LA MARJAL DE PEGO-OLIVA EN PERILL DE DESAPARICIÓ: AJUDA'NS A SALVAR-LA Tot indica que ara va de veritat; des de la Conselleria d'Agricultura s'estan movent els peons que calen, en ordre a conseguir via lliure per a la dessecació de la marjal de PegoOliva. L'argumentació oficial en pro de la dessecació sembla ser la de posar a cultivar uns terrenys "improductius". El plantejament no pot ser més medieval. La importància ecològica de la marjal de Pego-Oliva ha estat posada tantes vegades de relleu, que qualificar ara aquest espai com a improductiu, ens fa vindré al cap dubtes seriosos sobre les vertaderes intencions d'algunes persones.
(continua a la pàg. 3) ENCARA QUE NO ES FA LA REUNIÓ DE MINISTRES EUROPEUS DE MEDI AMBIENT
MANTENIM LA TROBADA ECOLOGISTA INTERNACIONAL En tancar l'edició d'aquest BUTLLETÍ, ens arriben notícies de la cancel·lació de la reunió de ministres europeus de Medi Ambient, prevista a València per al dia 8 de juny. Malgrat tindré tots els preparatius fets, sembla que s'ho han pensat millor. A nosaltres ens agradaria pensar que s'han olorat la campanya que pensàvem fer i han agafat por, o dit d'una altra manera, que no estan prou assabentats de les nostres migrades forces. De totes maneres, hem
La Casa Verda
pensat que pagava la pena mantindré la Trobada Ecologista Internacional, en la qual ja hi havien esmerçats molts esforços, convocatòries, material de propaganda, etc. El programa d'activitats que resumint tot seguit, s'inscriurà des del dia 1 al 4, per fer-lo coincidir amb la II Fira Alternativa , amb el següent desenvolupament d'actes.
(passa a la pàg. 2)
Que vénen els ministres !!
MANIFEST El model de creixement econòmic de l'Europa comunitària, de pronunciat caràcter productivista, dictat pels monopolis, i amb 1' objectiu exclusiu de treure 'n el màxim profit econòmic, entra en contradicció amb l'aplicació d'una verdaderapolíticamedioambiental, dirigida a la conservació dels ja comptats recursos energètics, al control estricte de la contaminació ambiental i a la preservació de la riquesa biològica de la natura. Per tot això, les directrius emanades de la CEE en matèria de medi ambient es limiten, en el millor del casos, a unes declaracions d'intencions, de difícil aplicació en la pràctica. La integració de l'Estat espanyol en la CEE està tenint unes conseqüències de llarg abast - socials i econòmiques -, sobre la majoria de la població : reconversió industrial, augment de l'atur, condicions més precàries de treball, retall dels drets dels treballadors, noves mesures xenòfobes.... Encara que menys conegudes, ja es pot començar a valorar algunes de les conseqüències més importants de la integració sobre el medi ambient: - Noves indústries contaminants. En funció de la situació perifèrica de l'Estat espanyol en la divisió internacional del treball i a redós d'una legislació ambiental permissiva i poc aplicada. S'hi potenciarà la instal·lació d'indústries, com ara papereres, cimenteres, petroquímiques o d'alumini; d'elevat impacte ecològic i extraordinàriament energívores. Aquest tipus d'indústries, de les quals ja en tenim un bon grapat, són precisament aquelles que la resta dels països europeus no vol a llur sòl. - Abandonament dels sistemes d'agricultura tradicional, potenciant les grans explotacions i l'adaptació de les estructures agràries als interessos econòmics europeus. A tall d'exemple tenim les limitacions del conreu de vinyes, oliverars i de la producció làctea. - Impuls dels monocultius forestals per a la producció de primeres matèries per a la indústria paperera, la qual cosa és espe-
cialment preocupant a la cornisa cantàbrica. - Augment de la nuclearització, potenciada per la nostra pertinença a l'EURATOM. Es imminent la finalització de la moratòria nuclear i l'engegament de noves centrals nucears. - Com a contrapartides, la pertinença a la CEE, li dóna dret al govern expanyol a col·laborar en la rapinya de les primeres matèries i de l'agricultura dels països del tercer món, a participar en la destrucció de la selva amazònica -projecte de la CEE i Banc Mondial de Grande Cerrajas per a la producció de carbó vegetal a partir de la fusta- a contribuir a la militarització i a l'increment de l'armament europeu -1 per si no en tinguérem prou, tenim dret a una bandera blava per cada platja del nostre litoral que haja pogut sobreviure a la salvatge pressió urbanitzadora i a un turisme massiu, mal planificat i depredador. Davant de la reunió dels ministres i responsables del medi ambient de la CEE, prevista a València per al dia 8 de juny, el moviment ecologista vol manifestar a l'opinió pública el seu rebuig a la política medioambiental dels països de la CEE, que no qüestiona les causes reals que provoquen el deteriorament del medi ambient i l'esgotament dels recursos naturals. Qualsevol mesura dirigida a corregir aquestes causes entraria en contradicció amb el model de desenvolupament econòmic de la CEE, que no té en compte els límits ecològics i socials del creixement. També manifestem la nostra preocupació per les greus conseqüències medioambientals derivades de la incorporació de l'Estat espanyol a la CEE, davant de la manca d'una legislació adequada de protecció ambiental i l'absència de mecanismes de vigilància i control de l'Administració, aixícom 1' incompliment sistemàtic, per part dels organismes espanyols, dels acords internacionals en aquestes matèries. ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ASSEMBLEA COMARCAL ECOLOGISTA C.A.M.E. (Coord. Assemb. del Mov. Ecologista) COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC AL PAÍS VALENCIÀ
Butlletí
(ve de la pàg. 1)
Quan la Comunitat Europea està promovent l'abandonament de determinades terrenys de conreu, ací hom planifica la destrucció de la natura per obtindré productes excedentaris per al conreu dels quals caldria abusar de grans quantitas de plaguicides, herbicides, fungicides, etc. Com a mínim, d'escandalós pot qualificar-se el fet que amb fons públics s'intente revaloritzar uns terrenys per a benefici privat, en contra de qualsevol lògica i en un incompliment palès de la Llei d'Aigües i del dret de la Comunitat Europea. Per això, dins de la campanya de mobilitzacions que tractarem de portar endavant, inclourem també totes les accions jurídiques perquè es respecte la legalitat. L'única possibilitat que ofereix la Llei d'Aigües per a la dessecació, seria a proposta de l'Organisme de Conca, per insalubritat o perquè es considerés el seu sanejament d'interès públic i, en qualsevol cas, després de l'informe favorable previ dels òrgans competents en matèria de medi ambient. Cap d'aquestes condicions es compleixen en el cas de la marjal de Pego-Oliva. Convé de dir que és imprescindible l'informe favorable de l'Agència del Medi Ambient. Serà capaç el sr. Auernheimer d'emetre'l ?. De més verdes en maduren. Tampoc no serà balder recordar que la Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana diu explícitament que les zones humides hauran d'ésser preservades de qualsevol acció que implique llur degradació i destrucció. Per tot açò, dins de la campanya corresponent, mamprendrem accions en vistes a la Comunitat Econòmica Europea, perquè es complisca l'esperit i la lletra del Conveni Ramsar, del Conveni de Berna, de la Directiva Europea per a la Conservació de les Aus Silvestres i del IV Programa d'Acció Medioambiental (1987-1992). Cal recordar que la Conselleria d'Agricultura va discutir-nos els nostres plantejaments quan ens adreçarem a la Comissió perquè fes complir la prohibició de la cacera amb paranys i el resultat ha estat la iniciació d'un procediment d'infracció contra l'Estat Espanyol. Per acabar, dos detalls més: La Comunidad de Madrid expropiarà la llacuna de "El Campillo". El cas ha arribat fins al Suprem que ha donat la raó al govern regional. Motius per a la seua conservació: s'han arribat a comptar fins 500 ànecs ( "El País" 22-3-89 ). A Pego-Oliva les concentracions, només d'ànecs, tripliquen eixa xifra. I un altre cas, absolutament comparable, el de les marismes de Santona, on la Comunitat Europea ha obligat al govern espanyol a enderrocar les obres realitzades per dessecar la marjal i a restaurar el seu estat primitiu.
La Casa Verda
EL PLA DE PEGO OLIVA EL Pla de Pego-Oliva es situa al bell mig dels dos termes municipals, ocupant-hi una superfície aproximada d'unes 1.000 Hes. Es troba entre les Serralades de Mustalla i Segaria i té una cota general inferior en un metre sobre el nivell del mar. El seu farciment correspon a llims orgànics i torbes, aquesta última amb un gran desenvolupament superficial. Malgrat els intents de transformació i l'intens pasturatge actual, encara manté comunitats vegetals ben conservades. Entre els diferents aspectes que podrien posar de relleu els indiscutibles valors ecològics de la zona, sobresurten en gran manera les comunitats que desenrrotllen llur cicle vital sota l'aigua. L'existència d'interessants comunitats botàniques és per causa de l'alta qualitat de l'aigua que, a diferència del que succeeix en altres ecosistemes semblants de la resta del País Valencià que, en general, pateixen greus problemes de contaminació, en uns casos agrícola i en altres urbana i industrial. També és per l'excel.lent qualitat de l'aigua que hi ha la possibilitat de tindré a les sèquies i ullals una diversitat d'espècies zoològiques d'indubtable interès biogeogràfic ( ja que, en general, es tracta d'endemismes propis de la nostra àrea d'acció ). Ací és on s'hi conserven les millors poblacions valencianes dels crustacis d'aigua dolça com ara la gambeta ( Pa-
BO D'AJUDA PER A LA CAMPANYA EN DEFENSA DE LES ZONES HUMIDES " Es tan estúpid dessecar les nostres darreres marjals, amb la seua riquesa de vida silvestre, com enderrocar la Seu de Chartres per plantar-hi cre'üles" León Lippens ARA ES EL CAS DE PEGO-OLIVA, PENÍSCOLA. LA DEL MORO, PROMPTE NO EN QUEDARÀ CAP. ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha iniciat una campanya per evitar la dessecació de la marjal de Pego-Oliva, l'última gran zona humida sense protegir que ens queda. Pretenem fer accions de tot tipus, incloent-hi les legals, arribant si cal a la Comissió Europea. Pots col·laborar econòmicament en la campanya amb aportacions al compte corrent núm 300.00174.16 de la CAIXA PROVINCIAL DE VALENCIÀ o comprant bons d'ajuda a 200 pessetes.
laemonetes zariquiyi),la gamba gavatxa (Dugastella Valentina), la gambeta dí riu,(Atyaesphyra desmaresti). D'altn banda, aquest és l'últim reducte per a les millors poblacions de peixos típics de leí nostres maijals, com la raboseta (Cobitií palidicola), el punxoset (Gasterosteuí aculeatus), l'agulla de riu (Syngnatus abaster), el fartet (Aphanius iberus), etc A més a més, és el lloc que poseeix les majors concentracions de samaruc (Valen eia hispànica) de tot el Planeta - cal recor dar que el samaruc està considerat com un; de les 27 espècies de vertebrats en majoi perill d'extinció del món -. També, aquesta marjal manté elevades densitats d'altres dues espècies que necessiten una bona qualitat de l'aigua : la tortuga d'aigua europea (Emys orbicularis ), encara molt abundós, i la tortuga d'aigua ibèrica ( Mauremys caspica ). No obstant, la fauna ornítica és la que més s'ha vist afectada pels intents de dessecació i només algun temps després de les inundacions del '85 ha tornat a recuperar part de la seua capacitat d'acolliment d'antany. En la primavera del '88 tornaren a nidificar en un nombre important espècies tan interessants com ara la camallonga (Himantopus himantopus). la carregada (Glareola pratincola), el baoret (Ixobricus minutus ), el fumarell (Chlidonias hybrida ), que ací té una de les últimes colònies de nidificació de la província de València, junt amb algunes parelles de collverd (Anas platyrhynchos) i siverd (Netta rufina)
Pareix que "la mili no mola" P.- Quina és la diferència entre insubmissió i objecció ?
P.- Quin tipus de faenes s'hi fan en la P.S.S. ?
R.- Diferències no hi ha massa , els insubmissos són objectors i alguns objectors fan insubmissió. Insubmissió vol dir, que la gent que ha d'incorporar-se a files li planta cara al govern i diu que ni fa la "mili" ni accepta la llei d'objecció i per tant tanpoc no accepta el servei social substitutori, a aquesta actitud l'anomenem insubmissió.
R.- Hi ha de tot, qui s'enduu la palma, però, són els serveis socials, l'assistència social. Mà d'obra gratuïta. Ací, per exemple, moltes organitzacions de la U.G.T. de l'Horta Sud demanen objectors per treballar als seus locals.
Per això, en aquest moment els insubmissos ja no fem cap declaració davant del C.N.O.C. (Consejo Nacional de Objección de Conciencia), perquè no reconeixem que cap tribunal ens jiime.
També hi ha una aspecte greu: els insubmissos que estan treballant en una PSS no poden acollir-se a l'Estatut dels Treballadors i, en molts casos, les penalitzaciones previstes són més fortes -incloent la presó que no pas a la "mili".
ant el joc de l'oca (*) en variant antimilitarista; en novembre, coincidint amb el sorteig de quintos vam fer un sorteig de "quintos" de cervesa a la plaça de la Mare de Déu on també hem fet numerets de teatre, paròdies etc. L'última activitat ha estat la mani per la insubmissió del 14 d'abril, convocada per l'assemblea d'insubmissos -integrada bàsicament per Mili KK i MOC- i a la qual donava suport la Taula D'Organitzacions. Hui 17 d'abril, hi ha hagut a tot l'Estat unes 100 noves presentacions davant del jutges togats militars. Ací a València, s'han presentat 4 companys; la resposta ha estat diversa: uns han quedat en llibertat provisional i d'altres en la indefinició, els han dit que estudiaran llur situació i que ja els tornaran a cridar i els diran si els donen la llibertat provisional o els empresonen. P.- Quines diferències hi ha entre vosaltres i el MOC (Moviment per a l'Ojecció de Consciència)?.
P.- Per què ? R.- Quan la Llei d'Objecció va aparèixer al' 84 regulant la situació dels objectors, el moviment aconsegueix la seua paralització i que el Defensor del Poble i el Tribunal Constitucional se n'ocupen. El '87 el Constitucional diu que la llei és vàlida i comença la seua aplicació; això sí, d'una manera molt arbitrària: tot i fer les mateixes declaracions davant del CNOC, a uns li les acceptaven i a d'altres no. Per això, a hores d'ara, la gent més jove passa de papers i es declaren directament insubmissos davant l'opinió pública i els mitjans de comunicació. P.- Podríeu concretar les vostres crítiques a la Llei d'Ojecció? R.- Pensem que la Llei planteja un dilema: o fas la "mili" o d'alguna manera et castigaré. I tampoc s'hi reconeix la raó per la qual no volem fer-la: Hi ha gent que no vol col·laborar amb aquest estat militarista i opressor. Segons la Llei, només pots negarte a fer la "mili" per motius religiosos, filosòfics o morals, però no per motius polítics, antimilitaristes,etc. Amés. com deia, has de pagar, has de fer la P.S.S. (Prestació Social Substitutòria), i com a càstic 6 mesos més de "mili". La Llei també obliga a declarar davant del CNOC les opinions polítiques, religioses , etc. de les persones que volen objectar: això és antidemocràtic i a més anticonstitucional.
P. - Podem parlar de més gent que, per raons diferents no vulguen fer la "mili" ? R.- Hi ha, perexemple, els Testimonis de Jehovà, que es neguen tant a fer el servei militar com el servei substitutori, d'aquesta gent, però, sembla que l'Estat "passa", aquesta és la tònica a Europa, de moment no els diuen res. Es una gent que podia ésser problemàtica per la quantitat que en són. A hores d'ara, dels 30.000 objectors que deu haver-hi, uns 11.000 aproximadament són Testimonis de Jehovà. Fins i tot poden deixar córrer el problema d'alguns desertors aïllats, el que no volen consentir és la conjunció insubmissió/ antimilitarisme i, menys encara si això es fa de forma col·lectiva i organitzada. P.- Com va la campanya que esteu fent? R.- La campanya va començar en realitat quan, després de l'estiu passat, es va decidir que la gent es presentés davant els Governs Militars dient que no volia fer la "mili". El 20 de gener s'hi presentaren els primers 57 insubmissos de la quinta, 11 quedaren detinguts, dels quals ara només queda a la presó José Martín Igual a Alcalà de Henares. Després hem fet diverses concentracions front a Capitania, que ha eixit molt bé. Hem fet també un joc antimilitarista parodi-
R.- En aquests moments cap, estem absolutament identificats en la campanya. A banda d'això, nosaltres, a més d'estar contra el servei militar, som un grup antimilitarista. P.- Què penseu de l'alternativa profesionalitzada, mercenària, front al servei obligatori ? R.- Això és un tema que està en el carrer. Nosaltres no ens plantegem això com a objectiu. Quan nosaltres demanem que la "mili" no siga obligatòria, no estem demanant que siga volutària, la nostra crítica al militarisme passa per dir que no volem l'exèrcit. El que no està en les nostres mans és de decidir què faran ells; en qualsevol dels casos pensem que sempre ajuden aquestes mogudes a aixecar la consciència antimilitarista de la gent. Si després hi ha un exèrcit professional...anirem també en contra d'ell i, imaginem , que tindrem més gent a favor nostre. P.- Seria factible un col·lectiu com Mili KK a Nicaragua ? R.- S'ha de fer un estudi seriós de la història i estudiar cada cas en concret. Jo (Mireia), igual que et puc dir que és una història molt vàlida la resitencia ei vil de la índia contra els anglesos, també crec que és justa la experiència de defensa a Nicaragua.
(*) Té un preu de 500 pis. Si voleu demaneune a la Casa Verda.
Butlletí
L'AGENCIA DEL MEDI AMBIENT Pel Decret 3/1989, de 16 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, es crea l'Agència del Medi Ambient,amb la qual cosa, en principi, complia un manament de les Corts Valencianes.
grames gestionats fins ara pel Gabinet d'Ordenació del Territori i Medi Ambient (G.O.T.M.A.). Queda clar que l'Agència s'ha establert en base al GOTMA, afgegint-li xicotetes
E N LA NOSTRA OPINIÓ, UNA
La proposició no de Llei sobre Creació de l'Agència del Medi Ambient Valencià, presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià, incloïa en el punt 1. :"...que unifique les competències i la gestió sobre la matèria." Tal disposició no s'ha complert, han quedat fora de les atribucions de l'Agència una sèrie de competències que són bàsiques en qualsevol política medioambiental seriosa. En l'ANEX , s'hi pot veure clarament la limitació competencial de l'Agència Valenciana en relació a les de la Comunitat de Madrid i Andalusia. Cal destacar, de manera especial, que s'han quedat fora de l'Agència les competències de Protecció de Flora, Fauna i Equilibris Biològics i Boscos, que segueixen en la Conselleria d'Agricultura. D'altra banda, el punt 2 de la susdita Proposició diu: " Que en els Pressupostos de 1.989 s'hi contemple la partida econòmica adient per al correcte funcionament de la S
N
s'han quedat fora de l'Agència les competències de Protecció de Flora, Fauna i Equilibris Biològics i Boscos \
y
mencionada Agència. Doncs bé, el pressupost per a l'Agència en 1.989 és de 696 milions de pessetes, la qual cosa no sembla que guarde massa relació amb l'extensa problemàtica medioambiental que pateix el País Valencià. Dels 696 milions adscrits a l'Agència, 599 procedeixen de 3 pro-
La Casa Verda
FORMA D'ARRIBAR A UNA AGÈNCIA QUE REALMENT UNIFIQUÉS
COMPETÈNCIES
I
AMB CAPACITAT PRESSUPOSTÀRIA
SUFICIENT,
FÓRA LA DE CREAR-LA PER L L E I DE LA GENERALITAT
guindes, com ara, 36 milions d'Inversions Reals de la Conselleria d'Agricultura, de la qual però, no es manlleva cap pesseta en Despeses de Personal. La penúria pressupostària de l'Agència queda evidenciada si recordem que un programa de la Conselleria d'Agricultura, com és el 533.10. " Restauració i Protecció dels Recursos Naturals" , adscrit a la Direcció General de la Producció Agrària que té per objectiu la restauració forestal, l'augment de la sensibilitat social en coneiximent i ús dels recursos naturals i la protecció d'espècies amenaçades de flora i fauna,- compta amb 2.057 milions,
dels quals només 36 han passat a l'Agència. Quan tanta demagògia s'ha fet amb els quatre xavos de l'Agència, haurem de recordar les promeses supermilionaris que alegrement se'n fan a cimeres oriolenques. S'ha arribat a "aquesta Agència" després d'una promesa electoral del PSPV, de formar part del pacte d'investidura, i d'una Proposició aprovada per majoria en les Corts Valencianes. El Consell anuncia que en el futur pot anar assumint més competències, mentre que la Conselleria d'Agricultura es reorganitza amb una nova Direcció General les competències de la qual entren en "competència" directa amb les de l'Agència. En la nostra opinió, una forma d'arribar a una Agència que realment unifiqués competències i amb capacitat pressupostària suficient, fóra la de crear-la per Llei de la Generalitat. Seguir reorganitzant Conselleries per Decret, suposa endarreriments en la resolució dels problemes medioambientals i inseguretats innecessàries. A Andalusia es va fer per Llei a l'igual que a la Comunitat de Madrid; ací pel que sembla, El Medi Ambient no aplegarà ni a quart i meitat.
ANEX Comparació de les competències atribuïdes a les Agències del Medi Ambient de
PAÍS VALENCIÀ
ANDALUSIA
C. DE MADRID
COORDINACIÓ Coordinar les actuacions de tots els òrgans de la Generalitat Valenciana que exercesquen competències medioambientals.
Coordinar l'activitat de l'Agència amb totes les Consejerías, així com impulsar l'acció medioambiental que els corresponga, en ordre a la unificació de la política medioambiental de la Junta d'Andalusia.
Realitzar i impulsar la investigació bàsica sobre qualsevol matèria de medi ambient, així com participar i conèixer els estudis que es realitzen sobre aquesta matèria per part dels òrgans competents d'altres conselleries, amb especial esment dels problemes de les zones litorals, de la contaminació ambiental i el cicle de l'aigua, creant una base de dades que permetesca en cada moment disposar de la informació necessària.
L'estudi i inventari dels recursos i.í-turals
ESTUDIS
Coordinar, amb els òrgans competents de la Comunitat el desenvolupament de les activitats relatives a sanitat ambiental, vies pecuàries; educació ambiental; prevenció i col·laboració en la lluita contra incendis forestals; i, en general, totes aquelles que afecten al medi ambient i l'execució de les quals corresponga als altres òrgans de la Comunitat Autònoma. Establiment de les línies mestres dels programes d'investigació medioambiental. Proposta de programes per a formació professional en matèria medioambiental que encete la Comunitat de Madrid. Realització d'inventaris i estudisde la flora i fauna així com d'ecosistemes, dels espais i dels elements naturals de caràcter singular.
Dur a termini els estudis medioambientals necessaris, d'àmbit local o autonòmic per elaborar el Pla Estratègic de la Comunitat Valenciana.
Fomentar la investigació en temes relacionats amb el medi ambient.
Avaluar els recursos naturals renovables i els problemes que presenta llur conservació i gestió. Elaborar tots aquells estudis que es consideren necessaris per a un major desenvolupament de les competències de gestió, així com sol·licitar l'ajuda i la col·laboració d'altres unitats de la Generalitat Valenciana. Elaborar projectes de normes sobre protecció del medi ambient i conservació de la natura, així com d'informar d'aquells que es proposen per la resta de Conselleries.
Elaboració de projectes de normes sobre la protecció del medi ambient i la conservació de la natura i sobre la contaminació biòticaiabiòtica.
Formular propostes i projectes de normativa medioambiental per iniciativa pròpia o a instàncies dels òrgans de la Comunitat, dels quals podrà recaptar la col·laboració necessària. Elaborar i desenvolupar programes depolíticamedioambiental.
ACTIVITATS QUALIFICADES L'exercici de les competències en matèria d'activitats qualificades.
Les competències referides a activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses de l'Administració Autonòmica.
Exercici de les competències autonòmiques en matèria d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
SOLS, ABOCAMENTS. CONTAMINACIÓ Establirivetllarpel compliment de les orientacions i prioritats de conservació dels sòls, control de la qualitat de les aigües continentals, litorals, abocaments d'aigües residuals, recollida i tractament de residus sòlids i prevenció i lluita contra la contam-
Les directrius de conservació i millora del sòls.
Establiment d'orientacions i prioritats en matèria de conservació i millora dels sòls.
El control de la qualitat i contaminació de les aigües continentals litorals; propostes de regulació sobre l'establiment de l'estàndard de qualitat i sobre la reglamentació de l'abocament d'aigües residuals, industrials, agrícoles i urbanes, així com les llicències d'abocaments i l'exercici de la potestat sancionadora.
Establiment d'orientacions en matèria de depuració i lluita contra la contaminació atmosfèrica, aquàtica, edàfica i sònica. Planificació i coordinació de la gestió de residus urbans, industrials i agraris, i els procediments i tècniques d'eliminació, tractament, recuperació, reciclatge i reutilització.
Butlletí
L'execució de la legislació de l'Estat sobre abocaments d'aigües continentals i marítimes. Prevenció i Lluita contra la contaminació atmosfèrica, propostes de regulació sobre instal·lacions anticontaminants i sobre exigència d'aparells de control; la recepció de la informació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica; la potestat de recaptar l'assistència de les entitats col·laboradores dins l'àmbit de les seues competències. La planificació i Coordinació de la gestió dels residus sòlids urbans, industrials i agropecuaris; dels procediments tècnics d'eliminació, tractament, vigilància i control, i l'exercici de la corresponent potestat sancionadora.
ESPAIS PROTEGITS I PAISATGE Promoure la declaració d'espais protegits. Informar els expedients de declaració de Parcs Naturals i espais protegibles, intervenint en llurs òrgans de gestió en les condicions previstes en la legislació vigent.
La programació proposta d'actuacions en relació amb els espais naturals protegits i els inclosos en 1' Inventari Obert d'Espais Naturals objecte de protecció especial, així com llur administració i gestió, la protecció del paisatge.
Exercir les competències que li atribueix la Llei de Paratges Naturals de la Comunila! Y.ilcnuaiui.
Protecció de la qualitat i control de la contaminació de les aigües en tota aquella matèria que siga competència de la Comunitat i, en el seu cas, coordinació amb els organismes competents de l'Estat. Exercici de les competències autonòmiques en matèria d'emissions contaminants. Gestió de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica dins l'àmbit de les competències de la Comunitat; i , en el seu cas, en coordinació amb les Corporacions Locals. Prevenció i combat de la contaminació acústica dins l'àmbit de competències de la Comunitat de Madrid, i en el seu cas, en coordinació amb les Corporacions Locals. Exercici de les competències autonòmiques en matèria de gestió de residus urbans, agraris, industrials, tòxics o perillosos i de qualsevol tipus. Programació i formulació de propostes d'actuació en relació amb els espais naturals protegits, així com la coordinació de les actuacions que hi incidesquen. Establiment de directrius relatives al manteniment, protecció i restauració dels equilibris biològics i del paisatge. Protecció i restauració del paisatge. Realització i, en el seu cas, impuls dels tràmits de declaració o reclassificació d'espais naturals protegits, realitzant els estudis previs corresponents així com llur administració i gestió. Elaboració i execució de projectes relatius a la restauració natural i tractament paisatgístic d'àrees degradades i terrenys improductius la topografia dels quals haja estat greument alterada per l'home. Informar amb caràcter preceptiu els Plans Geneals d'Ordenació Urbana, les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament, els Plans d'Ordenació del Medi Físic i els Plans Especials de protecció del paisatge, de millora del medi rural i de sanejament.
1ÍNSIAL.LACIONS D'EMERGIA ELÈCTRICA: EXPLOTACIONS MINERES A CEL OBERT: REPOBLACIÓ FORESTAL O ROTURACIO DE NOUS TERRES Informar -amb caràcter preceptiu- els expedients d'autorització d'instal.lacions de producció , transformació i transport d'energia elèctrica, els expedients d'autorització o modificació d'explotacions mineres a cel obert, i els projectes de repoblació forestal o de roturació de noves terres, d'acord amb les disposicions de la llei vigent. Conèixer els estudis d'impacte ambiental exigits per la normativa vigent i vetllar pel seu compliment.
La Casa Verda
Informar amb caràcter preceptiu els expedients, relatius a projectes, obres, plans, programes i instal·lacions públiques o privades, definits per la legislació vigent, quan hagen d'observar determinades condicions per a l'adequada protecció del medi ambient o es destinen a fomentar l'estalvi energètic.
IMPACTE AMBIENTAL L'avaluació, control i seguiment dels estudis d'impacte ambiental.
Recaptar estudis i informes d'impacte ambiental, aixícom fixar llurcontingut. Efectuar declaracions d'impacte ambiental, aixícom el seguiment i vigilància del compliment de les condicions hi establides.
Disposar la paralització de l'execució dels projectes sotmesos obligatòriament al tràmit d'Avaluació de l'Impacte Ambiental, l'execució dels quals haja començat sense els compliments dels tràmits previs o es realitze sense ajusta-se a l'establert en la corresponent Declaració d'Impacte.
POLÍTICA RECREATIVA I EDUCATIVA DE LA NATURA Dur a termini actuacions i campanyes tendents a una millor formació medioambiental, i impulsar la promoció i execució d'una política recreativa i educativa de la natura.
Programació i promoció de la política recreativa i educativa de la natura i del medi ambient, en col·laboració amb les corresponents Conserjerías.
Promoure la sensibilització de la consciència social i la participació ciutadana sobre els temes i els problemes ambientals, proposant o realitzant campanyes i activitats formatives i divulgatives de caràcter medioambicntal. Promoció de la política educativa de la natura.
BOSCOS I INCENDIS FORESTALS Les propostes de declaració de les zones protectores; i informar amb caràcter preceptiu de les actuacions que afecten tant a aquelles, com als boscos declarats d'utilitat pública o protectors.
Exercici de les competències autonòmiques en matèria de boscos i aprofitaments forestals. Prevenció d'incendis forestals i restauració de zones forestals afectades per incendis que incidesquen en l'equilibri ecològic del medi.
PROTECCIÓ DE FLORA . FAUNA I EQUILIBRIS BIOLÒGICS L'establiment i execució de programes de protecció de flora i fauna, les directrius de manteniment dels equilibris biològics així com el control en la introducció d'espècies vegetals o animals exòtics.
Protecció ambiental per evitar el deteriorament dels equilibris ecològics. Establiment i execució de programes en matèria de protecció d'espècies, en particular de les que es troben amenaçades o en perill d'extinció, així com de llur hàbitats naturals.
A més de les competències senyalades anteriorment, l'Agència del Medi Ambient de la Comunitat de Madrid, assumesc d'altres competències, que no hi són en l'Agència del Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Planificació i coordinació de les actuacions relatives a obres hidràuliques. Planificació, coordinació i gestió, en el seu cas, de la producció d'espècies animals i vegetals relacionades amb el compliment de les finalitats de l'Agència. Exercici de les competències autonòmiques en matèria de cacera i pesca, incloent-hi l'expedició de llicències i la concessió dels permissos administratius necessaris per a la seua pràctica. Gestió dels expedients administratius d'estimació de riberes i col·laboració amb els organismes competents per a la delimitació del domini públic hidràulic. Adequació d'àrees naturals d'interés supramunicipal per a ús recreatiu. Exercici de les competències autonòmiques en matèria d'estudi, seguiment, detecció i, en el seu cas, control de plagues i malalties forestals. Elaboració de programes i execució d'activitats relatives al bon aprofitament i ús dels productes fitosanitaris a fi de minimitzar-ne els efectes nocius sobre el medi ambient. Elaboració de programes i estudis de ecotoxicologia en relació amb tots els tipus de contaminació.
Afavorir la utilització dels recursos energètics alternatius menys contaminants. Promoure l'estalvi de primeres matèries no renovables o d'aprovisionament dificultós i llur reciclatge, així com la reutlització dels residus. Fomentar la difusió dels coneixements sobre tecnologies poc contaminants i productores de menys quantitats de residus o de l'aprofitament d'aquests. Fomentar el coneixement i l'aplicació racional de plaguicides, així com dels mètodes alternatius que hi hagen i, en general, les pràctiques agropecuàries que siguen profitoses per al medi ambient. Impulsar la protecció medioambiental en tots els òrgans de la Comunitat. Impuls a les Associacions amb finalitat de defensa del medi ambient. Canalitzar i, en el seu cas, resoldre, les denúncies, queixes i iniciatives que li siguen presentades en relació a casos de perturbació o atac al medi ambient.
Butlletí
[ LA TINENÇA : UN PROJECTE
A LA PAPERERA
j
La Junta Rectora quedava concebuda com un mesa permanent de negociació d'interessos públics i de privats i com un òrgan de coordinació entre les diferents competències dels organismes públics. La figura del Director compliria un doble paper: "conservador" a la manera tradicional i "animador econòmic" en relació als programes d'actuació.
ramaderia, l'artesania, els productes locals i les activitats culturals. En 1974. la Tinença de Benifassà era un buit en cl mapa. Només botànics, ornitòlegs i excursionistes catalans coneixien aquells impressionants barrancs. Al País Valencià, alguns erudits locals hi donaven voltes a papers i documents antics relacionats amb l'esplendorós passat de Morella "y sus aldeas" o amb el Monestir de Santa Maria de Benifassà. Fou aleshores, quan uns pocs amics hi apareguérem cercant els nostres darrers voltors i cabres salvatges. Des d'aleshores fins hui, ha plogut molt. A mida que la Tinença anava buidant-se d'habitants, les ciutats abocaven un any darrere un altre onades d'excursionistes cada vegada més grans. Excursionistes, naturalistes, dominguers, turistes alemanys, caçadors... Els xalets han sorgit com els bolets, és a dir, en qualsevol lloc i sense cap mena de llicència. La Central Tèrmicad' Andorra aboca tones de sofre damunt els boscos. Proliferen pistes pels llocs més difícils i una superfície important ha estat completament erosionada a conseqüència dels incendis. Malgrat tot, en cap altre lloc del País Valencià trobarem hui els carrascars, les rouredes, la quantitat i qualitat d'espècies animals que poblen la Tinença i els seus voltants. Per tot açò, quan el 1.986 la Conselleria d'Agricultura em va encarregar un Projecte previ per a la protecció de la zona, vaig pensar que pagava la pena esmerçar-hi tot l'esforç de dos anys a crear un disseny realista que donarà vida a la comarca i que assegurés la conservació del millor espai natural interior del País Valencià. Miquel Agueras, guarda forestal i perfecte coneixidor de la Tinença, Antoni Aguilella - professor del Departament de Botànica -, Juan Jiménez, Miguel García i uns pocs més, cregueren en la idea. Entre tots, realitzàrem un projecte basat en dos objectius: conservar i restaurar el medi natural i crear una alternativa sòcioeconòmica per a la Tinença basada en un turisme rural compatible amb la conservació dels seus espais, que fes de motor per a la
La Casa Verda
Delimitàrem una zona de 440 Qm2 aproximadament, que reunia les millors àrees forestals, faunístiques i paisatgístiques, i s'establiren diferents categories de protecció. Des de la Reserva Integral, en terrenys de l'Estat o del Govern Autonòmic, pensada per protegir xicotetes zones del màxim interès, fins a les zones agrícoles i nuclis urbans, hi havia un ampli espectre de protecció decreixent que assegurava el compliment dels objectius. La Gestió, punt dèbil de qualsevol espai natural protegit, fou especialment definida. El Pla Rector hauria d'estar constituït per un Pla Especial (Llei del Sòl), que hauria d'especificar les actuacions i usos permesos en cada categoria de protecció i que configuraria aquestes sobre el territori, i uns Programes d'Actuació. Aquests serien les autèntiques eines de la gestió diària. S'hi recomanaven quatre: Programa d'Actuació sobrel el Medi Natural; Programa de Desenvolupament del Turisme Rural; Programa de Desenvolupament Econòmic - ramaderia, artesania, productes locals, etc -; Programa Cultural. Educatiu i Científic.
Al llarg de 1.987 i 1.988, mentre el projecete estava realitzant-se, la Conselleria d'Agricultura va anunciar en la premsa que la Tinença seria declarada Parc Natural. Ara bé, exceptuant dos reunions amb alcaldes de la zona - on no se'ls explicà cap projecte -cap altra informació no han rebut els seus habitants, llevat dels articles que esporàdicament van eixint en la premsa, amb informacions contradictòries. Les suspicàcies i negatives, perfectament explicables, foren aprofitades per l'Administració per paralitzar la declaració. En setembre de 1.988, a iniciativa d'UPV, les Corts votaren una resolució per la qual el Consell hauria de presentar un projecte als ajuntaments i, si aquests no s'oposaven, es declararia Parc Natural la Tinença de Benifassà, amb una extensió de 440 Qm2, en el termini d'un any. En gener passat, l'Agència del Medi Ambient assumesc els espais naturals protegits i, recentment, declara que s'hi crearan dos o tres paratges naturals i al mateix temps s'estudiarà un pla de desenvolupament per a la comarca. Les peripècies d'aquest projecte de Parc Natural que, amb tota probabilitat, acabarà en la paperera, il·lustren clarament quina ha estat i és la política del Consell sobre la protecció d'espais naturals en general i, sobre les comarques interiors deprimides, en particular. Ambdós temes es consideren insignificants i incòmodes. Insignificants perquè no produeixen vots i incòmodes perquè arrosseguen problemes amb la propietat, els caçadors i els ecologistes. Per
als nostres governants són - com s'hi veu profundament antirendibles. El futur de la Tinença, en absència d'un Parc Natural semblant al suggerit pel projecte, està prou clar d'una banda, ha començat ja en xicoteta escala l'especulació del sòl; és de preveure que el capital estranger comprarà moltes terres - atès els baixíssims preus - per a ús residencial tercera edat -, recreatiu - complexos turístics - o fins i tot industrials - Plantes d'aigua mineral, per exemple-. D'altra banda, el reduït caos urbanístic actual pot créixer ràpidament . Finalment, la creació de vedats de caça major encobrirà el negoci a costa del furtivisme sobre la cabra salvatge. Un Parc Natural com el proposat, tallaria d'arrel aquesta dinàmica que, a més a més, no contribuirà decisivament a l'economia comarcal. En comptes d'enfrontar-se amb un projecte difícil i costós ,però eficaç per a la protecció de la natura i el nivell de vida local, que serviria de precedent útil per a d'altres comarques de l'interior del País Valencià, el Consell ha triat la via del mini pastixo per cobrir l'expedient. Només una pressió social forta podria canviar la direcció del desgavell. QUIQUE ERRANDO
S'HA PARLAT DE .... COFRENTES: L'INCIDENT HABITUAL. El passat mes de març, a conseqüència d'una errada del personal de manteniment, mig milió de litres d'aigua del circuit secundari de refrigeració de la central de Cofrentes entraren en contacte amb l'aigua del circuit primari. Per tractar-se d'una gran quantitat d'aigua i no haver-hi condicions per depurar-la, fou emmagatzemada en un soterrani de la central, encara que aquest no reunia les condicions adients. Segons els tècnics, no hi ha hagut filtracions de cap tipus al subsòl. D'ací a dos mesos se sabrà, i esperem informar-vos "puntualment", de l'incident habitual que haurà ocorregut per aquestes dades. VIALDELSALER Ja sabeu que, en arribar l'estiu , tenim el problema de l'apertura al tràfic del vial interior de la Devesa del Saler que comunica el llac amb el parador "Lluís Vives". Es tracta d'afalagar i amanyagar l'únic animal pel qual tenim una mica de consideració: l'automòbil, bèstia gregària a la qual ens unim simbiòticament. L'únic problema de l'apertura del vial és que fa pols una estupenda colònia de martinets que nien molt a prop i que van de senyorassos, no suportant massa bé els sorolls del vial en els dies festius; per tant, el diumenge 1 de maig , se'n va anar una part de la colònia, deixant en alguns casos cries al niu. El diumenge següent, com a experiment provisional, s'habilità un tercer carril de l'autopista i es buscaren alguns vials alternatius sense que passarà res a l'auiomofauna.
SERRA DE CORBERA QUINSPARDALS La CODA ( Coordinadora per a la Defensa de les Aus ), ha denunciat a la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, per dos ordres que incompleixen les directius del Consell d'Europa relatives a la conservació de la fauna (tractat de Berna). En aquestes ordres, amb les quals es pretén regular amb caràcter general la cacera per a la temporada 88/89, apareixen com a caçables espècies sotmeses al Règim General Europeu de Protecció. Així mateix, la CODA ha denunciat totes les irregularitats del Decret de la Conselleria on es regulava la falconeria i que, entre altres qüestions gens clares, possibilita l'expoliament dels nius de les rapinyaires. TREBALÚGER
El GOB de Menorca llança una campanya per evitar la parcel.lació i urbanització de la zona boscosa de Trebalúger, situada a la costa sud de Mercadal; després d'haver presentat un recurs d'apel.lació contra la sorprenent sentència del jutjat de Maó que els condemna a indemnitzar amb sis milions de pessetes a la companyia Menorca Mapesol, S.A., promotora de la urbanització de Cala Macarella. HERRADA DEL GALLEGO L'Ajuntament de Requena ha sol·licitat a la Conselleria d'Agricultura que el paratge denominat "Herrada del Gallego" siga declarat zona natural protegida.
La Coordinadora Ecologista de la Valldigna -COEVA-, inicia una campanya amb la finalitat d'aconseguir que es declare parc natural la Serra de Corbera. Denúncia amb la seua petició, la progressiva degradació del lloc, per causa de les transformacions agrícoles i usos indeguts. Quan isca aquest butlletí, tindreu a la vostra disposició un estupend tríptic sobre el tema fet pels companys de la Valldigna. NAZARET NO ÉS LA MORALEJA La Federació d'Associacions de Veïns de l'Horta i ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO rebutgen la instal·lació de la companyia "Total" a Nazaret. També l'Associació de Veïns de Nazaret torna a exigir el trasllat d'"Arlesa" del barri, perquè les noves mesures de seguretat no garanteixen la no repetició de l'incident de fa uns mesos, quan va eixir greix per les aixetes del barri. ESPADÀ En el proper número esperem informar-vos de la interessantíssima campanya que estan duent a terme grups ecologistes i culturals de Castelló a favor de la declaració de l'Espadà com a parc natural. MANIFESTACIONS PER L'AIGUA El dia 6 de maig es va fer a Ondara la concentració-manifestació prevista en defensa dels aqüífers de la Vall de Laguart (Vid. BUTLLETÍ anterior), fou convocada pels Ajuntaments de Benimeli, Beniarbeig,Orba. Tormo, Sagra, Ràfol d'Almúnia, Verger, Sanet i els Negrals , Ondara i Els Poblets, junt ambels companys d'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ de la Marina.
Butlletí
eren molt abundants les dues espècies de colobrad'aigua(NatrixnatrixiNatrixmaura). D'entre les aus cal destacar la merla aquàtica i l'amer, a més de l'anneda reial, la polla d'aigua i també un bon nombre de rapinyaires que sovintegen la zona. Els mamífers tenen una ampla representació d'espècies en les serres travessades per aquest riu: servals, senglars, fagines (Martes foina). eriçons..., per citar-ne només alguns. El mamífer més perjudicat, però, fou la llúdria que aleshores encara habitava en aquesta rambla. Rambla de los Morenos. No és nen, és bromera El riu Magre naix prop de Caudete de las Fuentes i, després de travessar la Plana de Requena-Utiel, la Foia de Bunyol i la Marina Alta, s'uneix al Xúquer prop d'Alzira. Aquest riu és contaminat ja des del naixement. Als residus urbans de totes les poblacions que creua s'hi sumen deixalles industrials de diferents tipus i procedències: alcoholeres, vinícoles, d'adobs, elaboració d'aglomerats de fusta, almàsseres, granges, etc. La quantitat d'immundícies que emeten aquestes indústries fan del Magre una claveguera on és quasi impossible l'existència de vida. Prop de Sant Antoni hi ha una sèquia que treu aigua del riu i que la destina a abastir el reg de les vinyes i altres cultius de diversos llogarets de la contrada. Des de sempre, al llarg de tot el recorregut d'aquesta sèquia anomenada del Jueu-, l'aigua era sotmesa a un procés de regeneració ja que el llit era de terra i no tenia cap mena de recobriment. A més amés, s'hi afegia que l'aigua del riu, com que era captada abans d'aplegar a Requena, no estava tan bruta com en l'actualitat ja que no rebia els residus de certes fàbriques. La Sèquia del Jueu nodreix tres grans estanys: l'un als voltants de Sant Antoni i els altres dos vora del llogaret de Campo Arcis.En aquests estanys augmentava la població de tritó meridional (Pleurodeles waltl) de la qual es tenia notícia des de fa 40 anys aproximadament. L'aigua no estava ja en bones condicions, però encara n'hi havia en abundància.
antiga, va ser substituïda fa uns anys per una canal de formigó de més de mig metre de diàmetre que marca un recorregut més recte. D'aquesta manera, quan l'aigua aplegava a les basses presentava encara uns índexs de contaminació tan elevats que immediatament va fer desaparèixer qualsevol rastre d'aquestes poblacions d'animals. No obstant açò. la canalització d'aquesta sèquia va portar encara més problemes. L'aigua que sobrava del reg de les vinyes del Campo Arcis havia de desaiguar en algun lloc: la Rambla de los Morenos es presentava com el camí més fàcil. Aquesta rambla -anomenada quilòmetres més avall Rambla de los Caballeros-, naix prop d'aquest llogaret, i és coneguda a tota la zona per les propietats medicinals que posseeix al punt del naixement. Durant tot l'any presenta un cabdal considerable al llarg de tot el seu recorregut. Després de molts quilòmetres desemboca en el riu Cabriel, travessant una zona d'una riquesa ecològica importantíssima. Per fer-nos una idea aproximada de l'alta qualitat ecològica que té. esmentarem alguns animals que hi troben refugi: a més de l'abundant pesca hi havia gran quantitat d'amfibis (Granota perezi, P. cultipes, A. obstetricaus, P. punctatus i Bufo spp.), els quals, a més a més, s'hi reproduïen. També hi
L'aigua contaminada del riu Magre, que sobrava del reg de les vinyes de Campo Arcis, una vegada que havia contaminat les basses i destruït les poblacions de Pleurodeles i Pelobates -de les quals ja hem parlat anteriorment-, era vessada en aquesta rambla durant dies sencers, tant a l'hivern com a la primavera, coincidint amb l'època del reg i amb l'època de criança de la majoria dels animals. El panorama resultant d'aquesta irresponsable activitat és evident: de la rambla desaparegueren fins i tot les granotes i els cadàvers dels barbs s'hi veien surant a Ics
Aquest fet es va comunicar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i no es va obtenir cap solució al problema. També es va presentar moltes vegades la denúncia a l'Ajuntament de Requena i a la Guarderia Forestal, i es va aconseguir que cessaren els vessaments contaminants en aquesta rambla. Les basses de reg, però, continuen contaminades i, per suposat, no hi queda rastre d'amfibis. És aquest un bon exemple de com un riu pot contaminar-ne un altre, de com unes agressions concretes n'arrosseguen altres de més llunyanes i imprevistes i, també, del poc interès que hi ha hui en dia en aquest país per la conservació del medi ambient. GRLPO ECOLOGISTA DE RF.QLENA.
El tritó meridional és l'únic urodel amb una àmplia distribució a la nostra comunitat i aquesta era precisament una de les poblacions més nombroses que existien. En aquests estanys de reg s'hi trobava, junt als tritons, una bona representació d'amfibis, entre els quals cal destacar el gripau d'esperons (Pelobalcs cultripes). un anur amb molt poca represenuvir al nostre País. Totes aquestes ini- 'fiques comunitats d'amfibis ja no exisic ixen. La seua extinció és conseqüència del projecte de canalització de la sèquia del Jueu. Aquesta, que era molt
La Casa Verda
11
EN
TANCAR
L'EDICIÓ
ENTREBANCS EN LA VISITA A LA MARJAL DE PEGO-OLIVA A QUI NO L'INTERESSAVA ? El dia 12 de maig amb autobús i vehicles giraren una visita a la marjal de Pego-Oliva, acompanyats de diputats autonòmics, regidors d'Oliva i representants dels mitjans de comunicació. La sorpresa arribà quan ens trobàrem tallats amb pedres els vials. Continuàrem a peu i poguérem mostrar una marjal en un estat respendlent, amb una magnífica quantitat d'aus. Fins i tot, poguérem veure-hi una parella d'àguiles pescadores, espècie raríssima hui a la península. Mapa de la marjal de Pego-Oliva
- GREENPEACE, G.O.B. y C.O.D.A. demanen ajuda perquè participeu en la "CAMPANYA PER A LA DECLARACIÓ DE CABRERA COM A PARC NATURAL". Si voleu demaneu targetes postals per enviaries al Ministre de Defensa o al President del Congrés dels Diputats sol·licitant la protecció de Cabrera. Adreceu-vos a: cl Rodríguez San Pedró, 58, 28015-MADRID.
- BIOCULTURA '89 Fira d'alternatives i qualitat de vida, que es celebrarà de 1*11 al 15 d'octubre en el Pavelló de Convencions de la Casa de Campo de Madrid. Si voleu més informació adreceu-vos a BIOCULTURA. Gran Via,618, 08007 BARCELONA - Tf (93)302 53 57.
- FIRA INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT, del 22 al 25 de Novembre a BILBAO, Organitzada per la Direcció Gral. del Medi Ambient del MOPU.
II FIRA ALTERNATIVA DE VALÈNCIA, ELS DIES 1,2,3 I 4 DE JUNY ALS V I V E R S . Com és habitual serà un aplec d'exposicions sobre treball, economia, energies, medicina i alimentació alternatives., etc. Si esteu interessats de participar-hi, truqueu al telèfon (96) 352 07 91.
1 no oblideu ... JORNADES ECOLOGISTES INTERNACIONALS A VALÈNCIA. Veure pàgina 1 i 2 per a més informació.