2 Butlleti
La Casa Verda
suman La Serra d'Irta no sera finalment urbanitzada
•
Période d'aMegacions al Catàleg de Zones Humides
^
La CODA ataca a Acciô Ecologista-Agrà
_ **
La FFE vol assumir el protagonisme d'Euro Vélo ** Les obres a la Marjal de Massamagrell, aturades
••
El canvi climàtic al Pais Valencià, per Vicent Torres
^
El significat de Kioto, per Joaquin Nieto
_ "
Cal que nasquen arbres a coda instant, per Caries Amd S'ha escripturat un crim, per Victor Navarro
Redacciô A. Becedas, J. Llinarcs, V. Navarro, G. Serrano, V Torres Disscny i maquetaciô Gérard Serrano Comissions Bosc: ûltim dimarts de mes Educaciô Ambiental: dimarts 19,30h
tar a l'abocador un 64% del fem recollit. I per contra, aproven la construcciô de l'abocador de Dos Aiguës amb una ubicacio que implica un greu perill de contaminacio dels barrancs colindants i, fins i tôt, de l'aigua que bebem centenars de milers de valencians. No es plantegen la questio energètica, tôt i conéixer la perillositat que representen les centrais nuclears en gênerai i la de Cofrents en particular. No pensen en termes de sostenibilitat, si no de rendibilitat econômica inmediata, tant en zones rurals com urbanes. Davant aquesta panoràmica local estem convençuts de la nécessitât de consolidar Acciô Ecologista-Agrô com a (un) punt de referència de l'ebenvinguts. cologisme créixer riència gista ment tres blèmes Pais. bal, una com tiques qualsevol participar Juridica: Territori: Tl. l'excesiva ment. defensar nsotre sobre efectes des Energia: Valènciaen Vianants: El Muralla, St. San Apartat Résidus: La Barranquet, L aJosep, Benêt, iBaix Camp Rafaël, Fax: Plana Al de S significa l'Assemblea campanya sempre aiens 178 dilluns La fdimarts dimecres 2-b, entorn d'AE-A. el dimecres actuar les 964 fil 1er o11, 2863562 de 32, La com mediambientals rmediambientals, Maestrat Bici: 68-3", 18, de activament, 46520 icanvi màxima 12500 46760 de altre Baixa d'allô Casa amb diverses mostra 452104 tants 3er al Gandia 46700 17h atomitzacio dimarts 19,30h aser des Morvedre localment" mes dijous 12530 19,30h 20h P.V. grup. Port Vinarôs Tavernes tema nosaltres. Al Vej^la anys Gandia climàtic del conscients global dels va inmediat, que de 21 de Borriana voltant de Hem comissions hmes La pensament vos Sagunl de decidir dia pensar de -grups no 20h nostra Butlleti lluita la per convidem d'aconseguir planetaris divulgativa rere Sereu del id'aquest ens Valldigna treballant dels els elalocals encetar globaldia, ecolonosalmovinostre temàexpeajuda molt seus progloel o ai
Campanya contra els cultius transgènics
12
Alzira protesta contra les obres d'una autovia
13
Fa 10 anys... Convocatôries
14
Excursiô a la Serra Aitana
15
Novetats del Fons de Documentaciâ
lé
La Kibera Pastora, 22-b, 46600 Alzira Collcctiu El Tramusser Sant Josep, 52-b, 46440 Almussafes La Costera Vallada: correu. Colon, 14, 46691 L'Alcûdia de Crespins: correu, Col-legi La Sénia, 46690 Moixent: correu, apartat 9, 46640 El Camp de Tûria Ladrillar, 38. 46190 Riba-roja General Pastor, 34, 46183 i'Eliana Col-lectiu Marfull J. J. Dominé, 6-5, 46024 València Tl: 3917168 La Casa Verda Plaça Santa Creu, 6-B, 46003 València Tl. i Fax: 3917864.
Butlletí 3
La Casa Verda
El passat 13 de gener, la Conselleria de Medi Ambient va dictar declaració d'impacte ambiental respecte al projecte del pla general d'ordenació urbana d'Alcalà de Xivert en la qual rebutja la qualificació
com a sòl urbanitzable de la Serra d'Irta i de Cap i Corb. Com a mostra de les adhesions a la nostra campanya de preservació de la Serra d'Irta publiquem aquest article de Vicenç M. Rosselló.
Ribamar: defensa de la costa d'Irta VICENÇ M. ROSSELLÓ
Geògraf No m'agrada tocar d'oïda i ahir vaig anar a recórrer el litoral de Peníscola i d'Alcalà de Xivert. Feia més de trenta anys que havia visitat amb la moto i a peu, amb un cert sossec, l'interessant vora rriarina al llarg del Camí de la Pebret. Quina diferència! També vaig pujar a l'ermita de Sant Benet: la calitja africana no impedia contemplar dos panorames contraposats; al sud, Alcossebre, el desenrotllisme, l'especulació, la privaützació del litoral...; al nord, l'espai quasi bé intocat, pobre i hostil per al capital obscè, ric en natura i en cultura, encara nostre, una costa difícil, esquerpa, però ben suggestiva i a mans de tots els que s'hi volen acostar. Ara diuen que l'Ajuntament d'Alcalà no en té prou amb el desastre paisatgístic de "Las Fuentes" (on són ara les Fonts, "els dolços" que eixien a la mar?) i vol que es propague més cap al nord, gràcies a una modificació de PGOU (ordenació urbana, Déu meu!) que converteix la faixa costenca en "sòl urbanitzable no detallat". Qui no detalla, embolica i tolera, deixa fer. No hauríem de repetir errors: la destrucció del paisatge és irrecuperable i quan no ens quede ni un pam sense malbaratar, què oferirem als nostres fills o néts i als turistes que tant preocupen uns regidors determinats? L'immens terme de Peníscola té més de 10 km. de costa que presideix la "Muntanya Grossa" d'Irta: encara tenen salvament. Esperem que els penisclans no es desboquen. Ja en tenen prou amb el desficaci del Prat i de les platges del nord i de l'istme
La costa de la Serra d'Irta es podrà mantindré tal i com ha estat fins ara .
desnaturalitzat... És curiós de comprovar que l'únic full del Mapa Topogràfico Nacional que té nom d'un mas en tot el nostre litoral és el 594-11 "Mas del Seíior". Són 18 km2 deshabitats: resulta tràgic que ho haguem de celebrar! Perquè l'artificialització és el signe —negatiu— imposat a les nostres marines. Ribamar, la volen programar per alçar-hi 16.000 habitatges: de 0 a 64.000 habitants, que deuen de beure, llavar-se, defecar, produir fem i, sobretot, anar amb cotxe. Quantes d'hectàrees d'asfalt i quants metres cúbics de ciment? No ho vull pensar. S'han fixat els regidors —d'Esquerra Unida, almanco— que a l'entorn d'Alcossebre ja s'han estirat més els peus que el llençol i hi ha xalets sense acabar? No sobra l'oferta? Volem més invasors, pa per a hui, fam per a demà. La faixa de Ribamar, 3 o 4 km. de La Casa V ^ l a - Butlletí
tram litoral, és el raiguer, el replà que davalla de la Serra d'Irta. No faré la relació d'arbres, ni d'arbusts, ni de pardals que hi viuen. Ho diran els ecòlegs. Com a geògraf vull remarcar uns altres valors. El pla lleugerament inclinat, tallat pels barrancs de Malentiuet, del Xocolatero, de Manyes i de la Font de la Parra, ha estat un territori ramader, dominat pels assagadors, els corrals, els pous i els abeuradors. Seria bo conservar-ne l'estampa austera i rígida, però amable, allunyant-ne construccions incompatibles i cridaneres. Hi guanyarien fins i tot els empresaris i els ciutadans conscients europeus i valencians. I l'Ajuntament de la simpàtica vila d'Alcalà de Xivert que acaba de recuperar per al nostre patrimoni el seu topònim genuí. Que no ens done "una de freda i una de calenta"! L'avarícia sovint trenca el sac.
4 Butlletí
La Safor continua defensant les seues marjals Els membres del Grup Comarcal de la Safor continuem la nostra batalla en defensa de les marjals que hi tenim (la Marjal de Pego-Oliva i la Marjal de la Safor). En els dos casos, hi ha una oposició al Catàleg de Zones Humides per part dels ajuntaments, que només ofereixen mentides a la població. Tenim l'excepció de l'Ajuntament d'Oliva que continua amb la boca tancada per que és una postura política més còmoda. Per una altra banda continuem amb les repoblacions autòctones, per tal de preservar els nostres boscos amb les nostres espècies. I ara a Oliva està previst construir una catedral, dins de la zona d'Oliva Nova, en plena restinga del Parc Natural de la Marjal de PegoOliva. Ens oposem totalment a aquesta edificació per les greus conseqüències que pot tenir per al Parc i pels interessos econòmics .(CGH:propietari d'Oliva Nova), i turístics (Ajuntament d'Oliva) gens respectuosos que hi ha pel mig. Pel que respecta a la resta, continuem lluitant pel medi ambient i per la formació ambiental (hem fet una xerrada sobre els RSU en una associació de veïns) i estem alerta per possibles altres barbaritats que puguen inventar els interessos privats.
La Casa Verda
Preparem les al·legacions al Catàleg de Zones Humides Està en expossició pública el projecte de Decret de Creació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. El plac per a presentar al·legacions acaba el 30 d'abril. A la Casa Verda tenim còpia del projecte per a tots els insteressats i interessades. No cal insistir en la importància del tema i la Comissió de Territori espera les vostres aportacions per tal de poder presentar un bon plec d'al·legacions. La Llei 11/94, en l'article 15 ordena la aprobació d'un "catàleg de zones humides". Zones humides que el mateix article defineix com "les marismes, marjals, turberes o aigües rases, ja siguen permanents o tempo-
rals, d'aigües estancades o corrents, dolces o salobres o salines, naturals o artificials". No es tracta de fer una selecció, sinó de que si un espai té les característiques enunciades per la llei, ha d'estar al catàleg. El que la Conselleria ha presentat ara, dos anys després del terme legal establert no és un catàleg aprobat sinó una proposta, l'aprovació de la qual es preveu d'ací a un any. No anem a posar dificultats a la participació pública i al debat, ben al contrari, però volem deixar clara la nostra exigència de no perdre ni un sol metre quadrat més de zona humida, cosa que, en definitiva, és l'exigència del compliment de la llei.
Les zones humides formen una important part del nostre patrimoni ecològic
Manifest per a la defensa de les marjals de la Safor La Plataforma per a la Defensa de les Marjals de la Safor (Gandia, Xeresa, Xeraco i Tavernes de la Valldigna), davant la campanya de desinformació sobre el projecte de Catàleg de Zones Humides (CZH), vol manifestar: 1.- L'aigua és un bé públic. Quan s'intenta protegir les Marjals, fonamentalment és per tal de protegir l'aigua, recurs tan necessari per al llaurador i les seues activitats agrícoles com per a l'abastament humà en general. 2.- Segons el cadastre, de cada 5 fanecades de la Marjal de Gandi, una és de l'empresa RÚSTICAS SA. A Xeresa l'empresa té més del 55% de la Marjal. RÚSTICAS SA és la promotora dels hotels, camps de golf, parc temàtic, poliesportiu, etc, i es pot concloure fàcilment que el màxim interessat en opossar-se al CZH és l'empresa i no els llauradors.
3.- No entenem perquè els representants de la Comunitat de Regants de les Marjals recolzen la construcció d'aquests hotels i camps de golf, que estan posant en perill l'aigua i l'agricultura. Tampoc entenem quins interessos defenen quan el que proposen és urbanitzar. 4.- El CZH vol salvaguardar els interessos i drets adquirits de l'agricultura tradicional i prohibir la plantació d'hotels i xalets a la Marjal. No pretén expropiar les terres ni arrancar els tarongers, tal com ens volen fer creure RÚSTICAS SA i alguns propietaris i polítics interessats. 5.- Les associacions que defensem la Marjal pensem que els nostres objectius i els dels llauradors no són molt diferents i que és compatible l'agricultura amb el respecte a l'entorn. Tan sols unint esforços podrem assegurar el futur de l'aigua en contra d'aquells que tan sols veuen en les marjals el camp dels seus negocis immobiliaris.
La Casa Ve/Ha - Butlletí
Butlletí 5
La Casa Verda
CODA i els ecosistemes culturals Acció Ecologista-Agró ha tingut sempre interès en potenciar la convergència del moviment ecologista cap estructures més sòlides i eficients. Això és tan evident com que Acció Ecoligsta-Agró és resultat d'una d'aquestes convergències, iniciada fa més de quinze anys. En aquesta direcció, l'any 1993 Acció Ecologista-Agró va proposar a tots els grups ecologistes de la Coordinadora de Defensa del Bosc la formació d'una organització ecologista unitària del País Valencià. Proposta que fou rebutjada per la majoria dels grups donant lloc a un altre tipus d'alternativa, la FEPAV, en la que Acció Ecologista-Agró es va integrar activament malgrat no considerar-la la proposta més escaient. Des de fa uns mesos un sector de CODA promou la conversió d'aquesta coordinadora d'organitzacions ecologistes en un grup únic amb òrgans centrals a Madrid i on el País Valencià sembla serà dividit per "zones" que tindran una certa "autonomia" i uns "delegats" del poder central. En aquest context ha causat certa perplexitat veure que els grups més reticents, fins ara, a la creació d'una estructura unitària al País Valencià, s'han convertit en els portaestandartd del grup únic estatal. Arribant, fins i tot, per part d'algú d'aquests grups, a la conducta sectària i irracional de llançar atacs contra Acció Ecologista-Agró com el reproduït al diari El País del passat 1 de març i reiterat al mateix diari, el 6 de març, tot pel fet de discrepar de la proposta de disoldre la CODA en un grup estatal.
Ecologista-Agró ha defensat fins avui la CODA integrant-se en ella, així com la coordinació puntual o permanent en altres fòrums amb totes les organitzacions ecologistes, siguen d'àmbit local, comarcal, estatal o internacional. No som contraris a cap unitat, al contrari, sols que no ens agrada la unitat que ignora el nostre ecosistema cultural, que comporta uniformitat, centralismes i magnificació de les grans estructures piramidals per qüestió de marqueting o per competir amb altres
És objectiu d'Acció Titolar del 1/3/98 i carta al director del 6/3/98, publicats al diari El Pais i en els que s'ataca a AE-Agró Ecologista-Agró garantir la • defensa d'un model d'organitzacions organitzacions. diversitat, i que l'havia convertit en participatives, no burocràtiques, Si definitivament CODA es con- l'inqüestionable referent estatal d'un independents i respectuoses amb les verteix en un grup únic estatal, en moviment alternatiu, organitzat altres iguals, on els llocs de decisió aquesta espècie de donació verda d'una altra manera, diferent a les forestan a l'abast de qualsevol soci que d'estructures socials clàssiques — mes més tradicionals. pot assistir a les reunions decisòries i partits o sindicats—, els efectes No quedarà un altre remei que expressar el seu parèixer des del plu- finals, més que reforçar el moviment tornar a començar de nou a reconsralisme i la diversitat. ecologista, el que conseguiran és la truir els llaços trencats. I perquè també hem segut cons- liquidació transitòria d'un instrument cients de que aquesta forma organit- que fins ara ha estat capaç d'aglutinar J O A N LINARES zativa té les seues limitacions, Acció quasi 200 col·lectius des de la seua La Casa Verfla - Butlletí
6 Butlletí
La Casa Verda
La Fundació de Ferrocarrils d'apropiar-se d'Euro Velo Com ja anunciàvem al Butlletí anterior, des de València en Bici s'havia proposat a CONBICI participar activament en l'elaboració dels recorreguts de la xarxa Euro Velo. El passat mes de març va aparèixer a la secció Vida. vcrde del Dominical del diari El País un article en el qual es parlava del projecte de la xarxa Euro Velo. En el text només es feia referència de passada a l'ECF i tot el protagonisme de la informació el tenia la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE). Segons el text, la FFE seria l'encarregada oficial de dissenyar els traçats dels itineraris d'Euro Velo pel territori estatal i en cap moment es feia referència a la participació dels grups de defensa de la bici integrats a Í'ECF que hi ha al llarg de l'Estat. Sembla que la FFE té previst que la seua xarxa Euro Velo aprofite línies de ferrocarril abandonades i que utilitze vies pecuàries. També ha previst l'ús de carreteres secundàries de poc trànsit i, en alguns casos, l'ús de curts trams de carreteres principals. Potser si l'ECF coneguera el projecte de la FFE els impediria participar al disseny de l'Euro Velo, ja que és una reivindicació de tots els grups locals de defensa de la bici integrats a l'ECF que les línies de ferrocarril
Els cicloturistes podran començar a usar la xarxa Euro Velo a partir de i'any 2000
abandonades tornen a entrar en funcionament. A més, gran part de les vies pecuàries passen per zones verges i el pas de la xarxa Euro Velo per elles podria tindré un impacte ambiental molt gran. En resum, que després de llegir l'article, qualsevol persona que no conega el tema acaba convençuda de que la FFE és qui millor pot portar endavant aquest projecte. Ara la pilota és a la nostra teulada i València en Bici i tots els grups de CONBICI han de començar a treballar per tal d'elaborar un projecte que de veritat arreplegue l'esperit de l'i-
dea inicial de l'Euro Velo. Els últims romàntics A banda de la desinformació patida i transmessa pel periodista que signava el text, també destacava la visió romàntica -quasi èpica- que té aquesta persona dels cicloturistes. Potser per a aquest redactor "creuar Europa a lloms d'una bicicleta" siga una proesa, però és el que fan milers d'europeus cada any. Potser per al periodista els cicloturistes siguen els últims romàntics, però en realitat són l'avantguarda d'una visió del món més realista.
Coherència La principal virtut d'un bon ecologista és la coherència. Els i les ecologistes som en aquest moment l'avantguarda social de l'humanitat i com a tal estem propugnant un canvi a les consciències i als comportaments. Si nosaltres mateixos no som capaços de tindré uns hàbits de vida respectuosos amb el medi ambient, amb quina entitat moral podem demanar-li a ningú un esforç en aquest sentit? Als darrers anys el moviment ecologista ha patit un estancament a causa de la manca de sang jove que renove les seues files. Potser no hem sabut adonar-nos del canvi que s'ha produït a la societat. Ja no hi som als anys setanta, quan encara era necessari argumentar els postulats teòrics de l'ecologisme. Hem aprofondit prou les nostres arrels a la ètica i ara toca passar a la pràctica. Ja hem demostrat que l'ecologisme no és només positiu sinó
necessari, ara va la segona fase i també la més difícil: demostrar que és possible i açò només es pot aconseguir donant exemple. Les nostres bones paraules ja han arribat a tots. La societat està començant a fartar-se de discursos buits de pràctica i ens demana que practiquem els nostres propis consells (jo, almenys, així ho veig). Potser siga aquesta la raó del desencantament de molts i moltes joves que deixen els moviments ecologistes per a integrar-se a altres moviments socials que estan mostrantse molt actius a causa del seu "rejoveneixement". Donar exemple, no es tracta de fonamentalismc ni de purisme, sinó simplement de coherència. Sigam ecologistes conseqüents, sigam coherents.
La Casa Varsla - Butlletí
ALVARO BECEDAS
La Casa Verda
Butlletí 7
Les accions a la Marjal de Massamagrell aturen lesobres A les últimes setmanes de l'any passat començaren les obres d'urbanització dels terrenys de la marjal de Massamagrell. Aquesta zona humida ha sigut una més de les víctimes pel retard de la Conselleria de Medi Ambient en la publicació del Catàleg de Zones Humides. Des del primer moment que es van fer públics els projectes urbanístics als terrenys de la marjal es va iniciar una protesta ciutadana, a la qual ens sumàrem i que ha tractat d'aturar els desitjós especulatius que pesaven sobre aquesta zona. Des del mateix començament de les obres s'han realitzat diverses accions de protesta a la zona de la marjal per tal de cridar l'atenció sobre el problema. El passat 15 de gener portàrem una notaria per a què alçarà un acta notarial de les destrosses que estan realitzant les màquines a la marjal. Aquest acta, junt a un informe el-laborat pels nostres biòlegs -aquest informe estableix que s'està atentant contra una zona humida i que la dessecació de la marjal de Massamagrell està afectant a la de Rafalell i Vistabella, amb les quals forma una mateixa unitat hidrològica- s'ha presentat a la fiscalia per a que investigue si s'ha comès un delicte ecològic. Dies després es va realitzar una altra acció de protesta, que va consistir en tornar a inundar els terrenys que havien estat dessecats per les obres. Primer es van obstruir les conduccions d'aigua que s'estan utilitzant per a dessecar la marjal i després es va obrir pas a l'aigua per a què tornarà a córrer. En mig de tota aquesta polèmica va aparèixer l'esborrany del CatàJeg de Zones Humides, que no contemplava la protecció de la marjal de Massamagrell, malgrat que la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes reunida el 3 de maig de 1994 va instar a la Generalitat a protegir la marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella i que la mateixa comissió va insistir en el seu requeriment al govern valencià I'l d'octubre de 1996.
Dues instantànies d'una acció directa de protesta realitzada a la Marjal de Massamagrell per a demanar 'aturada de les obres d'urbanitzaci óque es va fer el passat mes de gener
Fianalment, el passat 9 de març, la jutgessa del Jutjat d'Instrucció n° 1 de Massamagrell va decretar la paralització cautelar de les obres que s'estaven realitzant a la marjal. La jutgessa va admetre a tràmit les diferents querelles per delicte ecològic i prevaricació que han estat La Casa VejiSa - Butlletí
presentades, a més d'adoptar les tesis de la fiscalia del TSJ de la Comunitat Valenciana, que també era partidària de la paralització cautelar de les obres en atenció als "greus i irreparables perjudicis de tota índole que es podrian derivar de la continuació de les obres".
8 Butlletí
La Casa Verda
El Canvi Climàtic al País Valencià El País Valencià constiueix una zona especialment sensible als problemes de la contaminació atmosfèrica. L'existència de planes costaneres molt arran del nivell del mar, on es concentren la majoria de la població i les activitats productives més importants, el fa molt vulnerable pel que afecta a la pujada del nivell del mar. A la costa es concentren la quasi totalitat de les àrees metropolitanes, les zones turístiques, així com les indústries i les principals infraestructures (ports, vies de comunicació). Encara i amb l'exagerada expansió ubana de les darreres dècades, l'agricultura més productiva, els cultius hortícoles i d'exportació es dona també a les planes costaneres, amb àrees d'especial sensibilitat com les marjals, l'Albufera de València i els seus sistemes de reg... La freqüent desaparició de les platges
tí e Pinedo o La Devesa no són més que un anunci del que pot vindré. Per una altra banda, la fragilitat del clima mediterrani el' fa particularment sensible a les alteracions locals generades pels humans, i que aug-
menten de forma important els riscs de desertificació. Entre aquestes accions que agreugen l'impacte estan: abandonament brusc de les Comarques de l'interior i de l'agricultura de muntanya, conjuntament amb la mala gestió forestal, que ha provocat els incendis generalitzats i ha augmentat la vulnerabilitat a l'erosió; la desecació de marjals i desforestació de les serralades costaneres, que ha alterat el cicle hídric de les planes litorals, fent disminuir les pluges locals (veure estudis del
CEAM) ; l'excés d'extraccions d'aigua soterrània, junt a la esmentada desecació de marjals, que ha provocat l'intrussió marina i la salinització dels aqüífers (d'altra banda enverinats amb nitrats i pesticides químics). La Casa V<Mla - Butlletí
L'utilització massiva del cotxe, junt a la conversió de l'eix litoral en la gran autopista d'exportació per camió a Europa, ha significat l'augment de la contaminació en àrees urbanes i rurals: fums, soroll, ozó troposfèric, destrucció de camins i de les millors terres d'horta. Són, tots plegats, factors que qüestionen la sostenibilitat de la societat valenciana, i que evidencien no tant sols els nostres riscs sinó també la nostra participació en la responsabilitat al canvi climàtic global. La conclussió n'és que cal can-
viar els nostres hàbits, els actuals models de producció, de transport, de consum, no tant sols per a protegir-se de les conseqüències del Canvi global, sinó també dels canvis locals acumul·latius esmentats, i sobre tot per tal de fer possible la reacció social, la reversibilitat dels processos destructius, el reequilibri de la nostra relació amb la natura.
VICENT TORRES
La Casa Verda
Butlletí 9
El significat de Kioto JOAQUIN NIETO Responsable de medi ambient en CC. OO., va ser el representant a la cimera de Kioto de la Confederació Europea de Sindicats El significat de Kioto ha estat publicat al.num. 5 de la revista World Watch Haurà un abans i un després de Kioto? La resposta a aquesta .pregunta és crucial per a l'esdevenir del nostre planeta, però només la realitat sabrà contestar-la. Els resultats del Protocol acordat en la 3a Conferència de les Parts del Conveni sobre Canvi Climàtic, celebrada a Kioto, han estat qualificats amb expressions com fiasco, frau, decepció i similars. Aquests qualificatius són plenament justificats si tenim en compte que allò acordat a Kioto és totalment insuficient per a allunyar el perill d'un canvi climàtic provocat per les emissions d'origen antròpic dels anomenats gasos d'efecte hivernacle. Efectivament,, éí compromís de reducció en un 5,2% d'aquests gasos per part dels països industrialitzats per als anys 2008-2012 en relació als emesos en 1990 està molt per darrere del que la comunitat científica aconsella per a evitar problemes, la reducció d'un 60% d'aquests gasos en les pròximes dècades. Lluny també del que els països mes afectats pel canvi climàtic, agrupas en la AOSTS, proposaven conjuntament amb les organitzacions socials i ambientals: la reducció d'un 20% per a l'any 2005. I ni tan sols està prop de la proposta de la Unió Europea, el 15% per al 2010, que va convertir-se a la Conferència en la proposta recolçada pels països menys industrialitzats i les ONG socials i ambientals. A més, el Protocol ha quedat ple de forats o vies d'escapament pels quals els compromissos de reducció assumits per països com els Estats Units, que va liderar a Kioto el grup amb possicions més retardatàries, puguen ser evitats, de manera que en lloc de reduir un 7% les seues emissions (quasi la quarta part del total mundial) puguen no reduiries. Per fer això podrien tindré diferents instruments: els albellons propis o aliens, les compres d'emissions no realitza-
des pels països de l'Est europeu a causa de l'enfonsament de les seues economies i altres acords semblants, ja que la reducció acordada per als. països industrialitzats es pot fer "individual o conjuntament" seguint l'exemple de l'anomenada bombolla europea. Aqiièsta bombolla permet, per exemple, que països com Espanya, que és la desena potència industrial del món i té unes emissions per capità un 45% per damunt de la mitjana mundial, puga augmentar les seues emissions en un 17%! En conclussió, si es vol evitar el canvi climàtic caldrà anar molt més enllà del Protocol acordat desbordant els seus tímids compromissos de reducció. A Kiolo s'ha perdut una excel·lent oportunitat a causa de la negativa dels Estats Units i altres països com el Japó, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rusia i Ucraïna a assumir la proposta de la Unió Europea, revelant el poder que encara tenen les grans companyies e.lèctr> ques, petrolieres i d'automoció en el món, interessades en seguir augmentant l'ús de combustibles fósils, que estan en la base de l'actual model productiu, energètic i de transport i són la.é^usa principal del canvi climàtic:';; : Malgrat això, vist des d'una perspectiva històrica, Kioto representa també un esdeveniment d'extraordinaria importància per al nostra futur i, paradoxalment, és expressió de l'empenta i consolidació del misalge ecologista a la societat. No només perquè ha aconseguit un consens internacional quasi unànime st$bre caracterització del canvi climàtic com el principal problema ambiental de caràcter global, sinó també perquè ha lograt col·locar el problema en l'agenda de la comunitat internacional, i ha vençut les poderoses ressistències dels països i companyies, l'activitat de les quals,és la principal causa d'aquest problema. Les organitzacions La Casa VAila - Butlletí
ecologistes tenen el mèritd'haver alertat precoçment a la societat i, sobre tot, d'ahver propossat les mesures i solucions que hui téne que tractar els governs del món. Però allò més rellevant de Kioto és que, per primera vegada en la història de la humanitat, s'han posat a l'ordre del dia i s'han acordat objectius i compromissos que impliquen un decreixement d'activitats econòmiques que afecten a l'essència del ii-'ili I productiu vigent en la indúsiila. cl iransport. l'energia i els ser\i·il a diferència de la 3 a Conferencia de les Parts sobre Canvi Climàtic amb la Cimera de la Terra de 1992 és que a Rio no es discutia de compromisos efectius com a Kioto. Per això ací éra tan difícil l'acord. El Protocol de Kioto té un precedent que és el Protocol de Montreal per a substituir els gasos que deterioren la capa d'ozó, però l'efecte d'aquest sobre l'economia era de menor envergadura. Una altra consideració d'interès és que a l'article 2 del Protocol de Kioto, que és el que orienta com es deuen portar a terme les mesures de reducció, Ics úniques energies alternatives contemplades^éí| les renovables, i no la nuclear, ai>é£|5Òm l'estalvi i l'eficiència energètica, les actuacions sobre el transport i totes aquelles que des de fa molt de temps han estat difosespel moviment ecologista i assumides per altres moviments com ara el sindical; El major perill ara és precissamérit.que ni tan sosl el Protocol de Kioto^ siga ratificat als fes seues comproi qtaigfe missos no siguen portats efectivament a la pràctica. La pròxima cita serà a Buenos Aires, al novembre de 1998, i serà aleshores quan puga calibrar-se el significat de Kioto com a primer pas important per a reduir les emissions dels gasos que ocasiones el canvi climàtic.
La Casa Verda
10 Butlletí
Cal que nasquen arbres a cada instant Poques persones possarien en dubte aquesta necessitat plagiada d'una cançó de Llach. Calen més arbres, tots els dies de l'any. De fet, defensar els arbres és una cosa que resulta simpàtica, que genera el suport i la col·laboració de molts ciutadans i que, fins i tot, anima a moltes empreses (de les d'ànimde lucre) a fer els seus "pinitos". Vegem sinó la passada cimera de Kioto sobre el canvi climàtic, on tan difícil era retallar, encara que fóra un insuficient percentatge, les emissions de gas carbònic mentre que totes les delegacions es declaraven partidàries de plantar consumidors de , , . CO2, és a dir, arbres.
nir una rica biodiversitat, formar i retindré el sòl fèrtil, alimentar els aqüífers i disminuir el risc de crescudes destructives, aportar oxigen a l'atmosfera, consumir CO2, ajudar a regular el clima, etc. A més, molts arbusts. tenen la capacitat de sobreviure als incendis i emetre rames verdes després (capacitat que comparteixen amb roures, carrasques, sureres, etc, arbres que dominaven els boscos valencians abans de les transformacions humanes). Aquesta capacitat de sobreviure i rebrotar és de gran importància al nostre territori tant castigat
C a 1 advertir, però, que malgrat que els arbres gaudesquen de la merescuda simpatia, reverència i instint de protecció (només sobre el paper, no ens enganyem tampoc) els demés components de la coberta vegetal no tenen la mateixa sort. Com a herència d'una visió tradicional, d'origen agrícola, normalment es desprecien les herbes, les lianes i els arbusts que també formen part integrant i valuosa del bosc, o que constitueixen etapes de reconstrucció del bosc (i, en alguns casos, formacions vegetals madures molt valuoses). La visió tradicional que considera "malea" a tot allò que no siga un pi s'entén en un context en el que es menysvalora tot allò que no és productiu, que no és un conreu. Aquest despreci per la vegetació no arbrada no té cap sentit en l'actualitat des d'un punt de vista ecològic. Els arbusts contribueixen, tant o més que els arbres a les funcions que tots esperem que realitze el bosc: mante-
pels incendis (originats en la seua major part pels humans, per nosaltres, recordèm-ho altra vegada) i hauria de ser tinguda molt en compte a l'hora de repoblar. De fet, si no haguéssim fet desaparèixer en tan gran mesura aquestes espècies dels nostres ecosistemes forestals (no precissament a causa dels incendis sinó d'altres actuacions que hem desenvolupat durant anys i segles: tales excessives, sobrepastoreig, transformacions agrícoles en muntanya, ect.) els incendis no serien arar tan destructius. Però el fet és que hem elimiLa Casa'
- Butlletí
nat (fins les arrels) en gran mesura aquestes espècies i rara volta les hem replantat. De manera molt simplista i clarament maniquea s'ens ha presentat als ecologistes com a "enemics dels pins", cosa que no té el menor sentit. En primer lloc, els ecologistes pretenem estimar i defensar totes les espècies, incloent lògicament els hermosos i amigables pins. Però naturalment, lluitem per conservar cada espècie al seu lloc, evitant que una espècie desplace artificialment a d'altres o que s'estenga fóra de mida dels indrets i situacions que li són pròpies. Per altra banda no té tampoc sentit presentar el debat en termes de "o pins o carrasques", com si fossin incompatibles i no capigueren, a més, altres opcions. La proposta ecologista respecte de les repoblacions té en compte als pins, que són apropiats en alguns casos, però no en tots, i en algunes proporcions, però no sempre al 100%. Les campanyes publicitàries de mitja Conselleria ambiental també semblen defensar açò, però en les actuacions pràctiques no queda quasi res de les bones intencions. Més del 90% de les espècies emprades en les seues pròpies repoblacions corresponen a pins. El que demanem és, tenint sempre en compte els criteris científics, diversificar, atendre a situacions diferencials, evitar monocultius de cap classe i emprar sempre que es puga espècies rebrotadores (quan no puguen ser , arbres, aleshores, arbusts). Fins ara ha existit molt pocs estudis i molt poques experiències en aquest sentit, però les incipients investigacions del CEAM (Centre d'Estudis Ambientals de la Mediterrània) i d'altres entitats mostren resultats molt esperançadors en aquesta linia (per cert, quan s'aplicaran les seues recomanacions?). •
.-.•
CARLES A R N A L
La Casa Verda
Butlletí 11
Les barraques d'horta formen part del paisatge que, si no posem remei, es veurà convertit en una ampliació més del monstre de ciment que és el port de València
S'ha escripturat un crim Zaplana, Mompó i Barberà conspiren per a perpetrar un crim. Perquè crim seria l'asfaltització de l'horta de La Punta, i per a tal acció han sumat les seues forces ni més ni menys que la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària de València. Mompó, com abans a Huet, no té prou amb mantindré la primera posició, per davant de Barcelona i Algecires, com a port comercial al Mediterrani Occidental respecte al tràfic de contenidors. Ara necessiten competir, sobre tot amb Barcelona, pel tràfic interoceànic. Mompó, com abans Huet, no té prou amb la recent ampliació del port, no té prou amb la desaparició de la platja de Natzaret i amb els greus efectes sobre les platges de Pinedo i El Saler, ara planeja devorar l'horta de La Punta perquè necessita una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) que necessàriament ha de ser adjacent a la nova terminal de contenidors. I, pel que sembla, en la seua lògica, totes aquestes són necessitats dels valencians. Donat que les seues ànsies competitives no semblen tindré límits, amb la mateixa lògica, després de l'accés nord i La Punta exigiran vaja vostè a saber què. Aturem-los ja abans que
els tingam —a alguns ja els està passant— a la porta de casa. Cal recordar que el sòl que es pretén destruir està classificat com agrícola No Urbanitzable d'Especial Protecció, cosa que fa que la ubicació de la ZAL requerirà reclassificació i el consegüent estudi d'impacte ambiental (EIA). Pel que es veu consideren aquest tràmit com un enganxar una pòlissa més a l'expedient. En comptes del "avalua primer i després decideix" juguen al "decidisc i després que s'avalue". Sembla que no s'aprenen leccions com la del pas pel Cabriol de l'autovia València-Madrid o les carreteres de les marismes de Santoíia. El PGOU de 1988 protegia l'horta per una doble raó: la producció d'aliments i el seu paper com a productora d'oxigen i com a albelló de diòxid de carboni. Deu anys després és evident que aquestes funcions són encara més importants. Amb una producció alimentària que augmenta anualment al voltant de l'l% i una població mundial que ho fa al voltant de l'l,5%seria suïcida perdre alegrement sols tan productius. Per altra banda, no podem seguir incrementant el consum d'energia i amés destruint
els sistemes que absorbeixen el CO2 generat. En conseqüència sembla lògic suposar que, de no haver prevaricacions pel mig, l'EIA serà negatiu i impedirà la reclassificació. Algunes persones (Mompó and company) consideren que la qüestió es resol convencent/comprant als veïns i propietaris. Al cap i a la fi, pensaran, tot i tots tenen un preu. L'habitual confusió entre valor i preu. A més de què els veïns de La Punta semblen tindré molt clar el valor d'allò que defenen —la seua lluita passarà a la història de les millors gestes ecologistes— haurà que recordar que a la defensa del bé públic hi ha altres parts. En conclusió, caldria avaluar seriosament les necessitats del port i cap on ens portaria l'acceptació de les seues propostes —Rotterdam em sembla una ciutat horrible— i en el cas d'acceptar-se la ZAL, les autoritats haurien de dedicar els seues esforços a buscar una altra ubicació en compte d'agobiar als veïns i veïnes de La Punta. Al cap i a la fi són els seus representants encara que a voltes semble que juguen en l'equip contrari. VÍCTOR NAVARRO MATHEU
La Casa Voreja - Butlletí
12 Butlletí
La Casa Verda
Denunciem per tercera volta unes obres il·legals al Montgó El col·lectiu de la Marina ha denunciat la realització d'unes obres d'urbanització a la zona de Marquesa III, al parc natural del Montgó. Aquestes obres s'estan realitzant en 20.000 m2 de sòl públic. Segons sembla, un particular ha presentat una escriptura en la que afirma ser propietari dels terrenys, que estan dins dels límits del parc natural i que són, per tant, de propietat pública. Aquesta activitat ja va estar denunciada a un ple de l'Ajuntament de Dénia el passat mes de febrer, on va quedar clar que s'apreciaven indicis d'usurpació de terrenys públics. L'Ajuntament va remetre un informe a la conselleria d'Hisenda i, a hores d'ara, està esperant un informa de la Direcció General de Patrimoni on quede reflexada la titularitat dels terrenys. Fins que no arribe aquest informe, l'Ajuntament ha decidit la paralització temporal de les obres.
Reincidència Malgrat que els col·lectius ecologiste i el propi Ajuntament estan en contra d'aquestes obres d'urbanització, per considerar-les il·legals, els promotors semblen disposats a qualsevol cosa per tal d'alçar els catorze xalets que tenenprevist construir. Aquesta és la tercera volta que l'Ajuntament paralitza aquestes obres i que els suposats propietaris i promotors del projecte pasen per damunt dels requeriments municipals. Aquest menyspreu per les dispossicions legals ha provocat que, en aquest moments, estiga estudiant-se la possibilitat d'iniciar accions legals en contra dels promotors de les obres. Fins ara, tots els nostres esforços estaven adreçats a impedir la continuïtat de les obres en terrenys del parc natural, deixant de banda casos concrets. Ara les obres estan paralitzades, però no sabem fins a quan ho estaran, ni quan arribarà l'esperat informe de Patrimoni.
La manipulació genètica està causant greus pèrdues a l'agricultura
Campanya contra els cultius transgènics El passat mes de febrer enviàrem una carta a la ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Loyola de Palacio i una altra a la Comissió Nacional de Bioseguretat per a expressar l'opossició de la nostra associació a l'autorització del cultiu de dues varietats de cotó i una altra de tomàquets transgènics. Actualment, el Govern espanyol està estudiant donar autorització per al cultiu de dues varietats de cotó transgènic de Monsanto —una d'elles, portadora del gen insecticida Bt i l'altra és resistent a l'herbicida Roundup— i una varietat de tomàquets transgènics de Zeneca que es caracteritzen per un procés de putrefacció més retardat. L'autorització del cultiu d'aquests productes transgènics implica greus riscos econòmics i ambientals. Concretament, les dues varietats de cotó han tingut un comportament molt inestable en els camps i han causat greus pèrdues econòmiques als agricultors que les han cultivat. Per una banda, la varietat de cotó resistent al Roundup va perdre gran part dels capolls de cotó abans de la collita, per altra, la varietat Bt no va protegir adequadament els cultius, que van ser atacats per una plaga d'insectes. L'autorització prematura del cultiu d'aquestes espècies de cotó ha provocat greus pèrdues
La Casa V^rjja - Butlletí
econòmiques als agricultors dels EUAi d'Austràlia i els científics han mostrat les seus reticències a l'ús masiu de cultius transgènics que incorporen el gen Bt. D'altra banda, la Directiva 478/97 estableix la responsabilitat dels agricultors i ramaders sobre els seus productes. Actualment, l'immaduresa de l'enginyeria genètica i el desconeixement de les conseqüències de la manipulació genètica en el camp de l'agricultura, que fan imprevisibles els seus resultats, no aconsellen descarregar sobre l'agricultor la responsabilitat del cultiu d'aquests productes. A més, els consumidors i consumidores de la Unió Europea han manifestat en diverses enquestes la seua desconfiança pels aliments transgènics i pels possibles riscos per a la salut, com ara alèrgies, impossibles de detectar a priori per la presència de proteïnes noves a l'alimentació humana. Els problemes detectats a les varietats transgèniques abans esmentades, junt a la confussió sobre les responsabilitats dels agricultors i la desconfiança que generen aquests productes entre els consumidors fan imprescindible primar el principi de precaució i no autoritzar el cultiu de productes transgènics.
Butlletí 13
La Casa Verda
Presentació del Comitè d'Agricultura Ecològica El passat mes de febrer es va presentar públicament el Comitè d'Agricultura Ecològica en la Xana (Castelló), Requena, València, Alzira, Pego, Carrícola, Callosa d'Ensarrià i Novelda. L'agricultura ecològica apareix com a resposta als abusos que les innovacions industrials estaven introduint a l'agricultura convencional, reduint la fertilitat de les terres. El rebuig de l'ús d'aportacions industrials sintètiques no implica desarmar l'agricultor ni tampoc tornar-lo al passat. L'associació benèfica de plantes per a prevenir les plagues, les rotacions de collites, la utilització prudent de les essències naturals, la integració de la ramaderia reciclant els seus residus amb l'elaboració de compost, enriqueix a l'agricultor en coneixements innovadors i tradicionals, fent-lo més autosuficient i més responsable. És l'agricultor del futur. L'any 1992, la Conselleria d'Agricultura instaurà el Comitè d'Agricultura Ecològica (CAE), amb participació de productors i elaboradors valencians, amparat en el Reglament de la UE 2092/91 que regula la producció, elaboració i envasat de productes procedents de l'agricultura ecològica. El CAE supervisa els processos de producció, atorga l'etiqueta identificativa, assegurant al consumidor la qualitat organolèptica dels aliments, a més d'investigar, desenvolupar, difondre i promocionar les tècniques i productes de l'agricultura ecològica. A canvi d'obtindre productes de major qualitat, els consumidors' ofereixen millors preus. Aquest increment de les rendes agràries afavoreix la professionalització del sector i la creació d'ocupació, generada per l'augment de la ma d'obra necessària per a aplicar les tècniques ecològiques. Beneficiosa per als consumidors, per als productors i per a les generacions properes, l'agricultura ecològica es perfila com l'alternativa sostenible per al futur. La Casa v | r a | - Butlletí
14 Butlletí
La Casa Verda
A voltes amb el "parany" Ara fa uns deu anys Acció Ecologista-Agró estava en plena batalla contra la caça amb "parany". Mentre les institucions valencianes asseguraven que "la cosa no era per a tant de soroll", el president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, rebia centenars de postals com la que es pot veure a la il·lustració. Potser el president va pensar que es tractava de postals de Nadal que arribaben abans d'hora, perquè la cosa no va millorar molt. , La situació arribà fins al punt d'anunciar a l'administració valenciana que emprendríem accions legals si continuava permitint la caça mitjançant aquest sistema massiu i indiscriminat. D'això fa deu anys. En tot aquest temps, ha millorat la cosa? Un poc, sí. Finalment, la justícia ha dit que això del "parany" no és cosa fina i tradicional, sinó més bé una barbaritat. L'administració, en canvi (fins i tot els teòrics defensors institucionals del medi ambient), continua a la seua i ha recorregut la sentència i de pas s'ha guanyat . merescudament uns quants qualificatius que queden poc elegants per escrit. Es pot dir que, amb tot açò del "parany", s'ha demostrat com estava d'equivocat Darwin quan afirmava que les espècies són producte de l'evolució. Algunes d'elles, com la dels polítics, semblen més bé producte de l'involució. GERARD SERRANO
ASSEMBLEA d'Acció Ecologista-Agró de l'Horta Es realitzarà el proper 22 d'abril, a les 20 hores, durant un sopar al Bar Arandinos, a la plaça de l'Àngel, 1 de València. Per a més informació podeu telefonar a La Casa Verda, al telèfon 391 78 64.
SETMANA VERDA organitzada per
l'Associació Europea d'Estudiants d'Empresarials Durant els dies 6, 7 i 8 d'abril, a la Universitat Jaume I de Castelló, AE-Agró instal·larà una taula al Fòrum d'ONG's Ecològiques. Per a més informació, telefoneu al 964-34 58 05
Ecologista-Agró de la Ribera Es realitzen el tercer diumenge de mes per a conèixer les muntanyes de la comarca. L'eixida és a les 9,30 hores, des de la Plaça Major d'Alzira. Si voleu més informació podeu telefonar a Pere Fontanaal241 78 73. FIRA ALTERNATIVA 8, 9 i 10 de maig al
EXCURSIONS organitzades per Acció La Casa Vlrt4 - Butlletí
llit del riu Túria.
Butlletí 15
La Casa Verda
Excursió a la Serra Aitana Eixida a les 8 h. des del Palau de la Música de València Preu: 1.800 ptes. (socis, 1.500 ptes) La serra Aitana és la segona més alta del País Valencià (1558 m), sols superada pel Penyagolosa (1814). Situada principalment a la comarca de la Marina Baixa, a 20 quilometres de la costa trobem una imponent serralada on s'hi troben espècies vegetals i animals més pròpies de terres de més al nord. L'Aitana pertany al sistema Bètic, que puja des del sud-est peninsular fins a les illes Balears. La MMiiMiuMmumnnm—
n o s t r a excursió començarà al port de T u do ns (1200 m), a uns 20 km d'Alcoi, i per una senzilla pista forestal pujarem a la font de l'Arbre. Des d'aquesta font anirem de forma fàcil a la font de la Forata (anomenada
així perquè hi ha prop un forat a la penya provocat per fenòmens kàrstics). Des d'ací, es pot anar pel pas de la Rabosa cap al cim (ocupat per una base militar) o be baixar a la font de Partagat i des d'aquesta arribar al poble de Confrides. Pel camí anirem gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereixen les muntanyes del sud del País Valencià, així com de la flora i la fauna que aquesta serra -
malgrat la pressió humana- encara posseeix. Si encara no coneixeu aquesta muntanya, no dubteu a vindré.
Coses que cal portar: -Bon calçat -Cantimplora -Esmorzar, dinar i berenar
La Casa Verda
NOGUERA TUR, J. Desarrollo integrada y ordenación del territorio. Diagnostico para Els Ports de Morella yAlt Maestrat. Morella (Castelló), Centro para la Promocion Econòmica y Cultural de Els Ports (EIC), 1997 VOZMEDIANO Y GÓMEZ-FEU, J. Hacia una estratègia para la biodiversidad. Madrid, Inst. de Ecologia y Mercado. Papeles del Instituto n° 7, 1998 OROZCO BAYO, E.; MONREAL MONTOYA, J. A. (Coords). Forestación en tierras agrícolas. Cuenca, Univ. Castilla-La Mancha, 1997 BERNIS, F. La clase aves. Un recorrido biológico por la taxonomia. Madrid, Univ. Complutense, 1997 LACARRA, D.; SÀNCHEZ, X.; JARQUE, F. Les observacions de Cabanilles. Dos-cents anys desprès. Llibre Quart. València, Bancaixa, 1997 INDICADORES energéticos. Madrid, Inst. para la Diversificación y Ahorro de la Energia (IDEA), 1997 MURGUI, E. et al. Guia didàctica de la Marjal del Moro. Sagunt, Soc. Valenciana Ornitológica-Acció Ecologista- Agró-SEO/Birdlife, 1996 NOTA IMPORTANT: Si tens hores lliures pots col·laborar amb el Fons de Documentació. No calen coneixements especialitzats. Contacta amb nosaltres en l'horari d'atenció al públic. Sala de consulta: Ripalda, 16-baix, 46003 València. Tel. 3925463. Horari: dimarts i dimecres (18,30 21,30h). E-mail: fons.medi.ambient@uv.es. Internet: http://www.uv.es/~fonsmeda
Nidificants ai Fondo Cap a finals de març i la primària d'abril, la majoria de les nostres aus aquàtiques estan començant el seu període reproductor. Flamencs i ànecs tardaran un poc més, i ara, encara estan buscant parella al Parc Natural del Fondo, un dels més valuosos d'entre els nostres humedals. Després d'un període de sequera, les plujes dels dos últims anys han tornat al Fondo un aspecte inmillorable. L'any passat quasi 500 cries de flamenc alçaren el vol, per primera volta, en els últims trenta anys i es van contabilitzar 90 parelles de rossetes, un registre històric
per a una de les anàtides més amenaçades de tot el planeta. Malgrat açò la mort durant la tardor de més de cent anàtides, misteriosament enverinades per un insecticida, i el degoteig continu de flamencs que moren intoxicats tots els anys per la ingestió de perdigons de plom, van converir en un fiasco el que podia haver segut una excel·lent notícia per a el Fondo i per a aquestes espècies. Aquesta primavera el Fondo encara presenta millors condicions per a les aus, seran tan bones les notícies a la tardor?