Butlletí de La Casa Verda. Número 70. Novembre-Desembre 91

Page 1

70 91

N O V E M B R E - D E S E M B R E

Problemes a les marjals de les comarques delsud El Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella té actualment en exposició pública aei Pla Rector d'Ús i Gestió, que va ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient el passat octubre. S'hi han presentat nombroses al·legacions abans de l'aprovació provisional -per la Conselleria- i la posterior i definitiva pel Consell de la Generalitat. Els raïms de la ira Un grup d'agricultors vénen protestant per considerar que el Pla lesiona els seus interessos. Caldria fer algunes matisacions: en primer lloc, tots ells són subarrendataris -no propietaris- de l'empresa arrendatària de les Salines. Aquests terrenys estan situats al voltant de la Llacuna a la Redonda-; i cal distingir entre els conreus tradicionals de vinyes -més allunyats- i els conrreus il·legals més recents destinats a carxofes i verdures de temporada. En aquests últims s'ha guanyat terreny al canyissar original de la marjal mitjançant la crema periòdica. Per tant, pensem que l'interés públic ha d'estar per damunt dels interessos particulars. Cal estudiar les mesures adients i fer les compensacions econòmiques en els casos que siga oportú, de

manera que, cas que s'haja d'optar, prévalga l'interés social, en definitiva, la viabilitat del Paratge Natural amb la seua vegetació i fauna. Les Salines de l'Altet Si fa aproximadament un mes ens quedàvem preplexos i impotents davant la finalització de l'aterrament de la marjal d'Albuixec (Vegeu aquest Butlletí), amb la qual cosa ha desaparegut una de les últimes zones humides que encara tenien poblacions de samarucs, ara toca el torn a les Salines de l'Altet o Saladar d'Aigua Amarga. El dia 25 de novembre, en passar per la zona, apreciàrem -a més de la poca superfície amb aigua- moviments de maquinària pesant -una excavadora i dos camions- prop de l'antiga casa de les salines. Quan ens hi acostàvem, poguérem observar que estaven procedint a la demolició de la casa, però en lloc de retirar els enderrocs, els abocaven directament a les salines junt a una zona propera que presenta dunes fòssils. Quan preguntàrem al guarda de les salines el motiu de l'enderrocament, ens va dir que era el propi Ajuntament d'Alacant qui havia donat el permís. Veient que l'actuació que s'hi

Les Llacunes de la Mata i Torrevella.

feia estava incomplint l'abundant legislació conservacionista existent sobre el tema (Llei d'Aigües, Llei de Conservció dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, Llei d'Impacte Ambiental, etc), decidírem anar a veure les explicacions de l'Ajuntament d'Alacant. En parlar amb l'arquitecte municipal, aquest, amb bona disposició, ens va dir que l'Ajuntament està ja uns anys intentat l'enderrocament de les cases de les salines, per tal com aquestes són a prop d'una zona d'esbargiment i poden originar perill per amenaça d'enfonsament. No obstant el permís que havia do nat a l'antiga emoresa de le Salines, obligava q^e.les es

combraries i enderrocs foren retirats, i no precisament a una zona humida. Arribàrem a un acord verbal, segons el qual -ja que desconeixien l'inici de les obres i no n'havien estat informats- s'acostarien al lloc dels fets per obligar a la retirada dels enderrocs. Si aquests no en són retirats en un termini breu, presentarem la corresponent denúncia. Cal recordar que el 20 de febrer del 1990, Acció Ecologista Agró envià un escrit a l'Ajuntament d'Alacar.t i a l'Agència del Medi Ambient, exigint la'paralització de la dessecació que estava patint les Salines, en gran part per interessos urbanístics especulatius. Aquest tipu$ de fets, que es re-

peteixen contínuament han de ser denunciats, ja que l'Administració competent no dedica els mitjans necessaris per a una vigilància efectiva. Una bona actuació que hauríem de fer les persones sensibilitzades amb els problemes del nostre medi, és eixir més al camp i denunciar tot allò que ens cride l'atenció, informant-nos en prèviament. Aquesta zona, amb un bon nivell d'aigua, no és un toll enfangat com alguns -per ignorància o mala fe- pensen, sinó una baula més en la cadena de marjals del Mediterrani peninsular, d'una gran importància per a l'avifauna.

Els Pressupostos de laGeneralitat i el medi ambient Aquest any, amb la conversió de l'Agència del Medi Ambient en Conselleria, hi ha hagut una reordenació de les partides pressupostàries relacionades amb el medi ambient. Bàsicament, el que s'ha produït ha estat una pseudo-unificació de competències de programes que abans estaven en la Conselleria d'Agricultura i en la d'Obres Públiques, (els programes d'"lnf'raestructura Urbana, Sanejament i Abastiment d'Aigües", de la d'Obres Públiques i el de "Restauració i Protecció dels Recursos Naturals", de la d'Agricultura), als quals cal afegir el de Protecció del Medi

Ambient de l'antiga AMA. Ens trobem, doncs, amb una unificació de competències ambientals dins d'una Conselleria, amb les excepcions de Seguretat i Protecció Civil -que queda en la Conselleria D'Aministració Pública- i l'IPEAE com a organisme autònom. La repercussió del medi ambient en els Pressupostos Des del punt de vista pressupostari, el que s'ha fet ha estat una simple agregació dels antics programes pressupostaris, sense variació pel que fa a objectius i actuacions; amb l'única excepció del Servei de Qualitat d'Aigües.

Com tots els anys, la política energètica queda fora dels programes medioambientals. El pes quantitatiu de les partides dedicades a medi ambient ("Medi Ambient i Benestar Comunitari") és de 21.547 milions de pessetes (mm), un 2,9% dels 734.000 mm totals. A més a més, en aquest percentatge mínim, ens adonem que la Generalitat hi aporta dels seus recursos propis només 50,7 mm més que en el Pressupost anterior; la resta de l'augment correspon a Fons Europeus i a Fons del Govern Central. (Passa a pàg. 2)


NOVEMBRE-DESEMBRE 91

Els Pressupostos de la Generalitat i el Medi Ambient (Ve de pàg. 1) La filosofia dels Pressupostos En l'Informe Econòmic i Financer, on es detallen les prioritats per al 92/93, se'ns indica la preocupació "doctrinal" del Govern Valencià, centrada en quatre ei xos bàsics: - Augmentar la competitivitat de l'economia valenciana. - Millorar la formació educativa i ocupacional. - Augmentar la qualitat de vida personal i medioambiental. - Cooperar en la reducció dels desequilibris socials. Respecte del tercer punt, s'hi diu textualment: "La necessitat d'afrontar decididament els problemes medioambientals." "El medi Ambient de la nostra Comunitat Autònoma no sols no ha d'acabar constituint un factor econòmic restrictiu, sinó que, en un termini mitjà, s'ha de traduir en la plataforma que suporte noves expectatives de creixement econòmic." "La recent història del nostre desenvolupament econòmic mostra com l'abús del medi ambient, no sols degrada la nostra qualitat de vida, sinó que amenaça també el nostre progrés econòmic. Aquest perill és més rellevant en una estructura econòmica com la valenciana, caracteritzada pel pes específic del sector turístic". Les prioritats en matèria de medi ambient per al 92/93 són: "Realitzar una política que tinga en compte les necessitats integrals de conservació i millora del nostre medi natural, per afrontar accions decidides que resolguen les principals causes deldeteriorament." On vana parar els xavos? Els diners es reparteixen de la següent manera: "Restaurar i protegir són dos objectius de política medioambiental de la Generalitat als quals es destina 15.000 mm per a sanejament i depuració d'aigües per a 500.000 persones."

"La restauració dels boscos cremats i la política de protecció d'espais i espècies protegides, compta amb 6.000 mm".

nar, vigilar i restaurar el territori. Ens temem que el control dels boscos, de les marjals, dels incendis forestals, etc, comptaran amb la precarietat de sempre.

Les partides Infraestructura, Sanejament i Abastiment d'Aigües 4.924 mm Direcció i Serveis Generals 705,7 mm Conservació del Medi Natural ....957 mm Restauració i Protecció de Recursos Naturals 3.550 mm Protecció del Medi Ambient. 678,5 mm Qualitat d'Aigües 190 mm Defensa del Consumidor i Usuari 541 mm

Alguns Capítols Així, en "Personal" els pressupostos no creixen gens: 38 persones -de les quals 26 en la Direcció i Serveis Generals-. En canvi la guarderia per a vigilàneia de Parcs i Paratges Naturals i el control d'agressions al medi (vessaments, etc.) continua sense incrementar-se. El problema quedarà agreujat amb la declaració de nous espais protegits. En el cas de "Despeses i Funcionament", tenint en compte que la Direcció i Serveis Generals tenen una variació absoluta de 80 mm, resulta que la Una anàlisi breu resta de programes es veuen El model de gestió ambiental reduïts a 8 mm per a despeses que es transmet amb l'anàlisi de funcionament. Si, a hores d'aquests Pressupostos és cond'ara, i per posar un exemple, tinuista, amb l'excepció de la les guarderies forestals no tenovetat de la Direcció General nien gasolina per als vehicles, ja de Qualitat d'Aigües. veurem com s'ho faran d'ara El pes de les inversions en els endavant. Si pensem que la lluiprogrames de despeses amta contra els incendis forestals bientals, està justificat pel dèficit es basa, fonamentalment, en les d'infrastructures de sanejament i despeses/costos corrents, tinpels greus impactes que predrem una conclusió descoratjasenta el medi físic del País dora. Valencià. Aquestes inversions, En el capítol d"lnversions però, s'haurien d'haver acomReals", destaca que en el panyat amb la corresponent doPrograma de Restauració I tació per a despeses de mantéProtecció de Recursos Naturals, niment de l'obra ja executada, i les inversions reals s'incremende la necessària col·laboració ten -respecte del ' 9 1 - en 572 entre les administracions públimm; exactament la quantitat ques, per tal que no resulten destinada al Pla de Restauració ineficients. Açò és aplicable tant de la Coberta Vegetal per a les als projectes d'infrastructura zones afectades pels incendis com a les actuacions en espais de l'estiu passat (Veg. Butlleprotegits. tins anteriors), la quaícosa suD'entrada, podem dir que posa que queden congelats alàquests pressuposts ens semtres aspectes de la política foblen escassos i amb una estruçrestal, especialment la partida tura pressupostària poc adequade mitjans materials, da. Per exemple, semblaria més Per a la resta d'objectius -qualid'acord amb la realitat una tat ambiental, espais naturals, Direcció General i Serveis etc- pot parlar-se d'una congeGenerals més modestos, amb lació d'inversions. Esperem que menys recursos, i un creixement l'Administració no continue asdel conjunt de les despeses cosabentant-se del impactes amrrents per a conservar, inspeccióbientals per la premsa.

Apilar I

pi I Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, s'atribueix a la Direcció General de Serveis Ambientals i a la del Servei de Qualitat Ambiental, la planificació i coordinació de la gestió dels residus urbans i industrials, especialment els tòxics i perillosos; així com dels procediments i tècniques d'eliminació, tractament, recuperació, reciclatge i reutilitzacio.

El passat 19 de novembre membres d'Acció Ecologista Agró feren lliurament de 12 paquets de piles contaminants a la Conselleria del Medi Ambient. Amb aquesta acció simbòlica volíem posar de manifest les mancances en l'arreplegament i la gestió dels residus. Els residus Els residus constitueixen una de les principals preocupacions socials en el tema del medi ambient. L'Administració, lluny de satisfer aquesta demanda, es dedica periòdicament a manifestar-nos velles declaracions de principis, a fer reflexions generals sobre el tema, però sense cap programa concret d'actuació. Amb la finalitat de posar de relleu aquesta mancança de la

nostra Administració, férem aquest lliurament de piles davant la Conselleria, perquè dubtem que hi haja un tractament i un posterior emplaçament destinat a aquests perillosos residus. Així, la sensibilitat social espontània no troba resposta en els encarregats de la gestió. Les competències de la Generalitat Segons l'article 16 del Decret 194/1991, pel qual s'aprovava el

En la nostra opinió, la gestió dels residus ha d'ésser la contrària a la línia que estableix l'actuació de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Pensem que és prioritari, en primer lloc, començar amb la reducció en origen, després planificar la reutilització, el reciclatge i la recuperació i, finalment, el seu tractament i/o eliminació. No a la política d'imatge No hi ha una política de gestió dels residus, una política que passe de la propaganda als fets i reiterem la nostra opinió sobre la necessitat de campanyes informatives de conscienciació tendents a modificar els hàbits actuals de consum, mitjançant el foment del reciclatge, la utilització d'alternatives -en les piles n'hi ha de recarregables- i la disminució de consums innecessaris.

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE

91

ESPAIS NATURALS

Eixida a la Foia de Bunyol per comprovar in situ l'evolució del terreny després dels incendis de l'estiu

Paisatge per a després d'un incendi Sierra del Ave. -Al següent dimecres apareix un tercer focus al nord de Bunyol, a l'altra marginal de la carretera nacional III. Veïns de Bunyol que col·laboraven en els treballs d'extinció, afirmaren haver-hi vist com el provocaven unes bengales llançades al bosc per algun piròman. -Entre les tesis barallades a l'hora de determinar el motiu i els interessos que hi ha darrere, el que semblà amb més possibilitats fou el de generar pastures per al ramat. També s'hi apuntà el tema dels caçadors. -Les denúncies per temes de pastures en zones incendiades comportaven sancions administratives de poca quantia, per la qual cosa era més rendible paL'eixida, convocada per Acció Ecologista Agró per gar multes -en el pitjor dels caestudiar les característiques de l'incendi que va as- sos- que cercar alternatives per solar la zona el passat estiu, va contar amb l'as- al nodriment dels ramats. front de l'incendi avança més sistència -a més de membres del grup- de com- -El ràpidament en cobertes vegepanys del grup ecologista de Bunyol, persones del tals de bosquina que no pas en CSIC i experts en el tema de diferents departaments les arbolades, tal i com va quedar clar en la Serra del Ave. de l'Administració. -La major part dels diners què L'excursió Partírem a les 8,30 del matí, amb autobús, van arribar prop de les deu a Bunyol, on arreplegàrem els companys de Bunyol i compràrem les vitualles. Durant el recorregut pel la carretera que condueix de Bunyol a l'àrea recreativa de Las Moratillas anàrem comentant els incidents i característiques de l'incendi, amb les següents conclusions que resumim tot seguit: Característiques de l'incendi -L'incendi va començar el diumenge 28 d'agost a les set de la vesprada a conseqüència de la caiguda d'un amp durant una tempesta elèctrica de gran extensió. Com a mostra, cal dir que s'hagueren de tancar 12

s'esmercen en la protecció forestal són a càrrec del Govern central i de la CE. Els diners autonòmics destinats a protecció de recursos és pràcticament el mateix que s'ingressa per vedats de caça i llicències de caça i pesca -la qual cosa suposa un total de 4 milions-; per tala de fusta i taxes -uns 40 milions corresponents a boscos municipals, consorciats i particularssent nul.la l'explotació en boscos de la Generalitat. -El nombre d'incendis forestals en anys anteriors fou respectivament de 186 per al 86, 207 en el 90 i 336 al 31 d'octubre del 91. (xifres aproximades). -S'hi va comentar que, després d'un incendi forestal, si no hi ha factors que provoquen una gran erosió, el sòl ateny el seu estat normal en 3-5 anys. Es va destacar l'acció hidrofòbica de les cendres que cobreixen el sòl després de l'incendi i els menors problemes d'erosió en sòls ocupats per plantes capaces de rebrotar després de cremar-se els seus òrgans aeris.

dels 19 torres de vigilància. -En aquest moment ja hi havia 6 incendis en altres punts de la província que absorbien pràcticament la totalitat de les 60 brigades antiincendis que s'encarreguen d'aquesta àrea: 30 de la Diputació i 30 de la Conselleria d'Agricultura. -L'incendi va coincidir amb una forta ponentada a la zona. -En la nit del dimarts següent hi va sorgir un segons focus -amb fortes sospites d'ésser provocata la Serra Martes. Des de les 4 de la matinada, en què va originar-se, fins a les 7 de la vesprada, hi havia recorregut més de 12 Km., empentat per vents de més de 60 Km/h de direcció WE que el feren arribar fins a la

Algunes conclusions Després d'un dinarot a l'àrea recreativa, s'hi va fer una taula rodona en la qual es tractaren els temes següents: * Presa de mesures legals que controlen i reprímesquen determinades pràctiques que generen beneficis a partir dels incendis forestals. * Sancions que permeten que les zones cremades no generen beneficis. * Augment de la vigilància i mitjans de prevenció. * S'hi estudiaren les causes que provoquen els incendis forestals. A tall d'exemple, dels 360 que n'hi havia hagut -fins el 31 d'octubre-, 40 foren a conseqüència de llamps i, la majoria el 79%- són deguts a l'acció humana. * En els pressupostos de la Generalitat, la partida destinada a aquests temes és d'un 0,7%. * Es constatà la necessitat de la contractació de brigades professionals per a l'extinció d'incendis. * El Pla Forestal actual només contempla plans de reforestació. Respecte de les mesures preses per l'Administració valenciana, s'hi va concloure que, ara per ara, manca un pla o programa de política forestal que ordene les activitats i potencialitats dels nostres boscos. El Pla de Reforestació sorgit després dels incendis de l'estiu no té la seriositat mínima exigible a aquells que administren els diners públics, ja que, segons sembla, se sembraran les nostres muntanyes amb raons i tècniques que només recolzen i entenen aquells que poc saben de regeneració forestal i molt de previsions electorals.

El nou Decret sobre el Parc del Montgó Pròximament eixirà un Decret que modifica els límits del Parc del Montgó amb la finalitat de reelaborar el Pla Especial amb els nous límits. Com sabeu (Vid. Butlletí núm 59) segons el Decret de creació del Parc del Montgó en aquest es contemplaven dues zones: la A que tenia com a finalitat la conservació i la regeneració, i la B, on es mantenien els usos del sòl i funcionava com a franja esmorteïdora dels impactes respecte de la zona A. En la part de Xàbia, després de fortes pressions, terrenys de gran valor del Parc quedaven fora de la delimitació -ni tan sols s'inclogueren com a zona B-. Amb en nou Decret les modifiterrenys de l'Estat i, no obstant, cacions més importants són les fa anys que s'hi va construir; per següents: la qual cosa hi ha un plet pendent. També pot quedar fora de Desapareix la zona B la delimitació del Parc. En la seua major part ja està construïda, per la qual cosa la Zona Florida desaparició confirma uns fets Respecte de la Zona Florida el consumats. No té massa imnou Decret la millora, perquè inportància ja que en el Decret clou dins del Parc barrancs i zos'estableixen algunes mesures nes que ara són a la zona B i, per a l'àrea situada de 0 a 500 per tant, estaven com a urbanitm. del Parc. En llevar la zona B, zables. És a dir, s'inlou en el però, es treu del Parc la zona Parc tot allò que és terreny no de la Marquesa. Aquesta zona urbanitzable segons el Pla situada junt a Benimàquia està General de l'Ajuntament de ara sense construir (excepte 5 Dénia; amb la qual cosa s'assexalets) i volen construir-n'he gura que no s'hi construirà. No 500. S'hauria de plantejar que obstant, a hores d'ara sí que s'hi s'inclogués al Parc amb indemestà construint. L'Ajuntament de nització o permuta de terrenys. Dénia argumenta que en el plàL'empresa constructura va molt noi 1:10.000 del Pla General la espai en la construcció de xa- zona és no urbanitzable però lets, però els vials sí que estan que segons el plànol 1:200 és fets, per tant, si urbanitzen, enurbanitzable. cara que no hi construesquen, els terrenys pujaran molt de vaLes Planes lor. Les Planes, segons l'antic Decret, figura com a no urbanitzable, però segons el Pla El Racó Fosc Especial, i per pressions de Una altra modificació important l'Ajuntament de Xàbia, passa a és la següent: el Racó Fosc són

butlletí

què això s'hi puguen construir cada 5000 metres quadrats. La postura de la Conselleria és elevar la distància a 10.000 metres. Sobre aquest punt el nou Decret no diu res. Construccions il·legals Hi ha moltes denúncies presentades per xalets il·legals construïts o en vies de construcció. Algunes d'aquestes denúncies corresponen a tècnics de la pròpia Conselleria del Medi Ambient. En la realitat, però, ací no passa res. Res no s'ha fet i les construccions continuen. Benimàquia El nou Decret millora també la zona de Benimàquia i Jesús Pobre ja que les antigues zones B passen a dins del Parc i, per tant, no seran urbanitzables. En resum: el problema més important del nou Decret és el fet de deixar fora la Marquesa. El problema més seriós del futur Pla Especial és que permet la construcció a les Planes; i el problema més actual és que.

lem presentar les al·legacions corresponents Des d'ací fem una crida a persones i institucions de la Comarca perquè s'hi Cal recollir les dades minuciosament; haurem d'espavilar si vo- afegesquen. amb Decrets i Plans o sense, s'hi continua construint.

3


ESPAIS NATURALS

NOVEMBRE-DESEMBRE 9

Gràcies a totes les persones i entitats que han contribuït a la no instal·lació de la pedrera

Felicitats Calderona Noticies del Centre Excursionista de València Fa unes setmanes el Centre Excursionista de València va presentar el seu programa d'activitats tardor-hivern 91/92.

Taula Redona al Palau de la Música de València al voltant de la Calderona Una important representació de tots els sectors socials de les poblacions d'Olocau i Marines Vell, es van desplaçar el passat dia 7 de novembre a València per assistir a la Taula Redona que sobre el tema de la Serra Calderona es va convocar al saló del Palau de la Música. Mestresses, comerciants, agricultors, estudiants... units sota una causa comona: la defensa de llur entorn davant les agressions que des dels últims anys vénen patint. I en aquesta ocasió, especialment units en la lluita contra l'explotació d'una pedrera de calç que amenaçava greument l'equilibri natural de la zona. A les 19 hores, quan començava el debat, tots els seients de la sala estaven ocupats. La sala estava de gom a gom i moltes persones hagueren de romandre dretes durant les més de dues hores que va durar la sessió. Destacats membres de les associacions ecologistes, del Centre Excursionista de València, així com particulars preocupats pel medi ambient, es trobaven també entre el públic assistent. La Taula, organitzada pel Centre Excursionista (CEV) i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria (IEC), va ser presidida i coordinada pel periodista Juanjo García del Moral; i entre els ponents s'hi trobaven Carles Ferris del CEV, Ferran Zurriaga pel

NEC;

Iban Roure

Ecologista

Agró;

d'Acció

Víctor

Navarro de la FEPAV; Francisco García de la Unió de Llauradors; Joseba Rodríguez coautor del llibre "Espais naturals protegits d'Espanya"; i Antoni Aguilella de la Universitat de València. La Serra Calderona: paratge natural? Aquesta era la pregunta sobre la qual els diferents membres de la taula van anar exposant llurs opinions. Tots van coincidir en la urgent necessitat d'una actuació que, bé sota la figura de Parc natural, bé d'Espai Protegit, ature l'actual degradació que, cas de continuar així les coses, podria, en un termini no massa llarg, ser irreversible en algunes àrees. Antoni Aguilella va ressenyar la importància litològica alhora que florística de la Calderona que, junt a l'Espadà, són punts d'encontre de determinades plantes que podríem denominar endèmiques. Ambdues serralades posseeixen els únics boscos de sureres de tot el País Valencià. La proliferació incontrolada d'urbanitzacions, la major part d'elles il·legals, amb els problemes que generen per la producció de residus. L'impacte paisatgístic de les pedreres, junt a la desaparició de la fauna i la flora. La disminució de les filtracions de l'aigua de pluja i el desinterès dels ajuntaments perquè no veuen o no saben veure el problema, van ser qüestions plantejades per Iban Roure.

Francisco García hi va afegir com a elements degradants del paisatge, les activitats agrícoles dutes a terme per agricultors no professionals. Són freqüents les grans transformacions del terreny per a plantar tarongers -en lloc d'oliveres i garroferes-, encara que són explotacions de dubtosa rendibilitat, però realitzades moltes vegades com a tapadores per al blanqueig de diner negre. Carles Ferris, del CEV, després de reconèixer que els ajuntaments i els habitants dels pobles estan prenent consciència de la importància que la protecció de la Serra té per al desenvolupament dels nuclis urbans, va assenyalar la necessitat d'elaborar un pla integral amb la implicació de la Diputació i la Generalitat, que aglutine els municipis de les comarques de la Serra i regule les actuacions en la zona, tot limitant al màxim les agressions. Víctor Navarro va recordar que els projectes de declaració de zones protegides estan paralitzats en l'actualitat. Davant la necessitat d'actuacions ràpides, Navarro proposava plans que activaren els recursos legals actuals. Reclamava també una llei que limite la instal·lació de pedreres a zones sensibles. El futur El públic es va mostrar molt motivat durant el debat. En el torn de paraules es va recalcar la necessitat d'informar els pobles afectats mitjançant xerrades i reunions periòdiques. També

s'hi va destacar la importància de la pressió popular a través de les mobilitzacions per fer reaccionar els polítics. Com a exemple, s'hi van citar les últimes accions dels ciutadans d'Olocau i Marines. El futur de la Serra Calderona és un tema candent des que, fa uns mesos, s'hi van eixamplar desmesuradament unes pistes forestals i se'n van obrir altres de noves (vegeu Butlletí núm. 67). L'Administració va reconèixer l'error i es comprometé a esmenar-lo. A hores d'ara, la Conselleria d'Agricultura encara no ha acomplit les promeses fetes el mes de maig sobre un pla de mesures correctores. Pel que fa a la pedrera, les iniciatives populars n'han paralitzat la construcció. La muntanya és un bé social; s'hi generen elements essencials per a la vida com ara l'aigua que bevem i l'aire que respirem. Qualsevol maniobra especulativa que lesione l'equilibri de l'ecosistema és un atemptat contra la humanitat. Qualsevol acció que, directament o indirectament provoque de manera innecessària la destrucció de la flora i de la fauna, és també un acte delictiu. Es un deure de l'Administració vetlar per la salut dels seus administrats i, és clar, aquest deure comença per protegir la salut de les muntanyes, els seus boscos i la riquesa natural que hi alberguen. José Luis Fuenmayor Centre Excursionista de València

S'hi ressenyen les no* ves publicacions i reedicions; entre d'altres: "Redescobrir la Serra Calderona" I "Descripción y dibujos de la Sierra Calderona", d'Antonio Domènech, que presenta material ràfic des de l'any 932.

?

Pel que fa als cursos i campanyes» destaquen les relacionades amb l'excursionisme i ei temps lliure: "Natura i esport", "Amicstfela Natura", etc. S'hi dóna noticia també dels viatges i excursions previstos, des de les casolanes eixides de cap de setmana a l'aventura d'escalar f'Acongagua o creuar l'Atlas. El Centre ha canviat de local. Ei nou és al ca* rrer Sanchis Bergón, núm 15 baix.

I final definitiu de la marjal d'Albuixec El fiscal en cap de l'Audiència va decidir arxivar les diligències originades arran de les nostres denúncies per la dessecació de la marjal d'Albuixec realitzada per Campsa durant l'estiu del '89. En aquelles dates es parlà d'un possible acord entre Campsa i l'Agència del Media Ambient, pel qual elaborarien un Pla de Reestructuració de l'àrea que encara restava sense dessecar per aconseguir en un breu termini de temps la reintroducció del samaruc en aqueixa part de la marjal. El temps ha passat i res d'això ha ocorregut: durant el mes d'octubre han acabat de destrossar la marjal soterrant milers de fartets (Aphanius iberus) i centenars de samarucs (Valencià hispànica). En el cas d'aquesta última espècie de res no li ha valgut estar protegida per la legislació autonòmica, estatal i internacional. El procés d'aterrament de la marjal.

4

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE 91

ESPAIS NATURALS

El GER inicia la V campanya de protecció de les rapinyaires

BASTA!

Des del 1987 el Grup d'Estudi i protecció de les Rapaces (GER) està fent estudis i informes sobre la mortaldat no natural d'aus rapinyaires en la província de Castelló. En tots aquests estudis es posa de relleu que només cada anys hi moren més de 700 rapinyaires per culpa de la cacera -un 70% dels casos-, expoliaments o robatoris de nius -un 20%- i la resta per verins, atropellaments, etc. faran que tornen a existir

Si ells no ho fan, ho fem nosaltres Atès que els organismes oficials responsables, com ara la Conselleria d'Agricultura no fan cap acció efectiva per evitar o disminuir aquesta elevada mortaldat, el GER es veu obligat a inciar una nova campanya amb els seus escassos mitjans. Aquesta tasca hauria de ser duta a termini per l'Administració, que n'és la responsable i qui té la infraestructura tècnica, econòmica i sancionadora. La campanya Durant la tardor, -per fer-la coincidir amb la temporada de cacera- la campanaya pretén la conscienciació de caçadors i agricultors perquè no atempten contra aquestes aus. La campanya té tres parts:

Per què desapareixen? -Les rapinyaires són cruelment assassinades A les comarques castellonenques se n'abaten més de 600 només en tres mesos (temporada de cacera).

el contingut explicatiu de la campanya. 3.- Finalment una fase de divulgació mitjançant xerrades i conferències, amb la projecció d'un audiovisual sobre el tema. Les xerrades va adreçades a col.legis, caçadors, centres excursionistes, colombaires, muntanyers etc.

-Les rapinyaires necessiten un lloc tranquil per sobreviure El seu hàbitat natural es veu reduït un any darrereun altre per l'acció humana -Moren a causa dels insecticides i verins -Moltes veuen com els seus fills són robats o morts -Són exposades com a atracció, vives o mortes -Cada vegada els queden menys aliments. Minven les seues preses habituals

Per què les protegim? -Les rapinyaires són molt beneficioses -Mantenen netes les muntanyes -Les rapinyaires mantenen les espècies cinegètiques lliures d'epidèmies

1.- Edició de 3.000 cartells posant de relleu la importància de les rapinyaires i les causes de llur mortaldat. 2.- Edició de 1.000 tríptics amb l'eslogan "BASTA" i on s'amplia

Les aus de rapinya limiten les espècies oportunistes i ens lliuren dels animals malalts i dels cadàvers, eviten així moltes epidèmies i contribueixen a la selecció natural. -Les rapinyaires no cacen per diversió sinó per a poder sobreviure -Si desapareixen, res ni ningú

Què podem fer? -No permetre que ningú es quede sense saber que les rapinyaires són beneficioses per a i'equiiibri de la natura.

Patrocinat per Adena/WWF i Fapas Forestal ha pres volada una bona iniciativa: un viver forestal que acull la pràctica totalitat de les espècies autòctones. Totes les llavors i esqueixos de les espècies produïdes al viver són d'origen silvestre, és a dir, recol.lectades de forma controlada en muntanyes i serralades, mai recollides en jardins, parcs o zones de conreu. Així mateix, les llavors procedeixen de la Península Ibèrica, evitant, per tant, la importació de llavors d'origen no ibèric. D'aquesta manera s'assegura que les subespècies, races, genotips són els autòctons. Les plantes, mètodes de producció i origen de les llavors, així com el Projecte Forestal en el seu conjunt, estan supervisats i avalats pel Dr. César Gómez Campos, Cap del Departament de Biologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de Madrid; autor -entre altres treballs- del "Libro Rojo de las Espècies Amenazadas de Extinción de la Península Ibérica y Baleares". (Icona). Condicions per a l'adquisició de plantes -Comandes: En fer la comanda cal indicar amb claredat: Nom complet, DNI o CIF, Adreça, Localitat, Codi Postal i Telèfon. Les espècies hauran de ser assenyalades pel nom científic per evitar confusions; i, per últim, cal indicar el nombre d'exemplars de cada espècie. Sols s'admeten comandes amb un nombre mínim de 100 plantes per espècie.

butlletí

Caçadors no dispareu contra les rapinyaires Ja n'hi ha prou! On no hi ha rapinyaires, la cça

minva o desapareix a la larga, els animals destructors de conreus fan més mal i la natura s'empobreix. La llei protegeix les rapinyaires Llei 4/1989, de 27 de març - És prohibit de matar, danyar, fer nosa o inquietar intencionar dament les rapinaires incloent la seua captura en viu i la recol·lecció dels seus ous o cries, queda igualment prohibit la possessió, tràfic i comerç d'exemplars vius o de les seues despulles. - Incomplir la legislació vigent i atemptar contra les rapinyaires pot ser sacionat amb multes que oscil·len entre les 10.000 i els 50 milions de pessetes.

Un breu apunt

Un viver d'espècies forestals autòctones

Projecte Forestal Ibèric

-Conservar llurs hàbitats, respectant la vegetació natural i considerant en tot els seus aspectes la realització d'obres públiques que puguen afectar a àreees de nidificació i nodriment. -No freqüentar llurs àrees de cria durant l'època de reproducció (gener-juliol). -Denunciar qualsevol incompliment de la Llei que les protegeix. -Valorar l'ús de plaguicides i herbicides, emprant els productes més adequats en les dosis més correctes.

La nova Llei d'Ordenació del Territori ADENA/WWF - FAPAS FORESTAL -Transport: Com a norma, mentre no s'indique el contrari, totes les comandes seran enviades pel mitjà de transport que siga més segur, ràpid i econòmic. Les despeses de l'enviament són a càrrec del comprador. -Data de lliurament: Cal indicar la data aproximada en què es desitja rebre la mercaderia, i fer la comanda amb un mínim de 30 dies d'antel.lació. -Forma de Pagament: El pagament de la mercaderia s'haurà de fer íntegrament en arribar les plantes, mitjançant contrareemborsament. Qualsevol altra forma de pagament que no siga al comptat tindrà recàrrec. Per a consultes sobre preus, temàtica especialitzada (repoblacions, selecció d'espècies, llavors, etc.) adreceu-vos directament al Coordinador i Director del Viver: Julio César Vergara Liante

Projecte Forestal Ibèric c/ Sol, núm. 7 02270 - Villamatea (Albacete) Tf. (967) 48 35 49

L'11 d'agost ha estat publicat el nou text de la nova Llei d'Ordenació del Territori, una norma que al preàmbul ja reconeix que el creixement econòmic del País Valencià ha donat com a resultat un model territorial amb forts desequilibris, malbaratament de recursos, deteriorament considerable del patrimoni natural i un dèficit d'infraestructures i equipaments col·lectius. Aquesta situació origina la necessitat de resoldre el complexos problemes territorials des d'una òptica supramunicipal, tal i com també s'hi reconeix. Tot açò està molt bé, ara bé, la Llei en si, no és més que un instrument i, com a tal, hauria d'estar presidida per un criteri de celeritat de procediments, claredat i facilitat d'ús. El text crea una multiplicitat de plans que s'entrecreuen i que generen confusió i un afegit de graons burocràtics que fan dificultós el coneixement dels mecanismes legals que li lleven eficàcia. Els nous Plans i Programes d'Ordenació Els plans creats són: el Pla General d'Ordenació del Territori, els Plans d'Acció Territorial, els Programes d'Ordenació i els Projectes d'Execució. L'entrebanc bàsic és, doncs, el Pla d'Ordenació del Territori que s'ha de redactar per la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme i que comporta un conjunt d'estudis, anàlisis i propostes d'actuació que exigiran tota una posterior intervenció institucional tendent a racionalitzar el creixement del nostre País. S'ha optat per la via de la regulació jurídica, la qual cosa no està malament, restant ara oberta la porta de l'aplicació i -ací és quan no podem evitar la temor que ens inspira una normativa complexa i ambiciosa- que comporta moltes tasques prèvies abans que en prenga forma concreta i, pot ocórrer allò de no fer res perquè encara està redactant-se el Pla. Mentre les institucions van desenvolupant el seu compromís legislatiu i, a l'espera dels plans, de la seua redacció i aplicació, ens queda la tasca quotidiana de demanar i exigir coses elementals i més que evidents. Cal esperar més coherència i una major voluntat de conservació, de generar millores importants a les ciutats, al camp i a tot el territori.

5


CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

NOVEMBRE-OESEMBRE 91

Els problemes de contaminació atmosfèrica de la Mediterrània tenen els ingredients de sempre però en unes condicions d'entorn diferents

Entrevista a Millàn Millàn Murïoz, director del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) P.- Podríem començar per la teua trajectòria professional R.- Jo vaig estudiar enginyeria aeronàutica a Madrid. Després me'n vaig anar a Canadà l'any 66, hi vaig treballar dissenyant instruments per a la medició de gasos contaminants en l'atmosfera i també per a veure la dinàmica dels contaminants. Vaig tindré la sort de treballar en un sensor remot -el Cospec- que després ha estat àmpliament utilitzat arreu del món, especialment en la Comunitat Europea. En els EEUU fórem els primers l'any 68/69- a demostrar l'oscil·lació -anada i tornada- de la massa àeria contaminada de la ciutat de Los Angeles. L'any 72, quan es va crear el Ministeri, hi de Medi Ambient de Canadà i vaig entrar en l'àrea de dispersió de contaminants atmosfèrics amb el que havia estat el meu professor de micrometeorologia; em contractaren en allò que havia estat el Servei Meteorològic Canadenc a càrrec de l'estudi de la dispersió de les grans xemeneies; hi feia estudis de transport regional d'algunes de les xemeneies més grans del món. Les seguíem fins als 500 km. tractant de dilucidar els efectes qualitivament diferents que tenien en el seu comportament respecte de les petites. Vaig continuar treballant en aquesta línia fins l'any 79 (2 anys abans el que havia estat el meu cap es va jubilar i es trasjladà a la Universitat de Toronto i el grup de treball -de 89 persones!- començà a escampar-se, ens feren oferiments d'altres llocs. Vaig tornar a la casa Barringer on havia dissenyat els sensors per fer-ne versions més noves. I dos anys més tard em cridaren de Bilbao per treballar en l'estudi de la contaminació atmosfèrica de la conca industrial. L'any 74 havia estat assessor de la CEE en els programes de seguiment de la contaminació atmosfèrica que utilitzaven els meus sensors (xarxa de difusors a Holanda, Alemanya, Bèlgica, mesura del fluxos transfronterers, etc). Després de Bilbao vaig organitzar la unitat de Medi Ambient del CIEMAT a Madrid (Centro de Investigaciones Energéticas Medioambientales y Tecnológicas) i en desembre de l'any passat em feren aquesta oferta -la del CEAM- professionalment molt bona ja que m'interessaven els efectes de la contaminació a la conca mediterrània.

P.- Per entrar en matèria, una pregunta de caràcter general: en els temes atmosfèrics les notícies dels diaris oscil·len

6

El Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani és un organisme depenent de la Conselleria del Medi Ambient, creat amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de València, la Secretaria d'Estat de Universitats i la Comissió de la CE. La filosofia que vol inspirar l'actuació del CEAM és que sense una anàlisi correcta dels fenòmens que afecten greument els ecosistemes mediterranis no s'hi podrà actuar en conseqüència. Entre altres qüestions el CEAM està estudiant els efectes dels incendis en l'ecosistema mediterrani, l'avaluació dels recursos hídrics mitjançant sistemes de teledetecció, el comportament dels gasos contaminants en la conca mediterrània, etc. des del catastrofisme fins a l"ací no passa res". Amb quina carta ens quedem? R.- El problema que estic vivint en carn pròpia és la rapidesa amb què els mitjans de comunicació passen d'unes hipòtesis de treball a donar-les com a fets provats. Açò acaba embolicant la troca, tal i com m'ha passat a mi. El procés és el següent: comences a tenir evidències de determinats fenòmens i, quan vas a demanar diners a una administració pública (CE, etc), els tractes de "vendre" precisament això, que s'hi detecta un problema que paga la pena d'investigar a fons. Ara bé, en un àrea que no estiga "calenta" -medicina, electrònica...- els cicles d'investigació poden ser de 5 o 7 anys, fins que en surten resultats i tingues el producte. Però en hipòtesis de treball de canvi climàtic has de treballar amb sèries temporals de desenes d'anys, i per fer un experiment estàs condicionat pels cicles naturals -les condicions de primavera, és clar!, només es donen en primavera-; per tant, en els projectes que tenen a veure amb l'atmosfera, l'ocenografia, etc. els cicles dels projectes són de 5 a 15 anys i, no obstant això, ens trobem amb la pressió dels mitjans de comunicació que volen respostes immediates. Tu parles que s'està treballant en una determinada hipòtesi i al dia següent ixen uns titulars categòrics. Davant d'això els polítics es troben en una situació incòmoda, tallen els projectes d'investigació i comença a enterbolir-se el safareig de tal manera que, al final, no s'ni fa res. En el cas del medi ambient això ha passat, i jo ho he viscut als EEUU quan s'hi va iniciar tot el pànic medioambiental a finals dels seixanta; hi havia un estat de coneixements escàs i, de sobte, apareix una demanda de solucions immediates exagerada; com a conseqüència proliferen els consultors que volen vendre les seues idees i, si no funcionen, quan vols agafar-los ja se n'han anat a un altre tema. Et trobes amb els polítics angu-

niats pels problemes immediats i al final, aqueix període de temps que hom necessita per analitzar les dades s'ha perdut. Des de l'any 70 fins ara no hi ha hagut massa investigació original en medi ambient i la que s'ha fet ha estat en condicions difícils, com en el cas de l'estudi de les emissions. S'ha fet bastant documentació de qüestions ecològiques, que està prou bé i molta modelització, una gran part de la qual no ha servit per a res. El sistema d'Recerca + Desenvolupament (R+D) està sota estrès i açò no li permet funcionar bé. P. En el cas de la contaminació de la conca mediterrània, quin nivell de coneixements tenim? R.- Ací existeix un problema afegit: comencem a sospitar que la conca mediterrània està sotmesa a oscil·lacions peculiars en el moviment dels contaminants, aleshores sols enfrontar amb allò que podríem dir "els coneixements establerts", allò que els americans diuen "l'estat de coneixements acceptats". A l'Estat espanyol, per exemple, convèncer la gent de l'Instituto Nacional de Meteorologia del fet que un núvol contaminant funciona a primeres hores del matí en una direcció i que per la vesprada pot desplaçar-se en sentit contrari, ha costat prou esforços. Quan demostres fenòmens d'aquest tipus hi ha gent que s'enfada perquè creuen que queden en evidència, quan, en realitat, en el món científic ningú no queda en evidència; si una hipòtesi de treball no funciona has de buscar-ne una altra. A la conca mediterrània hi ha uns plantejaments molt "enginyerescos", ja establerts, reticents a acceptar suggerències. P.- Això no et passava a NordAmèrica? R.- No exactament. Per exemple quan iniciàrem l'estudi dels plomalls de les grans xemeneies, hom pensava que aquests es perdien als 15 Km. Nosaltres, en cada nova investigació comprovàrem que calia

anar cada vegada més lluny. Durant quasi 8 o 9 anys d'estudi ens trobarem que podíem seguir el plomall de la xemenia fins als 500 Km.; per tant les nostres hipòtesis inicials no eren suficients. Als països mediterranis, però, continuem ancorats en allò publicat fa 30 anys. Ací la meteorologia està dominada per l'estat de coneixements acceptats i verificats en contextos del nord d'Europa i dels EEUU, on, amb condicions orogràfiques més planes, han desenvolupat una meteorologia clàssica que hi funciona prou bé. Una altra qüestió és la conca mediterrània, on tenim una meteorologia subtropical, que ells no han tractat perquè no era el seu problema. Nosaltres, ací, hem adaptat directament els procediments del Nord i ens hem quedat tan tranquils, malgrat que tots els dies està demostrat que no hi funcionen. Abans, com que no hi havia una industrialització forta, tot això no era massa significatiu. Les condicions climàtiques excel·lents només es veien com a recurs turístic.

P.- Quines són les diferències? R.- Ací les circulacions atmosfèriques en una gran part.de l'any són predominantment locals, masses aèries que oscil·len en conques o que se'n van i tornen; no com al nord d'Europa on les masses aèries passen -una emissió produïda a Anglaterra en dos dies pot ser a Rússia-. Ací una emissió a l'atmosfera al sud d'Itàlia, a l'estiu, pot estar en aqueixa mateixa conca 3 setmanes seguides. Tenim, a més a més, que a la Mediterrània les circulacions atmosfèriques són diferentas lloc a lloc, quasi hauria de fer-se un mapeig conca a conca. Ens hem adonat, en medir els contaminants que serveixen com a traçadors, que els cicles d'oxidants i fins i tot els contaminants normals també són prou diferents. Sobretot en els contaminants secundaris -que requereixen grans períodes de temps per a reaccionar entre ells-, oco-

rre que, com que el contamiant no se'n va sinó que s'hi queda "recalfant-se" en el mateix lloc, provoca que la química del nitrogen, per exemple, siga prou diferent de la del nord d'Europa. Açò ho estan descobrint ara mateix els italians, que tenen cicles, com ara de l'àcid nitrós, que a Europa no es detecten però que ací passen tots els dies. P.- En què consisteixen? R.- Hi ha deposicions d'àcid nítric a les fulles i a la superfície de les plantes durant la nit, part ataca la planta i part es reevapora al matí següent i passa una altra vegada al cicle fotoquímic. Aleshores està actiu en l'atmosfera durant el dia i es diposita a la superfície durant la nit. Molts dels danys atribuïbles -utilitzant els coneixements clàssics del Nord- als efectes del SO2, no són tals, sinó que es tracta de nitro-nitrós-nítric i després hi ha els problemes dels oxidants directes com ara l'ozó. Aleshores està passant com a Los Angeles, l'única conca anòmala dels EEUU respecte de la meteorologia clàssica, on tenen problemes d'oxidants molt seriosos. Però Los Angeles comparada amb la Mediterrània és un lloc relativament obert a un oceà i recolzada per muntanyes: els contaminants oscil·len i en part escapen per la cadena de muntanyes -que fan una mena de xemeneia- i part es reciclen per dalt. A la Mediterrània tenim moltes conques com la de Los Angeles enfrontades les unes amb les altres al voltant d'una mar interior, on comences a pensar que els contaminants poden tenir actuacions diferents de les conegudes. Podries concretar? Nosaltres hem progressat fins al nivell de documentar que sobre la Península Ibèrica i part de la Mediterrània occidental hi ha aquestes circulacions. Associades amb aquestes circulacions hi ha uns cicles de contaminants molt diferents dels que ocorren en països del Nord; ens estem trobant amb una quantitat d'emissions tremenda. La Mediterrània, sobretot la part occidental, s'ha industrialitzat fortíssimament en els últims 15 anys i això suposa que en una conca on les circulacions, repetesc, són diferents de la resta d'Europa, has d'investigar què passa amb les dispersions dels contaminants, les grans xemeneies, etc. Els procediments "enginyeria" copiats del Nord ací no serveixen perquè estan pensats per a masses d'aire que se'n van.

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE 91

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Central Tèrmica del Besòs.

P.- En què consisteix el procés de contaminació per ozononites/Pan? R.- Aquest n'és un, dels processos contaminants, però n'hi ha més; per exemple tenim el fenomen denominat en EEUU "blue mountains" que consisteix que, vistes de lluny, canvien de coloració pels terpens -les substàncies oloroses emeses per les plantes-. Si a aquest fenomen tan natural, per alguna raó s'hi afegeix òxids de nitrogen, aquests provoquen una reacció, es fotodissocien i, al final, es produeix ozó i d'altres coses. Tenim un procés que en circumstàncies naturals no provoca cap alteració, però que en presència de contaminants se n'ix de mare. El perill, com és obvi, és més greu a la conca mediterrània per l'abundància de plantes aromàtiques que permeten una major producció de radicals lliures per fotodissociació que, al seu torn, reaccionen amb altres contaminants. En el cas de les ozonites sabem que el terpé dels pins es fotodissocia en presència d'òxids de nitrogen i ozó i forma ozonites que, si es troben amb mol.lècules d'anhídrid sulfurós, catalitzen a SO2/Sulfúric instantàniament, i comencen processos que no estaven prevists inicialment. Torné una altra vegada a l'estat de coneixements dels anys 60 quan es pensava en els contaminants primaris -SO-, i partícules- amb els seus efectes directes. Fixa't que en uns anys s'ha començat a determinar que hi ha efectes indirectes, secundaris, quan el SO2 acaba convertint-se en sulfúric, en pluja àcida, tant en fase seca com humida. Ací quan parlem de pluja àcida sempre pensem en la fase humida, però la fase seca és igual o més important. Aleshores el mecanisme ozó/terpens /ozonites/S02/sulfúric és un mecanisme de deposició en fase seca. La reacció sol ser tan ràpida que el mal es dóna moltes vegades en l'acícula de les plantes, per on està emetent e' terpé en aqueix moment. Aques; és un del processos que estar per avaluar. P.- Tal i com ho presentes no coneixem a fons tots els mecanismes i conseqüències dels processos... R.- Sí, en coneixem poc, són problemes nous encara que els ingredients siguen els de sen pre, però en unes condicion d'entorn diferent. Per això n

butlletí

s'hi poden aplicar les solucions clàssiques. L'altre problema que hi ha en R-t-D, especialment quan el tema està "calent", és que davant la pressió, l'Administració té tendència a contemplar les "solucions" ja acceptades i que no serveixen perquè no es poden permetre ei temps necessari per investigar. P.- Ningú no dóna temps? R.- A nivell de Brusel.les sí que permeten uns terminis més raonables. Ara nosaltres tenim un cert alleujament perquè ens financiem amb terminis de quatre anys. El problema és que jo comence a tenir respostes, però no tinc totes les peces del trencaclosques. I quan el problema està recalfat, tothom vol solucions immediates. Si jo dic "estem sospitant que passa açò", la premsa anuncia "passa açò!" i comença l'embolic. P.- En el cas de la tèrmica d'Andorra podríem parlar d'efectes sinèrgics? R- És clar!, ara està emetent SO2 i altres contaminants i estan passant per una conca on, alhora, tenen entrada els contaminants de la Mediterrània que s'hi endinsen sense cap problema. En els sondeigs que férem amb un avió instrumentat, comprovàrem que en 2 dies arribaven fins a Madrid. A l'estiu és fàcil detectar-los 150 Km. cap a l'interior. El front d'ozó l'hem detectat a Mora de Rubielos, Vallibona, i més cap a l'interior. I és clar, el problema és que tots el contaminants interaccionen mútuament i, desgraciadament, els mecanismes d'interacció i, fins i tot la dinàmica, l'estem documentant ara. Jo ensume coses, però fins que no en tinc la certesa no m'agrada de dir-les. P.-1 com afecten aquests processos a la salut de les persones. Algú ho està investigant? R- Se n'han fet estudis estadístics, però sempre pensant en ur... escala d'alio que hom sabia ais '80. He de tornar a repetir qia a la conca mediterrània actuem amb un estat de coneixements desfasats. P.- Aquests tipus d'investigacions haurien de reflectir-se en eí PEN? R- Els d'Energia i Indústria són deis més difícils de convèncer. Sors els que més s'entesten a defensar els procediments ja establerts. Si vas al Ministeri •^Indústria i dius: "compte amb

aquesta xemeneia, que en les condicions de la Mediterrània no es poden aplicar els criteris establerts", t'exposes que t'esmicolen. P.- Difícils es presenten les solucions... R.- Sí, perquè estem en països sense tradició en R+D, a diferència del que passa en el món anglo-saxó on hi ha un qüestionament permanent de les solucions; així, la legislació americana es revisa cada 6 anys d'acord amb les investigacions. Per exemple, els models gaussians se segueixen utilitzant ací al peu de la lletra, mentre que ells -que els imposarenfa anys que els han abandonat. En la contaminació atmosfèrica tenim un cert "conflicte de cultures", la part anglo-saxona es replanteja les coses i deixa portes obertes a modificacions, mentre que ací som més partidaris de la dura ortodòxia fins que se t'afona la "paraeta". De tal manera que la investigació s'estandaritza i passa a ser inamovible, fins i tot hi ha aquells que s'embronquinen si els portes la contrària. A la Mediterrània tenim problemes fascinants i tenen solució si es diagnostiquen adequadament. Moltes vegades les solucions són més simples del que sembla. P.- En el cas de la Tèrmica d'Andorra el tema s'arrossega molts anys. R.- Però te n'hauràs d'adonar que el seu període de funcionament coincideix amb la industrialització de la conca de la Mediterrània. Les persones dels Ports veuen la Tèrmica però no s'adonen del que entra per la costa. Es tracta d'instal.lar-hi una mica de seny i plantejarnos: Què sabem?, doncs que el plomall d'una gran xemeneia pot arribar molt més lluny d'allò que hom pensa. Fem un balanç regional ben fet, de manera que vegem, en funció de l'època de l'any, qui causa danys, on i quants. Perquè una tèrmica és molt fàcil de controlar: podem dessulfuritzar en la capçalera, que ja ho estan fent- amb la qual cosa lleves la meitat del sofre; i encara es poden fer més coses. Com els contaminants tenen uns cicles molt particulars associats amb el canvi dia/nit, amb la fumigació, etc, resulta que pots estar cremant combustible més brut a una determinada hora del'dia i passar a injectar-hi gas natural o combustioie

Arbres afectats a la comarca dels Ports.

més net en altres hores, o pots triar èpoques de l'any en què l'impacte puga ser més fort, per tal de fer-ne les revisions de manteniment. Possiblement el 80% del problema es resoldria només amb un diagnòstic adequat. Ara bé, la part del problema que vé de fora l'hem de documentar, per tal de poder anar a les refineries, ja que, fins ara, ningú no els ha demanat cap control i també podem fer-ho. Petronor, per exemple, ja té una refineria amb uns uns procediments de control prou novedosos i, en comptes de tenir 50 xemeneies emetent els escapaments de processos diferents, ho té tot centralitzat mesclant i cremant en una única; amb la qual cosa pot tenir procediments bons de control. Les refineries diuen que depenen de la qualitat i diferències del cru que els arriba, per això cremen allò que se n'ix del procés. Però, torne a insistir, és possible controlar el procés i distribuir després els costos adiciqnals pels Kilowats produïts o

per litre de benzina venut. P.- Què passarà quan s'industrialitzen els països de la conca que ara no ho estan? R.- Nosaltres tenim una responsabilitat i un avantatge: si aconseguim documentar els processos, al final tindrem uns procediments, una tecnologia que podríem exportar. Per tant, si la CE financia programes de desenvolupament, pot aportar també la tecnologia descontaminant. Per altra banda, hem de dir que una altra font de percursors, molt més important que les refineries de Piombino i Fosberre, són els pous de gas natural d'Algèria; com que darrerament no estan venent massa gas natural, de vegades el cremen o ei ventegen. Aquest fluix és menys freqüent per a nosaltres, però també s'endinsa a la conca mediterrània, tendeix cap a Gibraltar i acaba introduint nivells d'ozó molt forts, al llarg de la costa del nord d'Àfrica, que arriben fins a les Canàries.


DISSENY I MEDI AMBIENT

Disseny i medi ambient Organitzada per l'Associació de Dissenyadors Professionals de València i amb la col·laboració del Centre de Documentació del Disseny i la Moda de L'Impiva, es va celebrar el passat 4 de novembre una Taula Rodona al voltant del tema. Hi participaren: Víctor Navarro -com a introductor i moderador-, Jordi Bigas, Manuel Valero i Amàlia Vicente. A continuació fem un resum d'algunes de les intervencions.

Víctor Navarro Biòleg i ecologista, especialista -entre altres coses- en veure-les venir de lluny. Es un dels portantveus habituals d'Acció Ecologista Agró. Per la seuà llarga trajectòria al si de les tasques ecologistes i la seua presència habitual en aquestes pàgines, pensem que no li cal més presentació. La muntanya dels residus En el període que abasta des del 1978 a 1985 l'augment de la generació de residus sòlids urbans a l'Estat espanyol va ser del 32%. En l'actualitat cada ciutadà en produeix a l'entorn d'1 kg/dia; i aquesta tendència continua creixent a un ritme d'un 3% anual. Només l'àrea metropolitana de València produeix més de mig milió de tones de residus cada any. No sols augmenta la quantitat sinó que també hi ha una tendència a l'augment de la part inorgànica en detriment de l'orgànica, així 1/3 de les deixa-

NOVEMBRE-DESEMBRE

lles i fins el 40% del volum són embolcalls diversos -47% paper, 25% vidre, 12% plàstic, 6% metalls, 5% fusta, 2% alumini-. Què fer?: les "tres erres" Des del punt de vista de la racionalitat hi ha una triple proposta, segons la jerarquia que a continuació s'esmenta: -reduir les deixalles -reutilització directa -reciclatge i, al final, incineradqres i abocadors. La jerarquia seguida actualment pel govern central i els autonòmics és la contrària: confiar en la incineració i els abocadors i, en últim cas i en orden invers en les "3 R". Disseny i residus Els dissenyadors poden, sens dubte, col·laborar si s'ho proposen, en l'elaboració de productes duradors i responsables; si utilitzen materials reciclats, si contribueixen a l'eliminació d'empaquetats i embolcalls innecessaris, i a la reutilització d'aquests tant com siga possible. Contribuir al redisseny ecològic dels productes i el fet de dissenyar productes duradors i reparables significa reduir deixalles. En aquest tema la informació al consumidor és molt important en relació amb la qüestió dels costos: productes inicialment més cars poden ser a la llarga més barats -cas de les bombetes de la llum que estalvien energia tot i que el preu inicial és més car-. En la reutilització, l'envasat és el primer objectiu, especialment en envasos rígids que contenen líquids alimentaris. Els envasos reutilitzables continuen utilitzantse en països sensibilitzats pel

tema ecològic: Finlàndia, Dinamarca, Alemanya i en el Tercer Món. En canvi a altres països, com el nostre o els EEUU, la tendència és l'oposada. En el reciclatge s'estalvien energia i materials; per exemple la obtenció d'1 kg. d'alumini a partir de la bauxita suposa 14 Kw/h., mentre que a partir de la ferralla només en suposa 0,7. Per tant el redisseny ecològic té moltes coses a dir; abans en la fabricació de productes s'utilitzava poca varietat de productes i, en una gran proporció, eren d'origen biològic. Ara, en canvi, hi ha una gran barreja de materials -reciclables i no reciclables-, la qual cosa incapacita llur utilització en processos posteriors. Cal dissenyar en funció de -facilitat de separació amb mitjans ràpids i mecànics i -la utilització de materials homogenis químicament Açò és un repte de cara al futur, un futur molt proper si tenim en compte algunes de les normatives de la CE, en la qual ens integrarem aviat. A més a més, segons les enquestes, cada vegada hi ha un sector dels consumidors més ampli que està disposat a pagar fins a un 30% més per productes ecològics.

Manuel Valero Advocat especialista en Dret Administratiu i Ambiental. Diplomat en Gestió Empresarial i Comptabilitat Financera. Amb una llarga trajectòria dins del moviment ecologista estatal, ha estat portantveu de "Los Verdes Alternativos" i candidat de la "Lista Verde", promotor de les Trobades Estatals d'Amants del Fem i membre del Consell Assessor de la Coordinadora Assemblearia del Moviment Ecologista (CAME). Tres aspectes claus Pense que el disseny incideix en tres aspectes en relació al tema que estem tractant: a) En el desenvolupament del marquèting ecològic. Una publicitat que contemple la promoció dels productes en el mercat en base a criteris ecològics. b) Reducció de la muntanya de deixalles (les 3R abans esmentades) c) Funcionalitat del producte, la

8

91

seua utilitat, la seua permanència en el temps i el fet d'evitar l'obsolescència. Aquests tres aspectes tenen una gran implicació en la conservació de la natura i el medi ambient. Els tractaré punt per punt. Un marquèting ecològic Avui és evident que el mercat ecològic és un mercat de futur, la qual cosa significa, al seu torn que: -El consumidor comença a rebutjar els productes i empreses que són contaminants. La mentalitat està canviant i la tendència és a la consolidació. -El consumidor cerca productes amb la garantia d'etiquetatge ecològic com a resultat d'una major conscienciació. Açò configura un mercat amb les següents característiques: 1.- Les empreses han d'oferir una imatge de preocupació pel medi ambient. No hi ha cap empresa important a nivell internacional que puga estar en el mercat amb una imatge clarament contaminadora. 2.- La producció ha de plantejarse amb criteris ecològics, no contaminadors i recuperadors de recursos. No sols per un problema de legislació i d'esgotament de recursos, sinó perquè difícilment poden acomplir la condició abans esmentada sense, alhora, tenir coherència en aquesta. A més, les empreses que enceten aquesta línia han de practicar una política de portes obertes. 3.- El producte ha d'evidenciar la seua naturalesa ecològica; ha d'estar provada. 4.- El marquèting s'adreça a un consumidor més informat. Com que qualsevol marquèting es recolza en el disseny publicitari, resulta que aquest té un gran paper; la seua contribució pot ser decissiva mitjançant la pràctica d'una publicitat més compromesa amb la natura, amb coherència i veracitat, que utilitze suports ecològics, que practique la simplificació de models i amb la sobrietat en les campanyes. Les3R La realitat és que a nivell mundial els residus són un problema greu. Unes dades aïllades que cite a continuació ens ajudaran a comprendre millor el tema:

més d'un 50% del volum de les deixalles està constituït per envasos. La dècima part de les despeses de les compres es gasten en embolcalls. De vegades es gasta més energia en produir l'embolcall que el producte que hi conté. Una llauna de Coca-cola és equivalent a la meitat del seu contingut en.petroli. A aquesta situació s'arriba per uns models de consum aberrants basats en la creença que els recursos són ilimitats, en el fet de donar més importància al continent que al contingut -en molts productes de consum costa més l'envàs que allò que hi ha a dins-, al costum d'usar i llançar i, en definitiva, a la idea equivocada que suposa que 'lot el que produirem el podrem soterrar en algun lloc". Tot això és, senzillament, absurd. El paper del disseny El dissenyador industrial i el publicitari tenen un paper ecològic fonamental, perquè poden reduir el volum de les deixalles i facilitar el reciclatge del productes dissenyats amb criteris com ara: -La utilització de materials ecològics: preferentment vidre, paper reciclat, tèxtil, ferro, etc. en comptes de plàstics, alumini, etc. -Donar més importància al contingut que no pas al continent. -Simplificar tant l'envàs com els embolcalls i tractar de reduir la quantitat de matèries primeres a emprar. Recordem que una tona d'alumini suposa 24 barrils de petroli. -Planificació del disseny per a crear aparells silenciosos; el soroll és un problema importantíssim. -Donar prioritat a la reutilització de l'envàs. Tot allò que puga reutilitzar-se és millor que allò que s'haja de fondre per fer un nou envàs. -Promocionar l'educació ciutadana en el reciclatge. Fer les coses ben fetes i duradores. En alguns aspectes hauríem de tornar a fer les coses com abans: fabricar productes que mantinguen la seua funcionalitat, que duren i que puguen reparar-se fàcilment. Ningú no ha pogut demostrar, fins ara, que es ven millor allò que és pitjor, i

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE

91

DISSENY I MEDI AMBIENT

Útil conjunt banyera-trampolí per contribuir a Barcelona'92

tampoc no es ven millor allò que només s'usa una vegada. Es preferible fabricar millors productes, que duren més, encara que calga pagar al principi un poc més. Els dissenyadors poden contribuir a fer que aquestes idees quallen. Hem de ser realistes i saber on són els límits dels professionals, però això no lleva que un dissenyador gràfic o industrial puga convèncer el

client d'uns conceptes que, tard o d'hora, acabaran imposant-se.

Jordi Bigas Ecologista i periodista -revistes com Integral, Interviu, El Butlletí de la Casa Verda o actualment a TV3-, relacionat amb el món del disseny, capdavanter de moltes mogudes i

Dins la Fira de Primavera de Frankfurt

Exposició de Disseny "Experimente" "Medi Ambient i Reciclatge sobre les esferes de creació de Mobles, Il·luminació i Accessoris interiors" Per cinquena vegada, la Impuls Design Fòrderung (IDF), en cooperació amb l'Associació de Fires de Frankfurt, organitzen l'exposició de disseny "Esperimente". La intenció de l'exposició és fer de mitjancera de contactes entre dissenyadors i productors, venedors i compradors. Per a aquesta exposició hom busca prototipus (models dissenyats en proporció original) que s'ocupen de les diferents fases del cicle productiu (projecte, construcció, ús, i cura de les deixalles) tenint en compte el medi ambient. Hom busca prototipus que es preocupen de -l'ús de materials recuperats -l'ús de pre-productes -la recuperació de materials (ferralla, restes de produccions..) -assegurament de la recuperabilitat -la limitacó de materials -la previsió de la separabilitat -la identificació dels materials usats -la possibilitat de producció tenint cura del medi ambient (reducció de dissolvents, emissions, etc.) -disminució d'envasos o fer-los capaços de reutilització -estalvi d'energia en producció i/o funcionament -augment de duració La data límit de recepció d'originals és el 7 de gener de 1992 Adreça Impuls Design Fòrderung Th. Spreen/ M. Hollman-Loges Feurigstr. 51 1000 Berlín 62 Alemanya Tel. 030 794 62 12 Fax. 030 788 30 80

butlletí

ara entestat a tirar endavant el projecte de Els Verds, pel qual es va presentar a les passades eleccions. La responsabilitat dels dissenyadors Iniciaré aquestes notes amb una afirmació: els problemes ecològics també suposen una responsabilitat per als dissenyadors. Generalitzant una mica, s'ha de dir que des del punt de vista ecologista els dissenyadors actuals són prou irresponsables; estan demostrant que, lluny de ser una avantguarda, formen part del muntatge industrialista. Açò no és culpa seua sinó una conseqüència d'estar sotmesos a les lleis del mercat. El disseny industrial, la producció i el consum han crescut en una societat en la qual es considera l'ambient com un sistema il.limitat; sense tenir en compte factors com l'escasesa de recursos, els problemes energètics, etc. Els teòrics del disseny industrial deuen haver envellit, perquè no tenen res a dir: la dècada dels '80 no ha estat gens rica en plantejaments teories innovadors i rigorosos en relació amb la cultura industrial. Em fa la impressió que el debat ha estat bastant narcisista i basat en la idea de la postmodernitat que, al capdavall, ha estat l'única aportació significativa. Des de l'ecologisme existeix un convit als dissenyadors per treballar en una "conspiració" socioecològica, una conspiració que no sols canvie l'embolcall sinó que canvie la percepció i els continguts. Aquests objectius estarien centrats en una reforma ideològica i moral que va més enllà del "vendre més", de les etiquetes verdes i del marquèting.

La idea que qualsevol temps passat fou millor no és veritat. Mantindré aquesta tesi seria d'un acientifisme aberrant: el passat va ser bastant pitjor; abans hi havia moltes societats que apenes produïen residus... però es morien de fam. Per tant, la proposta que jo vinc a representar no és la de tornar al passat, sinó una proposta per a una civilització postindustrial. És veritat que l'empitjorament de la situació actual és fruit d'una irresponsabilitat precedent, que probablement no té un únic culpable, però que està basada finalment en una falsa idea de progrés que cal evitar. Canviar els hàbits Nosaltres proposem un canvi bastant profund que comporta un canvi d'hàbits; no es tracta tant de consumir productes ecològics sinó, bàsicament, de consumir menys: viure senzillament perquè els altres puguen senzillament viure. Perquè l'ecologisme no sols tracta de resoldre els problemes ambientals del nostre entorn immediat sinó que té una concepció globalista mundial i és conscient que un 20% de la població mundial consumeix el 80% de les riqueses que genera el planeta. òQuins rols juguen els dissenyadors en aquests canvis d'hàbits? Jo crec que el principal problema amb què ens topem són els imperatius de la competència com a únic motor de la renovació. Aquest és un problema clau. Un altre problema és la vella idea del disseny com a instigador de l'augment de la tasa de consum, generada per un procés de compensació de les insatisfaccions que genera les societats industrials. Barry Commoner establia l'any

1.978 -ja en fa d'anys!- quines eren les lleis bàsiques de l'ecologia resumides en quatre punts essencials: -Tot va a parar en algun lloc (residus, productes..) -La natura és la que més sap. -Cap aliment és debades. -Tot està connectat amb tot. D'una manera o altra se'ns planteja, a l'hora de dissenyar, el fet d'assumir una sèrie d'aspectes prioritaris en l'acció: - Hem parlat de recipients i envasos com un aspecte important del disseny. - També tenim en l'àrea de l'interiorisme una qüestió molt important: les noves concepcions sobre què és un habitatge sa, on s'hi puga viure d'una manera més natural i més còmoda. Perquè, quan parlem d'ecologia, no sols hem de fer esment dels residus, del malbaratament, etc; també hem de parlar de comportament ètic; per exemple, és intolerable que una persona que tinga una mínima consciència consumesca productes de la casa l'Oreal, que estan basats en el patiment de milers d'animals usats en l'experimentació dels seus productes. La idea de la bellesa sense crueltat no és una sofisticació sinó que ha de ser un imperatiu ètic per part dels ecologistes. Pel que fa als recursos naturals és evident que els dissenyadors tenen un paper molt important. Malgrat estar envoltats d'informació ambiental en la televisió o en la premsa, aquesta té poca traducció pràctica en els hàbits individuals i poca, o nul.la, traducció en la pràctica del disseny. Açò és una qüestió que s'han de plantejar els dissenyadors.

Cintelles màgiques o mats espectaculars

Cap a una revisió d'objectius Hem d'anar més enllà, cap a una profunda revisió d'objectius respecte de la funció ambiental del disseny. El primer objectiu és fer que "allò que és formós siga poderós" en comptes de l'actual "allò que és gran és poderós". Cal anar també cap a una ètica de responsabilitat individual, que ens obligue a preguntarnos, sovint, per la nostra activitat professional i a pensar si som part del problema o part de la seua solució.

9


SÀHARA

"Son pocs i son pobres, daci el silenci general. Un silenci que amenaça amb esclatar-nos les oïdes. Sobretot les oïdes dels espanyols, que colonitzarem i explotarem els saharauis durant quasi 100 anys. per vendre'ls desprès i abandonar-los com qui llança un paper vell. i\ que hi fem avui?, çballar a dues aigües?. Si ara no donem suport de veritat als saharauis. posarem la guinda a una historia d infàmia" Rosa Montero

NOVEMBRE-DESEMBRE 91

SÀHARA! SÀHARA!:

-país al qual ha acabat per reconèixer i que assoleix la independència el 1960, i que també reivindica part del territori saharaui-. El dictamen es fa públic l'octubre de 1975 i no admet dubtes: "...Els materials i informacions proporcionats al Tribunal no estableixen l'existència de cap vincle de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental per una banda, el regne del Marroc o el conjunt maurità per una altra. Per tant, el Tribunal no ha comprovat l'existència de vincles jurídics de tal naturalesa que puguen modificar l'aplicació de la resolució 1.514 (XV) pel que fa a ja descolonització del Sàhara i, en particular, l'aplicació del principi d'autodeterminació mitjançant l'expressió lliure autèntica de la voluntat de les poblacions del territori" Tancada així la via legal a les pretensions mauritano-marroquines, Hassan II inicia la tristaEls orígens del conflicte ment cèlebre "Marxa Verda", Quan el 1956 l'Estat espanyol en què uns 350.000 civils són és admès a l'ONU i es veu da- llançats cap a la frontera sahavant la impossibilitat d'haver de ràui. A continuació el govern essotmetre's a la normativa inter- panyol afirma que esta disposat nacional sobre descolonització, a negociar. ho aconsegueix momentàniament mitjançant la declaració del Sàhara com a província esLa traïció panyola. Mentrestant, el Marroc El 14 de novembre de 1975 se La colonització Per la seua part, els europeus - ha obtingut la independència - signaren els "Acords Tripartits 1956- i comença a pressionar el de Madrid", pels quals l'Estat sobretot portuguesos i espanyols- s'interessen a partir del govern espanyol, tant sobre el espanyol abandonava la seua segle XV per aquest territori sols terreny com internacionalment, "província" en mans del Marroc i Mauritània. Les nombroses proper establir-hi bases comercials, perquè l'abandone i així poder meses fetes al poble saharaui fins que a la segona meitat del annexionar-se'l. XIX comencen a veure-hi més El 1974 el govern espanyol es de defensar-lo i respectar el dret possiblitats d'explotació. veu sotmès, de nou, a una forta a la seua autodeterminació, A partir dels anys 60 del segle pressió internacional per resol- s'havien incomplit. El mateix passat, es produeixen les prime- dre el problema colonial amb ambaixador Pinies escrivia unes res expedicions espanyoles l'autodeterminació del poble sa- dates abans a l'aleshores presi"modernes" cap aqueix litoral haraui. El 20 de setembre dent del govern, Arias Navarro: africà. El 1877 es crea la d'aqueix any, l'ambaixador da- "...és greu, molt greu, que quan "Asociación para la explotación vant les Nacions Unides -Pi-' la Comunitat Internacional no de Àfrica" i la "Sociedad de niés-, anuncia que Espanya ac- recolza el Marroc, fem un joc, Africanistas y Colonistas", que ceptaria aquesta autodetermina- com a mínim perillós, en què aldes d'un bon començament ció mitjançant un referèndum. gú eixirà malparat i en el qual la pressionaren el govern perquè Hassan II, però, maniobra ràpid nostra dignitat i el nostre prestigi ni fes efectiva la presència es- i sol·licita del Tribunal Interna- patiran" panyola. El 1884 en la cional de Justícia de l'Haia el Ningú no va explicar-se aqueix Conferència de Berlín -que dictamen sobre si el Sàhara era sobtat canvi d'actitud, i com notracta de posar en ordre la de- terra de ningú abans d'establir- més en qüestió de dies el gomarcació dels territoris colonials s'hi Espanya, i cas de no ser-ho, vern espanyol va prendre la deafricans de les diferents potèn- quins eren els vincles que tenia cisió de rebutjar la "Solució cies europees-, el govern es- amb el Marroc i amb Mauritània Waldheim", és a dir, que l'ONU Un poble antic , Al nord-oest d'Àfrica, entre el Marroc, Algèria i Mauritània, existeix un territori una mica més gran que la meitat de la Península Ibèrica: el Sàhara Occidental. Des d'èpoques anteriors al començament de l'Era Cristiana, hi viu i s'organitza un poble que es va conformant en les seues formes de vida a través del temps per la successiva sedimentació i acoblament de poblacions de diverses procedències. Molt més abans que el Marroc fóra país o haguera esdevingut regne, aquestes diverses poblacions o tribus del Sàhara Occidental gaudien de les adequades organitzacions sòcio-materials que els permeteren desenvolupar modus de vida i cultura exitosos, per fer front a les difícils condicions físiques i climatològiques del territori on vivien. Totes elles decidiren fondre's en un sol poble, que avui és conegut com el poble saharaui. Aquest poble s'havia islamitzat pràcticament per complet a finals del segle XI, i experimentava l'arabització durant el XIII. Així, quan els europeus comencen a fer llurs primeres incursions a l'Àfrica nordoccidental, ja havien adquirit aquests trets.

10

panyol addueix haver posat sota el protectorat estatal la costa occidental d'Àfrica, des del Cap Blanc al Cap de Bojador -més de la meitat del que ara és el Sàhara Occidental-. En tractats posteriors amb França, que es succeeixen fins a la segona dècada del present segle, s'acabà de delimitar el territori que serà conegut com a "Sàhara Espanyol". Mentrestant, el 1886, Espanya signa els Tractats de Tyl amb els saharauis, pels quals els ofereix ajuda militar front a enemics exteriors. Això no obstant, no és fins que no s'hi descobreixen les grans riqueses i possibilitats existents en el subsòl saharià -fosfats, petroli, níquel, platí, wolfram, estany, ferro, etc- a banda dels importants bancs pesquers de les costes, que l'estat espanyol comença a interessar-se veritablement per la seua colònia.

es fes càrrec del territori. Quan Hassan II anuncia la "Marxa Verda", comença per al poble saharaui la fugida cap a l'infern. De qualsevol manera travessen el desert escapant de les tropes marroquines, fins a un tros de terra àrida que els va

cedir el govern algerià. Pel camí, i en els primers mesos de l'exili, centenars d'infants moriren només nàixer per les dures condicions de vida. Fa poc, Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i, president de la República Àrab

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE 91

Saharaui Democràtica (RASD), en una entrevisa concedida a un diari espanyol, deia: "Des de novembre de 1975 fins maig de 1976 travessàrem per una situació lamentable. En un mateix dia ens arribàvem informes que estaven bombardejant alhora tres localitats saharauis, amb una gran mortaldat de dones i nens. I ens informaven, al mateix temps, que en la immensitat del desert, les forces marroquines havien exterminat totalment algunes famílies, exterminant també els seus ramats, i que altres famílies s'escampaven pel desert sense saber on anar. En aquestes condicions prompte començaren les epidèmies, especialment el còlera, i tot tipus de malalties, com ara l'escorbut. Hi hagué dies en els quals en un sol campament moriren 500 nens. Va ser terrible. I no obstant, mai no es va perdre l'esperança. Ni tant sols en aquells moments capitulàrem". La traïció va ser consumada, i ha estat perpetuada pels successius governs espanyols democràtics: des de la col·laboració policíaco-militar amb Hassan II, fins al tancament de l'oficina diplomàtica del Front Polisario pel PSOE, el 1985, i la qualificació pel seu ministre d'Afers Estrangers, Fernàndez Ordórïez, de "terrroristes" per als combatents saharauis. Allò que el vent se'n va emportar El 1976 Felipe Ganzàlez havia visitat els campaments de refugiats saharauis i hi pronuncià frases com aquestes: "Hem volgut estar ací per demostrar-vos, amb la nostra presència, el nostre rebuig i la nostra reprovació de l'Acord de Madrid de 1975.... Sabem que la vostra experiència és la d'haver rebut moltes promeses mai no acomplides: jo vull, per tant, no fer promeses sinó comprometre'm amb la Història: el nostre partit serà amb vosaltres fins la victòria final". Tot aquest procés d'abandonament fou perpetrat davant el quasi total desconeixement de l'opinió pública espanyola, que res no ha sabut d'un tema al

butlletí

qual li fou aplicada la Llei de Secrets Oficials, el 1972, sense que en la pràctica haja estat derogada. Qui sí que coneixia el perill que se li venia a sobre era el poble saharaui. Davant el caire que prenien els fets sorgeix al seu si un moviment nacionalista, anomenat Organització Avançada per l'Alliberament del Sàhara que propugnava alguna classe de solució negociada amb l'Estat espanyol. El juny del 1970, convoca una manifestació civil a l'Aaiun per denunciar la política espanyola, que acaba amb l'afusellament de la multitud per part d'una companyia de legionaris. El Front Polisario i la RASD Per fi, davant la intransigència i ceguesa de la postura espanyola, i front a les pretensions annexionistes del Marroc i Mauritània, es crea el 10 de maig del 1973 el Front Polisario -Front Popular per l'Alliberament de Saguia El-Hamra i el Riu d'Or-, que mitjançant el seu braç armat, l'Exèrcit d'Alliberament Popular Saharaui, comença la lluita contra els exèrcits maurità i marroquí. De fet, és l'única ajuda del poble saharaui en el seu terrible èxode a través del desert. Des que el 1973 es forma el Front Polisario com a expressió organitzada del poble saharaui, el seu principal objectiu ha estat la independència i l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Amb la invasió del seu territori per l'exèrcit marroquí el 1975 i la fugida obligada de milers de saharauis que hagueren de refugiar-se a la zona més àrida i inhòspita del desert algerià, el Tinduf, comença també la lluita protagonitzada pel Front Polisari, únic i legítim representant de les aspiracions de tot un poble. El 27 de febrer de 1976, es constitueix en un campament de refugiats en el propi Sàhara Occidental, la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), inspirada en els principis d'un sistema nacional "democràctic, àrab, d'orientació unionista, progressista i de religió islàmica". Avui aquest estat forma part de

SÀHARA

TOLIA -Organització per la Unitat Africana- i és reconegut per més de 70 països d'arreu del món. Aconseguida ja en l'actualitat la pau amb Mauritània, el poble saharaui es veu enfrontat encara amb l'estratègia dels murs de Hassan II, monarca que, malgrat les succesives desfetes

diplomàtiques -ONU, OUA- encara pretén l'annexió amb colons dels territoris invaïts el 1976. Per a la qual cosa no ha dubtat a empresonar una bona part de la població saharaui que hi va romandre, i a fer dessaparéixer més de 800 persones; segons els últims informes de la Comissió de Drets Hu-

mans creada al respecte i d'Amnistia Internacional. Malgrat tot això, el poble saharaui ha resistit, impedint la victòria militar d'un exèrcit marroquí de més de 200.000 soldats, equipat, en part, amb armament espanyol. D'aquesta manera, els saharauis s'instal.len a les zones alliberades pel seu exèrcit a l'interior, després, els bombardeigs amb naplam i fòsfor de l'aviació marroquina obliguen la població civil supervivent a refugiar-se a la zona del Tinduf algerià en senzills campaments de tendes. El Front Polisario es veu enfrontat a la construcció de la RASD en unes condicions difícils, i aconsegueix un gran èxit en tots els camps socials, a l'espera del moment en què puguen accedir de nou a l'interior del seu propi país: el Sàhara Occidental independent. Als campaments de refugiats han bastit escoles, tallers de formació professional, hospitals... i fins i tot han aconseguit horts verds a la segona zona més àrida del planeta. Això no obstant, malgrat els grans èxits assolits, que confirmen la RASD com un autèntic país amb una admirable estructura organitzativa i administrativa, les condicions de la població saharaui continuen sent avui extremadament dures i depenen fonamentalment de la solidaritat internacional dels pobles amics per cobrir gran part de les seues necessitats bàsiques; de la mateixa manera que necessiten de la pressió que aquests pobles puguen exercir sobre els seus governs perquè donen suport a la seua causa, que no és una altra que la de la llibertat i la independència, la de poder viure en pau al seu propi país.

SALAM

SALAM Una Associació de Solidaridad amb el Poble Saharaui Nascuda a València, l'any 1988, independent de qualsevol força política i oberta a qui senta les injustícies comeses amb aquest poble pels successius governs espanyols, des de sempre. Entre les activitats de Salam cal destacar: Difondre la realitat saharaui i aconseguir la sensibilització de l'opinió pública amb l'organització de xerrades i exposicions, publicant propaganda, etc. Organització de la vinguda de grups de nens saharauis perquè puguen gaudir de vacances a València. Ajudar, en la mida que siga possible, els joves saharauis que estudien a València. Publicació de quaderns de caligrafia (en castellà) per a l'ensenyament de la segona llengua a les escoles dels campaments de refugiats. Col·laborar amb les dues Caravanes per la Pau cap al Sàhara que s'han organitzat, amb la finalitat de proporcionar ajuda de primera necessitat als refugiats. Organització de campanyes d'arreplegament de material escolar i sanitari per als campaments. Recaptació econòmica, tant individual com institucional. Organització de l'actual Plataforma Pro-Referèndum integrada per partits, sindicats, ONGs i altres associacions. Com pots col.laborar-hi? Compte corrent "Referèndum-Salam". 3101074675 Caixa d'Estalvis de València, Urb. 50. La Senyera SALAM: Carrer de Baix, 8-1 46003 - València Tf. (96)39217 51

11


BICI

NOVEMBRE-DESEMBRE

91

Excursió al Saler El diumenge 15 de desembre farem una marxa ciclista reivindicativa de la seguretat vial i de la construcció d'una pista ciclista des de Mislata al Perellonet, que unesca el nucli urbà amb la Devesa del Saler, a través d'un camí que afavoresca el transport alternatiu. Eixirem a les 10,30 des del Pont de la Mar a l'Albereda de València i ens dirigirem tranquil·lament cap al Saler i al Perellonet. Porteu menjar i beure, i no us oblideu dels jocs. Eixida des del Pont de la Mar del Passeig de l'Albereda a les 10,30 del diumenge 15 de desembre

dotze components del Col·lectiu València en Bici fórem interceptats per la Policia Municipal de

València quan ens disposàvem a interceptar el vocabulari existent al carril-bus, agefint-hi la paraula BICI a les ja existents: BUS i TAXI. L'acte va nàixer com a reacció al suggeriment per part de l'anterior Regidoria de Circulació i Transports perquè circulàrem entre el carril-bus i el carril adjacent; així es manté la prohibició total d'anar pel carril-bus, espai d'ús definit per la senyalització pintada al sòl. Com que no volem ofegar-nos entre dues corrents, posarem mans a la brotxa. La nostra intenció no és dificultar la circulació del transport públic, sinó manifestar-nos en contra de la política d'ordenació del trànsit i a favor de la creació de condicions de seguretat per a l'usuari de la bici, condicions que provocarien un augment del nombre de^ ciclistes urbans amb la consegüent millora de la qualitat de vida. Quan arriben les multes a casa dels artistes -50.000 pts. per l'alteració de la senyalització horitzontal-, aprofitarem per fer campanya, alçant la veu i exigi.pt que el carrer torne a ser un espai humà de retrobament i no una claveguera de rates mecàniques. jEI carrer per a qui se'l poteja!

nant la nota multicolor, les moixeres i els aurons. Al dia següent, ens endinsàrem pel Retaule, on gaudírem una bona estona de les sensacions que provoca la fageda amb un vestit tardorenc.

La història va concloure amb un emocionant trajecte nocturn des del pantà d'Ulldecona fins a Vinaròs, on el tren ens esperava per tornar-nos a la realitat. Potser els Nadals ens duguen un altre viatge. ^T'interessa?

El cas de ia bici "desapareguda' El proppassat dia 20 de novembre tingué lloc al Jutjat de Districte núm. 16 de València el judici per la denúncia presentada per Pedró, un company de 'València en Bici", contra la Renfe. Hi assistiren algus membres del Col·lectiu i periodistes de diversos mitjans de comunicació. Per part de la Renfe, hi acudí el seu advocat, el denunciat -cap de l'estació- i un testimoni. El motiu del litigi era la substracció de la bicicleta -amarrada en un banc dintre de l'estació- mentre Pedró anava a informar-se. En aquells moments no hi havia aparcament per a bicicletes al voltant de l'estació. En tornar, la

bicicleta havia desaparegut i no hi havia cap indicació al terra com fa la grua- d'on era. Preguntà per tot arreu i el cap d'estació li digué que ell havia ordenat a un empleat que desmuntarà el banc i se n'emportara la bicicleta. En el judici al·legava que hi havien anat persones a queixar-se'n i que interferia el trànsit normal de la gent. Pedró, a banda de no portar advocat, i defensar-se per si mateix, no tingué cap ajuda de la fiscal que no estava per la tasca. Demanà l'absolució de l'acusat, per no existir proves suficients i que la bicicleta no tenia cap desperfecte. La sentència, d'ací a uns dies.

Més de la RENFE El col·lectiu ha demanat a RENFE dues senzilles i pràctiques mesures: -La inclusió d'un anagrama amb una bici en aquells fullets d'horaris dels trens en què es poden transportar. -Modificació del temps de validesa dels billets de rodalies -actualment de 2 hores- per tal que no impedesquen la facturació anticipada. -Ampliació del marge de trens, hores i dies en què es permet el transport de bicicletes. Si fóra possible, iper què no?, qualse-

12

vol tren a qualsevol hora en qualsevol dia de la setmana. Ja sabeu que podeu transportar la vostra bici als trens de rodalies, en condicions bastant limitades. Des d'ací us convidem a fer escrits a l'Oficina d'Atenció del Viatger de Renfe -a l'Estació del Nord de València- per tal que amplie aquest marge tan estret. Les normes són: - les bicicletes seran transportades als furgons dels trens i si no en disposen, a les plataformes de les unitats fins a un màxim de 2 bicis per plataforma. - La càrrega, custòdia i descàrrega serà per compte de l'usuari. - El nombre de bicicletes transportades serà fins al màxim de la capacitat del furgó o plataforma, determinada en cada cas segons el criteri de l'interventor de ruta. - Els usuaris que transporten bicicletes a l'empara d'aquestes normes hauran de notificar-ho a interventor de ruta en el moment d'obtenir els seus bitllets i en la finestreta de l'estació.

I les bicis, per on? Multes de 50.000 pts. per a membres de València en Bici La nit del 12 de novembre, uns

Redolant pel camp Excursió als Ports de Beseit A més de la lluita diària per humanitzar la ciutat (apa!), al Col·lectiu també tenim una vessani cicloexcursionista, vessant que, de vegades, resulta una miqueta costeruda. L'última eixida va ser cap als Ports de Tortosa i Beseit, els dies 1,2 i 3 de novembre. Com sempre, l'aventura començà amb un viatge amb tren, el nostre bon amic, que ens acostà a Tortosa. Una estona damunt la bici, una altra arrossegant-la, pujàrem la costera del Cargol, uf!, i passàrem la nit acampats junt al refugi de la Unió Excursionista de Catalunya. Al dia següent ens endinsàrem en un paisatge captivador: ens envoltava una massa de pins (rojal i negral) esguitada de carrasques, grèvols, teixos i, do-

Paisatge urbà des d'una bici 22 hores: Remunte, gest diari, l'avinguda de Burjassot. La temperatura corporal, ritmada pel pas dels cotxes, puja en sentir les màquines acostant-se i la suor apunta pels porus. Vag sense llum. Les cames, fidels, fan anar la bicicleta mentre el cap roda per altres contrades. Potser el meu germà estiga esperant-me per fer el sopar. Ja tinc ganes d'en-

carar-me al llibre.... Per davant, uns deu metres, un element m'enganxa l'esguard i em torna a l'asfalt. El gos creua veloç el meu carril per arribar a l'altre costat on, segurament, li espera un passeig pel camp obert. La llum poderosa d'uns fars retallen la seua silueta i, tot seguit, el gos vola per l'aire acompanyat dels vidres que li

han retallat l'alè. Sent, en off, els crits esmorteintse, els sent... La llum, allò que il·lumina els objectes i els fa visibles, ha convertit l'animal en quelcom inesguardable. Mire al davant mentre pense al darrere. La il·luminació i la mort han arribat de la mà. Puntuals. L'hora d'un gos. Continue a fosques. Santi Alminana

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE

ENERGIA I 92

Viure sense nuclears i amb energies netes

No al Pla Energètic Nacional El passat 19 de setembre, el ministre d'Indústria i Energia presentava en el Congres dels Diputats el nou Pla Energètic Nacional (PEN). El PEN, segons les seues pròpies paraules "estableix les línies bàsiques d'actuació de la política energètica a l'Estat espanyol per a la dècada 1991-2000"; açò significa preveure la demanda d'energia fins l'any 2000 i els mitjans per cobrir-la. Traduït en diners, significa uns quants bilions de pessetes; des del punt de vista ambiental, significa la regulació de l'activitat humana -protecció, transformació, transport i ús de l'energia- que més afecta el medi natural. Les activitats energètiques causen la immensa majoria de la contaminació urbana, regional -pluja àcida- i mundial recalfament terrestre-, però també són importants altres impactes, com els produïts pels grans embassaments, els vessaments de petroli, la mineria a cel ras, etc. Un PEN ecologista? Allò que més ha transcendit del PEN a l'opinió pública ha estat, potser, el manteniment de la moratòria nuclear i la gran empenta donada al gas natural com a font energètica; en alguns mitjans de comunicació fin i tot s'ha parlat d'un nou PEN "ecològic". Dissortadament aquest últim qualificatiu no és cert. Malgrat que el propi PEN proclame que "s'hi estableixen per primera vegada uns objectius medioambientals de la política energètica", resulta ben

palès per tothom que conega la política medioambiental del govern espanyol en la CE, que aquests objectius han estat imposats per la necessitat de complir amb les directives ambientals comunitàries -que per altra banda han estat sistemàticament obstaculitzades per l'Estat espanyol, que sempre ha sol.licitat, i en moltes ocasions aconseguit, el dret a seguir contaminant amb l'excusa del seu menor desenvolupament econòmic-. Però, a més a més, es dóna la circumstància que les esmentades directives no seran, amb tota probabilitat, suficients per salvar molts dels amenaçats ecosistemes europeus ni, amb tota seguretat, mantindran el recalfament terrestre dins dels límits segurs per a milions de persones i els ecosistemes més amenaçats.

benignes -les energies renovables- continuen en un lloc marginal. Des del punt de vista ecologista, que és també el d'un model energètic sostenible, el consum energètic s'ha de minimitzar, per tal de reduir dins del que siga possible l'impacte ambiental de la producció i l'ús de l'energia. Aço no significa que renunciem a veure cobertes les nostres necessitats de llum, calor, transport i treball mecànic; atès que, tal i com s'ha demos-

Per part de diverses instàncies científiques s'ha expressat la necessitat de límits molt més estrictes que els comunitaris per a les emissions àcides -diòxid de sofre i òxids de nitrogen- i de diòxid de carboni.

trat en diversos informes, el món ric podria disminuir en la meitat el seu consum energètic sense minva del seu benestar, mitjançant un ús més eficient de l'energia que avui malbaratem alegrement. I més encara, un ús eficient de l'energia és l'única possibilitat que té el Tercer Món de proporcionar els serveis energètics essencials abans esmentats a una població en augment; sense posar, encara més, en perill el medi del Planeta, ja afectat greument per l'ús massiu de les energies fòssils per part, sobretot, del món ric. En aquest sentit, els objectius del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica que acompanya el PEN són absolutament ridículs, preveient un estalvi sobre el consum tendencial del 7,6%; amb estalvi inclòs, el consum d'energia final creix un 27% en 10 anys. El tractament de les energies renovables Pel que respecta a les energies renovables, la seua participació hi augmenta des d'un 2,74% a un 3,17% de l'energia primària un 11% de l'energia primària, si contem les grans centrals hidroelèctriques-, amb la particularitat que les majors inversions en aquest camp es destinen a la incineració de residus sòlids urbans -fems-. Considerar les escombraries com una font renovable d'energia és una falsedat manifesta, i és que, a més a més, la incineració allibera a l'atmosfera quantitats perilloses de substàncies tòxiques i posa entrebancs a la disminució del

Política antiinsolidària Quasi tan preocupant com els objectius ambientals del Pla és la insistència en un raonament curt de mires, entestat en un consum creixent d'energia -la qual cosa implica augmentar els riscs i l'impacte sobre el medi-, obtingut, a més, de fonts d'energia no renovables -petroli, carbó, urani-, contaminants i perilloses. Les fonts d'energia més prometedores, inesgotables i

volum de residus a través de la reutilització -en primer lloc- i el reciclatge. Tota aquesta energia que, segons el PEN, necessitarem, es produirà fonamentalment a partir del petroli -preveient-s'hi un imparable creixement del trànsit-, del carbó -amb més mines a cel ras-, del gas natural aquest és un aspecte positiu-, de l'urani -amb 9 centrals nuclears en funcionament-, i de l'energia hidràulica -amb 317 megavats procedents de nous grans embassaments-. Una vegada més ens sentim en la necessitat de denunciar el PEN com a inacceptable, fonamentalment pel manteniment de l'opció nuclear, la renúncia a actuar decididament sobre la demanda energètica per tal de reduir-la i el paper folclòric dedicat a les energies renovables "toves", la qual cosa augmentarà els riscs i els impactes sobre el medi originats per activitats energètiques. Creiem que aquest PEN suposa una nova oportunitat perduda d'iniciar decididament la transició cap a un futur energètic segur, sostenible i solidari amb el Tercer Món. Un futur, per tant, sense centrals nuclears i basat en l'eficiència energètica i les energies renovables. En aquest sentit apunten altres propostes de planificació energètica, com ara el Pla Energètic Alternatiu d'Aedenat. Juan Carlos Rodríguez Murillo Portaveu de la Comissió d'Energia d'Aedenat i col·laborador científic del CSIC

Conclusions de l'assemblea de la campanya " desemmascarem el 92" 1992: a mi que m'hi esborren En 1992 coincidiran a l'Estat espanyol una sèrie de celebracions i efemèrides -Expo, Olimpíades, Capitalitat culturalque, contemplades globalment, ens convertiran en l'aparador mundial del nou model de capitalisme avançat, presentat com l'única via per al progrés de la Humanitat. Tot aquest espectacle que prepara el Poder inaugura també la construcció emblemàtica del capitalisme: el Mercat Únic Europeu. Serem l'aparador del nou ordre internacional implantat després de la Guerra del Golf i l'enfonsament dels països de l'Est. El capitalisme actual, mestre de l'espectacle i la propaganda, amaga sota l'estora les seues misèries -degradació ecològica, la fam dels països de capitalisme subdesenvolupat, l'empobriment i la marginació de grans sectors dels països rics- i es presenta a si mateix com el final de la Història. No obstant, la història interminable es redueix a crear unes condicions favorables a la prosperitat dels grans grups econòmics. La seua aplicació està produint una devastació econòmica (deute extern del Tercer Món, esgotament de recursos naturals, crisis financeres..) i ambiental sense precedents, fins al punt d'arribar a posar en perill la vida de l'espècia humana. Eixos de la campanya Per desemmascarar la "Gran Festa del 92" desenvoluparem una campanya de la qual destaquem quatre aspectes:

butlletí

1.- Contra la celebració del V Centenari del "descobriment d'Amèrica", donarem suport solidàriament a totes les activitats que els pobles indis proposen en la seua campanya "500 anys de Resistència Indígena i Popular". 2.- Denunciarem la política poblacional que els organismes internacionals i els estats del Nord volen implantar, basada en la imposició de controls de natalitat a través d'esterilitzacions massives per a les poblacions del Sud, en el foment del racisme en el Nord i en la construcció d'un nou Mur que impedesca l'assalt dels emigrants a les fortaleses del nou capitalisme avançat. 3.- Explicarem la incapacitat del Mercat i dels Governs actuals per afrontar la crisi ecològica actual, que té un abast global. Les innovacions científico-tecnològiques de l'EXPO i les propostes de la Conferència sobre el Medi Ambient de Brasil serviran per encobrir aquests problemes. La transició ecològica que demana la Humanitat sols podrà encarar-se amb profunds canvis en el model social. 4.- El Mercat Únic del 93, a Europa, comporta una aprofundiment de les diferències regionals, dels impactes ambientals i territorials greus, í sobretot una major dualització social: el "Quart Món" del Nord -els pobres, els aturats, la sobreexplotació dels infants, dones i immigrants, la precarització dels llocs de treball, i els cinturons de misèria de les metròpolis amenacen d'estendre's com una ta-

ca d'oli-. Cal divulgar el fracàs social del Nord, el consens en què es recolza i l'onada de repressió i control social que ens aguarda. La Campanya "Desemmascarem el 92" impulsarà al llarg del 1992 tot tipus d'actes -petits o grans- relacionats amb els quatre eixos descrits, en qualsevol contrada de l'Estat. No obstant, volem subratllar en un "calendari" les dades més importants: Calendari 1992 "Desemmascarem el 92" - 2 de gener a Granada - Concentració de denúncia de l'acte oficial de la rendició de Granada davant els Reis

Catòlics. - Jornades sobre la tolerància entre les cultures i els pobles. - 18 al 24 d'abril a Sevilla: Trobada Internacional de la Solidaritat - Acampada Internacionalista. Jornades d'acció, debats i exposicions. - Tribunal Permanent dels Pobles en col·laboració amb la Fundació Internacional Lelio Basso sobre "La conquista d'Amèrica i el Dret Internacional". - Contradesembarcament al Guadalquivir el 19 d'abril i manifestació, precedits de: * Caravana europea contra el 92 amb inici el 10 d'abril i arribada a Sevilla el 18 d'abril. * Concentració de vaixells a Sanlúcar de Barrameda el 18 d'abril, per remuntar pel Guadalquivir al dia següent. -Abril a Madrid - Mobilització contra la inauguració del TGV Madrid-Sevilla. -Juny a Barcelona - Activitats de denúncies en relació amb els Jocs Olímpics. -Juliol a Madrid - Mobilització per als dies 23 i 24 contra els intents de crear una àrea d'influència econòmica ibèrica a l'Amèrica Llatina, coincidint amb la Conferència Iberoamericana de Caps d'Estat. -Setembre a Gasteiz - Jornades festives i reivindicatives "Mikelin 92". -Setembre a Madrid - Conferència Mundial Energètica Alternativa que es celebrarà en paral·lel amb la Conferència Mundial d'Energia que organitza

el Consell Mundial de l'Energia en aquestes dates a Madrid. -Octubre a Madrid - Congrés Internacional sobre moviments socials. -Desembre a Madrid - Trobada Internacional sobre e| Mercat Únic, Territori, Medi Ambient i Societat.

Amics dels Indis Amics dels Indis és una organització indigenista, no governamental, que treballa pels drets humans dels pobles tribals. Drets que, sovint, són violats per aquells que mantenen el poder, tant polític com econòmic. No oblidem -hi ha coses que no s'han d'oblidar- que l'Occident s'ha enriquit a costa de l'empobriment d'aquests pobles. L'expoli dels seus recursos i de les seues terres -explotacions mineres i petrolieres, construccions d'embassaments i carreteres, explotació forestal i ramadera- ha portat els indígenes a una situació que s'apropa a l'extermini. Ún conjunt de persones sensibilitzades per aquest assumpte ha format un

grup local d'Amics dels Indis a València. Si vols informació, contacta amb nosaltres. La nostra adreça és

Amics dels Indis Aptat. de Correus 888 46080 - València

13


SALUT I NOTÍCIES

NOVEMBRE-DESEMBRE

91

Catarroja: lapaella amb crom El passat dia 16 de novembre va aparèixer al diari Levante una notícia referent a la contaminació dels pous i la xarxa d'abastiment d'aigua potable de Catarroja amb Crom VI, en uns nivells molt superiors als màxims admissibles contemplats en la normativa (RD 1138/1990 de 14 de setembre). El dia 18 de novembre, l'Ajuntament de Catarroja publicada un band en el qual comunicava a la població, que el consum d'aigua de la xarxa pública no suposava cap risc per a la salut de la població. L'anàlisi del Servei Valencià de Salut En juny, el Laboratori de Salut Pública del SVS feia unes anàlisis de la xarxa de distribució i dels pous núm. 2 i 4 de Catarroja. S'hi detectaren concentracions de crom hexavalent de 56, 131 i 134 micrograms per litre respectivament -tots ells per damunt del màxim admès per la normativa vigent-. Fins el dia 13 de setembre, l'Ajuntament de Catarroja no ordena el tancament del Pou núm. 4 -però no del 2- i la font pública que abasteix la població. Havien passat, per tant, 85 dies des de la data de l'anàlisi, en els quals la població continuà consumint un aigua amb proporcions de crom perilloses. El Crom hexavalent és una substància tòxica susceptible de causar processos cancerígens. Durokrom: crom dur Segons el Decret de l'Alcaldia de Catarroja de 7 de novembre, s'atribueix la contaminació dels

pous a l'empresa de recobriments metàl·lics Durkrom, la qual es troba en funcionament des de fa 20 anys sense estar en possessió de la preceptiva llicencia d'activitats. Durant aquest temps, s'han estan injectant les aigües residuals ai subsòl. Més "perles" en l'anàlisi En una anàlisi completa realitzada pel Laboratori de Salut Pública del Servei Valencià de Salut, a partir de mostres de la xarxa de distribució de Catarroja, -amb data d'11 de març de 1991-, ja es detecten a l'apartat de substàncies tòxiques, concentracions elevades de crom hexavalent (40 microgrames/litre), així com presència d'arsènic (0,1 mg/lit) i mercuri (0,3 mg/lit). També s'hi detecten concentracions de sulfat (525 mg/l), nitrats (293 mg/l) i magnesi (65 mg/l), quantitats molt superiors a les permeses per la legislació que se situen en 250, 50 i 50 mg/l respectivament. Respecte

dels nitrats, el nivell dels 5 pous és de 387, 261, 58, 6 i 365 mg/l respectivament. Resulta evident que només el Pou 4 (6 mg/l) que és el tancat actualment és l'únic que té una concentració acceptable, per la qual cosa cal deduir que, independentment del cabdal aportat per les diferents captacions, no és possible subministrar a la població aigua que s'ajuste a les especificacions,que la legislació determina. És a dir, o bé l'aigua supera els màxims admissibles en nitrats o bé els supera en crom hexavalent (açò sense comptar els altres paràmetres, que també se superen àmpliament com ja s'ha indicat). Per tant, l'aigua subministrada no es pot considerar potable. Per tant, no entenem el band de l'Ajuntament de Catarroja del 18 de novembre en el qual s'assegura que el subministrament d'aigua és apte per al consum domèstic.

Notícies diverses Tancats cinegètics L'Assemblea Local dels Verds de Villena ens escriu per facilitarnos notícies de la proliferació de tancats cinegètics a la zona. Aquests espais closos provoquen un impacte paisatgístic força greu per tal com solen instal.lar-se en llocs de gran valor natural i, a més a més, estan acompanyats d'un talla-focs al seu voltant. A més de barrar el pas i dividir poblacions d'espècies com ara el porc senglar, la rabosa, el teixó, etc, poden provocar l'erosió de les vessants de poca vegetació al seu interior amb la proliferació d'herbívors. Perquè aquest fenomen no continue, només cal que la Conselleria d'Agricultura deixe de donar els permisos. No obstant, podem actuar també a través dels ajuntaments; el de Villena, a proposta de "Els Verds", ha inclòs en les seues Ordenances Urbanístiques la prohibició de fer aquests tancaments en Sòls d'Interés Paisatgístic, és a dir, la majoria de les muntanyes del nostre terme municipal. Pensem que aquesta tàctica d'actuar directament sobre les competències dels ajuntaments en matèria de conservació, pot resultar molt positiva. Si voleu més informació poseuvos en contacte amb l'Assemblea Local de Villena (Apartat de Correus 31 - Villena (Alt Vinalopó). Notícies del Comitè Antitaurí de Saragossa

Alguns extractes de la circular de novembre. Tancada per manca de públic. Tal i com deia el Diari de Mallorca, la plaça de bous de Ciutat no es va obrir per primera vegada en molts anys per falta de públic. Sembla que ni els grups de música hi volen fer "bolos". Fallida de la plaça de bous de València. L'empresa concessionària de la plaça de bous de València ha fet figa. Les corregudes de juliol hagueren de ser subvencionades per la Diputació (40 milions). Però hi ha molt més milions de deutes dels quals ningú no vol fer-se càrrec -més de 100 per impagament de l'IVA-. Alguns del socis concessionaris de la plaça són a la presó per la seua dedicació en un altre negoci: la venda de cocaïna.

Escopetes de perdigons a canvi de banys. L'alcalde

d'Humilladero (Màlaga), ha firmat una treva singular amb els xiquets del poble. Es tracta de bescanviar les escopetes de perdigons per abonaments de bany, de manera que la jovenalla s'allunye de la cacera i es preserven les espècies protegides. Un centenar de xiquets d'edats compreses entre els 7 i els 16 anys dipositaren les seues armes a l'Ajuntament on, després de ser exposades, s'hi guardaren en una cambra dels mals endreços. Que l'exemple continuel. Caçadors furtius detinguts a Aragó. El guarda forestal Francisco Serrano d'Albalate del

Arzobispo (Terol), va denunciar i aconseguí enxampar "in fraganti" quatre caçadors furtius de Badalona quan caçaven vius un centenar d'ocells d'espècies protegides. Foren detinguts i, segons la llei de Conservació dels Espais Naturals, podrien pagar fins a un milió de pessetes. Els ocells eren venuts posteriorment als encants de Barcelona i al rastre de Madrid. Els caçaven amb xarxes japoneses i pals amb yesc. Amb posterioritat un altre veí d'Alcorisa (Terol), denunciava davant els guardes del Comena a altres quatres caçadors que foren detinguts i traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil. Amb les mateixes tècniques es dedicaven a la caça d'ocells. En una altra localitat saragossana, Biel, la Guàrdia Civil va incautar un autèntic arsenal al seu ex-alcalde Antonio Berduque Navarro, qui va al·legar que es dedicava al col·leccionisme. No obstant, sembla ser de la màfia furtiva atesa la quantitat d'armes, animals protegits dissecats i substàncies per atraure porcs senglars, trobades en el registre domiciliari. Per altra' banda, ara a la Rioja, el president del Partido Riojano i ex-president del Parlament de la Comunitat Autònoma, Leopoldo Virosta Garoz, va ser condemnat pel delicte de furtivisme al pagament d'una multa de 50.000 pessetes i privació de la llicència de caça per dos anys i del permís de conduir per dos mesos.

SALA,M.; RUBIO J.L; GARCIA RUIZ, J.M. (Edp.) Soil erosion studies in Spain. Logrorïo. Geoforma, 1991, 228 pg. Estudi d'investigació geomorfològica de diversos centres espanyols sobre un tema que, malauradament, té un gran interès a l'Estat espanyol: erosió i desertització. RÜDIG, W. Antinuclear movements. A world survey of opposition to nuclear energy Harlow, Longman Current Affairs, 1990, 466 pag. Profund i extens estudi sobre les bases teòriques, històriques i socials de l'origen del moviment d'oposició nuclear. Anàlisi de l'actitud i política d'actuació dels moviments antinuclears a diferents països.

JORNADA Medio Ambiente. envase y embalaje en la Europa Comunitària (8 de novembre del 1991). Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València. Jornades sobre la problemàtica dels residus originats pels embolcalls i envasos i llur repercusió medioambiental.

ARTANA. Recollida selectiva de residus urbans. 1991 Avantprojecte elaborat per diversos tècnics per a la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà per a la recollida selectiva en origen dels residus domèstics a Artana.

Interpel·lació parlamentaria d'Esquerra Unida

Què passa amb l'oli usat? Ei Grup Parlamentari d'Esquerra Unida ha fet una interpel·lació parlamentaria adreçada al Conseller (f Indústria, Comerç i Turisme, sobre la situació actual al País valencià respecte deis mecanismes de recollida i tractament dels olis usats en automoció. etc. Es tracta d'un greu problema contaminant, agreujat per l'alta utilització i diseminada producció en indústries i tallers. La Generalitat Valenciana té al respecte competències directes que l'obliguen a fer acomplir ta legislació vigent que obliga al tractament i recollida d'aquests olis. El perill d'aquests olis ós que acaben a la xarxa del clavegueram, la qual cosa origina uns processos de contaminació de les aigües de caràter molt greu. En aquest sector al llarg de Festiu passat hi hagué problemes perquè moltes empreses dedicades al reciclatge dels olis havien deixat de rebre fes subvencions de l'Administració.

14

SCHREIBER. R.L.; DIAMOND, A.W. Salvemos las aves. Pigmalion-PronaturICPB, 1991, 384 pg. Característiques i medi ambient del ocells a diferents paísos. També s'hi descriuen les accions del Consell Internacional per a la Conservació de les Aus (ICBP) dins de la campanya mundial "Save the Birds"

La Casa Verda


NOVEMBRE-DESEMBRE

91

Sobre les obres de la nova carretera Xàtiva- Alcoi

S'HA PARLAT DE... L'APROVACIÓ DEL PROTOCOL DE L'ANTÀRTIDA. Els delegats dels països que componen el Tractat Antàrtic vm aprovar, finalment, en reunió celebrada a Ei Escorial (Madrid), els 27 articles dei protocol. L'article de ta discòrdia, el 25, qt» fa referència ais mecanismes de revisió del protocol, va provocar que el passat 22 de juny la delegació dels EUA es negàs a aprovar e! document. Ara, després d'un temps de 'meditació', aquesta delegació s'hi ha adherit. Recordem que l'aprovació d'aquest protocol suposa la protecció deí continent bianc durant 50 anys i que després d'aquests anys podrà ser revisat si ho aproven tes 3/4 parts dels membres dei tractat. 50 anys passen volant, malauradament.

El proppassat dia 5 de novembre, a les 3 de la matinada, es van trobar els obrers i les màquines que foradaven, en sentits oposats, la serra de l'Olleria, per construir un túnel que unirà les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià amb la Costera, i que salvarà aquest obstacle natural que dificulta notablement les comunicacions entre els pobles d'aquestes comarques. Una setmana després, el Conseller d'Obres Públiques, Sr. Burriel, visitava les obres i recorria a peu els prop de 500 metres de llargària que té el túnel, i no dissimulava la satisfacció que sentia en comprovar que les obres aviat estarien acabades, després dels maldecaps inicials, quan hi va haver dificultats en la perforació a causa de la naturalesa dels materials trobats. Aquest túnel, tot i representar només un petit tram de tota la nova carretera XàtivaAlcoi, que connectarà amb la futura autovia de Llevant, és la figura estel·lar, l'emblema de tot el projecte. Abans d'iniciar-se les obres d'aquesta carretera, pels mitjans

de comunicació es va anunciar que en la construcció dels trams de carretera que discorregueren per zona de muntanya s'aplicarien criteris i solucions de mínim impacte sobre l'entorn i que, vistes les obres d'infrastructura viària realitzades fins ara al País Valencià, es podien considerar inèdits en les nostres terres. Ens van presentar el projecte com un dels que més sensibilitat traspuava pel que fa a la consideració i respecte del medi natural. Mentre alguns pensàvem que, finalment, aquest concepte tan confús de l'europeisme començava a concretar-se, que, finalment, començava a deixar de ser una paraula vana, un foc d'encenalls, i que l'accent civilitzat definiria aquest projecte. Que ja n'hi havia prou de tirar sempre pel dret. Total, que va i desembarquen l'artilleria i els blindats i, amb abundant munició, ens desfermen un cataclisme que déu n'hi do. I és que la cabra... Ja serà greu la cosa si us dic que, un dia que creuava la zona devastada amb un taxi, el conductor (una persona d'uns 60 anys i amb no massa vel·leïtats ecologistes, com podreu suposar) es mostra-

va preocupat, i, tot assenyalan: els efectes de l'obra, es preguntava si no hi havia altra fórmula que rosegar la serra i fer l'empastre que s'hi ha fet. I sembla que sí que n'hi ha. N'hi ha d'altres que diuen que aquesta és la solució més barata i que per això s'ha fet tant de mal. Però la veritat és que costa de creure que un sistema de ponts (com el que mostra la fotografia del paisatge austríac), que preserva l'aspecte original de la serra i ens estalvia l'efecte tan bèstia i esfereïdor del resultat final, que en definitiva salva els esculls orogràfics sense fer malbé l'entorn, siga una solució molt més cara que la que se'ns ha imposat. En qualsevol cas, l'absència d'agressió compensa a bastament el suposat sobrecost. Com podreu comprovar, tampoc no s'han escalfat massa la testa a l'hora de buscar un lloc on abocar els cudols que s'anaven desprenent per efecte de les barrinades: la solució més còmoda i econòmica (?) era espentar-los cap a l'altre costat i que redolassen pendent avall, directament sobre el bosc. Tot plegat, d'una factura 'preciosista'.

EL RECURS PRESENTAT DAVANT EL CONSTITUCIONAL PELS ENTREBANCS POSATS A LA I.L.P. La comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular perquè el Congrés suprimesca ta producció i utilització de l'energia nuclear a l'Estat espanyol, ha demanat l'empara ai Tribunal Constitucional davant els entrebancs imposats per ta Mesa deí Congrés de Diputats a la recollida de les 500.000 signatures' necessàries per a ta tramitació de la proposta, i l'acusa de vulnerar, entre d'altres, el dret ciutadà a participar en $1$ assumptes públics. Un dels obstacles més seriosos ha estat la denega* ció d'una pròrroga de tres mesos quan ja s'havien arreplegat 400.000 signatures. La Coordinadora Estatal Antinuciear, formada per 300 grups ecologistes, va emprendre a l'estiu de 1990 una campanya sota el lema Viure serjse nuclears, i va decidir d'utilitzar la via constitucional de la Iniciativa legislativa popular per promoure una llei que suprimfs les centrals nuclears. L'ALT PERCENTATGE DE QUEIXES MEDIAMBIENTALS TRAMITADES PER LA CE REFERIDES A L'ESTAT ESPANYOL El 39% de tes queixes mediambientals tramitades per la CE des de 1986 van correspondre a l'Estat espanyol, cosa que la situa ®fï el fiurnber, one de! ranking comunitari, amb 134 queixes, segons un estudi realitzat per organitzacions no governamentals. En segoii lloc tenim Grècia, amb 56, seguit de França, amb 4 1 . Per sectors, les 134 queixes es desglossen així: 38 es refereixen a la conservació de la fauna i la flora; 24 a residus; 19 a abocaments; 14 a qualitat de tes aigües; 10 a substàncies perijtoses en el medi aquàtic; 8 a qualitat atmosfèrica; 5 a activitats industrials, i 1 a substàncies peritioses. L'ABOCAMENT DE 5.000 LITRES DE SABÓ AL RIU BESÒS Els responsables d'aquest abocament sembla que devien pensar que, com que el Besòs és un dels rius més contaminats d'Europa, l'única manera de deixar-lo net com un jonc era abocar-hi 5,000 litres de detergent. Les conseqüències d'aquest vessament van ser que es produís una gran "serp" d'escuma dé cinc quilòmetres cte llargària i que en alguns punts s'elevàs per sobre dels dos metres. Els responsables d'aquesta 'noble' acció, que van ser detinguts per ordre de! fiscal especial per a temes ecològics det Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, diuen, però, que la fuita va ser fortuïta. LA SOLTA DE DOTZE RAPINYAIRES EN LA SERRA DE LES SAUNES, A VILLENA Ei dia 15 d'octubre d'enguany, o siga, tres dies després d'obrirse la veda, el Conseller d'Agricultura, Sr. Font de Mora, va assfstir, en la Serra de les Saunes, en la comarca de l'Alt Vinalopó, a ta solta d'uns quants rapinyaires que havien estat atesos de les seues ferides en el Centre de Protecció i Estudi det Medi Natural. Aquesta genial idea (la de sottar-los en plena eufòria escopetera), tenint en compte l'alt grau de conscienció i respecte envers aquesta mena d'ocelts que té l'escopeter autòcton, a més de la publicitat que se li ha donat, serà la responsable que a hores d'ara probablement ja no en quede cap solcant els aires. Ni per a llavor en quedaran quan es tanque ta veda. De més burros n'hem conegut. L'INTERÉS DE LES CORTS VALENCIANES PER PROTEGIR LA CALDERONA Es nota que el rebornlx>ri causat per tes mobilitzacions populars en contra de la intenció de crear una pedrera en aquesta serrà han servit per captar l'atenció de tes institucions publiques. Si no, no s'entén que les Corts Valencianes hagen aprovat una proposta de tots els grups parlamentaris per la qual s'ordena af Consell que elabore un estudi sobre la viabilitat de declarar la serra Calderona com a "espai natural protegir. Tots els portaveus parlamentaris van coincidir a assenyalar que la serra Calderona es troba especialment amenaçada per la pedrera 'el juon/ac' i «•'« ' t ó 'ines especials característioufx; «wn!rw»ini«»s

qu

Una altra manera de fer les coses.

Convocatòria de la Comissió d'Educació Ambiental

Educació Ambiental a la ciutat Per a la majoria de les persones la ciutat és el nostre medi habitual

L'Educació Ambiental és part imprescindible per a la conservació i la integració en el nostre entorn. Aquesta, per tant, no pot limitar-se tan sols al coneixement del medi natural, com si aquest fóra una illa dins de les nostres societats, sinó que ha d'anar més enllà i incloure-hi també els medis urbans. El paper que ha jugat l'ecologisme en el nostre temps ha contribuït, sens dubte, a que s'haja

butlletí

pres una certa consciència ecològica donant a conèixer algunes zones naturals que encara es mantenien en un estat acceptable. S'ha de seguir en aquesta línia, sense oblidar, però, el nostre medi més pròxim: les ciutats -on vivim la majoria de la població-. Perquè molts de nosaltres vivim a les ciutats i ens agrada, encara que hi faríem alguns canvis. Potser observant, analitzant i controlant aspectes urbans i socials podrem fer alguna cosa per millorar-les.

Es per això que des de la Comissió d'Eduació Ambiental queda oberta una porta per començar l'estudi del medi urbà. Us esperem amb les vostres suggerències! Si t'interessa l'Educació Ambiental, vine a la reunió del proper dimarts 14 de gener. Hi ha una convocatòria especial.

Dies de reunió: els dimarts a les 19,30 hrs. a la Casa Verda

15


NOVEMBRE-DESEMBRE 91

Premis Carrasca i Residu Tòxic Accció Ecologista Agró vol instaurar anualment el premis i "amonestacions" a aquelles persones o entitats que s'hagen distingit especialment al llarg de l'any en la conservació o desfeta del nostre entorn. Amb aquest motiu, a la festa del dia 20 a Continental podeu participar en les votacions que hi haurà per determinar qui són els agraciats i els desgraciats -tot siga dit sense ànim d'insultar-. Nosaltres, ja tenim algunes propostes; el tema, però, encara està obert, candidats no en falten. Premis carrasca * Al poble d'Olocau per la seua mobilització en defensa de la Serra Calderona.

ASSEMBLEA ANUAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ Dimecres dia 18 a les 19'30 hores a la

CASA VERDA

* Al Centre Excursionista de València per la seua tasca de difusió i educació ambiental * A Francesc Baixauli, alcalde de Silla, per la seua preocupació per garantir un poble amb menys contaminació. * A Alfons Cervera, periodista i escriptor, per estar sempre al costat d'aquells que tenen raó, però no sempre veu. * A Emili Piera, amic de les marjals i les zones humides. * I a qui tu, estimada lectora, estimat lector, proposes. Premis Residu Tòxic * Al senyor Auernheimer i al senyor Emèrit Bono, pel seu disseny de política medioambiental. Tot i que en aquest cas no seríem massa originals. * A Endesa, per la seua reiterada contaminació dels Ports i el Maestrat. * A Hidrola, com a propietària de centrals nuclears, alguna de les quals ens toca molt a prop. * a Campsa, després de l'aterrament definitiu de la marjal d'Albuixec. * Al senyor Silvino Navarro, empresari, propietari d'Incusa, empresa contaminadora situada al voltant de l'Albufera. * I a qui tu, amb el teu vot, decidesques.

Lliurament dels premis: la nit de la festa a Continental

16

La Casa Verda


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.