Butlletí de La Casa Verda. Número 98. 1/2001

a

DOSSIER!'HORTA. H de l'horta de la punta.

Iniciativa

legislativa popular//La cara amarga del taulell//Pla eòlic.- el perquè d'unes al·legacions//Un Pla hidrològic nacional manifestament insostenible

butlletí 1-01

nü% >SUMARI

LA CASA VERDA (Publicació trimestral)

Redacció M. Ferrí, J. Villanueva, X. Pujo!, V. Navarro, A. Merelles, W. Colom, M. Riera, C. Arnal Fotografia R. Coliantes Disseny i maquetació L. Ortún Comissions ALIMENTACIÓ I SALUT BOSC. dimecres 20h ENERGIA, dilluns 17h JURÍDICA, dimecres 19,30h RESIDUS, dimarts 19,30 TERRITORI, dimecres 20h VALENCIÀ EN BICI. dimarts 21h DEFENSA ANIMAL. dimecres 20h Port de Sagunt ACCIÓ-EKO. divendres 20h Port de Sagunt EDUCACIÓ AMBIENTAL. divendres 20h Port de Sagunt El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc.contacta amb nosaltres, e-mail: fons.medi ambient@uv.es Tels: 96 391 78 64 - 96 348 00 01

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LA PLANA BAIXA Batranquet, 68-3 a , 12530-Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St. josep 11, 46520-Port de Sagunt L'HORTA NORD Bisbe Munoz 52, 46100-Burjassot LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 94, 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col.legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650-Canals - .

LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680 Albaida Tel. 962 90 06 64 COL.ECTIU MARFULL Tel. 963 91 71 68 LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003 Valencià Tel/Fax.963 91 78 64 Adreça electrònica, agro@xarxaneta.org

Dossier: L'horta Ha de l'horta.

Iniciativa Legislativa Popular.

> EDITORIAL

Objectius concrets, victòries populars

I M n el moment de tancar aquesta revista tot just ha finalitzat el termini de presentació de signatures de suport a la Iniciativa Legislativa Popular en defensa de l'Horta de València. La xifra final de signatures recolli des supera les expectatives de la major part dels promotors de la iniciativa: s'han recollit 118.000 signatures, més del doble de les 50.000 signatures necessàries. Una quantitat mínima legal que, d'entrada, semblava molt elevada però que, en acabant, ha estat amplament superada.

La iniciativa, fins al moment, es pot xifrar d'èxit rotund. Era la primera vegada que s'intentava la realització d'una ILP exclusivament per al País Valencià, i sols es disposava de l'antecedent llunyà de la iniciativa estatal en contra de 1 energia nuclear.

En aquella ocasió al voltant d'uns 51.000 valencians signaren a favor de l'abandonament d'aquesta forma d'energia, però la suma de tot l'estat no arribà al mig milió de signatures requerides. Aquest antecedent revaloritza encara més l'èxit aconseguit ara.

Lampli suport recollit per la iniciativa convida a fer algunes reflexions des de la nostra òptica d'organització ecologista dedi-

cada a treballs de més llarg termini. En primer lloc, és interessant plantejar-se l'èxit de la ILP com el resultat d'una estratègia encertada; la d'aglutinar els esforços de moltes organitzacions i particulars amb un objectiu concret i un horitzó temporal precís. Açò ha facilitat la vinculació de moltíssima gent amb el projecte. Es demanava que realitzaren una tasca definida -recollir signatures, generalment- durant uns pocs messos. Un treball que altera en ben poc l'activitat quotidiana i no suposa la implicació permanent que molt sovint demana l'entrada en una organització. Una obligació que, per cert, cada vegada menys gent pareix disposada a assumir.

com una operació dirigida per qualsevol dels seus oponents, el que hagués resultat fatal per tal de recollir el suport de simpatitzants i militants d'altres grups polítics.

Gràcies a aquesta estratègia la ILP ha anat recollint el suport, un darrere de l'altre, dels principals partits valencians, a excepció del PP que es reserva la seua resposta.

Se'n pot traure alguna lliçó d'aquesta experiència?. Baix la perspectiva de la nostra organització el segon d'aquests aspectes, la independència de la política partidista, és senzillament un element clau per qualsevol organització com la nostra. Es per açò que ençà l'aprovació dels nous estatuts fa un parell d'anys, aquesta qüestió ha estat, a més, regulada formalment. La gran lliçó es pot trobar més bé en la demostració que una campanya organitzada amb un objectiu clar i temporalment limitat pot aconseguir la implicació de molta gent que es mostra reticent a mantenir una vinculació permanent. Es probablement més efectiu esperar una petita ajuda concreta de molts que reclamar un treball voluntari continu d'aquells més concienciats.

En aquesta línia cal donar notícia d'un altra iniciativa similar que ha tingut també un important èxit. En poques setmanes la D'altra banda, i malgrat alguns pro- campanya de venda de bons per la compra blemes inicials, ha tingut també èxit l'esforç d'un dels ullals de la marjal d'Almenara ha de desvincular la iniciativa del camp de la donat els seus fruïts, amb més d'un miler política partidista. S'ha preferit sempre de donacions econòmiques. Açò potser relacionar l'organització a associacions demostra la importància de combinar, dins veïnals, culturals i ecologistes. Açò ha permet Acció Ecologista-Agró, el treball permanent aprofitar-se de l'extensa popularitat que de denúncia i difusió d'objectius, amb la disposen aquest tipus d'organitzacions, evi- realització de campanyes puntuals que tant que la gent dubtarà sobre l'existència òbriguen la nostra associació a la gent, d'interessos ocults com sovint passa amb demanant-los petites ajudes per assolir obels partits polítics. A més, així s ha evitat jectius concrets, victòries que tots, socis i que els propis partits contemplaren la ILP simpatitzants ocasionals, puguem fer nostres.

INTERNACIONAL

Centrals nuclears contra el canvi climàtic?

A diferència de la tendència predominant a Europa, la pujada al poder de George W. Bush als Estats Units ha resultat clau per reforçar el "lobby nuclear".

(REDACCIÓ). Els Estats Units encapçalen actualment l'ofensiva d'aquesta indústria per tal que es replantegen les -fins ara fosques- perspectives de futur d'aquesta forma d'energia. Una lluita en què no dubten en utilitzar arguments suposadament ecologistes.

Ençà la dècada dels buitanta la tendència a tots els països occidentals ha estat a limitar i fins i tot prohibir explícitament la construcció de noves centrals, tot atenent la p o s s i b i l i t a t d'accidents i la dificultat de desfer-se dels residus. A hores d'ara conviuen tres polítiques al voltant de l'energia nuclear als països de l'OECD. Així, mentre Alemanya, Bèlgica, Holanda i Suècia planegen accelerar el tancament de les seues centrals, tan sols Korea, Japó i possiblement Finlàndia preparen

noves construccions. La gran majoria dels països occidentals opten per esgotar la vida de les existents, sense construir-ne de noves. D'aquesta manera s'espera que la producció nuclear als països occidentals es mantinga constant fins la dècada del 2010, per anar disminuint fins desaparèixer per a l'any 2030, a mesura que es tanquen les velles centrals.

Davant aquesta perspectiva, el lobby nuclear, per primera vegada en molts anys ha encetat un ampla campanya mediàtica en defensa d'aquesta energia, aprofitant una conjuntura que consideren favorable. A nivell i n t e r n a c i o n a l esmenten la necessitat de mantenir les quotes de producció d'una energia quesegons ells-, al contrari que la tèrmica, no empitjora la situació de canvi climàtic. En segon lloc, argumenten, cal tenir present la m i l l o r a s u b s t a n c i a l en la seguretat de les centrals, un dels aspectes més criticats al passat.

D'altra banda posen l'accent en la dificultat de substituir amb

garanties la producció de les nuclears, que representa una quarta part del total produït als països de la OECD. Un debat -no cal dir-ho-, falsejat per l'absència d'arguments en favor de les e n e r g i e s netes i l ' e s t a l v i energètic. Així, es deixen caure afirmacions com que l'energia nuclear a c t u a l m e n t "evita l'emissió de 1.2 bilions de tones de C02 per any".

Canvi de política als USA. Els arguments de la indústria nuclear han trobat una admirable acollida per part de l'administració Bush en un país on no s'ha construït cap nova central en 25 anys. En l'actualitat, els efectes de l'accident de la central de Three Milè Island de 1979 ja resten oblidats, al temps que una política incorrecta d'alliberament del sector ha provocat problemes d'abastament a C a l i f ò r n i a .

Aquesta situació ha provocat un canvi espectacular en la percepció pública de l'energia nuclear en l'únic estat nord-americà on, en 1989, s'arribà a tancar una central

per referèndum. Actualment ha retornat el debat sobre les nuclears i segons algunes enquestes prop del seixanta per cent dels californians es mostren a favor de la construcció de noves centrals nuclears.

El v i c e p r e s i d e n t n o r d a m e r i c à Dick Cheney ha esdevingut el principal defensor de les nuclears als Estats Units, tot adoptant els arguments de la indústria. En unes declaracions recents Cheney afirmava:" Si voleu fer alguna cosa sobre les emissions de Diòxid de Carbó, haureu de construir centrals nuclears". Les mesures proposades passen per deixar mans lliures a la indústria per a la construcció de noves centrals, el que inclou obrir un cementeri nuclear que centralitze els residus de les 103 centrals nordamericanes, allargar la vida d'algunes de les velles centrals i, especialment, renovar l'acta "Price-Anderson", una normativa que caduca en agost del 2002 i que limita tes indemnitzacions a pagar per la indústria en cas d'accident.

SOLIDARITAT

Més enllà del teu interès: Invertir en desenvolupament En els últims anys, es vénen creant en diversos països de la Unió Europea i n i c i a t i v e s d'economia alternativa i solidària, que pretenen obrir una bretxa en l'actual sistema per a donar cabuda a altres valors i actituds.

En contraposició a l'esquema dominant, promouen la responsabilitat del ciutadà o ciutadana en l'ús del seu diners i encoratgen la posada en marxa de projectes socials la rendibilitat dels quals va més enllà de l'econòmic linclús sense deixarla de costat). Aquestes iniciatives 1 van des de la posada en marxa i de productes financers que ' recolzen projectes solidaris a la U creació de bancs ètics, que incorporen a les seus polítiques criteris mediambientals i socials.

En aquest context, a la Comunitat Valenciana hem creat EnClau, una xarxa per al finançament alternatiu que pretén

canalitzar recursos per a projectes d'organitzacions socials comptant amb el suport d'una ciutadania activa i responsable.

Les entitats promotores (Atelier, Enginyers Sense Fronteres, IUNA i CERAI) treballem bàsicament els àmbits de cooperació per al desenvolupament, lluita contra l'exclusió social i desenvolupament rural. EnCtau és una xarxa oberta a la participació d'altres ONG de la Comunitat Valenciana que compartisquen l'objectiu de posar en pràctica alternatives socialment rendibles i econòmicament viables.

Una d'aquestes alternatives consisteix en la canalització de l'estalvi cap a productes financers de caràcter solidari, és a dir, que recolzen el desenrotllament de projectes promoguts per entitats socials. Per això, junt amb Caixa Popular i amb el suport de la Generalitat Valenciana, hem llançat la llibreta d'estalvi

solidària i el depòsit solidari com a mecanismes perquè al mateix temps que qualsevol persona deposite els seus recursos econòmics en una entitat financera estiga recolzant projectes de desenvolupament.

Aquests productes ofereixen una rendibilitat econòmica a l'estalviador i al mateix temps fomenten el seu compromís amb les organitzacions socials.

L'estalviador aporta una part dels interessos que percebria per projectes impulsats per elles, al que es suma l'aportació addicional que fa Caixa Popular.

D'altra banda, et volum total de fons captats es destina a la concessió de crèdits per a projectes de les entitats que formen EnCtau. Atès que es tracta de c r è d i t s , es f i n a n ç a r a n iniciatives de tipus productiu, que afavoreixen un desenvolupament sostenible a mitjà i llarg termini.

En nom de la transparència,

s'informa periòdicament als inversors de la marxa dels projectes i del destí donat als fons.

En definitiva, de el que es tracta és que com a ciutadans i ciutadanes siguem conscients de les conseqüències que té el destí que donem als nostres recursos i que actuem en conseqüència, no sols evitant posar-los a disposició dels que no respecten el medi ambient o els drets dels treballadors sinó dirigint-los a iniciatives que promouen un desenrotllament social i ambientalment apropiat.

red para \A financiacíón alternativa /C^V

enclàiki Més informació: www.estalvisolidari.org tlf. 96 322 29 80 o en les oficines de Caixa Popular

BREUS NACIONAL!

TERRITORI

Una costa amenaçada El polèmic projecte d'ampliació del Port de Sagunt és el tret d'eixida d'una séri d'operacions que planegen recuperar el paper que reservaven els planificadors del franquisme a la costa nord del terme de Sagunt: un pol industrial clau a la costa mediterrània.

Mediambientalment no pareix que l'operació siga tan neta.

(REDACCIÓ). La llarga línia de costa que s'estén al sud del Port de Sagunt fins Puçol és un dels pocs espais costaners que es troba pràcticament lliure d'edificacions a tot el litoral valencià.

Lluny de ser un paisatge verge, la seua degradació pels abocaments de l'antiga siderúrgica del Port de Sagunt, activa entre 1917 i 1984, han convertit aquesta platja en un terreny molt poc atractiu per al turisme, una costa de sorra grisa on les antigues escòries abocades a la mar van cimentar, fent una forta resistència a l'erosió marítima. Açò ha permès que durant les darreres dècades s'haja conservat la línia de costa, en evitar que la presència del llarg Port de Sagunt al nord donarà lloc a l'habitual efecte erosiu en la costa. Una degradació que haguera afectat directament la marjal dels Moros, separada de la mar per aquesta platja.

Un port gegantí

Aquest delicat equilibri es troba, en l'actualitat, greument amenaçat pel projecte d'ampliació del Port de Sagunt.

Aquest pretén repetir l'ampliació ja realitzada al port de València amb la construcció del nou moll "Príncipe Felipe", allargant l'espigó en 1200 metres per allotjar tot un seguit de noves activitats portuàries. El projecte que s'emmarca, com l'ampliació de la ZAL a costa de l'horta de la Punta, en la coneguda estratègia de potenciar el Port de València per damunt de qualsevol tipus de consideració ambiental.

L'estudi previ a l'ampliació, realitzat pel Centre d'Estudi i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX), no ha estat favorable als partidaris de l'ampliació. Ha assenyalat els obvis efectes mediambientals d'un obra d'aquestes característiques. L'estudi analitza la costa des de Castelló al Port

de Sagunt pel nord i l'evolució de la platja de Puçol pel sud. Els dos estudis coincideixen que tot el tram des de Castelló a Puçol sofreix un procés erosiu continuat per l'efecte de barrera dels ports de Borriana i Sagunt i dels espigons de defensa i ports menors de la zona. Aquests trenquen la dinàmica de transport costaner de la sorra, que tendeix, així, a acumular-se a les platges al nord dels espigons, mentre que les platges situades al sud, perduda l'aportació de sorra, pateixen una forta erosió. El tram comprés entre els ports de Castelló i Sagunt es troben en l'actualitat sotmès a estudis i plans d'actuació costanera globals, donat el seu grau de deteriorament. Els dos estudis coincideixen que l'esmentat allargament del Port de Sagunt el convertiria en una barrera total de caràcter permanent.

En aquest sentit és important tenir en compte que l'antiga platja formada per escòries cimentades ha anat desapareixent, de manera que l'efecte erosiu que la construcció de l'espigó pot tindré sobre aquest tram de platja pot ser encara més greu. Els efectes de la desaparició de les escòries s'ha fet notar als últims anys i especialment al temporal de novembre de 1998 quan la Conselleria de Medi Ambient hagué de refer la mota artificial que ailla la marjal dels Moros de la platja, per tal d'evitar l'entrada d'aigua salada. D'altra banda la franja d'una trentena de metres que separava la costa de la marjal ha estat ara reduïda tot just una quinzena. Una demostració del procés accelerat d'erosió que afecta a aquest tram de la costa.

El projecte d'ampliació del port, a més, afectarà greument tot l'entorn submarí, i més especialment els exemplars existents de Posidonia Oceànica, una espècie fanerògama estrictament protegida per la legislació valenciana de la que es conserven, almenys, alguns exemplars vius a l'entorn del moll.

En àrea d'afecció del port es troba també el jaciment arqueològic de t r e n c a t i m o n s , declarat BIC, ja que forma part d'un àrea de gran importància arqueològica. Precisament, en aquesta costa situada al nord del

Port de Sagunt es troben les restes del vell moll iber i romà, un jaciment que es troba, en la seua major part, sense excavar.

I junt al port, una central tèrmica Unión Fenosa ja ha presentat el seu projecte de terminal de regasificació al Port de Sagunt, instal·lació que acompanyaria a la construcció d'una central tèrmica de cicle combinat per produir energia elèctrica. L'operació, segons fonts de l'empresa recollides a la premsa, pretén habilitar la creació d'un "pol de generació d'energia a Sagunt" basat en la transformació del gas natural en energia elèctrica.

L'objectiu declarat per Unión Fenosa és "eliminar l'actual dependència energètica de la Comunitat Valenciana, que passaria de ser deficitària a exportadora d'energia elèctrica a altres comunitats". D'altra banda, la terminal de regasificació es situarà a uns terrenys guanyats al mar i s'abastirà del gas liquat procedent d'Egipte, país que s'ha compromès a exportar un 60% de la demanda espanyola per als propers 25 anys. El gas procedent de la planta de regasificació, abastirà, a més de la central tèrmica, "els grans consumidors de la comunitat", una referència velada a la propera indústria del taulell de Castelló. zAquest projecte forma part de la previsió de 22.000 nous MW de potència tèrmica instal·lada a tot l'Estat Espanyol. Una opció

que ha estat repetidament criticada per les organitzacions ecologistes, ja que les centrals tèrmiques augmenten la producció de gasos d'efecte hivernacle.

En aquest cas, s'emetrien a l'atmosfera unes 393 tones de CO2 per hora de funcionament, a més òxids de nitrogen, causants de la pluja àcida, que poden afectar greument els conreus de la comarca i les zones naturals properes: Marjals dels Moros i Almenara i serres Calderona i Espadà.

Al projecte d'aquesta central, com al de la tèrmica de Catadau, es troba a faltar l'existència d'un Pla Energètic Valencià que incloga una planificació sobre objectius a cobrir i recursos disponibles.

Així, les companyies energètiques poden escudarse en l'existència d'un dèficit a la comunitat i planificar les seues estratègies empresarials en absència d'un pla director que incloga la producció prevista per les fonts d'energies renovables.

L'impacte d'aquestes instal·lacions sobre l'entorn immediat, cas de dur-se a terme, poden ser molt greus. No sols pels e f e c t e s d e l s gassos < alliberats a l'atmosfera. A més > cal tenir present l'efecte sobre | les zones immediates per la — instal·lació de xarxes elèctriques aèries que haurien de partir de la central. Aquestes instal·lacions pareixen incompatibles amb la conservació d'un àrea de nídificació d'aus protegides com és el cas de la marjal dels Moros.

T TERRITORI 1 _

Pla hidrològic nacional Un pla manifestament insostenible

E

l debat sobre el Pla Hidrològic Nacional pot abordar-se des de diverses òptiques.

Una d'elles és la ideològica. Ací coincideixen en els seus articles en premsa, encara que amb alguns matisos, persones en principi tan diverses com Ramon Martín Mateo, Eduardo Zaplana i Juana Serna. Per a ells la racionalitat econòmica imposa el transvasament des de l'Ebre (com a mínim) ja que el desenrotllament d'Espanya (el seu Alacant i/o el seu Múrcia) no pot aconseguir-se sense aportacions externes d'aigua.

En aquest punt nosaltres oposem el desenvolupament sostenible i l'anomenada "nova cultura de l'aigua". Desenvolupament sostenible que implica, al meu entendre, insistir en la conca com a unitat de gestió, l'ús del recurs renovable aigua (en el que no s'inclou l'aigua fòssil del subsòl) a un ritme que no supere la seua taxa de regeneració i, sobretot, no traslladar a altres territoris o a altres generacions les conseqüències dels nostres excessos.

Nova Cultura de l'aigua que, segons José Manuel Naredo, hauria de "superar també l'economicisme pecuniari de curtes mires, per a raonar sobre un context més global de consideracions territorials, socials i ambientals.'

Les persones citades més amunt parlen també amb certa freqüència de desenvolupament sostenible encara que a alguns se'ls escapa de tant en quant allò del "desenvolupament sostingut", creixement sostenible i fins i tot "creixement sostingut". El seu suport, de facto, a l'expansió de regadius (amb modificació fins i tot de la Llei Forestal per a fer-la més possible) i al creixement turístic encaixa perfectament en les últimes expressions i són un gran para„ digma d'insostenibilitat. f Un altre camp és les de les dades rigoroses, i el dels fets. Ací el debat s'intenta deliberada'T ment pobre. Es autista o es converteix en un diàleg de besucs.

Diuen els defensors del PHN que no té impacte ambiental. No obstant en la documentació que acompanya a l'Avantprojecte es renuncia a elaborar una Avaluació d'Impacte

Ambiental. Insisteixen en la seua idoneïtat politicoeconòmica, però no aporten un estudi economicofinancer. Entengase'm bé, és cert que hi ha una certa avaluació cost/benefici del transvasament de l'Ebre, amb una metodologia plena de trampes per a arribar a conclusions predeterminades: el preu de cost (52 ptes/m3) és casualment el preu màxim que podrien pagar els regants de regadius d'alt rendiment.

Es tracta d'acontentar i mobilitzar la força social favorable al transvasament (organitzacions agràries) encara que després la realitat mostre que si l'estat no subvenciona, únicament podran utilitzar aqueixa aigua per a usos urbans.

Repeteixen fins la sacietat que la Comunitat Valenciana té un dèficit estructural però el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, actualment en vigor, el nega.

No paren de parlar dels enormes excedents de l'Ebre encara que nombrosos estudis els neguen. L'estat de regressió del delta de l'Ebre per falta d'aportacions, la salinització de les seues aigües que en ocasions ha penetrat més de vint quilòmetres terra dins, són dades que no poden ignorar-se. El mateix es deia en el seu moment dels excedents de la capçalera del Tajo i ací està la realitat: un riu que a mitjan el seu recorregut discorre mancat de cabals i amb aigües putrefactes i un canal (Tajo-Segura) que cada vegada que es posa en funcionament genera un enfrontament entre dues comunitats autònomes. O el transvasament XúquerVinalopó, projectat a pesar que el primer no disposa d'excedents reals que enviar enlloc després que el transvasament Xuquer-Turia els absorbirà.

Els que considerem que el rigor ha de ser una premissa essencial de qualsevol estudi o debat que afecte a la gestió de l'aigua, no podem infravalorar que aquells que ens estan bombardejant amb dades, xifres i propostes de transvasaments són els mateixos que ignoren evidències com aquestes, que renuncien a establir plans d'eficiència de les infraestructures existents i obliden les seues obligacions en

matèria de control i fre de l'ús abusiu dels cabals. Valga com a mostra l'estat d'abandó de molts dels embassaments existents com ha vingut a demostrar el cas del "Maria Cristina" o la urbanització permanent del litoral.

Per aquestes raons no podem ignorar, en un terreny més ad hominem, aquesta absència de credibilitat i capacitat dels que proposen i van a executar el Pla Hidrològic. Incapaços de gestionar bé el que disposen, reclamen els recursos d'altres conques per a continuar pel mateix camí. La realitat de la gestió de l'aigua en el nostre territori, és un panorama descoratjador, d'absolut descontrol i desconeixement de les extraccions, del nombre de pous, de les superfícies de regadiu, dels seus impactes a mitjà i llarg termini, un abandó conscient del domini públic hidràulic, barrancs, riberes, etc i, com a única alternativa, l'anquilosada i exclusiva confiança en l'obra civil (amb les seues oportunitats de negocis, comissions i la

íí La redacció del PHH tracta d'acontentar els agricultors imobilitzar-los encara que després la realitat mostre que sense subvencions, únicament es podrà utilitzar aqueixa aigua per a usos urbans

Els sotasignats, professors universitaris i tècnics especialitzats en gestió d'aigües, des dels més diversos enfocaments disciplinaris, ens dirigim a vostè, i de forma oberta als diversos grups parlamentaris, mitjans de comunicació i a la societat en general, per a manifestar la nostra preocupació davant del procés de tramitació del projecte de Pla Hidrológic Nacional (PHN] i els continguts del mateix.

S ^^^

r. Ministre: En primer lloc, entenem que el pretès debat sobre aquest pla no s'ha

desenvolupat, havent-se transformat en una espècie de circ polític més que en un debat

seriós. De fet els dictàmens i estudis tècnics elaborats per la comunitat científica, encarregats pel propi Ministeri, han sigut fins a la data ignorats i fins i tot ocultats, mentre els principals mitjans de comunicació defugen dedicar espais significatius a contrastar les valoracions dels experts.

En segon lloc, entenem que és si més no imprudent fer dels grans transvasaments de l'Ebre l'eix central d'aquest pla, caracteritzant la Conca de l'Ebre com excedentaria per quant: L ANÀLISI RIGORÓS D'AQUEST ESTUDI ECONÒMIC ESEMBOCA EN EXPECTATIVES D'INGENTS UBVENCIONS PÚBLIQUES PER A TIRAR ENDAVANT UN PROJECTE QU N SI MATEIX RES INVIABLE.

a) estan per determinar les necessitats ambientals que imposa la nova Directiva Marc d'Aigües, recentment aprovada, en exigir la recuperació i conservació de l'Estat Ecològic dels rius ; b) estan per estudiar i definir els requeriments de sostenibilitat del Delta de l'Ebre i de la plataforma costanera, tal com exigeix la

ELS DICTÀMENS i ESTUDIS TÈCNICS ELABORATS PER LA COMUNITAT CIENTÍFICA, ENCARREGATS PEL PROP! MINiSTERI, HAN SIGUT FINS i TOT OCULTATS.

citada Directiva; c) és parcial i insatisfactòri l'anàlisi sobre els possibles impactes del Canvi Climàtic en curs, resultant particularment injustificable que tal anàlisi arreplegue tan sols un escenari a 20 anys vista, quan la resta d'anàlisis en altres aspectes socioeconòmics se fa a 50 anys.

En tercer lloc, resulta difícil d'acceptar l'actitud d'eludir la problemàtica de desgovern que ha portat a la sobreexplotació, al marge de la llei, d'aqüífers i recursos fluvials en m o l t e s c o m a r q u e s que hui es p r e s e n t e n com amb Dèficit

Estructural.

En quart lloc, és greu la falta de rigor de l'anàlisi econòmica Cost-Benefici presentada en la memòria, esbiaixada en costos a la baixa i a l'alça en beneficis esperables. Resulta igualment difícil d'acceptar la presentació dels costos en estimacions mitjana, sense desglossar els costos marginals per trams, la qual cosa permetria contrastar costos a Múrcia i Almeria superiors a 100 ptes/m3, molt superiors als costos de desalación d'aigües marines que se situen entre 70 i 90 ptes/m3. L'anàlisi rigorós d'aquest estudi econòmic desemboca en expectatives d'ingents subvencions públiques (en contra de la directriu de recuperació íntegra de costos que estableix la Directiva Marc d'Aigües) per a tirar endavant un projecte que en si mateix resultaria inviable econòmicament.

En quint lloc, resulta igualment inexplicable que el PHN eludisca fer una simulació dels futurs mercats d'aigües, legalitzats pel propi Govern amb la Reforma de la Llei d'Aigües, per a estimar els efectes que tals mercats tindrien sobre la distribució de demandes.

En sisè lloc, resulta inacceptable que s'estiga desenvolupant aquesta tramitació des d'una urgència que pareix voler eludir, des d'una política de fets consumats, la pròpia legalitat vigent en la UE, a través de Directives com la d'Avaluació Ambiental (que requereix una evaluacón de impacte ambiental global i estratègica del projecte en el seu conjunt, que no s'ha realitzat) i la d'Hàbitats (sent que s'impacten seriosament unes 70 zones LIC de la Xarxa Natura 2000), al mateix temps que es pretén ignorar la Directiva Marc d'Aigües, recentment aprovada, i els períodes de transposició de la qual faran que estiga en ple vigor durant l'ampli període en que aquest Pla hauria de desenvoluparse.

Per tot això: 1r sol·licitem al Govern i a les Corts que el debat a realitzar prenga en consideració les aportacions que ací realitzaem, assegurant un Pla coherent amb les Directives Europees i especialment amb la Directiva Marco d'Aigües; 2n sol·licitem al Ministeri de Medi Ambient que publique o, si més no, permeta la publicació dels dictàmens tècnics que el propi Ministeri va sol·licitar en l'àmbit de la comunitat científica, pagant-los amb diners públics, i que fins a la data es mantenen ocults.

V ° '•...-,' 3r sol·licitem als mitjans de comunicació que obriguen espais de màxima audiència a aquest debat comptant amb representants de la comunitat científica que permeten elevar l'escàs nivell d'informació que hui existeix en l'opinió pública respecte d'aquest tema; Esperant, Sr.Ministre, que els nostres suggeriments i crítiques siguen del seu interès reba les nostres respectuoses salutacions.

PEDRÓ ARROJO. CO-PRESIDENT DEL CONGRESO IBÉRICO SOBRE PLANIFICACIÓN Y GESTIÓN DE AGUAS

Els nostres governants, incapaços de gestionar bé el que disposen, reclamen els recursos d'altres conques per a continuar pel mateix camí

Manifestants a Madrid

resta de nous Aragó, Urralburu i companyia.

El que als Estats Units anomenen el Pork Barrel.). En aquest terreny el que proposa el PHN és més del mateix.

Per a fixar la meua posició, citant a Federico Aguilera qui planteja tres marcs diferents possibles: • Més embassaments i transvasaments • Gestió de la demanda • Gestió integrada de l'aigua i del territori El primer s'explica amb el seu mateix enunciat. En tot cas, ací està l'Avantprojecte de PHN per a il·lustrar-ho meravellosament bé.

El segon "introdueix la qüestió de gestio-

nar la demanda d'aigua, no sols, ni exclusivament, amb preus i tarifes, sinó per mitjà d'un canvi en els comportaments dels diferents usuaris i gestors (...)Es partix del reconeixement que hi ha un elevat potencial per a l'estalvi de l'aigua i per a una distribució i un ús més eficients.'' Com apunta Aguilera, 1 aplicació d'aquest marc convertiria en absolutament obsolets els esborranys de PH (El delPSOEieldelPP).

Finalment, el tercer marc incideix que "no hi ha gestió de l'aigua sense gestió del territori. Es tractaria d'estudiar el funcionament de cada conca hidrogràfica i de les opcions

d'ocupació del territori i dels estils de vida que siguen compatibles amb el funcionament d aquestes conques. L'aplicació d'aquest marc exigeix un canvi en la noció de 1 aigua i el reconeixement d'aquesta com un actiu ecosocial que satisfà tot un conjunt de funcions ambientals i socials dependents d'un context cultural." Aquesta és la meua opció: gestió de la demanda i gestió integrada de l'aigua i del territori com a senda cap a la sostenibilitat, allò altre no és mes que una desgavellada fugida cap a avant amb marxa militar i marcant atributs testiculars com a acompanyament Q MATIES RIERA I VILLAGRASA. ECONOMISTA.

f ENERGIA 1

Pla eòlic. El perquè d'unes al·legacions Recentment ha acabat el període d'exposició pública del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

La Plataforma Rural, que aglutina un sector important de col·lectius i persones que treballen en el món rural o per a ell, ha volgut participar en el debat efectuant una sèrie d'al·legacions, l'esperit de les quals resumim tot seguit.

Tendències preocupants Fa uns mesos es féu públic un informe preocupant sobre el canvi climàtic elaborat per la Unió Europea (diari El País, 2 de novembre) . El panorama que dibuixa per a dins de 20 anys en el nostre territori és alarmant: més sequera, més incendis, més erosió, un clima més imprevisible i l'agreujament d'altres problemes ambientals. El consens respecte d'aquestes previsions entre els científics de tot el món és cada vegada major i no deixa lloc a massa dubtes. Afirmar encara que el canvi climàtic no està clar, resulta ja insostenible.

No parlem de 100 anys, sinó de dues dècades. Molts de nosaltres sofrirem aquests efectes i les generacions més joves (no els nostres néts, sinó els escolars actuals) creixeran al ritme d'ün problema que anirà en augment.

Açò significa que dins de molt poc començarem a patir limitacions importants, que ens costarà molt (econòmicament i humanament) de pal·liar. A més, molts dels canvis seran irreversibles. Finalment, fins i tot adoptant en un futur mesures dràstiques i cares (molt més que ara), és possible que no puguem evitar l'agreujament dels problemes per als anys següents, per no haver fet ara (i ahir) el necessari.

No obstant, l'administració manifesta una irresponsabilitat respecte d'això totalment inacceptable. No està prenent mesures serioses per evitar aquesta situació àmpliament anunciada. En la presentació del Pla Eòlic, dos consellers van destacar que amb aquest pla s'evitarà l'emissió anual de 3,2 milions de tones de CO2, a més d'altres gasos contaminants. Cal dir clarament que açò és fals. El pla no conté cap mecanisme per fomentar la substitució de les energies contaminants, per racionalitzar-ne el consum, augmentar l'eficàcia energètica i reduir (o almenys estabilitzar) la demanda. Al contrari, dóna per establert que el consum energètic s'incrementarà. En l'escenari esmentat, els parcs eòlics faran poc per evitar el canvi climàtic.

Per això reclamem urgentment aquest

tipus de mesures, junt amb el desenvolupament d'altres formes energètiques alternatives, com la solar i les xicotetes instal·lacions eòliques (a més dels parcs) en l'àmbit d'un Pla Energètic Valencià que aborde la problemàtica globalment. Sense tot açò, el pla és només un pegat.

Zonificació poc acurada Altres al·legacions que hem presentat van destinades a preservar adequadament els ecosistemes valuosos. El pla exclou de la instal·lació de parcs eòlics (de manera encertada) algunes

El pla no conté cap mecanisme per fomentar la substitució de les energies contaminants, per racionalitzar-ne el consum, augmentar l'eficàcia energètica i reduir la demanda

n

í ENERGIAI

àrees ecològicament importants, però n'oblida d'altres igualment valuoses (o fins i tot més, en algun cas): per exemple, els Llocs d'Interès Comunitari (LIC), que formaran part de la xàrcia Natura-2000 segons la directiva europea d'hàbitats. Aquests espais han de protegir-se des d'ara mateix, a pesar de no estar-ne aprovada formalment la figura legal (per desídia de l'administració, no per falta de valor objectiu). Per aquest motiu hem esmentat a les al legacions, com a zones potencials a excloure, alguns paratges summament valuosos des del punt de vista ecològic.

Que ningú pense, no obstant, que açò equival a deixar el territori valencià sense llocs on instal·lar parcs eòlics. Encara que retiren aquests paratges valuosos queda, en quasi totes les zones previstes pel pla, territori suficient per a instal·lar el nombre màxim de torres (aerogeneradors) previstes, malgrat que el pla descarta d'entrada (sense justificació documental) totes les zones litorals i prelitorals, on potser que pogueren instal·lar-s'hi una part dels parcs previstos.

Aquest és un altre dèficit profund del pla: no mostra ni justifica de cap manera els mesuraments en què es basa per a declarar aprofitables eòlicament unes zones i no aprofitables altres. Es necessari conèixer aqueixes dades (i ens temem que no existeixen més que de manera molt fragmentària...) per poder valorar adequadament el pla (si no és per a açò, per a què serveix l'exposició pública?).

Eòlica sí, però no de qualsevol manera Un altre bloc d'al·legacions se centra a reclamar major participació democràtica. Demanem que s'amplie el període d'exposició (summament breu per a l'extensió i complexitat del pla). Denunciem l'absència de diàleg i de consens previ, alhora que el reclamem una altra vegada (val més tard que mai) i proposem mesures com la participació de xicotetes empreses, cooperatives i ajuntaments en l'adjudicació dels parcs. Demanem també comissions de supervisió i mecanismes de control per evitar que les grans empreses eludesquen la realització correcta de mesures correctores i compensatòries.

En definitiva, volem i reclamem l'energia eòlica, però la volem amb les millors garanties 10 per a impedir danys innecessaris als ecosistemes i que servesca -de veritat- per a evitar el canvi climàtic, no perquè unes poques grans empreses facen un nou negoci sense afrontar els greus problemes ambientals que suposen les energies contaminants.

u El pla no conté cap mecanisme per fomentar la substitució de les energies contaminants, per racionalitzar-ne el consum, augmentar l'eficàcia energètica i reduir la demanda

El que diu el Pla Eòlic: un resum valorat i u El present Pla Eòlic s'ocupa només dels parcs eòlics lés a dir, de conjunts relativament importants d'aerogeneradors de grans dimensions i potència], i no d'altres possibles instal·lacions eòliques de poca potència. Té àmbit de País Valencià i no s'insereix en cap pla previ d'energies renovables (ara per ara inexistent).

No s ocupa d'altres formes d'energies alternatives ni qüestiona 0 regula el marc energètic i productiu actual.

En total preveu una potència mínima de 1.700 Megawatts i un nombre màxim de 2.750 torres (aerogeneradors) repartides en una xifra indeterminada de parcs que pot ser pel cap baix de 15 1 més probablement entre el doble i el triple (o potser més encara; no hi ha indicació del nombre de torres per parc). La inversió prevista és enorme: es calculen uns 150 milions de pessetes per cada Mw instal·lat.

El pla no inclou un mapa eòlic amb dades de mesuraments de la força del vent. Tanmateix assumeix que només fa vent industrialment aprofitable a les comarques d interior (amb major altitud mitjana) però no n'aporta justificació documental, la qual cosa exclou la possibilitat (que no s hauria de descartar a priori) d instal·lar parcs a llocs més antropitzats (polígons industrials, autopistes, esculleres dels ports, etc). Sense mostrar dades que ho avalen, el Pla afirma que a les zones interiors hi ha velocitats mitjanes del vent de 7 m/s o superiors i que a les zones litorals la velocitat és de 3-4 m/s. Cal recordar al respecte que els avanços en la tecnologia fan rendibles actualment velocitats que abans eren considerades inaprofitables i que la potència per aerogenerador està creixent molt de pressa. Per fer-nos una idea de fins a quin punt queden desfasades les previsions, el mateix Pla recorda que el Pla Energètic Nacional, de 1991, preveia la instal·lació (per a tot l'estat) de només 175 Mw per a l'any 2000.

• ENERGIA]

De les 12 àrees inicialment considerades aprofitables (dites "amb recurs eòlic"), que suposen un 24 % del territori valencià, el mateix pla n'exclou algunes parts perquè es tracta de parcs o paratges naturals protegits, zones ZEPA (d'especial interès per a les aus) i d'altres àrees encara no protegides però que els mateixos autors del Pla consideren valuoses o que poden fer de connexió entre àrees valuoses pròximes (corredors biològics). Tanmateix, des del nostre punt de vista, fa curt en l'exclusió d'àrees d'elevat interès mediambiental i pensem que hauria d afectar, almenys, totes les zones LIC (Llocs d'Interès Comunitari, que són d alt valor ecològic però que encara no estan protegides totalment pels retards de l'Administració a fer acomplir les directives mediambientals europees).

Una vegada excloses les àrees que el pla considera ecològicament valuoses, en resulten 15 àrees aptes (algunes àrees inicials queden dividides en dues o tres; açò explica que se n'incremente el nombre per a la instal·lació de parcs, malgrat la disminució de la superfície afectada). En conjunt abasten 4.058,89 Km2, ço és, el 17,5% del territori valencià. En aquestes zones aptes la superfície es reparteix en dues modalitats: les àrees aptes sense compliment de condicions especials i les aptes amb requisits especials (és a dir, que necessiten mesures correctores per minimitzar els impactes). En tots els casos caldrà fer estudis d'impacte ambiental per cada zona i cada instal·lació, però en el cas que es tracte de les àrees amb requisits especials, l'estudi ha de ser més detallat i complet. En cada zona eòlica hi ha àrees d'un tipus i de l'altre, a vegades amb extensions molt retallades i entremesclades. ' Encara que hom puga pensar que aquesta subdivisió de zones conduirà a instal·lar parcs sobretot en el primer

tipus d'àrees (les "sense condicions especials"), possiblement ocorrerà el contrari, ja que les àrees "aptes amb requisits especials" són, moltes vegades, les ubicades a llocs més elevats i més atractius per a l.'explptació eòlica (i possiblement, també les de sòl més barat i més allunyades de pobles i d'instal'lacions humanes).

Naturalment, les àrees "aptes amb requisits especials" són les de major valor ecològic: això justifica les mesures especials a incloure en els estudis d impacte ambiental. Aquestes mesures són acceptables en termes generals, encara que s'hi haurien d'afegir millores i rectificar alguns defectes metodològics en la valoració dels impactes i en la qualificació dels elements susceptibles de patir.efectes adversos. En qualsevol cas, tot dependrà del fet que les mesures s apliquen amb rigor per evitar impactes ambientals indesitjables; però lamentablement, el principal impacte d'aquestes instal·lacions, l'impacte visual de dotzenes de torres altes situades en els cims de les muntanyes, és pràcticament impossible d'evitar.

Cal tenir en compte que cada parc implica la instal·lació d'un nombre important de torres (s'ha parlat de projectes de 80 torres) que tenen uns 50 m. d'alçada i estaran normalment situades en punts elevats, visibles a molts quilòmetres de distància. Cada torre està situada sobre una base de 10 x 1G x 0,8 m. Per a la instal·lació i muntatge cal fer un aplanament i un camí (d un mínim de 3,5 m. d 'ample! que connecte totes les torres.

A banda, el parc ha de estar també connectat per un altre camí (de 4,5 m. d'amplada com a mínim) a la carretera més pròxima. Cada parc necessita un edifici de control, amb oficines, vestidors, menjador, etc. Les conduccions elèctriques aniran soterrades en part (açò és

una sorpresa que pocs esperaven), cosa que en principi està bé, però que implica fer excavacions de molts metres per soterrar les línies. Serà inevitable que una altra part de les conduccions elèctriques circule de forma aèria fins a connectar amb d'altres línies existents.

Cada zona tindrà, a més, una subestació elèctrica.

Finalment, a més a més d'aquests impactes, cal considerar el soroll (bastant fort) que produiran els aerogeneradors així com, prèviament, el període de construcció que comportarà obres, circulació de vehicles, sorolls i contaminació. Cal considerar que les zones aptes afecten més de 300 àrees boscoses d'utilitat pública, repartides en un centenar de municipis.

Un altre aspecte delicat és la vigilància del comptiment de totes les mesures correctores i de les mesures de compensació (inversions econòmiques en la comarca, mesures ambientals, etc). Els mecanismes de control que preveu el Pla ens semblen francament insuficients. Els plans de zona prevaldran sobre la qualificació urbanística preexistent i, a més, en tractar-se d'obres d'interès públic, implicaran expropiacions forçoses si cal. És la mateixa empresa adjudicatària la que s'encarregarà d "harmonitzar" la qualificació del sòl (es a dir, subordinar la normativa municipal a la del pla), cosa que ens sembla molt poc adequada Q INFORME COORDINAT I ELABORAT PER CARLES ARNAL (Membre d'acció ecologista-agró i secretari de ta plataforma rural del país valencià].

los al Fons de Documentació): 'Introducció a les al·legacions al Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana presentades per la Plataforma Rural del País Valencià.

'Extracte de les principals al·legacions presentades.

Josep Lluis Miralles: s ha produ Aquesta primavera la situació de l'Horta de València ha estat al centre del debat social, amb una multitud d'actes i accions de protesta, centrades especialment a la zona de la Punta. Al caliu de les protestes s'ha desenvolupat la recollida de signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular en defensa de l'Horta (veure Butlletí n°97), en la qual acció Ecologista-Agró ha participat activament. Un dels seus promotors, Josep Lluís Miralles, ens explicava al mes de Maig, els detalls i objectius de la campanya.

LJJ

Butlletí de la Casa Verda: Si bé les darreres dècades han sovintejat les agressions contra l'horta de València, la resposta ciutadana ha crescut els últims anys fins donar lloc a aquest projecte d'ILP. Trobes alguna explicació a aquest fet? Josep lluís Miralles: No és fàcil contestar la pregunta. D'una part, resulta evident aquesta resposta ciutadana que ens ha sorprès als propis promotors de la ILP. Sembla com si s'estiga produint un punt de maduresa de la població que progresivament està assumint el protagonisme social que li pertoca en una democràcia: participar activament en iniciatives a més a més de votar cada quatre anys. És realment una bona notícia i una esperança contra el "meninfotisme".

Més concretament, per quin procés s'arribà a materialitzar aquest projecte?, pareix que la idea venia madurant-se de bastants messos ençà, no és així? En la Plataforma per un Cinturó d'Horta es començà a parlar de la possibilitat d'encetar un procés d'ILP farà un any o poc més. I realment va cuallar la idea després la recollida de firmes contra el projecte de III Cinturó de Ronda i la realització del Seminari per un Cinturó d'Horta. Era precís plantejar alguna proposta global per a tota L'Horta.

Eixa proposta va ser la ILP. Penses que s'esta reflexant l'augment de la sensiblitat social sobre els problemes de l'horta en la participació de particulars i persones individuals al projecte d'ILP? Sí. Clarament s'ha produït un moviment espontani de persones i organitzacions a favor de L'Horta. Un moviment que no permet el seguiment de les accions de cada grup però què, alhora, la pròpia maduresa social fa innecessària una coordinació total. Cada grup, cada persona, cada associació té clar l'objectiu, té clar com i amb qui ha de coordinar-se i actua de manera molt autònoma i espontània en les seues iniciatives concretes.

Només algunes accions conjuntes requereixen d'una participació majoritària de tots.

Quina ha estat la reacció dels partits polítics davant la ILP? En aquests moments, a un mes del final de campanya, s'han tingut converses amb quasi tots els partits: tots els que tenen grups parlamentaris (PP, PSOE, IU) i molts dels que no tenen. Alguns d'ells ja varen manifestar públicament per voluntat pròpia la seua adhesió a la Iniciativa com és el cas del BLOC, Els Verds i UV. El PSOE, per decisió de la seua executiva en el present mes de maig, també s'ha adherit a la proposició de Llei de la ILP encara que alguns alcaldes han.manifestat, també públicament, les seues reticències.

L'HORTA

"'La ILP no és una acció excloent d'altres possibles"

I, finalment, el PP, amb el qual també hem parlat, està a l'espera de què cuimine el procés i dels plantejaments del propi Govern del mateix partit.

Per quina raó s'ha optat per la formula d'una ILP?, no es podia haver tractat d'exercir un altre tipus de pressió sobre el govern de la generalitat i el parlament? En primer lloc, la ILP no és una acció excloent d'altres possibles. Vàrem optar per aquesta fórmula fonamentalment per dos motius.

Un per què significava promoure tot un moviment a favor de la protecció de L'Horta i consideràvem que només així es podien donar les circumstàncies per a una protecció efectiva de L'Horta. I en segon lloc per què permetia plantejar accions concretes en positiu per abordar la qüestió en tota la seua complexitat. Aquestes accions havien estat ja plantejades i proposades en el Seminari per L'Horta de Bonrepòs i Mirambell d'una manera molt completa.

un moviment espontani a favor de l'horta"

*E1 n o s t r e o b j e c t i u p r i n c i p a l

és aconseguir també un debat social i el màxim consens possible de tota la societat en torn a la Iniciativa"'

El procés de presentació d'una ILP implica un ampli esforç dels particpants per tal d'elevar un projecte de llei al parlament valencià. No temeu que el govern de la Generalitat o algun dels grups parlamentaris entrebanque o adultere el projecte en la càmara? Efectivament, una ILP només garantitza, en cas d'èxit, que la proposta arribe a les Corts per al seu debat i el legislatiu té competències plenes per aprovar la proposició de Llei, no aprovar-la o aprovar-la modificada (com totes les proposicions de Llei). Per això justament el nostre objectiu principal és aconseguir també un debat social i el màxim consens possible de tota la societat en torn a la Iniciativa.Això només arribarà si aconseguim un gran nombre de firmes molt més superior al mínim legal de 50.000 firmes.

Aquest consens pot donar a la Iniciativa una validesa moral difícil d'aconseguir per altres vies polítiques.

L'objectiuy d'aconseguir un mínim de 50.000 sigantures pareix molt ambiciós. Com s'ha organitzat la campanya de recollida de signatures? És possible però nosaltres en volem aconseguir moltíssimes més. Ja hi ha entregades a l'Oficina del Cens Electoral més de 40.000 firmes. S'han distribuït ja més de 20.000 plecs amb 17 possibles firmes i pot ser encara es distribuïsquen fins a 5.000 més. És a dir, un potencial de fins a 400.000 firmes. L'Horta és de tots i així ho hem de manifestar amb la nostra firma. No es tracta d'arreplegar el mínim per a complir sinó de què tots els valencians possibles manifesten la seua voluntat de protegir-la. Fins fa poc, el problema logístic que hem tingut ha estat de falta de plecs per a repartir. Tingam en compte que a més a més de persones individuals, estan participant moltes organitzacions de tot tipus (socials, sindicals, polítiques, ...) que disposen de fedataris i què estan distribuint plecs de firmes entre els seus membres. Entre elles, la Unió de Llauradors, CCOO, l'STE, CGT, Agrò.la Federació d'Associacions de Veïns..., En aquests moments hi han més d'un centenar d'associacions de tot tipus i partits com el Bloc, Els Verds, IU i el PSOE que també s'han incorporat o s'estan incorporant al procés d'arreplegada de firmes. La resposta social ha estat magnífica i està servint com a canal de distribució dels plecs.

El projecte es planteja una figura concreta de protecció per a l'horta de València, la de "espai natural protegit", que implicaria pera la comarca l'aprovació d'aquesta figura? Mantenir una protecció de L'Horta i els seus valors de manera compatible amb l'activitat agrícola que hauria d'estar promoguda 13 i reconvertida cap a productes més competitius aprofitant la pròpia declaració d'espai protegit que permetria establir una denominació d'origen. La protecció de l'espai s'acompanya de tot un conjunt de mesures per tal d'afavorir l'activitat agrícola i dignificar el treball i el paper dels llauradors.

Alguns dels apartats del projecte de llei plantegen mesures de protecció a l'agricultura tradicional.

S'ha comptat amb l'opinió dels llauradors de la zona? Així ha estat fonamentalment mitjançant els

L'HORTA

sindicats agrícoles. La Unió ha tingut en aquest cas un gran paper per a buscar noves fórmules de gestió de l'activitat agrícola que signifiquen augmentar el valor afegit del producte agrícola de L'Horta i, en conseqüència, la seua rendibilitat.

"Finalment, quina quantitat de signatures penses que caldria recollir per garantir la major part d'aquests objectius?" Les 50.000 firmes les donem per fetes. Anem ja a per les 100.000 firmes.Però encara seria millor si arribarem a les 200.000. Quantes més firmes estiguen presentades amb major rigor les Corts i el Govern es plantejaran seriosament el tema i les possibles solucions plantejades en la ILP però què, òbviament, sempre poden ser millorables o més eficaces com més consens es puga aconseguir. ' ..

'• ' % . '"'.'".'

L ' h o r t a de L a P u n t a : Resum de la història d L'horta de La Punta estava qualificada en el Pla General d'Ordenació Urbana de València com a Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció, però el Port de València va concebre la idea de fer-se amb aqueix ampli territori - més de 700.000 metres quadrats- a bon preu.

"Fa anys que ningú dorm tranquil en La Punta; el consum de tranquil·litzant» s'ha disparat; els tractaments psicològics s'han multiplicat . preocupa ni ment"

u

Per damunt dels interessos generals, per damunt dels legítims drets dels propietaris, durant moltes generacions, de la terra, estan els interessos de l'Autoritat Portuària. Així ha sigut -veja's allò que ha ocorregut amb les ampliacions del port a costa de les. platges- i així continua sent.

L'excusa: la imperiosa necessitat de la ubicació d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Els arguments exposats -ahi estan les hemeroteques- foren: La ZAL és imprescindible per guanyar a Barcelona. Sense una ZAL el Port de València no és competitiu. No hi ha una altra possible ubicació que la de La Punta.

No obstant, els anys transcorreguts han demostrat la fal·làcia: Els beneficis del Port han continuat el seu increment any rere any, sense la ZAL. El trànsit ha continuat creixent any rere any, sense la ZAL. Hi ha espais portuaris sense utilitzar. Hi ha altres espais portuaris als que es pretén donar un ús lúdic que res té a vore amb l'estrictament portuari -un altra vegada la malaltissa obsessió per competir amb Barcelona, o és emular a Barcelona?- i, finalment, la reclamació -exigència, més prompte, segons les seues habituals pràctiques- per part de l'Autoritat Portuària de més d'un milió de metres quadrats per a una ZAL en el Port de Sagunt.

Com del que es tractava era d'especular i d'autofagocitar patrimoni natural i cultural, van aconseguir una aliada imprescindible, l'Alcaldessa de València, que va realitzar una vergonyosa i vergonyant modificació del PGOU. El que era -segons l'anterior Pla- un valuós paisatge productiu i un pulmó verd per a la ciutat va passar a ser un solar a disposició del Port. A continuació, l'Alcaldessa va posar en marxa tota la maquinària burocràtica contra la resistència de veïnes i veïns a desprendre's de les seues propietats i, en molts casos, mitjans de vida i va posar en marxa, a més, tota una sèrie de mecanismes que poden qualificar-se, sense exageració, de guerra psicològica. Un dia una màquina derroca una alqueria, un altre la policia municipal comunica un nou derrocament, un altre s'intenta coaccionar a un veí perquè venga, un altre s'anuncia un imminent desallotjament...

El resultat: fa anys que ningú dorm tranquil en La Punta, qualsevol xicotet soroll trenca l'entreson o provoca somnis d'excavadores conduïdes per l'Alcaldessa; el consum de tranquil·litzants s'ha

disparat; els tractaments psicològics s'han multiplicat preocupantment.

A tot açò, l'Associació de Veïns portant un aclaparador treball davant dels Tribunals. Però ja sabem, -ningú pot ignorar-ho- la Justícia és, en aquests casos, lentíssima, la Justícia no està tractant de la mateixa manera a tots, la Justícia no està de la mateixa manera al servei de tots.

Mentrestant, irromp un nou protagonista, Iberdrola, que va intentar ubicar una subestació sobre sòl protegit obtenint, en primera instància, una Declaració d'Impacte Ambiental negativa i obtinguda amb posterioritat, amb la reclassificació del sòl ja perpetrada, per descomptat sense cap estudi d'altematives tal com exigeix la llei.

A partir d'ací segueixen les ensenyances de l'Autoritat Portuària.

Aquesta executà una ampliació del port sense una correcta Avaluació d'Impacte Ambiental, a continuació plantejà que per rendibilitzar l'ampliació necessitaven una ZAL, després va explicar que els nous molls i la futura ZAL demandaven un accés ferroviari i un accés en carretera pel nord. Estem expectants, segur que amb això no han acabat: per a l'Autoritat Portuària la pregunta "quant és prou?" manca de sentit.

La interpretació d'Iberdrola segueix un guió plagiat. Ara tinc una subestació que necessita unes torres. Alternatives?: no es plantegen, no les ofereixen, no les volen. Una vegada tinguen les torres necessitaran un estès aeri. Què aquest passarà per damunt de vivendes habitades?: cap problema, ja tiraran a les persones. La, de totes totes, excessiva contundència de l'actuació policial contra els veïns i ecologistes que, pacíficament, amb la paraula com a única arma, s'oposaven als interessos d'Iberdrola, els ratifica que no els fa falta el tindré raó si tenen la força i si, a més, la força és especialment bruta.

Fins ací una magnífica lluita de veïnes i veïns no per diners, no sols per les seues propietats, sinó per mitjans de vida heretats dels seus pares, iaios, besiaios i rebesiaios; per sentiments, per arrels familiars, per records..., una cosa que descol·loca, deixa fora de joc a Alcaldessa, Autoritat Portuària, Iberdrola i companyia: no tot es compra amb diners.

Alguna cosa esta canviant Però què pasa amb la resta de la societat valenciana?. Afortunadament, comença a obrir-se pas amb fermesa una opinió favorable a la conservació de L'Horta, una opinió cada vegada més majoritària i que s'expressa de diverses formes: Col·lectius de professors de les dues Universitats de València editen llibres amb arguments en defensa de La Punta.

El Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre la Conservació de l'Horta de València que conclou que les Corts Valencianes i el Govern valencià tenen la capacitat necessària per a definir i aplicar urgentment un marc legal per a la creació d'un organisme supramunicipal i interinstitucional que elabore i implemente un pla de protecció de l'Horta de València amb el suport del màxim consens social possible i busque garantir la viabilitat dels usos agrícoles i derivats d'aquest medi humà productiu.

L'exit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que portarà a les Corts Valencianes un projecte de llei per a planificar la conservació i regeneració de l'horta i el foment de l'agricultura, dignificant el treball dels llauradors i millorant la comercialització dels productes i impulsant altres activitats econòmiques respectuoses amb el medi i tota una sèrie de mesures de recuperació mediambiental.

En suma, tota un conjunt de mecanismes democràtics que els responsables polítics desoeixen, quan no desprecien. És molt demanar que esperen al debat en les Corts Valencianes de la ILP per a continuar amb la seua destrucció de l'horta? En les Corts tenen majoria, però també l'obligació, almenys moral, d'explicar la seua idea de progrés, les seues propostes de desenrotllament insostenible.

Reclamem una moratòria respecte a l'ocupació de l'horta almenys 15 fins al debat en les Corts del projecte presentat per la Iniciativa Legislativa Popular© VÍCTOR NAVARRO MATHEU President d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

ALIMENTACIÓ I SALUT

í

Setge jutges mengen boges" (vaques) d'un penjat... a fa temps se sabia que un tipus d'encefalopatia, denominada kuru, va afectar de forma greu la població de la tribu foré de Papua, Nova Guinea. En 1957, Zigas i Gajdusek descriviren que molts habitants d'eixa zona, la major part dones i xiquetes, patien una malaltia desconeguda, de caràcter letal. Ni el home, ni les tribus veïnes, ni els europeus en íntim contacte amb els foré patien de kuru. Les víctimes perdien de forma progressiva el control sobre el sistema nerviós central, inclosos els nervis que controlen els músculs facials, i el rostre quedava convulsionat per horribles carasses i somriures. A la pèrdua de coordinació li seguia un desastrós procés de demència. Poques persones passaven dels dos anys, després de mostrar els primers símptomes. Una possible causa genètica no podia explicar la preponderància de víctimes femenines i Gajdusek començà a barallar la possibilitat que el kuru fóra causat per un virus lent .

J

Posteriorment, els antropòlegs R. Glasse i S. Lindembaun s'adonaren que en els anys precedents a l'aparició del kuru, els foré havien començat a practicar una forma de canibalisme com a part dels seus rituals funeraris: els familiars femenins del difunt consumien el cervell del mort. Actualment, els foré han abandonat els seus rituals de canibalisme i el kuru es troba quasi per complet desaparegut entre ells. Hui en dia sabem, també, que el "virus lent" ha esdevingut en realitat un prió, i el kuru constitueix una d'entre les diverses formes clàssiques d'encefalopaties espongiformes transmissibles (ETT), igual que el scrapie i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.

El scrapie o "tremolor' en ovelles es troba descrit des de 1755 i ara mateix es dóna amb certa freqüència en ramat oví en pràcticament tot el món, amb un alta prevalença al Regne Unit. La malaltia de Creutzfeldt i Jakob es va descriure en 1920, quan aquests autors alemanys publicaren la descripció d'alguns pacients amb síndromes neurològics complexos conseqüència de l'esponjament del cervell que

patien. L'evolució de la malaltia era ràpida i no s'identificava amb ninguna de les entitats conegudes fins el moment. La seua difussió hui en dia és també mundial, però molt més rara que el scrapie: afecta un cas per cada milió d'habitants/any, en edats compreses entre els 50 i els 75 anys.

Si rebobinem molt més enrere, des de l'època romana, almenys, se sabia que si s'alimentava els rumiants amb carn, aquests creixien i engreixaven moitíssim més de pressa d'allò considerat normal. Però Plutarc, 1 escriptor romà, ja va avisar que els animals acabaven per "tornar-se bogos". Quina casualitat!

Des de l'época romana, almenys, es sabia que si s'alimentava els rumiants amb carn, aquests creixien i engreixaven moitíssim més de pressa.

Però Plutarc ja va avisar que els animals acabaven embogint

Debilitats neoliberals Com veiem, el tema que ens ocupa ve d'antic, però els agents econòmics que dobleguen la formació social que, al canvi de mil·leni, impera arreu del món, han propiciat unes nefastes formes de producció i reproducció social, la lògica de les quals resulta difícil de trencar, o tan sols de racionalitzar. A l'opinió pública li arriba una mica d'informació (més bé o més malament), i la que s'arma!

El fet que un rumiant puga ser alimentat amb carn sembla una idea destrellatada a primera vista. Sobretot si considerem la ineficiència que suposa donar-li un filet a una vaca perquè produïsca més filets. Seria una pràctica totalment antieconòmica, inclús en termes exclusivament monetaris.

Les vaques, i els rumiants en general, són animals especialitzats en menjar herba i branques fines d'arbres amb molt poques proteïnes en la seua composició. El fet de "rumiar" consisteix, ni més ni menys, en reglotar el menjar hores després d'haver-lo ingerit i tornar a mastegar-lo de manera insistent.

D'aquesta manera s'afavoreix la proliferació de colònies de bacteris que digereixen la fusta —la lignina per a ser més exactes— que compon majoritàriament l'aliment de la vaca. Però aquesta, realment, s'alimenta de la sopa de bacteris que es reprodueixen al tub digestiu,

els quals fabriquen, a partir de la fusta, els aminoàcids que l'herba per sí mateix no conté.

No obstant, a poc que tinguem algun amic que treballe en una carnisseria i li preguntem com s'elaboren les hamburgueses, eixes que es venen ja preparades al supermercart en la seua safateta de plàstic o al local que abasteix de "menjar porqueria", segurament ens tornarem grans defensors de la dieta mediterrània casolana. Doncs bé, això que sentíem parlar respecte de les hamburgueses, sense donar massa crèdit, resulta qüe ha esdevingut una pràctica generalitzada per a l'alimentació dels rumiants.

Des de fa prous anys, espavilats químics i industrials, defensors del lliure mercat a ultrança, s'adonaren que, en el procés de la matança i especejament del bestiar de consum, es llançaven a perdre importants quantitats de teixits i greix que resultaven molt pobres per al consum humà (budells, medul·la dels ossos, medul·la espinal, cartílags i altres productes semblants). Per a aprofitar aquests materials, els posaren a assecar i els transformaren en "farina" o els entremesclaren

I

ALIMENTACIÓ I SALUT

amb els pinsos. Després, obligaren els rumiants a alimentar-se amb aquestes farines i pinsos.

Amb aquesta pràctica, bastant estesa en l'actualitat, s'està exigint als rumiants que s'alimenten de deixalles càrniques, que es transformen en rapinyaires, com els voltors o les hienes. Però, a diferència d'aquests, que després de milions d'anys d'evolució es troben preparats per a assimilar els nutrients d'origen animal i eliminar allò que no resulte profitós, els rumiants es troben als seus budells amb una proporció i uns tipus de proteïnes i aminoàcids que la seua fisiologia no pot manejar i, a la fi tot acaba per "acumular-se en algun lloc".

El prió fa la seua entrada en el mercat per la porta gran El primer cas d'Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) --també coneguda per "malaltia de les vaques boges"—va ser identificat al Regne Unit en abril de 1985. Des d'aleshores va augmentar el ramat afectat de forma important, fins a produir-se una epidèmia en tot el sud del país.

Respecte al perquè de l'aparició d'aquesta (hexà) --utilitzats per a eliminar el greix- i nova malaltia en el ramat vaquí, la teoria més reduïren la temperatura de cocció a 80°C, així acceptada és que l'EEB es va originar per la com la duració del tractament amb ella (abans transmissió de l'agent "infecciós" des de les el tractament exigia calor humit com a mínim ovelles que patien scrapie. La transmissió es a 130°C durant 1 hora). En conseqüència, els va produir a través de pinsos constituïts a partir prions no es destruïen i quedaven protegits de farina de carn i ossos procedents de les pel greix. deixalles d'ovelles infectades. Es pensa que, Responsables? Tan sols caldria estirar de inicialment, l'agent etiològic responsable va la manta. Si hi ha jutges que seuen a la ser el prió del scrapie que va travessar la barrera banqueta ex-dictadors, assassins, què impedeix d'espècie, però després ja foren els prions jutjar polítics caps de Govern que posen els patològics bovins de l'EEB continguts a les interessos econòmics i partidistes per damunt deixalles de bovins afectats incorporades als del seu compromís de vetllar per la salut i el pinsos, els responsables del major contagi i desenvolupament sostenible del poble per al ràpid increment dels casos. qual governen, o pitjor, d'altres pobles? A la Però, per què es va produir l'epizoòtia fi i al cap, el terrorisme d'Estat que practiquen quan governava Margaret Thatcher i no abans? és prou més subtil. A veure qui s'atreveix a Senzillament perquè el Govern conservador despenjar el penjat! de la Dama de Ferro va encetar una sèrie de mesures desregularitzadores del mercat, entre Infecció, transmissió, intoxicació elles algunes que afectaven el procés de El que resulta important destacar dels fabricació de farines càrniques. Per tal d'abaratir prions és que no es comporten com un microels costos de producció, els fabricants de farines organisme infecciós, com per exemple un anglesos, en 1980-81, minvaren o suprimiren bacteri o un virus. Es a dir, no es reprodueixen el tractament amb dissolvents hidrocarbonats ni persegueixen la destrucció cel·lular per tal

Què són els prions?

Els prions no són més que proteïnes que podríem qualificar d'"anormals" en el sentit que tenen un comportament que fa malbé, en compte de servir de "rejoles i ciment" per a la construcció dels teixits orgànics, entre altres funcions. Són, per tant, cadenes d'aminoàcids conformades de manera anòmala, que tenen preferènciea per acumular-se al cervell i demés teixit nerviós. A més a més, tenen la particularitat que, si altre animal menja eixes parts afectades, els prions se li van a acumular a ell també.

ALIMENTACIÓ I SALUT

I

íí Les farines animals s'autoritzaren i es potenciaren pels Governs europeus per a que els Països del nord d'Europa no hagueren de comprar altres farines als del sud Els prions no són infecciosos a la manera de virus o bacteris, més bé es comporten com agents tòxics. Quina pressa hi ha en cremar les farines?

Els prions no es comporten com un microorganisme infecciós. Tan sols una ingestió massiva de prions acaba per provocar la malatia per sobrecarrega dels mecanismes biològics

de sobreviure ells mateixos. Tan sols es transmeten (que se sàpia) mitjançant la cadena alimentària i s'acumulen, provocant una "intoxicació", com si fóra un metall pesant.

Un animal carnívor compta amb mecanismes biològics per a metabolitzar els prions, un animal herbívor estricte, com la vaca, no.

Tant si ho vols com si no, els humans solem menjar tots els dies algun que altre prió, i no ens passa res. Tan sols una ingestió massiva de prions, una monodieta a base de teixits orgànics intoxicats, acabaria per sobrecarregar els mecanismes biològics que impedirien la correcta metabolització i acumularien les proteïnes anòmales al cervell. Aquesta intoxicació és la que ocorre en les ovelles i les vaques.

Això desmunta alguns malentesos que s'han anat construint, espontàniament o interessadament, ves-te'n a saber. Que si el consum de carn, que si el consum de llet, que si la pell de les sabates, que si els cosmètics...

Que cadascú jutge segons el seu criteri fins on pot arribar la sobredosi desinformativa i sensacionalista amb què ens apallissen alguns mitjans de comunicació.

Com destruir els "súper" prions" Ja hem comentat el procediment amb el qual es tractaven les farines abans que a Anglaterra s'encetaren les mesures desregularitzadores del mercat. La inactivació dels prions, la modificació dels aminoàcids que els componen, necessita temperatures de 134°C durant 3 a 5 minuts, cosa que resulta excepcional -i excepcionalment car, també— per a allò que es considera habitual per a la destrucció d'agents infecciosos. No obstant, no són compostos indestructibles.

La nova variant de Malaltia de Creutzfeldt-Jakob Si el que s'ha esmentat abans és veritat, aleshores per què s'ha engegat l'alarma social de manera tan escandalosa? En 1990, arrel de l'epidèmia de Malaltia Espongiforme Bovina, al Regne Unit es va crear una Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Malaltia de Creutzfeldt-Jakob. En 1996, aquesta Unitat va descriure 10 casos de persones que havien patit una forma de Malaltia de CreutzfeldtJakob diferent als casos típics ja esmentats al principi, una variant de la malaltia. Es donava en gent més jove, al voltant dels 30 anys i l'evolució clínica resultava més lenta (un promedi de 14 mesos). Aquesta variant de la malaltia prompte es va relacionar amb l'epidèmia d'Encefalopatia Espongiforme Bo-

vina, pel possible consum de productes que contenien teixit nerviós de ramat vacu afectat.

A hores d'ara, i segons la documentació consultada, hi ha al voltant d'unes 90 persones afectades (86 al Regne Unit, 3 en França i 1 en Irlanda), encara que alguns casos estan per confirmar. Això vol dir que, malgrat tot, hi ha gent susceptible de patir la malaltia per causa de mecanismes encara no explicats (relacionats amb la genètica, diuen). Com que no se sap si els casos descrits conformen el principi, el bell mig o el final de l'ona epidèmica, no es pot estimar encara si hi haurà moltes més persones que cauran malaltes, si s'ha arribat al màxim nombre de casos i a partir d'ara aquests minvaran o si ja han aparegut quasi tots els casos que havien de ferho.

Tot això, junt amb els errors comesos pels governants europeus (en amagar informació i impedir que els entesos en la matèria pogueren informar la població per por a encetar una crisi al sector càrnic, en desconfiar uns països dels altres) i la incertesa transmesa de manera insistent pels mitjans de comunicació ha comportat una crisi de credibilitat per part de la gent respecte de les institucions polítiques, científiques i econòmiques, tot eixint com a grans perjudicats els ramaders i els treballador de la indústria càrnica.

Les farines animals: de pinsos a residus La base dels pinsos per a alimentar rumiants esdevenen, hui en dia, les farines animals, les quals se sap que són perilloses des que s'inventaren. Però hi ha pinsos a base doleaginoses i mescles vegetals que aconsegueixen efectes semblants de creixement accelerat i que són més segurs. Tan sols que aquests cultius no es poden conrear al nord d'Europa, i el millor lloc per a la seua producció són els països mediterranis i els Estats Units.

Les farines animals s'autoritzaren i es potenciaren pels governs europeus perquè els països del nord d'Europa no hagueren de comprar altres farines als altres. Eixos que ara diuen que els ramaders són els principals responsables.

Una vegada detectat el problema de l'Encefalopatia Espongiforme Bovina al Regne Unit, en juliol de 1988 es va establir la prohibició d'utilitzar proteïnes animals de ruminats per a l'alimentació d'aquestos. La prohibició va causar un important descens de casos nous de la malaltia en les vaques angleses, malgrat que s'allargà en el temps perquè que

ALIMENTACIÓ I SALUT

i ineficaç de produir proteïnes.

Si bé és cert que la carn és una font d'aportació de nutrients essencials més eficient que els vegetals, si es compara quilogram a quilogram, una vegada tenim els aliments prepararts a la taula -argument esgrimit pels defensors de la producció de carn-; no es pot dir el mateix pel que respecta a l'eficiència de la seua producció, és a dir, a tot allò que ha fet falta per a disposar d'aqueixos aliments.

Una de les tesis de Singer és que cal replantejar-se el recuperar la dieta vegetariana (la tradicional no exclou els productes animals com ous i llet) i fer-la extensiva a la població, la qual cosa contribuiria a reconèixer els drets dels animals no humans i alliberar-los una mica de l'execrable explotació a la qual els sotmetem. Tesi que cal prendre's molt més seriosament quan resulta que l'abaratiment de costos en la producció càrnica esdevé incompatible amb aliments de bona qualitat i lliures de risc per a la salut, i això té una relació molt directa amb la bona o mala qualitat de vida dels animals que es crien © els ramaders encara seguiren utilitzant el pinso contaminat que tenien emmagatzemat.

No es va prohibir, no obstant, l'exportació de farines càrniques a altres països, tot amb l'excusa que, una vegada conegut el risc, es deixava al país receptor dels pinsos la decisió d'adquirir-los o no. L'enorme abartament del producte va comportar que països com el nostre n'adquiriren, a més a més que, ja de per sí, en produïen.

Conforme s'anava engreixant la pilota, la prohibició dels malaurats pinsos es va estendre als països de la Unió Europea. Els pinsos es convertiren en deixalles. Els agents socials, o siga, govern i empresaris, decidiren que calia desfer-se d'ells. A causa que els prions resisteixen, ja hem dit, els mètodes d'inactivció tradicionals i que soterrats poden resistir almenys tres anys, s'aconsellava la incinerció dels cadàvers i de les deixalles càrniques contaminades. I amb les farines, evidentment, el mateix.

"Evidentment", amb la mateixa lògica que s'està aplicant amb els residus: el seu tractament costa diners i per tant és un negoci, un bon negoci. Els empresaris de les cimenteres oferiren els seus forns crematoris per a "salvarnos" de les farines tòxiques; això sí, reclamaren subvencions per a modificar els forns crematoris i poder enfrontar-se a l'allau de quilograms que "calia cremar ràpidament", I el Govern del Partit Popular no ha tingut cap pudor a fer-ho així. El nostre dubte és que, una vegada

preparat el forn, què impedeix que les cimenteres no es convertisquen en receptores de residus urbans o residus tòxics i perillosos?

Mal que ens pese, la jugada és magistral.

Com ja s'ha vist, els prions no són infecciosos a la manera de viurs o bacteris, més prompte es comporten com a agents tòxics.

Quina pressa hi ha en cremar les farines? La inactivació dels prions és possible, encara que amb mètodes més cars d'allò que és habitual, no obstant, com qualsevol producte biològic, là seua degradació és qüestió de temps. Per què cremar les farines?.

El cost real d'un quilogram de carn Cal replantejar-se moltes coses. De l'economia a l'ecologia tan sols van dos lletres.

Però ja n'hi ha prou que cadascuna d'aquestes ciències vaja per marges paral·lels, o millor dit, que la sobèrbia de la primera enfosquisca la segona.

Els aliments, i en general qualsevol bé escàs de la natura, no es poden considerar com una ximple mercaderia la principal finalitat de la qual siga obtindré guanys monetaris. El mercat vol molta quantitat de carn al preu més barat possible, però, tal com diu Peter Singer al seu llibre Liberación animal: "En la pràctica, és impossible criar animals a gran escala perquè ens servisquen d'aliments sense fer-los patir prou. [...] Però, si es poguera fer, eixa carn animal seria moltíssim més cara que ara, i la cria d'animals és ja una forma costosa

COMISSIÓ D'ALIMENTACIÓ I SALUT D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ. ABRIL DE 2001

Instituto de Salué Carlos III. Las enfermedades espongiformes transmisibles en numanos. Enfermedaú de Creutzfeldt-Mob. En: http://www. isciii. es/unidad/Sgecnsp/centros/cne/ccne indexMml. Madrid. Febrero de 2001.

Article d'opinió sobre "Vacaslocas", de Juan Gracia.

Enciat per correu electrònic per Antonio García Guerra, Universitat Politècnica de València, Escola Politècnica Superior de Gandia, al Fons del Medi Ambient (fons.medi.ambient@uv.es). Febrer de 2001.

Xunta de Galícia. Conselleria de Sanidade e Servicios Socials. Dirección Xeral de Saúde Pública. Enfermedades emergentes en la actualidad: nuevos gérmenes patógenos y síndromes. En: Enfermedades Infecciosas Emergentes. Documentes Tècnicos de Salud Pública.

Sèrie B.N°12. Pagines 45 a 61.

Matacbana A. Investigación-Priones-Tratamiento de los nuevos agentes infecciosos. Resultados. Boletín de esterilización. Número 1. Octubre 1996.. Pàgines 4 i 5.

Hams M. Introducción a la antropologia general. Madrid: Alianza Editorial. 1999.

Singer P. Liberación animal, de. Trotta. 1999.

La cara amarga del taulell Entrevista amb José Luis Valero, president del Centre d'Estudis de la Serrania.

L'homenatge realitzat el passat Abril a l'empresari del taulell de Vila-reial José Soriano, mort un any enrere, ha servit per mostrar l'opulència d'aquesta indústria, capdavantera a la plana baixa. Allò del que rarament es parla és del greu impacte ambiental de la mineria a cel obert, una activitat que li aporta la matèria primera i que esta hipotecant el futur de la comarca valenciana de la Serrania.

5

20

Q

uan apareix el Centre d'Estudis de la Serranía? El CELS apareix 1 any 1992 després de la crispació comarcal que havia suposat el 1989 un projecte del govern socialista d'aleshores d'instal·lar un magatzem de parallamps radioactius a Domeno Viejo. Hi hagué una forta mobilització espontània de rebuig per part de la població, ja que els ajuntaments, controlats pel partit socialista, més bé s'hi oposaren.

El projecte consistia en la instal·lació del magatzem al terme de Domeno Viejo, a la comarca dels Serrans, encara controlat per 1 Ajuntament de Domeno Nuevo, desplaçat fa anys a la comarca del Camp de Túria per la construcció d'un embassament. Així les inversions les ingressaria Domeno mentre que els impactes els patirien la resta de pobles dels Serrans. La "moguda dels parallamps' durà de juny a desembre de 1989, quan s'atura el projecte després de les mobilitzacions, amb manifestacions i un tall de carreteres que acabà amb una càrrega policial amb ferits i detinguts.

La Coordinadora Comarcal contra els Parallamps, malgrat la victòria, va continuar activa fins dos anys més tard, en aconseguir-se l'absolució dels set detinguts per les protestes. A partir d'aquest moment es plantejarem aprofitar el sentiment d'unitat comarcal que s'havia creat i pensàrem seguir treballant per la dinamització de la comarca.

Els Serrans ja patien també uns dèficits comuns a moltes comarques de l'interior valencià com el descens, l'envelliment de la població i l'emigració a les comarques costaneres. Sí, de fet a partir dels anys seixanta els Serrans patiren una emigració salvatge, perderen la meitat de la població amb tot el que representa de manca de recursos i de

• TERRITORI!

ponies com Villar, lamineria representa el 50% de l'economia local, cent camions w a 3500 habitants"

desenvolupament econòmic. Entrem en un autèntic cercle viciós que arriba fins ara mateix.

Per tant, quan fundàrem l'Associació ens preocupava tant la situació de degradació ambiental, fonamentalment per la mineria, com la situació social i econòmica. La manca de recursos no permetia ni tan sols fixar la població, base imprescindible per al desenvolupament comarcal.

Quin tipus d'activitats comenceu a desenvolupar al CELS? Començàrem per 1 edició d'una revista, El Rolde, que encara funciona i, malgrat el cansament de la campanya dels parallamps, com que havíem finalitzat amb un èxit, ens interessàrem per tot tipus d'activitats. Tot ens interessava, i tot ens interessa. Quan els incendis dels anys 92 a 94 es creà una Coordinadora de Defensa del Bosc amb gent de l'Alt Palància que, com sol passar, morí per manca de seguiment, però fou capaç d'organitzar una manifestació multitudinària a València. També es potencià la Fiesta de la Serranía, nascuda amb la transició, que servia per fomentar la consciència comarcal, un dels objectius principals del Centre d'Estudis.

Les posicions crítiques que hem mantingut des de la revista ha fet que estiguem mal vistos per molts ajuntaments, però comptem amb 200 socis i un centenar de subscriptors i tenim un pes específic en la comarca.

Sembla que ara esteu completament abocats al problema de la mineria, o és potser allò que esta assolint un major ressò fora de la comarca? Sí és el més cridaner, ja que hem hagut de convocar, de nou, concentracions i a més és el tema que més conflicte ha creat a la comarca. Amb els parallamps encara que hi hagué molta convulsió social, el perill procedia de fora. Era fàcil lluitar contra ENRESA,

contra la Conselleria d'Indústria... però clar, als Serrans quan parles de mineria, no parles sols de l'empresa del taulell de Castelló, que és la beneficiària, has de tindré en compte els empresaris miners de la comarca i a molta gent que viu de les mines: no és fàcil. En un poble com Villar del Arzobispo, un dels de la comarca que més depèn de la mineria -cent camions i uns quants empresaris miners- parlar del "problema miner" provoca incomprensió i por entre la gent.

I quan es pot començar a parlar de la mineria com a problema? perquè la mineria ha estat un sector present a la història dels Serrans. Fins als anys seixanta es dóna un model de mineria tradicional, amb mines de galeria, no agressives, no com ara que són totes a cel obert i desplacen muntanyes senceres.

La qüestió es començà a tractar l'any 92, com una reacció davant la degradació paisatgística dels pobles. Poc després que

u

El ritme de destrucció és tan alt que qualsevol solució pot arribar massa tard

s'encetara el debat, s'obrí una explotació minera il·legal al peu de la mola d'Aras, junt al nucli del poble i amenaçant el castell que la corona.

Com que l'Ajuntament es negà a intervindre, organitzarem una concentració nombrosa al castell un diumenge de matí. Després de la manifestació aconseguírem el tancament de la mina gràcies a un informe de Conselleria de Cultura, favorable a la protecció de la mola del castell.

Després ens assabentàrem que l'èxit de la manifestació havia provocat un canvi de plans dels empresaris miners, que tenien organitzada una brigada d'obrers esperant-nos amb pals.

També sembla que algun empresari va arribar a oferir diners "pels nostres caps". Ací és on te n'adones que et trobes en una comarca subdesenvolupada a tots els nivells, on el poder el mantenen gent que prové del franquisme, amb empresaris enriquits que no tenen cap tipus de cultura mediambiental ni democràtica.

Quan parlem de la necessitat d'ordenar el territori i mostrem oposició a la forma com s estan fent les coses -obrint mines il·legals, ocupant camins i barrancs públics-, reaccionen d'aquesta manera.

Com evoluciona la situació a partir de les amenaces i d'aquesta primera victòria?

Les posicions quedaren prou clares. Hi ha empresaris miners que entenen que la nostra postura no és de rebuig frontal a la mineria, però d'altres no accepten cap tipus de crítica.

D'altra banda, alguns ajuntaments com el d'Aras d'Alpuente també han actuat contra determinades mines.

Però açò pareix un poc l'excepció...

Efectivament, allò que passà a Aras mai no haguera ocorregut al Villar on, com he dit abans, la mineria representa el 50% de l'economia local: cent camions a un poble de 3.500 habitants a més de molts altres empleats a les mines i tot un sector de serveis que en depenen.

< ; < 21

I TERRITORI 1

En algunes poblacions els camions de gran tonatge passen pel mig dels carrers

Domeno Viejo és un altre cas de terme completament ocupat per la mineria. Hi ha un procés de segregació del terme antic pel qual es dividirà entre els municipis que l'envolten, però mentrestant els impostos de la mineria els recull l'Ajuntament actual que no en pateix les conseqüències.

De fet, malgrat l'aturada d'algunes mines, la mineria creix de manera constant. La demanda és tan intensa que es treballa de nit.

A més, després de la declaració el 1997 de la comarca com a "Zona de Preferent Localització Minera" es permet als empresaris localitzar les mines on més els convinga. Fins i tot àrees urbanes són susceptibles desdevindre zones d'explotació minera. I s'està fent: al Villar hi ha" una mina a cinquanta metres de la població; amb els veïns patint les explosions, els núvols de pols, etc.

Un altre problema són els transports.

Imagina't la situació de la Ondara, una aldea menuda d'Alpuente, habitada per gent major, on els camions de gran tonatge transitaven pel mig dels carrers fins que feren la nova carretera. Al Villar el problema és similar: actualment s'està cercant l'obertura de nous camins però no hi ha diners per fer-ho.

1 s : 22

I quina solució plantegeu? D'entrada que es negocie un Pla d'Acció Territorial,.que servesca per ordenar la mineria a la comarca i tot un seguit d'activitats com ara la instal·lació de generadors d'energia eòlica. En aquest sentit resulta certament irònica la preocupació de la Generalitat Valenciana per l'impacte visual de les torres eòliques quan, alhora, estan ignorant contínuament l'impacte de la mineria, que provoca una destrossa irreversible. Òbviament, hi ha un fum d'interessos econòmics per part dels taulellers de Castelló, mentre que als Serrans no hi ha vots ni diners i sols interessa extraure la matèria primera amb la major comoditat.

La situació per al veïnat d'alguns pobles deu ser bastant crítica, ofegats per aquest núvol d'interessos econòmics.

Sí, la gent als pobles esta cada vegada més conscienciejada, però no sap com actuar. S'ha donat el cas de gent que ha anat a collir l'ametla i s'ha trobat que el seu camp havia desaparegut per una actuació minera. Per altra banda, la invasió de terres públiques és pràcticament la norma.

Tal i com aquest sector està treballant hipoteca completament el futur de la comarca.

Quan s'acabe el mineral ens trobarem sense inversions, ni muntanyes, ni llocs de treball.

Així, el nostre discurs, des del CELS i en el cas d'alguns, des de candidatures d'EU als municipis, a poc a poc va calant en la gent.

Quina és la situació ara? Ara mateix s'està vivint un procés d'involució. Al 92 s'obrigué un debat sobre la mineria que començà a estendre's per tota la comarca i es començà a parlar de realitzar una ordenació. Els miners, acostumats a actuar i m p u n e m e n t , es començaven a preocupar i, de fet, s'inicià un ambient de tensió. Però la reacció dels ajuntaments s'ha dirigit no tant per ordenar la mineria sinó per traure n un benefici econòmic.

L'any 1997 l'Ajuntament d'Andilla, amb mig centenar d'habitants que no viuen de la mineria però pateixen el pas de centenars de camions, establí una taxa de 50 pessetes per tona transportada. La negativa dels miners provocà una nova polèmica i una ordre de l'Ajuntament per tancar set explotacions que mai no s'ha executat per manca de suport de les autoritats autonòmiques.

A partir d'ací tot el debat a l'entorn de les mines es desvirtuà, centrant-se més en el cobrament de les taxes que no en l'impacte.

La Generalitat signà amb molts dels empresaris i alguns ajuntaments populars un protocol

miner basat en el pagament de 20 pessetes per tona i en l'obligació de restaurar el paisatge una volta finalitzada l'explotació. Així es "solucionaba el problema minero en Los Serranos ", pagant als ajuntaments uns pocs milions anuals a canvi d'eliminar la protecció de superfícies forestals. Una falsa solució, rebutjada per nosaltres i per ajuntaments com el d'Andilla, pensada exclusivament per aparentar el final del conflicte, i que, a més a més, sols obliga als signants voluntaris.

El compromís de restaurar recollit al protocol no suposa, segons vosaltres, un avanç? No, aquesta solució és completament falsa. L única contrapartida oferida, a banda dels diners, és la restauració. I aquesta que ja estava recollida per la legislació. Ara, però, les empreses que opten per no signar el protocol poden entendre que se'n deslliuren de la restauració.

També és cert que ja hi ha alguns miners conscienciejats que intenten plantar pins. Açò, no obstant, no és el que nosaltres entenem per restauració, ja que normalment es planten en sols descarnats, solts i, per tant, fàcilment erosionables.

I la involució de què parlaves? El CELS ja fa un temps que no realitza cap mobilització contra les mines i açò esta donant lloc a que alguns empresaris es replantegen pagaments i restauracions, ja que noten un descens de la pressió en contra. La política d'aquests empresaris ha passat, per exemple, per organitzar dinars pagats amb els treballadors en temps d'eleccions municipals per unificar el vot amb determinades candidatures.

Ara l'esperança és que amb la creació de les dues mancomunitats de la comarca, s'alien per reclamar solucions a la Generalitat. Però el ritme de destrucció és tan alt que qualsevol solució podrà arribar massa tard ©

I

TERRITORI

Comprar un tros de les nostres marjals a defensa dels espais naturals no passa únicament per la denúncia de les agressions que els afecten. De manera creixent els principals grups ecologistes arreu del món van optant per mostrar per via de l'exemple models alternatius que permeten una gestió sostenible de les zones protegides, compatible amb la reclamada actuació de les institucions.

Amb aquesta idea començarem a treballar a la marjal d'Almenara fa ja cinc anys amb objectius molt clars: restaurar el cicle hidrològic natural, garantir la inundació hivernal, augmentar la quantitat de terres de propietat publica, promocionar el canvi d'usos, contenir les activitats incompatibles, etc. Des d'aleshores alguna cosa hem aconseguit, especialment que

L

no ens explote el conflicte social en les mans tenint en compte la passivitat de l'administració pública valenciana davant les agressions ambientals i les expectatives i els interessos econòmics que es mouen als espais litorals .

Una volta que l'ajuntament d'Almenara ja havia comprat els estanys de la marjal, hem trobat que era el moment de comprar un lloc estratègic de l'aiguamoll que encara es trobava en mans privades: l'ullal principal de la marjal d'Almenara, al peu de la montanyeta, cobert actualment per un hort de taronges, el lloc d'on Cavanilles veia eixiries aigües que alimentaven l'estany.

La compra s'ha realitzat per mitjà d'una venda massiva de bons d'ajuda, d'un mínim

Envieu aquesta butlleta a: LA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64

de 1000 pessetes per bo. El comprador es queda un rebut com a record i el compromís de rebre notícies del projecte. Els bons han tingut una molt bona acollida a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre.

S'han venut en dos messos poc més de la meitat del total de 2000 bons preparats, i s'ha recabdat un total d'un milió quatrecentes-mil pessetes. Així, esperem cobrir les despeses de la compra dels terrenys i destinar els sobrants a la recuperació de les terres Q Teniu bons a la vostra disposició a les seus comarcals. També podeu ingresar les vostres donacions al compte del projecte: Bancaixa

2077/0690/53/1101083486.