Issuu on Google+

PERIODISME I FET LITERARI: EL CAS DE GORG

Les relacions entre lilerotura i periodisme constitueixen un món intens i suggestiu. perdiversesraonsqueesrefereixen.d'~~naba~~da. a la textualitat d'ambdós discursos i, de I'altra, a les practiques socials en que el fet literari i el periodístic es comuniquen o s'interfereixen. Pel que fa al primer aspecte. el irxttuil. hi ha una serie de concomithncies que emparenten certs generes periodístics amb els generes literaris veins. Deixant ara de banda I'assaig. que té amb I'article d'opinio una frontera llarga, prima i difícil de definir, hi ha altres casos que han sol-licitat recentment l'atencio dels analistes del discurs, com ara el parenliu entre generes periodístics narratius de no ficcio i el relal liieri~ri6s ben estret: així. entre el reportatge novel-lat i la novel-la reportalge. Albert Chill6n ( 1999) ha dedicat u n documen~atvolum sencer a I'esludi d'aquestes relacions. i el xik Gonzalo Saavedra (2000). ha analitzat amb cura l'çefecte d'oinniscikncia~quela narrativa periodística noficcional manllevaala novel-la. Aix6 per no parlar d'kpoques reculades, del discurs protoperiodístic. unib generes con1 6s el dels col-loquis noticiosos del segle xvm al País Valencia, a cavall entre la paraliteratura i el periodisme incipient. Aquest darrer exemple, tanmateix, ens remet ja indefugiblement al segon dels aspectes esmentats, el de les practiques disciirsives socials, les institucions, les plataformes editorials. En aquest nivell, periodisme i


literatura han mantingut historicament diversos tipus de relacions simbio[iques, que il-lustraren~ en I'imbit valencia. A vegades el nexe cal buscarlo en la biografia dels escriptors que han viscut de I'escriptura per als diaris: Teodor Llorente, Eduard López Chavarri, Martí Domínguez Barbera. Vicent Andrés Estellés o Enric Soria són exemples d'aquesta mena en el panorama valencia contemporani. gairebé tots -amb excepció de Soriacom a carrecs directius del diari valencia LAIS Provinces. Altres voltes. es tracta de I'acollida que les plataformes periodístiques han fet a diferents menes de textos literaris, des dels poemes fins a la novelsla per entrcgucs: a creació literhria es vehiculava pel mitja periodístic i alhora fornia aquest d'uns continguts necessaris. La publicació d'algunes novel-les del cicle valencia de Vicent Blasco IbAñez en el diari E/ Pueblo, que ell dirigia, és un botó de mostra d'una practica molt estesa al segle SIS.També caldria recordar, en un altre ordre de coses, que molts dels volums assagístics de Fuster són recopilacions de textos que varen veure la Hum en la premsa periodica con1 a articles d'opini6. En un pla que podem anomenar çmetaliterari~,d'altra banda. trobem que la crítica de literatura s'ha expressat molt sovint a través de diaris i revistes, i no només la crítica sin6 tambk els manifestos. les poleniiques, les idees estktiques innovadores.,. La freqüentaciócontínua entre ambdós discursos ha prod~iit,al seu torn. interferencies de caire textual: una osniosi de tkcniques expressives i d'estils. per exemple, que ha operat sovint en ambdos sentits, recíprocament, o una certa influencia temhtica que ha tendit niis a funcionar des del periodisme cap a la literatura. en In línia d'una mimesi més o menys realista. No cal oblidar tampoc un altre factor essencial: en els mitjans periodístics. els textos literaris han conviscut llargament amb textos informatius, de pensament. publicitaris, etc.. i amb el fenomen de In il-lustraci6 grifica. que, si més no en cert tipus de publicacions periodiques. lé una I'unci6 més explícita i constant que en les obres literaries. Els treballs erudits de Ricard Blasco o els diversos estudis condui'ts per Antoni Laguna i altres estudiosos de la historia del periodisme valencia són una base documental preciosa per a la situació historica de tot aquest panorama. En el vast mostrari de la producció periodística, són precisament les revistes culturals -amb una proporció variable de continguts literaris- el punt d'intersecció més candent amb la literatura estricta. Una historia de la

literatura feta al País Valencia durant I'epoca conlemporinia no se'n sabriíi estar: des dels episodis de la recepcio del Romanticisme a la Valencia de la primera meitat del xix -que hem esbrinat més amunt- 1'ins a I'activitat cultural i artística de I'kpoca de la República o la represa de la postguerra. La introducció de les noves estetiques s'ha fet sovint a través del vehicle del castella: des del producte depuradament romantic que és El Cisne, de Boix i Bonilla. fins a Verbo, on José Albi i Joan Fuster catalitzaven la recepcio d'un surrealisme que renovellaria la literatura catalanadels anys cinquanta. El fet que Bonilla, paral-lelament, fos I'editor d'EI Mole -nau capitana de la premsa satírica valenciana- o que Fuster esdevingués un assagista de primer rengle en catala no treuen importimciíi als episodis de les citades publicacions en castellh. En termes generals, podem dir que la investigació de les revistes valencianes és particularment productiva per cartografiar les relacions entre els escriptors de cada &poca,la recepcióde corrents literaris, la difusio dels gustos i de les postures crítiques. la contribució i11 coneixement fragmentari i sintetic de les obres, etc. I aixo es pot aplicar a epoques ben diferenh. Així, al costat de I'esmentat El Cistw, son especialment relleI tanipoc no vants en el període romantic El F6ni.v o El Liceo Vt~let~cicit~o. podem menystenir tota la serie del perioclisnie satíric. que. de la mh de Bonilla o de Bernat i Baldovi. a vegades prolonga al llarg del segle, ni que siga com a parodia. alguns trets de la moda romhntica. De tot aixb. ja n'hem parlat. L'epoca de la Segona República i els anys immediatament anteriors són (Tciiilci de Lletrc,~ una altra fase d'efervescencia de les revistes cult~~rals V(~l~ticioiie.v, Ln Repi'iblicti dv les L,Ien's~s.Nuevci Cultum) que lla rebut una certa atenció per part dels estudiosos, corn ara Ricard Blii~coo Manuel Aznar. Especialment interessant és la polkmica que es desenvolupa. a les entre les portes de la decada dels trenta, en la Ttuilii tlc L l e t t ~ sVc11~ticicitie.s. postures avantguardistes (Carles Salvador) i les popularistes (Miquel Duran de Valencia), i que responen a u n llarg debat del pensíiment europeu sobre I'especificitat de I'art i la literatura i líi seua difusió entre les masses al servei d'unafinalitat cívic;iopolítica. La publicaciódel manifest groc)) en les seues pagines o I'atenció dispensada a líi il~lustraci6(ciidii núniero disposava d'un il-lustrador diferent) en son iiltre~característiques. Lti


Repiíl~lictide lex Llelrcs. amb portada de Josep Renau i dirigida per Miqu~*l Duran de Valencia. 6s buna niosira de I'aniniaci6 del període rcpublich. palesa I'interes per figures valencianes controvertides com ara Llorente i Blasco Ibiñez i dona espai a alguns dels nous escriptors (Almela i Vives. Valor, els germans Martínez Ferriindo) que ompliran les decades poste~ Ula. líniii compromesa políticament de riors. Pel que fa a Nuevci C I I / / / Ien "Alianqa dels intel~lectualsper a la del'ensa de la cultura, compta anib una seccio en catali i ofereix. corn a producte estetic de primer rengle. la t'iligrana de les maquetacions. pagina a pagina. fetes per Renau i Rafael Perez Contel. Pel que fa ;i la postguerra. iil voltant do l'editorial Torre havia nascut I'linica revista literiria cliind~stiníidel període. E,'iclln ( 1948). Malgrai la seua curta vida (tres nu~nerosbimensuals) i el seu escadusser tiratge de 150 exemplars. E.si~/oirepre.seniava un intent, en la immediata posiguerra. de periodisme literari en catalh i la manil'estaci6 (d'un cert trencameni gener¿icional dels nous esciptors de la postguerra. Si bé no és comparable al que va representar Ar1o1 a Biircelonii. 6s almenys el testimoni, corn lin estudiat Santi Cortés ( 1995). d'una vol~ntiit.i assoleix un nivell superior al de la resta de publicacions valencianes d'aquesta mena. Per u n alire costal. aquesta i altres plataformes de I'epoca constitueixen clocuments de primer ordre per a la reconstrucci6 de la priniera postguerra valenciana. dels cercles que, al voltant de Miquel Adlert i de Xavier Casp. represenien u n inici de la resist~ncianacional. lingiiística i cultural.

La liistbria de les revistes litcrhries o culturals de les decades segiients es un altre ciipítol suggestiu. Des de Sicdiiiii. als anys cinqiiiinta, o Vcilem-ia cultural als seixanta, ambdues vinculades a les figures de Nicolau Primitiu i de Vicent Badia Marín (Gómez Casañ 1997). Pero ens deturarem ara en una revista singular que representa clarament la darrera fase de la resistencia al franquisme i la voluntat decidida de modernitzaci6 i de normalitat cultural que, en el pas de la decada dels seixanta a la dels setanta, ja s'albirava. Gorg (1969- 1972) naixia coin a butlletí bibliogrhfic, de la m i de I'empresari Joan Senent Anaya, perb a poc a poc va anar ampliant les

scues seccions i incloent-hi comentaris sobre teatre o econoinin, entre d ' a l ~ c s a. 1116sd'entrevistes a personatges d'actualitat. Hi van col-laborar persones vinculades al valencianis~lieen la primera postguerra, com Enric Valor o Siinchis Guarner. perb també joves autors com eren Amadeu Fabrept o Rafael V e n m Melih que represenlaven les noves tendencies estetiques de la literatura del moment. Amb un especial knlfasi en I'assaig. els promotors del projccte pretenien la reflexió sobre la realitat. a més de i de contribuir;il progrés de hi socieiat de.s de la visi6 nacionalista catal¿~n~i palcsnr u n particular interk per I'art contemporani, coin a tematica de reflexi6 i tanibi con1 a praxi de la revista, que va encarregar la realització de diverses cobertes a I'Equip Crbnica. En efecic. L'edilorial del primer ntímero. aparegut el juny de 1969. fc1rniula el propbsii d'aquest ~boletínbibliogrhfico~amb iiq~~ests mots de volgudii asepsia: %Lapresent publicacio. com qualsevol ultra de moderna en aquesia especiiilitat. 16per objectc inl'or~l~ar els seus lectors sobre llibres editats o per editar i altres publicacions unitiries (inlocnt-hi les musicals: canqons. discs. partitures. etc.) que puguen interessar-10s per a la coneixenca. corn més completa millor, dels corrents de cultura de les societats iiclualv així com clels esdevenimenis. problemes i progressos ilel nostre t e m p s . ~L'cditoritil del s q o n ni'iniem -que correspon. d'acord amb la periodicitat bimensual dc la primera etapa a juliol/agost del 69- s'explicita el sinibolisme del nom de lii publjcuci6 com ((u11descans segur i iimagat, on es reclou. corn I'aiguii en els gorgs. un seguit de belles mostres de I'art literari nosirai o el tast sabor6s d'lines cultures ... tot ii l'abiist del nostre deler de coneixement i b c l l e s ; ~ ~La. volunt;it ole dii'usi6 del llibre es concreta. ;i nies. amb la promesa d'1111esedicions bibliogri~fiquesannexes que preseniiirien certes çobres literaries o culturals a un preu assequible a totes les capes socials,,. Quaderns monografics editats a part o llibres co111 la G i . ( ; ; ~ ~ ífaialwui ; i ( ~ i dqEnricValor compondran aquest fons editorial de la revistaque la sobreviurh. Pero cal retenir la dada d'aquest <<preuassequible ; i totes les classes soci;ils,> que esverava sovint els censors d'aquell ~irdoi'ranquismeposteriors laS'IleiFraca". mis proclius ;i deixiir passar per nialla les publicacions minoritiries. La mateixa revista Gotx naixia amb una empenta més forta que la corresponent al çboletín bibliogrííficco~que


era en teoria: un tiratge de 10.000 exemplars, de 48 pagines, al preu de 10 pessetes I'exenlplar. L'editorial del tercer numero matisava I'abast teniitic çnostrat~4 s a dir, local i aseptic- de Gorg i I'ambit ((del gaudi de les propies belleses literiries, artístiques i naturals" amb u n q e r b ben significatiu: ~ P e r hn o pot desconéixer la consideració acurada. des del nostre punt de vista, dels esdeveniments. progressos i problemes del nostre món i del nostre temps en general^. Rere el to estilístic de manifest il-lustrat, la referencia al çnostre tempsn era tot un aclucament d'ull a la galeria, en u n numero on apareixia ja u n apartat dedical al socialisnie científic d'Engels i. d'altra banda. la reproducció contextualitzada d'un fragment de Lii torre dels vicis rupi~iits, publicada I'any anterior. de Terenci Moix, un autor paradigmatic. per cert. que gaudiri de fortuna critica al llarg de tota la trajectoria de la revista --sobretot quan s'hi incorporen. nies endavant els esmentats Fabregat i Ventura Melia. Un aire de modernitat i de superació del localisme penetrava aixíen les pagines d'aqucst wboletín bibliogrifico~que esdevidria calladament. a partir del número 4, çrevista bibliogrifican i assoliria u n poc n ~ é stard la periodicitat mensual. El ventall ternatic, en general, ani obrint-se amb el pas dels ntímeros: aspecles socioeconbnlics corn són els problemes de la taronja. el retorn dels emigrants. els moviment obrer o la sociologia de les noves modes generacionals -de la mh sobretot del malaguanyat Salvador Salcedo. que hi reflexionava sobre I'incipient fenomen ~ h i p p y interessos ~; diversos com són els que corresponen a la historia -la Inquisici6. per exemple, o la celebraci6 del Congres d'Histbria del País Valencia, que Alfons Cuc6 ressenya puntualment-. I'escolii i I'ensenyament -amb referhicies a la pedagogiii de Freinet-. I'estetica i I'art -ainb una esplendida secció condu'ida per Trinitat Simó i Tonlas Llorens-. la vida religiosa. la problematica de la cultura catalana conlemporania -a la qual s'al-ludeix en referenda a un cklebre monoyrific de Cuadmtos para d d k í l o p - o la retlexi6 filosbl'ica al voltant de personatges tan ernblematics del moment corn es Erich Fromni. Al costal de tot aixh la llengua -en aspectes diversoscorn ara a toponímia. la correcci6 gramatical o la unitat del calalh- hi és present de manera constant. sovint sota la intlirkncia de Sanchis Guarner, un dels inspiradors de la revista. i d' Enric Valor, que hi publicava entre altres coses

una secció de millorem el llenguatge>>.o bé del sociolingiiista Rafael Ninyoles. L,es çcartes al directorn són tamhé un apartat ben viu i molt poc convencional.' La literatura, al seu torn, va guanyant espai, sobretot en la mesura que la revista, més enlli de la mera reproducció contextualitzada de fragments que constitir'ia el seu nucli inicial. incorpora progressivament comentaris, debats i crítica. El teatre, per exemple, té un cert protagonisnie. amb textos de Ricard Blasco. de Rafael Villar i del dramaturg Rodolf Sirera. fins i tot amb alguna punta de polkmica. Tanibk troba el seu Hoc la reflexió, quc Fuster encetava en aquells mateixos anys amb I'article publicat el 1972 a Serra d'Or, sobre çla carencia singular" d'una novel-lística valenciana i que té un precedent a les phgines de Gorg amb un article de Tomas Ribera. La sociologia editorial -tota la cadena comercial que s'enceia anib els autors i passa per editors i llibreters fins arribar a I'imprescindible públic lector- és !'objecte d'algunes enquestes i reflexions entre els professionals del gremi. D'altra banda, nocal dir-ho, l'onibradelsplunteja~~ientsf~~steriaiis plana sovint sobre l'angle d'aproximacio que s'hi adopta. i diversos textos o oa llibres as~tigísticsson reprode I'escriptor de Sueca apareguts a D e s ~ i t ~ diiits per la revista. Al marge de les referkncies reiterades a escriptors corn el citat Terenci Moix o Maria Aurelia Captnany. hi ha figures que niereixen un dossier sencer. com en el cas de Blasco Ibhñez -presentat sobretot des de perspectives polítiques i periodístiques- o I'Espriu de la poesia cívica, que prolagonitza el darrer dels nunieros publicals, I'abril de 1972. Una de les qüestions clau que te con1 a escenari la darrera fase de la nostra publicació és precisament la del realisme, un realisme social que havia encapyalat els manif'estos de la decada dels seixanta i que ja feia figa sota la pressi6 de nous vents que arribaven anib la decada següent. El tenia apareixera en diversos n1onicnts. corn ara I'article del núm. 16 on Joan A. Icardo es planteja el biblingiiisme i la doble c~~lturalitnl del panorama valencii'i: ((E1 desl'asament entre les tradicions artístiqnes i les tkcniques modernes, planleja serioses contradiccions. L'Equip Cronica es proposa de fer un art a nivell contemporani amb imatge> que provenen dels ~ i ç . s . s com ar.1 l i 1 dcl iniin. O. uini dc li:\ que corresponen ii I'Eiliiip I Vegeu algunes por~;~dc'i, C'riinica: ILI del niím. 15. ohra d'All';iro i Jarqnc; la del I6 i el 26. de l'equip l'iibliprcss: o 1.1 del 20 i darrer dc la revibla. que t s obra de Gasscul.



Periodisme i fet literari. El cas de Gorg