Importància de les zones humides
Molta gent pensa que les zones humides són només llocs enfangats plens de mosquits, malsans i perillosos. Aquesta idea ve de lluny , està molt arrelada en el el subconscient col·lectiu i té com a origen la mala adaptació històrica de l'home als terrenys pantanosos que són, ben al contrari, l'ecosistema natural de moltes espècies. Es per això, que al llarg dels segles el procés de dessecació dels aiguamolls i marjals de la costa mediterrània ha estat constant. Al començament, era un procés lent i dur; es tractava de guanyar uns terrenys drenats per a conreus. Pensem que als anys vint la Llei Cambó donava en propietat els terrenys guanyats a l'aigua ,
només cal recordar "Canas y barro". Ara bé, era una tasca dura pels mitjans de què es disposaven i per la insalubritat de les zones. No cal dir que ara, amb els mitjans que hom té a l'abast, fer desaparèixer tota l'antiga franja marjalenca de la costa mediterrània, plena de prats, aiguamolls, albuferes, etc. és cosa d'un tres i no res. I açò és el que s'està fent. Eixirem guanyant...? Es més que dubtós. Perquè una zona humida no és tan sols un bell indret on podem vore ocells i plantes, cosa no gens menyspreable de per si, si no que a més a més, són de vital importància com a reguladores dels règims hídrics, per evitar la
intromissió marina i frenar la salinització dels aqüífers. Igualment, les zones humides poden tindré una enorme importància en la reproducció d'espècies que hi tenen part de llur cicle reproductiu. Perdent-se aquesta possibilitat, es perd una font considerable de riquesa.
La responsabilitat valencians
dels
Al País Valencià, la part de costa constituïda per terres d'aluvió amb una línia de costa baixa és molt freqüent; fins fa pocs anys les marjals formaven una línia des del delta de l'Ebre al Mar Menor, interrompuda ací i allà per accidents del terreny; aquesta línia passa a pàg. 2
La Casa Verda
Importància de les marjals (ve de primera pàg.)
en entrar al País formava les de Peníscola, el Prat de Cabanes, desembocadura del Millars, continuava per Almenara, el Camp de Morvedre, l'Horta Nord i Sud, la Ribera Baixa, La Safor, La Marina Baixa, L'Alacantí etc. Doncs bé, aquesta línia està desapareixent de forma irrecuperable enmig de la indiferència dels valencians/ nes. L'exemple recent de la destrucció de la marjal d'Albuixec i el comportament lamentable de l'Administració en són un triste i habitual paradigma. Són totes les que hi són, però... Amb aquest BUTLLETÍ extraordinari hem pretès només donar un repàs de l'estat d'algunes de les zones humides del País; com es pot comprovar pel llistat de la pàg. 2 no hem fet un repàs de totes elles, sinó de part de les que queden, encara que molt representatives. Com podeu comprovar, el fet que algunes d'elles hagen estat incloses dins d'alguna de les figures de protecció, no es obstacle
perquè l'especulació inmobiliària i els atemptas de tot tipus continuen amenaçant-las. I ja per acabar, des de l'equipet de redacció del BUTLLETÍ donem les gràcies a tots aquells companys que amb els seus textos, fotografies o dibuixos, han fet possible aquest número.
P.D. Els articles d'aquest Butlletí estaven redactats després de l'estiu, per la cual cosa és possible que falte informació recent. De totes maneres pensem que la panoràmica general queda ben reflectida.
llistat de zones humides del PaĂs
La Casa Verda
El Prat de Cabanes del Consell. Així, s'aconsegueix crear un clima francament hostil, mentre que el conflictiu Decret passa a ocupar el seu lloc dins dels atapeïts arxius de disposicions legals per a la protecció de l'ambient. Mentrestant, el Prat continuava com sempre. O potser pitjor encara.
qitatrcr.s practicant al cordó litoral
La major zona humida de Castelló es convertia en Espai Protegit per Decret de 12 de desembre del 1.988. En un preàmbul, que sembla calcat dels informes que des d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO hem enviat a l'Administració des de 1982, el Decret presenta uns objectius i normes de regulació laudables, lamentablement, però, es deixa d'incloure en l'Espai Protegit les parcel·les d'ambdós termes municipals declarades urbanitzables, però no per això de menor interès natural que la resta del Pral. Coincidint amb la urgència amb què la COPUT iniciava el tema de la protecció dels espais naturals valencians, la ràpida aprovació per Decret va generar l'oposició frontal dels Ajuntaments de Torreblanca i Cabanes i de gran part de la població. Encara que no són precisament entusiastes de la protecció de la zona, sí que reclamaren una lògica participació o, almenys, informació sobre els objectius de l'actuació
Des de gener, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO manté la vigilància sobre aquest nou espai protegit a l'espera de constatar actuacions públiques que donassen contingut a la declaració. A finals de maig haguérem de reconèixer la nostra incapacitat per descobrir cap d'elles; en canvi, sí que prenem nota d'impactes i actuacions privades en franca contradicció amb els objectius del Paratge Natural.
Repassem algunes d'elles: 1.- A Torrenostra, la platja de Torreblanca, la urbanització del Prat avança ràpidament. S'han aterrat milers de metres quadrats per a la' contrucció de centenars d'habitatges -"Urbanització Aquazul"- . No comprenem si el fet de la delimitació del Paratge en el Decret 188/1988: "fins a la seua intersecció amb el límit del Sòl Urbanitzable", s'està complint o si senzillament el Paratge Natural s'està reduint a mida que la urbanització creix. 2.- A Torre la Sal, la platja de Cabanes, està a punt d'aprovar-se el Pla Parcial del Sector I, que preveu la construcció de 2.500 habitatges i la urbanització de 50 has. del Prat. La peculiar delimitació del Paratge ( feta més amb
Butlletí
Torreblanca criteris urbanístics que d'acord amb el medi natural, com correspon a la seua progenitora: Obres Públiques), ens provoca el mateix dubte. 3.En maig, l'empresa Electrofil València SA, estava instal.lant una xarxa elèctrica a l'extrem sud del paratge i dins del mateix Prat. Desconeixem la finalitat de la instal·lació elèctrica, però sí sabem el greu perill d'electrocució i topaments a què s'arrisquen les aus de la zona. 4.- De març a maig vam contar almenys 10 incendis provocats al Prat. En un d'ells poguérem trobar diversos nius d'anàtides cremats i almenys un niu d'esparver cendrós amb cinc ous cremats. L'interés d'aquesta última espècie queda oportunament subratllat en el preàmbul del Decret on s'hi reconeix que la colònia del Prat és la major de la Mediterrània occidental.
cionals al Prat: ramaderia sense limitació de pastura trepitjant nius contínuament, extracció de torba, cacera i pesca, continuen fent-se com abans de la declaració, sense que els seus beneficiaris ni tan sols sapien qui és "l'Organisme Administatiu i Gestor del Paratge" que ha de tindré cura de fer-les compatibles amb els objectius del Decret. 7.- Finalment, tenim el greu problema de la cacera sense guàrdies. Després de dos mesos el Paratge Natural va ser transferit des de la COPUT a l'Agència del Medi Ambient . Actualment s'està elaborant el Pla Rector d'Ús i Gestió.
5.- Amb l'arribada del bon temps, el cordó litoral del Paratge es va transformar en un dels recorreguts favorits dels entusiastes del 4x4. La dificultat del trànsit pel cordó de graveres era garantia , fins ara, de protecció per a algunes aus que hi crien, especialment la carregada, també inclosa en el preàmbul del Decret. Cal recordar que l'interés d'aquesta espècie i de l'esparver cendrós han estat determinants a l'hora d'incloure el Prat en el " Catàleg Europeu d'Arees d'Importància Internacional per a les Aus" ( Directiva 79/409 de la CEE). 6.- La resta d'activitats tradiextracció de torba i urbanitzacions
La Casa Verda
La marj al de Peníscola Continuant amb la suma de despropòsits a què ens tenen acostumats els responsables de la gestió del nostre Patrimoni Natural -el de tots els valencians, no sols el de l'èlit que s'està encarregant de destrossar-lo-, una zona humida més, la marjal de Peníscola, està sent aterrada amb tot tipus d'escombraries, amb el vist-i-plau de l'Ajuntament de Peníscola i, sense que des de l'Administració Autonòmica es realitze el més mínim esforç per evitar-ho. L'actitud irrespetuosa d'aquest Ajuntament amb el medi, ja va quedar evidenciada fa alguns anys, quan instal·là a l'interior de la marjal un poliesportiu - per cert, el frontó, en l'actualitat és inutilitzable perquè part d'ell s'ha afonat atesa
la poca consistència del sòl-. Per altra banda, recentment també s'ha permès la instal·lació d'un càmping sobre aquests terrenys. Mentrestrant, continuà el tràfec de camions carregats amb escombraries que, poc a poc, reafonaren la superfície de la zona humida. Encara que es tracte d'una zona de reduïdes dimensions apenes 60 Has., de vegetació natural sense transformar- conserva encara un importantíssim valor ecològic com a àrea d'acolliment d'aus aquàtiques hivernants i de pas i, especialment, atesa l'excel·lent qualitat de
l'aigua, és un lloc que manté una excepcional població d'espècies faunístiques subaquàtiques, destacant la que potser siga la major població del món de samaruc, endemisme exclusiu del País Valencià. Incomplir sistemàticament la Llei d'Aigües, la de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, els Convenis Internacionals, etc. sembla que és la norma de la nostra autonomia. Ja no sabem què fer perquè s'acabe la befa i la presa de pèl a què ens tenen acostumats els nostres governants en matèria de medi ambient. Si de cas, afirmar que no tenen vergonya i , a més a més, i allò més greu, qúe els importa un rave el nostre Patrimoni Natural.
La desembocadura del Millars La desembocadura del riu Millars pertany als termes municipals d'Almassora i Borriana. La zona més interessant s'estén des de la vora de la mar fins aproximadament 3 Km. del llit cap a l'interior. A la gola, es distingeixen dos tipus d'hàbitats, un de més sec, abundós de plantes nitròfilescom les gramínees dels saladars i d'altre molt més humit , aquàtic on predominen canyissers, bogues i canyes. Els hàbitats aquàtics del Millars es concentren a dues zones d'origen diferent: la primera es forma pels vessaments de les aigües residuals de la depuradora d'Almassora, la segona, situada a la desembocadura, quasi vora mar, es produeix pels afloraments de les aigües subterrànies. En aquesta zona humida nidifiquen espècies com ara el collverd, la camallonga , la fotxa , el corriol i la polla d'aigua .
els nivells del '87. A finals de l'any passat es va produir una gran mortandat de peixos al tram final del riu coincidint amb una avaria de la depuradora. Les amenaces més importants que té a hores d'ara la desembocadura del Millars són:
En l'any '87 fou considerada d'importància internacional pel nombre de parelles de camallongues nidificants. No obstant, el '88, quan ja s'hi havia establert una colònia de les mateixes proporcions que l'any anterior, aquesta fou arrasada en obrir les comportes que regulen el nivell d'aigua del pantà de Sitjar. L'aigua baixà tumultuosament pel llit destruint la pràctica totalitat dels nius. Enguany s'ha observat un augment apreciable respecte de l'any anterior, sense atènyer, però,
- Contaminació per productes líquids; inexistent o deficient depuració d'aigües residuals i sòlids. - Extracció d'àrids. - Apropiació indeguda de part del llit del riu. - Transformacions del llit del riu com les efectuades per l'Ajuntament de Borriana, on s'han convertit 34 Ha. de matolls en camps d'hortalisses. - Obertura de les comportes del embassaments, sense que hi haja cap coordinació sobres els efectes que allò pot originar.
Butlletí
Marj al del Moro hivern, dessecant-se a mida que transcorre la primavera. En l'any 1987 la Conselleria d'Agricultura establí contactes amb la Cambra Agrària de Sagunt per mantindré la inundada també durant la primavera: l'efecte fou espectacular. Ja al primer any s'hi establí una colònia de camallongues de les més importants del País Valencià, també hi hagué un augment considerable del nombre i varietat d'aus aquàtiques nidificants Una promesa
aterraments a la marjal del Moro
La marjal del Moro està situada entre els termes municipals de Sagunt i Puçol, forma part d'una plana d'aluvió que es troba entre el Graó Vell del Port de Sagunt i la Gola de l'Estany de Puçol que correspon a la sèquia de Montcada. En l'actualitat té una extensió de 350/400 Ha. i es caracteritza perquè es troba molt transformada, restant tan sols petites extensions de joncars i saladars entre el mar i els camps de conreu. Les aigües són clares i amb un baix índex de contaminació. Aquesta excel·lent qualitat de l'aigua permet l'existència d'endemismes com el fartet i el samaruc. També s'hi troben bon nombre de tortugues d'aigua. Pel que fa a les aus aquàtiques, la zona és important, tant per a les que s'hi reprodueixen com per a les que la utilitzen com a zona d'hivernada i migració. Cal destacar-ne: l'escabussonet, el collverd, el sivert, la cammallonga, la carregada, el corriolet, el corriol, el baoret i la fotxa .L'àrea està considerada d'importància internacional precisament pel nombre de parelles de baoret.
La Casa Verda
Evolució històrica Les transformacions en aquesta zona humida començaren pels anys quaranta, convertint-se grans extensions de joncars i saladars en camps d'arròs que, després, en la dècada dels seixanta foren abandonats, tornant-se a recuperar una gran part dels saladars. En els '70 , Altos Hornos del Mediterraneo adquereix tota l'extensió de la marjal per a l'ampliació de la factoria. No obstant, després de la crisi de l'acer en la dècada actual s'abandona el projecte d'ampliació. Després de la compra dels terrenys per part d' Altos Hornos del Mediterraneo, s'estableix un acord tàcit entre l'empresa i els antics propietaris, perquè aquests continuen conreant llurs antigues propietats. Açò significa que, al llarg d'aquests anys i d'una manera prou irregular, alguns dels camps d'arròs abandonats antigament siguen de nou posats en conreu. Durant tot aquest període de temps, la marjal es manté inundada en la temporada de tardor-
imcomplerta
Per tot açò, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO, en gener del 1.988, proposà a la Conselleria d'Agricultura i Pesca la declaració de la zona com a Refugi de Caça. En març del mateix any i en entrevista mantinguda amb el conseller Font de Mora, se'ns fa una promesa formal: en un breu termini, la marjal del Moro serà declarada Refugi de Caça. No obstant, la sorpresa desagradable sorgeix quan en el mes de juny la pròpia Conselleria decideix declarar l'àrea com a Vedat de Cacera controlada; en octubre es publica l'ordre de declaració, per un període de deu anys. I per acabar-ho d'adobar s'atorga la concessió del Cotó a la Societat de Caçadors del Port de Sagunt, societat que mai havia caçat a la marjal, desestimant als caçadors de Puçol i el Puig que hi estaven caçant habitualment als darrers anys. Amb la qual cosa, l'embolic està servit: Efectivament, ben d'hora esclataven les disputes entre els caçadors d'ambdues societats, de tal forma que la Conselleria, no gosa aplicar l'Ordre de Vedat de Caça Controlada al llarg de la temporada '88-89, per la qual cosa, la zona segueix regulada com si es tractàs d'una zona lliure de cacera.
Marjal del Moro (cont.) A tota la complexa problemàtica sobre la cacera cal . afegir un nou factor, l'any passat: durant el mes d'abril es netejaren canals i alguns dels vells arrossars millors conservats per posar-los novament en conreu. Aquestes transformacions foren denunciades en el jutjat pels membres d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ del Camp de Morvedre, sense resultat fins ara. La jugada és a tres bandes : pacte amb els antics propietaris, la Conselleria i Altos Hornos perquè deixen continuar les transformacions . Es realment curiosa la política que ha seguit la Conselleria en la marjal del Moro; Als
començaments declaració de Refugi de Caça, després Caça Controlada i, al final, mirar a un altre lloc mentre s'hi fan transformacions. Després de la destrucció de les dues terceres parts de la marjal d'Albuixec, una partida de
samarucs i fartets han estat traslladats ("deportats" en deia l'ofici de l'AMA) des d'aquella a la del Moro. De seguir així les coses, la propera "deportació" serà cap a un aquari. Els últims rumors apunten a la instal·lació a la zona d'una important empresa estrangera.
Albuixec : quantes coses posades en evidència! Fa uns mesos, quan començàvem a preparar un dossier sobre zones humides, en arribar a la d'Albuixec, comentàvem que es tractava d'un bon exemple de petita zona humida i que molt ens temíem pel seu futur. El pessimisme estava plenament justificat: En pocs dies l'empresa DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES, treballant per a CAMPSA aterrava el cinquanta per cent de la marjal davant de la passivitat de l'Agència del Medi Ambient. Una llicència "per al moviment de terres" de l'Ajuntament
d'Albuixec bastava i sobrava (ni tan sols llicència d'obres!) contra la Llei d'Aigües, la Llei de Paratges Naturals i totes les disposicions que protegeixen en teoria les zones humides. Amb l'aterrament, s'ha destruït un dels últims hàbitats del samaruc i del fartet, a més de trencar més la dèbil cadena de zones humides del litoral a què fèiem menció en la introducció d'aquest número. Com
ja
sabeu
per
BUTLLETINS anteriors tenim interposats recursos judicials per tractar de salvar el poc que queda. En tot aquest tema el paper de l'Administració ha estat d'autèntica pena. Només ha calgut la postura ferma d'un jutge d'instrucció tractant que es compleixen les lleis, per posar en evidència allò que tantes vegades venim denunciant: que la política medioambiental, ara per ara, és un "florero" que serveix per donar faena a les impremtes quan aplega el dia mundial del medi ambient.
La marjal abans (esa. i centre), i els aterraments posteriors
Butlletí
l'Albufera
l'Albufera de València i els seus voltants contitueixen una de les zones humides més importants d'Europa. Tanmateix, l'Albufera està sofrint des dels anys 60 tot un seguit d'impactes profunds: com ara urbanitzacions dels seus voltants, aterraments, rebliment del vas, explotació abusiva dels recursos naturals, saturació turística i, a més a més, la contaminació urbana, industrial i agrícola. Conseqüentment, açò ha originat greus alteracions en el seu ecosistema; l'extinció de nombroses espècies de fauna i una dràstica reducció de la seua diversitat biològica. A l'Albufera arriben els vessaments d'una conca que té una extensió d'uns 900 km2, on s'hi
La Casa Verda
troben 27 municipis amb una població aproximada de 350.000 habitants. A l'Albufera conflueixen les aigües sobrants dels regadius -amb la consegüent càrrega d'adobs, plaguicídes i herbicides; les aigües residuals urbanes i les de 5.000 indústries sense cap tipus de tractament. Tot açò aporta una gran quantitat de matèria orgànica, detergents, fosfats, metalls pesants, PCB'S, etc. Amb la finalitat de solucionar aquesta situació tan greu, el MOPU va presentar en 1974 un pla integral que va ser aprovat 3 anys després. Ara bé, aquest pla de recuperació de l'Albufera va ser anunciat en 1982 -incloïa la construcció de 3 col·lectors, emissaris submarins i el dragatge del
vas- amb un termini de finalització de les obres de deu anys -1992-. Avui, set anys després, ni tan sols han estat capaços de finalitzar el primer dels col·lectors anunciats el famós col·lector oest - . Malauradament, quan es decidesquen a acabar-lo no es podrà utiitzar ja que la majoria de les poblacions no disposem de clavegueram. A més a més, per a què ens serveix replegar els vessaments si no tenim una estació depuradora que puga ferse'n càrrec ?. Serà verdaderament un miracle si al 1992 veiem acabat el col·lector i el clavegueram als municipis de la conca, i també si l'estació depuradora de Pinedo té capacitat per rebre els vessaments assignats.
l'Albufera (cont.)
Cronologia del Pla de SABÍEU QUE ... * Es permet que una única empresa (La Ribera) contamine 10.000 hectàrees d'arrossar. * L'Albufera rep deixalles de prop de 5.000 empreses i 350.000 persones de 27 municipis. De les primeres hi ha del ram del moble, plàstics, galvanotècnia, escorxadors, alimentació, adobaments, trefilatge, vernissos i pintures, teixits etc. Municipis com Alfafar, Sedaví, Benetússer, Massanassa, Aldaia etc. aboquen llurs residus també sense depurar. * Les anguiles de l'Albufera tenen coure, plom i cadmi en els teixits, són verinoses? * A l'Albufera apleguen verins con cianur, arsènic,plom, coure i crom. * Les sèquies principals de la conca de l'Albufera sòn un "niu de salmonel.la" i v. cholerae, les seues aigües no s'haurien d'usar ni per a regar. * La Confederació Hidrogràfica del Xúquer cobra a les empreses per permetre'ls utilitzar l'Albufera com a claveguera i als llauradors per deixar-los regar amb aigua enverinada. * Les característiques actuals del llac el situen entre els sistemes naturals més eutròfics del món.
1.974- El MOPU presenta un Pla d'Infraestructura Sanitària de la zona costera de la Provincià de València. Febrer, 1.982- El MOPU anuncia un pla de recuperació ecològica de l'Albufera amb dos mil milions d'inversió a realitzar en deu anys (1.992) i que començarà en 15 dies amb la subhasta de les obres. Març, 1.982- Les obres es retarden ja que no s'aplega a un acord sobre la finançació (la Diputació no concreta la seua part) Gener, 1.983- Continuen les gestions Diput.-MOPU a fi de veure qui aga els 70 milions corresponents a l'augment del cost del projecte. Febrer,1.983- El MOPU accedeix a pagar els 70 milions. Maig, 1.983- El Consell de Ministres aprova la declaració d'urgència per a l'ocupació de bens i drets afectats per les obres del col·lector. El MOPU es compromet a finançar el 65% del cost del col.ector oest. Setembre, 1.983- El MOPU autoritza a la Diputació a realitzar directament les expropiacions per evitar més demores. ctubre, 1.983- La Diputació anuncia que començarà l'expropiació dels terrenys. Juny, 1.984- La Diputació anuncia el fi de la fase d'expropiació . Des d'ací la transferència de competències MOPU-COPUT frena el projecte. Novembre, 1.984- La COPUT assumeix el compromís del MOPU, però afirma que finançarà el 50% del col·lector (el M PU es va comprometre a un 65% en 1.983). Açò toma a paralitzar el projecte. Febrer, 1.985- S'aplega a un acord en la finançació i Diputació anuncia que les obres començaran en breu termini. Abril, 1.985- Diputació anuncia el començament de les obres (concurs-subhasta fixat per al 3 de maig). Maig, 1.985- Diput. adjudica (en subhasta) la la. fase del col·lector a "Cubiertas i MZOV" Juny, 1985- Diput. i COPUT creen una comissió de seguiment de les obres. COPUT afirma estar abordant la 2a. Fase del Pla de Sanejament (xarxes de col·lectors i estació depuradora). Juliol, 1.985- Diputació emet un informe on s'afirma que el col. lector oest entrarà en ple funcionament a mitjans de 1.988. Octubre, 1.985- Comencen les obres de la la. Fase del Col·lector oest.L'Albufera ès declarada Parc Natural. Juny, 1.986 (Dia del Medi Ambient)- La COPUT afirma que "avans de dos anys les deixalles urbanes estaran depurades en la C.V. i que no tardarem en controlar els residus de 5.000 empreses a l'Albufera).
* La contaminació d'orige urbà i industrial és la fonamental a l'Albufera, sense parió amb la d'origen agrícola (plaguicides i fertilitzants). * Degut a hipertròfia oplacton) d'espècies
la contaminació hi ha una del plàncton (fito i zoamb una variabilitat mínima.
10
Butlletí
Sanejament de l'Albufera Juliol, 1.986- La COPUT afirma que la 2a. fase del col·lector oest? començarà en octubre i que propugnaran la depuració dels residus . Setembre, 1.986- La COPUT afirma que la ia. Fase del col·lector està pràcticament acabada i que la 2a. Fase serà subhastada en octubre. Octubre, 1.986- Alcàsser, Silla i Picassent sol·liciten a la Conf. Hidrogràfica del Xúquer usar ja el col·lector per a "evitar un gravíssim problema higiènic". Novembre, 1.986- La COPUT paralitza les obres del últim tros de la la. Fase del col·lector Oest per considerar que el seu deàmetre ha de ser més gran. AUERNHEIMER és anomenat director del Parc. Febrer, 1.987- La COPUT afirma que la la. Fase està a punt de concloure i que la 2a. podria iniciar-se en abril (d'aquesta la Generalitat ho finançarà tot excepte la depuradora). Bloqueig polític del col·lector?! Juny, 1.987- S'aplega a un acord Ajuntament-COPUT-Dipu cióMancomunitat H, Sud que desbloqueja el col·lector. La COPUT afirma que el col·lector estarà acabat abans de 1.988. Setembre, 1.987- La COPUT afirma que el Pla Hidràulic de Sanejament de l'Albufera començarà en octubre. Desembre, 1.097- S'aprova el projecte definitiu del col·lector oest. Gener, 1.988- La COPUT afirma que el col·lector oest no estarà conclòs fins a mitjans de 1.990 i llavors haurà de connectar-se a la depuradora de Pinedo (els sistemes de la qual s'han de renovar). Els dos problemes principals són les deficients xarxes de claveguera de nonibrosos municipis de la conca i la no depuració dels residus industrials en origen. Març, 1.988- La 2a. Fase del col·lector és adjudicada a " Cubiertas y MZOV". El termini de realització és de 18 mesos (finals de 1.989). Maig, 1.988- La COPUT afirma que el col·lector Oest estarà acabat en Octubre 89. Maig, 1.988- L'Ajuntament afirma que denunciarà les indústries que contaminen l'Albufera. Juny, 1.988- Comença la construcció de la 2a. Fase; "Cubiertas y MZOV acabarà les obres a finals de 1.989. Gener, 1.989- En el Memoràndum (confidencial) de la COPUT es qualifica de "quasi acabada" la la. Fase i realitzats el 75% dels ramals de la 2a. Fase. Fi de l'obra: principi de 1.990. Es considera avançat l'estat de les obres respecte del programa oficial. Abril, 1.989- Els llauradors paralitzen el col·lector ja que se'ls està expropiant més terreny del pactat.
La casa Verda
1 1
Pego Oliva declarades protegides per la pròpia Conselleria. Cal recordar que la situació de la marjal, després d'anys plujosos, és molt diferent de quan es permeté malbaratar centenars de milions de pessetes públics en un intent de dessecació , pel qual no s'han depurat les responsabilitats malgrat l'evident fracàs de les obres executades.
Quan apareix alguna notícia a la premsa valenciana sobre la Marjal de Pego-Oliva i la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sempre esperem, inútilment fins ara, que esta siga raonable i que d'una vegada retire el nefast projecte de dessecació d'una de les darreres zones humides de gran importància del País Valencià. Per desgràcia, però, sempre ens hem quedat defraudats: la Conselleria s'entossudeix en la dessecació. Deixant a banda els greus i costosos problemes tècnics que planteja la transformació i dessecació d'una zona humida de l'extensió i capacitat de retenció d'aigua com el Pla; resulta sorprenent que, quan a Europa i a la majoria d'autonomies de l'Estat Espanyol s'estan duent a terme projectes de recuperació i conservació de zones humides, que moltes vegades reben importants subvencions, ací, la Conselleria s'enteste en un projecte desfasat rebut de l'IRYDA, que comporta la destrucció d'una zona humida importantíssima de la Península Ibèrica i la que té la millor qualitat d'aigua de totes les existens al País Valencià - circumstància inapreciable atès el grau de conta-
12
minació generalitzada de nostres masses d'aigua-.
les
En l'article aparegut el 17 de novembre en "Las Provincias", la Conselleria fins i tot es permet el luxe d'afirmar textualment : " podem garantir la supervivència de les espècies animals existents en la zona....". A nosaltres ens deixa bocabadats que amb la destrucció de gran part de la marjal es puga garantir la supervivència de les desenes de parelles nidificants de camallongues, fumarells, agrós roigs, cabussets, 'baorets, collverds, etc, o els centenars d'exemplars hivernants de fotjes,esplugabous, garcetes, agrós blaus, ànecs, etc. .• Estem interesadíssims a conèixer l'estudi científic en què es basa la Conselleria per fer afirmacions com aquestes. Estem segurs que aquest desficaci mai es durà a terme. Si per desgràcia, però, intenten tirarlo endavant, caldrà demanar-ne responsabilitats als tècnics i als polítics encarregats, quan no s'hi atenga la producció agrícola que assegura la Conselleria o quan desapareguen les espècies animals que hi existeixen, la majoria
A més a més, continuem pensant que el projecte va contra l'arAindosa legislació europea, estatal i autonòmica, relativa a la protecció d'aquest tipus de paratges: Conveni Ramsar sobre la conservació de les zones humides, signat i ratificat per l'estat Espanyol, Directiva Europea de protecció de les aus, de compliment obligat tras la incorporació a la CEE, Llei d'Aigües, Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, en la qual es fa especial menció a la protecció de les marjals, etc. Resumint, el Pla és una zona humida important a tots els efectes -en cara que a alguns no els semble bé- i a més a més, n'és una de les més importants a nivell estatal - i açò és així, només cal anar-hi per veure-ho -, no es tracta d'un terreny erm o un abocador incontrolat que calga sanejar; Fa ja molt anys que a la CEE, i per tant a l'Estat Espanyol, no s'hi permet cap dessecació en un àrea d'aquestes característiques i, encara menys, quan el profit per a uns particulars vol fer-se amb diners públics - que podrien desviar-se dels fons de la CEE-. Per acabar-ho d'adobar, estem parlant d'una zona humida reconeguda per la mateixa administració valenciana en el catàleg fet per l'Agència del Medi Ambient tramés a les Corts Valencianes.
Butlletí
Fondo Els embassaments del Fondo d'Elx se situen entre els termes municipals d'Elx i Crevillent amb una extensió aproximada de 1.650 Has.,incloent-hi els embassaments de Ponent i Llevant (1.100 has. entre els dos), dues basses naturals i el terreny palustre de l'entorn. Les basses presenten aigües salines que procedeixen dels bro-lladors naturals, mentre que els embassaments reuneixen aportacions del riu Segura. El sòl el formen fang i argila molt compactes i impermeables de gran salinitat, la qual cosa assegura el manteniment del nivell freàtic. Junt a . les pròximes salines de Santa Pola, el Fondo d'Elx és tot el que resta en l'actualitat de les maresmes que abraçaven uns quants milers d'hectàrees en la depressió dels rius Segura i Vinalopó. A més de les extensions inundades i els embassaments, amb canyissers i joncars, són també molt importants les extensions de saladar que les envolten, amb llur vegetació halòfila corresponent, formada per salicòrnies i barrelles
d'Elx (soses) junt a diverses zones de palmerar i horta. Dins de les comunitats faunístiques destaquen les aus aquàtiques amb espècies amenaçades que tenen ací un dels seus últims refugis. En l'estació reproductora destaquen les colònies de martinets blancs i roigs, i agrós. També les limícoles com ara la carregada i l'alena i anàtides com el boix, el xivert i la rosseta. Es la major localitat reproductora per a la fotja i per al fumarell de galta blanca, espècies necessitades d'aigües de qualitat, poc contaminades. Al llarg de l'hivern, és un important centre d'acolliment d'ànatides i fotges, junt amb limícoles de pas i bandades de flamencs. La importància internacional del Fondo ve reforçada per la seua inclusió en diversos catàlegs de zones humides, com ara la categoria B de la Llista de Zones Humides d'Europa i Nord d'Africa d'Importància Internacional (1.965). Recentment ha estat declarat "Paratge Natural de la Comunitat Valenciana" per part de la COPUT (1,988).
parella de conïolets
La casa Verda
Agró roig
Diversos són els impactes que pateix el Fondo actualment. La pressió cinegètica és elevada i s'hi detecta una creixent contaminació de les aigües dels embassaments, sobretot les que procedeixen del Segura; contaminació que està fent desaparèixer la vegetació subaquàtica i flotant, vital per a la supervivència d'algunes espècies d'aus molt castigades en altres llocs, per aquest mateix motiu, com el xivert i especialment el fumarell de galta blanca que nidifica sobre aquestes plantes. De gran gravetat són les transformacions i intervencions de qualsevol tipus que està patint el saladar, amb la proliferació d'enderrocs i fems, la instal·lació de camps de tir i alguns femers a l'aire lliure junt al conreu de grans percel.les. A més a més s'estan erradicant parts del vell palmerar. En altres zones es planten palmeres per comercialitzar-les posteriorment, rompent el sòl i, sempre a costa del castigat saladar. Malgrat que grups ecologistes com ANSE, han denunciat aquests fets davant la Direcció del Parc, la intervenció ha esat nul.la. La conseqüència és la desaparició de part de l'entorn natural que rodeja les zones embassades.
1 3
Les llacunes salades de la Mata -Torrevella transformacions de terrenys per a conreus, amb la consegüent destrucció de la vegetació natural, dins de l'espai protegit. La franja nord dels Parc està sent durament castigada pels incendis dels canyissers, que després aprofiten per a conreus de temporada. Aquestes actuacions queden sempre impunes malgrat la seua. evident il·legalitat i les reiterades denúncies ,tant a la Direcció del Parc com als mitjans de comunicació, per part de grups ecologistes, enaquest cas ANSE i ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO. Xarxa elèctrica al Parc
Les llacunes salades de la Mata i Torrevella foren declarades Paratges Naturals pel Decret 189/ 1988 de la Generalitat. Com indica el Decret, es tracta d'una zona amb innegable valor paisatgístic \ que presenta una gran varietat d'ambients, la qual cosa permet al seu torn una gran varietat botànica i faunística. L'article 1.2 especifica que: "Els objectius són la protecció de la integritat dels seus ecosistemes naturals'.', tornant a insistir-hi quan parla de la zonificació (Art. 4.2) on la zona A "té com a finalitat atendre a la conservació en la seua integritat del seu gea, fauna, flora, vegetació, aigües ,atmosfera i, en general, del conjunt del seus ecosistemes naturals, tot evitant qualsevol tipus d'acció que pogués originar el deteriorament d'aquells". Tot açò que, evidentment queda molt bonic, no són més que paraules buides que, fins a la data, no han estan complertes pels organismes competents en aquestes matèries ( en l'actualitat l'Agència del Medi Ambient ). Nou mesos després de la declaració no ha estat mampresa cap mesura que assegure la conservació d'aquest interessantíssim espai natural. I no sols això: pot afirmar-se que des de la declaració sobre els pa-
pers, l'estat general des del punt de vista del medi ambient ha empitjorat sensiblement. La situació s'ha agreujat encara més durant l'actual estació de nidificació de les aus (cal recordar que aquestes són un dels principals arguments aduïts per justificar la protecció de la zona). Ací acudeixen colònies de camallongues, tosoretes, etc, que per centenars instal·len llurs nius a les voreres d'aquestes llacunes, sobretot a la Mata. La presència de visitants als llocs de niuada és constant, fins i tot amb vehicles tot terreny • , atesa la proximitat de grans zones turístiques; i al mateix temps han començat ha proliferar les persones que hi van a prendre banys de fang.
I per si encara no tinguérem prou, aquesta primavera i, quan ja havia començat la posta d'ous a les riberes de la llacuna, es va procedir a l'augment brusc de l'aigua embassada, la qual cosa va provocar la destrucció i l'abandonament d'un nombre indeterminat de nius.
Paradoxalment estem parlant d'una zona que és Patrimoni de l'Estat, Refugi Nacional de Cacera, Paratge Natural del País Valencià i que, tan sols amb una mica de sensiblització per part dels responsables de la seua gestió i amb la contratació d'un o dos guàrdies, seria suficients per evitar la majoria de tots aquests impactes negatius.
Per altra banda i, en contraposició a allò que figura en l'article 4.4.f. s'està instal·lant una xarxa elèctrica que travessa el Paratge Natural per damunt de la zona de nidificació d'esparver cendrós i que té com a finalitat donar energia elèctrica a una de les múltiples urbanitzacions que sovintegen pels voltants. Alena
També s'estan realitzant
14
Butlletí
Les salines de Santa Pola.
flamencs
Les Salines de Santa Pola es situen entre el termes municipals de Santa Pola i Elx, a l'est de la primera, amb una superfície de 2.000 Has. Presenten dues zones clarament diferenciades: la utilitzada per a l'extracció de sal, amb aportacions d'aigua de mar mitjançant comportes; i els canyissers de l'interior, amb aigua dolça procedent d'escorrenties, del riu Vinalopó i de la comunicació per assarbs (sèquies) amb el Fondo d'Elx. L'explotació industrial de la sal va començar a principis del presente segle. La vegetació varia depenent del gradient de salinitat i de la presència d'aigua; des dels ca-
a Santa Pola
nyissers amb joncars de les zones entollades d'aigua dolça fins a les comunitats halòfiles de salicòmies i soses.
L'especulació immobiliària Reialme d'aus En l'aspecte faunístic destaca l'abundància del crustaci halòfil Artemia salina serveix de base alimentària a importants comunitats ornítiques al larg de tot l'any. Les aus són el principal grup de vertebrats, amb una de les mi llors representacions del País Valencià. Destaca la densitat i diversitat de les limícoles en les migracions i la hivernada, amb espècies com ara el tètol cua negre, l'alena i diversos sisets. Per la salinitat, és la principal localitat de cria de l'alena, mantenint-se també efectius importants de camallongues i corriols. El sivert i el boix junt amb l'escassa rosseta també hi niuen, mentre que l'alcorroc i la tisoreta estableixen ací llurs principals nuclis reproductors, a l'igual que el fumarell de galta blanca, espècie en forta regressió. Les salines són freqüentades al llarg de tot l'any per quantitats importants de flamencs que intenten reproduirse repetidament, aconseguint-lo el 1.973.
La casa Verda
Aquesta gran diversitat ornítica, junt amb altres aspectes, han fet que les Salines estiguen incloses, amb la resta de zones humides de les comarques del sud, en la categoria B del Llistat de Zones Humides d'Europa i Nord d'Àfrica d'Importància Internacional (Conferència MAR1.965). No obstant i, malgrat la seua declaració com a "Paratge Natural" per part de la COPUT, diversos impactes amenacen a degradar greument el seu entorn. D'una banda tenim la utilització de gran part d'ella com a zona de cacera, amb l'abatement consegüent d'espècies protegides com el flamenc, i el pas de la nacional 332 que la travessa.
Per un altra i, aquest és el problema principal, està la pressió constructora turística i l'expansió del casc urbà de Santa Pola que amenaça d'edificar la part nord. Recentment l'Administració valenciana està que no cap en la pell de goig per una prevista urbanització monstre -això sí, "d'alt estanding"amb capital japonès. En el Decret de la Generalitat 190/1988 on es declarava com a Parc Natural, es deixa la porta oberta a la instal·lació de piscifactories. I ara que s'està redactant el Pla Rector d'Ús i Gestió, ens temem que en aquest i en la posterior participació en l'organisme gestor, la consigna sembla ser contar només amb els "afectats", entenent com a tals només les empreses salineres i ajuntaments, deixant a banda entitats científiques i conservacionistes, neccessàries perquè s'arribe a un equilibri d'interessos. Finalment, és previsible, atesa l'escassa voluntat política de protecció, que s'inicien ampliacions de l'explotació salinera a costa del Parc Natural.
15
Llistat d'espècies Nom valencià Alena , Llesna Alcorroc, Agró blau Agró roig Baoret, Gomet Boix Cabusset, Escabussonet Camallonga Carregada Coll-verd Corriol, Corriolet Corrotxí Esparver cendrós, Piloter Esplugabous Flamenc Fotja Fumarell de galta blanca Garceta blanca Gavina d'albufera Gavina mongeta Oroval Polla d'aigua Rossetà, Xarxet marbrenc, Sivert, Xibert Sisets Tisoreta
PREMSA
d'aus citades nom.científic Recurvirostra avosetta Sterna albifrons Ardea cinerea Ardea purpurea Ixobrychus minutus Aythya ferina Tachybabtus ruficollis Himantopus h. Glareola pratincola Anas platyrhynchos Charadrius alexandrinus Charadrius dubius Ephalus scirpacens Circus pygargus Bubulcus ibis Phoehicopterus ruber Fulica atra Chlidonias hybrida Egretta garzetta Sterna hirundo Sterna sandvicensis Ardeola ralloides Gallinula chloropus Marmaronettaangustriros. Netta rufina Calidris Gelochelidon nilotica
castellà Avoceta Charrancito Garza real Garza imperial Avetorillo común Porrón común Zampullín chico Cigüenuela Canastera Anade real Chorlitejo patinegro Chorlitejo chico Carricero Aguilucho cenizo Garcilla bueyera Flamenco Focha Fumarel cariblanco Garceta común Charràn común Charràn patinegro Garcilla cangrejera Polla de agua Cerceta pardilla Pato colorado Correlimos Pagaza piconegra
r—i i
ú
i
i
Remitent: LA CASA VERDA Butlletí ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO c/ Portal de Valldigna, 15 baix 46003 - València Tf. (96) 331 78 64
16
Butlletí