Butlletí de La Casa Verda. Número 71. Gener-Febrer 92

71

Maniobra política per evitar la inculpació de l'Estat en el judici contra la Tèrmica d'Andorra

El Fiscal General de l'Estat: Fiscal o advocat del Govern?

La veritat és que no ens ha estranyat gens l'ordre del Fiscal General de l'Estat dirigida al Fiscal de l'Audiència de Castelló perquè que retirarà l'acusació contra el president d'ENDESA -empresa pública de la qual depèn la Tèrmica- en la querella criminal per delicte ecològic presentada al jutjat de Vinaròs per la contaminació de més de 200.000 hectàrees de boscos a les comarques dels Ports i el Maestrat.

Ens ho temíem: apuntem molt alt Fa dos anys, quan comprovàrem les implicacions polítiques que es derivaven de les actuacions judicials, pensàrem que hi havia moltes probabilitats que passarà el que ha passat. Comprovàrem que l'empresa pública ENDESA dissenyava els plans d'explotació de les seues centrals d'acord amb directrius que emanaven del propi Ministeri d'Indústria. Qualsevol atac al model de producció d'electricitat decidit per la Companyia es convertia, automàtica-

ment, en un qüestionament de la política energètica del Ministeri d'Indústria i, per tant, del propi govern. El procés contra la Tèrmica d'Andorra és una demostracióque l'únicque importa als senyors del Ministeri d'Indústria és produir electricitat coste el que coste i sense tindré en compte les conseqüències que per a la natura i la salut de les persones poden derivar-se de les seues decisions. Des del 1979, any en què començà a funcionar la Central, ja ho va fer superant els màxims autoritzats per a emissions d'òxids

de büfre i nitrogen. Los mesures correctores que podien haver reduït la contaminació no s'adoptaren perquè feien minvar els guanys.

El paperot del Fiscal General: se li rebel·len els fiscals El Fiscal General de l'Estat és un

càrrec més polític que jurisdiccional, ja que el dessigna el govern al marge del poder judicial. Açò, junt al fet d'ocupar el vèrtex de la piràmide jeràrquica en què es configura l'organització i funcionament del Ministeri Fiscal -és a dir, sota la seua autoritat es troben els fiscals dels jutjats i tribu-

nals de tot l'Estat el converteix en un defensor de la política del govern dins dels jutjats i tribunals.

Aquesta manca d'independència del Ministeri Fiscal ens va fer intuir que la valenta querella criminal presentada pel Fiscal de {passa a la pàgina 3)

La marjal de Pego-Oliva: una mala història interminable No es tracta d'exposar, de nou, els enormes valors naturals de la marjal de Pego-Oliva, una de les zones humides amb millor qualitat d'aigües de tot el País Valencià. Malauradament, però, hem de tornar a parlar de propostes irracionals per al seu futur.

No a la incineradora!

El passat dia 16 de febrer i convocats per la Coordinadora Anti-lncineradora, més d'un miler de persones ens manifestàrem en contra de la Incineradora que el Consell Metropolità de l'Horta a través de Fervasa, vol instal·lar als municipis de Quart de Poblet/Aldaia. La manifestació, recolzada per un gran nombre d'entitats, sindicats i partits, va constituir un èxit absolut, circumstància especialment notable si tenim en compte que el problema dels residus està convertint-se en un dels eixos principals del moviment ecologista.

1

La història és de sobres coneguda, però convé tenir-la molt present: en 1970, el Consell de Ministres aprovà la dessecació de la marjal per destinar-la a conreus.

L'Institut per a la Reforma i el Desenvolupament Agrari (IRYDA) hi va soterrar centenars de milions de pessetes en un projecte de dessecació i concentració parcel.lària, sense aconseguir absolutament res. Durant anys hem vist les canonades i les infraestructures per a bombar aigua... inundades! Després de les transferències d'agricultura al govern autonòmic, es reprèn ei projecte

amb força. El senyor Gonzalo Carbonell, lligat a la Conselleria d'Agricultura, es converteix en el Dessecador Major de lo Regne.

Noves inversions i la natura, fent de les seues: la marjal es trobava amb uns nivells d'aigua excel.lents. Compàs d'espera. Els tecnòcrates anuncien noves inversions -amb diners públics, és clar!- per a uns terrenys privats.

La paraula del President A partir de l'estiu del 91 hi ha una intensificació de la campanya de/ en els mitjans de comunicació a (passa a la pàgina 2)

1992

GENER-FEBRER

GENER-FEBRER 1992

Assemblea General de la Federació Ecologista del País Valencià S'ajorna el balanç fins a començaments d'abril

Tèrmica d'Andorra pàg. 1 i 3 Pego-Oliva pàg. 1 i 2

Ara fa un any aproximadament que en l'extinta Coordinadora del Bosc es va plantejar el debat sobre el nou model

Incineradora pàg. 1

organitzatiu que caldria bastir per a l'ecologisme valencià.

Reunió de la FEPAV pàg. 2

coordinació dels grups i, per una altra, hi havia la postura

Un sentència curiosa pàg. 3

d'Acció Ecologista Agró i alguns altres grups, que

Catarroja: aigües tèrboles pàg. 4

termini d'un any en una organització independent,

Per una banda hi havia la postura -majoritària- de fer una

Reunió de la CEAN pàg. 4 Dossier «Ecologisme» pàgs. 5 a 8 Fons de Documentació pàg. 9 Història de l'Ecologia pàg. 10 Patents d'éssers vius pàg. 11 Conferència de Brasil pàg. 12

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per a la defensa i l'estudi de ia natura al País Valencià

propugnava un procés d'unificació que acabarà en el pluralista, descentralitzada i antiburocràtica. Indicàvem que e! procés hauria de poder ser reversible -sense traumes- per a aquells col·lectius que, una vegada acabat el termini de temps, pensaren que no els interessava.

Com era previsible, la nostra postura va ser rebutjada i es va constituir la FEPAV. Allò que potser ja no fóra tan previsible, sinó que més aviat va resultar una mica incongruent és que la FEPAV decidirà que la seua seu fos La Casa Verda i que, a més, la seua Gestora estigués formada per Acció Ecologista Agró (el grup que havia vist rebutjada la seua alternativa) i ACE. Açò, que només era una absurda manifestació de «mala consciència», podria ser entès -tal i com ha passat- com mala fe: si el projecte de la FEPAV isquera bé, seria a pesar d'Acció Ecologista Agró, cas d'eixir malament és per culpa d'Acció Ecologista Agró.

propostes per al futur. Doncs, bé, fins el dia de l'assemblea cap grup no havia presentat cap paper. L'unic grup que al final presentà un escrit, el Grup Ecologista Radical (Eco-Rad), ho feia el mateix dia de l'assemblea.

Desafortunadament, la premsa del dia 15 (abans de la reunió!) es feia ressò d'unes suposades «tensions» (entre Acció Ecologista Agró i altres grups) en l'Assemblea de la FEPAV; les notes de premsa de «El País» i «Levante» reproduïen argumentacions del paper d'Eco-Rad. Per acabar-ho d'adobar, a la reunió no assistiren un nombre significatiu de col·lectius ecologistes.

A !a recerca del boc emissari

La reunió del dia 15 de febrer El 15 de febrer, a l'any de la constitució, la FEPAV tenia previst fer el balanç de la seua trajectòria.

Atesa la importància de la reunió, la Gestora havia instat els grups perquè hi presentaren papers per escrit sobre el balanç d'actuació i El Camp de Morvedre Sani Josep, 11 46520 Port de Sagunt L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València (tlf. i fax: 96/3917864)

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a.

46600 Alzira (tlf.: 96/2400221) La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

Aquestes suposades «tensions», inventades i filtrades a la premsa, només que han funcionat com a cortina de fum per ocultar la realitat: l'assemblea de la FEPAV no tenia massa coses a dir; no havia preparat una reflexió perquè, senzillament, els grups no s'han

implicat en aquesta formula organitzativa més enllà d'allò que ho feren en l'antiga Coordinadora del Bosc (molts ni tan sols han acudit a les reunions). Que hom puga estar d'acord, o no, amb aquesta apreciació és perfectament normal i, a aquestes altures, potser ja totalment irrellevant. El que ja no és normal és que en el paper d'Eco-Rad (a banda de l'autobombo i la «teorització» sobre la seua puresa ideològicoecològica) i les anàlisis anacolútiques sobre la marxa de la FEPAV («si bé s'han fet coses, en quantitat i qualitat, l'avaluació no pot ser excessivament optimista»), es faça esment d'Acció Ecologista Agró com una de les causes del mal funcionament de la Federació, una mena de cavall de Troia que: «no se'n van perquè no poden, i no poden ser dins perquè no volen»(sic). A més s'acusa la Gestora (integrada per AEA i ACE) de no assumir les seues funcions.

Aquesta anàlisi hauria estat totalment raonable fa un any i, si d'hagués funcionat amb un mínim de lògica, hagués dut aparellada la presència d'Acció Ecologista Agró en la FEPAV com un grup sense cap responsabilitat especial, ni més ni menys.

Ara bé, el que és un fet absolutament lamentable, i que nigú no pot negar, és que després de participar en un projecte que havíem dit públicament i francament que no era el més adequat, després d'haver participat com a grup en les comissions que han fet alguna cosa (Residus i Energia), després d'haver posat al servei de la Federació la nostra infraestructura (fotocòpies, locals, fax, telèfon, permanent), després que el nostre representat a la Gestora haja assistit a multitud de reunions, enviaments als grups, rodes de premsa, convocatòries, e t c .

Després de tot açò, cal estar una mica obnubilat per cercar raons de la poca marxa de la FEPAV en aquells que sí que han fet les coses i no en aquells que no han fet allò que els tocava.

JUANJO VILLANUEVA

La marjal de Pego-Oliva: (Ve de la primera pàgina'

Dipòsit legal: 1692-1985

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Joan Carles Martí, Paco Molina, Voro Miralles, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva Maquetacio Satur Villanueva Mateu Otero Col·laboradors gràfics Manolo Roldan, Carlos Lario, Àngel Juan Vista de la marjal

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització.

favor de la conservació de la marjal. Davant un estat d'opinió majoritari a favor de la conservació, el president Lerma anuncia l'abandonament dels plans de dessecació i la declaració de la marjal com a espai protegit.

Un any després, la Conselleria del Medi Ambient i, en concret, la Directora General Maria Dolors Nomdedeu, proposa dessecar un tant per cent molt elevat de la marjal. Per què? No ho sabem. Potser per ignorància, o per cessions a les pressions del Partit Popular, o dels propietaris i/o especuladors de Pego, potser una nova fase de la guerra de l'aigua entre Dénia i Pego...

Per la nostra banda, simplement anunciem que, cas d'oficialitzar-se el projecte, organitzarem una campanaya junt amb organitzacions conservacionistes de l'estat i europees per tal d'oposar-nos al que seria una mostra de barbàrie... i afirmem que som optimistes respecte del resultat final. I que cadascú carregue amb les seues responsabilitats.

2

1992

GENER-FEBRER

Judici contra la Térmica d'Andorra (ve de la página 1) l'Audiéncia de Castelló podia ser interceptada, retallada o, fins i tot, anul.lada des de Madrid; tal i com ha passat. Que no hi ha fonaments jurídics que justifiquen aquesta interferencia, ho deixa ben palés la simple lectura de l'article 15bisdelCod¡ Penal; així com els acords de les Juntes de Fiscals de Castelló, de Barcelona i del Tribunal Suprem -dotze vots contra tres (un d'aquests tres el del propi Fiscal General)-, oposant-se a la intromissió del Sr. Leopoldo Torres. Pero aqüestes discrepáncies internes queden, amb Tactual legislado, en accions testimoniáis ja que, per imperatiu legal, al final preval la decisió del Fiscal General per damunt de la de tots els altres.

En aquesta situació, qui ix mes malparat és el Ministeri Fiscal com a institució, amb una pérdua de credibilitat entre els ciutadans que veuen com l'activitat acusatoria, en determináis processos, está condicionada per motivacions ex-

trajurídiques.

En base a tot agó, ¡ tal com hem dit al principi, acordárem modificar la postura d'Acció Ecologista Agro que, fins aleshores, havia estat la de simples denunciants i passius adherents a la querella criminal; passant a constituir-nos en acusació particular junt amb el Grup Ecologista de Vilafranca, la Colla Ecologista de Castelló i el Grup Ecologista Otus de Terol.

Peí fet de ser part acusadora en el procés, podrem obviar les ordres del Sr. Fiscal General de l'Estat, actuant amb absoluta independencia i mantenint, fins i tot augmentant, les peticions de condemna que inicialment demananva el Fiscal de Castelló en el seu Escrit d'Acusació.

La transcendencia de la decisió Al marge d'aquestes consideracions jurídiques, cal tindre en compte que l'objete principal de la interferencia del Fiscal General de l'Estat no és altre que barrar el

Comentaris a una sentencia absolutoria per delicte ecológic La llei i la protecció de l'entorn: camins tortuosos

Paperera de Buño\ El passat 23 de desembre, el jutjat de penal núm. 12 de Valencia va dictar sentencia absolutoria en el procediment sobre delicte ecológic seguit contra el propietari d'una paperera situada al terme municipal de Buñol. Les actuacions judicials van iniciar-se per una denuncia presentada peí grup ecologista de Chiva «Enebro». Els fets eren molt clars i el judici semblava guanyat. Pero...

Detallem el cas com a mostra de les dificultats amb qué es troba la persecució de delicies ecológics i com només una actitud vigilant per part del grups ecologistes pot fer venir operatius aquests mecanismes. Reflexionar sobre una sentencia com aquesta, que declara innocent el responsable d'una fábrica els vessaments de la qual contaminen -a la vista de tothom- un paratge natural, pot ser-nos útil per conéixer millor aquest camí, el judicial, que si bé no és l'únic que existeix per a lluitar contra les agressions medioambientals, sí que és un deis que mes repercussió teñen en l'opinió pública.

Contaminació elevada De la lectura de la sentencia po-

dem observar que s'hi dona per provat que la fábrica de paper contaminava; textualment llegim: «los vertidos líquidos que salían al exterior de una fábrica de papel, sita en el camino de Godelleta, de la localidad de Buñol, (...) contenían un muy alto nivel de contaminación microbiológica, tratándose de aguas con una gran demanda de oxígeno, ricas en materia orgánica, fácilmente putrescible, las cuales primeramente recaían sobre una balsa, situada en las proximidades de dicha fábrica, y de ésta, algo más depuradas, pero todavía presentando un muy alto índice de contaminación microbiológica, y una demanda química de oxigeno superior a la máxima permitida por el Reglamento del Dominio Público

pas perqué que un tribunal no jutge un alt carree públie que, al cap i a la fi, no feia altra cosa que executar els plans energétics del Ministeri d'lndústria. Aconseguit agó i davant l'evidéncia, difícil de negar, de la mort massivad'arbres a les comarques contaminades, el judici continuaría contra els directius de la Central Térmica com si es tractara d'un conflicte local.

En aqüestes condicions, una vegada éxclós d'entre els acusats el president de la companyia propietaria de la Central, hi haurien moltes probabilitats que la sentencia fóra absolutoria atenent que els processats son carrees intermitjos -subordinats, en definitivaque no representen legalment la companyia ni els seus órgans directius. Peragóésclau lainculpaciódel Presidentd'ENDESA. Una sentencia absolutoria seria utilitzada contra els grups ecologistes per desacreditar-los; mentre que els convenguts de l'existéncia d'una relació causa-efecte entre el f uncionament de la Térmica i la contaminació deis Ports i el Maestrat, tornarien a pensar que la justicia es un «cachondeo».

Hidráulico, fluían a una acequia de riego...». I malgrat aquest explícit réconeixement de l'existéncia d'una clara agressió medioambiental, el veredicte de la sentencia diuelsegüent:«Oue debo absolver y absuelvo libremente a Don ...del delito contra el medio ambiente de que venía acusado en esta causa».

No hi ha culpables No hi ha dubtes que existeix una considerable incongruencia entre el que s'afirma com a fets provats i el veredicte de la sentencia. ¿Per qué aquesta incongruencia?. La contestació no és senzilla. Tampoc no és qüestió de tirar la culpa a la jutgessa que va dictar la sentencia. Per saber-ho, hem de repasssar l'article 347 bis del Codi Penal, on es tipifiquen les conductes que poden ser considerades delictives contra el medi ambient. I, no cal dir-ho, també és necessari conéixer com es va desenvolupar el judici mateix, on es valoren les proves i es qualifiquen els fets demostráis.

Hem de recordar que l'esmentat article 347 bis no és un exemple de claredat jurídica. Tipifica, efectivament, la conducta d'emetre o abocar, a l'atmosfera, al sol o a les aigües terrestres o marítimes, substancies contaminants. Pero, perqué aquesta conducta puga ser considerada delictiva i, en conseqüéncia, aplicar a l'autor alguna de les penes previstes, ha de reunir dues condicions: la primera, que els abocaments contradiguen liéis o reglaments protectors del medi ambient; i la segona, que aquests vessaments posen en perill greu la salut de les persones, o puguen perjudicar greument les condicions de vida animal, deis boscos, els espais naturals o plantacions útils.

Per tant, al judici oral calia demostrar -amb proves concloentsquel'acusat era culpable provant, en primer lloc, que existien els abocaments contaminants; en segon lloc, que l'acusat n'era el responsable; en tercer lloc que la cárrega contaminant deis vessaments contravenia liéis i reglaments protectors del medi ambient; i per últim, que els vessaments posaven en perill

Ginebres centenaris defoliats a Cinctorres

greu la salut de les persones o les condicions de vida de la fauna i flora. Era necessari que els fets reuniren aquests quatre requisits perqué tingueren la consideració de fets delictius.

Per on es va trencar el fil?

Qui havia de demostrar que aquest era un cas que reunia totes les premisses d'un delicte ecológic?. Lafased'instrucciódel procés es va fer al jutjat de Requena, a la jurisdicció del qual pertany Buñol. La investigació deis fets denunciáis queia, per tant, sota la competencia del Jutge d'lnstrucció de Requena i del Ministeri Fiscal.

Durant la vista oral quedaren suficientment provades dues de les quatre condicions. Tal com al principi hem dit, queda provat (era mes que evident i notori) l'existéncia del vessament contaminant, i que aquest ho era tant que superava els máxims fixats per la llei i els reglaments. Pero, en contrapartida, no s'hi aportaren proves concloents sobre si l'acusat era el responsable del funcionament de la fábrica de paper i, pertant, deis vessaments; ni que aquests reuniren (última condició) la consideració de greumentperillosos per a la salut de les persones, per a la vida animal, boscos, espais naturals i plantacions útils. Si no queda demostrat durant el judici que l'acusat era responsable del funcionament de la fábrica va ser per errors de tramitado imputables al jutge d'instrucció i al fiscal, que no confirmaren documentalment la relació entre l'acusat i la propietat de la fábrica. Efectivament, resulta que la propietat de la fábrica de paper pertany a una societat anónima i d'acord amb les nostres liéis penáis, en aquells supósits en qué a una societat li és imputat un fet delictiu, qui respon davant els tribunals ha de ser aquell que actué com a directiu o gerent. És' mes que sorprenent que aquesta relació laboral no es fera constar documentalment en la fase d'instrucció ni durant la vista oral.

Agó va ser utilitzat per l'advocat defensor al.legantque el séu client era un treballador de la fábrica i que no tenia responsabilitats directives.

El testimoni de la Conselleria de Medi Ambient o de quin compromís m'has tret Per altra part calia demostrar que els vessaments implicaven un perill greu per a la vida de les persones, de la fauna o de la flora o de plantacions útils. Per demostrar aquests fets el fiscal crida a la vistaoral,enqualitatdeperiten la materia, una inspectora de Sanitat Ambiental -departament depenent de la Conselleria de Medi Ambient-. Aquesta inspectora va declarar al judici textualment el següent:»...quenoconsideraque (los vertidos) puedan causar un grave daño para la salud (...) que sólo cabría un posible riesgo (...) que las infecciones por esa causa no es una enfermedad grave (...) y que en este caso considera que daño ecológico no existe ...»

Amb aqüestes declaracions la inspectora de la Conselleria de Medi Ambient exculpava, de fet, l'acussat i convertía un delicte ecológic en una simple infracció administrativa.

L'manca d'acreditació documental que implicara l'acusat en les responsabilitats del funcionament de la fábrica -imputable al fiscal- i l'afirmació des de la Conselleria de Medi Ambient que els vessaments no eren perillosos van ser les premisses que obligaren la jutgessa a dictar sentencia absolutoria.

No deixa de ser preocupant que siga la Conselleria del Medi Ambient qui córrega a l'auxili d'empresaris processats per contaminar espais naturals.

A títol de conclusió: no és suficient la denuncia deis delicies ecológics. A la vista d'aquesta sentencia i d'altres anteriors, cal que els col.lectius ecologistes intervinguen en el procés exercint l'acció popular. És la solució perqué no hi manquen proves. Presentats en les causes podem comprovar que no manquen documents provatoris i es pot proposar la realització de quantes proves siguen escaients per a la demostracióconcloent deis fets. I per suposat, es podrá contraposar ais peritatges de la Conselleria de Medi Ambient, els de técnics i científics independents i veritablement compromesos amb la defensa del medi natural.

GENER-FEBRER

1992

Aigües cromades En la denúncia que vam presentar a la Fiscalia de l'Audiència de València (Veg. Butlletí anterior) es feia constar, entre altres coses, que en l'anàlisi oficial signada pel Cap de Secció del Laboratori de Salut Pública del Servei Valencià de Salut, amb data de 21 de juny de 1991, a la qual hem tingut accés, es detecta una concentració en la xarxa d'abasti-ment de 56 micrograms/litre de crom hexavalent. Se superava, per tant, el màxim establert per la normativa (R.D. 1138/90, Reglament Tècnico-Sanitari per a l'abastiment i control de la qualitat de les aigües potables de consum públic) fixat en 50 micrograms/litre, sense oblidar que als pous núm. 2 i núm. 4 apareixen, respectivament, 131 i 134 microgrames/litre. A més, s'hi indicava -a l'esmetada denúncia- que des de la data d'aquesta anàlisi fins al moment en què el Sr. Alcalde ordena el tancament dels pous -el 13 de setembre-, transcorren 85 dies; durant els quals, com a mínim, s'abasteix a la població amb aigua contaminada per crom hexavalent.

Vol una dosi de nitrats?

Però aquests no són els únics fets que es posaven en coneixement de la Fiscalia; també assenyalàvem que, malgrat que les concentracions de nitrats en la xarxa d'abastiment superen sistemàticament els valors màxims establerts per la normativa arribant en ocasions a quadruplicar-los i quintuplicar-los, a l'igual que amb els sulfats que també dupliquen els màxims admissibles-, l'Ajuntament de Catarroja no ha advertit la població en cap moment dels riscos per a la salut que pot comportar el consum domèstic d'aquesta aigua. Cal ressaltar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS), des de 1985, recomana que la concentració de nitrats en l'aigua potable no supere els 10 miligrams/litres (mg/l).

Fins ací els fets, corroborats per les anàlisis aficials de 15 d'abril i 21 de juny del 91, i dels quals guardem còpia als nostres arxius, a disposició de qui vulga consultar-les.

Embolicar la troca Front a açò, en un intent d'eludir responsabilitats, el Sr. Cubillos publica en el Butlletí

És potable l'aigua de Catarroja?

Un còctel perillós Acció Ecologista Agró, a la vista de la confusió creada per les informacions contradictòries i veritats a mitges difoses pels portaveus municipals a través de la premsa i referents a l'aigua d'abastiment públic de Catarroja, considera necessari aportar algunes dades que aclaresquen la situació

Municipal aparegut al desembre passat un desafortunat «Manifiesto sobre el Agua de Catarroja», en el qual es diu: «se ha comprobado que todo procede de un error del propio Servicio Valenciano de la Salud, al cuantificar defectuosamente la pràctica anàlitica, según las conclusiones del 2 de diciembre de 1991, quedando demostrado que la concentración en la red es mínima y no tòxica». I afegeix: "que la situación sanitària del agua no era alarmante, lo demuestra el hecho de que el escrito de Conselleria llega al Ayuntamiento el 12 de septiembre de 1991 y los anàlisis habían sido realizados respectivamente tres y seis meses antes, o sea se retrasa la remisión de los anàlisis al Ayuntamiento varíos meses.»() Aquesta última «prova» aportada pel Sr. Cubillos quasi no mereix comentari ja que, en tot cas, l'única cosa que demostra és la ineficàcia del Servei Valencià de Salut. Res més.

Hem d'admetre, en canvi, la possibilitat que s'haja produït un error en la determinació analítica del crom corresponent al 21 de

juny, però això cal demostrar-ho amb dades, amb noves anàlisis i, per suposat, de les mateixes mostres a partir de les quals es feren les primeres determinacions. No s'hi val que ens diguen que en l'actualitat no se superen els màxims, sense aclarir quina és la concentració actual, quin el grau d'afecció de l'aqüífer, ni quina la tendència futura del contaminant. No ens ho creiem.

No estem disposats a fer actes de fe en aquestes qüestions. Volem veure resultats analítics, dades concretes, tal i com preceptua el R.D. jacitat, que en l'article 25 diu: «corresponde a las empresas proveedoras y/o distribuidoras de aguas potables de consumo publico la ejecución material de los anàlisis y controles de las aguas a que se reiteren los dos artículos anteriores, así como la adoptción de las medidas oportunas para que los resultados de las mismas sean de publico conocimiento,...». Aqueix és el dret de qualsevol ciutadà, dret que el Sr. Cubillos, en una magnífica mostra d'autoritarisme ha vulnerat clarament, en impedir l'accés a les anàlisis, fins i tot als representants de l'oposició

municipal. ^A què ve tant de secretisme, Sr. Alcalde, si no té res a amagar?, <,Com pot garantir vostè que no existeixen riscos sanitaris en el consum de l'aigua de Catarroja, si resulta que en l'anàlisi de 15 d'abril passat apareixen, en la xarxa de distribució 293 mg/l de nitrats i 525 mg/l de sulfats (quan els màxims admissibles són, respectivament, de 50 i 250 mg/l) i indicis d'altres substàncies tòxiques com ara arsènic i mercuri?, ^Haurem d'atribuirtambé aquests resultats a errors en les determinacions analítiques?.

Les responsabilitats En última instància, si les responsabilitats de la contaminació amb crom de l'aqüífer són de l'Ajuntament de Catarroja -com a empresa subministradora-, del Servei Valencià de Salut -com a organisme supervisor-, de l'empresa Durokrom -com a generadora de l'abocament contaminant-, o de tots tres, és una qüestió que haurà de determinar el Fiscal; això, però, no ens impedeix de fer les nostres pròpies valoracions: Resulta evident la ineptitud del Servei Valencià de Salut, com també ho és la doble responsabilitat de l'Ajuntament de Catarroja, per una banda com a empresa distribuïdora -responsable, per tant, del control de la qualitat de l'aigua que subministra-; i, per altra, com a organisme amb competència inspectora sobre les indústries del seu terme municipal, així com sobre els processos i abocaments que aquestes realitzen.

En realitat, l'assumpte de la contaminació per crom no ha fet més que mostrar la pèssima qualitat de l'aigua que se subministra a les llars de Catarroja, però, per damunt de tot, s'ha fet ben evident el menyspreu que els «responsables» senten per les persones que administren, fins al punt de jugar amb la seua salut com si es tractés d'una qüestió intrascendental.

Cal dir, d'una vegada i clarament, que l'aigua de Catarroja no és potable, ja que supera -en diversos paràmetres- les concentracions màximes establertes en la legislació vigent per a ser considerada com a tal. És desaconsellable, per tant, el seu ús com a beguda i també per a cuinar, ja que pot comportar riscos per a la salut.

Informe de la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) Actes de les reunions

*

Durant els dies 11 i 12 de gener es va reunir a Barcelona la CEAN. Entre altres coses s'hi va tractar: *

La denegació de la pròrroga a lalLP.

*

La celebració a Barcelona els dies 28 i 29 d'abril de la «Conferència Catalana per un Futur No Nuclear», on es presentarà la Carta Mundial de l'Energia i la versió catalana de l'últim número del Worldwatch Paper sobre energia.

*

*

*

Paral·lelament a la Conferència Mundial del Medi Ambient de Rio de Janeiro, se celebrarà una Conferència d'Organitzacions No Governamentals amb la paricipació de 150 països i 850 representants. La proposta de resolució (en anglès, 160 pàg.), podeu demanar-la aAEDENAT. D'ací a un parell de mesos es fixarà la data d'un fòrum on discutir i aprovar el text alternatiu.

CEPAd'Andalusiaproposàde discutir-lo en el marc de les jornades que realitzaran sobre ecologisme social i desenvolupament sostenible.

El WISE va presentar el seu Butlletí quinzenal «Energia 2000». Subscripció: 5.000 pts./any.

La Confederació Sindical de CC.OO. en el seu recent Congrés s'ha definit, per primera vegada, contra l'energia nuclear.

*

*

L'accident de Garona de 1975 -tot i que no necessàriament va ser una fuita- va dur aparellada una descàrrega radioactiva que, fins i tot, va superar els límits aleshores admesos.

Degut al temps transcorregut ja seria possible el fet de detectar l'impacte d'aquesta descàrrega sobre la població, per la qual cosa s'exigeixen estudis epidemiologies.

Han estat detectats incidents a Almaraz II en la construcció dels bastidors metàl·lics que permeten augmentar la capacitat d'emmagatzematge de residus a la piscina. A més, hi ha hagut dos avisos per trencaments en el circuit secundari i un incendi a les turbines.

També es va comentar a la trobada la necessitat de controlar el recorregut del «tren nuclear» que transporta a França els residus del buidat de Vandellòs I.

Debats Campanya contra el Pla Energètic Nacional (PEN) L'acció que sota el lema «una pesseta per a les energies netes» es va realitzar a Madrid, Albacete, Múrcia, Conca, Còrdova, Barcelona, Mollet, Burgos i altres llocs, va tenir un bon acolliment popular i en la premsa.

La marxa del 20 d'octubre a Garona va aplegar unes 600 persones. La pintada del reixat de Vandellòs I -també el 20 d'octubre-

tingué prou ressò en els mitjans de comunicació.

Les mocions contra el PEN als Ajuntaments han arribat a trescentes. Alguns grups les han presentades administrativament en tots els municipis de la seua circumscripció i, després, en faran el seguiment on tinguen gent; d'altres grups encara no n'han presentada cap, però les estan preparant.

Greenpeace i Adenat han comparegut en la Comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats, però ni les «senyories» ni els mitjans de comunicació els han fet massa cas (si voleu fotocòpia de la compareixença, demaneu-nosla); el febrer compareixerà Aranzadi i, després, es votarà amb les al·legacions i modificacions (mínimes) incloses. No passarà al Ple; el govern no té massa interès a divulgar el tema obertament, només ho va fer per justificar davant de les elèctriques la moratòria de Valdecaballeros.

Hom valorà com a molt dificultós el fet d'interessar a l'opinió pública en el PEN i es constatà que la via passa per relacionar-lo directament amb objectius i problemes concrets.

Incineradores Preocupa la proliferació d'incineradores de residus sòlids urbans (algunes fins i tot intenten dissimular-les tot ubicant-les en plantes de reciclatge) i es va denunciar la utilització de fons de la Comunitat Europea i del Pla d'Energies Renovables per fi-

nançar-les. Com que algun grup ecologista ha acceptat les incineradores, la CEAN ratifica l'opibió en sentit contrari. Com a alternativa a les de residus sòlids urbans, es defensa el reciclatge i per a les de residus hospitalaris, l'esterilització. Greenpeace convocarà una reunió sobre el tema a la qual es proposa que conviden la CEAN i la CODA; a partir d'ací podria bastir-se una coordinació específica sobre el tema. Les persones interessades, adreceu-vos a Greenpeace.

Impostos verds.

En la CE es discuteix la proposta de gravar mitjançant impostos les emissions de CO2 i/o el consum energètic amb la finalitat d'internalitzar els costos ambientals de l'energia. El govern espanyol hi està en desacord. La CEAN ja es va definir a favor de l'augment dels impostos sobre els derivats del petroli a mida que minve llur preu. El tema, però, té la importància suficient com per iniciar-ne una discussió a fons.

Acords Continuar la campanya de presentació de mocions als Ajuntaments i altres òrgans de l'Administració (consells comarcals, governs autonòmics...). El Comitè de l'Ametlla rebrà i centralitzarà la informació sobre les mocions presentades i respostes rebudes. Contactes: Eloi Nolla, 43860, L'AMETLLA DE MAR Tf. 977/493037, FAX 977/456838 (a l'atenció de'Eloi o de Franquin).

Començar a treballar en el tema dels riscs i les assegurances.

La CEAN participarà com a entitat col·laboradora en la Conferència Mundial «Energia per a un Món Sostenible» organitzada per AEDENAT a Madrid. Estudiarem la realització d'accions en tot l'Estat durant aquestes dates.

La propera CEAN tindrà lloc a Burgos; s'hi actualitzarà el directori i el llistat de membres i observadors. És per això que tots els grups han de ratificar la seua pertinença si volen ser considrats com a membres. La informació prèvia podeu enviar-la a Nicolàs Sosa (Apdo. 805,37080 SALAMANCA, tf.

923/238429).

S'accepta l'oferiment del Comitè de l'Ametlla de Mar de muntar un recital amb Lluís Llach coincidint amb l'aniversari del tancament de Vandellòs I. Els beneficis es destinarien a la CEAN però en cas de resultar deficitari el Comitè de l'Ametlla es responsabilitza de les pèrdues.

1992

GENER-FEBRER

EL FUTUR DE A DEBAT Diverses opinions sobre com fer les coses Ja en l'última Assemblea General del grup constatàrem la mancança en el Butlletí de materials de reflexió; reflexió que, potser, tenim una mica abandonada des de fa temps en Acció Ecologista Agró. Per iniciar el tema, hem aprofitat una selecció de materials d'un debat convocat per l'Assemblea Ecologista de Catalunya. Hi teniu un ventall d'opinions al voltant del lema «El futur de l'ecologisme a debat». Amb una introducció de Jordi Bigas, Els agents de la conspiració socioecologica -a la qual ens agradaria de matisar que Acció Ecologista Agró no pot arribar a la «categoria» de grup semiprofessionalitzat (durant anys hem tingut un permanent malpagat per atendre les tasques burocràtiques que generen la Casa Verda i quasi 1.000 socis)-. A continuació reproduïm la lletra de convit al debat i la comunicació de I Assemblea Ecologista de Catalunya, a la qual -al nostre'parer- se li pot atribuir un excés de maniqueisme en la divisió (també organitzativa) entre ecologisme de «defensa ecològica» i «ecologisme radical» o «d'alternativa social» i una reiteració de l'ecologisme com a «missatge», parauleta que no ens agrada gens; tal i com deixen veure els interessants articles de Ramon Folch: «Una nova moral per al segle XXI» i Vicenç Fisas: «El fonament ecològic d'un moviment més ampli», les qüestions no són tan ximples.

Conclou la selecció amb dos articles: «Dels agricultors als ecologistes» i «Dels ecologistes verds als verds ecologistes».

Els agents de la conspiració socioecològica Jordi Bigas Està en crisi el moviment ecologista?. Si es llegeixen els diaris i revistes, hom creuria que l'ecologisme, el seu missatge, guanya dia a dia nous espais i adeptes.

Semblaria que la «conspiració civil sociecològica» conquista de dia en dia un protagonisme i un respecte més gran.

L'any 1992 coneixerà esdeveniments molt importants, com la cimera de la Terra que tindrà lloc la primera quinzena de juny a Rio de Janeiro (Brasil). A més, la commemoració del col·lapse demogràfic americà -el cinquè centenari-, l'aniversari de l'ocupació del Regne de Granada (el nostre Kuwait?), l'Expo de Sevilla, les Olimpíades i d'altres celebracions seran motius de reflexió respecte als models industrials destructius de la dècada dels noranta.

A tot això hom l'ha engoblat sota l'eslògan «The Year of Spain» així batejava el setmanari Newsweek tot el que se'ns vindrà a sobre-. A tenir en compte que l'any d'Espanya no és ni l'any de la natura, ni l'any de la pau, ni l'any dels pobles (els d'aquí i els del Tercer, ara «l'altre» món).

Però, atenció!, una qüestió és el missatge i una altra els missatgers. Als nostres països, com arreu d'Europa, però amb endarreriment i una mica esbravats, actuen ja d'altres «agents ambientals» diferents dels tradicionals. El concepte de moviment ecologista que incloïa, fins fa poc, els col·lectius ecologistes, algunes «personalitats» i publicacions, a hores d'ara ja no és massa operatiu. Fóra interessant de

comprendre quins són els agents o conspiradors que treballen i actuen per una societat ecològica.

Descriure'ls és molt important per comprendre la realitat de l'activisme ambiental o ecològic.

1. Els grups ecologistes de base -uns tres-cents col·lectius als Països Valencians-continuen desvertebrats i anquilosats en un sistema organitzatiu poc útil. Tots junts podrien bastir estructures, serveis especialitzats o engegar campanyes contundents. A hores d'ara el sistema de militància voluntarista pot omplir espiritualment els components dels grups, però el seu impacte és sovint (amb perdó) irrellevant.

2. Els grups ecologistes semiprofessionalitzats o professionals tenen molt poca implantació. Hi ha dues oficines de Greenpeace i el GOB a les Illes; Acció Ecologista Agró, DEPANA i ADENC són les úniques estructures que combinen militància amb empleats administratius remunerats. És evident que arreu d'Europa, aquests grups tenen cada vegada més protagonisme i poden tant avaluar l'efecte de les seves campanyes com

planificar-les i pressupostaries prèviament.

3. El reclam ambiental és cada vegada més important. Tant per als partits del sistema polític, com per a l'Administració i el món comercial. Tots «fan coses» pel medi ambient, però manquen sistemes de control social d'allò que és veritat i del que és, senzillament, propaganda barata. Això connecta, evidentment, amb els esforços de la indústria anti-contaminant, l'eficiència energètica i els anomenats «ecoproductes».

A banda de les iniciatives de la indústria convencional, a poc a poc, van sortint iniciatives empresarials en el terreny de l'agricultura ecològica, la salut natural i integral, així com diversos serveis.

4. Hihaaltresagentssocialsque, si bé no són pròpiament ambientals, sí que estan preocupats per aquests problemes i els incorporen -en major o, sovint, en menor grau- a les seues preocupacions i activitats: són els sindicats, les associacions de consumidors, les organitzacions veïnals, pacifistes o feministes, que duen a termini iniciatives que vehiculitzen propostes a persones allunyades del discurs ecologista.

5. Els Verds i altres iniciatives d'ecologia política són uns nous agents que a poc a poc van consolidant-se, malgrat el seu reduït èxit electoral i la seua incidència social poc rellevant. De vegades mantenint unes relacions cordials amb altres moviments i de vegades tibants. Tots els agents del canvi ambiental no van en la mateixa direcció ni viuen en

5

harmonia: sovint entren en conflicte; el sectarisme i el sentit competitiu fan que part de les energies es dediquen a la confrontació inútil i irrellevant.

6. Els col·lectius professionals, tant dins de l'Administració com en altres àmbits, com ara les universitats o l'associacionisme, són uns agents amb força impacte social. Les sensibilitats ambientals van creixent entre arquitectes, enginyers, ensenyants, treballadors de la salut, biòlegs i geògrafs.

7. Els mitjans de comunicació tenen una forta influència en la conformació de sensibilitats i hàbits. És evident que no hi ha cap revista ecologista estable, però sí que els suplements de ciència, salut, seccions de societat, política i fins i tot economia, van deixant lloc als temes ambientals.

Aquests agents són molt importants, i la recerca d'espais informatius constitueix una part important dels esforços dels col·lectius i iniciatives verdes.

En definitiva, els ecologistes aquelles i aquells que es defineixen com a tàls- no estem sols.

Si comprenem tot l'entramat d'agents ambientals, intemtem aprofondir en un discurs més global que incloga la incorporació d'una nova ètica i moral, podrem contribuir ambeficàciaperferfront atots els desequilibris ambientals i socials que comporta l'actual model de desenvolupament. Així i tot, caldria no oblidar que, per dur a terme tota aquesta alternativa sociecològica, caldria «sortir a fora per trobar solucions per aquí a dins»

GENER-FEBRER

1992

Lletra de convit al debat per part de l'Assemblea Ecologista de Catalunya Vivim moments històrics a nivell mundial. El capitalisme, en la seva versió democràticoconsumista, s'espandeix per tot el món. El comunisme ha mort, diuen, i una febre conservadora i reaccionària s'encomana arreu en nom de la llibertat(l). L'enemic per excel·lència del capitalisme, /'alternativa (?) viva i real s'ha esmicolat estrepitosament. El món ara ja només té un amo. L'imperi més gran de tota la història comença els seus dies de regnat.

Paral·lelament a aquesta èpica i civilitzada convulsió internacional, els partits verds retrocedeixen de forma generalitzada o pateixen símptomes d'estancament. A casa nostra, l'ecologisme político-electoral fracasa sense pal·liatius. Els grups de base de l'ecologisme social desapareixen o hivernen mentre els col·lectius conservacionistes són gairebé els únics que es mobilitzen o s'organitzen.

El mediambientalisme és present en tots els programes dels partits polítics institucionalistes. El capitalisme verd emergeix i l'ecologisme és popularment considerat únicament com a defensa de la natura. La idea ecologista de transformació i subversió social és majoritàriament ignorada, oblidada o refusada.

Tot això fa que les persones qu? integrem l'Assemblea Ecologista de Catalunya ens preguntem sobre el futur de l'ecologisme, sobre les perspectives d'aquest moviment, d'aquesta filosofia o ideologia que per a nosaltres és una alternativa global al sistema, i per altres tan sols un moviment sectorial i mediambientalista.

La resposta a aquest interrogant ens sembla que té una importància trascendental, tant per al futur del moviment com per a un hipotètic canvi social; per això creiem que les nostres respostes com a integrants de l'A. E. C. són pera nosaltres insuficients, i volem tenir, debatre, comentar i escoltar les respostes que pugueu donar les persones i organitzacions que, com nosaltres, us bellugueu en aquest món tan heterogeni com és el moviment ecologista. &%

Ponència presentada per l'Assemblea Ecologista de Catalunya Quan parlem d'ecologisme, en realitat, hauríem de parlar d'ecologismes. Però, tot i la gran diversitat de matisos, podem agrupar dos tipus marcadament diferenciats d'entendre l'ecologisme: l'ecologisme de defensa ecològica i l'ecologisme d'alternativa social. Tenir molt present aquesta realitat a l'hora de fer qualsevol anàlisi o plantejament ens pot ajudar a veure més clar el futur. Del passat ja trobarem una altra ocasió per parlar-ne, encara

que siga inevitable recórrer a ell per saber qui som i què volem.

D'aquests dos ecologismes, el primer, el de defensa ecològica, està configurat majoritàriament per grups naturalistes i conservacionistes que actualment són els col·lectius amb més activitat i ressonància. El seu ecologisme és de lluita i reivindicació mediambiental, sense que generalment existeixi un plantejament d'oposició directa i d'alternativa al tipus de sistema socio-econòmic

imperant. La seva pràctica pot comportar, de retruc, un perfeccionament ecològic de la societat capitalista.

En el segon ecologisme es poden englobar grups d'ecologisme urbà, col·lectius de base d'ecologisme assembleari, partits verds i grups alternatius i ecollibertaris. Aquest és un ecologisme que en la seva arrel conté una crítica radical al sistema de valors capitalista/consumista. En la seva essència planteja la necessitat d'una alternativa global i d'un recanvi dels valors morals que condueixen l'actual societat, ja que veu una contradicció insuperable entre el creixement econòmic capitalista i el manteniment de l'equilibri ecològic del planeta. És l'ecologisme entès con a nova filosofia o ideologia. Com a Assemblea Ecologista de Catalunya ens posicionem clarament dins d'aquest ecologisme d'alternativa social. Ara bé, la realitat actual ens constata que aquesta concepció és socialment ignorada, desconeguda o rebutjada; entenent-se popularment per «ecologisme» només la defensa del medi ambient. La societat consumista està incorporant i desvirtuant sense gaires problemes aquesta reivindicació donant pas al capitalisme verd.

Aquesta realitat, però, és fruit de la pràctica duta a terme per tots els col·lectius i persones, sense excepció, d'aquest ecologisme d'alternativa social. Malgrat existir aquesta crítica i alternativa, la praxis i el missatge han estat quasi bé sempre d'ecologisme de defensa ecològica, oblidant el contingut ideològic. I, quan hi ha hagut missatge alternatiu, ha estat realitzat des de posicions marginalis-

tes. La negació sempre ha estat l'eix del discurs ecologista, deixant arraconat el missatge positiu que porta intrínsecament.

Nosaltres pensem que els dos ecologismes esmentats poden i hauríem de ser complementaris des de la clara diferenciació i la pròpia auto-organització. Que trascendeixi socialment aquesta diferència depèn evidentmnt de l'ecologisme d'alternativa social.

Cal, doncs, escampar arreu aquest missatge, aquests nous valors i portar a terme la pràctica alternativa susceptible de ser realitzada. Si volem superar la situació degradant en què viu gran part de la humanitat i la devastació del planeta, cal subvertir els valors de l'individualisme egoista, del materialisme i del monetarisme, de la lògica i l'autoritat patriarcal i masclista, de la competitivitat i de la violència. Cal transmetre uns nous valors basats en la solidaritat, en la globalitat, en la feminitat, en la modèstia humana, en la limitació del planeta i en la capacitat de realització i de sensibilitat com a éssers intel·ligents.

Per a nosaltres no és suficient la necessària defensa ecològica, cal que la praxis d'aquest ecologisme d'alternativa social es reparteixi per igual entre la defensa ecològica i el missatge ideològic.

Un missatge, aquest, que s'hauria de concretar en dos tipus d'acció: la divulgació del propi missatge i la pràctica alternativa d'aquest tant en la quotidianitat com en la realització de projectes que reflectirien en la pràctica els nous valors ecologistes.

Creiem que si aquests dos vehicles no realitzen paral·lelament els seu camí, l'ecologisme difícilment transcendirà com a filosofia o ideologia capacitada per a superar la voraç societat consumista en què vivim. És absolutament necessari que aquest missatge s'introduexi en el teixit social i subvertixi els actuals conceptes de raonament i comportment social.

Fins ara, després d'uns quinze anys d'existència, l'ecologisme català ha demostrat no ser capaç de contagiar aquesta alternativa.

Bo seria, que deixéssim de banda personalismes, oportunismes, lluites per hipotètics espais electorals, puritanismes i vocacions marginals, per començar a fer viable aquest missatge prenyat de lògica i que exigeix una actuació més lògica de la practicada fins ara. En certa manera el repte de l'ecologisme és precisament que existeixi futur.

Assemblea Ecologista de Catalunya

6

1992

GENER-FEBRER

El fonament ecològic d'un moviment més ampli

DESARMAMENT

Vicenç Fisas i Armengol En acabar el segle i el mil·lenari, coneixem millor que mai les malalties endèmiques, ja siguin polítiques, culturals o econòmiques, que impedeixen el desenvolupament dels pobles i la dignificació de la mateixa espècie humana. Coneixem també els remeis més eficaços per combatre les quatre plagues del món contemporani: el subdesenvolupament, l'escassa aplicació dels drets humans, l'agressió al medi ecològic i l'armamentisme.

Aquests remeis no són altres que el desenvolupament, la universalització dels drets humans fonamentals, els respecte als límits que marca la natura i la desmilitarització.

Les interrelacions entre aquests quatre camins de pau són evidents, i podríem resumir-les en un únic objectiu genèric: satisfer les necessitats humanes bàsiques en un marc de respecte a la natura, o bé proporcionar seguretat als éssers humans, tant individualment com de forma col·lectiva, atenent els veritables problemes que amenacen la seva dignitat i supervivència.

Encara que aquests quatre grans blocs temàtics són de l'interés de molta gent, no queden gairebé reflectits en el discurs i la pràctica política tradicional, probablement perquè atendre en profunditat aquests problemes comportaria remoure els ciments de la nostra cultura política, que és insolidària amb els altres éssers humans i irresponsable amb la natura.

La cultura ecològica pot mantenir, però, aquest immens potencial transformador -tant a nivell individual com social- si és capaç de traduir i organitzar en propostes concretes els seus eixos fonamentals: la solidaritat, la responsabilitat, la coherència i la visió global de les coses. És, a més, un plantejament que revoluciona la pràctica política en la mesura que vincula les persones amb el seu entorn i les responsabilitza, és a dir, les converteix en subjectes actius, en protagonistes, del seu present i del seu propi futur; un propòsit en el qual hi poden participar tots els éssers humans sen-

se excepció ni exclusió.

El moviment ecologista, per tant, hauria d'estructurar-se de tal manera que acollís el màxim nombre de persones, grups i institucions que treballen o són sensibles a l'ecologia (en sentit tradicional), els drets humans, el desenvolupament humà i la desmilitarització, sense distincions ideològiques. El treball ecologista, entès en sentit ampli, ha d'abastar també les tres «D» que li són consubstancials (Drets humans, Desenvolupament i Desarmament), essent el motor d'un veritable complot social per canviar actituds, hàbits, polítiques i estructures, i amb un estil que permeti la participació de molts i diferents sectors, des d'organit-zacions no governamentals a bisbes.

La feina d'aquest ampli moviment ha de cercar també un equilibri entre tres aspectes bàsics: la pedagogia (que pretén canviar actituds a mitjà i llarg termini), la investigació (que permet donar consistència i credibilitat a la críti-

Una nova moral per al segle XXI Ramon Folch i Guillem El moviment ecologista continua essent més que un moviment. En concret, un proteic i indestriable conjunt de moviments, més brownians que vectorials. Una profusa difusió que tendeix a la confusió. És a dir, en la pràctica, menys que un moviment. I, tanmateix, les idees ecologistes es van difonent de forma progressiva. Això fa pensar que és millor el missatge que els missatgers. Segurament per aquest motiu té lloc el present debat.

Per començar, potser caldria adonar-se d'un cop que el missatge ecologista constitueix la més rellevant aportació ideològica sorgida en el darrer quart de segle i que és, per tant, indefugible punt de referència de qualsevol moviment de progrés, és a dir d'allò que tradicionalment en diem les esquerres. Per això, avui dia, una esquerra no ecologista és una esquerra estrictament anacrònica, una esquerra de dretes.

La crisi mundial de l'esquerra formal, justament, demostra que la litúrgia no pot reemplaçar la fe, és a dir, les idees en què creure.

Unes idees que, a les darreries dels segle XX, han de ser necessàriament de caràcter ecologista.

L'oposició a la injustícia, a

l'extorsió i a la prepotència, ha informat el pensament dels europeus decents en els darrers segles. Això s'ha traduït en posicionaments gradualment avançats que durant decennis han assimilat la justícia social al repartiment equitatiu de la riquesa. Els mateixos posicionaments avançats que ara han d'incorporar al seu algoritme el caràcter de bé objectivament limitat que té aquesta riquesa, quan s'expressa en termes de recursos naturals; i la dimensió -demogràficament molt més ampla- dels seus destinata-

- Seguretat compartida - Alternatives de defensa - Desmilitarització de la ciència - Control del comerç d'armes - Reconversió de la indústria militar - Objecció de consciència - Desnuclearització Prevenció de conflictes - Reforma de les Nacions Unides - etc.

DESENVOLUPAMENT

DRETS HUMANS

Satisfacció de les necesitats humanes bàsiques Denúncia mecanismes d'ex-plotació Cooperació amb el Tercer Món etc.

- Quart Món - Sexisme - Immigrants - Racisme - etc.

ECOLOGIA Desforestació Desertització Erosió Contaminació terra/ aigua/aire Desaparició espècies

Malbaratament energètic Malbaratament recursos naturals Hàbits de transport Vigilància multinacionals "

ca i a les propostes alternatives), i l'acció (que ha de mobilitzar la gent amb responsabilitat). Això vol dir, en altres paraules, paciència i persistència, estudi i imaginació i saviesa per saber el que és més prioritari en cada moment.

El quadre que reprodueixo a con-

tinuació intenta reflectir aquest edifici del que podria ser el moviment ecologista, format per quatre vivendes amb personalitat pròpia, però intercomunicades, i amb un cert detall d'algunes de les qüestions prioritàries, que s'haurien de traduir en campanyes i grups.

ris que, per contra, són tota la humanitat sencera. Així que, avui dia, ser lúcid, just i honest -això és ser d'esquerres, baldament es militi en un partit de dreta formalexigeix ser ecològicament auster i competent.

Dir i fer veure aquestes coses ha de ser el principal objectiu del moviment ecologista, per damunt de les també, problablement, importantíssimes batalles concretes quotidianes. L'ecologisme no ha de ser un moviment alternatiu, sinó l'altemativa dels altres moviments, que és ben diferent. Les idees ecologistes són filles de la societat industrial i han de servir per a superar-la històricament, no pas per a propiciar-ne una seva,

altrament inviable, regressió. A partir o mitjançant les reaccions ambientalistes, proteccionistes o conservacionistes, l'ecologisme ha de ser l'element desencadenador d'un replantejament estratègic global. Aquest trascendental trasbals del desordenat i morent ordre actual no es configura, és clar, com un fenomen marginal, sinó, ben al contrari, com una subversió medul·lar dels valors encara actualment admesos. Com una idea netament d'esquerres, en definitiva. Com una nova moral, de fet.

El trontoll del món occidental, opulent, injust i drogat, posa de manifest la necessitat, imperiosa i urgent, d'un nou codi de conducta. El resorgiment dels patriotismes fonamentalistes, dels racismes més repatanis i de la religiositat més reaccionària, evidencia la buidor deixada per la vella moral de què tothom va desertant. Atesa la situació, només les idees ecologistes permetran reconfigurar la nova moral del naixent segle XXI. És missió del moviment ecologista facilitar-ne la difusió. Si, per manca d'aqüitat o per excés de verbalisme marginalista, més aviat la dificulta, esdevindrà un moviment reaccionari nodrit amb missatges progressistes. Més o menys com bona part de l'actual esquerra formal.

Ens pertoca de triar.

VIURE SENSE NUCLEARS

-

Consumisme/publicitat Defensa del consumidor Reciclatge Urbanisme etc.

1992

GENER-FEBRER

Dels agricultors als ecologistes

La Coordinadora d'Agricultura Ecològica, que segurament molts de vosaltres no coneixeu, és una entitat que agrupa els pagesos, els tècnics i els estudiants interessats en la pràctica, estudi i difusió de l'agricultura ecològica, o sigui, aquella que no usa productes químics com a adobs ni com a plaguicides, intenta minimitzar el cost energètic, erosiu i contaminant de l'actual agro-indústria i, per tant, defensa la conservació de la fertilitat de la terra a llarg termini i el respecte total al medi ambient.

La nostra presència avui, aquí, respon a una voluntat d'incidir en el món ecologista a partir d'ara, i acabar amb l'aïllament que hem tingut fins aquest moment, on els contactes amb altres entitats han estat, fins ara, força escassos i puntuals, amb l'excusa que treballàvem en àmbits diferents.

Volem demanar al moviment ecologista que assumeixi a partir d'ara la problemàtica agrícola com una qüestió de primer ordre. Nosaltres no tenim massa temps a perdre: tenim pressa perquè el nostre problema principal, a més de la contaminació pels plaguicides, erosió, pèrdua de races autòctones, etc,

Coordinadora d'Agricultura Ecològica

és que la pagesia al nostre país s'està morint. La política agrària que han portat els successius governs -tan feixistes com democràtics- durant les darreres dècades, ha dut la pagesia a un moment de crisi profunda que pot provocar la seva quasi desaparició.

Nosaltres creiem que Catalunya ja no pot perdre més pagesos; perquè la nostra mitjana ja està per sota l'europea, perquè l'existència dels pagesos és garantia que no hi hagi foc al bosc i que els camins es mantinguin en condicions, perquè al voltant de la pagesia gira tota l'estructura dels pobles i la seva desaparició portarà a agreujar encara més el problema que en un país de 6 milions, 4 visquin en una pila.

La nostra cultura, com a tot arreu, és essencialment rural: totes les nostres festes i tradicions estan relacionades amb l'agricultura. La desaparició de la nostra cultura ancestral (o el que en queda) serà un pas més cap a la nostra desnacionalització i uniformització.

Nosaltres pensem que l'agricultura ecològicas'ha de perfilar com l'alternativa a l'actual crisi de la pagesia, a través d'oferir una conservació del medi, uns productes

de qualitat i uns preus assequibles a través d'una venda el més directa possible, que permeti la coneixença entre els pagesos i els consumidors. Aquesta coneixença és l'única arma que ens pot permetre lluitar contra les importacions de fruita, de verdura i carn de plàstic que ens porten d'altres països a preus rebentats.

S'ha vist ben clar que una política agrària proteccionista com la que ha dut Europa no és eficaç. L'únic proteccionisme eficaç és aquest: que es consumeixin productes agrícoles del país, sabedors que els pagesos ofereixen un producte de qualitat, a un bon preu i que són garantia de conservació del medi. Però, per a tot això, cal un canvi de mentalitat molt fort, i mirar-se les coses des d'una perspectiva global. Volem demanar aquest esforç del moviment ecologista, segurs de què és prou madur com per assumir-lo. Pensem que dins dels objectius que es marca l'ecologisme hi ha tanta feina a fer que no val la pena de discutir massa coses per problemes ideològics. L'important és treballar i tirar endavant. Els petits pagesos, que tan apurats estem, ho veiem molt clar.

un altre. Fins i tot és problable que la xarxa creada pels proteccionistes -Depana, Adenc, Limnos, etcacabi valorant l'alternativa política. Per una altra banda, entre Alternativa Verda i Els Verds existeix un diàleg que abans no existia. Fins i tot, grups com el CEPA, sempre oposat a qualsevol opció política verda, està disposat a dialogar aquest tema. Per consegüent, creiem necessària la creació d'una Comissió Global, composada pels grups ecologistes i verds que hi tinguin interès.

Aquesta Comissió hauria d'elaborar un document de treball per clarificar la possibilitat i la forma d'una opció política verda a Catalunya.

Nosaltres estem treballant des de fa alguns mesos en un Manifest Verd, que pretén fer una contribu ció en aquesta direcció, amb la idea de convocar una Conferèn eia o Congrés de confluència de les diverses posicions polítiques verdes. Per això, proposem la confecció d'aquest document en tre tots; el qual, en principi, hauria d'assolir els següents apartats:

Catalunya i valorar els problemes històrics, per finiquitarlos d'una vegada.

Definir les peculiaritats i el nucli programàtic de la Política Verda a Catalunya.

Analitzar la situació social i política del Principat en el context de les aspiracions verdes.

Deliniar les relacions entre col·lectius ecologistes i altres moviments socials i les formacions polítiques verdes.

Definir l'estratègia de creació d'una formació verda unitària a Catalunya.

Dels ecologistes verds als verds ecologistes ElsVerds D'entrada, no estem d'acord amb la vostra anàlisi posicional [la de l'Assemblea de Catalunya (N. de la R.)] i històrica. És a dir: els fets històrics no mostren que els «partits verds d'Europa es trobin en regressió o estiguin estancats».

Els «Die Grünen» tornen a elevar els seus vots en les últimes eleccions als parlaments regionals i, amb seguretat, dins de tres anys tornaran al Parlament Federal. A Bèlgica, han augmentat quasi un 100% respecte dels anys anteriors; a la resta dels països, els partits verds es mantenen. A Austràlia i Brasil, són a punt d'entrar en els parlaments, per no parlar dels Països de l'Est, on per tot arreu es creen partits verds.

Tampoc no estem totalment d'acord amb la vostra anàlisi de la realitat política verda a casa nostra. Si per casa nostra entenem l'Estat espanyol, veurem que el fenomen verd en les passades eleccions -malgrat les seves contradiccions- en alguns llocs com Mallorca, València i Astúries, va augmentar electoralment; mentre que a la resta el nombre de vots quedaven estancats.

La situació a Catalunya tampoc no es pot considerar totalment negativa, és cert que Barcelona Verda no va assolir els seus objectius, però a Manresa, i sobretot a l'Ametlla de Mar, tenim regidors verds que porten avui una tasca activa i interessant. A Catalunya podem parlar de situació d'estancament i de necessitat de ref undar i renovar el món verd; no podem parlar, però, a nivell global de fracàs sense pal·liatius.

Tampoc no estem d'acord amb la vosta valoració del moviment ecologista: a nivell internacional, mai com als darrers deu anys, ha existit tanta força al moviment ecologista amb sentit global. Començant per Greenpeace i aca-

bant pel Bureau del Medi Ambient de la Comunitat Europea. A l'Estat espanyol, mai com als últims deu anys hem tingut tantes campanyes i lluites ecologistes -hem assistit a la creació de quasi 50 grups nous, encara que d'altres han desaparegut-. A Catalunya és cert que existeix un període d'estancament, sobretot dintre del sector no mediambientalista del moviment, però també això no pot reduir-se a «hivernació».

En resum, tenim diverses diferències amb la vostra anàlisi de partida. Cal conèixer bé la situació internacional i de l'Estat espanyol i, tot i que és difícil trobar punts convergents de diàleg, creiem que la vostra iniciativa és necessària per anar bastint el món verd a Catalunya. Nosaltres creiem que, a Catalunya, estem en una època clauperaldesenvolupamentd'un veritable moviment verd, polític i social. Per primera vegada, sectors del mateix moviment ecologista que abans no volien ni reflexionar sobre la via política d'actuació, ara, hi estan treballant. La mateixa Assemblea de Catalunya n'és un paradigma; i el grup «En Pie de Paz», tranformat en «Viure sense Nuclears», n'és

8

a) Fer una història de la gènesi del moviment polític verd a

b)

c)

d)

e)

1992

GENER-FEBRER

10 anys de serveis del Fons de Documentació del Medi Ambient Entrevista amb Jandro de la Cueva El Fons de Documentació del Medi Ambient es creà l'any 1982 per tal de solucionar les dificultats que tenien els grups ecologistes a l'hora de localitzar informació que els facilitarà els estudis, la propaganda, la confecció de dossiers, etc. Vincultat des del principi a la Casa Verda, és un punt de referència fonamental per a l'ecologisme i per a aquells que estan interessats en els temes medioambientals.

En aquesta entrevista, Jandro de la Cueva, un dels responsables del Fons, històric de l'ecologisme valencià i professor de Documentació a la Facultat de Medicina (el vell professo/), ens ajuda a conèixer millor què és i com funciona.

Pregunta. Com naix el Fons?

Resposta. Gent vinculada a Acció Ecologista i amb coneixements en tècniques documentals va organitzar un fons, amb una especial atenció als temes lligats al País Valencià, que facilitarà l'accés del grups ecologistes al material d'una manera còmoda i gratuïta. Més tard, va ampliar-se l'oferta de cara al públic, incloent, a més dels grups ecologistes, a periodistes, estudiants, etc.

P. Què hi ha en el Fons?

R. El Fons s'ha organitzat principalment a partir dels estudis que hem fet sobre els possibles usuaris i les necessitats dels grups ecologistes. Al llarg d'aquests deu anys hem aconseguit que el material vaja augmentant en funció d'aquestes informacions. En l'actualitat, el Fons compta amb uns 2.000 llibres, el contingut dels quals es troba en un nivell mitjà, entre la divulgació i l'estudi científic. A més, hi ha una bona quantitat de documents amb informació no convencional, difícil de localitzar, com ara actes de congressos, publicacions de grups ecologistes, etc. També hi ha al voltant de 160 col.lecions de revistes especialitzades i més de 3.000 articles trets de revistes d'informació general. Una part molt interessant és el fons de premsa, que inclou referències des de l'any 75, tant de publicacions estatals com locals. Finalment, també s'hi poden trobar obres de referència, guies, diccionaris, cartells i fotos.

P.- Quin és el nivell d'utilització del Fons?

R.- És baix si ens atenem al que podria ser; crec que no se'n trau ni molt menys tot el profit possible.

Ara bé, caldria matisar i dir que el nivell de consultes creix, tan per

part de grups com de professionals.

P.- Sembla que la importància que ha assolit el Fons demana una certa professionalització...

R.- Sí. El problema és sempre la manca de professionals que col·laboren amb el Fons. Tot i que el Fons va muntar-se sobre una base professional, els col.la-boradors actuals solen ser persones no professionals. De moment, el personal que hi treballa ho fa gratuïtament.

P.- Cap a on tirar?

R.- Hi ha dues possibilitats; una, la de seguir com ara i, l'altra, la possibilitat d'una certa institucionalitzacó, una espècie de Fundació que assegurarà un finançament fix de les institucions. Clar que també hi hauria el perill de les pressions polítiques, que ens indicàrem les prioritats des de fora; en definitiva, perdre l'essència de servei al moviment ecologista; i no sé si paga la pena passar per aquí...

P.- / com es financia actualment?

R.- A base de donacions particulars i de moltes cartes a institucions i publicacions perquè ens subministren gratuïtament el que editen. El sistema sol funcionar bastant bé, amb algunes sonades excepcions ací al País Valencià. La qüestió de les donacions personals és interessant, donacions en espècies, vull dir. Ens han facilitat material, de vegades molt interessant des del punt de vista històric.

P.- Quin paper juga el Fons en relació amb l'Educació Ambiental?

R.- Crec que modest però important. Col·laborem amb els grups

que hi estan interessats i així compensem la manca de projectes sobre educació ambiental que té l'Administració, que es limita a la propaganda però no posa en funcionament els recursos. A més a més, participem en campanyes de divulgació que es realitzen als instituts, a fi que els escolars reben informació i s'i interessen pel medi ambient. Al Fons "Vénen molts professors i saben que hi trobaran material molt divers, des de l'estrictament ecologista fins a coses sobre alimentació, urbanisme, material que els pot interessar per al seu treball a les aules.

P.- Quines són les perspectives del Fons?

R.- És difícil parlar del futur tenint en compte els problemes que comentàvem adés. Continuem amb el tema de l'actualització dels fons bibliogràfics. També pretenem ampliar la difusió del Fons, tant al País Valencià com a la resta de l'Estat, i augmentar la utilització del nostre material. Pel novembre vam publicar el catàleg -que ja s'ha quedat una miqueta curt i ja no reflecteix les noves aportacions- i l'hem fet arribar a grups, biblioteques, revistes i institucions.

Una altre repte és el disseny d'una base de dades flexible amb la possibilitat d'actualització periòdica de manera que qualsevol que hi estiga interessat hi puga accedir. De moment es tracta de millorar el sistema que existeix i d'aconseguir els diners necessaris per garantir la continuïtat del Fons.

Voldria afegir que el Butlletí pot col·laborar a l'hora de divulgar el que hi ha en el Fons, fent publicitat de les publicacions d'interés i de com es pot accedir al material.

Ara, un tècnic en informàtica ens està preparant un programa senzill perquè qualsevol que hi estiga interessat puga accedir al Fons.

9

Novetats del Fons GARCIA COSTALES, R; GÓMEZ GALVEZ, J.M. Guia de Aves.

Parque Natural Bahia de Càdiz. Càdiz, Federació EcologistaPacifista Gaditana, 1991, 66 pàg.

Estudi d'observació de les aus a la Badia de Cadis que inclou un índex alfabètic d'espècies i altres dades d'interés ornitològic. Molt didàctic.

CAZA. Legislació estatal y autonòmica. Madrid, Ed. Segura, 1991, 539 pàg.

Textos legals sobre la cacera, la protecció de la fauna, les reserves de caça, les armes, els trofeus i les assegurances.

LEGISLACION sobre medio ambiente. Madrid, Civitas (Biblioteca de Legislación), 1991, 981 pàg.

Inclou disposicions generals sobre impacte ambiental, activitats nocives, insalubres i perilloses. Prevenció d'accidents industrials; i també disposicions especials sobre contaminació atmosfèrica i industrial, aigües continentals i marítimes, activitats mineres, incendis forestals, contaminació per radioactivitat; i residus tòxics i perillosos.

TERCER Plan General de Residus Radioactivos. Juliol 1991.

Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo.

Text aprovat en Consell de Ministres celebrat el dia 26 de juliol de 1991. S'hi inclouen dades estadístiques i informació general sobre el tema.

En el Fons trobareu cobertura sobre: Energia: fonts energètiques, producció i consum, indústria elèctrica...

Energia nuclear: cicle del combustible, centrals, accidents, risc sanitari, plans d'emergència...

Contaminació ambiental: de l'aigua, del sòl, de l'aire...

Espais naturals: incendis, parcs, erosió...

Urbanisme: ordenació del territori..

Transports: bici-ecologisme, transport alternatiu....

Fauna i flora: revistes i llibres especialitzats..

Armamentisme: política armamentista, blocs militars, pacifisme...

Els serveis del Fons s'ofereixen de forma gratuïta Les consultes bibliogràfiques poden fer-se personalment -en l'horari d'atenció al públic-, per carta o per telèfon. Les solicituds han de ser tan concretes com siga possible i s'ha d'indicar l'objectiu de la solicitud.

Quan es faciliten fotocòpies dels documents només es carrega el seu preu i les despeses de l'enviament.

Horari al públic: dimarts i dimecres, de 6 a 9 de la vesprada

1992

GENER-FEBRER

Un llibre important: «Histoire de l'écologie, une science de l'homme et de la nature» de Jean Paul Deléage L'editorial francesa La Découverte (adreça: 1, place Pairl-Painlevé, 75005 París) ha publicat el llibre Histoire de l'écologie. Une science de l'homme et de la nature [Història de l'ecologia. Una ciència de l'home i de la natura], de Jean-Paul Deléage, dintre de la seua col·lecció «història de les ciències».

La col·lecció ha publicat històries particulars de diverses disciplines, com ara la informàtica (a cura de Ph. Breton), la comunicació (P. Flichy), la geologia (G. Gohan), així com seleccions de científics francesos importants (L. de Broglie, J. Monod. J. Rostand); l'editorial ja havia tret algun llibre important al camp de l'ecologisme, com ara la versió francesa del manifest «Per una alternativa verda a Europa».

L'autor Jean-Paul Deléage havia estat l'autor d'alguns articles sobre ecologia pràctica, més concretament anàlisi eco-energètica de

l'agricultura (Deléage, J.P., Souchon, C. et al.: «Eco-Energetics Analysis of an Agricultural System: The French Case in 1970», Agro-Ecosystems, 1979, p. 345-365) i història ecològica, parlant de com és de destructiva del teixit ecològic l'activitat humana (Debeir, J.C., Hémery D. i Deléage, J.P.: Les Servitudes de la Puissance. París: Flammarion, 1986), i en general de la necessitat d'una comprensió ecològica de la història de l'home (Deléage, J.P. i Hémery, D.: «From Ecological History to World Ecology», en Pfister, C. i Brimblecomble,

P.: The Silent Countdown. Berlín, Heidelberg: Springer V., 1900, p.

21-36. L'articulació entre Història i Ecologia l'ha conduït ha defensar una tesi doctoral davant el CNAM de París (11 de gener de 1991), la versió alleugerida de la qual constitueix el llibre que comentem. Durant el mes de març participarà en un Seminari sobre «Sociologia i Ecologia» organitzat a València per la Universitat Menéndez y Pelayo i coordinat per Ernest Garcia.

El camp La preocupació per fer una Història de l'Ecologia s'inicia als anys 60, com mostra la publicació d'alguns reculls de textos sobre aquesta disciplina, com ara els d'E. J. Kormondy (Readíngs in Ecology. Prentice Hall, New Jersey, 1965) i A. S. Boughey {Contemporary Readings in Ecology. Belmont, Califòrnia: Dikenson, 1969). Paulatinament apareixeran obres amb diverses orientacions, que pretenen tant mostrar la gènesi dels conceptes ecològics com entendre el context del qual sorgiren. Exemples en serien les obres del català Ramon Margalef (Perspectives in Ecològica! Theory. Chicago: Univ. of Chicago Press, 1968; vers. cast.: Perspectivas de la teoria ecològica, de la 4a impr. angl. per M.s Rosa Miracle Solé, Barcelona: Blume, 1978 [Catàleg Fons Documentació 1991: 00510]) i Donald Worster (Nature's Economy. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1977, reed. 1984).

Del nombre de les publicacions i de la importància que havia asso-

Un fragment significatiu Ciència i societat (Epíleg, apartat 2, pp. 298-300).

«El món de la natura ha fet la seua irrupció dins l'esfera de la política. Els processos de la biosfera i aquells que les societats són capaces de produir es reuneixen i es contradiuen avui en dia. Els llindars es barregen entre allò viu i allò artificial, entre la natura i la cultura.

Tributària de la crisi de la nostra relació amb la natura, l'ecologia tendeix a desenvolupar-se com un vast conjunt de principis heurístics. Si, per una estona, perd de vista l'home -el factor traumàtic més potent de la biosfera- no serà més que un exercici acadèmic sense trajectòria concreta. Arthur Tansley no en diu res diferent quan afirma que els ecologistes no poden limitar-se a les entitats pretesament naturals, perquè, precisament, l'anàlisi científica ha d'anar més enllà de les aparences formals d'aquestes entitats dites naturals. Aquesta actitud, afegeix, serà pràcticament inútil, car l'ecologia ha d'adaptar-se a les condicions creades per les activitats humanes.

Acceptar aquesta proposició

és admetre la imperiosa necessitat d'ampliar encara el camp de la reflexió ecològica.

En efecte, una de les regles del mètode científicexigeix que l'objecte estudiat ho siga en la seua globalitat, també si aquesta implica el sacrifici d'altres qualitats que a la ciència li interessen. Freqüentment, els investigadors eludeixen les dificultats d'aquesta ampliació pel replegament còmode a l'estudi de les biocenosis poc «antropitzades», a les quals els ha preparats la seua formació clàssica de botànic o de zoòleg; o encara, per als trànsfugues de la física, per una veritable fugida endavant dins l'abstracció de models matemàtics molt allunyats de tota realitat ecològica. És urgent d'alliberar l'activitat científica d'una sort de fanatisme maníac que privilegia la precisió, sovint il·lusòria i superficial, a una aproximació igualment fonamental.

Marx, com Liebig, empra sovint el mot Stoffwechsel, literalment «intercanvi de matèria», per qualificar els

lit el camp, n'és un indici que Frank N. Egerton oferirà l'any 1977 una orientació bibliogràfica («A Bibliographical Guide to the History of General Ecology and Population Ecology», Hist. Se, XV, 1977. Anys després hi tornaria: «The History of Ecology: Achievements and Opportunities.

Part One», Journal of the History of Biology, vol. 16, n5 2, 1981, i «Part Two», /ò/d., vol. 18, n2 1, 1983). Roger Dajoz, en la mateixa línia, va publicar uns elements per a una història de l'ecologia («Elements pour une histoire de l'écologie. La naissance de l'écologie moderne au XIXe siècle», Histoire et nature, nums.

24-25,1984, p. 5-112 + annexes), que prepararen el terreny per a obres més elaborades. Cal fer esment dels treballs de Francesc Di Castri (L'ÉSologie, les défis d'une science en temps de crise.

París: La Documentation française, 1984), Robert Mclntosh (The Background of Ecology. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1985), Ludwig Trepi (Geschichte derOkologie vom 17'.Jahrhundert bis zur Gegenwart. Frankfurt am Main: Athenaüm, 1987), inspirat en l'obra de Donald Worster,

Pascal Acot (Histoire

de

l'écologie. París: PUF, 1988; vers. cast. Historia de la ecologia. Madrid: edit. Taurus, 1991), Jean Marc Drouin (Reinventer la nature, l'écologie et son histoire.

París: DDB, 1991), etc.

autors designen com la self-concious ecology (l'ecologia conscient d'ella mateixa, autoconscient), a la fi del segle passat, fins els grans programes actuals de recerca sobre la Biosfera.

Els obstacles que té aquesta empresa són: l'exigència enciclopèdica, ja que hi ha diverses ecologies (anglo-saxona, escandinava, alemanya, xinesa, russa, etc.) i que les recerques són molt àmplies i diverses, i cal sustraure's a l'hegemonia nord-americana; l'heterogeneïtat d'una ciència en plena evolució teòrica i les implicacions socials que se'n deriven.

La tesi L'ecologia, contemplada històricament, se'ns presenta com una ciència de l'home i de la natura (com diu el subtítol), on és important la conjunció: és una ciència indissociablement natural i social, o si ho preferiu, és la més humana de les ciències de la natura. Això perquè coneixement i acció es presenten íntimament lligats: per una banda, l'ecologia és la ciència de les interrelacions dels éssers vius; totes les formes de vida modifiquen el seu medi i les revolucions tecnològiques humanes no en són una excepció; per altra banda, però, el que fan les persones amb els ecosistemes depèn d'allò que pensen de llurs relacions amb la natura. Comprendre aquesta doble articulació, és a dir, destriar la relació entre història i ecologia, és el que confereix a aquesta disciplina un caire subversiu, com a matriu d'una nova consciència, i ens pot salvar de temptacions ecocràtiques.

L'esquema

L'objectiu Déleage pretén esbossar la genealogia del procés que va dels primers treballs d'això que alguns

intercanvis entre l'home i la natura. En termes més ecològics, hom podria parlar de metabolisme. Aquest concepte és particularment penetrant per copsar la natura de la crisi ecològica actual. Permet de traçar les modalitats tècniques d'allò que podrien ser les reconversions que s'imposen a un aparell de producció malbaratador i palesament incapaç de donar satisfacció, pera tots els humans, a necessitats tan elementals com la de l'aigua potable i la del nodriment. El principi director de les economies actuals, qualificades «d'economies del deure» per Kenneth Boulding, és aquell de la maximització del flux (volum de producció, guanys, beneficis, realització o, millor, acompliment del pla).

L'economia ecològica haurà, per contra, d'obeir a un principi diferent: acreixement de l'eficàcia del treball tot preservant els recursos.

La urgència d'eleccions econòmiques noves, inspirades en aquestes idees, és evident. Els ecologistes han proposat els principis d'una «gestió ecològica», no sense ambigüitat. És clar que és contradictori voler alhora treure profit de la irrupció de l'ecologia

10

El llibre presenta quatre parts, que corresponen als paradigmes que s'haurien proposat per a l'ecologia.

sobre l'escena política i despolititzar el debat sobre la crisi ecològica, en nom de les exigències de la cientificitat. En resulta, com ho ha mostrat Wolfgang Sachs, que aquesta demarcació té un fort risc de reduir l'ecologia a no ser més que una forma superior de recerca de l'eficàcia, un economisme invers adreçat a reduir les distorsions entre els recursos limitats i una població sempre més nombrosa.

L'economia ha estat sempre la referència fonamental de l'ecologia. Ja als anys trenta, H.G. Wells i J. Huxley consideraven l'ecologia com l'extensió de l'economia al conjunt del món viu. Huxley havia emprat moltes energies per fer conèixer al món científic el treball pioner de Charles Elton, Animal Ecology. Aquest darrer presentava en aquell moment la seua obra com la sociologia i l'economia dels animals. A la nostra època, un veritable ethos managerial inspira la major part dels models ecològics, fins al punt que Charles Elton, desil·lusionat, escriu: «En donar la prioritat a la productivitat de la natura, el desenvolupament humà esdevé trist, monòton, sense encant, i és tractat més com

- De l'economia de la natura a l'ecologia» (pp. 19-58).- on s'estudia la concepció clàssica d'una economia de la natura i les arrels de l'ecologia abans de la segona meitat del segle XIX. -« La ciència dels ecosistemes» (pp. 61-143).- on s'analitza el naixement de l'ecologia, en particular les aproximacions botànica i f ísico-química que determinaren l'aparició dels conceptes fonamentals que donen el bastiment a l'ecologia («biocenosi» -tenim el català «cenobi» que no és pas un neologisme-, «biosfera», «ressò tròfic», etc. etc. i sobretot «ecosistema»).

- «La natura i els seus models» (pp. 147-194).-On es glossen els models que permeten generar l'ecologia moderna, fonamentats en aproximacions demogràfiques, matemàtiques i en els estudis de la complexitat.

- «L'home i la biosfera» (pp. 197292).- On es comenten les perspectives més globalitzadores que han sovintejat darrerament i que es refereixen a una ecologia planetària. És aquest horitzó holista el que dóna sentit a la pluralitat de camps que, a hores d'ara, es reclamen com a coneixement ecològic (climatologia, estudi dels ecologia global, cicles biogeoquímics, ecologia de les poblacions, ecologia genètica, ecologia sistèmica, fitosociologia, biogeograf ia, ecologia del paisatge, etc.)

El pròleg (pp. 5-16), l'epíleg (pp.

293-305) i, fins i tot, algun capítol (com ara l'11 i el 12 de la quarta part) resumeixen l'orientació de la recerca i la tesi defensada.

La bibliografia (pp. 308-317) és ampla (podria ser-ho més) i està comentada.

Selecció, traducció i notes de FRANCESC JESÚS HERNÀNDEZ

una fàbrica que com un lloc per viure» Aquesta temptació gestionaire concerneix tant l'ecologia política com l'ecologia científica.

Cal doncs recentrar l'ecologia sobre les necessitats humanes, amb el concepte ó'ecodesenvolupament, proposat el 1972, a l'època de la Conferència d'Estocolm sobre el desenvolupament. Els principis de l'ecodesenvolupament descarten tota limitació reductora, encara que siga ecologista o economista. Afirmen la primacia de les necessitats de tots els éssers vius, solidaris, i no els d'una minoria; el principi de la solidaritat de les generacions presents amb les generacions futures; la necessitat d'un desenvolupament social, recolzant-se sobre una relació de l'home amb la natura, respectuosa dels principis de l'ecologia científica. Autonomia de les decisions de les comunitats humanes, consideració equitativa de les necessitats de tots i totes, prudència ecològica, resumeixen els signes de l'ecodesenvolupament. Així, l'ecologia assumiria una de les seues vocacions inicials: la de constituir una veritable economia política de la natura.»

1992

GENER-FEBRER

Del petit al gran: de la bactèria a la planta

Organismes vius patentats:

La pràctica crea els fets. Hom començà amb els microorganismes: bactèries, Nevats i virus foren sotmesos a tècniques d'enginyeria genètica i així foren aprofitats industrialment. Les persones no hem desenvolupat una relació especial amb ells: el llevat es necessita per fer el pa, les bactèries i els virus poden provocar malalties i no gaudeixen de bona reputació, i Per què no patentar-los si podem fer-ne ús?; dit i fet: nombrosos microorganismes ja estan patentats pertot arreu. Qui els utilitza paga drets al titular de la patent; aquest és un fet que no crida l'atenció del públic.

Després vingueren les plantes profitoses. Antigament se seleccionaven, creuaven i multiplicaven in situ. Aquesta activitat anava a càrrec de camperols i criadors de totes les regions del món. El resultat era unaagricultura adaptada a les condicions locals i regionals.

Més tard, amb la hibridació, sorgiren centres de conreu comercials que produïen varietats uniformes i productives per a continents sencers. Els productors tenien un dret exclusiu dels nous conreus per les despeses tècniques derivades de la creació de varietats d'alt rendiment.

La moderna enginyeria genètica ha aprofondit més en un espai més petit: construeix plantes al laboratori. Partint d'elements aïllats de, microorganismes, plantes i animals, hi composen noves entitats vegetals. Els límits naturals de les espècies ja no representen un obstacle per a l'enginyeria genètica. De fet ja existeix, per exemple, una planta de tabac que incorpora unes bactèries que, sense necessitat de tractament químic, envia a l'altre món a qualsevol insecte perjudicial que siga prou irresponsable com per posar-s'hi. d. Es tracta de noves creacions, d'invencions de l'home?. £També està justificat el fet de patentar les plantes quan es poden produir industrialment?. Les bactèries es poden patentar, i,per què no també les plantes que duen incorporats gens de bactèries patentades?. En la pràctica ja no hi ha diferència. La llista de les patents reconegudes dins d'aquest àmbit en l'Oficina de Patents Europees de Munic és impressionant: Ciba Geigy, Monsanto, Shell...

expoli de la natura

De la planta als animals De les plantes als animals només hi ha un pas; el 13 d'abril de 1988 van registrar als EE.UU.Iaprimera patent d'un mamífer viu, l'anomenat «ratolí del càncer», fabricat per poder millorar les investigacions. Porta gens humans de càncer, la qual cosa fa que tots els seus descendents siguen ratolins adequats per a la investigació de la malaltia. Els investigadors podran, en el futur, identificar millor les substàncies cancerígenes experimentant amb aquests animalets.

Ara la cosa es complica; ara sí que es presta atenció a l'assumpte, si no s'ha fet abans.

Es tracta d'una qüestió difícil: per una banda s'ha de garantir la protecció dels animals; per una altra, però, es tracta de la vida de milions de persones, possiblement d'un pas important en la lluita contra el càncer. D'una manera o altra, l'home sempre ha

Pot inventar l'home organismes vius?. ^Els pot patentar com si d'un obrellaunes especialment pràctic es tractés?.

No pot dir-se que es tracte de qüestions corrents, però estan obertes al debat i requereixen una decisió.

El desenvolupament de la microbiologia, la biotecnologia i l'enginyeria genètica han plantejat aquestes qüestions. L'home pot actuar en el material genètic dels éssers vius i modificar-lo. En la investigació i desenvolupament d'aquestes tècniques s'ha esmerçat considerables sumes i actualment disposem dels primers «productes comercialitzables». Hem assolit el llindar d'una àmplia aplicació industrial de la biotecnologia. Encara falta, però, una adaptació del dret a la praxi tecnològica: l'extensió del dret de patent industrial a qualsevol forma de vida.

utilitzat els animals per al seu profit... on hi ha la diferència amb la cria o l'escorxador?

Possiblement podrà arribar una directiva sobre protecció dels animals que evite el pitjor. A més, el títol de propietat sobre animals no és cap novetat. Tots els camperols tenen vaques i porcs i els venen. <j,Per què, doncs, no fóra possible patentar nous animals especialment vaques, porcs i ovelles que, mitjançant la transferència d'informació genètica humana, produeixen en el seu cos medicaments adaptats a l'organisme humà?. Al cap i a la fi ja existeixen, encara que -fins arasense patent.

I ara el rei de la creació I per fi: l'home mateix. Ep!, açò ja és una altra història. Els éssers humans, d'entrada, no són patentables!. En algun lloc hem de posar el límit; la identitat humana ha de romandre intacta. Però,' <j,com fer-ho si els nostres gens circulen ja en altres animals vius que ja estan patentats-, si existeixen tantes possibilitats de llevar-nos de damunt el desordre de la nostra informació genètica, com ara les malalties hereditàries però també tots aquells trets negatius del caràcter que recauen sobre nosaltres i ho faran sobre els nostres fills-?. ^Que no es mereixeran els investigadors que ens alliberen d'aquests riscs una recompensa adequada?, iEs quedaran sense cap benefici?. Si resulten útils a la humanitat, iper què no han de guanyar-hi diners?.

La pràctica crearà els fets. Es qüestió de temps. La Comissió de la CE no ha exclòs expressament la patentabilitat dels éssers humans en la seua proposta de directiva sobre la protecció jurídica dels descobriments tecnològics.

És una òptica orientada vers el futur. Al capdavall, es tracta de discutir la patentabilitat de la matèria viva. L'article núm 2 diu: «L'objecte d'un descobriment no pot considerar-se no patentable pel fet d'estar constituït de matèria viva». L'ésser humà és un organisme costituït per matèria viva pertanyent a la família dels mamífers: ja n'han patentat un, de mamífer.

Noves relacions de propietat Les patents regulen relacions de propietat. Qui rep una patent aconsegueix els drets de monopoli després de la publicació del descobriment. Pera l'inventord'un obrellaunes açò significa que tots els fabricants que produesquen el seu aparell li hauran de pagar els drets corresponents, generalment durant 20 anys. Als camperols que tinguen a l'estable una turbo-vaca patentada els aguarda el mateix destí. Per cada turbo-vedella parida, haurà de pagar un dret d'utilització. D'entrada açò inclou tots els productes subsegüents, per tant, també els productes alimentaris que procedeixen d'aquestes turbo-vaques.

Per raons psicològiques se suposa que no apareixerà el número de la patent en el filet en forma de codi de barres.

Hi ha petites diferències entre l'obrellaunes i la vaca 1.- Els obrellaunes no es multipliquen a soles, s'han de fabricar.

A l'ésser viu, per contra, li és inherent aquesta capacitat reproductora. El suposat descobridor i titular de la patent de la turbovaca reivindicaria per a si mateix aquesta capacitat. Encara que la seua actuació consistesca només a insertar el turbo-element a la

vaca, amb la patent està reivindicant el dret a l'organisme sencer.

2.- Els obrellaunes no tenen avantpassats ni història personal.

Com totes les plantes i animals útils, les vaques de llet han estat seleccionades i criades durant segles pels éssers humans. Els camperols, els ramaders i la indústria de la biotecnologia es beneficien, per tant, de l'experiència adquirida per innombrables generacions de camperols i criadors. Amb el reconeixement de patents d'éssers vius només se n'aprofiten els nouvinguts, acosta de tots aquells que realitzaren el treball previ.

Amb les patents hom impedeix el lliure accés a les bases vives de producció de l'agricultura i, a més a més, se centren les plantes i animals considerats més productius i que, per això, es converteixen en el factor determinant dels preus de la producció agrícola.

3.- Els obrellaunes no actuen independentment sobre el medi ambient que els envolta. L'únic que pot ocórrer en el cas d'una manipulació errònia és que ens tallem o que la llauna no s'obriga.

Els éssers vius són més independents. Interactuen contínuament amb el medi i modifiquen els altres éssers vius. Suposem que la turbo-vaca es convertesca en una menade cavall de curses: gràcies a les bactèries de la panxa i al fet d'emprar hormones del creixement pot subministrar llet, carn i vedelles amb molta rapidesa; menja farratge especial i el seu organisme produeix un fem completament nou.

Els efectes no sols es faran sentir en el medi natural sinó també en l'agrícola. A mida que siguen

majors les prestacions d'una turbo-vaca més gran és l'amenaça per a les vaques tradicionals de veure's foragitades dels prats i estables. Amb l'empobriment de la varietat genètica, és a dir, la raça de vaca adequada per a cada regió, augmenten les possibilitats de guanys dels titulars de la patent. En minvar l'estabilitat natural de la producció agrària degut a l'elevada varietat d'espècies, augmenta la necessitat de correcions per part de l'enginyeria genètica. Contra la malatia X resulta útil el corrector genètic Y o el nou model de turbo-vaca Z. És un fenomen comparable a l'augment del tractament químic a les plantes després de la difusió dels monocultius. Quanté més camperols en depenguen, de la patent, més rendible serà.

No cal perdre de vista que en patentar éssers vius hom introdueix una ordenació de la propietat fonamentalment nova. En el futur, no sols podrà ser motiu de possessió un determinat nombre d'organismes vius complets sinó també la capacitat de reproduirse, el creixement o, fins i tot, llur mateixa viabilitat.

Per tant, el dret exclusiu de propietat sobre éssers vius ^no suposa, de fet, un expoli complet de la natura?, ^No suposa un fraccionament en patents de gens, cèl·lules, òrgans i organismes?. cQuè quedarà de la natura i de l'home -en tant que part d'ella- si hom pot reivindicar el dret sobre la «matèria viva» de què parla la Directiva sobre Patents quan que només una part d'aquella haja passat pels laboratoris d'enginyeria genètica?

Sens dubte no n'hi haurà prou amb el fet de traçar una línia de demarcació just abans de l'entrada a l'esfera humana, com ofereix generosament la indústria interessada. Atesa la fràgil substància del concepte d'ètica en la nostra societat, s'enderrocarà com el mur de Berlín. En resulta significatiu el fet que el ponent del Parlament Europeu per a la Directiva sobre P9atents constate arronsant les espatlles- que "en aquesta fase de la legislació no disposem encara de les eines que ens permetesquen jutjar èticament aquestes qüestions".

Hem d'aprendre a fer preguntes abans per tal de trobar respostes a temps. Si la investigació s'orienta d'alguna manera, si es tracta de promoure la investigació i l'aplicació tècnica, aleshores el liberalisme, en aquest context, equival a irresponsabilitat. Les patents recompensen els descobridors pel seu treball d'I+D. La societat, NOSALTRES, decidim si els volem recompensar o no.

Però, en realitat, <-,a qui va adreçada la pregunta?. ^Ha dit la Comunitat Europea als camperols el que els ve al damunt?, i\ als consumidors?, <j,i als pacients, que probablement hauran de pagar drets mensuals per l'ús d'òrgans de transplant patentats?. ^Perquè no ens prenem més temps per aquests debats vertaderament fonamentals?. ^Per què els deixem en mans dels experts, que sempre se senten responsables d'una part determinada del problema?.

Els drets humans són indivisibles -aplaudiments-. <^l la vida, no?.

Res no aconsella el fet de patentar éssers vius. A no ser que estiguem d'acord amb l'expoliament definitiu de la natura.

HANNES LORENZEN

11

GENER - FEBRER

1992

Conferència Brasil 92 «Només una Terra, només un País» En abril de 1987, la Comissió de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (PNUMA) donà a llum l'informe «El Nostre Futur Comú» -més conegut com a «Informe Brundtland»- en el qual, a més de realitzar una sèrie de consideracions innovadores sobre el tan controvertit terme de «Desenvolupament Sostenible», proposava la realització d'una Assemblea General de les Nacions Unides dedicada al tema per tal d'adoptar un programa d'acció conret.

CATALOGO DE PUBLICACIONES

1991 El camí cap a l'Assemblea General L'Assemblea General de l'ONU va assumir la proposta i establí la data de juny de 1992, adoptant el rètol de Conferènciade les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (CNUMAD).

En les conferències regionals preparatòries i, en particular, en la realitzada a Bergen pel maig de 1990, s'hi va permetre la participació plena d'organitzacions no governamentals (ONGs) -especialment les ecologistes- no com a simples observadors, o com a apèndixs de les delegacions governamentals, sinó com a actors independents amb plena capacitat de participació i negociació.

A més de les conferències regionals preparatòries i de reunions sectorials com la de París -que feren diverses organitzacions socials- destaquen, en el procés cap a l'Assemblea General, les reunions del denominat PrepCom (Comitè Preparatori) que culminaran en la que se celebrarà el proper mes de maig a Nova York, així com les reunions paral·leles, que negocien dos grans convenis internacionals la signatura dels quals tindrà lloc a Rio de Janeiro.

Acció Ecologista Agró ha participat en tot aquest procés a través d'ONGs on estem federats i, especialment, a través de la Coordi nadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA), on som

junta d'altres 150 grupsde l'Estat.

La CODA, al seu torn, és membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN), del Consell Internacional per a la Preservació de les Aus (ICBP) i del Buró Europeu del Medi Ambient (BEE).

La Conferència Paral·lela Malgrat els nostres seriosos dubtes sobre la voluntat política real dels governs per anar més enllà de les paraules i dels gestos, el gros del moviment ecologista mundial segueix treballant en una línia constructiva dins del procés oficial, sense descartar, però, els preparatius per al Fòrum Paral·lel d'ONGs que tindrà lloc també a Rio i que, en el seu cas, denunciaria públicament el fracàs de la Conferència.

Dins d'aquest marc, les organit-

zacions ecologistes tenim la responsabilitat de cooperar en la construcció d'alternatives globals, i per això participem en els esmentats processos de Bergen i París i, més en particular, tenim la responsabilitat d'alertar els ciutadans dels perills imminents a què ens condueix la irresponsabilitat i l'egoisme d'aquells que s'autoproclamen com a capacitats per decidir sobre el nostre futur i el dels nostres fills.

La responsabilitat de cadascú Des del País Valencià, Acció Ecologista Agró vol contribuir a aquesta reflexió col·lectiva organitzant durant els mesos d'abril i maig del 92 diverses activitats sota el lema : «Només una Terra, només un País», que consistiran, en principi, en la realització d'una exposició, conferències i l'edició d'un llibre.

Per 500 pts teniu a la vostra disposició el Catàleg de Publicacions del Fons de Documentació del Medi Ambient 300 pàgines amb: Repertori de llibre índex alfabètic d'autors índex alfabètic de matèries Catàleg de revistes i butlletins Una trucada telefònica a la Casa Verda i el podreu rebre al vostre domicili

Diada organitzada pels companys de Corbera

"Pàginas Verdes" la guia alternativa Editada per Integral ha eixit al carrer la primera edició de "Pàginas Verdes", un llibre que inclou, en forma de guia, totes les associcions, recursos, entitats que treballen amb motivacions ecològiques i socials d'arreu l'Estat espanyol. Hi figuren més de 10.000 associacions, entitats, empreses, prefessionals, amb les dades completes per localitzar-los i altres detalls d'interès.

Amb 440 pàgines on s'hi inclouen divuit seccions sobre Pacifisme, Ecoagricultura, Salut, Restaurants, Consum, Educació, Ecologia, Consum, etc... El preu: 1.950 pessetes.

El 16 de febrer, els companys de Corbera de la Ribera organitzaren una diada destinada a la repoblació forestal de la Serra de Corbera-La Murta.

Serralada que es troba greument amenaçada per pedreres, urbanitzacions i incendis.

Una bona quantitat de gent de la mateixa Corbera, d'Alzira, Sueca i altres pobles de la Ribera, s'ho passaren molt bé alhora que reflesionaren sobre la relació amb l'entorn i xarraren sobre com organitzar la seua defensa.

PREMSA Remitent ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València Telefoni Fax 96/3917864

12