ocupats per l'antic hipòdrom, al patrimoni col·lectiu, i el PRUG hauria d'establir els mecanismes i els terminis necessaris per fer-ho. 6.- Adscriu a les "Àrees d'actuació preferent" l'Estany de la Plana (un territori extraordinàriament valuós) on des-

enrotllarà un "Pla Especial" que ocuparia tota l'Illa de la Plana, més de 80.000 m2. Ací, com a la resta de zones incloses en l'esmentada classificació, les expectatives d'especulació urbanística que s'obrin són enormes. És el que pot passar a la de Pinedo (sobre uns 2.000.000 m2), el Perelló (al voltant de 250.000 m2) o la de l'entorn de la Montanyeta dels Sants (almenys 700.000 m2), amb l'ullal de Baldoví que té la màxima protecció. En aquestes zones es diu literalment que "... l'ocupació màxima dels equipaments i serveis no podrà superar el 50%!!! de la superfície total de l'àrea d'actuació" Els usos permesos a aquestes àrees, descrits com a "instal·lacions esportives, àrees depicnic, instal·lacions de recreació concentrada (paelleros?, discoteques?), embarcadors, instal·lacions hostaleres relacionades amb zones rellevants d'ús públic del Parc, aparcaments, centres d'educació i interpretació ambiental (com no!), activitats culturals,..— no presenten cap dubte: a les zones subjectes a "Plans especials" el PRUG planeja crear una enorme bossa de sòl no subjecte a protecció especial, on es podrà ubicar, a curt termini, pràcticament qualsevol tipus d'activitat turística o recreativa, el futur de la qual és acabar convertida, en noves urbanitzacions, magníficament situades, a poca distància d'una gran ciutat, en el litoral d'un Parc Natural i amb camp de golf a un tir de pedra. Esplèndid negoci, sens dubte.


Juni de 2001. Una retroexcavadora soterra la vegetació espontània de les vores del sequiol del port de Catarroja en plena època de cria.

7.- Per si no en tinguérem prou, el PRUG promou i empara la implantació d'usos terciaris a les àrees que es designen com d"'ús agrícola", és a dir a l'horta i a la marjal; per a això primer, "Amb caràcter general es permet en tot l'àmbit del Parc Natural la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents" (Art.36.2), sense més limitacions; a continuació, (Art. 40) "es permet la utilització de les edificacions de caràcter rural existents en el Parc amb fins d'allotjament rural, alberg i hotel", 8.- Les determinacions sobre l'aigua i els ambients aquàtics -elements essencials, no cal dir-ho, de qualsevol zona humida— podran ser útils per a coses diverses, però, certament, no per a protegir el medi aquàtic. D'entrada, en la zonificació el sistema de canals i sèquies es considera com a part integrant de l'explotació agrícola, quan en realitat, d'acord amb la legislació, pertanyen al domini públic hidràulic i, per tant, han d'estar sotmeses a les determinacions establides en la mencionada legislació. D'aquesta manera, el PRUG permet a l'activitat agrària actuar sobre els esmentats llits de canals i sèquies, ignorant tant la importància de les comunitats faunístiques i botàniques hidròfiles que s'hi desenvolupen —entre les que es troben nombroses espècies protegides— com el seu valor paisatgístic. A més, "es permet la canalització d'obra, incloent la solera...". La solera, és a dir, el fons; per si no quedava clar que es persegueix l'esterilització com. pleta dels llits de canals i sèquies. Enca-

ra que, això sí, "amb el seguiment per part de l'oficina del Parc"; per a certificar la defunció, suposem. Amb aquesta mesura es condemnen a la desaparició les biocenosis que actualment colonitzen centenars de quilòmetres de canals que discorren per la part alta de la marjal, unes 7000 hectàrees, zona en què, paradoxalment, es troben algunes de les sèquies amb la millor i més diversa representació de dites comunitats aquàtiques, I per si en quedaven dubtes, afegeixen: "Les activitats de neteja, pela i desbrossament de les sèquies i canals s'autoritzen de I'l de març al 31 d'a-

el cultiu alternat de l'arrossar amb espècies hortícoles en els terrenys no afectats per la inundació hivernal o, en aquests mateixos terrenys, per a permetre el formigonat de les sèquies inclent-hi la solera! Una bona part de les pràctiques i usos que volen acceptar-se per a l'arrossar entren en flagrant contradicció amb les ajudes de caràcter agroambiental que es reben des de la Unió Europea (a les que s'acullen més del 90% dels agricultors del Parc) ja que es redueix la superfície d'inundació, s'incrementa la utilització de fertilitzants i productes fitosanitaris i afecta a un

El PRUG permet a l'activitat agrària actuar sobre els esmentats llits de canals i sèquies, ignorant tant la importància de les comunitats faunístiques i botàniques hidròfiles que s'hi desenvolupen —entre les que es troben nombroses espècies protegides— com el seu valor paisatgístic. gost". I "Les tasques de dallat del fons de les sèquies, s'autoritza durant tot l'any (...)". Sobren els comentaris. 9.- El PRUG agrupa dins de la categoria d'"àrees d'ús agrícola" tant als arrossars com l'horta, i elimina tota referència a la funció ambiental de l'arrossar. Aquesta rebaixa té el seu corre lat en la normativa que se li aplica. Així, les Normes sobre l'activitat agrària s'apliquen sobretot al conjunt de l'arrossar sense diferenciació. I quan hi ha esta diferenciació és per a permetre

medi ben conservat on es localitzen les últimes poblacions de determinades espècies vegetals (macrófits) i d'invertebrats protegits pel Parc. 10.- El PRUG no estableix cap norma directa sobre la gestió de l'element més important de l'ecosistema: l'aigua. D'aquesta manera, maniobres fonamentals per al funcionament del zona humida i per a la qualitat de les aigües, com ara el control de nivells del llac, l'època de buidatge i d'inundació de la marjal, l'itinerari seguit per les aigües

11


Contenidors frenant el límit del Parc en el Tremolar.

per al desaigüe, etc, seguiran estant en mans d'unes quantes corporacions agràries, que mai han ocultat la seua bel·ligerància contra el Parc, i que decideixen sobre aquestes qüestions atenent exclusivament a criteris agrícoles, aliens a qualsevol consideració ambiental o a les necessitats d'altres activitats tradicionals. 11.- Sobre l'activitat cinegètica. La "regulació" de la caça que pretén aplicar el PRUG representa un desgavellat increment de la pressió cinegètica que no té precedents, fins i tot si considerem l'època anterior a la declaració de l'espai protegit. Estem parlant d'unes disposicions contràries a les determinacions del PORN, a les directives europees referents a aus silvestres i, fins i tot, a les pròpies consideracions prèvies del Pla, que subratllen l'existència d'una ordenació inadequada de la caça, àrees de reserva deficients, insuficients condicions de l'hàbitat durant l'obertura de la veda i, a més, critica la pràctica de les càbiles. A pesar de tot això, la normativa —suposadament emanada d'aquest diagnòstic— lluny d'establir mesures que, tal com cabria esperar, solucionen les deficiències detectades, incrementa encara més, si això és possible, el grau de permissivitat: fins a 50 dies de tirades (anteriorment n'eren 23), la temporada cinegètica comença abans que a

la resta de vedats aquàtics del País València i es prolonga fins mitjans de febrer, infringint així directives europees. S'hi estableixen 9 dies de càbiles (abans n'eren 3). També hi ha la supressió del perímetre de protecció de caça del llac. Amb l'eliminació d'aquesta franja es pretén incrementar la pressió cinegètica sobre uns terrenys actualment declarats reserva. La mesura substitutòria: (Art. 24a) "es prohibeix disparar en direcció a l'Albufera" tn la mencionada franja, només pot qualificar-se d'autèntica estupidesa. Per si no en tinguérem prou s'iniciarà la jornada cinegètica (Art. 22) " dues hores abans de Veixida del sol i s'acabarà dues hores després". Açò suposa caçar en condicions de total foscor, sent pràcticament impossible la identificació d'espècies i la separació de les cinegètiques de les que no ho són. Cal recordar que estem a l'interior d'un espai protegit, amb una concentració elevada d'espècies amenaçades, per la qual cosa resulten inacceptables aquests tipus de mesures, més encara quan als vedats d'aus aquàtiques del País Valencià, fins i tot en aquells que no tenen un estatus especial de protecció, només es permet la caça des d'una hora abans i fins una hora després. És a dir, es dóna el cas que les normes referents a la caça que s'apliquen en un espai expressament protegit per la figura de Parc Natural són més permissives que en

una altra zona humida amb menor grau de protecció. El mateix raonament pot també aplicar-se a les tirades nocturnes. Està àmpliament documentat que la majoria d'espècies protegides són abatudes precisament, durant les tirades nocturnes. Les quotes plantejades no es corresponen amb les xifres actuals d'hivernada d'anàtides. Les xifres que es plantegen són les mateixes que les de l'Orde de 1992, des de llavors les xifres d'anàtides hivernants han descendit o s'han mantingut en valors més baixos als habituals. No té sentit establir quotes genèriques sobre "anàtides", sense diferenciar espècies. No és igual abatre un ànec bragat (Anas clypeata) amb una mitjana d'exemplars hivernants entre 10.000 i 20.000 aus, que abatre un boix (Aythya feriria), amb una mitjana al voltant de 1.000 aus. Cal plantejar unes quotes per espècie i temporada cinegètica en funció del nombre mitjà d'exemplars hivernants durant els cinc anys anteriors. El Parc compta amb un bon seguiment de les poblacions d'anàtides i fotxes, de manera que esta mesura, molt més lògica, podria aplicar-se sense dificultats. 12.- Finalment, cal dir que, perquè tot quede a casa, es modifica contra dret la composició de la Junta Rectora, per a donar entrada a organitzacions explícitament contràries a la pròpia existència del Parc; s'ignoren les funcions del Consell Directiu; es podran autoritzar la introducció d'espècies exòtiques amb fins cinegètics; es permet l'obertura de noves captacions d'aigua en el Parc; es legalitzen camps de tir i pistes de moto-cross tocant a àrees de reserva; no s'aporta informació concreta de les actuacions que en matèria d'infraestructures, especialment viàries, es van a promoure; i s'estableixen les bases per a poder delegar les funcions gestores de l'espai en mans privades. Considerem que amb allò que s'ha exposat n'hi ha prou com per a exigir la retirada d'aquest Pla i l'inici dels tràmits necessaris per a l'elaboració d'un nou document. COMISSIÓ DE TERRITORI


(BOSC)

La situació

ael bosc

ncara no hi ha estadístiques referides als incendis de làny 2001,tot i que segons declaracions de premsa del conseller, va cremar un 20% menys que l'any anterior,cosa que estaria al voltant de les 5.400 Has. Destaca el gran incendi del Turmell per l'elavat valor ecològic de la zona i la gran extensió que va assolir (segons fonts difererents va a cremar entre 2.000 i 4.000 Has.) així com per les mancances de coordinació i de lluita contra el foc. Tot i açò,com ja s'ha dit en altres ocassions,la degradació dels ecosistemes forestals segueix avançant sobretot per actuacions efectuades,promogudes i financiades per la mateixa Conselleria de Medi Ambient i per les mancances existents pel que fa a la protecció del territori, regulació d'usos i ordenació territorial. S'han declarat dos nous parcs naturals llargament esperats i reivindicats pels ciutadans: Mariola i Calderona. Tanmateix, si segueix la mateixa línia que en altres paratges protegits, açò no garanteix l'efectiva protecció dels ecosistemes, donada la reducció de les àrees, la pretesa compatibilitat amb usos degradants de tota mena,la mala gestió forestal de l'administració i la incapacitat per a fer acomplir les normes legals ambientals i per aturar agressions al medi, fins i tot en zones protegides: Altres companys ja han denunciat

E

la transformació de terrenys forestals en conreus de dubtosa viabilitat i legalitat. Planen sobre els ecosistemes forestals les amenaces vinculades a diferents infrastructures i explotacions com ara el "Plan Hidrológico Nacional", els AVEs, els abocadors,la mineria a cel obert, l'apertura i asfaltat de camins,les instal·lacions ramaderes desordenades, ... i ara els parcs eòlics,també reclamats des de fa tant de temps,però que poden arribar a instal.larse en paratges de gran valor ecològic i paisagístic. Amb tot, ara per ara, les activitats de gestió forestal efectuades o financiades per l'administració, moltes vegades amb fons europeus pel medi ambient, són possiblement la causa de degradació més impactant. Les repoblacions efectuades amb maquinaria pessant (amb ús casi exclussiu de pins) i, especialment, les activitats que ells denominen "silvicultura preventiva" (en realitat silvicultura destructiva), com són "tallafocs" i "neteges" de muntanyes i barrancs, tenen uns gravíssims efectes sobre milers d'hectàries, costant-nos als ciutadans molts milions de pessetes que s'haurien de destinar a tot el contrari.a protegir el bosc i no a destruir-lo. L'administració segueix negant-se a facilitar dades concretes actualitzades i costa molt anar recollint-les i fent extrapoF'lacions. En base a estimacions, creiem que la suma d'aquestes

intervencions pot arribar a afectar vora les 15.000 Ha., es a dir, tres vegades més que allò cremat en l'any 2001. L'efecte d'aquestes actuacions és comparable a un incendi, i en certs casos pitjor encara,donat que s'elimina part o la totalitat de la coberta vegetal, es remou o compacta el sòl i es generen condicions que afavoreixen l'erosió i dificulten la regeneració de la vegetació. Apart de les actuacions directes de la Conselleria de M. A., hi ha ajuts a particulars,ajuntaments i diputacions. D'entre totes les intervencions d'aquesta mena,l es mes greus són les ZAU (Zones d'Actuació Urgent) que en realitat són enormes i bestials tallafocs. Se'n han perpetrat ja quatre ZAU i hi ha anunciades vint més! De consumar-se, constituirien la pitjor degradació dels ecosistemes forestals des de fa anys i afectarien a pràcticament tots els paisatges forestals valuosos del País Valencià. Per altra banda,en l'apartat d'omissions, segueix sense aparèixer el Pla General d'Ordenació Forestal i sense constituir-se el Consell forestal de participació. S'aprovat ja definitivament el Pla eòlic valencià, sobre el qual caldrà parlar mes endavant i vigilar el seu desplegament per tal d'evitar les ubicacions més dolentes, preparar al·legacions etc. LA COMISSIÓ FORESTAL


5

u


CONTAMINACIÓ

Enguany passarà pel parlament de l'Estat espanyol, amb més d'una any de retard, la Llei de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació. Es tracta d'acoblar a la legislació espanyola la Directiva de la UE de l'any 1996, coneguda com a Directiva IPPC. La llei té com a objectiu el control ambiental de les activitats industrials de manera integral i integrada, partint del fet que l'activitat econòmica és un flux de matèries que s'extrauen dels recursos naturals i, en processar-les, es produeixen energia i béns de consum alhora que s'emeten grans quantitats de contaminants a l'atmosfera, l'aigua i als sòls. La Llei pretén minimitzar els contaminats al medi amb les denominades Millors Tècniques Disponibles

mecanisme per fomentar la substitució de les energies contaminants, per racionalitzar-ne el consum, augmentar l'eficàcia energètica i reduir la demanda

(MTD). Aquestes mesures tècniques volen evitar o, com a mínim, reduir i controlar les emissions d'una sèrie d'activitats, incloent-hi les mesures relatives als residus. Es tracta, per tant, d'arribar a un nivell elevat de protecció del medi amb un sistema de prevenció i control integrats de la contaminació. L'enfocament integrat i la distribució de les competències. Com a punt fort d'aquesta llei s'assenyala l'enfocament integrat del procediment d'autorització per a les instal·lacions afectades. La qual cosa implicarà la plena coordinació entre les diferents administracions. Un permís que al nostre Estat s'anomenarà Autorització Ambiental Integrada i... heus ací el que es pot produir: l'article 149.1.23a de la Constitució espanyola atribueix a l'Estat la competència per a establir la legislació bàsica en matèria de protecció ambiental. Les Comunitats Autònomes les posen en marxa i són les que han de controlar el desenvolupament de les activitats. Així, doncs, la competència de l'Estat difícilment pot dur a terme l'establiment d'un sistema integrat de control quan la Constitució habilita a les Comunitats la possibilitat d'establir el seu propi sistema de control. Ara bé, l'existència de la regulació d'un sistema de control comú es connecta amb les competències estatals tant de l'ordenació bàsica de l'activitat econòmica com amb la protecció de la natura, singularment quant l'objectiu sotmésr a control té uns impactes ambientals supraautonòmics (com es el cas de la contaminació atmosfèrica, per exemple). Ací no s'atura l'embolic. Tenim, per una banda, les autoritzacions estatals, en particular la de vessaments a les conques intercomunitàries i, per una altra, les autoritza-

cions municipals d'activitats classificades que s'han d'afegir a l'autorització autonòmica. Es pretén mantenir les competències estatals, integrar les autonòmiques i protegir les municipals, el resultat no pot ser més complex i suposa una "mutació" competencial. I al País Valencià què ?. Perquè la Llei es puga dur a terme, les indústries hauran de fer una important inversió per a incorporar al sistema productiu les Millors Tècniques Disponibles (MTD). Es sabut que el teixit industrial valencià es basa en les PYMES que, amb prou faenes, poden assumir aquests costos. Per tant, per a moltes, si no tenen subvencions o beneficis fiscals per part de l'administració no la duran a terme; de vegades per impossibilitat econòmica, de vegades per que no va amb ells. La patronal valenciana ja ha fet un càlcul del que els pot costar l'aplicació d'aquesta llei: al voltant de dos mil milions d'euros. A més, segons la llei, les indústries valencianes afectades només serien un 10% escàs... aleshores què passa amb el 90% restant? Tal vegada, com explicava fa poc el ministre Piqué en un mitjà de comunicació, a l'Estat espanyol encara li queda molt per contaminar per arribar als mínims del Protocol de Kioto. Si aquesta és la filosofia del Govern sembla clar que tot canvia perquè tot siga igual. FRANCESC GARCIA


I

ALIMENTACIÓ I SALUT

Sistema sanitari

i teràpies alternatives

El sistema sanitari i teràpies alternatives L'actual sistema sanitari està dominat per l'ús intensiu de teràpies químiques, tecnologies electròniques, cirurgia, etc. Això significa que està dominat per les gran empreses quimico-farmacèutiques i electròniques, que solen ser les que provoquen més problemes en el medi ambient i també les que consumixen més recursos no renovables.

16

Des del punt de vista ecològic, l'actual sistema sanitari té els mateixos defectes que altres activitats: enorme quantitat de residus (plàstics, cel·lulosa), residus biològics potencialment perillosos perquè poden ser biocontaminats molt tòxics. Des del punt de vista terapèutic, l'actual sistema sanitari està basat en les teràpies al·lopàtiques i té defectes greus de filosofia: actua sobre els símptomes, no sobre les causes, no es fa medicina preventiva, no es qüestionen algunes malalties (per exemple produïdes per contaminació, o per estils de vida nocius), no es tenen en compte els efectes "colaterals" d'algunes teràpies agressives, que sovint són més


I ii El paper de l'usuari de la sanitat actual és passiu. En termes de responsabilitat personal, el sistema potencia la passivitat de l'usuari. El procés de curació es basa en el metge, tecnologia, no en la participació activa de la persona.

perilloses que la mateixa malaltia... El paper de l'usuari de la sanitat actual és passiu. En termes de responsabilitat personal, el sistema potencia la passivitat de l'usuari. El procés de curació es basa en el metge, tecnologia, no en la participació activa de la persona. Això és la repetició del patró general de la nostra societat: la protecció del medi ambient és responsabilitat dels administradors, la salut és cosa del metges, la política dels polítics, etc.

Teràpies ecològiques Anomenem teràpies ecològiques aquelles que complixen la majoria dels següents criteris: • Emfatitza el valor de la prevenció. • Va a les "causes". És a dir, no sols lleva els símptomes a curt termini sinó que té el propòsit de mantindré l'estat saludable al llarg del temps. En aquest sentit (i altres) són molt més eficaces que les terà-

•Èòs punts importants de les teràpies ecològiques: 1) Solen donar un .protagonisme a l'individu en la curació, solen enfocar-se en la prevenció i en la seua innocuïtat, tot i ser tan o més eficaces que les teràpies al·lopàtiques (químiques, cirurgia, etc.) 2) Solen estar desconnectades de les grans multinacionals, llevant-li negoci i potenciant una nova cultura de la salut a mida humana.

pies al·lopàtiques. • Entenen la relació ment-cos: la salut en la doble vessant de salut psíquica i física. Inclou en este sentit les anomenades malalties psicosomàtiques, potenciades per problemes psicològics. • Es remarca la importància d'un medi ambient i una alimentació saludable. • Els medicaments necessaris o l'instrumental solen ser de producció molt econòmica i de baix impacte mediambiental. • A penes tenen efectes secundaris. Això no vol dir que les teràpies al·lopàtiques són innecessàries. El que cal és usar-les amb trellat. Un cas paradigmàtic del poc trellat del sistema sanitari actual és l'abús dels antibiòtics. Aquests medicaments han demostrat ser utilíssims i una revolució en el tractament de determinades infeccions. Però el que els metges s'es-

tan trobant en les últimes dècades són els efectes nocius de l'abús dels antibiòtics. Hi ha gent que per haver abusat d'ells directament (amb la coparticipació de la majoria de farmacèutics i metges), o a través dels aliments (làctics, carns, etc.) s'hi han fet resistents i quan els han necessitat realment, no han funcionat, per la qual cosa moltes persones han mort. Quines teràpies podem considerar ecològiques? L'homeopatia, l'acupuntura, la naturopatia, l'osteopatia, la fitoteràpia, etc. Si prefereixes la via oficial, en el Col·legi de Metges pots demanar informació sobre col·legiats adscrits a les teràpies alternatives. També hi ha professionals no reconeguts oficialment, formats en centres alternatius. Actualment la Seguretat Social no inclou aquestes teràpies en els seus serveis, amb la qual cosa ens haurem de rascar la butxaca. CARLES PORCEL DE LA COMISSIÓ D'ALIMENTACIÓ I SALUT.


Raons contra la base de l'OTAN 'Organització del Tractat de l'Atlantic Nord (OTAN) ha de decidir a finals de l'any 2002 o a principis del 2003 la ubicació del nou quarter general de la Força de Desplegament Ràpid.Entre els candidats es troba el quarter "Jaime I" de Bétera,a la comarca de Camp de Túria del País Valencià. El Govern espanyol,a través del Ministeri de Defensa,ha oferit aquesta caserna, situada a uns 15 km. de Valencia,com a candidat per acollir aquest centre de comandament. L'OTAN és una aliança militar de 19 estats comandada principalment pels EUA. Entre els socis d'aquest club podem trobar alguns dels estats més rics del món (Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Itàlia, França), i un.com Turquia,que porta deu anys massacrant als kurds que viuen dins de les seues fronteres. Cinquanta dos anys després de la seua fundació i desaparegut el bloc soviètic dès de fa dotze,.l'OTAN no es dissol: es reforça i amplia.

L

18

Una nova OTAN? És la bota del Nord sobre el Sud No apunta les seues armes cap als "rusos" sinó cap als "pobres": les poblacions dels païssos empobrits, com per

exemple les de l'altra ribera del mediterrani o de l'orient mitjà. El seu objectiu:defendre els privilegis econòmics i estratègics dels EUA i la Unió Europea a tot el món. S'ha autoanomenat "sheriff" planetari. Des que es va autoconcedir aquest dret l'any 1999, pot bombardejar o atacar qualsevol lloc del món sense tenir en compte ni tan sols a l'ONU. Ha exagerat o inventat nous enemics. Per justificar-se una vegada desaparegut el bloc soviètic. Nous enemics 0 "amenaces" de tot tipus: els nacionalismes emergents,el narcotràfic, l'islam, les migracions o el terrorisme internacional. Vol fer del territori espanyol un plataforma d'agressió militar. Les bases de Rota i Morón ja van ser utilitzades per a bombardejar Bagdad durant la guerra del Golf, i la base de València-Bétera, amb el port de València 1 la base aèrea de Manises a uns quilòmetres, és el lloc idoni per a dirigir atacs com els actuals sobre l'Afganistan, o com els de Libia, Irak o Iugoslàvia. Més OTAN i més prop menys democràcia

L'Estat espanyol va vulnerar definitivament el referèndum de 1986 quan va ingressar a l'estructura militar de l'OTAN al 1997. L'estratègia de l'OTAN.com tota estratègia militar, és secreta. Ni la ciutadania ni tan sols el Parlament seran consultats abans que l'OTAN emprenga una acció militar amb participació espanyola. S'obre la porta a la presència d'armament de destrucció masiva (nuclear, químic i biològic), per exemple, a la posible base de l'OTAN a València. El Govern espanyol, en oferir a l'OTAN el quarter Jaume I com a lloc per a instal·lar la seua base,nega la sobirania del Pais Valencià, que deuria de ser qui decidirà sobre aquesta important qüestió. Tampoc es respecta la sobirania municipal, després de que l'Ajuntament de Bétera ha manifestat el seu rebuig a la instal·lació de la base. Volem viure lliures del perill d'atacs militars i d'atemptats. Mig món està enfrontat a l'OTAN i els EUA després de 50 anys de les seues polítiques injustes, agressives i militaristes a tot el món, i especialment a l'Orient Mitjà. L'àrea del quarter és una de les més densament poblades d'Europa i es troba a més en plena expansió demogrà-


fica. La instal·lació de la base de l'OTAN farà augmentar les mesures de control i vigilància en la zona. Tots/es ens convertirem en potencials sospitosos. Volem polítiques de pau i justícia, no de guerra Volem que es desenvolupen polítiques actives i coherents en favor de la pau, dels drets humans i de les relacions igualitàries entre els pobles. La pau al món s'aconseguirà només prescindint d'instruments com els exèrcits i les aliances militars, i eliminant les injustícies i la misèria. La guerra l'únic que fa és augmentar-les. Entre tots/es encara podem aturar la base La Campanya contra la base de l'OTAN està desenvolupant una campanya de conscienciació i mobilització ciutadana. Unes eines que han demostrat ser eficaces en altres ocasions: la insubmissió i l'abolició de la mili, l'antiglobalització i la suspensió de la cimera del Banc Mundial a Barcelona, Salvem el Botànic i la retirada del projecte de construcció davant el jardí... Ara és el moment: l'OTAN no prendrà una decissió fins finals de 2002 i sempre preferirà un lloc "tranquil" a un amb una forta oposició ciutadana.

Més OTAN més despesa militar L'OTAN imposa un continu procés de rearmament que fa créixer encara més el pressupost militar en detriment de la despesa social i de cooperació.Els nous projectes armamentístics (Eurocaça, tancs Leopard, fragates de combat F-100) ja han col·locat la despesa militarista d'Espanya per damunt dels dos milions de milions de pessetes. Volem els espais urbans i naturals per a la ciutadania.no per als militars.

DIGUEM NO A LA INSTAL·LACIÓ DE LA BASE DE L'OTAN A VALÈNCIA • Rebutgem formar part de qualsevol aliança militar,siga l'OTAN, l'UEO o l'Euroexèrcit • Demanem la dissolució d'aquestes organitzacions 'Exigim l'apertura d'un debat social ampli, seriós i en profunditat sobre una defensa i una política exterior no militarista. CAMPANYA CIUTADANA CONTRA LA BASE DE L'OTAN

Volem viure lliures del perill d'atacs militars i d'atemptats. Volem que es desenvolupen polítiques actives i coherents en favor de la pau, dels drets humans i de les relacions igualitàries entre els pobles.

77 19


Per un pla de ferrocarrils om ja és ben sabut, el transport per carretera és responsable de greus impactes ambientals. Als documents sobre medi ambient o transports de l'Unió Europea aquest sector és identificat clarament com el principal generador de gasos d'efecte hivernacle. Les noves carreteres i autovies, en constant creixement, provoquen la destrucció de les millors terres, dispersen la contaminació i els accidents, i potencien un model de vida malbaratador de recursos i insolidari. Mentre tant, les xarxes ferroviàries romanen infrautilitzades, quan no es redueixen pel tancament de línies. Les inversions públiques es concentren només en línies exclusives i molt impactants d'Alta Velocitat, com ara l'AVE. Al recent "Llibre Blanc del Transport" de la Unió Europea (Setembre del 2001) es reconeixien estos problemes, i es proposaven estratègies per a reequilibrar el transport, augmentant el paper del ferrocarril i proposant estratègies per tal d'evitar el previsible (i pròxim) col·lapse del sistema de transports.

C

El nostre País Valencià és una expressió exagerada de les tendències negatives comentades. La situació comença a ser particularment greu. Patim la multiplicació d'autovies, carreteres i rondes de circumval·lació, l'augment del parc automobilístic, el creixement del transport per carretera, i en particular els "trens" de camions que congestionen el corredor costaner. Mentre tant, es produeix l'estancament dels viatgers i de les mercaderies transportades per ferrocarril, l'abandonament (fins i tot la supressió del manteniment, què explica la freqüència dels descarrilaments) i l'amenaça de tancament de línies ferroviàries com la de Cuenca, Terol o Alcoi... mentre s'enlluerna la població amb les (discutibles) meravelles de l'AVE què vindrà. i"Bienvenido, Mr. Marshall"! Els grups Ecologistes del País, com ara Acció Ecologista-Agró, i més recentment les plataformes sorgides a les diverses comarques valencianes, al caire de les mobilitzacions contra les propostes de nous corredors ferroviaris, han estat pràcticament les úniques veus què s'han alçat per a denunciar

íí Patim la multiplicació d'autovies, carreteres i rondes de circumval·lació, l'augment del parc automobilístic, el creixement del transport per carretera, i en particular els "trens" de camions que congestionen el corredor costaner. Mentre tant, es produeix l'estancament dels viatgers i de les mercaderies transportades per ferrocarril, l'abandonament i l'amenaça de tancament de línies ferroviàries

77


I TRANSPORTsl

este disbarat, defensant a l'hora el manteniment i millora del servei ferroviari públic d'ús general. Continuant amb esta trajectòria, al llarg de l'últim any, les Plataformes "Tren Sí, AVE No", junt als principals grups ecologistes (Acció EcologistaAgró, Ecologistes en Acció, GECEN) i alguns Sindicats (Sindicat Ferroviari, CGT, STEPV-Intersindical Valenciana) han impulsat un Grup de Treball per a estudiar la situació del ferrocarril al País Valencià. Fruit d'este treball ha estat un important document titulat "Per un Pla Director de Ferrocarrils al País Valencià", què proposa a la Generalitat Valenciana i a tota la nostra societat un debat sobre el tipus de ferrocarril que necessitem. S'analitza la realitat i el potencial del ferrocarril al nostre país, la necessitat de canviar les prioritats públiques (de cada 4 pessetes invertides en infrastructures de transport, pel conjunt de les Administracions, al llarg dels últims anys, 3 han anat a la carretera) i apostar pel ferrocarril, per tal d'aprofitar plenament el seu potencial. A l'actualitat, només el 4% dels viatgers i de les mercaderies

utilitzen el ferrocarril. Com a conseqüència, el cost ambiental anual de la carretera, només a l'àmbit de la nostra Comunitat Autònoma, supera el bilió de pessetes anuals (6.221 milions d'Euros). Es proposa a la Generalitat Valenciana d'assumir plenament les seues competències estatutàries, i d'impulsar la redacció d'este Pla de Ferrocarrils, partint d'uns pressupostos clars: la defensa del ferrocarril com a servei públic per a tota la societat, integral (no segregat en xarxes de diferents categories, com ara l'AVE), accessible física i econòmicament per a tota la societat. Un ferrocarril de qualitat que vertebre el territori i done servei a les diferents demandes (transport local, llarga distància, mercaderies...). Un mitjà de transport què respecte el medi ambient, i aprofite al màxim les infrastructures existents, modernitzant les línies actuals amb preferència a la creació de nous corredors paral·lels als actuals, com es proposa per a l'AVE. De manera urgent, cal concentrar inversions en la millora i modernització integral de l'actual xarxa ferrovià-

ria. Com a mostra del disbarat actual, la recent licitació pel Ministeri de Foment de tant sols 9 Kms de "AVE", amb un pressupost de més de 9.000 milions de pta, equival a més del doble del total de l'inversió en Rodalies al País Valencià, als últims 5 anys. També es veu com a prioritari la necessitat d'integrar millor les línies existents, de completar alguns enllaços pendents, de crear noves xarxes de transport sobre rail en les principals àrees urbanes, de potenciar la intermodalitat (la connexió i l'intercanvi entre els diferents modes de transport) tot i convertint el ferrocarril en la columna vertebral del sistema de transports valencià. En este debat pendent, es convida a participar a tota la població valenciana, a tots els sector i interessos socials. De moment, les persones interessades poden consultar la síntesi de l'Estudi a la pàgina web www.perlhorta.org <http://www.perlhorta.org/>, o demanar el CD-ROM amb el text sencer a Acció Ecologista-Agró o a les altres organitzacions que participants al treball. VICENT TORRES


r

• ; . * • ; ,

'•'•T·

I TERRITORI 1

gar,net i viu, amb la finalitat de recuperar el valor de tindré un riu, d'assumir l'herència dels nostres avantpassats, els usos i costums que la gent antiga ens va transmetre. Un riu i un paisatge per a tots nosaltres. Un riu i un paisatge per a oferir a les generacions futures. El bé comú no pot deixar de pertànyer a tots, no podem permetre que la manca d'escrúpols d'uns pocs destruïsca allò que és col·lectiu i únic. Al riu sorgeix la vida i es nodreix de qualitat el nostre poble. El Riu Algar és una unitat tant valuosa com fràgil i és per això que el projecte de privatització i urbanització que pretén realitzar el govern municipal d'Altea, tot disfressant-lo de model de sostenibilitat i ecologia, és incompatible amb la seua protecció,desenrotllament i conservació.

L'Algar

El Riu Algar no necessita vials, aldees i espectaculars instal·lacions hoteleres sinó figures legals de protecció encaminades a salvaguardar-lo de qualsevol agressió. El Riu Algar és menut en la seua extensió però immens en la seua presencia. L'aigua que discorre pel seu llit ha anat escolpint el paisatge, proporcionant als hòmens de la terra fèrtils terrasses on cultivar fruites i hortalisses des de ben antic. Així mateix el riu ha representat refugi i lloc de descans per a multitud d'aus migratòries que en els seus llargs viatges trobaven a l'Algar aigües clares i netes. Aus protegides, per directrius de la comunitat europea, que deixaran de visitar-nos si en lloc de canyissos troben urbanitzacions.

net y viu avant el moviment especulatiu que asola el nostre territori així com per la insaciable febre immobiliària que el succeix, ciutadans i ciutadanas d'Altea prenem consciència de la destrucció accelerada dels nostres paisatges i manifestem el propòsit de denunciar i aturar tanta demència que,de continuar, desfigurarà per complet el nostre poble i la nostra personalitat com alteans i valencians. Per tal motiu naix l'associació L'Al-

D

22

L'Ajuntament d'Altea, amb el vots del PP i del PSOE, pretén prívatitzar i urbanitzar de manera salvatge el riu Algar, omplint-lo de carreteres, rotondes i urbanitzacions de luxe, camps de golf i complexos hostalers. També vol dragar la desembocadura del riu per tal de "fer-lo navegable" i, de pas, instal·lar-hi alguns amarres. En l'últim ple municipal han desestimat més de 2000 al·legacions presentades per veïns i col·lectius.

Per l'enriquiment d'uns pocs i el benestar d'alguns, tots perdrem la possibilitat de trobarn-nos entre les poques poblacions que disposen d'una zona humida catalogada i protegida. El Riu Algar és patrimoni històric, cultural, natural i agrícola de tota la població d'Altea i per extensió de tots els valencians. Ens ha acompanyat durant moltes generacions i al seu llit han coexistit fins fa poc una fauna i una flora adaptada a l'entorn amb persones que utilizaven el seu territori i la seua aigua amb saviesa i esforç.

El riu Algar, de 25 km, és un valuós espai natural, lloc de nidificació, hivernada i de pas migratori d'aus que volem preservar. Acció Ecologista-Agró ha presentat les corresponents al·legacions i s'oposa, junt amb la resta de veïns, a aquest projecte arbitrari i disbaratat que incidiria negativament en una zona protegida, al temps que incrementaria el risc d'inundacions, afectaria aqüífers, destruiria hortes i saturaria urbanísticament la zona. M. RIERA .

.

ASSOCIACIÓ L'ALGAR, NET I VIU


Envieu aquesta butlleta a- Lk CkSk VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64

Butlletí de La Casa Verda. Número 101. 2/2002  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you